Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El principi 3, 3, 4, 5 primers partits a partir d'aquí el Nastic ha demostrat que ha tingut un equip sòlid, que no ha fet partits brillants, però ha fet una gran temporada, en una defensa molt, molt sòlida.
I també, que a vegades no ho diem, un gran porter,
que ahir, inclús ahir,
va ser un pall de vegades,
jo crec que, en definitiva, que hem tingut
un equip que, com hem comentat
algunes vegades més, és fruit també
en part, jo crec, d'haver mantingut
el que va ser l'estructura
principal de l'equip de l'any passat.
I això es nota, eh?
Jo crec que aquesta vegada ha quedat
demostrat que l'equip no va
començar de nou, sinó que va ser una continuació
de la temporada passada.
I, bueno, aquí estan els fruits.
Lluís. Sí, sí, té tota la raó.
L'equip del gimnàstic aquest any ha sigut
molt correcte, aprofitant
l'estructura de l'any passat,
i aquest any té bé una de les coses
bones del nàstic, ha sigut que l'alineació
quasi tots ja la sabem de memòria,
no han fet molts canvis o preproves,
perquè les proves ja les hem fet abans,
i hi ha dues paraules, com ens pot dir.
Aquella paraula que ens diuen,
el bingo es correcto, doncs el nàstic
és correcto, ja tenim una cosa feta,
ara falta rematar la feina.
Jordi, què t'ha semblat la temporada?
Molt regular, vull dir, va començar
el que ha passat de vegades,
que al principi has d'assimilar una mica
els nous que han entrat i tal,
però com la base ja estava feta,
com deia el Manuel, molt bé,
llavors ja ha sigut més fàcil,
i llavors ja va començar l'equip a rotllar,
i de fet les dades són
el més important amb això.
L'equip més golejador,
menys golejat,
més partits guanyats,
tot això dona el resultat que ha tingut,
que és guanyar.
Important,
ser menys golejat i més golejador,
vol dir que hi ha molt bon equilibri dintre de l'equip,
hi ha una bona defensa i una bona delantera,
això és molt important de cara,
sobretot als play-offs,
que el que et facin pocs gols,
i que tu en facis,
t'ho donen avantatges en aquest aspecte.
Estic d'acord amb el Jordi,
tenim un equip molt, molt, molt equilibrat,
que això és el que et dona al final,
arribar on has arribat.
Podem dir que la mitja,
la banda de l'equip que m'ha semenejat,
però és una mitja sòlida,
la defensa no cal parlar-ne,
inclús mos va lesionar el Valentí,
que jo crec que era un xaval boníssim,
que a veurem que aquest si continua així,
jo crec que tindrà que dir coses,
i la delantera,
però bueno, anem fent gols,
el Raico li va costar molt,
el Raico li va costar molt fer gols,
però ara està en la línia,
no sé qual cosa té ja.
Catorze.
Ahir amb els dos gols va igualar
la seva millor ratxa,
que era de la temporada passada
amb el Coiano, amb catorze.
I va tardar,
el gol vol dir que l'últim terç de la Lliga
n'ha fet molts de gols.
Aquest equip,
ara parlau de la solidesa,
la clau ha estat el que abans apuntava el Manel,
el fet que el bloc continués de la temporada passada,
i també que aquest bloc fos un bloc molt compromès,
un bloc que a principis de temporada,
parlàveu ara vosaltres de les primeres 5-6 jornades,
que segurament,
més que falta d'acoblament,
el que li passava una mica a l'equip és que
tenia aquella ansietat encara de llagosteri,
que no se l'havia tret de sobre,
tot i que hi havia arrencat una Lliga nova.
Jo crec que el Jordi,
que és el jugador,
ho sap això,
ho sap el que significa tindre un equip
que estigui conjuntat,
ho sap,
ho sap millor que nosaltres.
Sí,
és un professional d'això.
Per experiència,
sí,
que evidentment,
el que tinguis un grup,
que es porti bé,
que tots vagin a una,
que facin pinya,
tot això és superimportant,
però és que,
ho dèiem al principi,
el Manel ho deia,
és,
no ho sé,
potser totes les altres temporades,
quants fitxatges nous hi havia?
10,
11,
12,
les últimes temporades
ens havíem acostumat a molt.
Sí,
sí,
i ja llavors tenim el mateix entrenador,
la base de l'equip feta,
amb un resultatge estratosfèric,
perquè els últims 15 partits
no van perdre cap,
o què l'any passat?
