Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
ho hem de calçar la veu, en aquest sentit.
Clar, perquè ara amb el tall que heu posat,
ells parlem d'un cop d'estat, però és el simbòlic que té aquest atac terrorista,
perquè fins ara havíem vist altres atemptats que són igual de durs
i les morts són igual de dures a tot arreu,
però era un atemptat aleatori, això és un atemptat a un símbol,
a la llibertat d'expressió, una manera de trencar
i de posar en dubte valors que són molt importants
i que són la base de la cohesió de la societat i d'entre nosaltres.
És un atemptat absolutament premeditat i molt simbòlic.
Maculada.
Digues.
Com ho veus?
No només un toc d'aderta a França, a París, sinó també a tot el món.
Sí, jo crec que en primer lloc lamentar aquests fets.
també manifestar una preocupació important,
que jo crec que això, que és una mica a nivell més enllà de la frontera francesa,
com deia al principi, una preocupació per la radicalització.
O sigui, per mi, com deies tu, a Madesara, no és un atemptat aleatori,
bueno, cap atemptat potser és aleatori,
però en aquest cas jo crec que Charlie Hebdo, d'alguna manera,
el que representa és una llibertat d'expressió portada a un...
potser a la seva dimensió més alta.
Crec que hi ha pocs... potser pocs periodistes,
no sé si dir periodistes, dibuixants, etcètera, no?
Vull dir, les persones que han matat jo crec que no tenien límits
i era una forma d'escriptura i imatge,
que és el que dèiem abans,
que amb una simplicitat molt gran expressaven moltíssim.
La caricatura, la caricatura és aquesta capacitat, doncs,
de treure, de fer un tret determinat, exagerar-lo,
i d'aconseguir un impacte en el lector.
Llavors, això és molt greu,
perquè sí que la comunitat radical musulmana
s'ho han pres ells d'aquesta manera,
però els mateixos catòlics a França protesten,
aquest setmanari ha tingut quantitat de plecs,
vull dir que és radical, radical, perdó,
no té límits en general, no és un atac.
I tampoc hem d'oblidar, si em permés, perdó,
que els periodistes són objectiu,
són objectiu d'atemptats des de ja fa temps,
aquestes execucions que estem veient,
però com que passen lluny,
sembla que tot i que ens toquen a nosaltres,
aquests segrestos, aquestes execucions
que més les graven i s'emeten quan convé,
tot això va fent com una pilota molt gran
que combina amb això,
amb aquest fet d'entrar en una redacció
i aleatòriament començar a disparar.
jo crec que en munt de periodisme
i la societat en general,
o sigui, està totalment xocada amb aquest tema.
En línia que deia la Immaculada,
no feien periodisme a l'ús,
però feien periodisme,
aquí també veieu Miguel Villalba,
perquè és una forma molt gràfica
d'explicar coses que passen.
I subtil.
De vegades és subtil i de vegades atacant també,
arribant a l'arrel de les qüestions.
Què et diuen els amics, Maria?
Jo, arrel d'això,
particularment del que és Charlie Hebdo,
com a periodisme sense límits,
que dèiem,
que com dèiem fa no gaire,
doncs m'estimo més a dir el que haig de dir,
que no està agenollat,
declarar fa no gaire algú d'ells.
A França el que es caracteritza
precisament és per aquest periodisme
sarcàstic o irònic,
i no només Charlie Hebdo,
n'hi ha molts altres de diaris,
el que era Garancené,
el mateix a la televisió,
que té molta més difusió
a nivell d'arribar a les cases,
amb els guinyols,
però els guinyols aquests
se fiquen amb tothom,
amb el president de la república,
amb qui cal i amb el papa,
i a veure,
dins del que és la memòria
o diguéssim col·lectiva,
però més íntima,
molts d'aquests pensaments,
penso jo valents,
i transmesos d'una manera amb humor,
per poder intentar treure un somriure,
no deixen de ser crítiques
en fonament d'una realitat
que a ningú s'hi pot quedar alien.
