Comencem la tertúlia de l'actualitat, avui en aquest dimecres,
darrer dia al mes de setembre, avui som a la Tardolla,
a més es nota moltíssim que som a la Tardolla amb aquest temporal
que ens va creuar ahir, que va deixar zones inundades,
com és habitual, amb molts barrancs a Salou,
amb el barranc que cada cop que plou amb intensitat ja passa el mateix,
a la Vuella també, a Riudoms, amb els carrers pràcticament que semblava un riu,
en fi, i tenim aquest temporal que encara continua present
amb l'Inuncat activat avui en fase d'alerta,
per tant molta precaució, especialment si aneu al volant.
Compartim la tertúlia amb la professora de comunicació de la URB,
la Nani Rodríguez. Nani, què tal? Bon dia.
Bon dia, Benora. Benvinguda.
La presidenta de l'estudi de música, Teresa Valls, Teresa, bon dia.
Bon dia. Presidenta? Sí.
Que bé que queda.
Potser tenim una presidenta també, properament.
ara que veia imatges d'Artur Mas en directe a Catalunya.
Igual t'imputen, Teresa.
Sí, sí que no t'imputin, eh?
I amb l'empresari d'Òptim, l'Isenda Pujol.
L'Isenda, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Bé, hem de levantar un accident mortal,
que ara ho parlàvem fora del micròfon,
que ha passat aquest matí, a tres quarts de vuit,
un matrimoni a mort, doncs,
arran d'aquest xoc frontal, a la Via Augusta, a més a més,
és un lloc que no és gaire habitual,
que tinguem sinistres d'aquestes característiques,
però sembla ser que el vehicle ha lliscat,
ha enfrenat i ha topat frontalment contra un cotxe
que venia en sentit contrari,
i bé, la conseqüència ben dramàtica és aquest matrimoni
que ha perdut la vida en aquest sinistre.
Insistim, que ha passat aquest matí, a tres quarts de vuit,
i que bé que ens parla una vegada més de l'efímera
que pot resultar ser la vida, no?,
perquè ho deia en fora de micròfon,
t'aixeques un matí i penses que faràs per dinar
i et trobes en una situació d'aquestes tan dramàtiques,
i d'aquí volem també enviar el nostre condol
a la família d'aquestes, d'aquestes dues persones
que han perdut la vida.
Passa en una setmana que hem parlat també,
molt, que és de residència de la 3.40,
especialment del tram de l'Ebre,
però aquí no estem al marge, tampoc,
de la 3.40, que també hi ha hagut a la mort,
últimament no gaires, però sí anys enrere,
i la 3.40, doncs que hi ha aquesta reivindicació constant
dels veïns perquè apliquin solucions.
Sí, i que després t'adones
que des de Finisterra i fins a Càdiz
pots anar tranquil·lament per autovia
de doble carril, i aquí continuem
utilitzant la via Augusta
dels Romans, no?, una mica...
La cosa és que...
Estan molt transitades, vull dir,
no és perquè sí la via Augusta dels Romans
que ja devia estar ben feta en el seu...
El seu tras en el moment, però...
Probablement fa falta alguna altra cosa.
Sí, clar, hi ha moltíssim trànsit,
i més a més les entrades a la ciutat
i les hores aquestes són ploent avui.
Tot i així, van fer la circunvalació,
vull dir que realment això jo crec
que va treure un desemboç molt gran
a la part aquesta de tot el que és la costa, no?,
que gràcies a Déu,
aquella autovia, sobretot pel tema de camions
i pel tema de trànsit gros,
allò va ajudar moltíssim, perquè era increïble, no?
Quina és la solució? No se sap, no?,
perquè realment, clar, hi ha encara ciutat,
tot aquell tram encara ciutat,
aleshores doncs hi ha molta gent
que l'ha d'agafar, no?
I és ben veritat que és molt raro
que hagi passat una cosa d'aquestes
en un espai que no es pot córrer,
realment quan és dintre de la ciutat
no es pot córrer, no?
No se sap, ja què ha passat plovent, potser...
És la rotonda que hi ha abans d'arribar
a la zona de la bodellera,
és a dir, sortint de la ciutat,
la que hi ha abans d'anar cap a la bodellera,
ja portaria la següena a la gran rotonda de l'A7,
és a dir, la prèvia,
que és un lloc que és d'abaixada
però que no es pot córrer gaire,
però, com dèiem,
és un lloc frontal
i dues persones que han perdut la vida
en aquest lloc sinistre.
