Comença Toquem Pedra, un espai en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, ICAC.
Avui, programa número 25, que fem amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
Parlem del món funerari a la prehistòria, amb dos convidats.
Parlem amb Joan Canela, investigador escrit a l'ICAC.
Ha estat investigador en formació de l'ICAC i des del novembre, ja doctor amb la tesi,
Evolució del poblament del paisatge a Cosetània Occidental,
durant el tercer mil·lenni abans de Crist.
Ell ens parlarà de la peça del mes, que són unes denes de collaret excepcionals i de gran bellesa.
L'altra investigadora és Mari Carmen Belarte, investigadora de l'ICAC,
experta en prehistòria, que ja ha col·laborat altres vegades amb el Toquem Pedra
per parlar del món íber i del món númida a l'actual Tunísia.
És la doctora de la tesi del Joan.
Què, Toquem Pedra?
Doncs, efectivament, com us dèiem, avui, programa número 25 del Toquem Pedra
des de la seu de l'ICAC, des de la plaça d'en Rovellat.
I parlem d'això, del món funerari a la porta història.
i ho farem amb aquests dos convidats.
D'una banda, podem saludar, doncs, algun d'aquests investigadors.
I, de fet, investigadora, la Mari Carme Belarte.
Mari Carme, què tal?
Belarte, bon dia, benvinguda.
Bon dia, gràcies.
Parlem, de fet, novament amb ella, la Mari Carme Belarte,
amb la que ja vam parlar en alguna ocasió, en aquest Toquem Pedra.
I també, doncs, podem conversar amb l'altre investigador,
que també està fent aquesta recerca en aquesta matèria que ara explicàvem,
el món no funerari a la porta història, que és Sant Joan Canela.
Joan, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
I ens parlaràs, a més a més, el Joan ens parlarà de la peça del Més,
que és aquesta que tenim aquí, no?
Una peça que es va localitzar en aquest llaciment de la xitxa de Punta Ró a la Secuita, no?
És a dir, que, per tant, ben a prop de qui en som nosaltres, no?
Sí, exactament.
Bé, diguéssim que aquesta peça del Més és una peça del Més
un pèl diferent respecte a les que s'han passat anteriorment per aquest programa,
perquè no es tracta d'una peça en concret, sinó que és d'un gran conjunt.
Es tracta exactament d'un gran conjunt de denes de collaret,
que en la seva pràctica totalitat són de vidre,
i que van ser localitzades en aquesta xitxa que vam excavar l'any 2012 al Punta Ró.
La singularitat d'aquestes peces és que en contextos protohistòrics són difícils de localitzar.
Hem de pensar que són peces de, gairebé en aquest conjunt que estem parlant de 5.490 denes,
la gran majoria tenen un diàmetre de 2-3 milímetres, fins i tot un diàmetre inferior,
per tant, són peces que són difícils de localitzar a simple vista si no es garbellen els sediments,
i això fa que siguin relativament difícils de localitzar en contextos arqueològics,
i en els contextos en els quals s'ha de localitzar són contextos funeraris.
Si de cas també podem anar desenvolupant al llarg d'entrevista una mica
tot el concepte aquest de localització d'aquestes restes a la xitxa del Punta Ró,
perquè no es tractaria pròpiament d'un context funerari original.
Què és una xitxa?
Joan, com ho podeu explicar?
Una xitxa i què simbolitza en aquest conjunt de la seguita?
Bé, les xitxes són en el que en arqueologia parlem d'estructures negatives.
Diguéssim que les estructures positives són aquelles que es construeixen en alçada,
per exemple, murs, per dir-ho fàcilment,
i aquelles que s'escaven a la subsol o diguéssim que estan pròpiament construïdes
són estructures negatives.
Les xitxes són grans contenidors subterranis que s'escaven a la subsol
en el qual s'emmagatzemaven, bàsicament, cereal.
Solien ser molt grans,
poden tenir perfectament 3 metres de profunditat
i un diàmetre màxim de més de 2 metres,
i permetien amagatzemar grans quantitats de cereal,
tonelades estem parlant,
i a més, amb la peculiaritat que es podien conservar durant molt de temps.
Quedaven tancades hermèticament
i el cereal podia perfectament estallar 100 anys.
Ara seguirem aprofundint en aquest jaciment de la seguita,
però també n'hi ha de relacionats a Maricarma
a la zona de Terres de l'Ebre, per exemple,
on també heu intervingut.
