Fins demà!
Força amunt, força elevada, una setmana curta però molt intensa des del punt de vista informatiu en l'àmbit local, en l'àmbit general.
En fi, de tot plegat en parlem, en temps de tertulia, que avui compartim amb l'advocat Lluís Badia. Lluís, què tal, bon dia?
Hola, molt bon dia.
I també s'acompanya el president de la cambra de la veritat urbana a Tarragona, l'Agustí Pujol. Agustí, què tal, bon dia?
Bon dia.
Bé, heu anat seguint, imagino, tota l'actualitat de l'àmbit general.
Estem veient moltes imatges d'ahir, de la jornada d'ahir, de l'aclaració davant del SJC d'Artur Mas, tot el que s'ha dit arran d'això, no?
I que és un tema que transcendeix l'àmbit, que arriba també a l'àmbit local, eh?
És a dir, que estem també després de tres setmanes pràcticament dels comissos sense govern a nivell de Catalunya,
amb unes eleccions generals el dia 20, amb no sé, tot plegat, com ho veieu el context?
I què us sembla, doncs, tota la sanificació que s'ha de veure ahir, que heu vist imatges ja, qui vol arrencar dels dos?
Lluís, Agustí.
Com que el Lluís suposo que darà una versió una mica més legalista, potser, de la situació o del procés,
jo la calificaria desproporcionada.
És a dir, com a primer qualificatiu veig un acte totalment excessiu per tot, no?
Per el que ho provoca, qui ho provoca, com es provoca, i després, doncs, bueno, l'aposta en escena d'ahir,
que jo per mi, doncs, sembla, doncs, com si fos la festa de l'Artur Mas, o la diada de l'Artur Mas, diria jo,
perquè, lògicament, doncs, és el protagonista, un triomfador d'un acte, ja dic per mi, que està totalment injustificat.
Que va coincidir, més a més, amb la 75a aniversaria de l'afuginament de Lluís Companys.
Sí, jo, si em perdoneu, hi ha una cosa que les últimes vegades estic pensant, no?
Evidentment, jo, per damunt de l'acte pròpiament d'ahir, jo crec que aquí hi ha una altra qüestió que subhiàfica, diria en aquell, no?
I que és el tema de posar en dubte la justícia, no?
Jo crec que això, independentment del meu plantegement personal, o el meu plantegement de la meva afiliació política,
em sembla molt perillós.
Jo crec que en aquest país hi ha molts jutges, hi ha molts fiscals, hi ha molts funcionaris, molts secretaris judicials
que fan una tasca en positiu i que segur que són bona gent, no?
I sembla que en aquesta situació algú pot pensar que això ho posem en dubte,
quan resulta que tota aquesta gent, que a més me l'ha de creure,
perquè jo també formo part de tot el que són els operadors jurídics,
bé, m'aposa una miqueta als pèls de punta que algú pugui interpretar això
com una qüestió que es posi en dubte la pròpia justícia.
Per tant, des d'aquest punt de vista, la preocupació,
i que suposo que té una part de responsabilitat que això sigui així.
La segona qüestió, bé, jo crec que estem davant d'un plantejament
que suposo que ningú hi ha pensat a iniciar-ho
i que evidentment ara en una situació postelectoral complicada
comporta una sèrie de variables de tot ordre.
I per tant, vull dir, no sé si és un problema que s'ha desmadrat per part de tots,
però el que és evident és que tenim un problema greu amb aquest tema.
Però repeteixo i torno a la reflexió meva al començament.
A mi em sembla tot molt bé, però que tinguem clar que aquí en aquest país
hi ha, aquí a Catalunya, a Espanya, hi ha un munt de gent
que està treballant per la justícia, que cada dia fa la seva tasca
segurament a vegades amb mitjans bastant minsos
i que en tot cas no s'haurien de veure condicionats per aquesta situació
i per determinades consignes que es van cridar
i que jo crec que estaven fora de lloc.
Per tant, una cosa és el plantejament puntual
de la situació jurídica del tema
i que evidentment té connotacions polítiques claríssimes
perquè és un tema fonamentalment de caire polític
i que s'havia de resoldre políticament i no judicialment,
però que no posem en dubte l'altra variable
o l'altra pot fonamental en qualsevol societat democràtica
que és el tema de la justícia.