Que jugueu a la quiniela o no?
Ah, no, no.
Jugo a la loteria de Nadal
i per vergonya torera,
per si els toquen els altres que em troquen a mi,
però ho isma pura i dura.
Una mica això, sí,
no, no costumo fer quiniela.
No ho sé dir perquè avui hem explicat a l'informatiu
que es proposa, doncs,
el Partit Popular,
el Senat,
a destinar 3,4 milions d'euros
a Tarragona 2017,
a Tarragona 2017,
a través de la recaptació de la quiniela.
És una proposta,
de moment és proposta,
veurem si arriben o no,
però és proposta.
Sí, perquè ja ens coneixem aquestes propostes,
però, bueno, com deia l'Eli,
és igual que vinguin d'allà on vinguin, no?
Sí, venen benvinguts.
Benvinguts, sí,
de la loteria, del sexe,
de la recaptació popular,
és igual.
Però l'important és que ja estan posats
i hi ha un rebot d'alguna altra cosa,
doncs, estupendo.
Però vols dir que llavors vindrà per partida doble?
No vols dir que després,
si dius que està dintre dels pressupostos
i després la quiniela?
No, és...
Està dintre dels pressupostos,
sí, i hi ha aquesta recaptació, no?
Em dóna més aquesta sensació, no?
Bueno, jo no ho he entès així.
O sigui, els pressupostos estan fets,
està dintre.
Ell ha fet aquesta proposta
que potser sigui un tros
d'aquests pressupostos
serien de la quiniela,
però no crec que sigui una cosa
en contra de l'altra.
Jo crec que doble no ens ho donaran.
I si ens ho donen,
la recaptació de la quiniela
arriba realment,
palmes les orelles.
Bueno, és un projecte que hi és, no?
Aleshores, ja que hi és,
tirem-lo endavant com...
Sí.
Amb els diners que benvingut sigui, no?
Exacte, sigui d'on sigui, no?
Però és una manera curiosa
d'arribar als diners.
Sí, sí, segurament no ens ho hagués acudit.
Però bueno, deu ser possible, no?
I si ho has dit.
Ala, a jugar a la quiniela, ja ho saps.
Sí, ara hem de jugar tots aquí.
I si ens toca també podem agafar una part,
no?
Si ens toca molt,
podem agafar una part també i destinar-la, no?
Jo sé, no sé, jo crec que no, eh?
Jo crec que no.
Surtirà amb molts amics, eh?
Sí.
Això és a dir què passa, habitualment, eh?
Bueno, no ho sé, jo no ho sé,
però no m'ha tocat mai, eh?
Però si tot no surtem molts amics,
suposo que sí, que surtin...
Molts banquers, molts amics, sí.
Llavors et surten coses de tot arreu,
és ben veritat.
Heu tocat i no sabem qui...
Però bé, tot just la quiniela, no?
Ens entén una mica de futbol, no?
Perquè realment...
Jo crec que no.
No, jo crec que és allò de pelito, pelito, pelito.
No, home, jo crec que, no?
Dintre que la gent jugadora...
No hi deu haver una mica perquè sapiguer si un pot guanyar o perdre.
Clar, has de saber una mica com han els equips
i quines possibilitats hi ha, no?
Però si guanyes una quiniela molt previsible,
guanyes pocs calés.
Clar, perquè tothom el fa.
Les que es paguen bé són aquestes que es fan amb un dau, no?
Sí.
Crec, tampoc hi entenc gaire, però crec que...
Bueno, llogarem a l'esquina i a l'expressió, en cas.
Mireu, imatges de Salou, eh?
D'aquesta nit del Tarragonès, de Salou,
quan veiem aquest barranc un cop més a sortir de mare
i que aquests veïns que estem veient a la imatge,
jo crec que d'on està fins al capdamunt, eh?
Sempre, sí.
Ha sortit un veí de Salou que d'on està fins al capdamunt,
que cada cop que plou amb intensitat passi això, eh?
És que cada any passa.
Sí, sí.
Cada any passa.
Amb aquest, també és clar, baixa tot, eh?
Tot el fang, les canyes, tot.
Allà, tot.