A la zona de Terres de l'Ebre,
el que hem intervingut és en necròpolis.
Ara passem al tema funerari, suposo,
perquè justament a les Terres de l'Ebre és un lloc on no hi ha sitges,
però en canvi sí que estem excavant,
hem excavat algunes necròpolis,
o sigui, el terme que fem servir els arqueòlegs
per anomenar els cementiris a l'antiguitat.
Aleshores, bé, nosaltres des de...
O sigui, en els últims anys,
amb un equip format per investigadors de l'ICAC
i de la Universitat de Barcelona,
hem treballat en tres necròpolis,
dues d'elles estan a la Ribera d'Ebre,
a Flix i a Ribarroja d'Ebre, concretament,
i són més antigues, una miqueta anteriors a l'època ibèrica,
i recentment hem iniciat un altre projecte a Oldecona,
d'època ibèrica.
Què heu trobat amb aquestes intervencions?
Per exemple, restes socis se'n troben?
Sí, aviam, se'n troben,
però aquestes necròpolis presenten una peculiaritat,
i és que són necròpolis d'incineració.
O sigui, el ritual funerari,
a partir d'aproximadament l'any 1000 abans de Cristo,
si estem parlant de fa 3.000 anys,
hi ha un ritual que es generalitza,
i que és la incineració.
Abans d'aquesta època, al llarg de la prehistòria,
la gent s'enterrava, o sigui, s'inomava,
s'enterrava com ara es fa en la major part de casos,
però a partir d'aquest moment,
a partir de l'any 1000 aproximadament,
hi ha un canvi,
que segurament correspon a un canvi de creences,
a un canvi que potser té altres implicacions culturals,
que seria molt complex d'explicar
en aquest espai que tenim,
però en tot cas,
comencem a trobar que tot arreu,
en bona part d'Europa occidental,
la gent cremava els difunts
i els s'enterrava,
com ara també es fa fer,
i de fet és una tradició que està una mica tornant,
un ritual que està tornant,
dipositava les restes sòcies
dintre d'uns contenidors de ceràmica,
d'unes urnes que s'anomenen,
com ara també ho diem,
i les s'enterraven.
I a vegades s'enterraven acompanyades
del que anomenem aixubar funerari,
que són petits objectes, ofrenes,
que a vegades potser eren elements
que portava el difunt col·locats
quan el van cremar,
i a vegades són objectes
que la gent després col·locava
com una mena d'ofrena,
una qüestió evolutiva, ritual.
Entre aquests elements
hi ha peces diverses d'ornament
i entre ells hi ha les denes,
que per això considerem,
d'aquí ve la relació
entre aquest conjunt del punterró,
que està en una sitja,
i el món funerari,
que és un element que tot jovint
s'utilitzava per guarnir els difunts
o que s'enterrava juntament
amb les restes dels difunts.
Joan, ara ja ets doctorat,
com ha anat aquest procés
i com ho valors, l'experiència?
Bé, a veure,
molt content d'haver pogut dedicar
tres anys de meva vida
a fer aquesta recerca,
haver-la combinat amb èxit
d'haver assolit el doctorat,
i a partir d'ara
plantejar-me una mica
cap a on dirigeixo la meva carrera,
o en un sentit més global,
la meva vida.
Per tant, pensant en el futur,
el futur que pot ser
el futur més immediat,
com l'has vist,
tu que l'has tutelat,
Mari Carme,
i quin diries que és l'actiu
més important d'aquesta recerca
que ha fet el Joan?
Home, el Joan, de fet,
al llarg d'aquests anys,
és el que s'espera
dels investigadors
que en diem en formació,
sinó en procés de fer la tesi,
ell ha après,
diem tot el que és,
els rodiments
i tots els mecanismes necessaris
per desenvolupar
un projecte de recerca,
llavors, no només a nivell de...
En fi, a molts nivells,
des de recollida de documentació
de publicacions fetes
per altres autors,
sinó també a iniciar ell mateix
projectes de recerca propis.
Ell, per exemple,
a la marxa de la seva tesi,
paralitja aquesta excavació
de la qual parlàvem,
al Punta Rossi,
que ella comença a dirigir excavacions,
a fer treballs de prospecció,
a fer una sèrie de recerques,
ja com a arqueòleg,
diguéssim, com a investigador.
