Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, és una celebració una mica original, inusual,
perquè Federico García Lorca va estar aquí
i no em va deixar gairebé rastre de la seva estada.
És a dir, no és allò que dius, ha deixat una obra o uns poemes o no sé què,
que és el que sol passar en aquests casos d'altres escriptors
que amb motiu de la seva estada han escrit un conte o han escrit una obra.
García Lorca no, no va deixar res, però en va deixar el testimoni periodístic.
El fet que havia estat aquí va ser entrevistat
i aleshores arran d'això hi va haver un personatge actual
que va mobilitzar a Ciel i Terra perquè es pogués celebrar,
que és el Josep Maria Rosselló.
Ell ja havia fet un llibre sobre això,
que penso que era l'any 2011, l'havia presentat
i que ara en va fer una reedició ampliada,
Josep Maria Rosselló,
i ell mateix ha estat qui ha animat molts agents culturals,
entitats, institucions, a fer una programació complexa,
molt variada, per celebrar aquest esdeveniment.
De fet, seria un exemple, aquesta manera de funcionar,
del que estem veient també en altres àmbits.
Per tant, no només es nodreixen les activitats que proposeu,
en aquest cas dic la literatura literària,
de produccions pròpies que feu des de l'Ajuntament,
sinó que també feu una mica de mitjancers
per donar volada a aquestes propostes
que venen d'entitats concretes.
Sí, això és bàsic, no?
És una de les finalitats de la Casa de les Lletres
i de fet és una de les justificacions
de la política cultural municipal,
és donar suport a allò que existeix,
que surgeix de la societat, no?
Aleshores, en aquest cas,
nosaltres fem coses,
però rarament fem coses en solitària.
Fins i tot allò que fem més d'una manera
que en podríem dir programació pròpia,
com són les lectures dramatitzades,
són una activitat que organitzem
juntament amb l'Escola de Lletres
i que intentem que s'hi vagin implicant
i aquesta vegada s'hi han anat implicant
altres agents culturals,
com per exemple la Biblioteca Pública de Tarragona
o Tecle Smith,
que donarà lloc a uns resultats
a aquesta temporada que ve,
és a dir, a partir del gener.
Doncs anem fent valoracions
abans d'avançar-nos en aquesta temporada.
Paquet d'activitats de l'Orca,
quina valoració en feu?
Bé, va ser una...
Jo crec que va servir
perquè la societat...
No sapigués que va passar això, no?
És difícil que hi hagi gent
que estigui més o menys involucrada
en el món de la cultura
que hagi ignorat aquest fet
perquè, com que hi va participar
gent de molts àmbits diferents,
gent del món de l'art,
gent del món de la literatura,
gent del món de la música,
gent del món del teatre, etcètera, etcètera,
clar, es va difondre molt, no?
Per tant, hi ha una finalitat
primera aconseguida.
Una segona finalitat
és que donada la singularitat
de García Lorca,
aquest fet va ser conegut fora,
no només de Tarragona,
sinó de Catalunya.
Hi va haver entrevistes,
hi va haver reportatges,
etcètera, etcètera,
que es van fer amb altres mitjans
exteriors, no?
I després va ser una excusa
perquè moltes de les coses que fem
són excuses
per produir altres coses.
És a dir, va servir
perquè creadors diferents
d'arts visuals,
de música,
de literatura, etcètera, etcètera,
fessin obres noves, no?
I es posessin en contacte entre ells.
hi va haver moltes de les activitats
que es van fer,
en què ve es congregat,
cosa que no sol passar,
gent de diferents àmbits creatius.
I això sempre està bé.
Teniu en ment d'organitzar més
o de donar suport,
que vagin sortint activitats d'aquest tipus?
Jo sé que a nivell de producció
és una afanyada.
No, Teresa?
Perquè, clar, és bonic,
perquè és un calidoscopi,
ja representades moltes
activitats artístiques diferents,
però, clar,
pel fet que hi ha tanta gent,
doncs posar tothom d'acord
i fixar dates.
Recordes alguna anècdota
mentre es muntava
totes aquestes activitats?
No ho sé.
Jo, vaja, no ho sé,
dir que això que deia el Joan
i el que estàs dient tu,
jo crec que el que et doni feina o no
és indiferent.
Vull dir que per això estem, no?
Jo crec que és important
que hi arribin a aquest punt
perquè si no, no té sentit, no?
Vull dir que tots estem com a molt
acostumats a produir
o a programar en cada àmbit
i al final són tots una ciutat.
Vull dir que les experiències
que hem tingut amb el Quixot
o amb les exposicions
i tot això
van per aquest camí, no?
Que el ciutadà pugui perfectament
anar amb una activitat
encara que la faci a la universitat
i que col·labori a la universitat
o la biblioteca
o l'Ajuntament
o qualsevol altra entitat
pública o privada.
Vull dir que això realment ha funcionat
i jo crec que és el sentit
de la Casa de les Nietres
que hem d'anar cap aquí.
Tampoc costa tant.
Vull dir que al final costa
perquè clar, ens hem de posar tots d'acord
però ja hi ha una dinàmica
establert amb això, no?
Anècdotes.
Doncs jo sincerament
m'ho he passat molt bé.
No sé què diu l'Albert
o la seva experiència també, no?
Però penso que són activitats obertes
que en gaudim tots
i que clar, un cop que les fas
doncs t'adones d'això, no?
Que es van obrint a molts àmbits
i que la gent va connectant, no?