Què creieu que estan pensant
o com estan visquent els parissancs?
perquè recordem que va haver-hi
l'atemptat del metro de París,
que va ser l'any 95,
no?
95,
que va prou a quatre morts també
i desenes de ferits,
des de llavors no havien tingut
un cop tan fort,
a nivell social,
a nivell...
a França no.
El que passa és que tenim els precedents
de l'11 S a Nova York,
els atemptats de Londres,
el de Madrid a l'estació de Totxa,
és a dir que es veu que hi ha
com un cercle,
una espècie d'intentar cercar
el món occidental
en base a fer amb la violència,
i intentar, doncs, això,
doblegar
o, doncs,
sotmetre, no?,
la manera de pensar d'altres.
I això,
parlant de França,
que és un país que jo m'estiu molt
i que conec de prop,
és precisament
el símbol més
representatiu
dins d'Europa
de la conquesta de les llibertats,
les llibertats tant d'expressió
com de creències,
com de credos,
dins d'una convivialitat
molt respectuosa,
però que pot abarcar
tot tipus de manifestacions
de tots els nivells,
tant polítics com religiosos,
com d'altres,
artístics, etcètera.
I això és el que trobo jo
fantàstic d'aquest país,
que no som tots aborregats,
no podem fer que tothom pensi
o cregui igual,
sinó que és precisament
en la diversitat
on es troba
la particularitat
de l'ésser humà.
Abans comentàvem
que potser aquest també
és l'objectiu
d'aquests actes terroristes
és trencar aquesta...
Per mi sí,
perquè França,
França,
per què França?
Tu has parlat,
doncs evidentment,
Espanya, Londres...
França per mi
és un símbol
de llibertat,
també la nostra era
depèn una mica
del que va passar
amb la Revolució Francesa,
si anem més lluny,
però és que a més a més
la societat francesa
està composta
per molta gent
diversa,
no?
Els immigrants espanyols,
els immigrants
a l'onada
d'Espanya i de Portugal,
després de la Guerra
d'Argèlia,
doncs,
moltíssima gent
van els quedar.
Després al final
van acceptar,
sense que fos pejoratiu,
ser pied-noir,
molts jueus.
A veure,
aquesta...
aquesta...
diguéssim,
diversitat,
aquest país pluricultural,
a més a més,
que és capaç
de tenir sentit
de l'humor
i de riure,
perquè això per mi
és un símptoma
de maduresa,
és un símptoma,
doncs,
de poder riure,
no?
De tot,
de n'importe quoi.
Aleshores,
clar,
per això és,
per mi,
la càrrega simbòlica
d'aquest atemptat,
com deia la Sara
al principi,
doncs,
és molt forta,
és molt forta
i especialment...
el que passa
és que els dos germans
que s'estan buscant
són francesos,
han nascut allà,
són parisens,
no?
I llavors aquí també
fa plantejar
tots aquests problemes
o els conflictes
que hi va haver
a la Van Lier,
no?
Ara fa uns anys,
d'una generació
sense masses perspectives,
vinculat a una pobresa
o a una...
o sigui,
una generació jove
que no reconeix
o que no té perspectives
de futur,
no?
Els seus pares van treballar dur,
van emigrar,
estan allà
i resulta que
un imant
o què sigui,
els hi...
comencem a dir
que vosaltres valeu molt,
vosaltres sou herois
i pot haver-hi
aquesta transformació.
Això també ens ha de fer pensar,
no?
Quines coses es poden fer
perquè
una persona
que s'ha criat,
que ha viscut,
que ha nascut
en aquell país
pugui arribar
a aquest punt d'aquí,
no?
Aquest és un tema complex,
ara.
hi ha tants factors,
no?
De fet,
clar,
el tema de les banlieues,
vull dir,
els habitatges aquests socials,
el que realment
al final va acabar sent
guetos,
aquests nois,
evidentment,
doncs,
com qualsevol
potser
noi,
no té per què ser
potser
un habitat
de banlieu
o
amb problemes socials
com han tingut
aquests dos germans,
simplement,
a vegades,
doncs,
al desencert,
la pròpia crisi econòmica,
l'UDU
que tenen
les noves generacions,
a veure,
són persones
molt influenciables.
