Fins demà!
Fins demà!
Jo crec que les perspectives són bones. A mi no m'agrada fer previsions de percentatges en el moment en què arrenca la campanya i per tant això haurem d'avaluar-ho després amb els comerciants de tots els sectors.
Però la veritat és que des de finals de l'any 2013 es venen observant creixements de les vendes. Evidentment no tan ràpids ni tan accentuats com voldríem, però sí que les davallades que es van produint fins a arribar a l'any 2012, que és un any catastròfic, comencen a remuntar a partir de l'any 2013.
Hi ha una recuperació de la confiança dels consumidors i per tant les expectatives són bones.
I la campanya d'aquest Nadal jo crec que ha tingut un fenomen que ja s'havia experimentat en altres anys però que aquest any ha arrencat amb més força, que és el Black Friday.
Jo crec que és una bona manera d'iniciar la campanya de Nadal perquè és una manera que fa, diguem-ne, una sacsejada del consum a l'inici de la campanya i fa que la campanya no comenci amb una certa inèrcia de lentitud,
que és el que a vegades es generava quan els primers dies de referència eren el 6 i el 8 de desembre, aquest cap de setmana llarg que acabem de passar.
Per tant, en aquests moments l'ambient és favorable i és important que tots aquells que tenen capacitat de despesa procurem aconseguir que aquesta capacitat de despesa es canalitzi cap al comerç i especialment cap al comerç de proximitat,
que és aquell que garanteix que la renda que genera es queda a la ciutat, que es queda en el país i per tant en això estem.
Ara seguirem parlant, però hem parlat ja del comerç de proximitat, del que seria una mica l'ADN del país, del teixi comercial del país, de la proximitat, del tracte personal, de tu a tu,
això a Florencia que hem parlat tantes vegades amb aquest espai, això que ens caracteritza des de fa molts anys.
Sí, la veritat és que el petit comerç, el comerç de proximitat o la gran superfície cel obert que diguem nosaltres,
que és l'associació o la unió de les associacions de comerciants de quilòmetre zero, d'acord amb la Generalitat de Catalunya, d'acord amb el nostre director general,
que és el que més ens preocupa, no? La gran superfície cel obert, no? Vull dir, en aquests moments és el que estem tractant de dir i de llançar tot el comerç de proximitat.
Tots sabem que sense el comerç de proximitat la vida del comerç seria apagada, és a dir, una relació amb una gran superfície,
una relació amb un gran centre comercial és una relació molt distant, és a dir, és anar a comprar, paga, marxa i adeu, i bona nit, o bon dia.
Nosaltres fem, els nostres comerciants fan, a més a més, indubtablement una obra social, vull dir,
totes aquelles famílies que tenen problemes econòmics, quan arriben a la botiga, eh, a la senyora Maria de tota la vida,
doncs els comenten els seus problemes i tots ells fan una obra, una bona obra social, no?
A més a més del diàleg, de la proximitat, de l'amistat, de la relació, del temps, de la família, d'una generació amb una altra, etcètera.
Això a la gran superfície no pot donar-ho, mentre que el petit comerç ho dona.
De fet, la realitat de Catalunya com a país, per la pròpia iniciativa de les petites i de les mitjanes empreses comercials,
de la seva proactivitat, però també per l'acció institucional dels successius governs de la Generalitat, dels ajuntaments,
ha estat el configurar una realitat en la que coexisteixen els diferents formats de la distribució
i en el que s'ha procurat, diguem-ne, que l'increment de l'oferta es produís de tal manera
que no es generés una saturació.
Per entendre'ns, un creixement ràpid i descontrolat dels formats de la gran distribució
hagués generat l'aniquilació del comerç urbà de proximitat
i la desertització dels centres urbans de les nostres ciutats i dels nostres barris.
Jo crec que aquesta situació a Catalunya s'ha generat
i a Catalunya aquesta coexistència es produeix d'una manera harmònica.
Aquest és un valor i és el valor d'allò que nosaltres anomenem el teixit comercial, el model comercial català.