El responsable o qui ha pres la decisió
de fer unes cases al mig d'una riera,
sense preveure això.
Moltes vegades, eh?
O sense...
És la primera vegada que es fan unes cases
a un lloc que no toca.
No, evidentment, però vull dir que es fan
i no es contempla que aquí és un país de riuades
i que s'ha de valorar i s'ha de preveure
una infraestructura que permeti que l'aigua
se'n vagi pel seu camí,
perquè l'aigua no mira si hi ha una casa o si n'hi ha dos.
I que això ve derivat d'alguna decisió administrativa
tant dintre o no.
Segur, segur.
Aquí no passa res.
Vull dir, ho saps que allà hi ha allò,
i això amb el Maresme, les dires del Maresme,
no han de parcar allà,
doncs tu hi aparquen
i en sec una aglopada d'aigua
i se t'emporta tot.
Però la gent ho sap, no?
És que el del Maresme era també de jutjat de guàrdia,
era increïble,
perquè se'ls hi emportava tot, eh?
Els cotxes tot, eh?
És, perquè vull dir,
allà parques el cotxe
i en resta no hi ha una gota
i en sec baixa una aglopada d'aigua
i se t'emporta el cotxe.
Però tu saps que pot passar això
i la gent ho fa.
Bueno, però es continua
i és el que dèiem,
fins que no realment no hi ha un problema gran.
Sí, han passat coses també.
Això és com allò de biesques, no?
En aquell moment.
Vull dir que realment,
ha de passar alguna cosa
perquè realment,
doncs potser es reaccioni una miqueta, no?
La qual cosa és el que diu l'Anani.
Aquestes reaccions s'haurien de prendre
molt abans, no?
De que realment...
Passi alguna cosa.
Aquí hi hagués exactament un parcans.
I lligant una cosa amb l'altra
ja em deixaràs
el mateix exactament
que ha passat amb el projecte Castor, no?
Que resulta que ara decideix el tribunal
que sí que tenia d'haver tingut impacte
un informe d'impacte ambiental.
M'agradaria escoltar l'opinió
que té d'això l'EQT
perquè a ells per qualsevol cosa
ja els demanen
l'informe d'impacte ambiental
i resulta que col·loquen allà
una plataforma
per un dipòsit de gas
d'una obra important
i no feia falta
l'informe d'impacte ambiental.
Em sembla curiós, com a mínim.
I ja es van pagar
aquells mil milions d'euros
d'indemnitació.
Que paguem tu i jo.
Sí, sí, paguem tot.
Ja estan pagats.
Sí, sí, sí.
En cobrat.
Com veieu tot el panorama
que se'ns presenta per davant
perquè venim d'un cap a setmana
d'eleccions
que no sé si ho feu el cas, no?
M'estranyava que no fessis aquesta pregunta.
Sí, sí.
Anem a...
I tenim avui,
bueno, avui sortia ara mateix
la conferència d'Art Romà,
la conferència d'entrevista
a Catalunya Ràdio
que està imputat.
Ell també, doncs,
hi ha altres dos càrrecs
del govern
per la consulta del 9N.
Com ho veieu tot plegat?
Com ho esteu veient?
Jo diria que és un panorama complicat,
és un panorama
per altra banda
apassionant,
amb positiu i amb negatiu,
perquè avui estem vivint una època
que recordarem,
que ho explicarem.
Sí, hi ha molts canvis,
molts canvis a moltes canvis.
Em sembla que
el govern central
està cometent un error
darrere un altre,
que no sé què passa,
però que
la senyora Merkel
hauria d'agafar les orelles
del senyor Rajoy
i dir-li
fes el favor
d'aprendre-ho d'una altra manera,
perquè les reaccions
del govern central
són difícilment explicables,
que
el panorama
a Catalunya
és força complicat,
però no tinc cap dubte
que ens en sortirem.
I quan dic que ens en sortirem
vull dir que arribarem a acords,
perquè és el tarannà
de tots els...
Exacte,
és l'única manera
i que
si ens haguessin dit
fa cinc anys
tot el que hem sigut
capaços de tirar endavant,
doncs no ens ho haguéssim cregut,
però
nosaltres creiem
que amb el diàleg
aquí amb el consens
i amb el
tu perds
i jo també perdo
i així guanyem tots,
és l'única manera
de sortir-se'n,
però
complicat,
apassionant,
divertit.