Vull dir que, per exemple,
amb tot aquest cicle de l'Orca
que ha dit el Joan,
doncs ho hem vist clarament, no?
Un exemple va ser el de la Ruta a l'Orcada
que abans en parlaven
i aquí doncs vam veure
que fins i tot
alguns dels col·lectius docents
de professors
que s'hi van apuntar
doncs van venir de fora de Tarragona
perquè s'hi havia arribat
i perquè era
un fet anecdòtic
però un fet molt potent
perquè era un personatge universal, no?
i llavors això ha fet que
no res d'una visita
que gairebé no existia
o sí que no se'n sabia, no?
que no hi havia informació
i que es va treure la llum
doncs que de cop i volta
s'ha generat un munt d'activitats
al voltant d'això, no?
Em sembla que hi han participat
amb moltes ganes
aquells col·lectius artístics
que heu anat cridant
però després també ha portat
a nivell de públic
que sempre diem
home, molta intensitat
per qui ho organitza
però després potser
punxa una mica el públic
o potser sempre som els mateixos
però aquí amb el tema
l'orca justament
ha fet per la diversitat
d'oferta, no?
que també hi hagués
públic molt diferent
que potser altres actes
més literaris
doncs no venen
però aquí tenia un altre caire
Sí, efectivament
aquesta ha estat
la singularitat
jo volia comentar
sobre això que deu
ara
que
primer
això
de la col·laboració
és una cosa
que hem fet
des del principi
i que
pensem que ha de tenir
continuïtat
i que no sempre
té aquest format
és a dir
moltes vegades
en la major part
de casos
per sort
qui ho proposa
és una entitat
i aquesta entitat
ja té una capacitat
organitzativa
però
l'ha de completar
amb alguns elements
que no pot tenir
a l'abast
i aleshores
nosaltres els facilitem
per exemple
nosaltres
donem suport
cada any
al passatge
del terror literari
que s'organitza
durant la tardor
precisament
i en guany també
però que ja va sol
va sol
i nosaltres només
hem de completar
amb la mica de logística
que representa
facilitar
que l'espai
el pretori romà
estigui obert
i en les condicions adequades
perquè ells
ho puguin fer
o això ho fa
la companyia
Boicot Teatre
una de les primeres coses
que es van organitzar
al començament
de la casa de les lletres
va ser
una exposició
un seguit d'actes
en realitat
al voltant
de l'obra
de Vicent Andrés Estellers
que proposava
la PELC
la PELC
ho va organitzar
pràcticament tot
i nosaltres
només ens va donar
només ens va demanar
uns suports logístics
per poder fer
l'exposició
i per poder fer
l'acte de presentació
i projecció
d'un vídeo
per tant
de vegades
la nostra feina
és molt senzilla
perquè l'entitat
l'entitat té prou capacitat
per organitzar
en aquest cas
la dificultat
al voltant de l'ORCA
era
que no hi havia
una organització
sinó una persona
i aleshores
clar
amb moltes idees
amb moltes idees
i amb molta capacitat
de fer coses
el Josep Maria Rosselló
però esclar
aleshores
tot això
s'havia de completar
de vegades
les entitats
que s'hi sumaven
Déu-n'hi-do
la part de feina
que feien
per exemple
la universitat
organitzant
les jornades
lorquianes
o per exemple
què sé jo
el Museu d'Art Modern
organitzen
la seva exposició
l'exposició
que es va fer allí
però d'altres vegades
aquesta feina
l'havíem de fer
una mica entre tots
per exemple
en el cas de la ruta
la ruta
hi havia molts elements
a lligar
els diferents espais
per on es passava
però s'havia de fer de nou
tot clar
i l'autobús
que permetia
que la gent anés
de la part baixa
de la ciutat
a la part alta
etcètera
tot una sèrie d'elements
i aquests van ser
els que vam haver de lligar nosaltres
però vaja
és bo que sigui així
és bo que
hi hagi idees
i que nosaltres
tinguem la capacitat
i la possibilitat
de donar suport
a aquestes idees
i que no sigui
tot una cosa
que programem nosaltres
i que pensem nosaltres
la primavera literària
ja està en marxa
tancada
esboçada
tancada no
però està bastant
amb vestideta ja
no a veure
la primavera literària
en principi
per començar
hi ha l'hivern literari
l'hivern
no
hi ha hivern literari
no
hi ha hivern estacional
i dins d'aquest hivern
hi ha activitat
no hi ha una marca
que es digui
i esperem que no
a ningú se li acudeixi
perquè no
no tindríem temps
però sí que
per exemple
ara fa un moment
que
al gener
hi ha activitats
al voltant
de les lectures dramatitzades
concretament
el dia 12 de gener
la Biblioteca Pública
de Tarragona
del carrer Fortuny
organitza un club de lectura
sobre l'últim text
del qual vam fer
lectura dramatitzada
això és fruit
de la col·laboració
nostra
és a dir
de l'Escola de Lletres
i de la Casa de les Lletres
amb la Biblioteca Pública
i amb el col·lectiu
de Clasmith
aleshores
vindrà
el Manuel Molins
l'autor
a qui vam tenir
telefònicament
aquí
en aquest programa
però
el dia
el dia 12
serà físicament
aquí a Tarragona
comentant amb els lectors
i els espectadors
la seva obra
el per què
i el com
de la seva obra
no, te preguntava
si ja ho teníeu tancat
els propers actes
en el sentit
de si tindrem
una bomba
deixeu-m'ho dir
tipus García Lorca
de moment no
tipus García Lorca no
sinó més propera
perquè la primavera literària
estarà
molt dedicada
a Olga Txirinax
amb motiu
que el mes de maig
pròxim
fa 80 anys
i aleshores
hi ha tota una sèrie
de coses
que ja estan en marxa
aquí
el procés ha estat
al revés
és a dir
hem estat nosaltres
qui
sent conscients
d'aquest esteveniment
ens hem posat en contacte
amb les entitats
i hi ha hagut
bueno
totes les entitats
amb qui ens hem posat
en contacte
en respost
en respost
i cadascuna
hi aporta
alguna activitat