No,
l'any passat van aconseguir
11 victòries seguides,
els 10 últims partits de Lliga,
més el primer del play-off,
no?
Una passada,
no?
Aleshores,
doncs,
simplement,
és,
els 4,
deia el Manolo també,
el Reiko li ha costat,
és un dels nous que va venir,
sí,
sí,
li va costar una mica,
però després,
això és molt important,
sempre,
a veure,
algú bo tens que tenir a la plantilla,
no pot ser que tinguis 15 de dolents,
de 22,
però Nantos semblava que tots eren dolents aquí,
després mires,
lligues o equips d'altres lligues,
inclús de superior categoria,
hòstia,
si aquella no jugava amb el Nàstic
i he estat jugant de titular aquí,
inclús a primera divisió,
m'entens?
I Nantos,
alguns hasta l'havíem cedit.
Això ja passa,
ja.
Ara,
la base és que està escrit,
i és una història,
que tots els equips,
inclús el gimnàstic,
anys enrere,
quan mantenia l'equip un any per l'altre,
és el segon any,
el tercer és quan jugàveu de memòria,
quan jugàveu de memòria,
me'n recordo,
quan veu un any,
vaig a Zafra,
que tu vas a Zafra,
no em penso?
Sí,
si m'ho recordo.
Aquell equip jugava de memòria,
es miràveu,
ja sabíeu que,
no anava a la pilota,
ja anava cap a l'altre costat,
ja,
ja ho teníeu ja,
allò que es diu,
a pamat ja,
a pams ja.
Per tant,
jo crec que és la base de tot,
no del nàstic,
de tots els equips,
mantindre el bloc
i tirar endavant,
i els fitxatges que vagin entrant,
mica en mica.
L'equip va haver de donar un passet enrere,
per intentar-lo donar endavant,
va perdre la categoria,
l'equip ha fet dos projectes anteriors,
amb aquest,
per intentar tornar a segona divisió A,
la primera temporada no va sortir bé,
l'equip no va fer playoff,
la temporada passada,
amb aquell sprint final,
amb aquella rauxa final,
l'equip es va quedar,
doncs,
un gol de pujar a segona divisió,
i aquest any és quan més encara t'ho té,
si ho partim per objectius,
estava molt clar
que el primer era fer el playoff,
això es va aconseguir ja fa 15 dies,
de forma matemàtica,
guanyant aquí al Mallorca B,
el segon era quedar primer,
també s'ha aconseguit matemàticament,
i ara queda el playoff de Sens,
el playoff de campions,
com dèiem,
el nàstic matemàticament ja hi és,
el Cádiz virtualment ja hi és,
l'Obiodo li falta un passet,
i el que ho té una mica més complicat,
o encara no ho té tant a l'abast,
és el Oesca,
tot i això ja li porta 5 punts d'avantatge al segon,
i només en queden 9 en joc,
per tant,
ens posem l'hipotètic cas
que siguin aquests 4 equips,
aquí voleu,
aquí no voleu,
com preveieu això,
si prioritzeu abans del rival
tenir el factor camp de tornada a casa,
què és el que veieu?
Això com és un sorteo puro i duro,
no ho sé,
jo crec que tant l'Oscar no ho sé,
però tant el Cádiz com l'Obiodo
són un equip sòlid,
i a l'Oscar també diuen que té detrás gent
que es penteja fort,
per tant,
toqui qui toqui,
ja sabeu que és una sort,
però també,
quan els ho preguntaran els altres,
també estaran dient que l'Al·làstic no sé què,
que no el voldran a l'Al·làstic,
per tant,
jo crec que,
bueno,
no ho sé,
és que això,
avançau,
jo crec que afrontem aquesta ploia al final
amb molta solvència,
jo crec que,
bueno,
l'any passat inclús vam arribar a ofegats,
ara tenim 3 partits per davant,
que pots anar a fer descansar
en els que més han treballat,
i, bueno,
no sé,
no deixar-los sense jugar del tot,
perquè ho perd el ritme,
però sí deixar-les,
els que més hores porten als peus,
haurien de deixar-los descansar una mica,
i després,
el que ens toqui,
mira,
Òscar,
el que passa és que ens pillem al prop,
en dues hores i alguna cosa més,
en dues hores i quart,
o dues hores i mitja,
estem allí,
perquè els altres dos desplaçaments
són allers,
que agafen una mica més lluny,
jo crec que si ens tocasse l'Òscar
podíem muntar 14 o 15 o 20 autobusos,
per tant,
jo si pogués tocar-nos l'Òscar,
per això,
millor ara,
després com a equip,
això és molt complicat,
sapigueu.