Bueno,
jo crec que ara
s'ha vist una mica
el llop de les orelles,
no?
És allò de
primer es pensaven
que potser cridàvem
i no passaria res,
no?
I aquests ja callaran.
Que pesats
que són els catalans.
Exacte,
no?
I ara
s'han donat compte
que realment
la força
ha sigut brutal,
no?
Crec que realment
aquesta
manera d'actuar
nostra dels catalans
crec que els està fent mal
perquè és d'aquella manera
que sense
violència,
sense portar res més
endavant, no?
Sense tirar un paper a terra,
no?
Sense tirar un paper a terra,
exacte, no?
Aleshores,
jo crec que ara
són gossos rabiosos,
no?
I l'estan cagant
perquè és allò, no?
Tot que m'estic tan ferit
ja no saps exactament
no?
Què dir ni què fer, no?
En la qual
és el que diu la nana
i jo crec que, bueno,
queda molt camí per recórrer,
molt,
però jo suposo que ara
ja és un avís
prou important
que realment
el que volíem fer
va en sèrio, no?
Sí,
jo crec que estem
en un embolic gros,
molt gros,
molt gros,
però amb un camí endavant, eh?
Amb feina de fer-lo,
i els que estan
a davant
tenen molta feina
per fer,
crec que Madrid
continua mirant
cap a un altre costat
i això, clar,
és aquest
el...
El mal.
El nús, sí,
el nucli
de l'embolic
que és aquest,
no?
I crec que
serà molt difícil
desfer-lo,
apassionant també,
perquè evidentment
hi ha molts canvis
i hi ha moltes coses
i sobretot
els que es dediqueu
en aquestes coses,
opiniones d'allò
que tot és...
com sempre, no?
Que és més avorrit
potser pel dia a dia,
però que hi ha
molta feina a fer
i que...
I que tu deies,
bueno,
no hi ha hagut res,
no hi ha hagut ni un paper terra,
només hi ha hagut
dos senyors polítics
amb un balcó
de l'Ajuntament
posant unes banderes,
posant-se en evidència
davant de tothom,
que em sembla horrible.
O sigui,
s'ha demanat a la gent
de tot
i la gent
ha complert
exactament allò
i van dos senyors
al balcó
de l'Ajuntament
de Barcelona
i fan aquell número
de les banderes.
Un va demanar disculpes, eh?
Un va demanar disculpes
públicament i reiterades.
Però el número
ja està fet, eh?
L'altre no les va demanar, eh?
És igual,
tots dos.
Jo em sembla molt malament,
també, eh?
Per mi tots dos,
perquè trobo que ni un ni l'altre
no calia, allò.
Aquest número no calia.
Tampoc cal donar-li
més importància
que la pura anècdota
d'un senyor
que es va passar
i l'altre també.
Això sabíem
que estàvem
en campanya
i en festes,
en festa major,
Tarragona,
i està molt mal fet.
Tarragona,
Barcelona,
la Mercè
i això va passar
la Mercè.
I el més greu
que ha passat
al Montllum, eh?
Evidentment,
perquè no ha posat
tanta gent al carrer
que només passi això.
Que només passi això
i que només passi
per actuacions
dels propis polítics.
Vull dir,
que la plaça era...
Aquí estic dient,
per això em queixo.
Perquè la gent,
mira,
jo penjo una bandera,
tu em penges una altra,
si jo em penjo un al meu balcó,
segurament el del costat
si no està d'acord
amb mi em penjarà un altre.
Jo estic provocant
i s'acaba aquí la història.
Vull dir,
així hi ha els balcons
amb unes banderes
o amb unes altres.
Però, bueno,
complicat.
Jo penso que és complicat.
No sé si ho has seguint
la campanya,
però aquí ho hem comentat
i també amb altres companys
de mitjans de comunicació
que està la campanya
més estranya
dels últims temps,
en tot el sentit.
En tot el sentit.
A nivell de propostes territorials
que n'hi ha hagut poquíssimes,
a nivell de, no sé,
de tot en general.
És a dir,
una campanya estranya.
Hasta els partits polítics
que es presentaven
que no tenien res a veure
amb el panorama.
Sí, sí,
completament diferent.
