This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Saludem el seu director, aquí a Tarragona, Carles Marqués. Carles, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos, que sabem que esteu ja una mica tancant temporada.
Exactament. Això el juliol és com el desembre, una mica.
Al final, fins i tot, hi ha coses que hi ha més balans i més coses que has de preparar que no el mateix desembre.
És final d'any.
És final d'any. A més, esteu ja preparant, com qui diu, la temporada després, no?
L'exposició que s'inaugura el dia 15 de setembre, que no ho diré,
però és una exposició que...
Era un gac.
Georges Mélié, la màgia del cinema.
De fet, ja ho sabíem una miqueta, no? Ja havíem fet activitats prèvies i tot.
Ja havíem fet, sí.
La Llet dels Museus?
La Llet dels Museus ja ho va anunciar. Sí, crec que és una gran exposició.
En fi, ja arribarà perquè de moment encara hem de gaudir i tastar bé aquest temps del romànic
que tenim encara fins al dia 16 d'agost a l'Espai Caixa Fòrum i ja us podem avançar
que nosaltres en farem una visita guiada el dilluns vinent.
Vindrem a Caixa Fòrum, ho explicarem a Maurega Serveis Culturals i us ho explicarem dilluns.
De tota manera, mira, ja fent una mica de gent de Carles, visita guiada familiar aquest cap de setmana, veritat?
Exactament, aquest dissabte a les 6 de la tarda fem la visita Art en Família,
que és una visita guiada a l'exposició, però pensada per famílies i els nens i nenes a partir de 5 anys.
A partir de 5 anys, oi?
Fins a qualsevol edat.
Dissabte a les 6, cal inscriure's?
Sí, sí, sí, sí. Són grups en places limitades, una trentena de persones i per tant és preferible apuntar-s'hi abans.
Seguint amb l'agenda d'activitats de la setmana, parlem de cinema infantil també, tanquem el cicle aquest dijous.
Aquest dijous, exactament, amb Un gat a París, que és una pel·lícula així deliciosa sobre un gat que porta una doble vida,
i això és el dijous 16 de juliol a dos quarts de 6, que diràs, podria ser el 14 de juliol, parlant de París,
vull dir que demà és el Dia Nacional de França, però no, és el 16, 16.
Ai, que ben lligat, que ben trobat.
Molt bé, molt bé, molt bé.
En canvi, dimecres 15...
En canvi, dimecres 15, que no sé si és el Dia Nacional del Yemen, ni idea, francament,
però si ho és, doncs mira, festa doble, perquè fem la pesca de salmón en Yemen,
el dimecres 15, a dos quarts de vuit del vespre, que és la pel·lícula que tanca aquest cicle de pel·lícules actuals,
cinema per una nit d'estiu, que realment són pel·lícules que al mateix temps són, això, independents,
és a dir, no són de les que habitualment veiem a les cartelleres,
i al mateix temps els tenen aquest punt fresc o divertit, una mica divertit.
I no sé si ho van fer prou incidència, però, mira, ho remarquem a l'última, no?,
però val la pena sonar per això original, subtitulada.
Això és un valor afegit, no ho acostumem a trobar-me.
Sí, sí, exacte.
És el plantejament que fem en pràcticament tots els cicles, és la filosofia de la casa.
I quan no ho hem fet, és a dir, a vegades fem cicles que el que interessa, doncs, és,
més que la pel·lícula en si, les pel·lícules aquestes de cooperació internacional,
que ens interessa el documental o el missatge i tal,
aleshores, doncs, la decisió és fer-ho en versió doblada.
Però si no és així, si no és, diguéssim, que primem això, doncs, el missatge
o el contingut més enllà, doncs, de la pròpia obra d'art,
ja sabeu que els cineastes amb això, doncs, pensen que sempre és millor
la versió que ells han dirigit, és a dir, la versió original,
doncs, a la resta de pel·lícules, la filosofia de la casa,
és fer-ho en versió original subtitulada.
Molt bé.
Doncs, fets aquests apunts d'agenda pel que queda de setmana,
us parlem ara de dos dels tallers, encara, que tenim oberts,
dedicats a nens i nenes que participen en casals d'estiu o esplais.
No estan oberts a la població en general, però, de retruc,
com que hi participen molts nens i nenes de la demarcació,
segur que a casa algú us en parla, eh?, de que ha vingut.
Això mateix. I qui sap si algun d'aquests tallers...
Qui sap, eh? No estic aventurant res.
Però potser algun dia el podríem veure com a familiar.
és a dir, són tallers que, com que tenen vida,
doncs poden oferir-se amb altres formats més endavant.
Digue'ns els noms dels tallers, Carles.
A tu et fa gràcia, sobretot el senyor, el segon dels tallers, cap problema.
I el primer també és divertit.
Ciència, a part de ser molt rigorosos i molt científics,
saben posar títols divertits.
ombres per aquí i per allí, aquest és un,
i l'altre, el que et farà gràcia a tu, és glu, glu, glu, on vius tu.
