És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber, junts en aquesta aventura.
Quin amic! Tots inventarem més motius per poder gaudir de la vida.
Us explicarem mil històries per poder xerrar.
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts un dia més a l'aventura de la vida, l'aventura de conversar.
Avui des del Col·legi Sant Pau tornem a ser en aquesta escola aquí a la ciutat.
I avui amb alumnes de tercer A, amb els que anirem parlant del tema que han treballat a classe, a l'aula.
Han treballat el tema de l'amistat.
És el que ens ocuparà des d'ara i fins que acabem aquesta aventura de conversar.
Avui tenim molts alumnes que estan aquí amb nosaltres, que de seguida us presentarem.
Ells també amb la seva responsable, la seva tutora, que és la Begoña Guionet.
Ara la saludarem també i també la Marisa Cerrillo, com sempre.
Un espai que fem amb les conselleries de serveis de la persona d'ensenyament
i amb el suport, com sempre, també de la Fundació Catalana per l'Esplai.
Marisa Cerrillo, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Som repetidors, eh? Tornem a ser aquí, el Sant Pau.
Tornem a ser aquí i sembla que tenen moltes ganes de xerrar.
Crec que sí, uns més que altres. Ara ho veureu, eh?
L'aventura de conversar, doncs, que parlem això de l'amistat.
És un tema que és habitual, en parlem habitualment, no? De l'amistat.
Bé, perquè és un tema que implica també amb aquestes edats, és un tema important
i que té a veure amb el dia a dia dels alumnes, no?
Està bé que ho puguin parlar i que puguin parlar de les dificultats
i de com solucionar-les.
Ara en parlem amb ells. Begoña Guionet, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Bé, l'amistat, eh? O això que heu treballat a l'aula.
Com heu treballat això? Com ho heu enfocat a classe?
Doncs mira, aquest és un projecte que desenvolupem durant una hora a la setmana.
El que passa és que el seu neix transversal, l'amistat, la treballem cada dia, en tot moment.
Llavors, encara que estem treballant a la classe, indirectament estem parlant de l'amistat.
Són alumnes de tercer A, tenint edats entre...?
Doncs entre 7 i 8 anys.
Doncs ara anirem parlant també amb ells.
Per tant, ara us presentarem aquesta colla d'alumnes de tercer A i ens ho presentaran l'Alba, l'Abril i també el Javier.
Comencem saludant l'Abril.
Abril, què tal? Bon dia.
Hola.
Com esteu?
Molt bé.
I tu, Alba, com estàs?
Molt bé.
Bueno, m'expliqueu també, Javier, hola.
Hola.
Expliqueu-me qui sou. On som nosaltres, a veure, Abril?
Jo soc l'Abril, tinc 8 anys i vull sortir a la ràdio.
Ja està sortint, ara mateix. I els teus amics, els teus companys? Són amics o companys? Què són?
Amics i companys també.
En el teu cas també, Alba? Amics i companys?
Sí.
I què és l'amistat? A veure, qui m'ho explica què és l'amistat? Javier, què és l'amistat?
Doncs l'amistat és tot el que podem fer pels altres, potser pels altres.
Tot el que podem fer pels altres, eh? És el que diu el Javier de l'amistat.
A veure, per aquí la Núria, que ens explica què és l'amistat, Núria.
Amics dels altres, ajudar-los quan li passa alguna cosa.
Mira, un altre concepte, ajudar-los quan els passa alguna cosa, eh? Ajudar els amics, no?
Tu què creus, Clara? Per tu què és l'amistat? O què és amic teu? Sou tots amics aquí o no?
O uns sou més amics que altres, com va?
Tots som amics.
I per tu què és? O sigui, tu què és un amic? Què vol dir tenir un amic o una amiga?
Ajudar-lo quan ho necessita.
Només quan ho necessita o sempre?
Sempre.
I per tu, Ibai?
Per mi, ajudar-lo sempre i quan faci falta.
Sempre i quan faci falta, eh? Abril.
Igual que la Clara i l'Ibai.
Igual que la Clara i l'Ibai.
És a dir, que ella repeteix la resposta.
I el Iago? Tu què dius, Iago?
Igual que la Clara i l'Ibai.
A veure si em torna a dir-ho això.
Deixem el meu programa aquí.
Hem d'anar una mica més enllà.
Igual que ells, què vol dir? Argumenta-m'ho.
Per tu què és l'amistat?
És ajudar els amics quan tu puguis o sempre.
Ajudar els altres, eh?
És a dir, que l'amistat es basa fonamentalment en això, eh?
M'ajudar els altres.
La Clàudia pensa el mateix, l'altra Clàudia?
Sí.
Per què? Perquè és bonica l'amistat o no?
Sí.
Sí? Qui tens per aquí que sigui amic teu o amiga teva?
Tots.
Tots sou amics?
Tots sou amics per igual, Martina?
Sí.
Bé, a vegades, a vegades ens enfadem, però a vegades no i a vegades sí.
Doncs mira, suposem que ens hem enfadat, eh? Imagineu-vos que us heu enfadat amb el vostre millor amic o amb la vostra millor amiga.
Què s'ha de fer aquí a veure, Javier?
Doncs per donar-li i fer-lo millor perquè... per tornar a jugar amb ell.
I això passa o triga una estoneta a passar? És a dir, quan tu t'enfades amb un amic, passa de seguida que feu les paus o a vegades passa una estoneta o una mica més, fins i tot?
Passa una estoneta.
Clar, és a dir, que el començament no és tan fàcil, no, Martina?
No.
I quanta estona ha de passar?
Depèn?
No sé. Sí, depèn. Depèn del problema que t'hagi passat.
Depèn del problema, depèn del que hagi causat aquest trencament de l'amistat.
Clar, però saber perdonar vol dir ser bon amic, saber perdonar?
Sí.
Sí. Doncs saber perdonar forma part d'aquest joc, de l'amistat.
L'amistat, doncs, que també s'ha de parlar d'amistat però de respecte, no?
És a dir, que podeu pensar coses diferents o no?
