This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
L'hora del comerç.
Vinga, doncs al matí de Tarragona Ràdio
arrenquem una nova edició de l'Hora del Comerç.
Avui corresponent amb aquest dimecres,
16 ja de desembre del 2015.
Saludem, com sempre,
el president de Pimer Comerç Tarragona,
Florenci Nieto. Florenci, molt bon dia.
Hola, bon dia i bon dia a tot el comerç.
Bon dia, gràcies.
Darrer programa de l'any, o no?
No, no, no.
Dimecres que ve encara tenim espai.
Dimecres que ve estarà amb nosaltres el senyor Josep Maria Tost,
alcalde de Riu de Canyes
i director general de Medi Ambient,
de la Generalitat de Catalunya.
Jo ja m'avançava, però no, eh?
Dimecres vinent 23 encara tindrem programa.
Avui el nostre convidat, però, és un altre,
és el president del Gremi d'Estanquers de Tarragona
i també de la Federació Catalana d'Estanquers,
el senyor Josep Cervera.
Senyor Cervera, molt bon dia.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies.
Benvingut a l'Hora del Comerç.
Gràcies a vosaltres.
Florencia, avui hem d'analitzar una mica, no?
Seria la intenció, passat, present, futur de l'estanc,
volum de vendes, aniran sortint preguntes.
Per on comencem?
Bé, per on vulguis.
Avui tenim amb nosaltres una gran representació
del comerç de Tarragona, el comerç del territori,
però al mateix temps el gran desconegut, no?
Del que tothom parlem, del que tothom opinem,
però que ningú tenim dades ni ningú tenim coneixement.
I per això, amb la seva presència i la seva importància,
hem volgut portar avui en el seu president
perquè ens expliqui tot allò que cal
i que seria bo que tots coneixéssim,
perquè, repeteixo,
ocupen un lloc molt important
entre el comerç de proximitat
i, com a tal, també són protagonistes
del comerç de proximitat del territori.
Lloc important dintre de la situació econòmica també actual,
d'això ja en parlarem,
però, senyor Cervera, expliqui'ns una miqueta
això que jo ara introduïa, no?
Quin és el passat i el present,
després ja parlarem de futur,
de l'estanc,
perquè diu el senyor Nieto
que sou una mica els desconeguts, en certa manera.
Bé, el nostre negoci,
durant molts anys, molts, molts, molts,
ha sigut un negoci immobilista,
un negoci que tots l'estanc
era una cosa que hi havia allí sense més
i que, bé, en el curs dels anys
hem hagut d'anar actualitzant.
Ara, darrerament,
s'ha modificat el que és el reglament
i la llei del tabac,
hem ampliat el tema de productes,
podem tenir més productes,
a part dels que tenim de tabac,
podem tindre productes de gairebé tot tipus,
sempre i quan no siguin d'alimentació
ni afectin el nostre producte.
Però sempre amb la vessant
que el nostre producte, que és el tabac,
ha de ser primordialment el primer,
o sigui, el que a nosaltres se'ns ha de conèixer.
El tabac era el producte original
que venien els estancs, diguéssim?
Sí, sí, sí.
Els estancs es van muntar,
m'assembla que són,
ara m'enganxaries,
però no saps, són dos anys i pico d'anys,
que es van fer els primers estancs.
Estancs eren, la paraula mateix ho diu,
era un negoci totalment estancat
i controlat,
i l'altre dia encara,
doncs mira, vaig estar mirant uns retalls
de fa moltíssims anys,
que, per exemple, hi havia un estanquer
que havia vengut,
parlo de fa dos cents i pico d'anys,
que havia vengut tabac
que no era pel camí
que la tenien establert,
i el van portar desterrat
en una illa del Carib,
em sembla que era Cuba,
durant cinc anys de presó.
Es podia vendre tabac,
però sempre d'una manera
tal com ara.
Legislada i legalitzada.
Legislada, legalitzada i controlada.
Tothom podia
regentar un estanc?
