Fins demà!
I en aquests darrers minuts ens acompanya a la sintonia de l'Espai Caixa Fòrum perquè estem a d'enhorabona, inaugurem nou cicle, nova exposició, nova temporada, nou trimestre, amb activitats a l'Espai Caixa Fòrum.
I ja sabeu que el que marca molt les activitats que tenim a l'espai és l'exposició. És una mica el cap de cartell i a partir d'aquí es configura tota una programació o part de la programació al voltant de la mostra.
Dóna per molt l'exposició d'aquest tardor hivern perquè ens parla de cinema, de tècnica, de màgia, de Georges Mélié.
Carles Marquès, director de Caixa Fòrum Tarragona, molt bon dia!
Bon dia, bon dia!
Començament de curs per a vosaltres!
Començament de curs i molt fort!
I molt esperat, no?
Molt esperat, sí.
Ja ens anunciaves l'exposició i per fi ja està.
Sí, ja n'havíem parlat aquí o havíem començat a parlar-ne, però esclar, entre parlar-ne, imaginar-se-la i tenir-la aquí i veure, diguéssim, tot el que ens explica.
És una exposició molt nens, eh? Per estar-s'hi molta estona.
A més, si vols veure totes les pel·lícules i tot el que explica sobre el pre-cinema o sobre el pre-melies i els orígens, diguéssim, del cinema i què el va portar a ell a dedicar-s'hi, provenint, diguéssim, com provenia del món de la màgia.
És a dir, va trobar una altra manera de fer màgia, una manera que, de fet, ens ha transmès fins ara.
Vull dir, quan per altres, dels pioners del cinema, allò només era un experiment científic o una cosa curiosa,
ell li va saber veure, diguéssim, la qualitat d'explicar històries, explicar històries fantàstiques que, d'altra manera,
ara que estem en el teatre, doncs el teatre s'explica d'una altra manera, però ell va trobar els recursos, els trucs per explicar històries màgiques.
De fet, George Melier encandila amb les seves pel·lícules, amb aquelles imatges, ara en parlem d'algunes que són ja mítiques,
però encandila també per la seva història. Penseu que ens hem trucat amb el Carles, això és una anècdota, ens hem trucat a primera hora,
el Carles m'ha dit, eh, he confirmat que venim avui, farem l'entrevista, inaugurem, vindrà el comissari de l'exposició.
Dic, bueno, fes-me cinc cèntims. Hem estat, què, 20 minuts al telèfon parlant de George Melier?
Sí, sí, sí. De les anècdotes de la seva vida, de tot el que feia i era aquest home.
Exacte, i ell va tenir una vida, des dels orígens fins al final, que això ens ho explicarà millor el comissari, Laurent,
realment gairebé digne de personat, de pel·lícula, d'ell mateix, i la història dels estudis que va fer Montreux,
la història dels últims anys de la seva vida, de què va treballar, o sigui, realment,
com a persona ens explica moltes coses la seva vida.
Per si algú que ens està escoltant diu, a veure, George Melier, maçona, maçona, i no sé on situar-lo.
A veure, parlem de cinema, parlem de pioner de cinema,
del que avui entendríem de ciència-ficció, que llavors tenia molta tècnica i molta màgia,
i, sobretot, per l'imaginari popular, la fotografia que heu utilitzat com a cartell per anunciar l'exposició.
És aquella imatge ja icònica d'una lluna amb els seus ulls, la seva boca i els seus cràters,
una lluna amb cara, en què té un coet que ha impactat, insertat dintre de l'ull.
Exacte, aquesta és una part, o és la imatge, com deies tu, icònica,
i la paraula icònica, en aquest cas, és molt encertada,
perquè ha estat una icona de la història del cinema,
però diguéssim que és una escena, una representació de la seva gran, això,
o una de les seves grans superproduccions,
tinguem en compte, posem-nos en el context de l'època,
que és la pel·lícula Viatge a la Lluna,
que es pot veure en el Caixa Fòrum,
i que realment, doncs, això, vull dir, hi ha una feinada al darrere.
Penseu que ell era...
Ho era tot, les seves pel·lícules, des del jurista,
el que dibuixava l'història de Boart, el productor, l'actor...
L'actor també.
Exactament, i aleshores, doncs, en aquesta pel·lícula es veu molt clar,
que allà darrere hi ha una enorme, enorme, enorme feina.
Tindrem temps sobrat de parlar de l'exposició,
de totes les activitats que l'acompanyen,
projeccions de pel·lícules,
no sé si també hi haurà xerrades, conferències...
Sí, bueno, avui mateix, al set del vespre, amb el comissari,
hi haurà una conferència sobre...
I en el qual, a més, podrem veure una pel·lícula, diguéssim,
d'Emiliès, d'una manera bastant exclusiva.
Sí?
Avui a les set?
Sí.
Jo n'he vist un tros.
Que no l'anireu reproduint durant l'exposició?
És avui només.
No, heu de venir avui a la conferència inaugural.
Doncs vinga, saludem ja el nostre convidat protagonista
que impartirà aquesta conferència a la set,
i conferència inaugural no pot ser altra que el comissari de l'exposició.