És a dir, és normal que dos amics, que siguin molt amics, molt amics, pensin coses diferents
i que en aquell tema, per exemple, no estiguin gens d'acord.
Sí? Tu què creus, Abril?
Que sí.
Posa'm un exemple, va.
Tu, per exemple, amb algun amic o amic teu, que tingueu coses molt diferents que pensar.
No sé, per exemple, que tu siguis del Barça i ja sigui del Nàstic o del Madrid...
Jo no sóc del Barça i sóc del Nàstic.
Ets del Nàstic, tu?
La Clara i jo, ella és del Barça i jo sóc del Nàstic.
Doncs mira, veus, ell és del Barça i tu del Nàstic, no?
Tu qui és del Barça? Tu, Clara?
Sí.
Tu també, Núria, o no? O ets del Nàstic?
No, del Nàstic.
Del Nàstic. Hi ha algú més al Nàstic, per aquí, no?
Sí? Ui, quasi tots, gairebé tots, a veure, a veure.
Aneu a veure els partits, Iago, no?
Eh?
Aneu a veure els partits del Nàstic?
A vegades.
I com van? Van bé? Jo no ho sé, com va el Nàstic?
Bueno, jo, com que ho tinc a prop de casa, jo sempre vaig, quan jugo a casa.
I si no pots escoltar com canten els gols, no?
Sí.
I tu, Pou?
Jo, un dia em va convidar un jugador del Nàstic a veure un partit.
Carai, que bé, no? Fa molt d'això, no?
Un no, fa un mes.
I què era? Un porter, un davanter, un defensa?
Un que vam fitxar fa poc.
Carai. I què et va semblar, no, el camp, el nou estadi?
Bueno, encara no hi he anat. Quan faci bo, em trucarà i aniré.
O sigui que estàs convidat a anar, i no pots portar cap amic amb aquesta invitació, no ho saps?
No ho sé.
Qui te'n portaries aquí, al nou estadi?
El Javier i el Jordi.
El Javier i el Jordi.
Hi ha uns companys, per cert, que avui no estan aquí, eh?
Aleix, que no han pogut venir, que també han participat en aquesta aventura de conversar, no?
Parlant de l'amistat, però que avui no han pogut venir. Qui són?
Són l'Arnau, l'Edgar, el Marc, el Luca, el Joan, l'Aleix, el Biel Guirau i l'Adriana.
Doncs aquí sí, si podem fer un fort aplaudiment amb ells, no?
Què us sembla? N'hi ha més, no? A veure, quin més hi ha?
Sí, també hi ha l'Aletx, l'Aletx Garcia, el Biel, el Miquel, l'Aivet, la Maria, el Guillem, la Txell, l'Estefan, el Pol, el Jordi i l'Ester.
Molt bé. Hi ha dos Pols a classe, eh? Com tu, no? Sou dos, no?
Sí.
Ja sabeu qui és qui, no? Qui és qui.
M'han dit que heu treballat una cançó, que intentarem molts companys de realitat, saber si la podem localitzar, aquesta cançó,
que l'heu treballat a classe, una cançó que heu escoltat aquests dies, no?
A veure si podem escoltar-la, aquesta cançó, i la comentarem, eh?
És una cançó que heu treballat a classe, que heu pogut també escoltar a classe, no?
I que parla d'això, no? De què parla, Alba?
De l'amistat, més o menys.
I què diu aquesta cançó?
És l'aventura de la vida, viu, l'aventura de la vida.
És aquesta la cançó que heu treballat?
Això és la... com... és que no sé com dir-ho... el... com... sí, el projecte.
Això és el projecte amb el qual estem fent aquest programa, eh? L'aventura de la vida.
Però hi ha una cançó, sí que hi ha una cançó que també heu traït a classe,
a veure si ara la podrem escoltar a fons amb els companys de realització,
aquesta cançó que ens heu passat i que podrem escoltar.
I que heu traït a classe, no? I que és una cançó que parla també, doncs, d'això, de l'amistat.
Què vol dir saber escoltar? Què vol dir saber escoltar?
A veure, per aquí, Martina?
Quan ell s'ha fet mal o algú que... i quan te'n necessita escoltar-li,
que te'n demana i tot, i escoltar...
Això l'amic, eh? L'amic o l'amica, no? Saber escoltar-lo, eh?
i que ens expliqui, doncs, què li passa, no?
Perquè a vegades un pot tenir un mal dia, no? O no?
És normal tenir un bon dia o un mal dia?
Què creieu? A veure...
O sigui, quan us deueu al matí, us deueu sempre contents i alegres o no?
Alguns dies estem més alegres que altres.
I potser els amics o els companys no ho saben, però tu sí, no?
Sí.
Llavors, clar, a partir d'aquí s'ha de saber escoltar i potser ens dius,
clar, avui no tinc un bon dia.
De què depèn tenir un bon dia?
No ho sabeu? De què depèn aixecar si tenir un bon dia? O va, com va?
Del que t'està passant aquell dia, depèn si et passen coses bones o et passen coses dolentes.
Esteu d'acord?
Però clar, si el dia acaba de començar, us acabeu de llevar,
com pot ser que sigui bo o dolent aquell dia, si ens acabem de llevar?
Si només acabem de sortir del llit, què depèn del peu que posem a terra o no?
Si ens aixequem bé o malament.
Compte, ens aixequem bé o malament. A veure, a veure, parlem d'això,
perquè aquí em sembla que ara parlarem d'això. A veure, a veure,
què vol dir aixecar-se bé o malament?
De si hem dormit poc o molt.
Ui, hem arribat a un altre lloc, si hem dormit poc o molt.
És a dir, si hem anat a dormir d'hora o hem anat a dormir una mica més tard.
Clar, clar, per què?
De com ha anat el dia anterior.
De com ha anat el dia anterior, si ens hem cansat.
Sí, aquí el matí estem molt cansats perquè no hem pogut dormir.
Perquè no hem pogut dormir? Perquè potser el cap li dóna voltes, no?,
durant la nit, que pensa coses. Iago?
Si estàs content o enfadat.