I llavors,
potser,
però això també
patassà amb els atemptats
a Londres,
no?
També eren joves
nascuts a Londres,
també dels barris,
llavors potser també
estem fallant
en donar a valorar
uns valors
que potser
ja hem donat
tant per segurs
que no,
que noves generacions
ja no els valoren tant
o no lluiten tant,
no ho sé,
però...
Sí,
sí,
sí,
evidentment,
precisament França
jo crec que té més clar
que nosaltres,
fins i tot els valors,
no?
Bueno,
segurament que la Maria
que s'ha estat
visquent
o que hi vius
sovint...
Precisament,
volia parlar
de l'11e arrondissement,
que és on hi havia
la seu de,
o hi és la seu
de Charlie Hebdo,
és potser
un dels quartiers,
de les zones
de París
amb més confluència
cultural
de tot tipus de...
pots trobar restaurants
de tot tipus de cuina,
pots trobar pel carrer
jovent,
a més a més
és un barri
molt jove,
de totes les procedències
tant culturals
com a religioses
i conviuen
amb total tolerància,
respecte
i és una zona
molt viva,
molt alegre
i és el que comentàveu,
és potser
una crisi de valors
però ja
a nivell mundial
vull dir que
això també
es transpira
es respira
a les cases
es respira
amb aquesta sensació
de voler
arribar
a un estatus
que potser
la societat
t'empén
cap a aquest
estatus
de benestar
exagerat
que potser
no totes
les branques socials
hi tenen accés
i és tant
banlieu
com a
interior
però que ho pots trobar
amb un Nova York
o ho pots trobar
en qualsevol gran ciutat
doncs del món occidental
i desenvolupat
sobretot
i llavors
com deien
doncs aquest tipus
de jovent
és molt
susceptible
molt permeable
a captar-los
per fer-los
per fer-los
un rentat
de cap
i abocar-los
cap a
el que
uns
cerebrats
doncs
vulguin
fer
llavors aquí
és quan
és la puda
que això
que ha passat
a París
pot tornar a passar
i pot passar
a París
pot passar a Madrid
pot passar a Barcelona
o a Londres
o a qualsevol lloc
que això també és aquesta incertesa
que s'obre
que no és una qüestió
si ha pogut passar a París
pot passar
a molts altres llocs
i pot ser
qualsevol
pot ser
una diana
qualsevol cosa
pot ser una excusa
per ser diana
d'un atemptat
terrorista
pot ser
l'humor
d'uns periodistes
com pot ser
qualsevol
provocació
del tipus
que sigui
doncs
els ànims
s'hi poden
inflamar
molt fàcilment
evidentment
i això que deies tu
aquesta cohesió
aquesta acceptació
i tolerància
de
de diferents
religions
de diferents maneres
de pensar
però
que tenen uns valors
de respecte comuns
França n'és un exemple
això precisament
és el que a mi em fa
més respecte
més por
en el sentit
que jo crec
que aquest tipus
d'atemptat
sobretot
aquest últim
potencialment
potencialment
és
molt perillós
d'alguna manera
o sigui
l'atemptat
en si ja és
és terrible
però
el que potencialment
comporta
que seria
aquesta
manera de dur
aquestes diferents
societats
o la mateixa societat
pluricultural
dur-la
una confrontació
perquè clar
què aconsegueix
aquest atemptat
radicalitzar
radicalitzar
generalitzar
no tot l'islam
és així
per exemple
però
arrel d'això
neix
sentiments xenòfobs
aquí hi ha
aquí hi ha el debat
que va sorgir
que
ara
amb el twitter
ahir
a Espanya
va ser
trending topic
stop islam
va ser l'únic país europeu
que aquest hashtag
va ser trending topic
això també
el temor que hi havia
inclús Rajoy
ahir va fer declaracions
dient que
aquell no temia
que hi hagués una
islamofòbia
però bueno
ja s'està veient
que és un risc
que també hi ha
d'extremar
les posicions
sí perquè això va una mica
és com un atac
al pensament
a la part més profunda
a l'esperit
de les persones
llavors
què està passant
que si es radicalitza
la societat
si perdem aquest sentit
de l'humor
si som incapaços
de fer el que feia