No.
O s'havien de complir
unes certes condicions,
uns certs requisits?
Fins a fa molt poc temps,
fins a fa quatre anys,
els estancs eren concessions de l'Estat.
Segueixen sent-ho.
Però ara, des de fa uns quatre anys o així,
es va obrir la modalitat
que un senyor que té un estanc
es pot vendre aquella llicència
i la pot comprar una altra
sense passar per un concurs
i sense passar per una adjudicació.
I a qui atorgava l'Estat aquestes llicències?
O com funcionava això?
Bé, hi ha hagut èpoques de tot, no?
Hi ha hagut èpoques que gent ha dinerada,
hi ha hagut èpoques de gent molt pobra,
hi ha hagut èpoques després,
quan hi va haver l'època de la Guerra Civil,
van ser afavorits
gent que tenien algú que a veure amb el nou règim.
Això va durar poc.
Però doncs va ser així,
perquè se'ns coneixia per això.
Però després ha passat a ser,
jo el que dic sempre,
un negoci normal
subjecte a uns controls estatals.
Seria aquest el present de l'Estanc,
és a dir, un negoci normal
encara subjecte a uns controls de l'Estat?
Sí, sí, molt subjecte a controls de l'Estat.
Teniu que pensar que nosaltres
som de les persones...
Només et diré una cosa,
jo et vengui a tu
5 cartons de tabaco
sense tindre la corresponent autorització tu,
o sense fer-te jo una factura,
i em costa 12.000 euros.
Així de clar.
És la multa mínima que ens apliquen.
Per tant, si això no s'està controlat,
tu mateix.
El que sí que és cert
és que
això és un tema que
a mi em crida molt l'atenció,
i a mi i a molts altres comerciants.
Si vas als pobles petitets,
encara veus aquells
estancs petits, reduïts,
bé, petits, reduïts,
entén-me,
petits, reduïts, vull dir,
amb molt poca llum,
que estan acostumats a entrar,
a trobar-te amb el taulell directament,
et venen el paquet de tabaco,
el que necessitis,
marxes, adéu, adéu, no?
Vull dir,
no hi ha aquella relació
que pot haver, per exemple,
amb una botiga,
amb una botiga tradicional,
normal i corrent, no?
En canvi,
vas a uns altres estancs
de pobles més grans,
viles o ciutats,
i és un estanc,
és una botiga espectacular,
amb una quantitat de llum increïble,
moltes coses,
música, música de fons,
etcètera, etcètera, no?
Vull dir,
canvia,
però és així,
estan canviant
o la botiga d'estanc
d'un lloc amb un altre,
és tant,
realment,
pot cridar tant l'atenció,
perquè jo m'imagino
que la llum,
la música,
l'espai,
la grandiositat de la botiga
i la bona distribució
invita que la gent
entri i compri més
que en una botiga petiteta,
no?
Dic jo,
no ho sé.
Tu mateix ja has contestat
a les preguntes
que m'heu fet a l'inici,
passat, present i futur.
El passat era això
que dius tu,
però no a poblets,
a poblets i grans ciutats,
i en lloc hi ha ciutats
que tenen estancs
de 12 i 15 metres quadrats,
un sota escala.
A Madrid n'està ple.
A Barcelona també.
Llavors,
què passa aquí?
Que a mesura
que se'ns ha anat
donant opertura
perquè és que no podíem
vendre res més.
Nosaltres érem concessió
de l'Estat
única i associament
per vendre tabac
i timbre.
Timbre vol dir segeix,
vol dir timbre
de pagament de l'Estat
i vol dir els impresos,
els folis,
aquests timbrats.
Nosaltres,
la nostra raó de ser,
sobretot,
era el timbre
i ens afegien el tabac.
Això ja ha passat
a ser al revés,
ja és el tabac
i el timbre
que l'afanyava
que hi ha per tindre'l.