Però jo,
si haig de buscar
una part positiva,
jo penso que tot té
una part positiva,
jo crec que hi ha
una part positiva important,
que els joves
s'estan ficant
on abans no hi eren.
És a dir,
fa cinc anys
a la universitat
parlaves d'eleccions
i tots bufaven.
I deien,
aquesta jaia,
ara em ve aquí a explicar,
no?
Jo els deia
la importància de votar.
Voteu a qui vulgueu,
però voteu.
Abó,
la cebolleta aquesta que calli,
no?
Vull dir,
ho notaves,
era una percepció
que tenies
que deien,
ara,
em vens a explicar aquí,
no?
I en canvi ara no.
En canvi ara
treus el...
Al contrari,
és perillós treure el tema
perquè es genera
una polèmica
i això per mi és positiu.
És a dir,
que les noves generacions
considerin
que això també és el seu negoci,
que aquí també han de participar,
que també han de dir la seva
i que tenen el seu forat.
A mi em sembla una part positiva.
Sí,
però la pregunta és,
estan prou implicats?
O sigui,
saben realment
de per què estan lluitant?
Saben realment
quines són les conseqüències o no?
Inocència,
potser en falta de criteri,
potser en manca d'informació.
Jo crec que en una falta de criteri brutal.
Vull dir,
això és veritat
i així és que hi ha una participació
tan gran
que ens ha sorprès a tots,
no?
No ens esperàvem pas, no?
Però a mi aquesta joventut
que em sembla bé...
Però també hi ha manca de criteri
entre la gent adulta, eh?
Vull dir,
la gent també es deixa emportar
per un vot emocional.
Sí, sí.
A veure,
jo crec que he votat un vot emocional
i voto mangano.
Molt gran.
I això és pell,
vull dir,
és...
Perquè vull dir,
per exemple,
a Nou Barres va guanyar Ciutadans.
Això no té ni cap...
Des d'un punt de vista
d'anar-hi si potser
no té ni cap cap veus.
Això és un vot emocional
de rebuig a una altra història.
Sí, sí, sí, sí, totalment.
Doncs amb els joves
passa el mateix, no?
Perquè...
La cosa és veure si aquest vot emocional
es mantindrà de cara
a les generals
de final d'any.
Perquè clar,
el context també...
I tant.
Tema context que el missatge...
Els missatges poden ser els mateixos, eh?
Fins i tot.
Els missatges que...
Sí, sí, sí.
El codi també,
però clar,
potser una prolongació plebiscitària,
per dir-ho així.
Bé, és que realment suposo
que aquestes, no?,
el que ha passat ara
serà una mica el mirall
que passarà el mes de novembre, no?
No, però a veure qui hi ha...
Perquè realment aquest rebuig a l'Estat
continuarà exactament igual.
No, però aquí,
aquí per...
Algú s'ha de...
Algú ha de fer de bona persona,
entre cometes,
i això que deia la nana abans,
tu, jo ho deixo,
tu, jo ho deixo,
i lluitem tots per aconseguir una cosa.
Jo deixo de ser una mica jo,
tu deixes de ser una mica tu,
i aconseguim una cosa.
Aquest crec que és la fórmula
que s'hagués hagut d'emplear
des d'allà fa molt de temps,
segurament,
potser la situació que seria...
Bé, això ara és hipòtesi
perquè no ha passat.
Seria una altra,
però tota l'estona, clar,
jo crec que les posicions
estaven tan extremes
per tots dos costats
que era impossible
que s'entengués.
O sigui,
llavors tota la gent del mig
era un tot un revolutum
que, bueno,
per allà tothom ha fet el que ha pogut, no?
I ara s'ha vist,
bé,
que s'ha de parlar,
que és la única manera d'entendre's.
per això hi ha uns quants
que ho deien
i nosaltres que no,
però bueno, mira.
S'ha de parlar aquí, eh?
Sí, clar,
s'ha de parlar.
El diàleg allà...
No, no, primer hem d'aclarir-ho aquí.
Primer hem d'aclarir-ho aquí.
Per favor,
primer la relacada.
I aquí...
I aquí...
Quan te tanquen la porta
tantes vegades...
I aquí hi haurà feina.
Aquí hi haurà feina.
Però jo crec que allà
simplement hem de tenir paciència,
allò que diu
que la vengança
és un plató que se sirve frío,
hem d'esperar
que passi el 20 de desembre
o el dia que decideixin
i que el senyor Rajoy
se'n va a ser a Galícia
a menjar maris.