o la col·laboració
a altres activitats
els premis literaris
l'acte
de lliurament
dels premis literaris
va en aquesta línia
l'any passat
el vam dedicar
com tothom sap
a Montserrat de Balló
però
hi haurà
tota una
gamma
diverses activitats
al voltant
de l'Olga
Xirinax
amb motiu
d'aquest esteveniment
en què hi participen
bé
des de l'escola
de lletres
la biblioteca
la pell
la generalitat
etcètera
etcètera
no em voldria deixar ningú
per tant poso
etcètera
etcètera
ja veieu que anem
combinant la valoració
amb la projecció
l'agenda
que ha de venir
tanquem
visita de l'Orca
obrim la resta
d'actes
de la tardor literària
en què recordeu
hi havia des de presentacions
de llibre
fins evidentment
lectores dramatitzades
que són una mica
les dues produccions
que teniu
en cada una
d'aquestes etapes
una miqueta de tot
què destacaríem
o no sé
què us ha sorprès
jo crec que
precisament
per la complexitat
de
de la programació
l'urquiana
aquesta tardor
vam decidir
que
d'actes
que produïem
nosaltres mateixos
ens limitaríem
allò que ja teníem
consolidat
que són les lectures
dramatitzades
per tant
és el que podem
és d'allò
que podem parlar més
no
aquestes lectures
dramatitzades
van servir
per donar un pas
més
en el sentit
que
hi hagués un públic
que se'l fes seu
si
en les anteriors
edicions
la qualitat
de les lectures
ja era alta
tant dels textos
com de les
de les versions
que se'n feien
de les posades
en escena
que se'n feien
però
patíem una mica
per arribar
a un públic
que li pogués
interessar
crec que
aquesta tardor
hem arribat
a un públic
gràcies
precisament
a la implicació
de moltes entitats
és a dir
d'una banda
l'escola de lletres
evidentment
ha fet
una feina
al voltant d'això
n'ha fet
el col·lectiu
Teclesmith
per exemple
també és important
el fet
que l'escola de lletres
ha iniciat
un curs
de dramaturgia
un curs
per ensenyar
les eines
de l'escriptura dramàtica
i això ha fet
que els alumnes
siguin uns potencials
espectadors
d'aquest cicle
i després també
hi ha hagut centres
d'educació
centres educatius
de secundària
que han estimulat
els seus alumnes
sobretot els alumnes
d'arts escèniques
o de batxillerats
artístics
que s'hi han atensat
com a activitat
paral·lela
a l'activitat docent
diguem
per tant
estem satisfets
que
aquesta tardor
les lectures dramatitzades
han assolit
aquest
aquest avenç
en
arribar
a un públic
també
val a dir
que
és important
des del nostre punt de vista
que anem complint objectius
en el sentit
que
per exemple
hi ha hagut un text
que ha estat
el primer text llarg
d'una autora d'aquí
i això és
una de les finalitats
del cicle
anar descobrint autors
anar posant
en escena
o en coneixement públic
autors
del territori
aquest cas
ha estat
el de la Lourdes
malgrat
amb els seus
refugiats
molt bé
parlaves
d'activitats
que organitzen
normalment
consolidades
unes serien
les lectures dramatitzades
l'altre
són les exposicions
podem esperar
teníem
aquesta vegada
una exposició
relativa
a la visita
de l'orca
a la tabacalera
hi havia
és que
l'orca
va donar lloc
a moltes exposicions
va donar lloc
a una exposició
a la biblioteca
maroteca
arxiu
a l'arxiu biblioteca
maroteca
a la tabacalera
que era una exposició
que explicava
la visita
des del punt de vista
periodístic
i a més a més
com era la ciutat
en aquell moment
aquesta era
l'exposició
més
objectiva
respecte del fet
però després hi havia
l'exposició
que hi havia
al vestíbul
del Teatre d'Arragona
que era més
una interpretació
artística
a partir
del tríptic
que havia pintat
Rosselló
diferents autors
havien fet
comentaris
de vegades
documentaris
més objectius
més sagístics
com el cas
de l'Antonio Salcedo
o més creatius
com el cas
per exemple
de Carlos Etiquiardo
que interpretaven
literàriament
o artísticament
el treball
de Rosselló
sobre
el treball
de l'orca
després hi havia
l'exposició
que s'havia fet
al Museu d'Art Modern
l'exposició
homenatge
que es va fer
a la Real Societat Arqueològica
no sé si m'en deixo
la del Servei Territorial
de Cultura
amb el Pedro Alba
exacte
que és la més creativa
de totes
la més
lliure
en el sentit
d'una interpretació
esperem exposició
per la temporada
vinent
no sé si
hi ha
l'hivern
o la primavera
nosaltres
ens hem marcat
un altre objectiu
aquesta
primavera
de moment
i és
no tant
fer una nova exposició
estem mirant
que si hi ha
exposició nova
hauria de ser
al voltant
de la figura
de
de
de
de
de
de
de
l'hivern
de
l'hivern
d'estat
i
de
l'hivern
el que sí que ens hem proposat
com a objectiu
és rendibilitzar
per dir-ho d'alguna manera
l'exposició
de Lletres Llegades
que vam inaugurar
a la primavera
l'arxiu
l'arxiu Biblioteca Maroteca
i que la volem moure per la ciutat
i la volem moure complementant-la
mostrant
altres elements de fons
bibliogràfic que no són coneguts
i traslligada sobre el patrimoni literari
de la ciutat, allò recordem que es recollien
fins i tot fanzins
o fet des d'aquí o que
parlaven d'aquí
aquella exposició
consistien en uns plafons que explicaven
en què consisteix el patrimoni literari
i estaven complementats aquests plafons
amb unes vitrines en què es mostraven
unes obres, doncs volem fer
rodar l'exposició
amb els plafons però anant complementant
amb diferents elements
que puguin variar
de fet hi havia una vitrina, si no recordo malament, específicament
sobre Olga Xirinax
era ja com un preàmbul
del que pot ser en el futur
alguna qüestió més
que puguem avançar del que ha de venir
no sé si més aviat o més lluny
les presentacions, no?