o el que farà
perquè dimecres que ve
continuarà sortint
Charlie Hebdo
amb més tiratge
si som incapaços
d'això
o si això ens ho posen
en entredit
i ens radicalitzen
les pròpies postures
els pròpies dubtes
que tenim
perquè
no oblidem
que el moment
internacional
de crisi
també influencia
en tot això
el moment internacional
de crisi
i el que està passant
a Síria
i el que durant
aquests últims anys
ja està passant
i l'estat islàmic
que també des d'Europa
s'ha fet veure
que no es veia
quan a Síria
hi ha mort
200.000 persones
i quan s'estan
aquests extremistes
també estan matant
a musulmans
diàriament
i nosaltres
hem pres una postura
de
bueno
i ara et toca aquí
et toca aquí
i és el que deia
potencialment
crear aquesta
o fomentar
aquestes diferències
hi ha hagut
atacs a mosquers
o hi ha hagut
restaurants
a musulmans
bueno clar
és la reacció
una mica
primària
primària
després de l'atemptat
però que
en el que està trencant
aquesta cohesió
de la que parlaves
tu Maria
i és que això
és el que realment
és greu
això és el que realment
és greu
pot evocar
un conflicte
social
pot evocar
la tanta muda
tercera guerra mundial
que està sempre
com a
acechando
i que no
s'hauria d'arribar
a aquest punt
jo el que voldria dir
abans de tot
jo porto aquí uns testimonis
de persones
per mi molt estimades
amb molt de rigor
a nivell
tan intel·lectual
com a
personal
i que
m'amereixen
molt
diguéssim
molt de respecte
i que
d'alguna manera
doncs
els tinc
agraïda
des d'aquí
públicament
ho faré en francès
moi je vous remercie
les amis
pour m'avoir
per venir
vos témoignages
que je ferai
ici
a Tarragona Radio
de votre part
alors
ara has de dir
que has dit
perquè se usen francès
jo volia
agrair
als amics
meus francesos
que s'han prestat
a fer aquests testimonis
d'una manera
molt generosa
i que
per respecte
també
a la seva intimitat
no desvetllaré
els seus noms
però
sí que
m'agradaria
traduir
en la mesura del possible
el que em diuen
un d'ells
m'ha dit
mira
tu saps
el que compta
el més important
pels francesos
que és la libertat
el francès
els francesos
volem dir
el que volem dir
i sabem
no volem ser dirigits
ni tampoc ser
sotmesos
és per això
que vam fer
en un moment
donat la revolució
per posar
en lloc
una democràcia
laica
i doncs
desfer-nos
del que en aquell moment
suposava
els reis
o el poder religiós
cap extremista
no podrà mai
retirar-nos
aquesta
llibertat
i tot atac
no fa
que fer-nos
més forts
i
fer-nos
més solidaris
són testimonis
d'ahir
havien fet
un minut
de silenci
perquè tothom
sabés
el que s'estava
pensant
i sentint
a França
aquest amic
acaba el seu testimoni
dient
que el poble francès
està molt orgullós
i que no
no té por
de ningú
m'hi diu
tu ho pots dir
a la ràdio demà
en francès
un peu
en francès
quelques mots
quelques mots
tu sais
el que compta
el més
per el francès
que és la llibertat
voilà
la llibertat
no i és així
vull dir que
això
ho veus
potser és
caminar
pels carrers
de París
i veure
tot tipus
de nacionalitats
de vestimentes
d'edificis
de culte
del tipus que sigui
doncs
venint d'una Espanya
que doncs
ha estat molt arrelada
en un esperit
molt com a molt
de molt castig
doncs
jo quan començava
a anar a París
això m'aixocava
per desconeixement
de com viure
amb tantes diferents
i plurals
cultures
o nacionalitats
i a mesura que
hi vas anant
t'hi vas fent
i ho trobes
fantàstic
perquè
aprens de tothom
vull dir
tothom
té una visió
particular
de la vida
del que pensa
de Dios
o sigui
del que és
el concepte
de Déu
i que és
totalment
respectable
i que al final
si intercanvies
idees
d'una manera
respectuosa
i fluida
al final
el nucli
de la qüestió
és el mateix
jo vaig llegir
fa un temps