Però aquí passarem
3 o 4 mesos,
després,
si és el 20 de desembre,
anirem després de festes
a gener,
ja hem de saber...
Som a octubre.
Octubre.
Sí, sí.
Demà ja és...
Espera, espera.
Octubre, novembre, decebre.
Passarem 5 o 6 mesos.
Bueno, ja en portem uns quants.
Jo crec que en portem molts.
Jo crec que des de les últimes...
Hi ha hagut unes eleccions,
no hi havia estat.
Hi ha hagut unes eleccions,
no hi havia estat.
Que realment,
una gestió, no?
O sigui,
es dediquen molt a criticar-se
uns amb els altres
i a fer poca gestió
realment de país, no?
No, clar.
Però això són conseqüències
que també les estem pagant.
Vull dir,
a mi em sembla bé
que lluitem per el que lluitem,
però tampoc pots deixar
la gestió del dia a dia, no?
Que no existeix, no?
Però aquí s'han aturat moltes coses.
Perdó?
S'han aturat moltes coses.
Això és el que estic dient.
Vull dir,
que el país continua,
el país no es pot quedar aturat.
Però m'ha estat un món
alguna bona temporada per a d'ells, eh?
Ja m'està bé
que estiguem lluitant
i que el que et dic,
jo crec que s'està marcant
un camí,
encara que realment
no es veu al final,
però s'està marcant
potser un perfil,
però hi ha una gestió,
hi ha un programa
que no es pot deixar de fer.
Clar, però és que ara
amb tot això que estem dient
ens n'anem el mes de geniu-febrer.
No, no, per això.
A més a més.
Per això t'estic dient.
A més a més, clar.
És que jo no sé si hi ha coses...
Bueno, en fi,
els pressupostos es prorroguen
i aquestes coses, però...
Sí, no passa res.
Però bueno...
Escolta, aquest públic,
els joves,
els que feia...
Joves, eh?
Com la sèrie, els joves.
Els que feia referència abans,
tots tenen telèfon mòbil, eh?
Tots, no?
Ah, sí.
Vaja, tots, no?
O sigui, tots tenen un o dos, eh?
Un o dos.
Sí, és l'última generació,
tots estupendos.
I el Twitter és el seu...
S'està fent prou bé,
s'està canalitzant prou bé
tot el...
No sé, missatges polítics, per exemple,
a través del mòbil,
a través de la tecnologia.
És a dir,
és una porta d'entrada
per aquest públic,
de manera que s'hi enganxin
amb un missatge curt,
amb un eslogue...
Titulars, jo crec que sí.
Perquè entrem després
i ampliem informació, no?
No, és insuficient.
Titulars.
Jo crec que viuen de titulars,
però per algun cantó has de començar.
És a dir, és un procés,
jo crec que la gent evoluciona,
jo crec que els països evolucionen
i els joves també.
I d'entrada,
et quedes amb el titular.
T'ho dic perquè...
He parlat amb gent de la CUP,
a veure, ja et dic que a la universitat
els joves són molt cuberos.
I...
Què? Com ha anat?
Com ho veus?
Bueno, tal.
I per què la CUP no vol al mas?
Dic, ai, coi,
porten tota la campanya electoral dient-ho.
Ara caus del cireret, tu.
I has votat a la CUP.
Això és informació...
Això és informació...
Això és informació via Twitter,
que et quedes amb els tuits.
A més, segueixes,
que ja és una manera
de segmentar la informació que rets.
Segueixes amb uns...
Segueixes qui vols.
i els altres no els escoltes, no?
O només per riure o emburlar-te'n.
I això simplifica molt
la informació,
els inputs que t'arriben.
Però això també ens passa als grans.
Menys els bojos, com jo,
que tinc una ràdio a dalt,
una baix, la tele,
el Twitter, el diari,
l'altre diari,
que ja és de formació professional.
La immensa majoria de la gent
es mou per titulars.
Veus la cadena de televisió
amb la qual t'identifiques
i et quedes amb els titulars.
Vull dir, això no és un perjudici,
que ho és exclusiu dels joves,
sinó del conjunt de la societat.
Jo crec que està una mica malalta,
també,
perquè me miro cadena de televisió
que evidentment no hi...