Sí, el que passa és que jo crec que tens raó
si parléssim o parlem de la justícia quotidiana,
que diria jo, la justícia del dia a dia,
que està evidentment que l'hem de respectar
i s'ha de respectar, però clar, jo quan es polititza la justícia
o es judicialitza la política,
que és el que està passant en aquest tema,
llavors és evident que per mi perd tota la credibilitat,
fins i tot diria que perd tot l'interès,
però això és una postura personal, diguem,
de dir, bueno, avui quan he vist el diari
he obert la pàgina per allò del Premi Planeta,
m'ha interessat més com va fer la festa...
Sí, sí, ho dic així de gràficament,
perquè és així, considero primer que no sé com acabarà,
jo crec que això acabarà...
No és que no tinguin final, és que s'acabarà diluint,
és a dir, no hi ha un final aquí,
és a dir, com ara sembla, dius, no,
és que es qüestionarà l'autonomia.
No, impossible.
D'aquí a menys de dos mesos el govern central canviarà
o vindran les eleccions generals
i aquest tema quedarà totalment en l'úrbit.
I per tant, doncs, crec que és una pantomima
que el que s'ha fet, ja dic,
tant des de l'inici com la posta en escena d'ahir,
per no res.
Jo crec que hi ha d'altres temes molt més importants
i això és el que jo veig fredament també
i sense posar-me ni en el món polític
ni en el judicial,
de dir, ostres, quina pèrdua de temps.
Ahir hi havia 400 alcaldes, no?
O sigui que no tenien res a fer ahir al dematí,
400 alcaldes dirigint 400 poblacions,
tot el dematí, no sé si a la tarda també,
perdut allà.
O sigui, ja, per mi això ja és un tema a qüestionar.
Bé, tot el...
a l'aparell judicial
que genera un acte com el d'ahir,
doncs m'imagino que també va fer perdre
temps amb altres actes
o amb altres expedients.
O sigui, ho trobo en sèrio
una pèrdua general de temps
i jo personalment no volia perdre
més temps del necessari
en veure el titular del diari d'avui
que diu Mas se crece.
Doncs sí, evidentment,
allà va ser, com he dit,
la jornada de l'Artur Mas
i a partir d'aquí
molt poc més d'interès per part meva.
Per cert, per mi,
Planeta l'ha guanyat
Alicia Jiménez Barlet
amb hombres desnudos,
es diu la novel·la.
Que és policiaca.
Sí, però, bueno,
té bona pinta l'argument
per allò que he llegit també.
Jo, ojalà sigui com diu l'Agustí.
Ojalà.
Però, malauradament,
amb les declaracions que rodeixen ahir,
la cosa...
i deu haver bastants interessos
perquè no siguin per així,
perquè, evidentment,
aquí el tema de Catalunya
s'ha comportat com un tema més
a les campanyes electorals, no?
És a dir,
fotent-li canya a Catalunya
perquè ens entenguem,
n'hi ha partits
a nivell de l'estat que els va bé
i això crec que no és positiu.
Alguna manera,
algú hauria de fer...
hauria de posar una mica de senya
amb tot això, no?
Evidentment,
per part d'aquí i per part d'allà.
però que, de totes formes,
jo també voldria que s'acabés bé
i que tot quedés com una anècdota,
el que serà és que
les perspectives en aquest moment
són unes altres.
Dit això, dit això,
no, deixa'm l'acabar de dir.
Dit això,
aquí, objectivament,
tenim una situació
que hi ha hagut unes eleccions
que estem esperant
que hi hagi un govern
i que el govern actui.
Això jo crec que és lo fonamental
i que, bueno, els ciutadans...
Perdoneu, vull dir,
aquí hi ha temes que no es poden,
diguem, aplaçar
o deixar-los per una qüestió política.
Aquí hi ha temes
que hi ha gent
que ho està passant molt malament,
aquí hi ha problemes de tot orde
que s'han de posicionar.
I aquesta és la gran resposta
que hauríem de tindre en aquest moment.
Per tant, vull dir,
per fer-nos a oblidar tot això,
que tot això ve d'una situació
que fa molt de temps
que està complicada.
I, per tant,
des d'aquest plantejament,
jo també hi respecto
a tothom que va anar allí.
És a dir,
aquí no és un problema
de conflicte d'interessos
entre uns i els altres,
uns que són bons
i els que són dolents.
Aquí tenim un problema plantejat,
aquell problema no es vol resoldre
perquè té una lectura política,
sobretot,
per damunt de qual de l'altra qüestió.
