Com cada dilluns obrim aquest nou espai
que dediquem a parlar sobre literatura,
lletres, així Rosicur, ho hem anomenat,
i fa goig fer un lletres en plena primavera literària
a una setmana vista de Sant Jordi
i amb els convidats d'avui.
Saludem-los i ara direm per què.
Margarida Ritzeta, bon dia.
Hola, bon dia.
Tu ja ets quasi de la casa, no?
De la família, sí.
De la família, sí, importes.
Ja m'agradaria.
Escolta, quan vulguis, eh?
Perfecte.
Tenim també a Joan Cavallé, tècnic de...
Bé, la Margarida és escriptora, entre altres coses,
moltes altres coses.
Professora a la universitat.
Evidentment.
Joan Cavallé, tècnic de cultura.
Bon dia.
Bon dia.
I Jesús Figueres, membre de La Pell, bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, fem el compte enrere.
Amb el Jesús, tancarem la secció, com sempre,
a la recomanació d'un llibre.
Sí.
Avui, petit però ixerit.
Això mateix, petit però ixerit
i, diguéssim, sortit del forn,
que és Ícar, un poemari, de l'Adrià Targa.
Ah, mira, doncs, molt de casa també.
Sí, sí.
Molt bé.
Amb el Joan Cavallé tenim moltíssimes coses de què parlar.
que després de Setmana Santa arrenca amb molta força.
Bé, ja va començar, però vaja, comencen un seguit de l'altre
els actes de la primavera literària.
Bé, ja estem en la primavera.
Ja estem ara escalfant motors de cara a Sant Jordi
i després la resta.
Aquesta setmana n'hi ha uns quants d'actes
i després venen ja orientats cap als premis literaris
que es donen el dia 9 de maig, a partir de Sant Jordi, diguem.
Doncs ara parlarem de tot aquest camí que hem de fer
a nivell literari, la primavera literària,
amb parada especial a aquest dissabte
en què, doncs, celebreu a la Casa de les Lletres
una mica Sant Jordi abans de Sant Jordi.
Sí, una jornada de portes obertes.
Molt bé.
Que és una mica una degustació, un pròleg.
Abans, però, si seguim el calendari de la primavera literària,
el proper acte que trobem té lloc demà mateix, a les 7 de la tarda,
i també a la Casa de les Lletres.
Sempre parlem de Casa de les Lletres,
suposem que ja l'ubiqueu, no?
És carrer Major, on, vaja, el que som en l'antic Ajuntament.
Allà esteu situats.
Un acte és una conferència al voltant d'Amadeu Soberanes
i, als últims erudits, conferència a càrrec de Margarida Ritzeta.
Margarida, te toca.
Me toca.
El que passa és que no explicaré pas la conferència
perquè quedaria fatal per les persones, sobretot,
que demà volen anar a sentir la conferència.
Sí que el puc dir és que l'Amadeu Soberanes,
que va morir just ara, fa un any, demà fa un any,
i, per tant, s'aprofita l'aniversari per fer-li aquest homenatge,
és un dels homes més savis que jo he conegut.
Tarragoni militant, de tota la vida,
tot i que va néixer el 1938 al Catllà,
la seva passió van ser els llibres
i va portar tota una vida de professió,
va treballar en diversos llocs,
va tenir diversos punts a partir dels quals va desenvolupar el seu saber,
com era l'escola de bibliotecaris,
després la Universitat de Barcelona va ser professor,
de fet va ser professor meu quan jo tenia 21 anys,
va ser el meu professor de lexicologia,
no va ser aquí que el vaig conèixer,
tot i que vas a classe i coneixes la persona,
però d'aquí no va venir pas la nostra coneixença.
Després va ser professor a la Universitat Autònoma,
conservadora de manuscrits a la Biblioteca de Catalunya,
després director de les col·leccions de l'editorial Barsino,
dels nostres clàssics i va obrir altres col·leccions,
és a dir, que és una persona que ha passat per llocs importants
de la nostra cultura i a través del seu saber
s'ha anat fent una especialitat.