Ara bé,
les botigues,
ara,
com tu has dit molt bé,
afortunadament,
estan canviant el xip,
estan obrint-se,
sense desproporció,
perquè segueixo insistint
que som una concessió
de l'Estat
o diguen-hi tu
uns recaudadors d'impostos,
com vulguis,
perquè nosaltres
som recaudadors d'impostos,
pràcticament.
Si tenim en compte
que un 84%
o un 83 i pico
del que pagues
per una caixeta de cigarreta
són impostos.
A la demarcació,
quants es tancs
i ara mateix?
Hi ha algun
que s'ha tancat
últimament
d'aquests petitets
de pobles
de 100 i pico
d'habitants i tal?
Si no recordo malament,
no sé si són 217
o 220.
Sobre els 220 estancs
són els que
segueixen operatius
i funcionant
a les comarques
tarragonines.
Això mateix.
Clar,
no sé si
aquests estancs
poden ser
un indicador
o un semàfor
també de la situació
actual
de l'economia
tant a Catalunya
com arreu d'Espanya.
Què en pensa,
vostè senyor Sánchez?
A veure,
els estancs
evidentment
com quan s'avulga
negoci
han sentit
la crisi.
El que passa
és que hi ha sectors
que l'han sentit més
i hi ha sectors
que l'han sentit menys.
Però de sentir-la
l'hem sentit.
Ara bé,
crec,
entenc,
pel que jo veig
és dels que ens ha afectat
menys
el que és la crisi.
El que passa
és que si juntem
la crisi
amb què la gent,
alguns han deixat de fumar,
hi ha hagut gent
que ha deixat de fumar,
doncs ho hem notat.
La veritat és
que ho hem notat.
Tenim dades
de com s'han mogut
aquests darrers anys
el sector
a nivell d'Espanya
o fins i tot
a nivell de Tarragona?
Mira,
a nivell d'Espanya
jo et puc dir
agafa't bé la cadira
que l'any passat,
any 2015,
es van vendre...
Mira,
començarem pel 14,
va,
l'any
2014,
perdó,
es van vendre
11.849
milions
d'euros.
Carai.
El 2013,
11.855.
I el 2015,
11.850.
Clar,
es mouen
amb unes xifres
molt importants,
però la realitat,
això estic parlant
a nivell de tot Espanya,
la realitat
és que,
que bueno,
se nota,
però,
per això he dit abans,
que possiblement
teníem menys incidència
que els altres.
veiem que el 2014
hi ha una petita
davallada,
però que el 2015
la cosa
s'estanca,
no?
És que les dades
estan...
És que és
lo normal,
és lo lògic.
després,
si de cas,
ja parlarem
de dades
de Tarragona,
no sé si
les té
encara,
però estan
allò,
a punt de coure's,
no?
Les dades
de Tarragona,
intentarem donar-les
al llarg
d'aquesta conversa.
Clar,
Florenci,
són indicadors
també aquestes dades
de com està
el sector,
no?
I tant,
sense dubte,
sense dubte.
Jo repeteixo
que el comerç
dels estanquers,
i tinc de dir-ho així,
perquè és un comerç,
vull dir,
al marge
que siguin
recaptadors d'impostos,
com bé ha dit
el seu president
de l'Estat,
o siguin
empreses
controlades,
com és evident,
per l'Estat,
però
des que fa poc
estan venent
altres productes,
altres productes
representatius també,
perquè jo he vist
que molts estancs...
A veure,
jo no fumo,
jo ara soc
fumador passiu
com molta gent,
però abans
era fumador actiu,
no?
I estic molt content,
i quan a mi
em pregunta la gent,
escolta,
et molesta que fumi?
No, no,
a mi no em molesta
que la gent fumi,
no?
Però sí que visito estancs,
i sí que entro estancs
a comprar.
A comprar què?