I, per una altra part,
aquí hi ha una sèrie de coses
del dia a dia
que es deixen aparcades.
Bueno, evidentment,
buscar solucions
ha de ser en tots els sentits.
Que tinguem un govern aviat,
que tinguem una solució
proposta amb aquest tema.
És a dir,
el que no podem dir és,
bueno,
doncs, escolti,
això no val res,
ja ho arreglarem.
No, no, escolti,
aquí el que necessitem
són respostes concretes
i aquestes respostes concretes
veiem més aviat
que se segueixen complicant
perquè a tothom
li va bé
sembla ser
aquest procés
d'enfrontament.
Per tant,
jo no estic d'acord
en aquest enfrontament,
ja t'ho he dit al començament,
però vull dir,
això sembla ser
que els hi va bé a tothom
i que des d'aquest punt de vista
és quan se produeix
aquesta situació.
Sí, però jo crec
que es va alimentar
en aquest enfrontament.
Sí, és un problema
de retroalimentació, això.
Per això,
és un provoca,
l'altre respon,
ara jo t'he dit
que te castigaré,
a veure si...
De totes formes
coincidiràs amb mi
que evidentment
uns tenen més responsabilitats
que els altres, no?
Sí, clar, és evident que...
I uns posen les urnes
i van a votar
i els altres diuen
no sé què.
Aquest és el problema
i la variable.
Posar les urnes
i anar a votar
i em diràs
quin delicte, no?
Desobediència,
però desobediència a què?
Jo entenc el que diu allà,
jo soc obedient
amb les coses democràtiques
o soc obedient
amb aquelles coses lògiques.
Ara, clar, quan m'hi diuen
escolti, vostè s'ha de tirar
per aquí, no?
Doncs jo no em tiro
perquè...
O sigui, la desobediència
està a cert punt
en determinats moments
pot ser inclús aconsellable.
Sí, Gostè,
però estaràs d'acord amb mi
que tot això
posa en dubte
el que deia al començament.
És a dir,
tu dius, escolta,
és igual la justícia.
No, no.
La gent posa en dubte
posem en dubte
les sentències.
Escolta,
aquí hi ha molta gent
que són operadors jurídics
i van des dels jutges
fins als abogats
passant pels secretaris
i els funcionaris
que en una situació d'així
els posem tots en un compromís.
Jo crec que responsabilitat
ja dels que manen
d'una punyetera vegada
i, escolta,
fins aquí m'ha arribat,
això ho hem de tirar així
i ho hem de fer així.
Però aquest és un expedient
que no s'ha iniciat judicialment.
Sí, per a mi...
Jo estic segur
que si hagués depengut
de la justícia...
Això és evident.
Per què?
Perquè creiem que...
Vam, jo he dit desproporcionat.
Crec que s'ha arribat
a un punt
de quasi de l'absurd
de portar amb un senyor
president de tot un govern
autonòmic
imputat.
Per sort és imputat només, no?
Sempre s'ha dit
que un imputat...
Ara ja no és imputat,
ara és investigat,
però bueno, jo heu...
Bueno, no sé això,
però vamos, en principi...
Ja ho dic jo
i crec que és el moment.
O sigui, és més de el mateix,
ja fa temps, evidentment,
i a més a més això s'està...
Això alimenta la...
No sé si dir la independència
o aquest sentiment catalanista
que tenim una mica tots,
perquè sabia que quan te toques
la fibra sensible reacciones.
Ara, clar, penses...
Bueno, pues forma part d'un joc
o d'una posició.
Evidentment,
no que no justifiqui
que jo la trobo demencial
des de fa temps, no?
Perquè quan...
Jo, no sé,
potser anant a lo pràctic,
segueixo pensant
que en altres temes
bastant més importants
que el que s'ha plantejat.
Fins i tot hasta parlar
del sobiranisme
o del dret de decidir
o del procés sobiranista
o de l'independentisme.
Estem en un moment,
no estàvem,
ara sembla que va millorant,
però es planteja en un moment
on necessitem el país
o, en fi, no, la situació,
ja no dic el país,
la situació necessita de tots,
de la suma de tots,
de suma d'esforços
i ens dediquem,
de repent,
a dividir aquestes forces.
Sí, però que tu i jo
aquí estem platicant
i dient que estem d'acord
en que hem d'avançar
quan resulta que hi ha interessos
confrontats,
perquè d'aquí un mes i mig
hi ha eleccions
i a tothom els ve a aquesta situació.