Evidentment domina la paleografia, la lexicologia, la lexicografia,
dir que és un apassionat dels llibres
i aleshores des dels manuscrits fins a les primeres, segones, terceres edicions,
és un dels homes que en sabia més del país.
Déu-n'hi-do, no?
Sí.
Doncs mira que no...
I a més a més no ho sabem.
No ho sabem, aquí està.
I a més a més Tarragona, o el camp de Tarragona,
és també un home conegut per la polèmica,
és un dels que ja fa una colla d'anys
i va reeditar després amb el temps
les llegendes de la ciutat de Tarragona
que li van valdre una crema d'exemplars
a la plaça pública de Reus.
Mira.
Sí, sí.
Això també ho explicaràs a la conferència.
Això també ho explicaràs.
També entra dins de tot.
Sí, perquè explicarem la part, podíem dir,
sàvia, la part erudita,
les seves aportacions bibliogràfiques
i professionals al món de la cultura
i explicarem també el seu vessant d'home polèmic,
de polemista i fins i tot la seva ironia
a l'hora de tractar les persones i el món.
Per on comencem a llegir-lo?
Quina seria l'obra allò clau i capsat?
És complicat perquè no té el que diríem
obres de divulgació en el que és el seu saber,
però, per exemple, ha fet coses absolutament delicioses
com és l'edició de Brins d'Espígol
de Monsensito Verdaguer
o l'epistolari de Joan Salvat Papaseit.
El fet de treballar a la Biblioteca de Catalunya
i conèixer la secció de reserva de manuscrits
fa que, de tant en tant, entre les caixes
es trobés allò, correspondència entre Miró i Ràfols,
entre Salvat Papaseit i els seus corresponsals, no?
I aleshores, esclar, allò es trobava a les mans
petites joies que vetllava per editar-les
amb unes anotacions acuradíssimes,
però que ens donen una altra versió dels personatges,
de personatges molt coneguts.
Déu-li-do, Joan.
Sí, jo no el tenia tractat com la Margarida,
el coneixia d'alguns jornades, congressos i coses d'aquestes,
però vaig quedar molt parat quan vaig rebre
el primer volum de l'índex Terraconensis,
perquè això és una de les coses, no?
Per on podem començar?
És que molt sovint és un personatge de consulta imprescindible,
no de lectura, potser, imprescindible en alguns casos,
però sí de consulta,
perquè quan ets estudiós d'un camp de la història
i de la literatura, doncs has d'anar a rebre en algun moment
allò que ell va publicar o allò que ell va recollir.
I en el cas de Tarragona, molt especialment.
I és llàstima que aquest índex Terraconensis
no l'hagués pogut acabar,
però va acabar a la lletra G, em penso,
però és clar, és monumental,
és una cosa, hi ha una quantitat de material.
Clar, és la manera de treballar,
amb aquesta minuciositat, sense deixar-se res.
A més a més, una cosa que publicava,
te la podies creure, vull dir, va a missa,
és una persona que no deixava cap aspecte
per estudiar, per tractar, sí, sí, és extraordinari.
Es va moure sempre en l'àmbit de la literatura
i la llengua catalana?
Sí.
Bé, la filologia romànica, bàsicament,
perquè, és clar, si tirem enrere,
a l'època de les primeres edicions i dels manuscrits,
hem d'anar al llatí, hem d'anar...
Sí, sí, és filologia romànica.
Ha tingut grans col·laboradors,
ha col·laborat amb un dels més destacats,
és en Germà Colón,
hem fet diversos volums a quatre mans,
després ha fet coses en l'àmbit de la divulgació de l'art,
també, precisament perquè ell coneixia els llibres,
tot el que era la documentació amb en Francesc Fontbona,
és a dir, ha treballat amb especialistes,
a partir del seu àmbit,
especialistes temàtics,
els quals ell ha portat el seu saber sobre les edicions,
sobre la confecció de llibres,
sobre la tradició lexicogràfica o la tradició editorial,
és a dir, que realment les seves aportacions són trementes.
Déu-n'hi-do,
el subtítol d'aquesta conferència,
Margarida, és a Madeu Soberana el subtítol,
i els últims erudits,
que n'afegiríem més,
i que ja s'ha acabat el període dels erudits.