Altres coses,
per exemple,
la premsa,
perquè molts diumenges
els estancs estan oberts
estan oberts per vendre
o els estancs estan oberts
per vendre licors
o els estancs estan oberts
per vendre cigarros,
és a dir,
no cigarretes,
sinó cigarros,
i hi ha unes caves
extraordinàries,
vull dir,
es nota molt
que molts estancs
avui en dia
s'han preocupat
per la qualitat,
i a més a més,
la gent,
quan tu vas a comprar
un cigarro,
la gent t'ho pregunta,
ets fumador,
entens,
fumes qualitat,
quant fumes cada diumenge,
vull dir,
tenen inquietuds
per voler vendre't el producte
i per voler-te dir
quina és la diferència
entre l'un i l'altre,
això abans no passava,
això abans anaves,
compraves i...
Hem de dir que ens hem
professionalitzat cada dia més,
exacte, exacte.
Aleshores,
de la mateixa manera
que hem anat evolucionant
amb el tema de les vendes,
hem anat evolucionant
amb el tema de...
de la professionalització
de l'estanquer
i ara estem en una fase
de professionalització comercial.
De fet,
aquesta professionalització
també de la xarxa d'estanques
fins i tot inclou
mesures per evitar,
evidentment,
l'accés als menors
del consum al tabac,
protegir els consumidors,
no?,
doncs de...
d'aquest consum de...
Vaja,
dintre sempre
d'aquesta legalitat
que parlàvem,
no?,
al principi
dels productes,
eh?
A veure,
jo el que m'agradaria
deixar molt clar
és una cosa,
a veure,
jo no defenso
el tabac
ni dic que sigui bo,
jo el que defenso
és el negoci
lícit del tabac.
Si el tabac
és un negoci lícit
i es fa pels canals
que s'han de fer,
jo li garanteixo a vostè
que cap estanquer
li vendrà
un sol paquet a un menor,
que era la pregunta
per on anava el seu.
A partir d'aquí
hi ha suficients
mesures de control
com perquè això no sigui
i perquè
d'alguna manera
també traiem
una mica del davant
aquest...
aquest...
no sé,
aquest espà
de amocles
que tenim,
perquè,
torno a repetir,
tenim un negoci legal,
totalment legal
i el més,
possiblement,
el més controlat
que existeix.
és el que deia abans
vostè de totes les mesures
de control
que...
Sí.
que import,
vaja,
que vostè segueixen, eh?
Sí, sí, sí,
són espectaculars.
Aleshores,
home,
una vella negra
pot sortir a tot arreu
però li asseguro
ja a vostè
que en aquest sentit
el nostre...
no tan sols
vigilem els estancs,
sinó que vigilem
el segon canal
dintre d'una ordre
d'un tapodem
que facin les coses
com s'han de fer.
pensi que el tabac
es venen màquines de tabac,
aquestes màquines de tabac
estan sotmeses
a un control estricte
i responsabilitat
del senyor
del bar
que per donar
un paquet de tabac
ha de polsar un botó.
O sigui,
ha de veure
qui li agafa
aquest paquet de tabac.
O sigui,
per tant,
repeteixo,
no crec que hi hagi
cap,
cap,
cap,
cap,
ni un
descontrol
en aquest sentit.
És a dir,
que no parlem només
de legalitat,
sinó de conservació
adequada
precisament dels productes
també que vostès venen.
I tant,
jo només li diré una cosa,
a casa nostra mateix
tenim una cava de puros,
perquè els puros
s'han de conservar.
És clar,
si vostè agafa
i compra un puro
i resulta que el compra
en un lloc
que no és adequat,
li donen un puro dur,
es baralla amb el puro
i guanya el puro.
Ara bé,
un puro si té
el seu grau d'humitat,
que està al voltant
del 70%,
i la seva frescó
que està
entre 19 i 20 graus,
allò és una meravella
pels que els agrada
i pels que en tenen.
Però,
esclar,
això té una despesa
important.
Ja li puc dir
que la mitja
d'una cava
de puros
de consum
només de llum,
ja no em poso
amb el tema
que val molts calés
al muntar-la,
només de llum
són uns 100 euros
al mes.