Content o enfadat, què més?
Doncs a vegades quan t'aixeques, el pare o la mare te diuen que t'aixeques
i no te vols aixecar i llavors te'n enfades amb ells.
Això no li passa a ningú, no?
Que no?
Això a mi sí.
Això us passa? Que us diguin que us heu d'aixecar i no us aixequeu?
Sí, a tu sí, Àlex.
Sí, a mi sí, a mi sí que em passa.
A vegades em fa de la meva mare perquè m'ha de cridar, entre cometes,
és una expressió, 800 vegades.
I, bueno, m'enfado amb ella.
Jo crec que no li passa només a l'Àlex això.
Estem d'acord o no? A veure, per aquí, a la clau ella també et passa?
Sí, a mi també em passa.
I per què et passa això?
Perquè tinc son.
I a més s'està tan bé allà dintre, no? Calenteta, no que sí?
Sí.
Què s'hi passa, els jansols? Que s'enganxen, t'agafen, el lliguen i no et deixen sortir?
No.
A què més li passa? A veure, al Pol.
A vegades em passa perquè vaig anar a dormir tard i no em vull aixecar i tinc son.
Llavors m'enfado.
Clar, perquè què vol dir anar a dormir tard? A quina hora aneu a dormir, normalment?
Un dia normal, a quina hora anem a dormir? En el teu cas, Javier?
A les 10.
A les 10? Carai.
I també, a mi també m'enfado perquè quan me'n vaig a dormir tan tard, després no me'n vull aixecar.
I llavors m'enfado amb ma mare.
Segur que se'n va a dormir tard perquè està fent els deures fins a l'última hora, que sí?
No? No és per això, Javier? Allò fins a l'última hora fent deures i que no acabo les mates, no?
No. No, jo quan arribo a casa ho començo a fer.
Ara en parlarem dels deures, també, de fer-los a l'arribar a casa o fer-los després de jugar amb aquelles maquinetes que tots coneixeu, no?
O de mirar la tele, com es diu, aquelles maquinetes que fan...
La Wii.
La Wii, que més que no és la PC Vita.
La Playstation i la tablet.
La tablet també.
O i els telèfons mòbils també, no? També fan coses?
Sí, però mon pare no me'l deixa.
No, clar, clar, perquè cauen a terra i es trenquen, és el que té el telèfon mòbil.
A veure, el tema de dormir, tu a quina hora vas a dormir?
A les 8 o a les 9?
A les 8 no m'ho crec, eh? A les 8 vols dir tant d'hora?
Potser a les 9, eh? Més aviat?
Sí.
A les 8 has de sopar, a les 8 deu sopar, i a les 9, 9, 9, quarts de 10?
Sí.
I al matí què passa? Tu dors moltes hores.
Sí, la meva mare m'ha de cridar 4 o 5 vegades.
Bé, però almenys no són 800 com a l'Aleix.
Bé, és un dia, eh? 800 és un dia.
I a tu, Núria, tu a quina hora vas a dormir?
A les 10.
A les 10. Veig que més o menys tots a les 10, eh?
Si fa no fa... I al matí te'l lleves bé?
Sí, però a vegades m'han de cridar.
T'ha cridat i llavors t'has d'aixecar... Alba?
Jo me'n vaig a dormir a les 10 i poc, o si algun dia hem arribat molt tard a casa
perquè hem tingut que anar a buscar meu germà de futbol
i després hem tingut que anar a comprar i fer deures,
després, potser a les 10 i mitja.
Clar, i aquests dies és quan l'endemà costa una mica més, no?, de llevar-se a abril.
Jo a les 10 o a les 9 i m'acosta aixecar-me.
Però jo a ser que ha agafat el coixí i llavors m'enganxo com una parraca
i després no m'ha poden soltar.
L'heu vist mai arribar amb un coixí al col·legi a l'abril?
L'heu vist mai arribar amb un coixí?
Com diu ella, allò rapada amb un coixí?
No.
A veure on està el coixí? El portes aquí o no?
No, no hi és, eh?
Jo vaig al llit a les 9 i llegeixo fins a les 10 i llavors vaig a dormir quan tinc son.
Això està molt bé, això que diu el Pol de llegir abans d'anar a dormir està molt bé.
Ho feu tots, això de llegir un conte, un llibre abans d'anar a dormir?
Ho feu habitualment?
Sí, jo me'n vaig a les 9 i mitja al llit i, clar, llegeixo mitja hora.
I què llegeixes ara? Per exemple, quin llibre tens a la tauleta?
El setè viatge al regne de la fantasia.
Molt bé. I tu recordes que n'estàs llegint ara?
Sí, jo estic llegint uns de la penya dels tigres que és de detectius.
Molt bé. Ho feu més, això? Ho feu algú més, això de llegir abans d'anar a dormir? Alba?
Jo a casa, m'estic llegint un llibre de Thea Stilton, que és El secreto de les hades del lago.
Molt bé, aquest és molt famós, el Geronimo Stilton, no? És un ratolí, no?
Sí.
I tu?
Jo sopo a les 9, a les 9 i mitja me'n vaig al llit i llegeixo uns llibres de dinosaures.
Molt bé, ets si t'agraden els dinosaures, eh?
Molt, sí.
Doncs aquest cap de setmana crec que hi ha una exposició de dinosaures a Tarragona, ho saps?
El dinosaures, però sí, ja aniré.
Molt bé, podràs fer fotografies, a més n'hi ha de molt grans, ja han vingut en alguna ocasió.
A veure, qui més ens ha de dir a quina hora se'n va a dormir i a quina hora es lleva?
Tu, Martina, ens ho has dit o no?
No.
Jo em vaig al llit a les 9 i la meva mare em diu que em posi així.
A vegades em llegeixo més i a vegades menys, però el dematí m'acosta a vegades aixecar-me
perquè me desperto molt poques vegades per la nit i després me arrepenteixo perquè m'he tornat a dormir.
I tu torns tot seguit, eh? Te'n vas a dormir i quan te'n dones compte ja és al matí?