un llibre
fantàstic
que recomano
encarecidamente
que és
Vaticano
2035
és
era un
doncs
és com una
espècie d'utopia
però que
a mi me va encantar
com a possible
realitat
en un futur
on les tres
religions
no
com
musulmana
jove
i
catòlica
poguéssim
coexistir
d'una manera
en pau
i cadascú
amb la manera
amb els seus
rituals
diferents
de pregar
o de dirigir
la Déu
fossin
diferents
però que en el fons
és el mateix
no sé si queda
una mica
fora de
però bé
si seguim
amb el sentit
d'un humor
la comèdia
que es conta
a fer
au bon Dieu
realment
també manifesta
una mica
aquesta
família
tradicional
de la França
profunda
com accepta
doncs
aquesta
dins de la seva família
finalment
com accepta
és una comèdia
que ha tingut
moltíssim èxit
a França
i que l'està tenint
aquí
a casa nostra
també
però
encara que sigui
doncs
una comèdia
potser també
en el fons
hi ha tot això
que estàs dient tu
que és el que
no hauria de trencar-se
no hauríem
de tirar enrere
jo també
volia manifestar
que
igual que tu
evidentment
aquests amics teus
de París
doncs
ho viuen molt de prop
però que l'associació
de francesistes
ara es diem francesistes
abans
eren professors
de francès
de la universitat
a nivell estatal
doncs
ahir
no van parar
de missatges
a l'ambaixada
s'ha fet
molta
molta protesta
i molta
molta carta
de suport
i que aquí
també s'ha intentat
mostrar la indignació
i s'ha fet molt
ahir
durant tot el dia
es va estar
escrivint
a França
sí
i les convocatries
dels minuts de silenci
les manifestacions
i les que encara
hi han d'haver
ara París
ja
convocada
aquesta unitària
però
de tota manera
estem
estem parlant
molt dels valors
que és evident
però clar
aquí també hi ha
interessos polítics
econòmics
que sempre és el que acaba
d'allò
i llavors
quan hi ha una sèrie
d'estats
que coneixem
i que se sap
que hi ha sospites
i en alguns casos
certeses
que estan finançant
segons quin tipus
d'exèrcits
o de
polítiques
extremistes
com podria ser
Qatar
com poden ser
altres països
que
també
des d'Occident
ara estem reclamant
això
també potser
podríem ser
o potser hauríem de decidir
si volem ser més durs
no?
o sigui
prendre d'alguna manera
jo crec que ara
els països d'Occident
no s'han de quedar
amb els braços creuats
això ha sigut molt fort
i hi ha d'haver una reacció
jo no dic
buscar una solució
i ara s'obre
un escenari
molt complicat
i amb molt de risc
que les coses
s'extreminen
en posicions
contraposades
radicals
una última hora
és que la policia
està perseguint
en aquests moments
els dos sospitosos
s'estan perseguint
contra la Charlie Hebdoa
al nord del país
com dèiem
aquesta operació
macrooperació policial
Capri
amb la regió
de Piquipirat
es diu
no perdó
això és el pla
la Picardia
en aquesta regió
i en aquests moments
estan perseguint
estan perseguint
ja en aquesta persecució
policial
al nord del país
aquest sospitor
seria l'última hora
que de seguida
suposo que veurem
per imatges
a través del 324
que estan veient aquí
aquesta persecució
als afores de París
i diu que hi ha nostatges
que s'han amagat
en una empresa
i que hi ha nostatges
als treballadors
per tant
això està
candent
l'operació
està oberta
i candent
què més diuen
la Maria
els amics
també què més diuen
aquí hi ha
hi ha un altre amic
que diu
que trista atmosfera
hi ha a París
il pleu
o sigui
plou
però
on pleur
o sigui
se plora
com
una mica
per fer eco
a la teva creació
del teu CD
diu
i penso
que hi ha
un gran número
o nombre
de francesos
que ha d'estar
descobrint
amb estupor
i terror
que el fundamentalisme
religiós
és molt més important
del que es podia pensar
o que segons
quins
periodistes
complacients
o polítics
ho havien arribat
a dir
no?