Llavors, ella ha fet una formació completa
en aquest sentit,
i de manera que pot ja
iniciar els seus projectes.
En tenim, Joan,
tenim projectes amb men,
en funció de tot aquest bagatge,
d'aquests tres anys,
per on passa el futur més immediat.
Bé, junta amb la Carme de l'Arte,
hem desenvolupat un projecte quadrinal,
un projecte a quatre anys vista,
que s'ha basat en bona part
en la recerca que havia regeixat
en el meu tesi,
en el qual hi ha diferents intervencions.
De fet, per exemple,
a dilluns vinent,
comencem una d'aquestes intervencions
al municipi de Nulles,
al jaciment que coneixem com rebassats,
que perquè ens entenguem
és una petita granja
de l'ibèric ple,
el que vindria a ser una masia
als nostres dies.
Així, soben les distàncies.
I què se'n conserva d'aquesta masia
dels rebassats?
La estem parlant de fa 3.000 anys,
no? O més? 3.000 o...?
No, això és menys antic
que el que deia
de l'inici de la incineració.
Ara estaríem parlant
del segle III abans de Crist,
o sigui, d'uns 2.200 anys o així.
Bé, és antic, però...
no tant, no?
Llavors, en aquest cas,
aviam, què se'n conserva?
Doncs això és el que anem a intentar descobrir.
De moment, el que s'ha documentat fins ara
és on...
Bé, el que s'ha fet
és una primera intervenció
on s'ha eliminat
la primera capa de terra,
no?
Superficial, que diem,
i s'han documentat, doncs,
les restes de murs
que delimiten un edifici
format per diverses estances,
segurament amb un pati,
amb un gran espai obert.
I bé, i això,
per què diem que és una granja
si no sabem encara
ben bé el que hi ha?
Bé, nosaltres,
pel coneixement que tenim
d'altres excavacions
en el territori,
sobretot d'aquesta zona
que anomenem la Cossetània
en època ibèrica,
de comarques de Tarragona,
de la part central de Tarragona.
Doncs sabem que hi ha
diferents tipus d'assentaments,
que hi havia grans assentaments,
grans poblats
fins i tot en categoria de ciutat,
altres nuclis més petits
tipus aldees,
però també hi havia
algunes explotacions agrícoles
que són molt més petits,
és a dir, les dimensions
són un dels elements
que ens indiquen
aquesta funció.
N'hi ha una que es va escavar,
per exemple,
a una d'aquestes granges
a Conit,
que es diu el Fondo del Roig,
que era un edifici,
doncs, això,
format per una sèrie d'estants
en un organitzat
d'entors de patis
i que estan dedicats
a una activitat agrícola
molt clara.
Llavors, esperem,
diguéssim,
per paral·lel
amb aquests altres
llocs que coneixem,
esperem,
doncs,
creiem que és un jaciment
d'aquest tipus.
I ara esperem
que en els treballs
d'excavació
a partir de la setmana que ve
puguem tenir més dades
i saber, doncs,
esperem poder trobar restes
d'aquesta activitat agrícola.
En què pot aportar
aquest monument
en aquesta època
a nivell de noves descobertes,
què pot aportar?
Hi ha, en certa manera,
un forat negre
d'informació,
de coneixement
en aquesta època
de l'antia cosetània?
Bé,
precisament,
aquest tipus d'exerciments,
per la seva ubicació
en llocs relativament plans
i per ser de dimensions
molt més reduïdes
que un poblat,
perquè ens entenguem,
es solen conservar pitjor,
no s'en tan evidents
i estan molt menys estudiats
que tot aquest altre tipus
d'assentaments.
Llavors,
el que és a nivell
d'aquesta categoria
d'assentaments
pot aportar molta informació
sobre el que es cultivava a l'època,
com s'organitzava
els espais
en aquest tipus d'exerciments
i creiem que podem fer
aportacions interessants
a la investigació.
Arrenqueu, per tant,
ja el mes que ve,
el principi de febrer,
i estareu, suposo,
amb les quantes setmanes
intensives
en funció del que vagi sortint.
Estarem dues setmanes.
Això, de fet,
va una mica lligat
també a qüestions
pressupostàries,
no tant a les troballes,
que a vegades potser
val la pena estar més temps,
però a vegades potser
quedem limitats per això.