No, sí que s'ha acabat,
però sí que quan hem entrat a la modernitat líquida,
d'alguna manera hem tancat una etapa del món,
que és el món de Gutenberg,
el món de la impremta
i el món en què es valora
tot això, l'aparició de les primeres edicions,
la lletra impresa,
obrir el llibre,
clar, jo li recordo aquest gest
d'obrir un llibre i olorar-lo, no?
Potser hem entrat en un altre món
i potser persones amb un saber tan vast,
tan universal com la gent de la seva generació,
doncs és més difícil que els trobem
en el nostre món contemporani
i segurament el futur no ens porta
cap a la vastitud dels coneixements,
sinó cap a l'especialització, no?
I ho dic en aquest sentit,
no perquè no hi hagi erudits,
sinó que aquells erudits a l'antiga,
aquells erudits que dominaven tantes tecles
i que eren capaços de moure's
amb una certa fluidesa en l'àmbit de l'art,
en l'àmbit de les diverses llengües,
de les edicions, etcètera,
vull dir que potser ens faltarà més.
Però això no hauria de ser,
o sigui, això no hauria de tenir la causa
en el canvi del paper per la pantalla.
Justament el fet de tenir més accessibilitat
a molta informació, no?
Avui en dia,
que no depenem del paper escrit.
No depenem del paper escrit,
però aleshores segurament
ens despengem també del que és la tradició,
del que és la història
i tot el que és la minuciositat,
la calma, el rigor,
el fer les coses a poc a poc...
Tot això forma pac.
És un pac, eh?
Un pac del...
Sí, és una manera antiga de treballar, no?
Nois, podeu intervenir, eh?
Sí, sí.
Què en penseu, això?
I així acabem el tema.
Això serà motiu de debat demà.
Doncs que és un tema recurrent,
això d'aquesta parent contradicció,
que plantejaves tu,
entre el fet que ara hi hagi...
Sembla que hi hagi informació més a l'abast
i que, per exemple,
en el tema de la bibliografia és molt clar.
Tu pots entrar avui en 50.000 biblioteques digitals
i pots tenir al despatx de casa teva
accés directe a manuscrits
i això és veritat,
però en canvi el que està passant,
sembla, la conseqüència,
és que hi ha una major extensió del saber,
però més superficial, no?
Sí.
I això és una cosa que s'haurà d'estudiar
i s'haurà de veure, reflexionar,
si és simplement una impressió que tenim ara,
perquè tot això és molt, de fa molt poc, no?
Si és una impressió que realment
es consolida un nou model cultural
en què no hi ha aquesta profunditat del coneixement.
No ho sé, eh?
És simplement una reflexió que s'ha de fer.
En el sentit que com que segurament això ja està,
ja existeix, és a dir, que amb un clic hi tens accés,
perds interès fins i tot pel procediment
amb el qual hi arribes.
Sí.
Hi ha un tipus d'erudit que existia
i que ara potser ja no existeix
o potser és que no és necessari,
que tenia un dels puntals del seu coneixement
en què tenia una gran memòria, no?
Sí.
Aquella gent que se sabia llibres de memòria sencer.
Això avui no s'estila, no passa, no.
Jo recordo haver revisat edicions crítiques
en el cas que jo vaig fer amb la seva direcció
edició crítica de volums d'Alvaro de Maldà
i, esclar, abans de publicar-los
els anàvem llegint en veu alta.
Clar, és una cosa molt antiga.
Jo no sé si algú encara treballa d'aquesta manera, no?
Un llegint les proves d'impremta
i l'altre recitant en veu alta
per veure quins eren els errors
que es podien haver filtrat encara en aquell.
I aquesta memòria, el fet de recordar
que cent pàgines enrere
aquella expressió ja t'havia sortit
i immediatament anar a localitzar
on era el lloc
i dir, sí, aquest llibre que se cita aquí
anar a buscar ràpidament
el manual del librero iberoamericano
perquè aquesta edició ja consta
en una altra banda
i això ja ha sortit.
És a dir, aquesta possibilitat
de retenció i de localització
i de relacionar
amb tot el que vas trobant
això cada vegada és més complicat
i més difícil
perquè la major part de gent
ja no memoritza res
i aleshores el no memoritzar
les possibilitats de relacionar són mínimes.