Fins a quin punt hi ha grans superfícies d'aquestes?
Aquí a Targona, per exemple, estem pendents de l'Ikea, que l'any que ve vingui l'Ikea,
que fan també de pol d'atracció, de manera que també beneficien el petit comerç,
perquè porten gent que habitualment no vindria, de fora, a més a més de fora vila o d'altres demarcacions,
i que aquesta gent després fa el circuit i per tant ve al centre.
Això ho hem vist amb altres implantacions, a grans superfícies, d'aquestes característiques.
Aquí parlem de l'Ikea perquè és el projecte que tenim més a la vora, el 2016.
Cada establiment, en funció de la seva modalitat i del que representa en el comerç del seu sector,
genera situacions diferents.
Però, en tot cas, el que sí que no es pot avalorar com que sigui desitjable
és el creixement descontrolat del comerç perifèric en gran superfície.
I per això, fins a un moment determinat, l'ordenació comercial catalana
establia una necessitat d'equilibris entre oferta i demanda,
i quan amb la directiva de serveis de la Unió Europea això deixa de ser possible,
s'estableix un criteri vinculat a allò que es vol protegir,
que és admès com una raó justificada, com una causa d'interès general
que justifica limitacions, que permet la directiva de serveis,
que és la protecció de l'entorn al bar, i per això s'estableix
que els grans establiments comercials han d'implantar-se, si poden,
a la tram urbana consolidada dels municipis i no pas a la perifèria de les ciutats.
Hi ha el model de França, on vam haver de recol·lar una mica,
després de permetre la implantació de moltes grans superfícies, no?
Sí, sí. Efectivament, és a dir, en els catalans no ens cal anar gaire lluny
per veure què succeeix quan es dona barra lliure el creixement de determinats formats,
i per entendre'ns, si anem a ciutats com a Perpinyà,
veiem el gran esforç que s'està fent per intentar recuperar els carrers adjacents
que conflueixen cap a la zona de la Llotja i una mica més enllà del Castellet,
però que a l'hora de la veritat els baixos del centre urbana de Perpinyà
estan totalment desertitzats.
Això és una mica... I per tant, després, això, és a dir, els grans esforços
que allà on aquest fenomen de desertització s'ha produït s'han de fer després
per part dels ajuntaments i per part de les administracions regionals i estatals
per recuperar allò que es va deixar perdre en un determinat moment
i l'espesa pública que això genera.
Sí, sí, és així, sí, és cert.
A mi m'agradaria, senyor director general, que ens expliqués una miqueta,
ara que tenim l'oportunitat de tindre-lo dintre nosaltres,
i que m'agradaria que segueixi venint més endavant i estigui amb nosaltres,
perquè això ens agradaria molt per vostè i per nosaltres,
perquè voldria dir que estaria amb nosaltres.
Però m'agradaria que em digués...
que em respongués a una pregunta,
que com a conseqüència de les impugnacions del Tribunal Constitucional,
creu que han augmentat la sol·licitud de llicències
en mitges i grans superfícies a Catalunya?
Jo crec que, en virtut de l'acció de govern de la Generalitat,
del govern de la Generalitat,
hem mirat de...
hem aconseguit evitar moltes implantacions.
Per què?
Perquè quan vàrem arribar al govern
ens vàrem trobar amb un decret llei,
que és el que ens havia deixat el govern anterior,
en el que es preveia que els grans establiments comercials
podien implantar-se fora de la trama urbana consolidada dels municipis
per contigüïtat amb els municipis.
Bé, això, diguem-ne,
el govern de la Generalitat en va impulsar la derogació
amb el suport del grup parlamentari d'Esquerra Republicana,
que va veure que, efectivament, això s'havia de corregir.
i s'havia de corregir perquè l'excepció havia acabat sent la norma general,
és a dir, que la majoria de sol·licituds de llicències
demanaven per aquesta excepció.
I, en aquest sentit, doncs, a veure,
durant els últims quatre anys
hem aconseguit que durant tres anys i mig
aquesta excepció no fos aplicable.