Sí, a vegades.
Molt bé. I tu, Iago?
Em vaig a dormir a les 9 i mitja i fins que tinc son al llit, jeseixo un llibre i quan tinc son tanco el llibre i em dormo.
No us heu adormit mai amb el llibre a sobre, a les mans? No us ha passat mai això de quedar-vos adormit i l'endemà llevar-vos i tenir el llibre a sobre?
Jo sí, a mi un dia se me va treure hasta el punt del llibre perquè em vaig dormir amb el llibre i llavors...
Tu vol?
No, a mi no, però jo quan no dormo tot seguit a vegades em desperto a la matinada perquè tinc set i vull beure aigua perquè tinc una ampolla al costat del llit.
Això ho fem molt, eh? Tenir aigua de prop, no?
A mi em passa el mateix que ell. Tinc set i m'aixeco. Bé, jo no tinc l'ampolla al llit, al costat, però m'aixeco i vaig a la cuina i em poso aigua.
Molt bé. I tu, Abril?
A mi no em va passar això, però quan jo encara no tinc son, agafo el llibre del gran reg de Geronimo Stilton, de Païnas Dorades,
i llavors l'agafo i llegeixo un tros als meus ositos.
Molt bé, el Geronimo Stilton està triomfant, eh?
A mi també em passa perquè quan em desperto a la nit tinc set, però després me n'arrepenteixo perquè ja no tinc més son i no puc dormir més.
Jo llegeixo un capítol i un dia em vaig dormir al mig d'un capítol i se me va quedar llibre al llit.
Llavors l'endemà et despertes i dius què ha passat aquí, no? M'heu explicat la veritat tots o no? Heu dit la veritat, tota la veritat?
És a dir, heu sigut sincers? Què vol dir ser sincer? És important ser sincer amb els amics o no?
Sí. A veure, Alba?
Sí, perquè així també si et passa alguna cosa, ells et poden ajudar.
Sabeu un conte d'ovelles i del llop? Sabeu aquest conte d'oves ovelles i un llop?
Algú el sap el conte aquest? A veure tu, Javier.
Que hi ha un llop, ai, hi ha unes ovelles que té com un pastor, que no, és que, com era?
Qui li recorda, Pol?
Que el fill d'un pastor va pastorar les ovelles i diu que...
Espera, espera, no, continua, Àlex.
Que va mentir, tres vegades va dir, socors, socors, el llop se me menja les ovelles.
Espera, espera, Martina.
I llavors, quan va vindre de veritat el llop, no li creia.
No diguis més, vinga, Iago.
I llavors se li va menjar totes les ovelles i el pare, que se n'havia anat, li va dir que molt malament...
Espera, espera, li va dir molt malament, Iago, i què li va dir més a Núria, Clara?
I ja mai més va dir mentira.
Espera, espera, que no sentim.
I ja mai més va dir cap mentira.
I la conclusió? És a dir, què vol dir això, aquest conte?
Qui m'ho explica? A veure, Ibai.
Que les mentires poden tenir conflictes.
Què més vol dir? A veure, Alba?
Que si menteixes potser ja no t'anarà a confiar en tu.
Sí? És a Pol?
Que si no dius la veritat llavors ningú t'escoltarà.
Àlex?
Que les mentires són més dolentes que la veritat, perquè la veritat és molt més sincer.
Doncs això és la sinceritat, eh, Pol?
I al PSP ara estem fent el tema de la sinceritat.
I sou sincer, sempre, és a dir, sempre dieu la veritat?
Quan dic sempre, vull dir sempre, eh.
És a dir, sempre, de sempre, dieu la veritat o no?
Bé, a vegades, normalment sí.
Sí.
A dir, normalment sí.
Normalment sí, què vol dir? A veure.
Martina, sempre diem la veritat o no?
Sí, com a dir, a vegades sí, normalment, però a vegades molt poques no.
A veure, Àlex?
Hi ha vegades que no dius la veritat, perquè hi ha un problema molt gran i no vols que te castiguin.
Ara, ara m'ha arribat, eh.
Per exemple, imagineu-vos que voleu jugar amb el mòbil la vostra pare o la vostra mare,
esteu jugant, ho cau a terra, és d'aquests mòbils que valen molts diners,
se trenca la pantalla i, ui, què ha passat?
Llavors dieu, què ha passat?
Deixeu el mòbil allà on t'era i dieu, no, jo no he fet res, no, jo no he tocat, no?
Això us ha passat mai o no?
Bé, jo, doncs, una vegada se'm va caure el mòbil de ma mare i es va trencar una mica,
llavors, bé, jo vaig dir que sí que vaig ser jo.
Tu vas ser sincer i vas dir la veritat, eh.
I què va passar?
Bueno, me va dir que no passava res i ho va arreglar perquè ho va portar al lloc on ho arreglen
i li van arreglar la pantalla.
Però tu, Javier, t'hauries d'espantar, no, clar?
Sí, me vaig a espantar molt.
Segur hi ha la cancaurà ara, no?
I tu, Abril?
Moltes vegades soc mentidera,
perquè he amagat coses amb uns pares i els he dit que...
I quan ho perdo, que ja no sé on estan, els he dit que jo no ho vaig amagar.
I tu et penses que ho saben o que no ho saben, això?
Tu què creus?
Que ho saben.
Que ho saben, eh, sí, sí.
Clar, clar.
I tu, Alba?
El meu ser-me una vegada va amagar les tiseres de tallar les ungles
i encara no les hem trobat.
Carai, quin misteri, eh?
Això és un cas de Jeremy Mastilton, eh?
A lo millor apareixerà algun dia en el lloc que menys us espereu.
Perquè algun dia heu tingut mal de panxa al matí?
Allò que, ui, que us aixequeu,
que estan allà en sols allà al llit,
que teniu mal de panxa i no podeu anar al col·le,
perquè us trobeu molt malament,
però després al cap de mitja hora, al cap d'una hora,
resulta que esteu mirant la tele amb la Marta tranquil-se al sofà.
