If there's anything that you want
If there's anything I can't do
Just call on me
And I'll send it along
With love from me to you
Un quart de dues del migdia saludem a Carles Marquès, director de la Caixa Forum Tarragona.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Com es presenta la setmana?
La setmana es presenta romànica.
Molt bé.
Ostres, sembla un anunci.
Setmana romànica.
Setmana romànica, exactament.
Ja, de fet, des del 4 de juny que ho és.
Però, vaja, com que l'exposició funciona bé, agrada molt als visitants
i tenim aquest cicle de conferències romàniques oberts
que vam començar la setmana passada
i avui tenim la segona conferència.
per això, vull dir, realment estem molt ficats en el tema romànic
per l'expo i pel cicle.
De tota manera, també tenim el cicle de cinema per una nit d'estiu
amb Begin Again aquest dimecres a dos quarts de vuit
i continuem, doncs, amb les activitats, a part de les visites a l'exposició
i les visites familiars a l'exposició, doncs, bé, continuem amb el taller d'art.
Ah, no, m'enteixo.
Es va acabar.
Error, error.
No hem dit res.
No hem dit res.
No hem dit res.
No hem dit res.
Cap taller, taller, què és un taller, fora?
No, però aleshores la gent que sí que vulgui tenir una activitat familiar
i a l'espera del cicle de cinema en família que farem el juliol,
doncs, el que sí que té és la visita familiar a l'exposició, doncs, aquest dissabte.
Doncs, entrem en matèria ja amb el punt de l'agenda més proper
i és que, com deia el Carles, avui mateix a les 7 teniu la segona de les xerrades
d'aquest cicle de conferències sobre el romànic,
dins del romànic que acompanya l'exposició.
Romànic obert, que ens durà cap a Poblet?
Ens durà cap a Poblet, exactament.
Cap a, en concret, el claustre major del monestir, de Santa Maria de Poblet
i que ha estat restaurat i ens parlaran, doncs, els criteris de la restauració
i ho farà, òbviament, qui pot, qui té l'autoritat per fer-ho,
que és l'arquitecte que dirigi d'aquests treballs, el Jordi Portal.
El saludem, doncs. Jordi Portal, bon dia.
Hola, molt bon dia.
A veure, ja d'entrada, eh, te farem allò sintetitzar,
tot el que serà en expansió, la xerrada teva d'aquesta tarda.
Què té d'especial el monestir de Santa Maria de Poblet
i com estava abans i com està després?
Bé, el monestir de Santa Maria de Poblet
no és només una peça capdalt del romànic,
del romànic jo diria europeu, fins i tot,
no només català i espanyol, sinó europeu,
i té una particularitat, i és que és un monument,
un monument viu, un monument en el que
la comunitat monàstica original segueix vivent
i segueix mantenint-lo i segueix utilitzant-lo
amb el seu ús original.
El monestir s'ha convertit al llarg dels segles,
a part d'aquest focus, doncs, de vida espiritual i cultural,
s'ha convertit en un referent turístic de primera magnitud.
I aleshores, bé, aquesta confluència d'usos
entre la vida monàstica i el món de la visita turística,
doncs, feia necessari una restauració de la peça capdalt,
que era el claustre, no?, el claustre articula
aquests usos que estava dient, tant la vida de la comunitat
com la circulació dels turistes,
i estava, doncs, bé, en un estat que no s'havia tocat
des de després de la desamortització,
o apena s'havia tocat després de la desamortització,
i necessitava, doncs, d'un bon rentot de cara
i implementar-hi aquelles mesures necessàries
per la seva percepció, per la seva explicació
i, evidentment, per la seva conservació.
Quan vols dir un rentot de cara,
clar, clar, matissem una mica més,
aquest que refereixes a pedres en negrides...
Exactament, hi havia grans problemes,
grans problemes, més que estructural, no?,
a vegades ens trobem en que els edificis
i els edificis antics, medievals,
tenen problemes, doncs, d'estabilitat, no?,
tenen problemes d'estructura, no era el cas de Poblet,
el plaustre major, el que tenia era, doncs, bé,
una sèrie de fluorescències,
tenia una sèrie d'elements pictòrics
que no es veien bé,
tenia deteriorament de la pedra,
tenia, doncs, bé, coses que dificultaven
que lluís com havia de lluïr, no?,
i, a més a més, doncs, eren perilloses
a la llarga, doncs, per la integritat material, no?,
del monument.
Llavors, doncs, el rentat de cara,
el rentat de cara ha estat això.
Per tant, tot i la feinada que heu tingut,
intueixo, no ha sigut res, com deies, estructural,
per tant...
Exacte, nosaltres, la...
diguéssim, el major complit
que ens poden fer i que ens fan
és la gent que el veu ara,
diuen, però si no heu fet res,
si està com estava.