De moment estarem dues setmanes,
però és prou temps.
O sigui,
és temps com per fer,
per obtenir
algun bon volum de dades
per començar.
Després pensem
que després de l'excavació,
que és una mica
comparem d'arqueologia,
sempre tothom té al cap
el que és el treball de camp,
però després també hi ha
tot un temps
de fer estudis
de laboratori
dels materials i tal,
i creiem dues setmanes
terreny, ja ens dona
prou volum de feina
per estudis posteriors
i esperem que per avançar
en el coneixement
d'aquest període.
Tornem a les necròpolis.
Què ens aporten
del moment social
que viu
aquella societat
una necròpolis
i quina informació
ens aporta?
Com podem fer el dibuix
de la societat
a través de la necròpolis
o del que sabem
de les necròpolis?
De fet,
aviam,
aquesta és una pregunta
que és molt interessant
i per una banda
és interessant
i realment
és encertada
perquè realment
la necròpolis
ens dona molta informació
de la societat
i per altra banda
té una resposta
difícil,
i és una mica
l'estudi de les necròpolis
és una mica
podríem dir
com trampós,
en el sentit
que nosaltres
quan estudiem
les necròpolis
trobem
una sèrie
d'enterraments,
és a dir,
que normalment
poden ser fosses,
o sigui,
un forat de terra
amb l'urna
o a vegades
poden ser
estructures tumulars,
un element de pedres,
un túmul
amb l'urna dintre
i com abans comentava,
a vegades
van acompanyades
d'altres objectes.
Normalment
considerem
que
quants més elements
té una tomba,
més riquesa
tenia la persona,
el difunt,
o sigui,
elements com ara
que a més
de l'urna
on hi ha els ossos
poden haver
altres peces
de ceràmica
com que poden ser
ofrenes,
potser alimentàries
que se li feien
al difunt,
objectes d'ornament,
batalls,
aquestes denes
o descollarets,
és a dir,
elements d'ornament
personal.
En època ibèrica
és molt freqüent
trobar armament
també,
que s'associa
amb el fet
d'unes classes
benestants
a unes elites
guerreres,
militars,
però clar,
tot això
no sabem fins a quin punt
és un reflex real
de la societat
o si és
una
diguéssim
una
aparència,
no?
És a dir,
no sabem si realment
les persones
s'enterraven
amb aquells elements
característics
de la seva ocupació
o de la seva
riquesa
en vida
o si a vegades
hi havia una,
d'alguna manera
es falsejava
la imatge
que es volia donar.
De tota manera,
per resumir,
en general
el que trobem
és que
al llarg
de l'edat
del bronze
final,
la primera
edat del ferro,
o sigui,
a partir d'aquest
moment que et deia
abans
de l'any 1000
i els primers segles
a partir
d'aquest
mil·leni,
doncs
hi ha una,
predomina
una igualtat social,
o sigui,
que les tombes
són bastant semblants,
no hi ha grans
concentracions
de riquesa
i a mesura
que avancem
en el temps
i ens anem
cap a època ibèrica,
cap al segle 6
abans de Crist,
comença a aparèixer
més desigualtat
i començem a trobar
alguns conjunts
més importants
en,
o concentracions
més importants
d'elements
més rics
o més,
o més,
un major nombre
d'ofrenes,
etcètera,
en algunes tombes,
no?,
que ens indiquen,
bueno,
que ens fan
que interpretem
com que hi ha
més desigualtat social.
Això fa interpretar,
no?,
fa pensar en un canvi
social
en aquesta època,
no?,
que pot veure
a través d'aquests,
o sospitar,
a través d'aquests
vestigis.
Sí, exacte,
aquest és un element
que a més,
si el comparem
amb els nuclis d'habitat
també hi ha altres indicis
també d'increment
de la complexitat social,
no?,
en els indicis
del període ibèric,
no?,
després,
bon,
altres aspectes
dels que podríem parlar
però també és molt complex
i és molt difícil
de resumir
en poques paraules,
no?,
però també en el món ibèric
un element molt interessant
és que,
així com hi ha primer
aquesta concentració
de riquesa
que comento,
el que anomenem
ibèric antic,
el segle VI o així,
VI-V,
que després
el que passa
és que les necròpolis,
el nombre de necròpolis
es redueix enormement,
és a dir,
coneixem molt pocs enterraments,
molt poques necròpolis
als segles posteriors
i deduïm que potser
hi ha una relació
entre els assentaments
principals
i les elits
i el fet
del dret
a enterrar-se
en una necròpolis.