A mi no, a mi me van ingressar perquè em feia mala panxa
i, bueno, doncs me van ingressar una setmana.
Doni, però ara estàs bé, no?
Sí.
Ara hi ha una passa, diuen, de grip estomacal, eh?
Mira, te diré la veritat.
El dilluns vaig estar...
Bé, el divenger vaig estar malalt,
el dilluns vaig estar malalt,
el dimarts vaig estar malalt
i el dimecres vaig estar malalt.
no vaig poder anar al col·le.
Regir?
Vosaltres què creieu?
Que diu la veritat o que no?
Sabeu que...
Diuen que quan dius una mentida,
les pupil·les dels ulls...
Sabeu que són les pupil·les, no?
Es veu que quan dius una mentida,
no sé si és que es dilaten o es contrauen,
però canvien.
Us sembla que li mirem els ulls a veure què passa?
A veure, torna'm a explicar.
Àlex, vinga, que miro fixament els ulls.
Que...
Quan...
Bé, el dilluns que era festa,
no vaig anar al col·legi.
Bé, ningú d'aquí va anar al col·legi.
I el dimarts no vaig anar al col·legi,
el dimecres tampoc,
el dijous sí,
però el divendres no.
Bé, el divendres sí,
perquè som avui.
Sí que és.
Què?
Pregunta-li al pol·legi.
No s'haurien mogut, eh?
Jo crec que s'ha de dir la veritat, eh?
Crec que és sincer.
I tu, pol·l?
Sí, és la veritat,
perquè jo sé que al seu costat
no venia.
No, però jo deia si algun matí no teniu ganes d'anar al col·le i teniu mal de panxa.
Això volia dir-ho.
Bé, a vegades a mi m'ha passat,
però he anat perquè si no s'ha retrasat molt la feina.
És que si no vas al col·le,
ara vinc a abril,
hi ha un problema llavors, clar.
Jo vaig tindre mal de panxa,
però després de mitja hora
no vaig tindre mal de panxa
i li vaig mentir a la mama
i després,
però sí que vaig anar al col·le.
Ah, sí, va ser temps de poder anar al col·le, eh?
La mitjoreta, llavors ja et vas recuperar,
per veure que estàs millor.
Núria.
A mi em passa el mateix que el Javier,
me fa mal la panxa,
però vaig al col·le perquè no se m'ha retrasat els deures.
Perquè si un dia no hi vas,
l'endemà tens més feina
i l'endemà també, no?
El següent, Alba.
Jo una mica abans de res
em va fer mal la panxa
i la mama em va fer arròs blanc
i fuma ratllada
i al cap d'una estona se'm va passar,
després va vindre una amiga meva,
una veïna,
i me feia una mica de mal.
Però una mica estaves bé, no?
Després ja...
El dia següent ja estava molt bé.
Jo vaig estar tres dies sense anar al col·legi,
que tenia una gripe,
i se'm van retrasar tots els deures.
Després tens molta feina recuperar, no?
Tot allò que no...
que els companys sí que han fet a classe, no?
Llavors hi ha doble feina a recuperar-ho, no?
És com fer els deures a abril, no?
Que sí.
Sí, i jo un dia abans de la festa del col·le,
vaig tindre mal la panxa per la tarda
i vaig estar tot el dia vomitant,
i tota la tarda fins que no em va quedar res a la panxa.
Llavors després de sopar vaig tornar a vomitar
i ja no em va quedar res més.
i vomitava sucs i saliva.
Carai, quines coses, eh?
Però vas fer net, no m'ho expliquis tot, eh?
I després no vaig vindre el dia següent
i llavors me vaig perdre tota la diversió.
Vas perdre el dia bo, eh?
El dia que era festiu.
Teniu criteri propi?
Què vol dir tenir criteri propi?
Criteri propi.
Què vol dir això?
Que, per exemple, si un te diu que facis una cosa
i tu no la vols fer, que no la facis.
Què més vol dir?
A veure, o què creieu vosaltres que vol dir, llago?
Que si uns et diuen que aquesta cosa és de petit
i a tu t'agrada jugar amb ella, tu segueixes jugant.
Encara que diguin el que diguin els altres, no?
Pol.
Que si el teu millor amic fa una altra cosa
i es burla de tu perquè diu que és de nenes,
si tu vols jugar, jugues.
Molt bé. I tu, Javier?
N'altros juguem a un equip de futbol
i ve una nena i hi ha gent que es riu perquè ve llavors,
ella no fa cas.
Clar, perquè una nena pot jugar a futbol com...
pot jugar a futbol si és que li agrada el futbol, no?
Elba.
També tenir criteri propi és que fas el que tu creus que tens que fer,
el que tu vulguis, no deixar-te'm anar a part de més.
Criteri propi. Com es diu també això?
Tenir criteri propi, tenir què?
Una cosa que té a veure, Pol?
Que som lliures de fer el que volem.
I en una paraula com ho diríeu?
Tenir què?
Quan tens criteri propi, què és el que tens en realitat?
Confiança.
Confiança, què més?
Confiança en tu mateix.
Confiança en tu mateix.
Què som nosaltres? Som persones, no?
Tenir criteri propi, què vol dir?
A veure, tenir una cosa que comença per P.
Que té a veure amb persones.
A veure, qui m'ho diu? Mira, per allà baix.
Clara.
Que...
Comença per P.
Té a veure amb persones.
A veure, que per allà ho saben, eh?
A veure, qui ho sap?
A veure, qui m'ho diu?
De les dues?
Ho dieu les dues a veure?
A veure si coincidiu?
A la de tres.
Un, dos i...
Personalitat.
Molt bé, doncs sí, sí.
Les aplaudim o què?
Les aplaudim?
Vinga, fem un aplaudiment.
Perquè el que he dit a la professora, això és trampa.
No, per això no s'ha escoltat res aquí de fons, eh?
No, no.
No s'ha escoltat res de fons.
Mira, només s'aplaudeix d'abril, eh?
Només s'aplaudeix d'abril.