Jo, d'aquesta la reflexió
que vull fer.
Lluís, per desgràcia,
els interessos polítics
tornen a prevaldre
per sobre d'altres
interessos més populars,
més ciutadans.
Aquesta és la meva reflexió,
és a dir, vull dir,
aquí ens hem tornat bojos
tots una miqueta,
uns amb més tant per cent
i altres amb menys tant per cent.
Totalment d'acord.
I el que és evident
és que no som capaços d'avançar.
I a més això,
posem en dubte
determinades coses
que haurien de ser sagrades
en qualsevol democràcia.
I això és la meva reflexió.
A partir d'aquí,
escolta,
si volem parlar,
escolti,
que primer els fiscals
deien que això no era delicte
i després diuen que sí que és delicte.
I, clar, vull dir,
aquí hi ha una sèrie
de contradicions de tot tipus.
O com deien avui,
escolta,
aquí estem parlant
de l'incompliment
d'una sentència del Tribunal Suprem.
M'assembla que les que portin
comprens del Govern Central
amb els darrers cinc anys
m'assembla que són 20 o 25.
Clar, vull dir,
tot això té molts matisos
i té moltes variables
i tu em diràs,
escolta,
i el que deia jo,
el problema és dir,
escolta,
a mi que estic a l'atur
o que no puc pagar el lloguer
o que no puc pagar la llum
o que no puc pagar l'aigua.
Amb això com som a resolt?
Aquest és el tema de fons
i el que vol la gent.
Per tant, vull dir,
tot això altre
és molt important
perquè evidentment
toca la sensibilitat,
com deies tu,
de la gent.
Però el que està clar
és que tot això es complica
i el que hem de fer
és saber sortir d'aquesta situació.
Però jo t'he donat la raó
i crec que és així
i a més te correspon
fer-ho així
la defensa de la justícia.
Però és que això
per mi ja no és justícia d'estat.
Igual que diem
és política d'estat,
això és justícia d'estat.
És a dir,
és un tema sobrenatural quasi.
S'aparta de la naturalitat
i s'aparta de la quotidianitat
de la justícia diària
que és la que tu defenses
i que lògicament
hem de defensar a tots.
Però malauradament
ens afecta a tots.
Aquest és el problema.
Home, no,
ens afecta a tots
perquè és política.
Jo el que em queixo
és que aquesta situació política
que estem portant
des de fa temps
ha prioritzat temes
que no són,
que no són,
que ha eclipsat
o ha fet abandonar
altres temes molt més greus
com és l'atur,
per exemple,
o la situació econòmica del país
que sembla que va millorant
i evidentment
doncs que tots estem
aportant o sumant esforços
perquè això sigui així
però que, bueno,
que potser es tenia d'haver fet
molt abans
sumant esforços
que és el que dic jo
sumant en lloc de dividir.
Anem a un altre tema,
un tema més empapable,
que el pots tocar,
pots caminar,
caminar no.
Aquestes també els toquem, eh?
Sí, no,
vull dir que és real
que el tenim allà a sobre
que és la 27,
el segon tram de la 27
inaugurat aquesta setmana.
Ara veiem imatges
fa una estona
de la ministra de Foment,
Anna Pastor,
a Barcelona també,
amb un nou compromís
de cara a 2017,
de cara a 2017
també amb una variant
que hem de construir
per la zona
de l'àrea matrioportana
de Barcelona.
Aquí de Ràgona
tenim aquest segon tram.
Abans d'anar
el deien al tercer,
que és la circombolació de Valls
i veurem
veurem què passa
amb el forat
del túnel de l'illa
perquè això és complex.
Jo crec que aquest és un tema
importantíssim, no?
Vull dir,
tots sabem
quina és la importància
de totes aquestes infraestructures
vitals
per seguir creixent
aquestes marques
i seguir creixent
a nivell de Catalunya i Espanya.
El que està clar
és que aquí
també quan se fan pressupostos
se fan pressupostos
molt polítics,
prioritzant polítics.
Jo l'altre dia
dèiem un article
tot el tema
que significa
el tema ferroviari,
on les inversions
sembla que es prioricen
inversions
perquè ho facin servir
una petita quantitat de gent
i resulta que el tema
rodalies
que afecta
a milers de persones
tant aquí
com a altres llocs,
vull dir,
això no s'esmercen
pressupostos reals.