No és gaire gran.
No és massa gran,
no és la cura.
Doncs passarà com allà dalt,
la mos dona d'entrada.
Jo crec que el Càdiz
és un equip que,
que no haig sent pel camp del Càdiz
a les promocions,
però jo, si mal no recordo,
sempre s'ha anat bastant bé,
s'ha anat bastant bé.
I el Càdiz és un camp gran
que està separat del públic,
el públic aquell de gent
és molt agradable,
jo crec que a ti tenis,
el Càdiz,
si fem una porra,
jo diria pel Càdiz.
Tu pel Càdiz, eh?
El Manol,
sembla que està cantant l'està l'Husca,
que tu pel Càdiz,
no tindràs tu la vieta.
No, no,
jo el que ens toqui,
la veritat,
que jo estic més per el que,
què pensaran del Nàstic,
que hem d'estar preocupats
que possiblement el Nàstic,
per resultats,
perquè saben que el grup tercer
de segona B és fort
dintre del que és l'estat espanyol,
aleshores,
jo crec que hem d'estar preocupats
perquè el grup tercer
no hi ha cap partit que sigui...
Sí, 6 a 0.
No, no, no.
Són molt ajustats,
t'apressionen molt,
vol dir que has tingut
que estar amb una tensió
tota la temporada important.
Jo crec que hi ha altres grups
que hi ha una sèrie de partits
que pots jugar una mica
més tranquil
perquè saps que el guanyaràs igualment.
Llavors,
jo crec que els que s'han de preocupar
són els altres
de no tindre el Nàstic
com a contrincant.
I creus que alguns d'aquests equips
es poden relaxar?
Ho dic sense anar més lluny,
perquè ahir l'Oviedo
va perdre el Carlos Tartiere
el dia que jugava,
al igual que el Nàstic,
ja ser matemàticament primer de grup,
contra el Tropezón.
Que l'últim,
l'últim.
Tu creus que alguns d'aquests aquí,
inconscientment,
perquè jo sempre penso
que aquestes coses
són més inconscients
que no pas conscients,
doncs que hagi fet això.
Recordem el Tropezón.
Jo diria que el Tropezón
ara mateix té
fins i tot la permanència
més que complicada.
Necessita estar 6 punts
de la permanència
i queden 9 punts en joc
i en canvi ahir va anar
i va guanyar el Carlos Tartiere
per 1 o 2
a l'Oviedo,
que com dèiem,
podria certificar matemàticament
la primera posició.
Bé, de vegades,
si la relaxació pot passar això,
si ho heu fet,
depèn de les circumstàncies,
i el Tropezón,
com dius tu,
a punt de baixar...
De baixar a la tercera.
Diu, va, això ja està.
I quan te molts donar compte
ja t'han passat per sobre.
Una cosa important
és que aquests 3 partits
que deia el Manolo
que pot relaxar-se una mica,
de recuperar...
Està bé en la recuperació física,
però no en la mental.
En la mental han d'estar tensionats
perquè és que després,
si baixes,
tornar a pujar,
suposo que els tècnics,
el preparador físic i tot això,
ja ho sabrà.
però crec que costa.
Un cop sembla que s'ha arribat
amb una fita
perquè això és una fita
que és una fita
una mica enganyosa.
Enganyosa en l'aspecte
que no tens cap premi.
No res, encara.
Vull dir,
l'únic premi que tens
és si tens com...
Una dada històrica.
Una dada històrica
és una dada històrica.
I una o dues taquilles més
per fer escalerets i prou.
I la portada del diari.
Perquè el premi important
encara no...
No, no.
M'entens?
Llavors això pot fer que
hi hagi gent que digui
ostres, ja hem guanyat.
Ja som campions
com sobre algun diari avui.
Que no té cap...
Té mèrit
però no té
el reflexe
que és pujar a segona divisió.
Llavors,
aquí aquests tres partits
hem d'aguantar,
sí,
que donar descans
a gent que...
Suposo que tenen
totes les estallistes...
Tu és partidari d'això?