És el Laurent Manoní,
ell és director científic del Patrimoni del Conservatori
de les Tècniques de la Cinematec,
de la Filmoteca, per entendre'ns, francesa.
Senyor Manoní, bon dia.
I aquesta veu que anem escoltant de fons tota l'estona,
que va anar traduint el francès,
i que de fet ens ajudarà a fer l'entrevista,
és la intèrpret, l'Emma Girau.
A veure, li hauríem de demanar que ens expliqués
una mica la importància de Georges Méliès.
Això és molt general.
Eh bien, on pourrait dire que Georges Méliès,
tout simplement,
est le createur du spectacle cinematogràfic.
Avant Georges Méliès,
il y avait déjà des films,
naturalment, notamment par les Frères Lumière,
mais c'était des films qui voulait refléter la réalité,
c'est-à-dire un train qui arrivait en gare,
la sortie d'une usine.
Et c'est Georges Méliès qui a eu l'idée
de décider que le cinéma pouvait faire autre chose
que de refléter la vie réelle.
Pour Méliès, ce qui était important,
c'était de montrer des choses
que l'être humain ne pouvait pas voir à l'œil nu.
Donc de créer un monde magique,
un monde irréel, un monde surréaliste,
et il allait le faire grâce à la technologie du trucage
dont on peut dire qu'il est quasiment l'inventeur.
Méliès a mis au point une quantité de trucage extraordinaire
avec beaucoup de virtuosité
et ces trucages, ils vont former la base du cinéma de fiction.
Donc dès l'origine du cinéma, il y a deux courants.
Il y a le cinéma du réel,
qui est un peu le documentaire,
qui est la voie lumière,
et le cinéma de magie,
qui va donner naissance à ce qu'on appelle aujourd'hui
le cinéma d'effets spéciaux.
Maintenant on va voir des grands blockbusters américains
avec des effets spéciaux
et ça c'est la voie Méliès.
Hem anat enganchant aquí i allà,
però l'Emma ens adorará la versió exacte.
Digues-me.
Georges Méliès, de fet,
és el creador d'aquest cinema,
és el creador d'espectacles de màgia.
Abans, és cert que hi havia hagut pel·lícules
dels germans Lumière,
però reflectien la realitat.
Es veia un tren que arribava a l'estació,
però en canvi,
Jos Méliès va tenir la idea
i va decidir mostrar coses
que no fossin la vida real.
Volia mostrar coses que no es veiessin a simple vista.
Per tant,
ell va crear un món màgic,
un món surrealista,
gràcies a aquestes tècniques del trucatge,
de les quals podem dir que ell és l'inventor.
Ell feia servir trucs amb molta virtuositat,
que són el que seria la base del cinema de ficció
i de ciència-ficció.
Les seves pel·lícules podien ser o bé
les pel·lícules de la cinematografia,
en aquella època eren pel·lícules documentals,
dels germans Lumière, per exemple,
o bé el cinema de màgia.
I aquest cinema de màgia
és el que s'ha evolucionat
en l'actual cinema d'efectes especials.
I avui en dia veiem
aquestes grans produccions americanes
on es fan servir molts efectes especials.
I això podríem dir que ve de la via Méliès.
Parlem d'algun d'aquests trucs,
per entendre'ns,
que apareixen en algunes de les pel·lícules.
M'imagino aparicions, desaparicions,
persones partides per la meitat, no?
Amb què treballava?
Treballava més que amb efectes de màgia,
treballava també amb el que és
la tècnica del cinema, la imatge.
L'exposició montre, justament,
gràcies a l'aide de documents originaux,
perquè s'ha de ser que
hem pogut retrouver a la Cinemathèque França
notamment des films très anciens de Georges Méliès,
mais aussi des dessins originaux de Georges Méliès
et aussi des aparells de magia de Georges Méliès.
et tous ces appareils que nous montrons à l'exposition
permettent d'expliquer un peu mieux
la science des effets spéciaux
que Georges Méliès a mis en oeuvre
très tôt, à partir de 1896.
Mais il faut bien comprendre
que même aujourd'hui encore,
les plus grands spécialistes de Méliès
ont du mal à expliquer
les effets spéciaux mis en oeuvre par Méliès
tellement ils étaient compliqués.
Pour résumer cette science très complexe,
on pourrait dire que Méliès
utilise un grand truc de magie
qui s'appelle l'escamotage.
Il fait disparaître un personnage
et il en fait apparaître un autre à sa place.
Et pour ça, il va mettre au point
une technique très simple d'arrêt de caméra.
C'est-à-dire qu'il arrête sa caméra,
il remplace son acteur par un autre
et il reprend ensuite le fonctionnement de sa caméra.
C'est simple en théorie,
mais en réalité, c'est très compliqué
parce que ça exige énormément de précision
et beaucoup de rigueur.
Et certains films de Méliès
sont extrêmement sophistiqués
puisque, par exemple,
il a réussi à faire apparaître
dix fois son propre personnage
dans des attitudes différentes
sur la même pellicule.
Donc ça veut dire qu'à une certaine époque,
il a atteint une virtuosité extraordinaire.