I, per tant, ens hem estalviat
la materialització de moltíssims projectes
i seguim lluitant per eliminar definitivament aquesta excepció,
perquè, òbviament, el govern de l'Estat,
diguem-ne, amb el seu criteri ultraliberal
i amb la seva afinitat
amb les grans empreses de distribució,
tot allò que es mou a l'entorn del que s'anomena
el palco del Bernabéu,
doncs una de les coses que ha fet
ha estat successivament, diguem-ne,
impugnar, entre altres coses, aquest tema.
És evident que, quan hi ha hagut suspensions
de les nostres iniciatives legislatives
per suspendre aquesta excepció,
i ara estem en una d'elles,
s'han produït sol·licituds de llicència comercial
per aquesta excepció.
I, en aquest sentit, també he de dir
que ara estem en aquesta situació
que el Tribunal Constitucional
haurà de pronunciar-se sobre
si manté o aixeca la suspensió
d'aquí al mes de març,
que això és el límit aquell de cinc mesos,
ara ja s'ha fet popular,
aquest termini de cinc mesos abans,
no el sabia ningú, no?
I, per tant, hi seguirem treballant.
També he de dir que,
òbviament, les excepcions s'apliquen,
per això són excepcions,
s'apliquen amb el criteri més restrictiu possible.
I, per tant, que ningú esperi
cap mena de benevolència
o interpretació favorable
en l'aplicació d'aquesta excepció
que el govern de la Generalitat
no vol aplicar
i que, si l'aplica,
serà estrictament per imperatiu legal.
Veurem la llei del comerç
en la propera legislatura
i en què beneficiarà el petit comerç
amb aquest petit comerç
que ens pugui estar escoltant ara mateix?
Hi haurà llei de comerç,
jo espero que sí.
Espero que sí,
perquè ha estat un treball extens,
ben fet, de diàleg amb el sector,
amb les entitats que representen tots els formats.
Ha estat una feina feta també
buscant l'acord polític del govern
amb el grup amb qui,
en matèria de comerç
i en matèria de política comercial,
tenim més afinitat,
i amb molts altres temes,
que és el grup d'Esquerra Republicana.
Està molt parlat també, per tant,
amb Esquerra Republicana
i, per tant, fàcilment, diguem-ne,
la majoria parlamentària
es pugui acabar configurant.
Jo crec que és una iniciativa de valor,
de pes,
amb contingut,
que contempla i regula,
doncs, tant l'accés a l'activitat,
com les modalitats de venda,
com les activitats de promoció de vendes,
com els horaris comercials,
com les activitats firals.
Per tant, jo crec que és una llei
que, a més,
ja s'ha començat a tramitar,
perquè és una llei
que el tràmit d'informació pública,
que és un dels més complexos,
diguem-ne,
i laboriosos,
està ja realitzat.
Per tant,
en el seu tràmit com a avantprojecte,
ja només quedaria pendent
el passar-ho
per la Comissió de Govern Local
i pel Consell de Treball Econòmic i Social,
i, per tant,
a partir d'aquí,
estaria en condicions
de ser aprovat
com a projecte de llei al govern
i presentat al Parlament.
No sabem,
diguem-ne,
per tant,
depèn de què?
Depèn del nou govern
de la Generalitat
que es constitueixi,
evidentment,
i d'aquesta voluntat política
en condicions de ser tramitat,
ben treballat
i consensuat,
o està?
Senyor Requesens,
aquí a Tarragona
hem viscut,
degut a la incertesa
o aquest buit de mercat,
aquest buit que es produeix
entre,
aquí he de fer cas,
a la Generalitat de Catalunya,
al Govern de la Nación,
vull dir,
com aquí es permet
que fer part a tots
ara en aquest moment
en termes comercials,
com vostè entén,
i jo també,
desgraciadament,
hem tingut moltes agressions.
Per exemple,
l'última,
l'hi recordo,
aquest any mateix,
hem tingut
l'arribada
d'una fira
d'outlets al TAP,
al Terracco Arena Plaza,
que ja ens estan començant
a anunciar
que aquest any que ve
tornarem a tindre un altre.