Perquè, per exemple,
ahir li preguntaven,
Vicente Moreno,
i no s'acabava de mullar.
Ell deia que
havia de continuar
l'equip igual,
que no anaven a donar descans,
que anaven a...
a fer els canvis
que normalment fèiem,
per exemple,
aquesta setmana
hi haurà lesionat Raico,
tenen a Marcos
les quatre setmanes
dels quatre últims partits
de Lliga
sense comptar amb ell,
però que no anirien
a donar massa descans
i volia tenir un equip
que continués
competint dia a dia,
tot i que ara
no s'estaven jugant res.
Perquè, clar,
això a vegades parlem d'allò,
no?
Queden tres setmanes
i que aquestes tres setmanes
no faci que...
És que és això.
Que l'equip baixi
una mica
al nivell competitiu.
El que està pensant
és el que estàvem comentant ara.
Si els deixo descansar,
se relaxaran,
tornar a recuperar
aquell estat
de...
d'estar tensionat
i tot això.
I aquí és on.
És intentar que això no passi.
Perquè pot passar
inclús fent-lo jugar.
Fent-lo jugar.
El que sí que està clar
és que hi haurà jugadors
que potser han jugat
molts de partits
i porten molts de quilòmetres
a sobre
i aquest sí que els haurà
a la millor jugar mitja part
i l'altre mitja part
i l'altre mitja part
és descansar.
És una oportunitat.
Esquerra jo crec
que és el moment,
l'ocasió de fer això,
de ventilar l'equip una mica,
donar-li aire
sense...
perquè perdin la pistonada
perquè l'objectiu
no és quedar campions.
L'objectiu és el segonar.
Si ells han de tenir un premi,
els jugadors
com l'afició
és el segonar.
El de més
és calderill.
A més no es faig per res.
Per tant, jo crec que és això.
I si hi ha algú
que hi ha perill de targeta
que després no pugui jugar
pel oi-off,
doncs a aprofitar
aquests partits
per netejar les targetes
i poder entrar tots
sense targetes
i sense res
i que la moreda
caigui
a favor del nàstic
i...
Bé,
el pleiós comences net,
de totes sortes.
Has començat net,
no s'acumula.
Ah, val, val.
No hi hauré problema tampoc.
De totes maneres,
xec,
jo crec que
el pas ja l'hem donat
i la gent també ha respost
els últims partits.
Ja m'estem rossant.
Ahir gairebé
si vam arribar als 10.000,
que ja gairebé
si això ho portem
més endavant
i...
En fi,
jo crec que
aquesta vegada
estem il·lusionats
i la gent
seguirà anant al camp.
La gent...
Jo crec que ahir,
per exemple,
no els haguessin deixat
relaxar-se
els jugadors nostres,
la gent.
o sigui que la gent
estava molt sobre d'ells
i, bueno,
ahir el nàstic
no es va relaxar gens.
Clar,
el equip que tenia davant
era molt fort
perquè nosaltres
també el tenim guanyat
ja al primer lloc.
En tres partits,
un punt o dos
també l'hem tret.
Però, de veritat,
la fita és campions
però és la...
Com diu el Lluís,
la fita és pujar
segona A
i, per tant,
la gent
no pararà.
Jo crec que inclús
els play-offs
aquests seran...
Bueno,
si tenim la sort
de fer-ne un partit,
doncs millor.
O sigui,
però si no,
doncs a veure...
Abans s'havíeu mullat
una mica amb els rivals.
Per sobre del rival,
prioritzeu que el partit
de tornada sigui a casa?
És molt important.
Pròrroga,
els penàltics...
No, no,
ja ho saps.
Moltes coses
els jugadors
no saben millor que nosaltres.
Prioritat això,
no?
Abans del rival?
Enguany estaríem
a segona divisió,
n'antros.
Correcte.
Amb el partit
de tornada a casa,
ja estaríem ara.
Sí, senyor.
Pensa que tot l'historial
que vam fer
aquells de Llagostera,
que vau parlar amb vosaltres
i tot ho vau explicar,
jugant el primer partit allí
no hauria sigut
ni el 50%
de lo que va ser.
Perquè després saben
que han de venir aquí
i llavors ja t'ho penses
una mica més.
Però quan saps
que és l'últim partit
poses tota la carn
a la raella
i vinga,
i el que sigui,
el que faci falta
i cops de cols
és el que faci falta.
Sí, sí.