És que hauríem de veure el Carles, eh?, un senyor, doncs,
amb el seu vestit i tal, i seriós, dient glu, glu, glu, on vius tu.
Són tallers de ciència, atenció, traçats de nens i nenes,
d'entre 3 i 8 anys, aproximadament.
Aproximadament, un entre 3 i 8 i l'altre entre 3 i 5, sí, sí,
però més o menys ens movem per les mateixes, les mateixes anats.
Doncs, connectem ara amb dues de les responsables
de l'àrea de ciència de la Fundació La Caixa,
i, per tant, responsables també de la programació d'aquells tallers,
saludem-lo, la Ruiz, i Esther Arderiu.
Em sembla que tenim a l'altre costat el telèfon l'Esther.
L'Esther, em sembla que la tenim preparada de moment.
Esther Arderiu, bon dia.
Bon dia.
Aquí estem, bon dia.
Hola, Esther, ara em sentim?
Sí, sí.
Sí? Esther, a quins tallers no els explicàveu?
Jo quasi que començaria preguntant-vos
quina és la filosofia que hi ha a l'àrea de ciència, no?,
a l'hora de programar aquests tallers científics d'estiu.
Bé, des de l'àrea de ciència el que intentem sempre
és fer activitats per tot el públic, no?,
ja siguin nens i nenes que venen a l'escola,
ja siguin nens i nenes que venen en temps de lleure,
com poden ser ara els plàgics als estiu, no?
Aleshores, la filosofia una mica és donar estímuls
a favor del coneixement, però de la forma més dinàmica,
més experimental i més divertida que sigui possible, no?
Especialment ara el context de l'estiu, no?,
on la diversió i aprendre d'una manera amena i estimulant
és el que primem.
Molt bé.
De quina interia ens vols parlar, Esther?
Doncs, si voleu, us parlo de Glu, Glu, Glu, on dius tu?
I després la meva companya Lola us parla del de les ombres.
Perfecte, fem-ho així, doncs, sí.
Doncs, mira, veig que us ha cridat una mica l'atenció al títol, no?
Bé, és divertit.
Sí, em posa una mica de vegada que l'he de dir així, un compromís.
Sí, és que la veritat és que quan pensàvem una mica
amb els nens i nenes, els que va adreçats,
que són nens i nenes de 3 o 6 anys,
pensàvem que havia de ser així, havia de ser divertit
i a la vegada havia d'orientar una mica sobre què anava, no?
I vam dir, home, fem un joc així, una mica onomatopeic, no?
Allò de Glu, Glu, Glu, perquè va de peixos, bombolles
i on vius tu, que és la part de contingut,
perquè s'intentava que els nens i les nenes s'adonin
de com és el mar on viuen els peixos que ells treballaran, no?
Aleshores, és un taller que s'entra en la Mediterrània,
el nostre mar, no?
I intenta explicar-los una mica això, no?
On viuen els peixos de la Mediterrània, no?
Què és el que caracteritza la Mediterrània, no?
Des de la temperatura de les seves aigües,
el gust de la seva aigua, el color del mar,
quins són els éssers vius que hi habiten,
tant animals com vegetals, no?
Les plantes, les praderies de Pocidònia, no?
I a partir d'aquí els hi presentem 3 dels peixos que hi diuen,
perquè ens anaven bé també per explicar
algunes de les seves estratègies de supervivència, no?
Els nens tenen l'oportunitat, nens i nenes,
d'adreçar-se al fadril o a donzella,
d'adreçar-se al cap tinyós o a l'escórpora
i a la castanyola o palometa, no?
I aleshores ho fan des d'una cosa que els és ben natural
a partir dels 3 anys, que és pintant i dibuixant.
Però no pintant i dibuixant com estem acostumats,
sinó pintant i dibuixant sobre unes escumes
que tenen la silueta del peix que ells trien, no?
I a partir del peix que ells han triat,
doncs van mirant quins són els colors que tenen
i aleshores se'ls explica per què tenen aquest color
o per què no el tenen,
per què tenen la forma que tenen,
el peix que han triat, no?
I quines estratègies tenen de supervivència.
Són 3 peixes molt diferents,
un que és molt allargat, tiplà,
perquè és un peix molt actiu i nedador,
és la donzella, no?
O fadril, no?, que té uns colors molt cridaners.
Un altre que té unes aletes que criden molt l'atenció,
perquè amb aquestes aletes hi té verí,
que li serveix no tant per atacar a un altre animal,
sinó per defensar-se si ell li fan mal, no?
I que s'està molt quiet pel fons, no?
Si la donzella o fadril és un peix que es mou molt,
aquest és un peix que s'està molt quiet, no?
I aleshores li expliquem per què està tan quiet,
que es camufla amb el fons, no?
I la castanyola, que és un, doncs, més fos,
que no té aquests colors,
però que també és molt típic de la Mediterrània.