tenim els premis literaris encara, no hem acabat la tardor
premis literaris per quan?
els premis literaris s'acaben el termini d'admissió de treballs
el 15 de gener
per tant estem en ple procés
d'admetre treballs
i per tant després se'n deriven una sèrie de presentacions
dels premis, en aquest cas
del Premi Vida al Covert, no Joan?
es pot avançar això?
ara sí, de moment
això que diu la Teresa
que és important recordar
que estem en plena fase
de presentació de treballs
que el termini s'acaba el 15 de gener
que per tant tota la gent
que ens escolta
que tingui ganes de participar-hi
o que sàpiga d'algú
que hi vol participar
que sàpiga que
fins al dia 15 de gener
pot ser
que per conèixer les bases
només cal entrar
al web de l'Ajuntament
i allí hi ha
el web de la Casa de les Lletres
que està dins del web de l'Ajuntament
podrà trobar tots els elements
que necessita per fer-ho
de moment
estem en fase de presentació
per tant més o menys
podem dir que
el ritme de presentació
és similar
als últims anys
en línies generals
i que bé
a partir del 15 de gener
començarà el procés
de selecció
i de valoració
dels treballs presentats
però
juntament amb això
l'altra cosa
que també deia la Teresa
és que hi ha un premi
que segueix un ritme diferent
que és el Premi Vidal Alcobé
els altres premis
són a obres fetes
o obres acabades
per tant
es premien
el mes de maig
i més o menys
al començament de la tardor
ja tenim els llibres
i els podem presentar
el Premi Pini Soler
passat
i el Premi Tinet
passat
i ja els vam presentar
un al setembre
i l'altre a l'octubre
però el Premi Vidal Alcobé
no és a obres fetes
sinó a projectes
i per tant
el seu ritme
es retarda
aleshores
al cap d'un
de dos
de tres anys
de vegades
presentem
l'obra
en qüestió
i ara tenim prevista
que
en els propers mesos
probablement al voltant
del febrer març
presentarem
tres obres
que ja han estat
publicades
darrerament
i que
clar
és el ritme diferent
d'acabament
i publicació
que fa l'editorial
tres obres
que ja han estat
publicades
que van ser premiades
en el seu moment
tres obres
tres Vidal Alcobé
tres traduccions
que surten com a totes
a l'hora
no
han anat sortint esgraonadament
però
les presentem
pròximes
diguem
val
bones notícies
mira
molt bé
doncs a fi
tot això ha de venir
i ens hi posarem
després de festes
la cita més immediata
i més propera
és la trobada
amb l'Emmanuel Molins
de la qual ja donarem
comptes també
amb la secció
que fem amb la biblioteca
perquè és una coorganització
a Bluton Boden
que tornarà a estar
en escena
a més
al club de lectura
i tot plegat
Albert Pardo
tu què estudies
Albert?
jo estudio filologia catalana
i tu què sabies
que feien alguna cosa
des de l'àrea de lletres
des de l'Ajuntament
coneixies
aquestes activitats
la casa de les lletres
et sonava alguna cosa
o no?
no
si he de ser sincer
no
i aquí a les pràctiques
quan vaig accedir
doncs
em vaig sorprendre
la quantitat d'activitats
que s'arriben
a fer a la ciutat
de Tarragona
què fan normalment
aquest parell?
uf
en què consisteix
la seva feina
el que tu has vist
o el que tu també has pogut
anar tocant
i anar fent
doncs això
gestió del patrimonio
bueno
gestió cultural
en l'àmbit
de literatura
i
treballem
treballem molt
i molt bé
i som molt bona gent
i no sé
jo m'ho he passat molt bé
gràcies Albert
gràcies
has conegut també
deies no
t'has fet creus
de tota l'activitat
al Bullici
sí
sí
clar
al principi
clar
jo no soc de Tarragona
soc de les Terres de l'Ebre
i quan vaig arribar aquí
a Tarragona
doncs
em pensava que no
que d'activitats aquí
d'activitats literàries
no n'hi havia
no n'hi havia gaire
però clar
ara
he descobert aquí
que sí
que n'hi ha
i hi ha un gran ventall
d'ofertes
d'activitats literàries
impressionant
escolta n'hi ha alguna
que hagis vist aquests dies
que hagis participat
que ens volguis recomanar
o alguna que fins i tot
encara que no estigui en programa
que diguis
ostres això
l'última
bueno
la lectura dramatitzada
de la Lourdes malgrat
que a mi em va encantar
vaig passar-m'ho molt bé
i també que és això
que és una activitat
que val molt la pena
les lectures dramatitzades
estan molt bé
des de la teva perspectiva
quants anys tens Albert?