Hombre,
jugar-te-ho aquí...
És molt important,
molt important.
Que no vol dir
que ho guanyis,
però que tens...
Surs jo crec
que amb un 30%
de més possibilitats
de guanyar
que no jugant-lo fora.
Això que dèiem de l'equip,
la prova va ser ahir
quan el van expulsar
Raikos.
Raikos, Raikos.
Aquells últims minuts
el gimnàstic
ho va posar tot allí,
ho va posar tot
i va demostrar
que estaven
en el partit
i que volien guanyar
els tres punts
però que treure-ho
sud de l'amunt
a l'huracan
i estaven a campions
i ara la feina
i remetava.
Per tant,
l'equip està
i relaxat,
això,
però jo,
jo diria partida
que no,
han de donar oportunitats
als jugadors
que no han jugat tant
perquè hi ha jugadors
que han vingut
al mercat d'hivern
que tenen
l'oportunitat
de demostrar
el que valen
perquè a més
se'ls ha fet ja
perquè són
com a bones,
bon cartel
porten ells
els que han vingut.
Sí,
segurament que
d'aquest mercat d'hivern
aquesta temporada
els jugadors
bé,
tampoc no se'ls va anar
a buscar
perquè l'equip
ho necessités
com sí que ha passat
amb altres mercats
d'hivern,
sí que van acabar
d'omplir una sèrie
de places
i sí que segurament
Xisco Muñoz
i Sergio Rodríguez
no acaben de tenir minuts.
Pol Busso és diferent
perquè segurament
la defensa està molt consolidada
i els tres partits puntuals
que se l'ha necessitat
per sanció
ha jugat
i ho ha fet força bé,
vull dir,
ha jugat de lateral esquerra,
ha jugat de central
i ha jugat de lateral dret.
Per tant,
suposo que Vicente
sap que està allà
el que passa que
dedueixo
que si la defensa
ho fa bé,
a més a més,
la defensa,
com dèiem,
menys golejada
de la categoria
i juntament amb el porter
el Samora també
de la categoria
dona menys peu
en aquests possibles canvis.
Ahir hi havia
pràcticament 10.000 persones
al nou estadi,
abans tu, Manolo,
ho destacaves,
important,
que la gent s'engresqui
amb aquesta campanya
que ha fet el club
perquè siguin més,
d'aquí a 15 dies
ve l'Els il·licitant
o que tampoc no es jugarà res,
no sé quanta gent
es pot portar al nou estadi
en un partit transcendent,
però sí que s'ha de preparar
la gent
cara al play-off.
Jo crec que ahir
la gent
està ben contents i tal,
però quan va
es començar a cridar
i animava a ser com
a veure,
ens vam fer el segon gol,
el gol,
l'Hércules,
l'Huracan,
ostres,
llavors sí que va sortir
la gent
i va es començar a animar
i nàstic, nàstic, nàstic,
que és quan els jugadors
això més se senten.
O sigui,
que el moment
que va donar la cara
tots els jugadors,
tots els aficionats
estaven allà.
Per tant,
clar que és important
que siguéssim 10.000
o 12.000 al cap.
És importantíssim
perquè jo no ho sabia tant
però quan parles amb ells
i amb els jugadors
te ho diuen
i a vegades ja ho veus
que a vegades
que ells mateixos,
els jugadors mateixos
demanen a l'afició
que els animi.
Per què?
Perquè això ajuda,
això està claríssim.
Per tant,
10 i fins al play-off
hem de posar
una granada
la sobretòria.
I l'ambient
que hi havia també
de les penyes
de la porteria
d'un gol
i de l'altre.
Escolta'm,
allò va donar
una mica de caliu també.
A mi m'agradava
aquest soroll
que hi hagui ambient.
Com més ambient hi ha,
els jugadors
més ho agraeixen.
Segurament,
diguem-ne,
les dues persones
més anònimes
que hi ha
ara mateix
del vestidor del Nàstic,
els jugadors
els coneixem tots,
tots sabem
més o menys
les excel·lències,
parlem de Raico
com el màxim col·legiador,
de Reina com el Samora,
Xisco Campos
que és el capítame
de tot l'equip,
però segurament
les dues persones
més anònimes
són el director esportiu
i l'entrenador
que van passant
de puteta
sense fer massa
soroll.
