Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Forot Angus.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
escales que s'utilitzen en la música
folklòrica russa. Per això ens sona molt
això que deies tu ara, paisatge nevat,
l'estepa, no sé què.
Els quadres d'una exposició
era una de les sebres obres més importants.
És una suite
que té 15 números.
Una suite ja sabem que és un
recull de peces
que totes tenen un mateix tema.
En aquest cas són els quadres d'una exposició
d'una exposició que
es va fer en comemoració d'un gran amic seu
que era el Víctor Harman, que era un
arquitecte que es va morir molt jove.
Ell, veient l'exposició
d'aquest senyor al cap d'un temps,
va escriure
aquesta obra.
Aquesta obra inicialment és per piano,
el que passa que després s'han fet molts arrenjaments
i segurament
és molt més coneguda el que hem sentit al començament
que era per orquestra, feta per altres
músics, rebel, etc.
Aleshores,
l'obra està
estructurada amb 15 peces
que aquesta, que és la que sentim,
és la mateixa que hem sentit abans,
però l'original per piano.
És un passeig.
Aquest passeig fa de fil conductor
a tota l'obra
fins que al final de l'obra
el passeig ja és un quadre.
I aquest tema l'utilitza
amb dos quadres,
d'una manera
misteriosa
i l'altra d'una manera com de celebració.
L'última és la gran porta de Kiev.
i aquest tema va sonant
tota l'estona
a l'allar d'aquesta
d'aquesta obra.
I avui
aquesta
Kiev
porta ella.
Doncs sí,
per cert,
Teresa Valls,
bon dia.
Ai, bon dia.
Hem començat així,
molt a la brava,
escoltant
Mosorski.
La Teresa Valls,
ens ve cada dimarts
a explicar-nos qui és el protagonista
de les joventuts,
dels dimarts musicals,
aquests concerts,
aquest cicle de concerts
i altres activitats
que organitza joventuts musicals
a Tarragona.
Doncs sí,
avui,
Teatre Metropol
a les 8 del vespre
amb Kiev Portell al piano.
Kiev,
bon dia.
Bon dia.
Bon dia, Teresa.
Hola, bon dia.
Kiev,
que t'hem enxampat justament
al Metropol.
Et deies a Finana,
bueno, a Financia,
acaben de fer les proves de so?
Sí, sí,
ara estic acabant de provar
el piano
i l'acústica també
de la sala,
una sala preciosa.
Sí, sí, sí,
estic acabant de provar.
El Kiev,
com que el tenim per aquí
per casa,
és habitual,
poder-lo escoltar,
no només tocant,
sinó també
divulgant
el que és
la música clàssica.
Escolta,
com has confeccionat
aquest repertori?
Parla'ns una mica
del repertori
d'aquesta nit.
Bueno,
sempre quan entenc
que confecciono
un programa
per una ciutat
determinada
o per un ambient
determinat,
en aquest cas
el Teatre Metropol,
doncs sempre penso
un poc
en el públic
que s'estirarà,
no?
També,
vull dir,
no és el mateix
tocar un programa,
la Sala Es Gae
de Barcelona
com a altres teatres
de Ciutats Colindans,
no?
El repertori
té que ser distint,
no?
Llavors,
doncs,
m'aguio un poc
per això,
no?
En aquest cas,
bueno,
els quadres,
com ho veia explicat
la Teresa,
bueno,
és una obra
que tothom
quan la senti
la reconeixerà
perquè s'ha utilitzat
a molts nivells
des de publicitat
fins a bandes sonores
també i això,
no?
Però, bueno,
és una obra magnífica
perquè crec que
ets treu
tots els colors
del piano
possibles,
no?