Per tant,
està clar
que en aquest país
s'han fet
obres d'infraestructures
que no tenien cap validesa,
és a dir,
aquí hi ha una autopista,
per exemple,
entre Sevilla i Càder
i al costat hi ha una autovia
que és gratis
i resulta que nosaltres
tenim un problema gravíssim
amb una reivindicació
ben justa
de tot el que són
les comarques de l'Ebre
respecte a l'Ebre 340
que és un escàndol.
Tenim el tema paralitzat
de la connexió
del port de Tarragona
amb tot el que és Lleida
i el que és Aragó
i aquí tenim una sèrie
de qüestions
que estan
a precari
des de fa molt temps
el tema
del corredor mediterrani.
Per tant,
vull dir,
i jo no és que vulgui tornar
com deia l'Agustí,
al final tot és política,
evidentment,
però algú ha de posar senya
amb aquesta política,
perquè si no
és que ens tornarem tots bojos,
perquè si resulta
que el corredor mediterrani
no és una realitat
ben a curt termini,
doncs posem en perill
no solament el port de Tarragona
o el port de València
o el port de Barcelona,
posem en perill
tot el que és
l'àrea mediterrània
que és la que representa
pràcticament
el 50%
de l'economia
injustificacions
que no s'han fet
les inversions
haurien de ser
i haurien de ser conscients
tots que això no pot ser
i que han de condenar
per una altra línia.
Bueno,
és un tema
de prioritats polítiques,
evident,
m'ha anat en aquest moment
el govern del PP
i suposo que...
Ho manaven els altres igual,
eh?
Sí, no, ja ho sé,
no, no.
Jo el que passa
és que volia tornar
a anar a la 27
com es demana el Josep,
però sí que és evident
que totes les infraestructures
són tan qüestionables
i tan discutibles,
però, bueno,
per exemple,
la del corredor mediterrani
és que més igual
que el partit
sigui el PP,
el PSOE,
el partit que sigui,
és que qui no vegi
que el corredor mediterrani
és una prioritat
de país,
o quasi diria d'Europa,
perquè és una manera de comunicar,
bueno,
doncs clar,
això és que,
bueno,
no sé quin altre argument
es pot utilitzar.
Anant a la 27,
que és el més recient i tal,
home,
és una millora,
clar,
anem millorant poquet a poquet,
bueno,
doncs ara ja arribem
des de Tarragona a Estavalls,
suposo que això
per aquesta comunicació interna
territorial
és bo.
És més fàcil,
evidentment,
seguir hasta l'autopista
via Pla de Santa Maria,
és a dir,
prolongar lògicament
la variant de Valls
i allargar-la
hasta l'autopista de l'Ebre,
seria una manera,
perquè clar,
el que estem intentant també
és comunicar
no només Tarragona,
sinó fins i tot,
bueno,
tirant amunt
Saragossa,
Logroño
i la Cornissa Cantàbrica.
Podríem tindre dos llocs,
via Montblanc,
Reus i Tarragona,
o via Valls-Tarragona directa.
Aquesta segona
és molt més fàcil.
La primera
és evident
que forada al Col de Lilla
té problemes,
sobretot econòmics,
no tècnics,
perquè com que ja els van patir
per l'AVE,
ja el sabem,
és a dir,
ja sabem
que allà hi ha
energiles expansives
i que per tant
fer un forat
comporta una sèrie
de mesures tècniques
i econòmiques.
Per tant,
potser hi ha algú
que diu,
ostres,
no foradem una altra vegada
que ens tornarem a posar
la muntanya per barret.
Bueno,
anem per la variant de Valls,
que és bastant més econòmica,
que és plana,
com diu el seu nom,
Pla de Santa Maria,
i és una manera
també de comunicar l'autopista
i potser més barata
i més ràpida.
Jo estic d'acord
amb tot això,
però el que és evident
és que això
es reflexa en pressupostos.
Bueno,
però imagina't
un pressupost i l'altre.
No,
però si m'és igual,
vull dir que es reflexi.
I ahir la ministra,
que devia estar una mica enfadada,
va dir que s'aguanten,
això és el que hi ha.
Jo crec que no es pot ser
la resposta.
Algú ha de fer
política per tothom
no pot ser
fer política partidista.
I llavors vull dir,
estem en uns pressupostos públics
que són fruit
del pacte polític
interessat pel que mana de torn.
Llavors vull dir,
davant d'aquesta situació,
escolta,
quan jo tenia responsabilitats
de govern
ja firmàvem
acords per tirar
el cor del Mediterrani
i han passat 15 anys
pràcticament.