Suposo que ara això de la memòria
ja no es treballa com abans
qui té el dol té
però no s'exercita
perquè no es veu la necessitat
no abans?
Suposo, suposo.
Sí, però això del dol
no és una cosa que cau del cel.
No, no, no.
Hi ha gent que hi està
especialment dotada
Nois, aquest serà
segurament després de la conferència
Margarida, faré una miqueta
de xerrada tertúlia amb tothom
Ah, si ho volen, sí.
Vaja.
Sí, perquè em consta
que hi ha altres persones
que l'han conegut
i que hi volen assistir
allò per fer-li el seu homenatge personal
i l'han conegut des d'altres bandes
per exemple, doncs
una de les persones
que em va dir que hi aniria
és un pintor
que li va fer un retrat
a la seva filla
per tant, doncs
Ah, doncs mira.
Hi ha hagut gent
que l'ha conegut des d'altres bandes.
Serveix això de reconeixement
de la ciutat
Esperem que sigui el primer de molts
Espero que sí.
A Medeu Soberanes
en el primer aniversari
de la seva mort
un dels últims eludits
com diu la Margarida Ritzeta
i així ho defensaran
la conferència
Tothom convidat
i recordeu conferència
demà a les 7 de la tarda
a l'antic ajuntament
perdoneu
a la Casa de les Lletres
Pots intervenir quan vulguis
Margarida
Molt bé
Passem al Joan però
perquè la Casa de les Lletres
serà una mica
doncs això
el lloc central
que ja guarnireu
de cara a Sant Jordi
però aquest dissabte
Explica'ns
Anem al dissabte ja?
Abans de les lectures?
No, anem a les lectures
Sí, perquè reservem dissabte
com a traca final
Si tens raó
Dimecres
Lectura dramatitzada
Dijous
Dijous
Perdona, aquí surt malament
però el programa
de veritat surt bé
Que ningú no hi vagi el dimecres
És el dijous
el dijous 16 d'abril
No dimecres 16 d'abril
sinó dijous
el dimecres és 15
Molt bé, molt bé
Molt bé, ja està
Dijous 16 d'abril
A la dos quarts de nou
Lectura dramatitzada
al teatre
al magatzem
Sí
Sí, això és un cicle
que vam començar l'any passat
a la tardor
Ens va semblar que
bé, d'una banda
que hem d'anar consolidant coses
i que algunes les hem de crear
abans de consolidar-les
Aleshores
parlant amb l'escola de lletres
vam veure que
el món de la poesia
ja té
gent que pensa
fórmules
per donar-la a conèixer
fora del llibre
de la lectura del llibre
és a dir
hi ha lectures de poesia
hi ha
aquí mateix
al meu costat
els Jusos Figueres de la Pell
cada estiu
cada començament d'estiu
venen les veus paral·leles
en guany també vindran
és un festivalet
que posa en contacte
una llengua
externa
amb el català
això és una programació estable
en canvi
en teatre
com a gènere literari
no existia res
i aleshores
ens va semblar que
podíem començar
a fer un cicle
de lectures dramatitzades
basant-nos en textos
bàsicament
no exclusivament
bàsicament
de la zona
del camp de Tarragona
en el sentit ampli
però també
incorporant-hi
altra gent
i que a la vegada
servís
no només per donar
a conèixer
aquests textos
que sempre
com a condició
havien de ser textos inèdits
per tant
per calibrar-ne
la viabilitat escènica
i per tant
per possibilitar
que després
es pogués fer
el muntatge
corresponent
però a la vegada
també confiant
en actors
i en directors
de la zona
per anar configurant
també una mica
de professió
al voltant d'això
aleshores
l'any passat
vam fer dues
d'aquestes lectures
una del Carles Marquès
i l'altra del Magi Sunya
i en guany
en tenim dues
la primera
que és aquesta setmana
de l'Albert Pijuan
l'Albert Pijuan
és un autor
de Calafell
que es va donar a conèixer
fa anys
el primer premi
que va guanyar
va ser aquí Tarragona
va ser el Domènech Guancé
de narrativa
i després