Il était le seul à pouvoir le faire
et il est mort
en gardant la plupart de ses secrets.
Sí, l'exposició mostra,
a través de documents originals
que disposa la Cinemateca Francesa,
tant pel·lícules antigues
com dibuixos
com els aparells de màgia
que utilitzava Méliès.
I tot això permet explicar
la ciència dels efectes especials
de l'època de 1896.
Avui, els especialistes de Méliès
fins i tot tenen dificultat
per explicar-se
com podia fer unes coses tan complicades.
Per resumir, podríem dir
que Jors Méliès utilitza
trucs de màgia
i un molt típic d'ell
és l'escamutatge, per exemple.
Sí, escamutatge,
seria la paraula tècnica, no?
A què consisteix?
Exacte.
Consisteix en fer,
per exemple,
hi ha un personatge a la imatge,
llavors el fa desaparèixer
i després fa aparèixer
un altre personatge.
Per fer-ho,
atura la càmera,
substitueix el personatge
i torna a filmar.
Després, quan ho munta,
es veu en la imatge
que el personatge desapareix.
Això,
que sembla molt simple,
requereix molta tècnica,
és molt difícil
i requereix molta precisió
i molt de rigor.
Alguna altra cosa que ell fa,
per exemple,
fa superposicions
o fa, per exemple,
una mateixa pel·lícula,
la passa deu cops,
de manera que el seu propi personatge
en aquell tros de pel·lícula
apareix deu vegades,
de manera que es veu
aquell personatge repetit.
Tot això
requereix molt de virtuosisme
i, de fet,
aquests secrets
que ell va descobrir
els va mantenir
i, de fet,
quan es va morir
no havia revelat aquest secret.
Per tant,
era l'únic que ho podia fer.
Tornant al personatge,
ara parlàveu
que l'exposició
recull
bona part
dels estris
que ell utilitzava
i de les pel·lícules
que es conserven.
Abans ho comentàvem
amb el Carles.
No es conserven
totes les pel·lícules?
S'en van perdre moltes
de Jors Meliè
o avui en dia
s'en va recuperant?
Meliè s'ha realitzat
entre 1896 i 1913
500 films.
C'est enorme,
però cal precisar
que alguns de ses films
dura un minut.
Els més longs
fa environ 20 minuts.
Però 500 films
és una producció
extraordinària
i, malament,
la moitié
de ses films
ha disparu.
Però,
a mesura
del temps
que s'acoula,
nous trobem
encara
quelques-uns
de ses films.
Par exemple,
ce soir,
a la Caixa Forum,
nous montrerons
un film
qui a été retrouvé
récemment,
qui est magnifique.
Il arrive encore
que l'on puisse
le retrouver,
mais c'est de plus en plus
difficile.
Et donc,
l'œuvre de Meliè
a l'heure actuelle,
je pense que
elle est connue,
on la connaîtra
pas beaucoup plus
dans les années
qui suivront,
malheureusement.
De fet,
Jors Meliè
entre 1896
i 1913
va fer
unes 500
pel·lícules.
Però,
algunes eren molt curtes,
duraven entre un minut
i 20 minuts,
però per l'època
és moltíssim.
Per desgràcia,
se'n conserva
gairebé la meitat.
A vegades,
i fins i tot actualment,
se'n troba alguna
que es desconeixia
com la que avui
es passarà
al Caixa Fòrum
aquest vespre,
però,
potser avui
podem dir
que no
se'n trobaran
moltes més.
Molt bé,
ja ho comentarem ampliament,
ens estem quedant sense temps,
hem d'acabar aquí
l'entrevista,
però vaja,
Jors Meliè
avui en dia,
homenatjat
a través d'aquesta exposició,
per exemple,
va acabar la seva vida
d'una manera molt humil,
sense tenir el reconeixement
que té avui en dia
i això també ha fet
que part de la seva obra
no es conservi.
Simplement,
per acabar,
us recomanem
assistir especialment
a la conferència inaugural,
serà avui a les 7 de la tarda
a l'Espai Caixa Fòrum,
la conferència del comissari
Logan Manoní,
perquè a més tindrà
l'afegitó,
a part d'ampliar moltíssim
aquesta entrevista
que se'ns ha quedat curta,
tindrà l'afegitó
d'aquesta projecció especial
i a partir d'aquí,
bé,
i de poder veure l'exposició.
Fins a quan, Carles?
Fins al dia 10 de gener.
Molt bé,
tindrem temps,
de parlar,
perquè ens han quedat
moltes qüestions,
moltes preguntes.
I que la passeu a visitar.
Una exposició,
Miquel,
ideal per a cinèfils,
fotògrafs,
mags,
per a nens,
perquè té una imaginaria gràfica
molt potent.
Però un públic
molt diversificat
i que segur,
doncs,
això que tindrà
tan de gran acceptació
entre les persones
que la vagin a visitar.
Senyor Logan Manoní,
comissari de l'exposició
dedicada a Jus Melliers,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vos.
Gràcies.
I em agirà,
gràcies.
Gràcies.
Gràcies per fer-nos entendre.
De res,
un plaer.