Bueno,
aquesta incapacitat
d'arribar a acords
i de tirar a coses
que són objectivament
que s'han de tirar endavant
és el que està mancant-se.
Deixa'm dir una cosa.
No, no,
deixa'm dir una cosa.
És que volem,
o almenys estem parlant
des de la independència i tal,
són capaços a Catalunya
de fer aquesta variant
i acabar la connexió aquesta.
Doncs fem-la
i descomptem
del que hi ha.
Sí, home,
així de clar.
Però per això no tenim els calés,
perquè no els calés
els emministra en un altre costat.
No, sí que els tenim.
No els hi donaré a l'Estat
perquè me'ls hi ha gastat aquí.
Bueno, no, no,
els va proposar que una empresa privada
assumís la futura concessió
i que fos la que boqués els diners
en Parlament de Bèlgica.
A veure, a mi actes així
em convenceria més
de la nostra autosuficiència catalana.
Això.
De dir, bueno,
com que Madrid no em dóna els diners
i ja ho pagaré jo.
Sí, home,
però això tu saps
que és un delicte,
això que dius tu, vull dir...
No ho sé, tu.
Aquí és on soc desobedient.
Ja, però...
Aquí soc desobedient.
Però clar, vull dir...
I me quedo tan tranquil.
Sí, home,
però jo crec que les coses
les hem de posar
en el context real.
Jo estic d'acord
com la filosofia teva
i jo us subscric
on faci falta,
però anem a veure-ho allí.
Nosaltres tenim un estat
que és el que és
i que fins ara és el que és.
I per tant, vull dir,
des d'aquest punt de vista
hi ha uns pressupostos
de l'estat
que són els que decideixen.
I malauradament
en aquests pressupostos
de l'estat
fa molts anys
que no hi ha aquestes necessitats.
Quan resulta
que qualsevol que ho miri
i diria
escolta, aquests tiosos
estan bojos, no?
Perquè foten una ampliació
del tren de l'AVE
fins a León
que el faran servir
durant tot l'any
10.000 persones
o 20.000 persones
siguin optimistes
i resulta que són incapaços
d'acabar
tot el que és
el corredor mediterrani
o acabar
la connexió aquesta vital
de la 27 aquesta
que d'alguna manera
és una qüestió fonamental
per a nosaltres.
Bueno, vull dir,
aquesta és la realitat
que tenim.
Davant de tot això
és el que provoca
tot l'altre, entens?
Vull dir,
el que provoca
el merder d'ahir,
el que provoca
la situació
aquesta
de que es trenqui
la societat.
Tot això és conseqüència
de tot això.
Ja com tinc un amic
diu, escolta,
jo no sóc independentista
però econòmicament
m'ha fan independentista.
Doncs aquest és el problema.
Lluís, tu has estat
al món de la política
i llavors per mi
és un tema fins i tot
d'actitud
i de saber fer.
És a dir,
el que no podem
és dir,
no volem res de Madrid
però a l'hora
de necessitar
llavors sí que demanem
els diners.
Home, no,
siguem coherents.
No volem res de Madrid
per res.
Bueno,
doncs som autosuficients.
Ja ho sé que això
és molt fàcil de dir
i molt difícil de fer.
Però,
jo dic,
i si l'actitud
hagués sigut una altra.
Com podem estar
tot el dia
dient que Madrid
no sé què tal
i després
quan volem 14 milions
per fer l'anella
mediterrània d'aquí.
Home, no,
les coses
tenen una certa coherència
i també tenen
una certa justificació política.
I és a dir,
bueno, escolta,
tu no estàs jugant amb això,
doncs no em diguis
que em necessites.
I per això aquí
jo crec que
si realment
el territori
considera
i sempre s'ha considerat
jo crec que fa molts anys
que es tenia d'haver
actuat d'una altra manera
amb una mica
quan tu vas a demanar
no pots anar exigint.
Jo vaig a demanar
i per tant
has d'anar una mica
doncs amb una actitud
i per això dic
l'actitud és prou important
has d'anar amb una actitud
doncs una mica més
adient
al que vols aconseguir.
I si això es fa així
a vegades
te'n surts
el que no pots
és anar amb exigències
i tal
i llavors
és un camí
que acaba
doncs una mica
amb aquesta situació
que ens trobem
que la 27
la fan
de mica en mica
que hi ha altres prioritats
que no venen
o que no venen uns diners
perquè no s'han demanat adequadament
o no s'han gestionat adequadament.