s'ha dedicat
bastant al teatre
ha estrenat
algunes obres
i l'any passat
el 2014
va tenir
un notable èxit
amb la seva primera novel·la
que és una novel·la
que es diu
El franc tirador
que és
una novel·la
jo considero
molt bona
i sobretot
pensant
que és una primera novel·la
d'un autor jove
aleshores
aquest dijous
tenim
El regne de les anguiles
que és
una obra
àgil
que
dirigeix
la lectura
la dirigeix
el Marc Jornet
i que
planteja
una estructura
una mica de trencaclosques
a base d'escenes breus
i
que va
fent
una repassada
a partir d'aquesta
combinació d'escenes
en els temps
de la darreria
del franquisme
i el començament
de la transició
per entendre'ns
la feu tota
passeu tota l'obra
tota l'obra
sí
sí
sí
sí
sí
les lectures dramatitzades
en principi
són
lectures
de tot el text
amb uns lleus
moviments
però sense
la memorització
del text
i sense
escenografia
ni vestuari
el que passa és que
en principi
és tot el text
llevat que hi hagi
coses que
només siguin
moviment escènic
aleshores
clar
si
de sobte hi ha una escena
que
l'únic que passa
és
canvis de llum
i coses d'aquestes
això
doncs no
no cal
és una aposta
és veritat
no?
de la temporada anterior
també per aquestes
lectures dramatitzades
aquesta manera
de promocionar
aquesta
això
la voluntat també és que
donar aquesta oportunitat
als autors
i també als directors
i als actors
i permetre que això
es consolidi
i que serveixi també
com un producte
exportable
diguem-ne
o intercanviable
de fet
la segona lectura
no aquesta
la segona lectura
ja no és una producció nostra
sinó que és una producció
que es va fer a la sala Beckett
i la portem aquí
i una de les que vam fer
l'any passat
Lucrècia
també a la tardor
la portarem
en un altre teatre
de fora d'aquí
molt bé
aquesta segona
ja en parlarem
perquè tindrà lloc
el mes de maig
també al teatre
al magatzem
molt bé
va passem a dissabte
va
vinga
jornada de portes obertes
a la casa de les lletres
i també a l'escola de lletres
serveix una mica
per celebrar el Sant Jordi
abans de Sant Jordi
no?
sí
a veure
Sant Jordi
Sant Jordi
Sant Jordi és el dia
23 d'abril
i és allò
és allò que
plou i o nevi
o faci nevant
no mai
però ploure alguna vegada
sigui diumenge
però de vegades
hi ha el dubte
en diumenge funcionarà
doncs si en diumenge
sempre funciona
sempre funciona
és una cosa curiosa
i sensacional
de la nostra cultura
que dius
no sé què passa
a més a més
no és festa
no volem que sigui festa
i fem festa
no?
Sant Jordi
per tant és Sant Jordi
el que passa és que
des de fa molts anys
veiem que
a més a més d'aquell dia
per determinades raons
hauríem de trobar
un altre moment
per fer alguna cosa
durant anys
vam fer
el Departament de Cultura
vam fer una recepció
el dia de Sant Jordi
i fèiem una recepció
als escriptors
i un escriptor
feia una petita locució
reflexionant sobre
com està la literatura avui
la llengua
els problemes que tenim
amb el món de l'edició
etcètera
això fet el mateix dia
de Sant Jordi
no acabava de funcionar
és a dir
funcionava
la gent estava molt bé
però n'hi havia que no podien venir
perquè
doncs estaven signant llibres
a Barcelona
o perquè estaven superocupats
evidentment
els llibreders no podien venir
els editors no podien venir
i
era una mala cosa
aleshores
hi ha hagut dos anys
que hem anat provant
cosetes diferents
cada any
ha tingut una motivació específica
l'any passat per exemple
vam aprofitar
per inaugurar
la Casa de les Lletres
ho vam fer l'endemà
de Sant Jordi
el dia 24
i vam tenir
l'Olga Txirinax
allà
fent-nos aquesta locució
però en guany
hem pensat