jo en tinc 21
21
estàs acabant ja
els estudis de filologia catalana
l'últim any
l'últim any
jo dius com en penes
que eres molt entusiasta
sí
escolta
què caldria
què li falta
a l'activitat
no sé si dir cultural
seria molt àmpli
l'activitat literària tarragonina
segons tu
quin tipus d'actes
caldrien
que els hi falta
perquè a vegades tenim
des de dintre
una sensació
que qui ve de fora
i a més té la teva edat
diu
a veure
una mica més
una tertúlia literària
jo recordo quan estudiava
hi ve tertúlies literàries
que ara
no
què creus
que li faltaria?
mira ara que has dit això
de la tertúlia
de la tertúlia
sí, sí
estiria bé
però
clar
en un principi
crec que és
més que res
és la gent
que s'ha de moure
jo reconec
que al principi
quan vaig arribar
me movia
però no sabia
per on
és a dir
les activitats hi són
i n'hi ha moltes
i molt variades
que des de
leitures dramatitzades
les presentacions de llibres
rutes
literàries
hi ha exposicions
o
bueno
és això
és qüestió
que la persona
que estigui interessada
se moga
però
moltes vegades
costa
costa
però bé
perquè no te n'enteres
que això
cada cop
hi ha més informació
no?
sí, ara
hi ha la newsletter
i tot plegat
però a vegades
allò que et coincideixi
que no t'interfereixi
amb la vida
que portes normalment
no?
clar, clar, clar
jo és això
que no sabia
fins ara
és que és això
fins ara
no
potser alguna presentació
sí
perquè clar
des del correu intern
de la universitat
sí que et van enviant
correus
de
hi ha presentació
de tal llibre
i
si estàs interessat
pots anar
clar, això sí
aquí sí
alguna sí que coincidi
per exemple
el Joan sí
que coincidit
en alguna presentació
però després
és això
si no et mous
no
i d'activitats
què proposaria
doncs mira
això de la tertúlia
és molt interessant
ja ho pots començar
a muntar
ja ho pots començar
a muntar
i a fer una entrevisteta
i ja està
a buscar un lloc
temàtica
gent
i ja està
sí, sí
Albert
no ho sé
ho trobes positiu
doncs
les pràctiques
sí
has après coses
i acabes
ja deus acabar ara
mira en dos dies
acabo
dos dies
molt bé
l'Albert
m'assembla
que has estat treballant
des de casa Cefos
no?
sí
des de casa Cefos
però m'han dit
que ara s'han traslladat
ja
l'han deixat allà sol
no
sol no
a veure
expliquem-ho també
perquè qui
hagi d'anar
doncs
amb aquesta àrea
de lletres
de cultura
de l'Ajuntament
ara us trobarà
junts
Teresa
fins ara el Joan
estava
en una casa
i tu a l'altra
explica'ns-ho
bé
doncs ara
en centres
ja també
era més lògic
perquè el Joan
estava allà
doncs jo em passava la vida
pujant escales
i baixant
que no passa res
però l'activitat
és la mateixa
continuarem
amb les mateixes
adreces
electròniques
del web
de lletres
.tgna
arroba
tarraona.cat
que aquest és el correu
i el web
de cultura
i després físicament
estic a casa
Castellarnau
els telèfons
són els mateixos
i l'activitat
no canvia
i és no res
són 100 metres
no?
penso
sí que és poquíssim
o 50
i el que passa
és que sí
això de la casa
de Cefos
doncs tenia
un encamp
perquè era un edifici
històric
casa Castellarnau
també ho és
no?
sense fantasmes
ja els heu vist
o no els fantasmes
bueno
sorolls i coses
i això la casa
de Cefos
perquè és una casa
a Cefos
hi havia fantasmes
bueno
és conya
perquè
és una casa
antiga
i passen coses
no?
i en sorolls
hi passen coses
sembla que llegeu massa
i llavors la imaginació
vola
i era
doncs clar
a peu de carrer
i doncs la gent
hi tenia com més accés
era més factible
no trobar-te allà
a peu de carrer
i la veritat
que
estàvem molt bé allà
però ara també ho estarem
doncs ara els trobem
trobem tota l'àrea
de lletres
a casa Castellarnau
no us ho deixem aquí
Joan
alguna última cosa?
no
no no
com que ens anirem veient
ara us dono festa
si us sembla
aquests dies de Nadal
és que res
perquè tampoc vindré
no passa
sí
serviran per poder llegir
totes les novetats
que hem presentat últimament
per posar-nos al dia
doncs escolta
comencem
tornem a arrencar
amb la secció de lletres
Passat Reis
que serà
la setmana després
del dia 6
no?
fer-ho dir la data
no?
sembla que és
el 12
el 12
l'11 és dilluns
sí 12
ens haurem de parlar
amb el Manuel Molins
no?
sí
sí?
molt bé
així ho farem
Joan Cavaller
Teresa León
Albert Pardo
moltíssimes gràcies
felicitats
per aquesta tardor literària
que acabem de passar
per tota la feinada
i bon Nadal
bones festes
i gràcies a vosaltres
us deixem ara
amb una entrevista
que vam enregistrar
amb la Mònica Batet
ella presentava
el seu darrer llibre
tercera novel·la
amb un suggerent títol
i a mesura que la sentiu parlant
ja veureu que
venen moltes ganes
de llegir-la
i demanar-la als reis
per què no?