No, no està com estava,
s'han fet moltes coses,
però el que és important és que no es nota,
no es veu, simplement no es veu millor.
i s'entén millor, s'expliquen millor com era
i com havia estat en origen,
i això és el que hem fet.
Digue'ns alguna curiositat
d'això, no?,
o del claustre, o de, en fi,
del monestir de Poblet.
No sé si heu trobat, en aquestes restauracions,
heu trobat algun raconet que no hi comptàveu.
Hi ha hagut alguna descoberta?
Bé, hi ha hagut alguna petita descoberta,
perquè una de les coses que vam fer també
va ser recuperar
una estructura de jardí, no?
El claustre, tots sabem que no només és
una peça arquitectònica,
sinó que té molts elements simbòlics,
i un desig és el jardí.
Llavors, amb la reestructuració del jardí,
vam poder fer una excavació arqueològica
que ens va permetre descobrir
un possible vestigi d'una antiga galeria,
de com hauria estat el projecte,
el projecte amb origen,
i sobretot vam descobrir
una cosa molt interessant
que explicarem en profunditat aquesta tarda,
que sobta molt,
i és que el claustre
que estem acostumats a veure
amb la pedra nua
havia estat pintat,
havia estat pintat
amb colors molt vius,
amb colors molt vius,
no amb origen,
però sí amb una segona fase.
Per què?
Què se sap, Jordi?
Doncs bé,
era simplement
canvis de criteris estètics,
de fet, era així.
Estem acostumats
a veure els edificis nus,
al gran paradigma
del partenor,
a l'acròpolis,
que estem acostumats
a veure el gris
amb el marbre,
i no, no,
ja està pintat.
Doncs el poblet
passa una cosa similar,
d'un inici,
sí que havia estat la pedra nua,
però després va pintar
una forma molt vigarrada,
i és una de les coses
que vam estudiar,
i bé,
els trossets,
encara que hi ha
aquestes restes pintades,
hem pogut conservar-les
i ressaltar-les
perquè tothom
es pugui fer una idea
del que havia estat.
Com a testimoni,
també, no?,
del que havia estat
en una època.
Exactament,
que és una part
de la història
del monestir, no?
Quant de temps
us ha dut
aquesta restauració,
per fer-nos una idea?
Bé, la restauració
en si ha sigut,
en el temps real,
diguéssim,
el temps ha sigut dos anys,
però la restauració
és molt més llarga,
la restauració,
el temps que un comença,
des del moment que un
afronta
les primeres etapes
del projecte,
jo crec que ben bé
set anys,
set anys ens han passat
entre els primers estudis
i deixar-lo acabat,
hem passat set anys.
Clar,
perquè estem parlant
quan us encarreguen
de fer una restauració
d'aquest tipus,
històrica,
estem parlant
no només
que físicament t'hi poses,
sinó que hi ha uns estudis
previs,
has de saber com era allò,
per saber com ho has de deixar.
Per descomptat,
cada cop que comencem
un projecte d'aquesta magnitud,
mobilitzem,
no només l'equip nostre,
com a arquitectes directors,
que al final només som
la part visible,
diguéssim,
mobilitzem molts equips
de tècnics i de professionals,
mobilitzem arqueòlegs,
tècnics en pedra,
mobilitzem estudiadors
i estudiadors de l'art,
molts equips
que treballen
durant molts i molts mesos
abans de tenir clar
el que s'ha de fer
i durant també
l'execució de l'obra.
Ho heu tingut tot clar?
Està tot prou documentat?
O hi ha algun aspecte
en què, bueno,
heu triat
el que us ha semblat millor
però que no està clar
que històricament fos així?
Hi havia prou documentació?
Hi havia...
Bé, hi havia documentació
al Monestir de Poblet.
Tenim una desgràcia
i és que molta documentació
va desaparèixer,
però tenim la fortuna
que ha estat molt estudiat,
amb la qual cosa
teníem molta, molta documentació
i fins i tot fons fotogràfics
bastant importants,
però, evidentment,
sempre hi ha incertidumbre
que acabem descobrint
durant els estudis previs
i sovint,
o que tu deies,
sovint durant l'obra.
I s'han de prendre
moltes decisions
durant l'obra
i és una mica d'això
del que parlarem
aquesta tarda,
de com és aquest procés
de presa de decisions
consensuades, evidentment,
amb tots els equips,
consensuades també, evidentment,
amb la propietat,
amb la comunitat monàstica
i, per l'esportat,
codirigides també
amb el Departament de Cultura
de la Generalitat.
Són sempre decisions
difícils,
però que el fet
de consensuar-les
i de treballar-les
molt bé
des del coneixement,
doncs,
les acaben fent,
ho diré evident,
però acaben fent-les
més fàcils.