I, a més,
aquesta gent
que venen
d'altres indrets
de la geografia espanyola,
se senten recolzats
perquè diuen
que esto es legal
i que el Govern d'Espanya
les apoya
a desempenyar
sus actividades comerciales
en cualquier ámbito
del territorio nacional,
sea a Catalunya
o sea a otro lugar.
Bé,
nosaltres lluitarem,
evidentment,
perquè això no es produeixi,
però aquí ens trobem
també
amb un problema
i és que
les persones
que tenen
en aquest moment
la llicència
per explotar
l'activitat comercial
al Terracco Arena Plaza
sembla ser que
estan parlant
perquè es tornin a repetir
aquesta fira
i aquesta fira
recordo que l'any passat
va fer un mal terrible
el comerç de proximitat
perquè durant els tres dies
que van treballar
divendres, dissabte i diumenge,
concretament divendres i dissabte
perquè el diumenge
no obrien els comerços
perquè a Tarragona
els comerços
sí que fan cas
a la llei catalana
de la Generalitat de Catalunya
va fer un mal terrible,
és a dir,
les vendes van baixar
una autèntica animalada.
Què és el que podem fer
davant d'aquesta situació?
Bé,
vostè ho ha dit,
és a dir,
aquí hem de fer cas,
doncs està clar
que els comerciants
catalans
en sentit de país
procuren seguir
la norma
de la Generalitat
encara que sigui
més restrictiva
perquè consideren
que en el context
de l'ordenació,
en primer lloc,
que en el context
de l'ordenació
és allò que més els convé
i d'altra banda
perquè en termes de país
el govern de la Generalitat
és el seu govern,
no?
I per tant,
en qui hem de fer cas?
El govern
de l'Estat
o a la Generalitat?
Bueno,
diguem-ne,
la situació òptima
seria
que el govern de l'Estat
fos el govern de la Generalitat,
no?
Diguem-ne,
i això aspirem
com a país.
Però,
de tota manera,
mentre això no succeeix
i mentre els comerciants
en sentit de país
segueixen
la normativa
de la Generalitat,
és evident
que l'actual marc jurídic
configura situacions
en què determinades persones
en determinades situacions
realitzen activitats
que són inatacables legalment.
I, per tant,
diguem-ne,
amb aquest tema
hem de coexistir-hi.
També és cert
que la llei de comerç
serveix d'ifides
sense perjudici
d'eventuals recursos
d'inconstitucionalitat.
Si el dia que s'aprovi
estem encara en una situació
en què això és factible,
intentarà estar feta,
diguem-ne,
amb concepte d'estructura d'Estat,
està redactada
amb concepte d'estructura d'Estat
i procurarà
donar respostes
a aquestes situacions
que es plantegen.
Molt bé.
Parlant d'una altra qüestió
dels mercats de marxants,
com estan en l'adaptació
del nou decret
de relació amb ajuntaments,
precisament,
de mercat de marxants,
com estan en aquesta adaptació
en aquest nou decret?
Bé,
l'adaptació
del decret de marxants,
les ordenances municipals
que regulen l'activitat,
té un termini transitori d'un any
que es comptabilitza per tant
des del juliol d'aquest any
i que ens portaria
a un termini d'adaptació
de fins al juliol
de l'any que ve.
De fet,
van ser les entitats municipalistes
les que ens van dir
quan havien posat un termini
de sis mesos
per l'adaptació
que consideraven
que aquest era un termini
molt ajustat,
diguem-ne,
per negociar-ho
i per fer tota la tramitació
que havien de fer
i per estudiar-ho,
evidentment.
i anem a aquest termini d'un any
jo crec que s'hi està treballant.
Aquest decret de marxants
respon a una aspiració
antiga dels marxants
de tenir seguretat jurídica
en el desenvolupament
de la seva activitat
i tenir, diguem-ne,
una situació
que prestigies el sector
i que prestigies el treball
en el sector
i això respon
i això respon
a aquest decret
que ha estat consensuat
amb la Federació de Municipis
i amb l'Associació Catalana
de Municipis.