es diu
neu
ossos polars
i alguns homes
més valents
que els altres
Mònica Batet
bon dia
bon dia
ja està presentat
això
va ser dimarts passat
dimarts
dimarts passat
sí a la Capona
com va anar la presentació?
la presentació va anar bé
hi havia prou gent
sí
per ser a les 8 del vespre
i ser a prop de Nadal
considero que va anar prou bé
ets prou coneguda ja
aquí a casa Tarragona
ets de Tarragona
Mònica
no, no
jo
bé, vaig néixer a Tarragona
però
però sóc del pont d'Armentera
tot i que
tot i que visc a Tarragona
i diries que
les teves novel·les
són prou conegudes aquí
ja t'has fet un
com un club de lectors
no ho sé
això és complicat
és complicat de dir
és la tercera
la neu
la direm així
neu
sí
digue-ho així
que serà més ràpid
sobre què escrius
o quines són les
semblances o diferències
amb altres
continues amb el mateix tipus
d'història
el mateix tipus de narrativa
si ho he de comparar
amb la segona
que vaig escriure
que és
No et miris el riu
són novel·les molt diferents
no tenen res a veure
sí que l'estil
és el mateix
perquè
és a dir
qui l'escriu
és la mateixa persona
però la temàtica
no té res a veure
i la primera
ens deies que la segona
és No et miris el riu
sí
i la primera
era
L'habitació grisa
però aquesta ja fa
fa deu anys
que la vaig publicar
llavors ja ha passat un temps
Déu-n'hi-do
Escolta, quanta temps fa
que et dediques a escriure?
Jo crec que des de l'institut
que sempre he anat escrivint
dedicar-se a escriure
no sé si em dedico a escriure
perquè no visc del que escric
llavors no sé si
si la paraula seria aquesta
que escric
si la pregunta és
des de quan escrius
doncs jo crec d'això
des que anava a l'institut
15-16 anys
i publicat
des de fa deu anys
Sí
Bé
havia guanyat
alguns premis
de contes
però
podríem dir
que
sí
que la primera novel·la
que he escrit
va ser fa deu anys
Molt bé
ocupem-nos ara
d'aquest
neu
ossos blancs
i alguns homes
més valents
que els altres
de què va
Mònica?
Complicat d'explicar
És freda, no?
És nòrdica
Bé
és una novel·la
que està ambientada
en un país fred
que no té nom
és a dir
que pot ser qualsevol país
on fa fred i neva
i és la història
d'una noia
que quan té 8 anys
els seus pares
la deixen
per una sèrie
de circumstàncies polítiques
que hi ha al país
a casa de l'avi
i aleshores
és educada
per l'avi
i per la seva tieta
és a dir
la filla de l'avi
i aleshores
quan ella
ja es fa més gran
decideix
canviar
el lloc
on està vivint
que és
una ciutat
petita
per la capital
que és així com s'anomena
perquè no hi ha noms
a la novel·la
és a dir
els personatges
no tenen noms
i els espais
tampoc tenen noms
i és una novel·la
doncs
de descoberta
de passar
de la infantesa
a l'edat adulta
i descobrir
coses
no només
personals
i familiars
sinó també
de la situació
del país
com és que no es posen noms
ni els llocs
ni els personatges
això és
una cosa
que ja vaig començar
a fer a la segona novel·la
penso que no és necessari
és a dir
si tu dones
si tu parles
d'un país fred
dones algunes característiques
d'aquest país
jo penso
que al lector
se'n pot fer una idea
i així tampoc
manipules tant
la imaginació
del lector
i per què
ho has ambientat
en un país
d'aquests freds
nòrdics
bé no
tampoc diria
que és nòrdic
el país
és un país
on neva
és un país
on neva
el centre d'Europa
també neva
no sé
perquè
em venia de gust
situar la novel·la
situar l'acció
en un país fred
on neves
aquest era un dels motius
a l'hora d'escriure
fas descripció
de paisatges
vull dir
es nota
l'ambient fred
sí
l'ambient fred
es nota
però ja et dic
que no
que no surt
caracteritzat
però sí que
s'esmenta
que fa fred
que hi ha neu
que els carrers
estan plens de neu
o sigui
es donen les eines
perquè el lector
situï en l'ambient
t'ho dic
perquè a vegades
serveix
aquesta manera
de descriure
el que envolta
serveix també
per definir
no sé si el tema
polític
surt molt
el tema
que ells marxen
per qüestions
polítiques
dels pares
primer surt una mica
així a l'aire
i després
a mesura
que va avançant
la novel·la
el lector
anirà descobrint
realment
la situació
no sé si
és que tampoc
vull explicar gaire
per si algú
no no
ja pas bé
si algú se la vol llegir
però sí
és una situació política
que des del primer moment
tu com a lector
prens consciència
que és un país
que hi ha una situació
política concreta
però a mesura
que la lectura
vagi avançant
doncs descobrirà
més dades
sobre aquesta situació
política
a quin genera
diries que pertany
doncs no ho sé
no ho sé
perquè
no és novel·la històrica
no és novel·la negra
potser podríem dir
que és novel·la
contemporània
i ja està
no la situaries
és a dir
sí que hi ha
sí que hi ha
certa intriga
sí que hi ha
descripció
de personatges
sí que hi ha
dos personatges
històrics
a la novel·la
però
no és cap cosa
en concret
no sé si
ho estic explicant
sí sí
jo diria que sí
i veig també
una trama
molt central
que seria
com deies tu
l'evolucional
créixer
d'aquesta nena
petita
que va fent jove
i va fent adulta
exacte
bé
com diries que tens
de quin estil
amb quin estil
descrius o narres
Mònica
no sé
per mi
és molt important
el llenguatge
la frase
el ritme de la frase
perquè penso que