Per això estàs aquí,
per això ens crides,
Josep,
perquè tenim criteri.
I em diuen això,
em mires.
Sí,
perquè ho he saput que diuen
els altres, també.
Teniu temps de mirar la tele,
teniu temps.
Per això ens crides,
perquè tenim un ampli...
Un bagatge i criteri.
Unes costa menys, eh?
No, però aquestes persones
que s'adiquen a fer nous productes,
a generar,
a idear,
a pensar en nous productes televisius
de la caixa,
s'estan trencant les banyes fa temps,
ja per buscar un producte
per enganxar-ho amb aquest públic.
És a dir,
per buscar un producte televisiu
que es pugui veure
amb la petita pantalla
del mòbil.
que és el gran què,
que s'adiqui,
inventi aquest producte,
aquest esforra,
i s'estan trencant les banyes.
Jo diria que també va per fer
ítems cortets,
és a dir,
com si fossin publicitat,
però amb missatge informatiu.
Crec que va per aquí la història.
Vull dir,
als joves no els vinguis amb històries,
no els hi titulars,
les idees cortetes
i jo ja decidiré.
No, home,
és que això no ho pots
només analitzar
des d'aquest punt de vista tan petit.
Has de mirar al darrere,
has de saber d'on ve,
això no ho volen saber.
Però jo diria que això és un defecte de joventut
que es cura amb l'edat.
Però abans els joves entraven,
els que entraven en política,
els que estaven interessats
en coses d'aquest tipus,
entraven per uns altres camins,
perquè evidentment no hi havia tot això.
Llavors, segurament abans
es tenien les idees bàsiques més clares
i després aquells titulars,
bueno, eren...
I ara és...
Just al revés, no?
A veure, sobretot,
la Nani suposo que se'n recorda molt,
ja que ella té molta memòria històrica,
dels 70, dels grisos, no?
Era tota aquesta joventut,
era tota aquesta joventut...
Donava les manifestacions
contra la guerra del Vietnam,
que quan ho dic se me n'en foten.
Però sí que en aquest cas,
encara que hi hagués molta joventut,
tenien uns ideals molt més marcats,
amb unes idees molt més clares, no?
Clar, clar, perquè hi havia un fons que...
Hi havia un fons que potser,
que ara no hi haies.
No era només titular, no?
Era simplement...
Al contrari.
Era ja la notícia
i amb unes coses...
Ara és un titular que et va a una bandera.
Vinga, vinga.
Sabies el que feies.
Em vulgui com una bandera.
Sabies el que feies,
sabies el per què lluitaves,
sabies que realment...
per què estaves a davant d'un gris, no?
Ara no.
Aleshores, jo crec que això...
Però això pot portar moltes conseqüències.
És a dir, a mi em sembla molt bé
que aquest criteri no me sigui de titular,
però sí que és ben veritat
que amb el dia a dia
això et pot portar moltes conseqüències,
perquè aquell vot que aquella persona tu has fet,
té que fer una gestió de país
que això et pot perjudicar.
Clar, perquè és el que deia ella,
després no sap per què la com no vol.
Clar, dius, a veure,
a veure, què m'estàs dient ara, no?
En el qual...
Jo que vols que et digui,
a mi em sembla vàlid
qualsevol implicació de la joventut.
No, és de veritat, és de veritat.
Sí, sí.
Gràcies a Déu,
perquè evidentment la joventut no votava,
la joventut passava
i llavors veies el que deien,
que hi havia un percentatge molt baix.
Avui hi va, d'acord.
Però torno a dir-ho mateix,
aquest percentatge de més,
si no saben realment
el que estan fent,
pot fer mal.
D'acord,
però també pot fer mal
el vot de la senyora Maruja,
de no sé on,
que va votar
perquè el seu marit li ha dit
que hem de votar
que no queremos irnos d'Espanya
i que no té cap altra informació,
ni tant siquiera el Twitter.
És a dir, abans,
jo crec que abans,
el jovent partíem,
o el jovent que estàvem a la universitat,
no ho sé si tothom,
partíem d'un coneixement
per arribar a una decisió,
és a dir,
començaves a estudiar història
i aprendre
d'on venís,
i quan arribaves aquí
prenies la decisió
i ara primer prens la decisió
i després et preguntes
per què
és així,
no és al revés.
però a mi em sembla
que és bàlid
qualsevol vot
i que la democràcia
ja està bé
que tingui el mateix valor
el vot del senyor Rato
que el vot
de la senyora
carnissera
d'Hospitalet.