Llavors,
no sabem,
la majoria
de la població,
més pobra,
per dir-ho d'alguna manera,
no sabem
quin ritual funerari
rebien
perquè no els trobem
documentats
en els...
o sigui,
no trobem...
ens falten morts,
per dir-ho d'alguna manera,
no?,
en l'estudi del món idèric.
Doncs Joan,
això és un camp apassionant,
no?
Sí,
i tant,
i tant.
Bé,
també,
potser podríem enllaçar
una mica
amb el tema
de la sitja
perquè s'entengui
quina és la vinculació
que hi havíem vist
amb el món funerari,
no?
Nosaltres,
quan localitzem
la sitja del Punta Ró,
ho fem a partir
de l'aparició
de materials superficials,
doncs bronzes superficials,
que a més havien estat
clarament
afectats
per l'acció del foc.
Aquest tipus de bronzes
són molt similars
als que es localitzen
en les necròpolis
que està explicant
la Carme.
Llavors,
ens vam decidir
intervenir allà,
ens vam ficar en contacte
amb el servei d'arqueologia
que ens va felicitar
molt la feina,
vull dir que amb això
també els hem d'estar
molt agraïts,
i vam iniciar
una intervenció preventiva
perquè esperàvem
localitzar
una necròpoli
d'aquest període.
La sorpresa
va ser aquesta,
que quan vam començar
a excavar
ens apareixen
una sitja
amb una gran quantitat
de bronzes,
d'enes,
que hem d'acabar
d'interpretar,
de veure
exactament
per què
i com
hi han acabat
allà dins,
perquè no estan
en la seva posició original.
I això com ho fareu?
Com es fa això?
Meteològicament parlant?
Meteològicament parlant?
Bé,
a partir d'un bon estudi
del registre arqueològic,
o sigui,
a part de tot el que hem localitzat
a la sitja
de materials
de bronza
de les denes,
tot el que hi acompanya
del material ceràmic,
també
la fauna
i també
els estudis carpològics
i això.
I a part,
intentant
veure paral·lismes
amb altres
troballes similars,
que no n'hi ha gaires,
però n'hi ha,
i a partir d'aquí
acabar veure
exactament
quina és
l'explicació
que li podem donar.
Per això és tan excepcional,
no,
aquesta troballa,
Carme?
Per això és tan
estranya, no?
Sí, de fet,
les sitges,
normalment quan s'escaven sitges,
o sigui,
quan s'escaven les sitges,
normalment no les trobem,
és molt estrany,
és molt poc habitual
trobar-les amb el seu
contingut original,
seria amb el cereal
que comentava en Joan,
perquè normalment
quan és
en època ibèrica,
ells les omplien de cereal,
llavors quan calia
les obrien,
etcètera,
les guidaven
i, bueno,
llavors,
el més normal
seria trobar-les,
és a dir,
trobar-les amb cereal
és pràcticament impossible
perquè el cereal
no es conserva
al llarg del temps
a no ser que s'hagin incendiat.
El que sí que trobem
normalment
és que un cop
ja s'havia embuidat
perquè ja s'havia
hagut de fer servir
aquell cereal,
es reomplien
amb deixalles,
no?
S'hi abocava tota mena
de...
A vegades trobem
materials constructius
o trobem terra,
pedres,
una mica de tot
i tot sovint
amb aquesta terra
que la reomple
doncs hi ha de tot.
Bueno,
hi ha elements arqueològics,
hi ha materials arqueològics,
hi ha elements de ceràmica,
pedres de molí,
complir i colmatar.
Però,
de tant en tant,
molt excepcionalment,
en alguns jaciments
que tenen
una abundància de sitges,
s'ha documentat
dipòsits rituals
en el reompliment
d'aquestes sitges.
O sigui,
un cop ja no funcionen,
ja no serveixen
com a element
d'emmagatzem,
es colmaten,
es reomplen
i trobem alguns subjectes
que són clarament
de caràcter ritual
i que estan posats
intencionalment.
Això s'ha documentat,
per exemple,
a Puntors,
que és un jaciment,
ens anem a l'altra punta
de Catalunya,
ens anem al nord,
a l'Empordà,
també al turó
de la Font de la Canya,
de Vinyolent del Penedès,
que està molt més a prop.