A tot allò que hem comentat fins ara,
el tema dels deures, per exemple,
els feu abans, o sigui, abans d'anar a sopar,
quan arribeu a casa, abans de jugar,
jugueu primer, mireu la tele,
després feu els deures.
Quan us hi poseu, trigueu molt a fer els deures,
els feu ràpid?
A veure.
Jo els faig quan arribo a casa,
perquè així quan els acabo faig el que jo vulgui.
Llavors, quan abans ho feixis, millor,
perquè així tens més rato de jugar.
Jo sempre els acabo la classe,
però si algun dia tinc deures,
els faig primer i després jugo.
Jo, quan arribo a casa directament,
dic hola, què tal, i tot aquest rotllo,
i me'n vaig a fer els deures.
I després tinc més rato per jugar amb el meu germà.
Doncs, creieu que l'Àlex té personalitat?
Diríeu que té personalitat o no?
A veure.
Sí.
I tu què creus?
Que tal? Sí.
És autèntic?
Bueno.
I tu què creus, Pau?
Que sí.
I tu?
Que no.
I tu?
Si està disfressat no és autèntic.
Si no està disfressat és autèntic.
Jo no veig que vagi disfressat, eh?
Per tant.
A veure, on ens havíem quedat?
Què m'explicaves, Pau?
Ah, sí, l'arribar a casa, els deures?
A veure, deures.
L'arribar a casa perquè després puc veure la tele i jugar al mòbil.
I jugar al mòbil, eh?
No el trenquis, eh?
Jo, doncs, primer, quan arribo a casa, la meva mare em diu que em dutxi i després ja puc fer els deures.
Però fins que no els acabo no puc anar a jugar.
Jo, primer, quan arribo a casa, doncs, me desfaig la motxilla i me la preparo per el dia següent i faig els deures després.
Segur?
Sí.
No mires la tele, primer?
No.
I tu?
Bueno, jo és que tinc una llista que posa el que tinc que fer perquè a vegades se m'oblida i, bueno, a vegades no la miro perquè...
I llavors la meva mare em renya perquè la tinc allà a la porta i no la miro.
I hi ha premis, també, si feu bé les coses?
O hi ha cares somrients en aquesta llista, si us feu bé les coses, us posen allò premis, cares somrients o no?
A algú li passa això, a tu?
Sí, quan treus un 10, a vegades et posen com un punt i llavors quan hi arribes al final et dona alguna cosa, la profe.
Això és a classe, eh? Molt bé, molt bé. La profe, la begonya, eh? La begonya guionet.
Que jo faig els deures quan arribo a casa i si no els acabo el faig després de sopar.
I normalment els acabes o no?
Sí.
O depèn de qui siguin, si són deures de mates, de llengua, de català?
A vegades.
I tu?
Jo sempre quan arribo a casa els faig ràpid i després m'aduixo i després sopo.
Molt bé, i tu?
Jo els dies d'entrenament, quan arribo a les vuit i mitja, quan són molts deures, faig els que tinc temps i a l'endemà a la tarda els acabo.
A l'endemà a la tarda. I tu, Alba?
Jo normalment els faig quan arribo a casa i si, per exemple, no sé, em fa una mica de mal de cap i així prenc del si, miro la tele i miro la tele una mica i després vaig a fer els deures.
Però això t'he de passar algun dia, no? Un dia, no? Potser que tens mal de cap o no? Passa només quan fas deures?
No, sí, tinc mal de cap.
Algun dia, eh? Algun dia tant en tant. A Bredo?
Sí, que un dia, l'altre dia, no vaig acabar els deures a temps perquè ja estava fet el sopar.
que no estava fet, però el van acabar de fer i jo encara estava fent un exercici que era el tercer penúltim, manté penúltim i llavors vaig anar a sopar i després vaig haver d'acabar-los.
Però no em vaig recordar i ho vaig fer l'endemà.
Ja un dia, no em vaig recordar d'agafar un llibre per fer els deures i li vaig enviar un whatsapp a una mare d'un nen de la meva classe i em va fer una foto perquè així ho podia fer.
Perquè quan heu de parlar, vosaltres, un dia seu a casa, heu de parlar, no sé, l'Àlex va parlar amb el Pol, què fas?
I envies un whatsapp a son pare i son pare l'envia a ell o com ho feu això?
O sigui, com us comuniqueu entre vosaltres quan sou a casa, quan sou a classe?
Us envieu whatsapp? És a dir, que feu un mòbil del pare, envieu un whatsapp al pare de l'amic i l'amic l'envia, o sigui, el pare l'envia a l'amic?
No, per exemple, l'altre dia vaig parlar, no res, ni cinc minuts amb els pares del Pol perquè quan no vaig vindre al col·legi i em passava tota la feina que havíem fet per fer-la jo i ens comuniquen, jo portava el llibre i també, i me deia, i jo anava marcant el que se tenia que fer.
Molt bé, i tu, Iago?
Sí, parlem per el whatsapp, sí, és molt important, però sí, tots tenim, hi ha alguns que tots tenim un joc i parlem per el joc.
Teniu un joc d'internet, o no, que és un joc de, com és aquest joc?
Del mòbil.
Del telèfon mòbil, com se diu? A veure, Javier?
Clash of Clans.
Ah, val, val, aquest és un, de què va? No ho sé, de què va jo.
Una guerra que pots elegir a les tropes i tens que enviar missatges perquè et donin i pots fer-te una aldea.
És un castell també, o no? Que tens tropes i... No, me sembla que sé quina és, ja.
Jo quan tinc dubtes d'uns deures, doncs sempre truco a les meves amigues i m'hi diuen si saben la resposta.
Tu truques directament, però tens un telèfon mòbil per trucar? Tens un telèfon teu?
Bueno, a l'agenda hi ha una cosa que fico a companys i companyes, agafo el mòbil i ho truco.
Molt bé, i tu?
Jo sempre, sempre, sempre truco a la Clàudia, perquè, bueno, si no, perquè sempre, ella a vegades sempre m'ha trucat i li pregunto les coses que no sé.
Per exemple, un dia li vaig dir, perquè no me'n vaig enterar de quin color feia el títol de la redacció, i li vaig dir, i em van dir, en vermell i en blau.