Com valoreu
la feina
que està fent
Emilio Viqueira
des de la seva arribada
i la de Vicente Moreno
que va arribar
una mica més tard
que el director esportiu
però que ja porta aquí
una temporada i mitja?
Ara,
el de Viqueira
és més difícil
que nosaltres
sabéssim allò
perquè com dius tu
és una tasca
que es fa més
de despatx
i la part de detrás.
És el que ha configurat
aquesta fontia.
Però l'entrenador
és un entrenador
que no és d'allò
com el Simeone
amb aquests
que el fa saltar
però bueno
ha demostrat
durant la temporada
que ho ha fet bé.
Jo li trobava a faltar
que sortigués més
allò a animar
però bueno
cadascú té el seu caràcter
i al final
sí que es maneja bastant
i s'enfada.
Jo crec que sí que
jo sé que
ha tingut la templança
de fer l'equip
de mantindre'l
que hi hagi
dintre del vestidor
hi hagi
una mica
de bon ambient
per tant
jo crec que
bueno
i si ha quedat
el campió
però
alguna cosa serà.
Jo crec que
hem fet una tasca
bona
una tasca
que no ve d'aquest any
ve de l'any passat
que ens va començar
a vindre
aquests senyors
i que interès
és que segueixi
que segueixin ells
l'any que ve
a segonar
i que es portin
els mateixos resultats
i veure si podem
tindre sorpreses
també l'any que ve
si posem a segonar
va tocar la flauta
l'any 2006
va ser
2006-2007
2005-2006
amb la sense primera
sí sí
també podria ser
ara escolta
és l'oportunitat
ara
tenim gent que s'apoyen
Jordi
tu que has estat
amb vestidors professionals
és difícil
la feina
d'un entrenador
per exemple
amb un vestidor
com el del Nàstic
perquè sí que estem parlant
de segon A B
però tu mires la plantilla
de 21 jugadors
home
i la majoria d'ells
els que es queden
moltes setmanes
fora de la convocatòria
serien titulars
en qualsevol equip
d'aquest grup
alguns d'ells
amb currículum
certament important
i per tant
vol dir que hi ha
molts degos
no sé si això també
és difícil
per un entrenador
mantenir aquesta pinya
que es veu
actualment al Nàstic
és molt difícil
és molt difícil
perquè
els jugadors
som tots molt egoistes
i creiem
que nosaltres
tenim que jugar
i tots volem jugar
i llavors
això
crea
un caldo
gallic
que és difícil
i hi ha vegades
que explotes
i després
tornes al puesto
tornes a explotar un altre
i tornes al puesto
però el que ha de saber fer
és l'entrenador
que suposo que ho fa molt bé
per el que dieu
és això
que quan s'encén un foc
el sap apagar
i no se l'enterà ningú
ningú
i segur que hi ha hagut
d'això
no mos hem enterat
durant les visitats
jo m'he discutit
amb jugadors
amb companys meus
que escolta'm
que som íntims amics
i m'he discutit
però fort fort
però no ha passat res
portem 40 anys
sent amics
ahir ho vam veure
extrapolat
el que són
dos rivals
però dos grans amics
com són
David Rocha
i Jesús Rubio
i Jesús Rubio
la que ha jugat al Nàstic
són els dos extraments
formats a les categories
inferiors del Cacereño
havien jugat junts
a la selecció
després havien coincidit
amb diferents equips
van coincidir aquí
la temporada passada
al Nàstic
són íntims amics
i en canvi
ahir va haver una jugada
en la que vaig veure
que David Rocha
va engegar
a dir de Jesús Rubio
i després
hi ha esbroncades
no van anar a sopar
perquè potser va marxar
l'Huracán
perquè no haguessin anat a sopar
entre els mateixos jugadors
per exemple
Manolo Martínez
és un dels que acostuma
a esbroncar
i a portar una mica
els galons
al terreny de joc
i esbronca els seus propis companys
i això són coses que passen
és una tasca difícil
de veritat que és una
i si tu que t'atasca
la portes bé
vull dir
tens molt de guanyar
si tens la sort
que el grup
entengui
el que només poden jugar
11
que en van a viatge
15 o 18
no ara 16
però cada setmana
si no tens sancionats
ni lesionats
al Nàstic
amb la plantilla que té
se'n queden 5
sí exacte
que amb una convocatòria de 18
sempre seria més agraït
i després
és una tasca també
de parlar una mica