no és només important
la història que expliques
sinó la manera
com l'expliques
les frases
que utilitzes
i l'estructura
que utilitzes
no
perquè si
simplement
estàs narrant
de manera lineal
vaja
a mi com a escriptora
m'avorreix
narrar de manera lineal
i penso que
certs lectors
també
no
llavors
això
penso que
que és molt important
la frase
sí
i el llenguatge
llavors miro
aquesta
la història
evidentment
és important
però també
és això
és important
com l'expliques
i l'estructura
de tota la novel·la
l'has ordenat
com a cronològicament
no
aquesta estructura
és una mica diferent
perquè no és una estructura
per capítols
sinó que és
una estructura
que
tampoc
és una estructura
per parts
perquè
el que
està estructurada
en dues maletes
que són les dues maletes
que la noia
ha de fer
al llarg de la història
que s'està explicant
llavors
cadascuna
de les maletes
que seria en realitat
cadascuna
de les parts
està explicada
mitjançant
cinc objectes
que serien
els capítols
llavors
cada objecte
explica
una part
de la història
de la noia
molt bé
és una altra manera
d'ordenar
sí, és una altra manera
per no
fer-ho amb capítols
que
és una manera
completament lícita
d'explicar una història
però com que jo
fa uns anys
vaig llegir
una novel·la
d'un escriptor rus
que em va agradar molt
que es diu
Sergei Doblatov
vaja es deia
perquè ella va morir
i ell
va escriure
un llibre de contes
que es deia
precisament
la maleta
i cada conte
era un objecte
que ella havia
col·locat
en aquella maleta
quan va haver
d'immigrar
forçosament
cap als Estats Units
llavors em va agradar
l'estructura
i com que jo
ja portava un temps
pensant en aquesta història
vaig dir
és perfecta
perquè com que
la meva protagonista
n'ha de fer
de maletes
doncs això
les parts
poden ser les maletes
i els capítols
poden ser els objectes
molt bé
de fet ara t'anava a preguntar
referents literaris
també
perquè una mica
l'escriptor es nodreix
també del que llegeix
no?
sí
bé
en aquest cas
d'aquesta novel·la
perquè
jo llegeixo molt
llavors
doncs
llegeixo com a lectora
i a vegades
doncs com a persona
que escriu
veu coses que li interessen
com va ser el cas
de llegir la maleta
de doble tov
i dir
mira això m'interessa
no?
quan jo hagi de tornar a escriure
doncs
et parlo potser
en el cas d'aquest llibre
doncs això
jo de fet els agraïments
agraeixo
a dos escriptors
que a mi m'han influït
per escriure aquest text
que un és doble tov
per l'estructura
i l'altre
Stefan Svach
que és un escriptor
que jo porto molts anys
llegint
que és un escriptor austríac
que ja va morir
i amb ell
li ho agraeixo
t'ho explico
i tant
és que si no
ens deixes amb l'entriga
però ara em perdré
en altres influències
bé
en el cas de
després t'explico
això de l'Stefan Svach
en el cas d'aquesta novel·la
penso que
m'han influït bastant
els escriptors russos
que he llegit
com per exemple
doncs
l'Anna Khmer Tova
que és una poetessa russa
estic parlant tot
d'escriptors del segle XX
Pasternak
que és l'escriptor
del doctor Givago
que era poeta
va escriure el doctor Givago
va guanyar
va guanyar el Nobel
m'imagino que també
Tolstoi en certa manera
m'ha influït
per aquesta novel·la
però ja et dic que jo
jo llegeixo molt
i això que et volia explicar
de l'Stefan Svach
que ho poso als agraïments
és perquè
a banda d'explicar
aquesta història
del viatge
dels dos viatges
que fa la noia
del creixement personal
de la situació del país
en aquesta novel·la
hi apareixen dos personatges
històrics
que això ja t'ho he dit abans
que són
Roel Amundsen
i
Robert Falcon Scott
que són els dos primers
els dos homes valents
més valents que els altres
sí, podríem dir que sí
que són els dos exploradors
els dos primers exploradors
que van arribar al Pol Sud
llavors jo
aquests senyors
jo no
no els coneixia
no
evidentment sabia
que hi havia hagut algú
que havia arribat al Pol Sud
però no el sabia el nom
llavors jo fa uns anys
vaig llegir-me
un assaig
de l'Estèfan Sbaic
que es diu
moments estel·lars
de la humanitat
que parla de 14 moments
que ell considera estel·lars
per ell
un dels moments estel·lars
és quan
quan s'arriba al Pol Sud
però el curiós
és que el moment estel·lar
que narra ell
no el narra
de l'explorador
que arriba primer
que va ser el Noruet
va ser Roel Amundsen
sinó del segon
que és
Robert Falcone Scott
que va arribar
amb un mes de diferència
llavors a mi
aquesta història
em va
em va interessar molt
i quan
quan la vaig llegir
vaig pensar
ostres jo
quan escrigui alguna cosa
vull que aquests dos personatges
hi apareguin
però repeteixo
que
que la neu
no és una novel·la històrica
sinó que aquests dos personatges
són dos personatges
que la protagonista
descobreix
en un llibre
que li agraden
i que són dos personatges
que quan ella
està trista
o està en una situació
que li provoca angoixa
pensa en ells
per relaxar-se
molt bé
d'acord
i va narrant
la descoberta del Pol Sud
a través d'aquests moments
que ella
de tant en tant
va pensant en ells
hem descobert
doncs qui són aquests
homes
més grans que els altres
la neu
ja m'has dit
que configura el paisatge
on passen l'acció
i els ossos blancs
què ens pots dir?