ha hagut
a l'11 de setembre
hi haurà
a partir d'ara
el 7 de gener
hi va haver
Madrid
Londres
com comentàvem abans
i tant d'altres
doncs
també
dianes
dins del món
diu aquest
en concret
matar en el nom
de Déu
quina religió
pot patendre
tal horror
jo
estic treballant
precisament
al costat
de
Figaro
que és
d'alguna manera
qui mantenia
o qui protegeix
o qui recolza
Charlie Hebdo
i després
des d'ahir
diu
tot el que és
la zona
està tancada
no s'hi pot passar
no s'hi pot entrar
al diari
per tot arreu
a França
hi ha hagut
manifestacions
35.000
a París
això era
el mateix dia
10.000
a Marsella
a Toulouse
a Lille
i el diumenge
hi haurà una gran
marxa silenciosa
a París
conduïda
per als partits
polítics
sense
el front
nacional
a tot arreu
en el món
la gent
s'està
movent
s'està
manifestant
ho veuràs
per tot arreu
al Figaro
al món
de l'oparició
i a les pàgines
senceres
de mobilització
tothom s'està
mobilitzant
però diu
que al metro
totes les cares
són de preocupació
la gent està
trista
on le sabe
ho sabíem
que fa temps
que
que se temia
per aquest tipus
d'ataque
ja n'havien hagut
alertes
amenaces
però
i ara
sembla que hi ha hagut
aquest tiroteig
també
tiroteig
com a la zona
d'Amactin
Angoel
la coneixeu
aquesta zona
d'Amactin
Angoel
tiroteig
i els suscriptors
us haurien
pres sostatge
segons
que estan dient
en aquests moments
alguns mitjans
francesos
i per tant
aquesta operació
aquesta persecució
a les afores
de París
que està en marxa
i que en fi
dels que pot acabar
en un moment o altre
suposem l'atenció
o veurem
com acaba
pràcticament
estem fora de temps
ja
però a títol de conclusió
de tot el que hem dit
i començo
per la immaculada
i fem una ronda
conclusions
acabarem també
amb la cançó
de la Maria
d'Iblis Oparri
quina sensació
us queda
o quin és el missatge
que creieu
que s'ha d'enviar
a veure
en primer lloc
gràcies
per convidar-nos
i per deixar-nos
expressar
tot el que s'ha dit
suposo que es podria
dir molt més
però
a mi
com a conclusió
el que em queda
és
tolerància
llibertat
llibertat d'expressió
humor
caricatura
i la millor prova
és que la setmana que ve
torni a sortir la revista
amb un millor
d'exemplars
amb el carrer
no
el darrer missatge
és com bé diu
la ciutat
que París
és la ciutat
de la llum
i de la mort
vull dir
això
penso que al final
són els missatges
a nivell humà
que podria
doncs
fer-nos-te
a tots reflexionar
doncs
amb aquests missatges
i amb aquesta cançó
de Maria Parra
i un plis compaguer
Immaculada
gràcies per acompanyar-nos
Immaculada Rius
a vosaltres
Sara Sant
gràcies també per acompanyar-nos
gràcies
Maria Parra
fins aviat
i bon any
gràcies