El problema és que els diners són nostres
aquest és el problema.
Bueno
si són nostres
no te'ls donaré
o primer me'ls gastaré.
Estava buscant
que costava
mentre parlàveu
que costava fora del túnel
de l'illa
ho he trobat
és el tram més car
però s'ha portat
105 milions d'euros
que això són 4 quilòmetres d'Ave
que és el que l'he trucat avui
amb algú de Barcelona
amb la primitiva
una mica de 70
No, són 4 quilòmetres d'Ave
perquè m'assembla
que el quilòmetre d'Ave
val entre 20 i 25 milions d'euros
si no recordo malament
Depèn del quilòmetre
és evident que
un quilòmetre
sota el col de l'Illade
no sé el que val
ni idea
Però jo des de la ignorància
aprofito
senyor arquitecte
des de la ignorància
això es fa amb una toneladora
o no?
Sí
Com es faria això?
Bueno
això seria més propi d'enginyeria
no soc enginyer
però bueno
sí que sé
que allà va sortir
un tema greu
d'argiles expansives
i depèn del terreny
és molt fàcil de foradar
el problema és que
tot el que forades
es mou
és a dir
no para de moure's
perquè és un tipus de terreny
que el seu nom m'ho diu
és expansiu
quan es mulla
quan es seca
belluga contínuament
i ja li pots posar
tot el pes que vulguis a sobre
que és capaç
de bellugar-ho
Per això el que està clar
és que està quantificat
i perfectament
No sé si està quantificat
amb aquestes
no
Això és el que no sé
perquè com que es fan els pressupostos
com tu has dit abans
amb un projecte bàsic
amb una idea
amb un no sé què
a tant al metro
Això parlem dades de 2012
és a dir
que pot haver canviat
Lògicament
amb l'experiència
dels túneles de l'AVE
que ja no s'ha vingut
el que s'ha tingut de fer
després i tal
sí que es pot ajustar
bastant el pressupost
però segueixo dient
que és una obra
complexa
econòmica
i tècnicament
la qual cosa no vol dir
que no es pugui fer
ara clar
potser hi ha
de moment
l'altre variant
que és
prolongar aquesta autovia
de Valls
fins a l'autopista
perquè al final
seria desdoblar
el tram
de Valls
sembla de Santa Maria
Això és complicat de naso
ja saps que hi ha expropiacions
hi ha munt de variaules
no us comparis a les expropiacions
de 10 metres
a banda i banda
de la carretera
jo l'ho que dic
que hi hagi expropiacions
de fa 5 anys
o 10 anys
que encara no hem cobrat
però això sí que és un tema
purament econòmic
d'arribar en un acord
amb el que expropies o no
això és un tràmit
que això ja està
bastant més
experimentat
que en el fons
jo crec que els tres
estem d'acord
és evident
que aquí hi ha una sèrie
de prioritats
que s'haurien de fer
i aquestes prioritats
no es fan
per qüestions polítiques
que deies tu
molt bé
llavors aquesta és la situació
aquest és el problema
de fer un projecte per Espanya
perquè tingui èxit a la Copa d'Eivis
perquè tingui jugadors
de primer nivell
i tu no miraves prim
vull dir aquí
imagina que tu haguessis dit
no no jo més presidenciaré
el tenis de Tarragona
no haurien guanyat la Copa d'Eivis
no haurien tingut allò
la segona
a Madrid no s'hauria guanyat
però aquest és el tema
però Agustí
aquest és el tema de fons
el tema de fons és aquest
és a dir
el problema aquí
és que els que manen a Madrid
o els que han manat a Madrid
vull dir bueno
s'han produït situacions ben concretes
és a dir
avui treu una carta
l'Aznar
respecte al pacte del Majestic
el pacte del Majestic
ningú s'olvida
que van eliminar l'Emili
és que estem parlant
de coses greus
que els ports
que eren competència del estat
van ser competències
autònomes
escolta i vull dir
jo no és que hagi d'evidentment
tirar res contra el senyor Aznar
però vull dir
aquell pacte va ser bo
per Catalunya
objectivament
llavors vull dir
allò es va trencar
però no hi havia
molt més bon rotllo
parlant col·loquialment
aquí hi havia bon rotllo
i que Invergència ajudava el PP
però allò es va trencar
quan el segon mandat
va tindre magia absoluta
i van passar