és que això
tampoc t'ho voldria explicar
perquè penso que
la gent que ja s'ha llegit
la novel·la
que ja n'hi ha hagut alguns
és un títol
que quan
la gent
primer no el que diu
és que és un títol
molt llarg
però molt bonic
és molt gerent
gràcies
però
després
quan es llegeixen
la novel·la
entenen
per què
llavors
no t'ho voldria explicar
perquè penso
que és millor
llegir-s'ho
és una cosa
que el segon objecte
que posa la noia
a la maleta
ja se sap
val
doncs ja
llavors
però sí
també seria
un element
recorrent
dins de l'imaginari
de la noia
què et diuen
els que ja s'han llegit
la novel·la
quins comentaris fan?
què passa
que són família
i amics
llavors
no em diran
res dolent
no ho sé
què diries
que pot
perquè pot
interessar
l'actor
perquè estem veient
objectius del tipus
sorprenent
suposo que
l'estructura
és una mica
diferent
en el sentit
d'això
que t'he explicat
de les maletes
però
que no és una estructura
que m'he inventat
jo
sinó que
hi ha un senyor
que fa
bastants anys
potser en fa 50
ja la va aplicar
amb contes
suposo que
clar
com que normalment
estem acostumats
als capítols
això sorprès
una mica
i el fet
que es narri
a partir d'objectes
després
penso que
és una novel·la
en què hi ha un misteri
perquè tu
normalment
quan escrius
una història
has de
posar algun am
al lector
perquè el lector
s'interessi
que és el destapar
perquè els pares
van marxar
exacte
hi ha un misteri
que no es resol
fins al final
absolut
de la novel·la
penso que això
també és interessant
després
la història
aquesta intercalada
dels exploradors
penso que
també està bé
perquè
tot i que
jo no estic fent novel·la històrica
no en tinc cap intenció
sí que el que explico
d'ells
és veritat
vull dir que
jo he llegit
els diaris
de Robert Falcon Scott
vaig anar
vaig anar
a Oslo
a veure
el vaixell
de l'Amushan
que havia arribat
al Pol Sud
vull dir que
tot el que estic explicant
és veritat
però són pinzellades
el que explico
molt bé
tot això configura
aquests petits
digams
o enganxes
per l'oient
perquè es quedi enganxat
a la història
de tota la novel·la
digue'ns
algun personatge
ja ens has explicat
molt
algun personatge
algun moment
de la novel·la
que per tu
sigui especial
a mi m'agrada
a veure
no ho sé
però
sí que m'agrada
doncs això
la primera maleta
l'objecte
que és
tornant a això
de Rua
a l'Amushan
i Falcon Scott
ella es troba
a les golfes
de l'avi
que és un senyor
que llegeix moltíssim
i té les golfes
plenes de llibres
amuntegats
els uns sobre els altres
i ella cada tarda
hi puja
quan és petita
i va triant
a veure què llegirà
llavors descobreix
així
per atzar
que són les descobertes
que funcionen més
aquest llibre
de l'Amushan
i de l'Escot
que dins de la novel·la
es diu
Expedició al Pol Sud
una cosa curiosa
que t'explicaré
és que quan vaig anar
a visitar
el vaixell
a Oslo
de Rua
a l'Amushan
el museu es diu
Fram
perquè és el vaixell
que va arribar al Pol Sud
i allà hi ha un munt
a la botiga
i hi ha un munt
de llibres
sobre el Pol Sud
llibres que s'han escrit
després
fins i tot literatura
que he generat
i va ser molt curiós
perquè vaig descobrir
que hi havia
precisament
un llibre
en noruec
escrit en noruec
que es deia
com el llibre
que jo poso
com objecte
que es diu
Expedició al Pol Sud
ah però
que t'havies inventat
el títol
clar jo m'havia inventat
el títol
ah semblava lògic
que hi hagués un llibre
que es digués així
i explicava
que era un llibre
doncs així
amb dibuixos
per
doncs això
més aviat per nens
que va explicant
l'arribada
i aleshores
quan vaig anar al museu
doncs vaig veure
que hi havia
aquest llibre
no exactament
com jo el narro
perquè allò
és un còmic
i el que jo explico
és més llibre
però em va fer
certa gràcia
molt bé
doncs mira
ja sabeu que és difícil
triar entre realitat
i ficció
en la novel·la
de la Mònica
Mònica
de moment
et queda la presentació
ja al mes de gent
em deies a Barcelona
a Barcelona
i en fi
ja la trobarem
suposo que a les llibreries
tot per aquí
sí, sí
tant i tant
molt bé
ja hi és
Neu
quedeu-vos amb el títol
Neu
ossos blancs
i alguns homes més valents
que els altres
és la tercera
darrera novel·la
de la Mònica Batet
per ser editada
per Meteora
que és una petita
editorial
vinculada
entenem a projectes
molt personals
i molt delicatessen
exacte
exacte
Mònica Batet
moltes felicitats
i gràcies per venir
a tu
gràcies