Per tant,
és un punt de trobada
dels legítims interessos
dels marxants
i dels ajuntaments
en la que s'han trobat
molts punts
de coincidència
i que el que pretén
és establir
un mínim comú
denominador
doncs acceptable
per tothom
i satisfactori
raonablement
satisfactori per tothom.
Jo crec que els marxants
n'estan contents
i els ajuntaments
també,
perquè porta seguretat
jurídica
per tothom
i en el desplegament
d'això
i la incorporació
a les ordenances
municipals
doncs jo crec
que les entitats
municipalistes
i també les diputacions
amb el paper
de suport tècnic
i d'assessorament
que fan
dels ajuntaments
hi tenen un paper
important a jugar.
És un tema important
també,
el de les marxants
i també de dignificar
aquest sector.
Li vull preguntar
també pels horaris comercials.
El tema
seguirà regulant-se?
Està allà regulat del tot?
Cal fer algun pas més?
Com ha de fer
el petit comerciant
per poder obrir
en un diumenge,
per exemple,
i competir
en igualtat de condicions
en una gran superfície?
Perquè a vegades
costa molt, no?
És a dir,
aixecar per si
en un diumenge,
per exemple.
A veure,
la realitat és
que si no es ven més
és perquè no hi ha
més capacitat
de despesa.
És a dir,
ningú no compra més
iogurts
perquè el supermercat
obri el diumenge,
per entendre'ns, eh?
i és evident
que l'obertura
en festius
genera
uns costos
i en alguns casos,
segons com es porti
el negoci,
uns sacrificis personals
que no tenen
un retorn garantit.
Per tant,
qui és que vol
la desregulació,
la liberalització
absoluta
dels horaris comercials?
Doncs,
evidentment,
aquells que saben
que probablement,
inicialment,
no rendibilitzaran
aquesta situació,
però que una situació
de desregulació
dels horaris comercials
els servirà,
els contribuirà
a expulsar
del mercat
competidors.
Evidentment,
aquests competidors
són les petites
i les mitjanes
empreses comercials.
Evidentment,
això trencaria
la situació
d'equilibri
que és pròpia
del model
del nostre país
i, per tant,
a Catalunya
apostem i apostarem
per un model
regulat
d'horaris comercials
i aquesta és una
de les batalles
que durant
aquests últims
quatre anys
hem tingut
amb el govern
de l'Estat.
Sí,
a més,
jo hi estic
absolutament d'acord
amb el nostre
director general
perquè,
efectivament,
el diner
dels consumidors
és el que és,
la situació
és la que és,
encara que estem
trobant
una petita llum
ja
en el món
del comerç,
positiva,
des de l'any 2013,
com bé ha dit
el nostre director general,
però,
evidentment,
molts grans,
molts petits
comerços
tenen grans problemes
per aixecar la persiana
cada dia
i per arribar
a final de mes,
el que els ocasionaria
un problema econòmic
terrible
poder-ho fer
per competir
amb les grans superfícies.
no és el petit comerç
que ha de competir
amb les grans superfícies,
són les grans superfícies
que ha de competir
amb el petit comerç
i això nosaltres
ho tenim claríssim.
El gran enemic
abatre
per totes les grans
superfícies
és el petit comerç,
és el comerç
de proximitat,
és el comerç
dels barris,
el comerç
dels carrers,
el comerç
de la ciutat,
el comerç
que fa possible
la vida
a la ciutat.
Vull dir,
això no ho tenen
les grans superfícies,
nosaltres sí.
Això és una prova
i és una evidència.
Aquest matí
deia un responsable
d'un centre comercial
que el gran enemic
abatre
la línia
que diu el Florenci
és internet,
em deia molt
i així de clar.
Internet.
Internet
és un repte
i és una oportunitat
pel comerç.