Una cosa,
abans m'has preguntat
i disculpa
perquè he sortit
per la botiga del costat,
m'has preguntat
si era un gran indicador
de l'economia.
Bé,
parlàvem
de la situació econòmica
actual
tant a Catalunya
com arreu de l'Estat
com a Tarragona.
Jo penso que sí,
jo penso que sí
perquè, mira,
i a més ho aplicaré
a la meva economia personal,
que crec que és extrapolable
a la resta d'economies
del país.
Jo recordo
quan fumava
que si,
bueno,
jo vaig començar
a fumar de molt jove,
i quan portava
Calarons a la butxaca
deia,
mira,
avui quan has de fumar
un paquet de sombra
em fumaré
un paquet de Winston.
Vull dir,
què vol dir això?
Això és sinònim,
quan a la butxaca
o quan les famílies
tenen més diners,
vull dir,
a veure,
a mi,
al marge de comprar-me'l jo
quan tenia diners,
doncs també
me'ls comprava
a casa la meva mare,
etcètera,
etcètera.
Vull dir,
quan a casa,
quan les famílies
tenen diners,
jo crec que tot ajuda
i la gent fuma.
Hi ha hagut una evolució,
ara ho parlàvem abans,
comercial i també
d'hàbits,
no obstant,
suposo també
que ho han detectat,
senyor Avera,
que s'ha disparat
o almenys aquestes
el que diuen
les dates,
el consum,
per exemple,
de tabac de lià
enfront de les cigarretes
convencionals.
Bé,
aquest ha estat
la gran incògnita
que es va plantejar,
que jo
entenc que vaig preveure,
perquè ho vaig dir així,
així ha sigut després,
que es va intentar
pujar el preu del tabac
per baixar el consum.
I això és erròni,
per mi
és una mala acció,
o sigui,
perquè la gent
que han fet
ha sigut
deixar de fumar
caixetilles,
o sigui,
caixetes de tabac
i han passat
el tabac de lià,
perquè si s'estalvien
mig euro
o s'estalvien un euro,
doncs bo és.
Del tema aquest
en podríem parlar hores,
jo amb aquesta emissora
ja vaig estar una vegada
amb una reunió,
amb una companya teva
i uns senyors aquí,
i bueno,
això semblava
que no es pogués parlar
del tema,
jo parlo de tot,
i jo sempre he dit
que, bueno,
el fumar
és una lliure decisió,
i ho ha de ser,
perquè
estem
en una democràcia
i cadascú és prou gran
per saber què ha de fer,
i el que no és gran
se li ha de prohibir
taxativament.
però què passa aquí?
Que aquí potser
descuidem una miqueta
el que és el control
dels menors,
però els controls
dels menors
per part dels pares
i per part dels col·legis.
O sigui,
si volem que baixi
el consum del tabac,
només es pot fer
en base
una educació
des de petits,
de cara a la canalla,
que ara
durant uns anys
es veia
que funcionava,
però ara
no sé per què
hi veia
com una mica
de desídia,
o sigui,
a la canalla
se'ls ha d'educar
de petits,
però amb tot,
i amb el tabac
per què no,
també.
O sigui,
se'ls ha d'ensenyar
els pros i els contres,
i sobretot els contres,
i a partir d'aquí,
escolta'm,
quan siguin grans
tindran la lliure decisió,
com amb totes les coses
de la vida.
Jo penso
que el que ha dit
ara mateix
el president,
el senyor Cervera,
és cert,
vull dir,
al marge
que s'han incorporat
noves generacions
massa joves
a el que és
el consum del tabac
i el consum de l'alcohol,
també,
perquè no en descuidem,
jo penso que
el que és
la cigarreta
que s'embolica,
el paper,
també ve
per la situació
dels sous que hi ha,
vull dir,
els sous ja no s'estan pagant
aquells sous
que es pagaven abans
de la crisi,
vull dir,
avui en dia
els sous han baixat
i el sou mig espanyol
diguem que és
mileurista,
llavors clar,
vull dir,
una persona
que té un sou
i unes responsabilitats
s'ha d'adaptar
a la seva butxaca
i adaptar a la seva butxaca
es treure
a treure nous productes
inclús dintre del tabac
i possiblement
el paper
d'embolicar
o el paper
d'aliar
és precisament
per ajustar una miqueta
l'economia
de la butxaca
del jove
que no arriba
pràcticament mai
a final de mes,
penso,
eh?