Llavors,
precisament
l'important
és això,
veure-la,
com molt bé
ha dit
la Teresa
o ha explicat,
vull dir,
des d'un punt de vista
orquestral,
encara que va ser
concebuda pel piano,
diguem,
és una obra
que la idea
és o hauria
de ser
totalment orquestral
i de fet
és hiperconeguda,
les versions
aquestes
de Rebel
o d'Esquenazzi
mateix,
que va fer també
una altra
orquestació
molt bona
i que crec
que quan
la interpretàm
els pianistes
l'instrument
rei,
diguem,
doncs,
hauria de ser
vist
des d'aquest
punt de vista,
no?
pel mig
hi ha des
de timbres
que poden sonar
i que han de sonar,
diguem,
a pollets,
també a bous,
com després
atmosferes
molt misterioses
com pot ser
com morto i sin
lingua morto,
que és una
de les últimes
peces
ja de la suite
i, bueno,
per exemple,
a la garrera,
a la gran porta
de la ciutat
de Kiev,
pot surt,
diguem,
el que són
inclús
les campanades
dels campanars,
no?,
de la ciutat
fortificada,
no?
Diries així en general
que el teu repertori
d'aquesta nit
és com a molt
descriptiu?
Sí,
tot plenat,
sí,
de fet,
l'he anomenat
per això mateix
paisatges sonors,
no?,
ja també faré
una petita explicació
abans de cada peça
i tal
per poder
introduir
la gent,
diguem,
dins
l'atmosfera
aquesta,
no?,
per exemple,
això és la segona
part dels quadres,
però tota la primera
part,
les peces líriques
de Greek
també són molt
descriptives,
surten trolls,
surten noms,
surt
inclús
la nostàlgia,
no?,
com a
un aspecte
molt personal,
molt interior
de cadascú,
o bé
l'exaltació
de la banda sonora
d'una boda,
podríem dir,
no?,
també,
com la
que tanca la primera
part,
és dia de bodes
a Trothausen,
abans de Greek
també tocaré
música del
Philip Glass,
de la pel·lícula
Show de Truman,
com un petit
arreglo
que faig jo
mateix al piano,
i també de
John Williams,
però no
agafant
del seu
cavalló
de batalla,
diríem.
Avui és el dia,
eh?,
avui és el dia.
Sí, sí,
ja ho veig,
ja ho veig.
John Williams
és el compositor
de la música
d'Star Wars,
almenys de la cançó
principal,
sí?
Sí, sí,
sí,
no,
o sigui,
no la faig jo,
avui a l'Star Wars,
avui,
és que no sé si t'entès bé o malament,
ara,
perdona.
Sí,
no la faràs.
Sí,
no, no,
no,
la que faig és la banda sonora,
el tema de la banda sonora
d'una pel·lícula que es diu
Les cenisses d'Àngela,
a les aixers,
no,
també és una música molt profunda
que creia que connectava molt bé
amb la que faig abans
del xou de Truman
de Philip Glass.
I això ho connecto
amb una peça,
un imprompto
que m'ha de dedicar
un compositor
al barceloní
Abraham Tena
que,
que bueno,
que també connecta molt bé
amb aquest tipus de música
que podria passar
des d'estats anímics
molt interns,
molt interiors,
estats anímics
rabiosos,
diríem,
no inclús.
Doncs déu-n'hi-do,
escolta,
no tenim més temps
que a Kiev,
però jo crec que ens has fet
una radiografia estupenda
del que serà aquesta nit,
un viatge,
uns paisatges sonors
per diferents aspectes
de la música.
Tu sol amb el piano?
Sí, sí,
jo sol amb el piano
i això sí que ho garantitzo,
que serà un viatge
des que començo
fins que acabo.
Molt bé.
Doncs una bona ocasió
per trobar-nos
amb el piano
de Kiev Portella
avui a les vuit
al Teatre Metropol.
Kiev,
moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies
a vosaltres.
Tanquem encara,
adeu Kiev,
tanquem ràpidament
perquè se'ns va el temps,
però us recordem
que tenim entrades
per regalar-vos
si voleu anar
en aquest concert tan especial,
en aquest viatge sonor
a través de les mans
dels dits del piano
de Kiev Portella.
Truqueu-nos
977 24 47 67
977 24 47 67
Us agafarem la trucada
encara que serà
ja micro tancat.
Tenim dues entrades
per regalar-vos
avui a les vuit
al Teatre Metropol
Kiev Portella.
Teresa Valls,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
I gràcies per totes
les explicacions
que ens fas descobrir
cada dia
un compositor,
cada setmana
un compositor
diferent.
Gràcies.
Fins la setmana,
vinent.
Adéu.