I, clar, també diem per què glu, glu, glu,
perquè els expliquem que els peixos respiren
igual que respirem nosaltres, no?
Però que no agafen l'oxigen com nosaltres l'agafem de l'aire,
sinó que l'agafen de l'aigua
i el filtren a través de les branquies
i que aleshores quan ells respiren,
doncs els hi surten també bombolles,
fan aquest glu, glu, glu,
i ells faran també bombolles amb aquests peixos,
però bombolles amb sabó, no?
Perquè és un joc, no?
I així, mentre van jugant, van descobrint també les característiques d'aquests éssers que poblen la Mediterrània.
Això en qüestió d'una horeta, eh? Tot això?
Sí, sí.
Que ho veus, tens aprofitat?
Sí, però és una activitat on no s'intenta llançar molt contingut,
sinó que a mesura que van fent, se'ls fa adonar de com és aquell peix que ells estan construint
i van descobrint les seves característiques, no?
Perquè té el cos allargat o arrodonit, perquè té colors o no, perquè té unes aletes que criden tant l'atenció, no?
Vull dir que és allò de vaig fent i a la vegada vaig construint sobre el que faig.
Sí, sí, amb una horeta ho fan i sobretot surten amb un peix que s'enduen a casa seva,
amb el que podran fer bombolles, no?
I amb el que pensem que s'ho passin bé, no només amb l'hora que compartiran amb nosaltres,
sinó que em gaudeixin al llarg de l'estiu.
Molt bé, molt bé.
Doncs aquest és un dels tallers adreçats a Casals d'Estiu i Esplais.
serà el previst per la setmana vinent.
Molt bé.
Esther Ardeniu, doncs moltes gràcies.
Ens passes la teva companya?
Sí, sí, sí, ara ens parlem del següent taller.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Des de l'àrea de ciència de la Fundació La Caixa,
se lo demana la Lola Ruiz.
Ella ens pot parlar d'Ombres per aquí i per allà,
un taller que ja s'està ofertant aquesta setmana,
en horari de matí, com dèiem, per Casals i Esplais.
Lola, bon dia.
Bon dia.
Ombres per aquí i per allà.
De què va aquest taller?
Aquest taller està adreçat a nens de 5 a 8 anys,
una miqueta més grans que els de Glu-Glu-Glu,
i és un taller molt interdisciplinar,
on treballem aspectes d'altres cultures, de llenguatges,
i sobretot treballem la llum i l'ombra, com diu el seu títol.
És un taller que neix d'una exposició que vam tenir a Cosmo Caixa sobre màgia
i que, com sabem, amb les ombres podem crear grans il·lusions.
i el que fem és, constaria que té dos parts.
La primera és la narració d'un conte que s'il·lustra amb ombres fetes per un mà que es diu Sergi Buca,
que és un gran mestre,
on aquesta història tracta d'uns habitants de la selva,
pertany a la seva mitologia,
dels Munduruku,
i explica que va desaparèixer a la nit
i que els hi passa als animals de la selva
si es queden sense la nit
i tenen el sol que llueix sempre,
i ho asseca tot,
i com aconsegueixen rescatar de nou la nit
i l'important que és el cicle nit i dia,
i d'alguna manera intervé també la llum del sol en aquest conte.
I amb el sol i amb la llum
podem fer ombres,
llavors la segona part del taller,
els nens poden viure el procés
de crear a ells les seves pròpies il·lusions.
Aprenen a fer ombres amb un focus
i amb les seves pròpies mans
i després poden experimentar amb altres objectes
que hi ha en el taller
i poden veure, per exemple,
com un ratolí arriba a fer-se tan gran
que podria menjar-se el gat
o veure com un mateix objecte
el fer-lo girar
pot crear imatges molt diferents
si el tenim davant d'un focus.
Molt bé, molt bé.
Doncs ja ens hem fet una idea,
Déu-n'hi-do, d'aquest taller
que també té la part més instructiva,
més biològica
i després té la part molt artística
que és, pel que veig,
el que es busca també en aquests tallers.
L'Ola Ruiz ho hem de deixar aquí.
Moltíssimes gràcies
també per explicar-nos aquest taller
ombres per aquí i per allà
que de fet ja ha començat,
que és la proposta d'aquesta setmana,
al Caixa Fòrum.
Doncs moltes gràcies, Lola.
Una abraçada.
De res, una abraçada.
Adeu.
Agraïm la connexió
amb les companyes responsables
també de l'àrea de ciència
de la Fundació La Caixa
perquè ens han aclarit
com són aquests tallers.
Ara, quan els nens vinguin a casa vostra
i us diguin
he fet un peix
o mira que et faig un ratolí jogant
ja sabeu de què.
Exactament, pots dir una escòrpora
o una consella.
Carles Marquès,
doncs ja està,
queda pendent una visita
a l'exposició del romànic.
Aquesta vegada, en comptes de venir aquí,
véns tu a Caixa Fòrum.
Gràcies, Carles.
A vosaltres.