amb el que no es juga
i així
doncs anar
que la cosa
no es desmadri
però es desmadre
molt ràpid
si no tens una bona
madreta
molt de psicòleg
té que ser
a més una plantilla
molt compromesa
també amb el Nàstic
i també amb la ciutat
i sense anar més lluny
el primer que van encantar
als jugadors
quan es va acabar el partit
que formava una rotllana
era l'emperitor Roca
per tant vull dir
en certa manera
denotaven també
aquest tarragonisme
i segurament la figura
abans de començar el partit
ahir fèiem una mica
de tertúlia
vam començar una hora abans
i us vam explicar
que a partir d'ara
els partits a casa
els començarem
en prèvia una hora abans
fèiem una mica de tertúlia
i un dels convidats
que teníem a la tertúlia
el Juan Tocados
parlava de la figura
de Josep Maria Andreu
ell deia que sense
Josep Maria Andreu
això que estem vivint ara
segurament no ho viuríem
perquè quan l'equip
va baixar
segona divisió
bé amb el deute
que tenia segurament
aleshores el Nàstic
hagués desaparegut
o hagués tingut
que baixar a categories
jo no sé si trobarem
un altre president
que visca més els partits
pobres
de la manera
de la intensitat
que es viu
i des de l'hora
ha aguantat
moments durs
i ell i tota la seva directiva
però sobretot ell
perquè
és la figura
que encapçala
la d'això
però des de l'hora
xapó
i bueno
la Tarragona
li deu alguna cosa
al Josep Maria
és molt
és molt
Josep Maria Andreu
inclús sé que
quan era petit
li deia a la seva mare
i als seus pares
jo vull ser
president del Gignàstic
i deia això
vull ser el president
del Gignàstic
ho va aconseguir
i s'ha portat
els postos agradables
i els postos bons
i ara està pel camí
de tornar-se a portar
el mateix posto
i el Josep Maria Andreu
és una persona
que vagis en vagis
no crec que tingui cap enemic
per cap posto
perquè
jo n'hi ha de postos
el que vam fer
en el seu temps
fa 4 o 5 anys
al Congrés Antiviolència
anàvem a els camps de futbol
anàvem a la federació
i a la lliga professional
i allí s'atenien
però de meravella
quan arribava el Josep Maria Andreu
i el Javi Montclús
després
i escolta
Tarragona i el Nàstic
estaven molt
molt ben reconeguts
a tot arreu
molt ben reconeguts
Sí, jo crec que
el més important
que va fer
el Josep Maria
és quan ningú
volia el gimnàstic
el va agafar
aquest pas
i això
va ser decisiu
si no
el gimnàstic ja no existiria
i que el va agafar
d'una forma molt diferent
de tal com ell
l'havia deixat
després
després ha aconseguit
per el que sigui
que pugui tirar endavant
que també és un altre
perquè el va agafar
però és que estava
estava
quasi tan esforçat
com el Maixell
de Canària
saps?
i va tocar els fils
suficients
com perquè
bueno
va entrar aquest
que hi ha ara
el Romo Sport
i tot això
i bueno
per almenys
mira
tenim el cap
fora de l'aigua
si ara
pugem l'any que ve
potser no tindrem
el coll fora
el cap fora
tindrem
ja està la cintura
i això ens donarà
si dos o tres anys
de segona divisió
jo crec que
seran
els dos o tres anys
que es quedi el gimnàstic
ja
sense deutes
i històries
d'aquestes
i mirar-ho
per tant
és una base
fonamental
la decisió
aquesta
va ser
per mi
el més important
que ha fet
l'estabilització
econòmica
sense cap mena
de dubte
passa per això
per tornar al futbol
professional
i intentar
fer equips
competitius
per intentar
mantenir la categoria
segurament
a curt termini
i més endavant
ja veurem què passa
però sobretot
això
estabilitzar-lo
econòmicament
perquè
com reconeixem ara
ha estat molt
però que molt
malament
inclús en guany
durant la temporada
hi ha hagut situacions
econòmiques
que
les han sabut
desolventar
i no fàcilment
el Jean-Marie
és una persona
que es mereix
no l'homenatge
un carrer
de Tarragona
farem fills
molt bé senyors
doncs que
ho hem de deixar aquí
Jordi Filgueira
Manolo Fuster
Lluís Pagès
que ha estat un ple
senyors
que vagi molt bé
fins la propera
bon dia
gràcies
Música
Fins demà!