De fet,
té una característica,
ara ho has esmentat
una altra vegada,
una característica especial
a aquest monestir de Poblet
i és que si viu,
has de restaurar
un espai
en què s'hi habita,
hi ha uns monjos
que viuen allà,
clar,
és com que vas a casa seva,
no?
I suposo que ells
també hauran ajudat
o dit la seva.
Sí,
per descomptat,
per descomptat
eren uns intervenents
constants
a l'hora
de donar la seva
opinió.
molt important,
no només com a usuari,
sinó també com a,
bé,
com a els seus coneixements
de moltes coses
que nosaltres desconeixem,
no?,
d'aquests monuments.
I és cert
que el fet
de ser un monument viu
en el que hi ha
la comunitat,
perquè el claustre
és la ròtola,
no?,
que articula
els seus usos diaris,
però a més a més
hi havia també
la visita turística,
en la qual cosa
el procés
de posada en obra
va ser bastant
complicat,
va ser bastant complicat
per intentar interferir
el menys possible
en la vida monàstica
i en la visita turística,
és que va ser
curiós.
Jordi,
perdona la desconeixença,
a la monestir de Poblet
és tot romànic?
No,
no,
no,
no,
és que hi ha
uns arcs
que no m'enquadra gaire.
efectivament,
efectivament,
efectivament,
no és tot romànic,
no és tot romànic,
es comença amb estrell gòtic
i acaba sent,
diguéssim,
la part substancial,
la part més important
del monestir
acaba sent gòtica
i romànica
i evidentment
després hi ha edicions
doncs,
doncs,
renaixentistes
i gairebé contemporànies,
no?,
també dintre de la història
del monestir.
Però la part del claustre,
el claustre es comença
amb estrell romànic
i s'acaba
amb estrell gòtic,
efectivament.
Escolta,
i ja que l'exposició
i el cicle de conferències
del Caixa Fòrum
va sobre el romànic,
hi ha algunes generalitats
a l'hora de restaurar
art romànic?
Es deixa restaurar bé
l'art romànic
bé perquè té molta documentació
o malament?
Té alguna característica especial
a l'hora de fer-ne
la restauració,
aquest tipus d'art?
L'art romànic
pot tenir
particularitats importantíssimes
del punt de vista
dels elements escultòrics,
pictòrics,
etcètera.
No és,
jo em diria,
el cas del monestir.
L'art romànic
estem acostumats
amb això,
que els exponents artístics
no només arquitectònics
són molt presents.
El monestir,
al ser,
formar part
de l'ordre
de l'ordre
sestarsenca,
és molt més sobri
en aquest sentit,
amb la qual cosa
no ens hem trobat
amb aquests condicionants
típics de l'art romànic,
però sí,
hi ha tota una sèrie
de consideracions
respecte
la posada amb obra,
els materials,
la pedra,
que sí,
tota l'arquitectura
medieval
és molt especial
i molt particular
a l'hora d'intervenir.
Doncs així,
d'interessant,
es presenta la xerrada
aquest mateix vespre
a les 7
de la Jordi Portal,
arquitecte i responsable
de la restauració
del claustre major
del monestir
de Santa Maria de Poblet.
Ens explicarà
els criteris
i les decisions
una mica,
a més sobre la marxa
que m'agrada prendre.
Exactament.
Jordi Portal,
ha sigut un plaer,
moltes gràcies.
Doncs moltes gràcies a vosaltres,
ja ens veiem aquesta tarda.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Xula aquesta xerrada també,
suposo que tot el cicle.
I el fet aquest
d'haver d'anar
decidint
contínuament,
que a més,
clar,
és tota una responsabilitat.
I la setmana vinent,
el dilluns vinent,
si vols,
ja en parlarem,
doncs el miracle.
Home,
d'aquest n'hem de parlar
perquè a més ens toca a prop
i la gent podrà posar fotografia,
i també segurament
agafa de la...
És curiós, eh?
Vull dir,
segurament és més conegut
al principi i al final.
És a dir,
que l'amfiteatre
tothom ho té present.
La presó
el presidi
per memòria
gairebé...
Bueno,
a part del documental
per memòria
allò de transmissió oral,
doncs també,
però les dues esglésies
o l'església
i el convent
que hi va haver
entremig,
tot i que evidentment
es veuen les plantes
a l'arena,
i jo crec que...
Quasi que no el veus,
no allò?
Sí,
molts dels tarragonins
no en són tan conscients,
eh?
De que allí hi havia,
doncs això,
una basílica
i un convent.
Al Caixaform
seguim parlant,
doncs,
de romànic
aquesta tarda
cap a Poblet.
Carles Marquès,
director de Caixaform Tarragona,
moltes gràcies.
A vosaltres.