la piconadora
tornem a raons polítiques
llavors aquest és el tema
de fons
i la realitat
és que avui
ens posem
en unes circumstàncies
on el 50%
de la ciutadania
de Catalunya
pensa diferent
del que pensava
fa molt poc temps
i per tant
això comporta
una sèrie de situacions
concretes
que han de donar-li resposta
el que no pot ser
és dir
escolti
el que diu el ministre avui
dius
escolti
aplicarem el 155
és a dir
que algú pensi
que això és la resposta
que vol el ciutadania
de Catalunya
no tindrà ni cap ni peus
per part d'uns i els altres
i ho repeteixo
i torna a la meva reflexió
al començament
i ho sé que em feia repetitiu
és a dir
aquí estem posant en perill
la pròpia convivència
i això
és responsabilitat
del que és responsabilitat
i uns tenen més
que els altres
amb diferència
totalment d'acord
i a més
has donat amb el clau
la convivència
fa temps
que s'està deteriorant
i tu has fet
una referència
a la meva època
esportiva dirigent
llavors es palpava
alguna cosa
i estem parant
de fa
quasi 20 anys
però des d'aquí
des de llavors cap aquí
ni un català
pot aspirar
a un càrrec
una mica
sigui esportiu
o sigui
econòmic
o de tot ordre
bueno
escolta'm
això
és un problema greu
d'això
d'aquesta
mala convivència
que estem portant
i que
amb coses com ahir
per acabar
per on he començat
encara s'acrescenta més
això
encara es fomenta més
aquesta mala convivència
entre pobles
això per mi
sí que és greu
deixa'm dir
una xifra
queda un minut
podem allargar
un minut més
si convé
però
aquests 66 morts
en 5 anys
a les Terres de l'Ebre
Nacional 340
quarta
hi ha mobilitació
de veïns
de l'Ebre
i alguns d'alcaldes
i solució
doncs que sembla
que a priori
no està sobre la taula
65
66 morts
però és que n'hi ha hagut
67
a la zona
del Castelló del Seny
a l'altra banda del Seny
això és el típic tema
que es presta
a fer demagogia ràpida
és a dir
escolti
fer un quilòmetre d'Ave
un quilòmetre d'Ave
suposaria arreglar
allò sense cap tipus
de problema
i ningú diu que això és efectible
i que ningú diu que ho farà
i ningú diu que se sentaran
a discutir
això és el greu
és a dir
clar
el senyor del territori allà
que portem 60
i escaig de morts
bueno
deu dir
escolti
és que estem tots bojos
aquest és el problema
jo és que crec que hem perdut
diguem
la lògica
dels temes
i de dir
escolti
per damunt de la política
hi ha la lògica
i crec que a vegades
ens oblidem de la lògica
i aquest és un tema
escolti
és que és un tema sagrat
jo sí
bueno
jo hi vaig molt
perquè allà sona
perquè la meva dona
hi passen milers de camions
cada dia
no s'hagi arreglat això
amb els darrers 30 anys
però escolti
no hi ha ni pressupost
aquest és el problema de fons
sí, sí
no tinc resposta
no tinc encara un argument
amb això
és evident que suposo
que si es podria fer
si guardem la referència
en relació a l'any passat
o els anys anteriors
és potser analitzar
el motiu d'aquest
o sigui
és el mal estat de la carretera
l'excés de velocitat
és la mala condició
dels vehicles
que això també doncs
jo crec que s'ajunta tot
per l'opinció
tot suma
tot suma
tot suma, sí
quan dius
en època de vaques flaques
doncs
tot
tot
tot
tot es fa gran
o tot
l'udulent
es fa
més
més important
bueno
tenim aquest problema
de circulació
o de millora
de la xarxa viària aquí
la tenim
per raons
no
d'accidents
sinó
de qüestions econòmiques
el que hem dit
de la 27
el que ha dit també abans
Lluís
o sigui
per anar de Tarragona a Barcelona
amb cotxe
hem d'anar pagant
és a dir
no hi ha la possibilitat d'anar
almenys que t'aneguessis
per l'ordal
és més barat
anar de Reus a Londres
que anar de Tarragona a Barcelona
ja sabem
però bueno
tens dos vies
de peatge
és a dir
no tens la possibilitat de no
senyors
gràcies per acompanyar-nos
Lluís Badia
Agustí Pujol
gràcies
i bon cap de setmana
i bon cap de setmana
i bon cap de setmana
i bon cap de setmana