Per entendre'ns,
si un comerciant
petit o mitjà
és capaç
d'elaborar
una web
ben plantejada,
ni que sigui
de simple presentació
dels seus productes,
és capaç
de saber-se situar
bé
en els cercadors
posat
en aquest canal
de presentació
de producte
i de presentació
d'establiment
solament,
la distància
que els separa
d'una gran empresa
de distribució
es redueix
considerablement
i per tant
això s'ha de tenir
en compte.
A més,
internet
a les petites
i a les mitjanes
empreses comercials
els dona
l'oportunitat
d'eixamplar
extraordinàriament
la seva àrea
d'influència
d'una manera
extraordinària.
Jo encara recordo
un dia
un divendres
al vespre
que la meva
filla
se li casava
una amiga
i em diu
papa,
demà m'acompanyaràs
a Sabadell?
Dic a Sabadell,
què has d'anar a fer
a Sabadell?
I diu
no, no,
és que mirant
per internet
he vist una botiga
a la Rambla
de Sabadell
que té uns vestits
que m'agraden.
Aquell matí
no tenia cap acte,
no havia d'inaugurar
cap fira
i em enterí-ho
fent de taxista
de la meva filla
cap a Sabadell.
I efectivament
allà hi havia una botiga
i es va comprar
el vestit
i d'aclar,
això és impensable,
és a dir,
amb un barceloní,
amb una barcelonina
que busca
un vestit,
com se li ocorriria
anar a la Rambla
de Sabadell
a veure si troba
una botiga
que hi hagi
un vestit
que li agrada.
Això d'entrada
i d'altra banda
nosaltres
també creiem
que
més enllà d'això
hem d'ajudar
els nostres
petits i mitjans
comerciants
presencials
a presentar-se
per internet
i també
a vendre
per internet
i nosaltres
allò
en accions
de formació
directa
la Direcció General
de Comerç
de la Generalitat
a través del Consorci
de Comerç
Artesaní i Moda
precisament
el que hem estat fent
i aquí a Tarragona
n'hem fet,
accions
de formació
específica
adreçades
a comerciants
per explicar-los
com es fa
i la
primera
d'elles
amb un senyor
que des d'una
ferreteria
de Montmeló
que a més
és de
Pimec Comerç
aquest senyor
doncs
va començar
a fer l'experiència
i
clar
en aquest moment
la venda presencial
doncs
és un cas
extraordinari
que va desdevenint
un terç
del que ven
i dos terços
els ven
a tot arreu
de Catalunya
de l'estat espanyol
i fins i tot
una mica més enllà
a través d'internet
des d'una ferreteria
de Montmeló
i per tant
aquest
aquest és un repte
la multicanalitat
això que ara
s'anomena
la multicanalitat
és un dels grans reptes
de les nostres
petites i mitjanes
empreses comercials
pels propers anys
correcte
per dir-me
que li pregunti
pel món
dels artesans
en general
perquè cada cop
n'hi ha menys
i els pols
que ja miren
de preservar-se
en el futur
de vegades
no hi ha
relleu generacional
i per tant
la cosa és complicada
però des de la generalitat
què s'està fent
per aquest col·lectiu
el col·lectiu
d'artesans
ja siguin pastissers
ja siguin
d'altres branques
el col·lectiu
dels artesans
bé
des de
l'artesania alimentària
que està
en l'àmbit
competencial
del Departament
d'Agricultura
però
el que sí que
procurem
treballar
doncs
amb els productors
agroalimentàries
i amb el Departament
d'Agricultura
i també
doncs
amb les entitats
representatives del sector
amb les entitats
que representen
els mercats municipals
és facilitar
la
la
localització
del producte
de quilòmetre zero
en
els canals
de comercialització
en definitiva
nosaltres
som
els nostres
administrats
diguem-ne
els comerciants
són els que tenen
aquella xarxa
de comercialització
que aproxima
el producte
que li pot
donar imatge
que el pot
posar
en valor
i que
al mateix temps
doncs
permet
en el nostre comerç
doncs
presentar-se
doncs
com
un comerç
autòcton
amb renda
que es queda
en el país
com he dit
però a més
també
que
posa en valor
i que aproxima
el producte
de quilòmetre zero
això
pel que fa
a l'artesania alimentària
eh
i pel que fa
a l'artesania no alimentària
aquesta sí que recau
en l'àmbit
d'actuació
del Departament
d'Empresa
i Ocupació
doncs
amb la Federació
d'Oficis Artesans
de Catalunya
estem treballant
intensament
recentment
doncs ha vist la llum
un decret
que regula
els oficis
artesans
que els classifica
i que dona
eines
per impulsar
l'artesania
a casa nostra
i a més
aquest any
doncs
per primera vegada
hem otorgat
i el president
de la Generalitat
doncs
els va lliurar
palau
els primers
premis nacionals
a l'artesania
de Catalunya
Bé
aprofitant
la seva visita
vostè sap
que el 2017
és un any
històric
per Tarragona
per Tarragona
pel Camp de Tarragona
i per la província
de Tarragona
per els aconteixements
que esperem que passin
i que siguin molt positius
que indubtablement
ho seran
la declaració
de patrimoni
de l'UNESCO
i els Jocs del Mediterrani
el seu criteri
com creu que
pot ajudar
i beneficiar
el comerç
del Camp de Tarragona?