I aquí al Punteró
tenim un conjunt
que està format
per elements
que bé,
que semblen,
són elements
que normalment
es documenten
en el món funerari,
bronzes,
sempre elements d'ornament,
penjollets i tal,
i denes de collaret,
que no sabem
si venien de tombes
que han estat destruïdes
o si tal vegada
és un dipòsit
botiu,
també un element ritual,
per això que a partir
de comparar
amb altres contextos
a Catalunya
o fora
i d'un estudi
molt a profunditat
de tot el conjunt,
hem d'acabar
de definir-nos
i de decidir
com ho interpretem.
Però clar,
mai tenim la certesa absoluta
que no ens hem equivocat.
Què vau trobar
a finals d'any passat
a l'excavació
d'Ull de Kona
en concret?
Què vau trobar,
Ida?
Hem trobat restes
d'una necròpolis
ibèrica
que també està formada,
són urnes
també funeràries
de ceràmica
que contenien
les restes
d'incineracions
amb els ossos,
les restes
d'ossos cremats,
amb alguns elements
de xubà,
a vegades apareixen
alguns elements
de bronze
i de ferro,
també en aquest cas
amb armament de ferro.
És una necròpolis
per això que està
una mica,
està bastant destruïda
per activitats agrícoles,
és un dels problemes
que així com els llocs
d'habitat a ibèrics
normalment estan
en llocs elevats
i solen estar
més ben preservats,
no sempre tenim
la ciutat ibèrica
de Tarragona
que té una ciutat
al damunt actualment,
però bé,
diguéssim que
els poblats ibèrics
se solen documentar
bastant millor,
en canvi les necròpolis
solen estar en llocs plans
i molt sovint
en llocs
on hi ha hagut
una afectació agrícola.
Però bé,
tot i amb això
hem obtingut
dades interessants
sobre el món funerari
i...
Ja,
última pregunta,
últimes preguntes.
Quines són
les grans incògnites
de Cossetània?
O sigui,
què és el que sabem
i el que no sabem?
Sobretot el que no sabem
de Cossetània.
Joan.
Ui,
el que no sabem
són moltes coses,
eh?
Clar,
per començar
hi ha
tota la discussió
en torn de
de la
terroga
en la protohistòrica,
de la ubicació
de què sé,
si és que realment
què sé és un lloc
a ubicar
i, clar,
aquí entrem
en tot un discurs
molt més complex
a nivell
de discussió
de fonts
i de gran diversitat
de parès
entre tots els investigadors.
Ara
està sortint
unes troballes
molt interessants
a l'enjacent
de Huilar,
del qual
podeu parlar un dia
amb els investigadors
Jordi Huilar
i Jaume Noguera,
en el qual
han localitzat
un gran sistema defensiu
a l'assentiment
ibèric del Huilar,
que és una d'aquestes ciutats
que abans explicava la Carme
que hi havia
a la Sassetània
i que sembla
que estan trobant
indicis
que lliguen
aquest jaciment
amb una batalla
de la Segona Guerra Púnica
i que a més
això
permet quadrar
molt bé
un dels pocs casos
en el qual
tens en les fonts
una ciutat ibèrica
amb un nom
que es cita com a
Quisa o Quisis
depèn de la font
que es pot vincular
amb aquest jaciment.
Llavors,
el pas següent
és
Quisis o Quisa
és Quese?
Deixem un interrogant.
Doncs deixem aquest interrogant
en l'aire
i acabem amb aquest interrogant.
Avui en aquest
toquem pedra
número 25
amb Mari Carme
Belarte.
Mari Carme,
gràcies.
i segon
toquem pedra
ja em vindrà
un tercer segur.
Gràcies.
Gràcies.
I també amb el Joan Canella.
Joan, gràcies
i fins la propera.
Que vagi molt bé.
A vosaltres.
Doncs tanquem aquest
toquem pedra
com deia
número 25
des de la seu
de l'ICAC
des de la passant
Rovellat
com sempre
amb la producció
de Carme Badia
el control tècnic
Joan Maria Bertran
us ha parlat
Josep Sonia
i tornem ja d'aquí 15 dies
que vagi molt bé.
Adéu-siau.
i tornem ja d'aquí 15 dies