Mira,
jo de tot això
jo no m'ho amago
de res
i dic les coses
i em coneixeu,
sóc una persona
que dic sempre
el que penso,
estic cansat
de la hipocresia
política
que existeix
dintre d'aquest tema.
Estic tip,
a veure,
si vosaltres
multipliqueu,
per exemple,
l'any 2015,
11.850 milions d'euros,
d'aquests 11.000
traieu
un 82
o un 83%
que són impostos.
Això serà encara
uns 10 milions
aproximadament, no?
Això equival
al pressupost
d'ensenyament
i al militar.
Bé.
De què estem parlant aquí?
O sigui,
i les coses
són com són,
no com volem que siguin.
A més a més,
Espanya és un país
tradicionalment
fumador,
però
el que s'està fent
envers el tabac
jo entenc
que el tema
d'impostos
és exigerat.
Jo ho entenc.
i a més a més
no és el camí
correcte.
Jo entenc,
repeteixo una vegada més,
que s'ha d'educar
a les persones,
se'ls ha d'adreçar
per un camí
que sigui el corrent
i ja està.
Però, esclar,
aquí resulta
que estem parlant
que és una font
d'ingressos
política
brutal
que difícilment
està en un altre sector.
Perquè,
perdó un segon,
hi ha una cosa
que hem de tenir en compte.
Estem d'acord
que el tabac
no és bo
per la salut.
No sé
fins a quin punt
és el màxim
o és el mínim,
no ho sé,
perquè jo no soc
un expert
de valorar
fins a quin grau
és perjudicat
per la salut.
Això ho tenen els metges
i això en saben ells.
Però, esclar,
jo no he conegut
a ningú
que s'hagi fumat
quatre paquets
de tabac
un dia
i que hagi arribat
a casa
i hagi fet
una desgràcia.
Però sí que he conegut
i coneixem
gent que s'ha fotut
una botella de whisky
i han arribat a casa
i han fet
una desgràcia
o cinc desgràcies.
I amb aquestes
no s'hi posa ningú.
És que
el fàcil
i el còmodo
és posar-se
amb el tabac.
Però, carai,
per què no es posen
amb la qual?
Estem tips
de sentir
fins i tot
el famós botellón
que no són capaços
d'aturar-lo.
Vosaltres,
si és fàcil
d'aturar un botellón,
poden un cordó policial
i fora,
i s'ha acabat.
Doncs no,
hi ha gent que es queixen
que no poden ni dormir
i, cuidado,
i això sí que
mata.
Diu fumar mata,
doncs l'altre
ni us ho explico
i ningú en parla.
Ningú s'hi posa,
ningú en diu res.
Anem a d'altres temes
que també voldríem comentar
durant aquesta entrevista
que ens porten
cap al 2011,
concretament el 2 de gener,
entrava en vigor
la coneguda llei
antitabac,
aquella llei espanyola
que ara
aquest gener
doncs
complirà ja
cinc anys,
modificació per cert
d'una llei anterior
també antitabac del 2006
i que proposava mesures
amb major repercussió social
doncs com l'extensió
de la prohibició
de fumar
a qualsevol
tipus d'espai
d'ús col·lectiu,
locals,
oberts al públic,
no sé en aquell moment
com va poder
afectar això
a la venda,
a les vendes
dels tabacs,
als estancs
i si encara avui dia
ho continuen notant,
senyor Cervera.