que em valdria la pena
aprofitar
que ja tenim
la Casa de les Lletres
que ja existeix
per tant
fer-ho una mica abans
uns quants dies abans
que serveixi de pròleg
i que serveixi una mica
perquè
la gent
que
vol
tenir un petit tast
sense l'aglomeració
d'aquell dia
es pugui atensar
els autors
i totes aquestes coses
i aleshores farem això
serà
d'una banda
una jornada de portes obertes
que permetrà
que aquella gent
que no ho conegui
vegi
la Casa
i l'Escola de Lletres
l'Escola de Lletres
ofereix aquest dia
uns tallers
puntuals
que serviran
perquè algú
que vol veure
què pot
què passa
i vagi
aquell dia
i si li agrada
s'hi apunti
per més endavant
hi haurà aquests dos tallers
i un al matí
i un altre a la tarda
el del matí
a les 10.30
és un taller
d'escriptura
sobre
sobre un tema
que és
l'àpat
el banquet
i que faran servir
unes pel·lícules
la pel·lícula
Dublinesos
de John Houston
basada en Joyce
i la pel·lícula
El festí de Babette
basada en Isaac Dinesen
i després a la tarda
fan una introducció
a la traducció literària
a les 18 hores
a les 6 de la tarda
diguem que això serà
perquè qui vulgui
a part de veure-ho
físicament
pugui tastar
en què consisteix
un taller de literatura
Cal inscriure's prèviament
Cal entrar
si no s'inscriu prèviament
doncs no passa res
però si s'inscriuen
per aquelles coses
que hi hagués accés
doncs
perquè és clar
les places són limitades
en funció dels seients
que hi ha a les aules
i després
també hi haurà
altres activitats
que ara
no cal potser
que les detalli
amb tot el rigor
però al migdia
a la una del migdia
hi haurà
el que ja era tradicional
que fèiem
però que abans fèiem
el dia mateix de Sant Jordi
que és aquesta locució
aquesta salutació
i el brindis final
i en guany
la persona que hem convidat
és la Roser Guasch
la Roser Guasch
poeta
que en aquest programa
ja l'hem tinguda també
i que el dissabte
va presentar llibre
va presentar un llibre
a la platja llarga
que es diu
platja llarga precisament
un llibre de poesia
això serà a la una
a la una
el brindis
una mica
el moment de concentració
sí
molt bé
a la una
i des de quina hora
que podem anar
des de les 10.30
a les 10.30
sí
allà hi haurà
també
la possibilitat
d'adquirir els llibres
que seran
novetat literària
de Sant Jordi
i si algú
un compra
i vol que l'autor
si és allí
li firmi
doncs serà també
un moment
per fer-ho
bé
més o menys
la idea
és aquesta
tot això
que vas
recuperant
la informació
d'una mena
de pòster
que portes
ho trobem a internet
sí
que m'han dit
que teniu una pàgina web
bonica
a internet
sí
els actes
els podreu tornar
a trobar
a internet
de tota manera
això que ara
et refereixes
que és la informació
detallada
d'horaris
això és nou d'avui
per entendre'ls
per això
és avui
que
ho podrem trobar
a partir d'avui
a internet
tant
a l'escola de lletres
com a la casa
de les lletres
molt bé
molt bé
doncs queda
queda explicat
una miqueta
el que passarà
dissabte
amb aquesta voluntat
d'obrir la casa
de les lletres
a tothom
que allà
ho acabo dit
a Sant Jordi
sense les aglomeracions
abans
sí
en principi
està bé
només el primer objectiu
que és que la gent
que vulgui
pugui venir
i ho vegi
és un dissabte
per tant
la gent pot anar
amb tranquil·litat
a més a més
hi haurà
no sé si ho he dit
tindrem allà
exposades
les novetats
exposades
i quedaran
com a mínim
fins al dia
de Sant Jordi
exposades
allà
les novetats
d'en Guany
la Manxinès
de la Margarida
també
sí que em sembla
que encara no m'he apuntat
jo
en aquest
en aquest brindis
de Sant Jordi
però
sí
i aleshores
el primer objectiu
és aquest