Molt bé, es discomuniqueu habitualment. Per aquí baix, a veure, Alba?
Jo un dia, teníem que estudiar l'examen de medi social, i sense voler que vaig agafar el llibre de medi natural, i li vaig dir a la Núria,
i em va fotocopiar les pàgines que estàs tenint que estudiar, i la meva maravana va agafar el llibre, va fotocopiar les pàgines i li va tornar després,
i jo vaig estudiar amb el que havíem fotocopiat.
Ibai, a tu a què entrenes? Abans de ti que anaves a entrenar, a què entrenes?
Futbol.
Sempre entreno futbol perquè és la meva passió.
Tu voldries ser futbolista?
Sí.
Amb algun equip en concret o...?
Sí, al Barça.
Directament al Barça, eh? Molt bé.
Què anaves a dir, perdona, què anaves a dir dels deures, o de comunicar-se?
Tu parles per WhatsApp amb els companys, a través dels telèfons?
Un dia, que a medi social, que em costa bastant, em vaig oblidar els llibres per un examen,
i ens vam comunicar amb el Pol, vam anar a casa seva, i ell em va deixar el llibre, vam fer les fotocòpies, i després li vam tornar.
Clara.
Jo no em vaig comunicar... Quan tenia una redacció, em vaig oblidar la pauta i la vaig imprimir per l'ordinador.
O sigui que veig que tots domineu molt a internet, els telèfons mòbils també, no?
Sabeu com van, tot això que tenim un codi, a vegades no? Tot això ho teniu controlat, eh?
Tu també, Núria?
Sí, a vegades m'oblido els llibres i li pregunto a l'Alba.
Això passa sovint, que et pots deixar el llibre, el llibre que et toca, no?, l'endemà, i llavors tens que mirar l'agenda, però a vegades l'agenda també te la pots deixar.
A mi una vegada em va passar que el Diego em va trucar i, bueno, a començar més de curs o alguna cosa,
perquè no havíem agafat el llibre de mateix per estudiar, i jo tampoc l'havia agafat.
I llavors vam trucar a la Clàudia i ella tampoc l'havia agafat i no sabíem què fer.
Què va passar? Què va passar després, Clàudia?
Ai, jo no me'n recordo.
Però tu què no m'has explicat tu, Clàudia? No m'has explicat alguna cosa, no, ara?
Bueno, que quan un dia em vaig deixar la pauta i la Martina em va deixar la seva i la va fotocopiar,
i ara tinc una casa i una col·le.
Una casa de recanvi per si de cas, eh?
A veure, a veure, l'Abril, l'Abril, què t'ha passat al cap?
Què t'has posat al cap?
Poso el meu bufet.
Molt bé, digues.
Que jo, quan em deixo algun llibre o alguna cosa, vaig a l'intranet, que ens va donar la nostra contrassenya a l'Isidre i llavors pregunto coses al Guillem i llavors me les deixa.
Internet és un sistema de comunicació interna, no, via internet, de la comunitat de l'escola, no?
I per aquí us podeu enviar missatges, parlar entre vosaltres, Alba.
Que jo un dia estava a bàsquet, portava la pauta a la motxilla i se'm va obrir l'ampolla i se'm va mullar la pauta.
I la meva mare se la va emportar a l'oficina, la va fotocopiar i ara tinc dues.
Una mullada i una seca.
Recordeu, abans parlàvem d'anar a dormir d'hora, a les 9, a les 10, a quarts d'11, recordeu quin és el dia que he anat a dormir més tard?
Recordeu quin dia? Un dia que, no sé si és algun dia que he anat a dormir a casa d'un amic o algun dia que...
A veure, Javier.
Jo un dia me vaig anar a dormir a les 11.
Bueno, no, a les 12.
perquè va vindre un amic i llavors, doncs, se'm va anar molt tard i llavors, quan vam sopar hi eren les 10.
Tu, Pau? Ai, Pol, perdona.
Jo vaig anar a sopar fora amb un amic meu i vaig anar a dormir a la 1.
Però vam anar tu i el teu amic sols o amb algú altre?
No, amb la meva família.
Amb la 1, amb la 1, d'un i d'un i d'un i d'un i d'un i d'un i d'un i d'un i d'un.
Entre setmana o era un dia, un cap de setmana?
El divendres.
Un divendres que l'endemà no hi ha classe.
Tu, Àlex?
Jo, a les 2, és el màxim, perquè uns amics van vindre, bueno, i els meus pares xerrant amb ells
i nosaltres jugant a policia cacos per la casa i, bueno, ens ho estàvem passant molt bé
i ens vam avorrir i vam agafar la tablet i vam començar a jugar fins que se va acabar la bateria.
Llavors, llavors, li vam dir que ens marxéssim ja perquè...
A les 2, eh? De moment portem les 2, és l'estona més llagó.
El dia de final d'any perquè vam anar a les 12 i els meus pares es van començar a parlar amb els d'un amic
i llavors vam anar a dormir a la 1.
I tu, Martina?
Jo, a cap d'any també, amb un amic de la classe que es diu Joan, que ens vam anar de viatge
perquè nosaltres som molt amics i els nostres pares també
i ens vam, no sé, teníem 5 o 6 anys i no sé si ens vam quedar fins a les 3 del matí
o fins a les 2 o la 1, no sé.
Dona i 2, era molt, eh? També.
A la boda de... jo què sé, no me'n recordo, aquí,
eh...
doncs ens vam anar, tenia molta son i me'n vaig quedar adormida en dues cadires
i després vam anar a casa perquè no aguantava
i me'n vaig anar a dormir a les 6 o 5 de la matinada
perquè els meus pares s'haurien quedar i jo no.
Això passa, això ens passa molt, això ens passa molt, eh?
Sí, sí. A veure, Javier?
Jo un dia, a cap d'any, em vaig anar a dormir a les 6 de la nit
perquè... perquè com ens vam reunir tota la família
i llavors, clar, vam començar a parlar i llavors jo estava aixecat fins a les 6.