A veure,
el que no és de tot això
és que hi ha
el segon tema
que ningú en parla
i aquí a la provincia
de Tarragona
segurament som els
menys,
menys perjudicats
però el que sí
que està demostrat
és que una gran part
del tabac
que es ven,
o sigui,
que no es ven
del negoci controlat
i del negoci
vigilat
que és el nostre
es ven de contraband.
Quedaríeu espantats
del tabac
o de contraband
que corre
i torno a repetir
que Tarragona
no és dels puestos
on te corre.
A Tarragona
és realment complicat
se'n troba
si ho busques
però no és un Lleida
no és un Barcelona
que surts del metro
trobes el Mantero
allí amb 5 o 6 plantes
marques de tabac
diferents
i diria
la que vulguis
no és un Madrid
no és una Andalusia
Andalusia
o de partir de la base
que ha baixat
i això
aquí ve
quan no ens podem
portar engany.
Han baixat les vendes
entre un 50%
i un 60%
han baixat les vendes
entre un 50%
i un 60%
però
les vendes
no el consum
perquè Andalusia
per excel·lència
els hi entra
el tabaco
de contraband
hi ha venedors
de contraband
amb un semàfor
que fan més calais
que companys meus
que tenen un estanc
i això és així
a nivell global
però
entenem que no han baixat
les vendes
de tabac
aquests darrers anys
o sí?
Les vendes de tabaques
més o menys
es mantenen
el que passa
que
una cosa
són les vendes
i l'altra
és el consum
jo estic convençut
que
si miréssim
amb el prim
inclús hauria pujat
per culpa
del que s'està
valent de contraband
estic parlant
d'Andalusia
un 60%
això és molt
un altre boom
senyor Cervera
va ser
sobretot
el 2013
aquelles botigues
de les cigarretes
electròniques
que ara crec
que ja estan
gairebé en extinció
almenys
és el que
nosaltres
escopsem
des d'aquí
però ho van viure
amb preocupació?
A veure
nosaltres
primer vam dir
que
si hi havia
unes cigarretes
electròniques
que podien repercutir
o podien
complicar
una mica
la vida
dels estancs
qui ho tenia
que distribuir
érem nosaltres
perquè
no se sabia bé
fins a on
t'arribava
va haver-hi una temporada
d'un cert buit legal
amb aquest tema
no no
hi va haver un buit legal
total
fa
3 mesos
o 4
que es va legalitzar
i es va legalitzar
dient
el que nosaltres
vam demanar
al principi
que era que
només ho vengessin
els estancs
són tendes
molt especialitzades
i controlades
en el moment
que això
es va començar
a donar
els estancs
van començar
a tancar tendes
i us diré una cosa
la venda nostra
de la cigarretta electrònica
és un 0
no sé què
és molt minsa
aquí ha passat
un cas estrany
que jo
que crec
entenc
que tinc l'obligació
de ser un professional
del tema
a França
té una posició
a França
estem parlant
de xifres
de 10 i 15%
de gent
que han passat
del tabac
a la cigarretta electrònica
aquí
això va ser
el desmadri
com que va ser
el desmadri
hem hagut de tallar
per l'ossar
aquí van intervindre
botigues orientals
van intervindre tothom
van fer productes
casolants
jo tinc un company meu
que tu coneixes
que treballa
en un port
i va passar
del tabac
a la cigarretta electrònica
bueno
encara
fa un any i pico
que el va deixar
comprava productes
d'allà on ta fos
i com fos
i van quedar
les dents
marrons completament
però marrons
no allò fosques
no marrons
i bueno
això
el que no es pot dir
és enganyar la gent
fuma tabac
electrònic
que deixaràs de fumar
i això és mentida
el tabac
el tabac
electrònic
el cigarret electrònic
és
una altra forma
una altra variant
de fumar
que uns els agrada més
els altres els agrada menys
i aquí
que som fumadors
de base
de tota la vida
importadors
des del principi
des d'amèrica
del tabac
no encaixa
no encaixa
però serà que parla
d'hàbits també
a Tarragona
som una de les demarcacions
més fumadores
o no?