de conèixer
l'espai
i el servei
que pot fer
sobretot
l'escola
i l'altre objectiu
és això
fer aquesta mica
de tast
i de salutació
la gent del sector
tant escriptors
i traductors
com editors
llibreters
i entitats
que hi ha
al voltant
de la creació literària
sí, és que
aquesta possibilitat
de trobada
aquest
el fet
de poder ser
en un lloc
i saludar la gent
encara que sigui
per cinc minuts
i és molt interessant
perquè sovint
passen els mesos
i gent que et coneixes
i a vegades passa
que la feina
dels escriptors
acostuma a ser
molt tancada
en un mateix
com a molt individual
i aleshores
hi ha tots els teus
companys
de plos
i rialles
que val la pena
veure'ls
sí, sí
molt bé
doncs això passarà
dissabte
durant tot el dia
recordeu amb el brindis
i aquesta mena
de xerrada
un manifest
a la una del migdia
després a la tarda
amb un parell
de tallers
tarda i matí
tallers que ofereix
l'escola de lletres
també perquè la
la conegueu
Jesús Figueres
sí
estat molt callat
eh
anaves fent cares
dient sí
sí
però
sí
és que
quan parlàvem d'això
d'ells últims erudits
per exemple
i parlàvem
de la feina
de l'erudit
d'abans
i la feina
els accessos
que hi ha a través
de la línia
de la xarxa
etcètera
és que la Marguerite
ho ha explicat tan bé
que l'únic que havia de dir
era que estic d'acord
que subscric
les seves idees
vull dir
ja està
simplement això
ens portes avui
un llibre
com sempre
per recomanar
que té
té el punt aquell
d'objecte
de col·leccionista
o fetichista
perquè l'edició
és mono
sí
i segur
sent de l'Adrià Targa
segur que és bo també
a més és una
és una presentació
que faig avui
agafada al vol
perquè jo
vaig passar
dijous passat
per davant
del museu
d'aquí dalt
de la part alta
del carrer Sant Llorenç
i vaig veure
que començava
la presentació
del llibre
de l'Adrià Targa
i dic
faig tard
però hi entro
venia a durar
un altre acte
que és un acte
de tipus polític
n'hi havia 5 o 6
aquell dia
i quan entro
sento
l'Albert Mestres
que diu
l'experiència real
és l'experiència poètica
era el col·lofó
d'un discurs anterior
que jo m'havia perdut
segurament que s'estava parlant
a veure
què era el real
l'experiència
del que vius
o la creació literària
una mica
devia anar per aquí
el poemari aquest
que presentem
que es diu
Icar
té dues parts
la primera integrada
per 7 poesies
i la segona
per un poema llarg
de 30 octaves reials
que dona nom
al recull
Icar
després de l'Albert Mestres
va parlar
a l'il·lustrador
i diu
la poesia
és forma
i em va recordar
també
una xerrada
que vaig assistir
en què
la
la Dan Banyer
va dir el mateix
que la poesia
era forma
dic mira ja som

s'adona
d'aquí ve
que les imatges
del llibre
mostren indiferència
si t'hi fixes
aquí al llibre
hi ha unes imatges
unes il·lustracions
molt difuminades
són d'intensió difosa
desenfocada
que velen
el que és important
a partir d'aquí
s'estableix
una travessia
un viatge
el tot pessimista
agombola aquest viatge
o sigui
el poemari Icar
és pessimista
és el viatge
de la caiguda
d'Icar
al final
les tres últimes estrofes
repunten
cap a l'optimisme
segons l'il·lustrador
al final
és molt maco
després ja
li toca parlar
a l'Adrià
l'autor
i diu
soc el menys indicat
per parlar
del meu llibre
i l'Albert
Albert Mestres
és el responsable
que l'hagi escrit
l'Adrià reparteix
unes poesies
de dos autors
que ara sé qui són
que són
l'Auden i el Liet
que abans d'entrar aquí
el Joan
m'han fet memòria
i
en un es comenta
el quadre d'Icar
de Bruegel
va fer un quadre
que el poem
i el poema
parla del dolor
de la bellesa
del dolor
que provoca la bellesa