Sí,
no, no,
està clar,
està clar,
està clar.
Ja està,
vull dir,
i els criteris,
doncs cadascú
ha de volsionar...
Jo suposo que en aquest cas
potser la gent gran,
aquesta que tu dius,
la senyora del cinquè segona,
no?,
que potser està influenciada
pel seu marit,
però també,
doncs,
bueno,
si han viscut bé
en un moment determinat,
a lo millor faran mal,
però com ells han viscut bé,
no,
no deixa de ser una cosa
molt individualista,
és allò,
doncs,
a mi ja m'està bé,
no?,
sense tampoc buscar
les proses conseqüències,
no?,
o el per què fan,
no?,
però almenys
aquesta persona,
doncs,
el que et dic sempre busca
és allò de jo he viscut bé,
jo he fet bé,
jo no sé què,
doncs ja m'està bé,
no?,
potser són molt més còmodes,
no?
Sí,
sí,
segur,
sí,
sí,
perquè els canvis sempre...
Quin rotllo,
tu estem fotent...
jo anava a pensar
mentrestant,
i pensava,
per exemple,
en alguns missatges
que s'han escoltat en campanya,
per exemple,
el tema de la poda
amb les pensions
de la gent gran,
i ho dic perquè,
clar,
això és molt seriós,
les persones que estan cobrant
una pensió,
que estan mantenint
els fills,
els nets,
i el conjuguet
amb una pensió,
pateixen,
és a dir,
quan escolten això,
pateixen,
però no dormen a les nits,
però això ho va deixar molt clar
el president del govern,
a veure,
un espanyol
que estigui vivent
a Tombuctú
deixarà de cobrar la pensió,
no la deixa de cobrar,
un espanyol que visqui,
que estigui jubilat,
i en comptes d'anar-se
a Benidorm,
se'n va a Miami
perquè té un fill,
a Miami,
doncs aquí el senyor
deixa de cobrar la pensió,
no,
és un dret que té ell
personal,
privat,
és un dret que ha adquirit
ell com a persona,
perquè ha cotitzat
un munt d'anys,
ningú li dona
perquè sigui espanyol
i porti la bandera,
li dona perquè
prèviament ha cotitzat
35 anys,
aquí el senyor
no perd la pensió
per viure a Nueva Zelanda,
Miami o a Tombuctú,
doncs perquè l'ha de perdre
per viure en un altre país,
a veure,
el dret internacional
no li permetria,
són drets adquirits
que tenim
i el de la nacionalitat,
ho va deixar molt clar
el senyor Rajoy,
amb el minut més gloriós
de tota la campanya
i de tot l'estiu.
Però després d'aquella entrevista
que dius que a l'Europa
et deixa pensar
que el senyor president
del govern
diu això,
on som?
On som?
Però de tota manera
insisteixo,
hi ha persones
que no veuen
aquest missatge
no els hi arriba.
No els hi arriba.
Perquè a algú
els interessa
que no els hi arribi.
Un tant per cent
molt alt de la població
miren certes cadenes
que el que fan
no són aquests continguts,
en fan d'altres.
Bueno,
escolta'm,
legítims
i els miri que els miri.
No sé si jo
si fins i tot legítims,
perquè les hòsties
que ens estan donant...
Podríem fer una altra pertula
i discutir-ho,
això.
Però,
és a dir,
aquest missatge
segons com no arriba.
Per tant...
Si tu et mires
una determinada cadena
t'arriba un missatge.
És igual.
A la que sigui.
I a més,
moltes vegades
són molt...
No sé si em surt la paraula.
Molt igual
tota l'estona.
Però és igual,
mira la que vulguis.
Mira la que vulguis.
És igual la d'aquí,
que la d'allà...
10 segons.
Mireu el mapa del temps
per avui?
Sí.
He de portar per aigua,
d'Ali, eh?
Dami o Rodrígueu,
gràcies per acompanyar-nos.
Vosaltres.
Bon cap de setmana
si ens veiem.
Igualment.
Elisandra Puigol,
gràcies.
A tu.
Gràcies a baix.
A la propera, gràcies.
Gràcies.