Tarragona
no som una de les demarcacions
més fumadores
sinó que som
una de les demarcacions
més o menys
iguals que els altres
jo li puc dir
que
amb acumulat
d'aquest any
portem
al voltant
d'un 1%
d'increment
però és el primer any
que portem
una mica d'increment
altres anys
estem
amb un menys 1
un menys 1,5
menys 1,2
són xifres
que oscil·len
però oscil·len
i torno a repetir
les vendes
nostres
ara aquí
i a Tarragona
pot ser bastant fiable
perquè no tenim
l'incidència
brutal
del contraband
o sigui
a Lleida
ho noten
moltíssim
a Girona
és al revés
a Girona
són exportadors
o sigui que
venen els francesos
a comprar allí
senyor Cervé
anem acabant
anem tancant
aquesta entrevista
perquè ens hem passat
del temps
d'establir
però sí que m'agradaria
acabar parlant
de reptes comercials
que tenen vostès
en ment
per abordar
el 2016
que de seguida
el tindrem aquí
a tocar
mira
basats en el nou
reglament que ha sortit
del qual jo vaig formar part
vaig ser una de les quatre
persones que vam
lluitar
defensar
i construir
aquest reglament
juntament amb el Comissional
pel Mercat de Tabacs
es dedueix
que nosaltres
tenim un negoci
que avui per avui
ens hem d'actualitzar
o sigui
el famós estanc
aquest que deia
petitet
no té raó de ser
s'han d'omplir
amb altres productes
s'ha de complementar
perquè el que sí que és cert
i jo prevec
no sóc un bruixo
però jo prevec
el consum del tabac
baixarà
el consum del tabac
baixarà
i s'ha de complementar
amb altres coses
i aquestes altres coses
cadascú
com que són
situacions
de
depèn de la zona
cadascú
ho ha d'enfocar
de forma i manera
que
sigui
un producte
que tingui
sortida
i rotació
dintre de la seva zona
i pot ser
molt diferent
perquè
agafes un estanc
d'aquí
del carrer
pret de la Riba
o un estanc
de dalt
baixada de misericòrdia
i no tenen res que venda
ni les pròpies marques de tabac
o sigui
el futur és
que ens hem de conscienciar
que som un negoci més
que
al marge del tabac
tenim altres productes
que
jo entenc
que devem explotar
sempre tenint en compte
la
la base principal
de lo nostre
que és el tabac
i
i bueno
jo entenc
que tenim futur
i n'hem de tenir
i a més a més
hem de lluitar
per aquest futur nostre
d'aquest negoci
que torno a repetir
que
si alguna cosa
ha sigut sempre
ha sigut
el servei del ciutadà
perquè allà on no hi havia
ni farmàcia
hi havia l'estanc
i aquell estanc
servia per deixar-hi medicaments
estic parlant de molts anys
servia per
per moltes coses
i no cal dir
doncs
pel sobre
el segell
i
i el cigarret
clar evidentment
senyor Nito
ens hem deixat alguna cosa?
jo penso que ha sigut
una
una tertúlia molt
molt interessant
avui
i sobretot
torno a repetir
hem parlat
d'un dels negocis
més desconeguts
penso jo
per tothom
i crec que
tornem ara
a fer una altra tertúlia
d'aquestes
a entrada l'any
per veure xifres
de l'any 2015
tancades i arreals
del 2015
amb el senyor Cervera
i bueno
la veritat és que
m'ha agradat moltíssim
crec que avui
han quedat
meridianament clares
moltes dubtes
que hi havien
i penso que
és bo que tots
coneguem el nostre comerç
el que viu amb nosaltres
doncs avui n'hem parlat
amb el Josep Cervera
president del Grammy
d'Estanquers de Tarragona
també de la Federació Catalana
d'Estanquers
i amb el Florenci Nieto
com sempre
president de Primer Comerç Tarragona
senyors
moltíssimes gràcies
serà fins la propera
gràcies a vosaltres
i gràcies a tot el comerç
i pit i amunt