en aquest quadre
efectivament
les cames
blanques d'Icar
que s'enfonsa
en el mar
passen desapercebudes
pel pagès
Callaure
primer terme
pel pastor
que pastura
les ovelles
el segon
pel pescador
de canya
de la vora
de la mar
i pels tripulants
i navegants
del vestiment
que passa
per la vora
de l'Ofegat
o sigui
diguéssim
la bellesa
no és contemplada
per ningú
que fa
com si diguéssim
una feina pràctica
l'altre poema
que es diu
navegant cap a
Bizanci
és un cant
a la creació artística
i a la bellesa
després venen preguntes
els set poemes inicials
sobre la creació literària
és un diàleg
amb el poema
inacabat
de Gabriel Ferreter
venen preguntes
o fins i tot
Ícar
si és un
un diàleg
amb el poema
acabat
de Gabriel Ferreter
i llavors hi ha la resposta
diu
tant Ferreter
com Targa
tenen el seu propi
interlocutor
amb qui pot dialogar
Ferreter és Helena
i Targa és David
que és un dels personatges
que surt aquí
al poema Ícar
més preguntes
la Conxita diu
allò que és important
és el que no es veu
resposta
el més important
és com es veu
poema contemplatiu
per què és important
la caiguda d'Ícar
aquí ningú no respon
per tant anem seguint
l'Albert
diu
la bellesa
l'Albert Mestres
la bellesa presentada
com un centalleig
es pot superar?
i l'il·lustrador contesta
o no
fa una altra pregunta
quan el poeta escriu
sobre la caiguda
d'un element vell
entre viure
i experiència poètica
amb què et quedaries?
l'Adrià contesta
hi ha un camí
un sol camí
i l'Albert
rep la clau
diu
la dicotomia
aquesta dicotomia
és falsa
l'impuls de crear
prové d'una mancança
d'una insatisfacció
que dóna estímul
a la creació
i així transcorre la presentació
al final
ja
ja perdo una mica el fil
perquè ja
es fan preguntes
sense micro
llavors ja no ho sento
hi ha un moment
que el Marcel Pei
pregunta sobre
una pel·lícula
que explica
la caiguda
d'Icar
però ja
és una cosa
que es va perdent
no?
tot això
passava
dijous passat
9 d'abril
que van coincidir
el vespre
5 actes
que tots
hi ha del meu interès
llavors ja
per acabar
recordem
que és
Icar
d'Adrià Targa
amb il·lustracions
de Marcel Rubio
edicions puncianes
Barcelona
2015
Icar
i 7 poemes
aquests inicials
que deies
escolta Jesús
és
vaja
no deixes de sorprendre'ns
avui no només
ens has presentat un llibre
sinó ens has presentat
una presentació
això
ha sigut una crònica
de la presentació
sí com ho feien
m'ho va fer gràcia
molt bé
molt bé
doncs ja veieu
que n'hi ha per tots els gustos
i que el Jesús Figueres
sempre posa la cirereta
aquesta final
al pastís
això ens obligarà
la gent que ens dediquem
a presentar llibres
també a tenir més cura
de les presentacions
perquè si pot haver també
una crònica
de la presentació
clar
s'ha d'estar pendent
d'haver aquí
no no
és molt més complex
i molt més ric
és a dir
que anem posant capes
a les capes
aquesta capa de la bellesa
és la bellesa
sobre la bellesa
sí
exactament
molt interessant
nois
moltíssimes gràcies
per venir
ja us desitjo
un fantàstic Sant Jordi
margarida
intentarem
ja et dic també
que intentarem pescar-te
pel dia de Sant Jordi
que farem un especial
rodaré per aquí a Tarragona
sí
ui doncs ja
ja hi pots contar
jo no abandono casa meva
avui hem compartit
aquesta tertúlia
aquesta floriment
de la primavera literària
amb l'escriptora
la Margarida Aritzeta
amb el Tècnico de Cultura
el Joan Cavaller
i amb la nostra
crític literària
de la PEL
que els és
Figueres
molt bé
crític
petit presentador
diguéssim
a vosaltres ja no cal que us digui
que també us enredarem
pel dia 23
i ara ho anirem a lligar
fins ara
gràcies
molt bé
gràcies