Home, jo crec que
a veure
els grans esdeveniments
sempre contribueixen
a posicionar
i per tant
el Camp de Tarragona
que té
diguem-ne
ciutats
ciutats
extraordinàries
és a dir
que té
que té
la ciutat de Tarragona
amb tot el seu
patrimoni
històric
i cultural
que té
que té
la ciutat de Reus
amb tot el seu patrimoni
modernista
arquitectònic
i també
amb aquesta gran potència
comercial
que té la ciutat
de Valls
amb aquesta
riquesa
gastronòmica
i de tradicions
populars
arrelades
etcètera
tot això
diguem-ne
quan es produeix
un gran esdeveniment
es mobilitza
i contribueix
encara més
a posicionar-ho
en el mapa
i contribueix
a posicionar-ho
en el mapa
no aquells
que ja ho sabem
que ja ho coneixem
perquè som del país
i perquè ens estimem
amb el país
sinó
a molts visitants
exteriors
per tant
és a dir
si els Jocs Olímpics
a la ciutat de Barcelona
van ser
el gran revulsiu
i des de llavors
a Barcelona
mai més res
ha tornat a ser igual
i va passar
ha de ser
una ciutat grisa
una ciutat
potent
oberta
desitjada
com
pels visitants
doncs segur
que
les ciutats
del Camp de Tarragona
també
podran ser-ho
ara bé
per aconseguir això
més enllà
de l'esdeveniment
en si
això ha d'anar
acompanyat
d'una
política
potent
de promoció
si això
no va acompanyat
d'una política
potent
de promoció
i coordinada
de promoció
turística
d'imatge
es pot quedar
es pot quedar
aquí
i això
caldria procurar
ja des d'ara
doncs d'arbitrar
les eines necessàries
perquè això s'esdevingui així
és a dir
en definitiva
Barcelona va tenir
els Jocs Olímpics
però Barcelona
va fer
polítiques
de convertir
recursos turístics
en productes turístics
escolta la Pedrera
hi havia sigut igual
hi havia sigut sempre
per dir alguna cosa
i d'altra banda
de realitzar
una gran política
molt ben estudiada
molt ben planificada
de promoció
en els mercats
exteriors
a través
de turisme
de Barcelona
Jordi Maria
Regassens
director general
de comerç
de la Generalitat
Ligreí
molt que hagi vingut
avui aquí
a Tarragona Ràdio
a les portes
les portes
no a dins
ja la campanya
en l'elenca
estem dins
des de faig alguns dies
Ligreí molt
i com deia el Florenci
que no sé
que l'última vegada
que es puguem veure
més sovint
jo també ho espero
i anem parlant
els propers dies
Florenci
com sempre
gràcies
moltes gràcies
gràcies a tot el comerç
i pit i amunt
i si no es ballen bones festes
igualment
gràcies i bones festes
Gràcies