Fins a les 6 del matí, eh?
Jo a les 3 del matí me'n vaig anar a dormir un dia,
que era divendres o dijous,
i llavors, el Peter, que està a prop de la meva casa
i llavors, el pròxim dia, també m'estava agafant com un rapaparra al dit,
però encara més fort.
I ja tenies dos llençols o tres o quatre, no?
I coixinsos quants, també? Què hi havia?
Bueno, un.
Alba.
Que jo no sé, diguem-ne, a dormir més tard,
l'hora deu ser per les 12, quasi la 1 o així,
i avui segurament m'aniré a dormir bastant tard
perquè aniré al cine amb unes veïnes més que es diuen Dana i Mireia
i després anirem a sopar,
perquè celebrem el complet de la Mireia.
Molt bé, doncs anireu d'aniversari i anireu al cinema, que està molt bé.
Ibai?
Jo per Nadal, bueno, cada Nadal, veig una pel·li que dura fins a la 1.
Després jugo a les cartes amb tots els meus cosins fins a les 3
i després faig un parxís fins a les 4 del matí.
Déu-n'hi-do, per Nadal, eh? Per això per Nadal, eh?
A veure, Clara?
Jo a cap d'any amb la meva família vam jugar que un de la meva família va portar la PC Vita,
llavors vam jugar fins a les 4.
Fins a les 4. La PC Vita és aquella que té molts botons, no? Que sí que té molts botons, la PC Vita?
Sí.
Saps com van tots, o no, els botons? N'hi ha molts, eh?
Eh... no.
A veure, Núria.
Jo vaig anar a dormir a les 4 el dia de cap d'any, tots els nens, els meus cosins, se'n van anar a dormir menys jo.
I què vas fer?
Doncs me'n vaig quedar amb els pares.
Perquè el cap de setmana suposo que l'horari és diferent, no? El cap de setmana no és el mateix que entre setmana.
Dissabte, diumenge potser sí, eh? Diumenge s'acosta més, eh? A la resta de dies, però dissabte a la nit, divendres a la nit, no?
Depèn a quina hora juga, per exemple, el Barça, quan juga el dissabte, perquè també ho veig al Barça,
doncs depèn, si juga a les 10 i com acaba a les 12 me'l quedo fins que acaba.
Però l'endemà lleves d'hora, no? Diumenge és d'aquells que t'aixeques d'hora igualment?
No, depèn, perquè com també he d'anar a veure el Nàstic, potser me quedo fins a les 12 i demà, i clar, després, quan m'aixeco, doncs m'acosta a aixecar-me.
Pol.
Jo, els divendres, quan juguem a futbol, si juguem aviat, si juguem més cap a les 12, un amic meu sopem a casa seva o casa meva, i si juguem més aviat, no.
I tu, Àlex?
Jo, quan jugo al Nàstic, el diumenge, doncs, bueno, quasi tots els diumenges jugo al Nàstic, llavors jo me'n vaig a veure el Nàstic, com que el tinc al costat de casa, i, doncs, m'ho passo molt bé.
I després, com que és cap de setmana, i els meus pares me diuen que entre setmana no puc jugar a la tablet, només puc jugar al cap de setmana, i quan acabo, me poso a jugar a la play.
Hi ha palmes al Nàstic, amb la play i la tablet, eh, Martina?
Que hi ha un dia, bueno, aquest Nadal vaig anar a Alemanya, perquè estan els meus tiets, i allà fem com un bingo, i hi havia moltes xocolatines perquè guanyava, i nosaltres vam guanyar moltes, i ens vam anar a dormir molt tard, també.
I feia fred?
Sí, va nevar, però justament després que ens anéssim nosaltres.
Quina llàstima, eh? A veure, Clàudia?
Bueno, que jo moltes vegades me vaig adormir tard, però tinc uns amics, i, bueno, sempre a la nit s'avorreixen, i ja se cansen, i jo no, i llavors...
A veure, dieu-li, necessito algú que li digui amb el company, el Lluís, el Lluís és el company que està als Estudis Centrals, el Lluís Comas, qui li vol dir que posi una cançó al Lluís?
A veure, ja heu de dir, Lluís, busca la cançó del YouTube i la poses, a veure, l'hi dius tu, Javier?
Quina cançó?
Ell ja ho sap, eh? Ell ja sap quina cançó és, a veure, o potser la Martina ho sap. Quina cançó és, Martina, Clàudia?
Eh... Què tinc a dir?
Ja sona, ja sona, ja sona de fons, eh?
Comença molt dolça, és una cançó.
Jugar tots junts, diu, cantar tots junts. La sabeu, aquesta cançó?
La cantem o no? Sí? Us sembla que la cantem?
Doncs vinga, a veure, tornem a posar, li diguem el Lluís que la torni a posar.
Necessito algú que la... A veure, agafeu aquest micròfon, també. Hola, què tal? Sí?
Passeu-vos en dos grups, aquí, juntar-vos un grupet aquí.
A veure, Lluís, un segonet, que farem que es posin tots junts.
Un grup aquí i un altre grup aquí.
Vosaltres agafareu aquest micròfon, i ara vosaltres amb aquest micròfon d'aquí.
Jo ara deixareu el micròfon, el que fareu vosaltres.
Sabeu quina cançó és, no?
Sí.
Val. Doncs algú té que dir, us ha de mirar vosaltres, els uns dels altres,
algú té que dir un, dos, tres, el Lluís posarà la cançó, d'acord?
I la començareu a cantar, sí?
A veure, aquí la Martina dirà un, dos, tres.
Mireu la Martina, jo li deixo un micròfon, ara agafes tu un micròfon, eh, Martina?
A veure, preparada?
No, no.
Ara es a dir, un, dos, tres.
Digues un, dos, tres.
Un, dos, tres.
Passeu a cantar.
Al món s'haurà, a mi, a mi, a mi, a mi, a mi, a mi, a mi.
Llega tots junts, canta tots junts, salia a mi, a mi.
Al món s'haurà més lloc, si no tinc el sèrpós.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit