Comencem com cada divendres, l'espai de cinema, amb l'Esther Ferrer, aquí ja saludem.
Hola, bon dia. Trobava a faltar la sintonia. Només una setmaneta que no vinc i ja trobo a faltar la sintonia.
El que passa és que, mira, en vez de començar així, amb aquesta sintonia tan típica de la nostra secció, potser avui hauríem de començar d'aquesta manera.
Els més adeptes ja heu pogut gaudir aquesta matinada de l'estrena mundial d'Star Wars.
O sigui, és que des de, almenys ja heu sigut a les gavarres des d'aquesta matina de les 12, ja han omplert totes les sales amb la projecció de l'última part d'Star Wars.
Per als qui ja l'heu vist i als qui no, ara us explicarà l'Esther, ho heu fet una manera de monogràfic i sobretot direm que no és l'única pel·lícula que està en cartell, encara que així ho sembli.
I tant, jo diria que la força m'ha acabat atrapant, eh? Perquè jo em resistia, em resistia, de fet, perquè fins i tot la setmana passada no hi va haver programa,
perquè no hi havia estrenes ja, diguéssim, preparant la vinguda de l'última entrega de Star Wars, la setena.
I jo, que soc molt cinèfila, doncs pensava, no hi ha dret, no?, que tots anem al dictat i al remolc d'una estrena com aquesta.
Però realment, doncs mira, a vegades s'ha de fer cas i diríem que a les noves generacions,
i algú de casa meva, el més petit de casa, doncs m'ha obligat a veure els sis episodis anteriors.
Sí, però que no n'havies vist cap, perquè a veure, ara molt d'Star Wars a Star Wars, però clar, la primera, de quan és?
Els havia vist a trossos, desordenadament, però no, no.
Heu de saber que, de fet, Disney ha fet un canal específic, no més, durant un mes, més i mig,
en el qual tot el dia només es feien els sis episodis de la Guerra de les Galàxies,
documentals, curiositats, rodes de premsa, debats, o sigui, monogràfic.
Clar, fa certa ràbia, eh?
Fa certa ràbia.
Una pel·lícula tan...
Però, doncs, ho tenia tan a l'abast que em va vèncer la força, com he dit, i vaig dir, doncs, me les miraré totes.
I segons la teva visió crítica, val la pena?
Sí, home, ara ja no hi som a temps, eh?, de veure-les, ja no hi som perquè, precisament, van tancar el canal dimarts a la nit.
Molt bé.
Perquè a les preestrenes als Estats Units eren dimecres, vull dir que aquí tot està superben muntat.
De fet, hem de parlar de George Lucas perquè és el pare de la criatura, eh?
Vull dir, això és així, tot i que ara ell s'ha venut la criatura, això ja també se sap.
Se l'ha venut per molts diners, ja en parlarem, eh?
George Lucas és el company d'Estiven Spielberg de tota la vida, amiguets, eh?
Companys d'Estudis.
Comença el 73 amb American Graffiti i ja després, en el 77, amb alguna cosa entre mig molt poc vista i molt poc coneguda,
doncs l'home comença a pensar, a pensar aquesta idea de la Guerra de les Galàxies, no?
I amb aquesta idea, doncs, bé, se'n va a veure els seus amics de tota la vida, no?
Els directors ja consagrats i entre ells, doncs, Stephen Spielberg i li comenta, comenta el seu projecte i diuen
escolta, no, no, no ho facis això perquè la gent se te n'enriurà, on vas amb aquests ninotets i aquestes coses i aquestes històries.
Quin any estem parlant?
Estem parlant, la primera entrega, que no m'equivoqui, eh?
Perquè és que estem parlant del 77.
Val, per tant, ara és una cosa molt de jovenalla però no, eh?
Sí, a més a més, a veure, la ciència-ficció era una altra cosa, era 2001, eh?
2001 era una ciència-ficció molt rigorosa, molt seriosa, no?
Ell inaugura aquesta ciència-ficció tan de gaudi fantàstica, no?
Perquè els especialistes diuen, home, què és, més fantàstica o ciència-ficció?
I la majoria diuen, és més aviat gènere fantàstic, no?
Doncs bé, com que li diuen que no, doncs ell insisteix, insisteix, la Fox li diu, escolta,
que això m'os arruïnarem, hauríem de retallar.
I l'home diu, doncs sabeu què, mira, jo m'arratallo el sou a mínims i em quedo amb el 40% de la taquilla
i amb els drets de tots els ninotets, de tot el merchandising.
Un visionari que toma!
Un visionari.
I creia molt, suposo.
En la primera entrega, 1977, 4.000 milions de dòlars.
Només, o sigui, la primera ja va triomfar, eh?
Sí.
Ja us podeu quedar el que vulgueu, que total, doncs no cal patir.
Llavors, coses molt divertides són, per exemple, que el Chiwaka, que és aquest personatge que realment...
El dels Pels.
Sí, el dels Pels, que algun dels jugadors del Barça, ara no recordo el nom...
Li diuen.
Ara és que ara no me'n recordo, però n'hi havia un que els de...
Quan feien el programa aquell d'humor sobre futbol, l'assimilaven a Chiwaka.
És el gos del senyor Lucas, eh?
Diu que li recordava molt.
I llavors, bueno, doncs li vam posar...
Que a més a més ve de Sovaka, que és una paraula russa que vol dir gos.
O sigui que, bueno, tot té les seves coses.
Després, l'altre tema interessant quan a càsting, és que, per exemple, a la quarta pel·lícula, diguéssim, cronològica,
que seria la primera, si vols llegir la saga B, en la qual surt per primera vegada l'Anna King Skywalker,
que és el que després serà el Darth Vader, doncs havia de ser Leonardo DiCaprio.
Sí.
Li van fer les proves, el van entrevistar i van dir, sobretot, no diguis res,
perquè aquesta saga sempre ha tingut això, el secretisme absolut, eh?
Totes les coses es van dient en compte gotes i a mesura que interessen, eh?
Per exemple, no sabíem que tornaria Harrison Ford al principi que ens van dir que la farien.
Això ho van dir a X mesos i anem fent així, ho han anat fent així.
Bueno, doncs tirem enrere, perquè estem a la setena, no a la quarta,
i que seria l'episodi 1, però la quarta, en quant anys fet,
doncs el Leonardo DiCaprio va ser, bueno, va ser bo com a oll.
Oh, va ser indiscret, sí.
I va xerrar, eh?
Va sortir i ho va dir.
Diu, escolteu, segur que m'ho donen a mi.
Lucas va dir, ni a l'art, vull un desconegut.
I així va ser com Leonardo DiCaprio es va perdre la possibilitat de ser Anna Quinesca igual que Anna.
Oh, per favor!
Si n'hi ha d'anècdotes amb això.
L'altre és el Harrison Ford.
O sigui, si no fos per la Guerra de les Galàxies, jo no sé si ara tindríem Harrison Ford com un...
Segurament que sí, però vaja.
Expliquen que ell va fer American Graffiti, que va ser la primera pel·lícula del 73 amb George Lucas,
i llavors l'home no acabava de trobar més papers.
Va tornar a fer de fuster.
Va tornar a fer de fuster.
Era fuster i va dir, mira, escolteu, això de l'actuació no deu ser el meu,
tornaré a guanyar-me la vida perquè me l'he de guanyar d'una manera o d'altra.
Però va resultar que George Lucas, clar, el coneixia de la pel·lícula anterior,
tenien certa amistat i li va dir, escoltar,
per què no vens a fer una prova per Han Solo?
I ja tenim Harrison Ford de Han Solo, que aquest cop sí, torna a sortir,
perquè hi ha com dues generacions de revolucionaris que lluiten per la república com ha de ser,
i per tant torna a sortir.
Però això es va saber molt avançat, perquè els primers noms eren dels actors que no coneixem tant,
que no són coneguts per la resta de la gent.
Tampoc no us volem desvetllar massa cosa, perquè molts de vosaltres ja l'heu vist,
però n'hi ha que no, i hem de mantenir també allò que deien del secretisme.
No ho podem dir, no ho podem dir.
Una altra cosa molt interessant, coses que se saben, que es van sabent,
però això simplement, doncs, diguéssim, el R2D2...
Clar, els robotets. Qui és l'alt o el baix?
El baixet.
Aquest baixet va sortir que estaven muntant una altra pel·lícula
i algú va dir, rotllo 2, diàlogo 2.
Lucas estava muntant.
I llavors va dir, ostres, ho va dir així, R2D2, no?
Ostres, doncs mira, li posem el robot.
Molt bé.
O sigui que, fixa't quines coses d'on surten, no?
Aquesta, la Fox, que es veia quasi, doncs, això, no?, en situació de quebra,
doncs, d'un moment a l'altre, va veure com els seus guanys,
gràcies a la pel·lícula en la qual no creia,
doncs van pujar moltíssim, moltíssim, moltíssim.
de tal manera que, al final, bueno, doncs,
Lucas, que algunes les ha produït, altres les ha dirigit
i ha anat alternant una mica,
al final ha arribat a un punt que ha decidit, no?,
que realment la pel·lícula ja no li pertanyia,
sinó que pertanyia a les noves generacions, eh?
i llavors se l'ha venut a la Disney.
I han triat aquí, doncs, a veure, jo penso que és un tàndem...
Han venut la pel·lícula, la idea, la pel·lícula, eh?
Els drets de la idea, diguéssim, de la saga.
L'ha venut per 3.125 milions d'euros.
Jo no sé si això és...
Home, a mi em sona molt evidentment, eh?
Però no sé quins guanys, ell l'ha fet de números.
Doncs, de fet, la Disney va pagar 325 milions d'euros més
per comprar els drets de la Marvel,
de tots els seus herois.
I això només és la meitat, aquests 3.125 milions d'euros,
del que li va costar a Disney comprar Pixar.
Vols dir que encara se l'ha venut barata, eh?
Encara se l'ha venut barateta.
Home...
És la idea, diguéssim, eh?
Però, home, Déu-n'hi-do.
Es mouen unes quantitats de diners que són increïbles,
que ens costen, no?
Només amb merxandatge, imagineu-vos els guanys que això dona.
Només amb merxandatge, eh?
No, el merxandatge jo crec que el segueix tenint ell, eh?
Això és la idea per poder fer la pel·lícula.
Home, doncs, home, 3.000 milions.
Una idea no està mal,
si ens les donessin per les idees que tenim nosaltres,
és cert, jo tinc moltes cavadies.
Començaríem a pensar i no el cavaríem, eh?
A veure, i digues, digues.
El director actual, doncs, el director de Star Wars,
El despertar de la força,
la setena en episodi,
és JJ Abrams,
i aquí tots sabem, doncs, i sempre ens ve al cap,
Perdidors, eh?
El gran director de la sèrie Perdidors Lost.
També de Fringe,
potser no tan coneguda,
però també de les que tenen
tota una sèrie de seguidors terribles.
I també director de llargs,
com ara Missió Impossible o Alcatraz.
Per tant, un gran director.
I l'Orens Kasdan.
Jo diria que JJ Abrams és l'home
que sap com treure el màxim rendiment
de qualsevol idea
per generar molts diners.
I l'Orens Kasdan, diríem,
que és el director més rigorós,
potser, bueno, no dic jo que no ho sigui,
l'Abrams,
però l'Orens Kasdan seria més
un director de cinema independent,
diríem,
tot i que no ho és ja,
i l'Abrams seria aquell home
que sap quin producte es vendrà
i com es vendrà molt.
Per tant, jo penso que serà
un triomf absolut, eh?
Vull dir, a més a més,
veient els debats de l'emissora aquesta
que s'ha fet només de la cadena que s'ha fet,
sortien constantment fans,
gent que està en el món del cinema, no?
I pels comentaris que anaven dient,
doncs, a veure,
deien, és que és igual, ens ha d'agradar.
Vull dir, una mica és això, també, no?
Ens ha d'agradar.
Ja vas predisposat perquè ja ets fan del tema.
El que passa és que jo trobo
que és molt difícil en els anys 70,
quan es va fer les primeres entregues,
clar, tenir aquest punt de innovadors.
Avui en dia,
mantenir una història així
i actualitzar-la perquè no sónica grinyola,
home, és difícil.
Passa que bé, els fans ja van predisposats
perquè, escolta, aquesta setena entrega,
cronològicament, a què correspon?
Aquesta setena entrega...
I és l'última, ja anem bé?
Seria, o sigui,
se van estrenar una, dos, tres, no?
Hi ha un lloc web
pels que estigueu una mica desorientats, perduts, no?
Que es diu, espera,
a veure si Star Wars guia per a no perder-se.
Ah, mira.
Guia per a no perder-se de cara a The Force Awakening,
que és l'última,
i allà, doncs, hi ha com una línia cronològica del temps
on pots anar clicant, eh?
I anar-te situant en cada un dels espais
i dels personatges,
saber en quina surten, en quina no surten, eh?
Llavors, diríem que
tenim la primera seqüela, eh?
que va ser del 77, 80 i 83,
Star Wars, Nova Esperança,
l'imperi contra-ataca i retorn del Jedi,
doncs, on s'acaba en el 83,
el retorn del Jedi,
és on comença aquesta setena.
Perquè les altres tres
que es van fer posteriorment
són la prequela.
Ah, o sigui,
que ara hem tornat a agafar
la línia cronològica,
al final.
i aquí representa l'únic que sí que podem dir,
home, el despertar de la força.
L'última, és l'episodi 3,
seria el 2005.
Han passat anys, eh?
Deu.
I sembla que no.
O sigui que si les vols veure cronològicament,
saltes...
Si les vols veure...
El salt visual ha de ser bastant impactant, eh?
És impactant, és impactant,
tot i que els grans seguidors de la saga,
tant de la prequela com de la saga original,
són molt fanàtics de la primera.
Per què?
Perquè hi ha aquella innocència dels efectes digitals,
perquè tots els animalets són persones,
fins i tot els robots són subjectes que estan allà dins,
que no se sap ni com hi caben a l'R2D2,
com hi cap una persona allà.
I aquells decorats,
jo vaig veure allò,
el making of,
de les mil vegades que han fet documentals,
aquells decorats fets a mà,
o sigui, maquetes,
que lleven, clar,
no digitalitzats,
sinó en maquetes.
Sí, sí, fetes a mà
i després molt embrutades amb sorra,
les feien embrutar perquè es veiessin realment,
perquè la majoria passen en llocs,
això, com a molt rònecs.
Sí, és molt polsosa.
Sí, molt polsosa.
Aquests tres són de pols.
De pols.
Que t'has de dutxar després.
Llavors, doncs, bàsicament això,
la gent seguidora fan,
és dels primers episodis, eh?
No de la prequela.
Deuen recomanar veure-la tal com es van anar estrenant.
Primer les tres i després, bueno, tal com s'han estrenat.
Jo penso que sí que l'ideal seria veure-les com s'han estrenat.
De totes maneres,
hi ha altres pàgines web
que fan recomanacions de les possibles combinacions i variacions,
quasi que és matemàtica, això,
de les maneres en què es pot arribar a veure i interpretar.
O sigui que hi ha gustos per tot
i, per tant, ho podeu fer com vulgueu.
Ara jo us recordo aquesta...
Si us perdeu en sec en tota la història,
aquesta pàgina, Star Wars,
hi ha per a no perder-se.
Perquè realment, doncs,
us situareu i no tindreu problemes.
De totes maneres, ara jo ja diria que el que hem de fer,
si no les heu vistes,
les altres sí,
és veure la setena
i després ja us ho fareu com pugueu.
Ara, dubto que hi hagi algú
que no n'hagi vist alguna.
El altre problema és que
siguem o no capaços de situar-les en la història, no?
Però que algú, algú,
que quedi algú en algun lloc recòndit
que no les hagi vist,
com a mínim imatges n'hem vist.
L'hauríem de buscar.
Exacte, evidentment.
Exacte, exacte.
Perquè, a més a més,
ha marcat tot una època del cinema
i això és innegable.
I tu ja saps quin és el teu personatge preferit,
Esther, tu que has fet aquesta marató...
Amb el Han Solo.
Sí?
Per mi, sí.
Curiosament,
les enquestes fetes en aquest canal de televisió
no són,
no són en qui realment
se li dona més importància
és a l'Skywalker.
O sigui que,
bueno,
hi ha gustos per tot.
Bueno, i Darth Vader, no?
Jo penso...
Darth Vader és el tercer, crec.
Després ve Han Solo
i en tercer lloc Darth Vader.
Clar, és que Darth Vader és un personatge
que li veus la cara...
Dóna molt de merxandatge, però clar...
Li veus la cara al final de la tercera.
Ah, sí?
De la primera saga, clar.
I, francament, clar,
no te l'esperaves, guapo, eh?
No.
Perquè després de veure el que li fan,
ja no saps ni com pot anar dret, no?
El que li fan a la prequela, diguéssim.
Però realment,
aquella cara no te l'esperaves.
Però, curiosament,
l'actor que treu la cara,
no res,
uns momentets al final
de l'última,
de l'última de la saga original,
o sigui, de la tercera.
Sí.
Doncs,
no, de la tercera no,
de la sisena,
perdó,
tal com ho diuen els entesos,
doncs,
realment,
és un actor
que surt només aquell moment,
o sigui,
no és el senyor
que ha anat dintre de la disfressa
de Darth Vader
tota la sèrie.
Que tremposos, no?
No, no, no.
En sec,
per fer un plano
de no residir allò de fill meu,
doncs,
resulta que pat a punt
posen un altre senyor
que, a més a més,
va supermaquillat,
que vull dir,
no sé,
que per molt lleig
que fos el que havia fet
de Darth Vader
tota la vida...
Ja servia.
Ja servia, no?
Que bo,
com és que ho van fer això?
Bueno,
hi ha coses molt divertides
amb tot aquest tema,
molt, molt, molt, molt,
absolutament.
Sí, sí.
Home,
t'imagines,
o sigui,
la teva contribuació a Star Wars
és només anar tot maquillat
de Darth Vader
superfet pols
i dir...
Sí.
I jo sóc tu padre.
Sí.
I ja està.
Bueno,
li diu un moment abans també,
però, bueno,
el comiat,
allò que seria
aquella escena de la pietat,
no?,
que el pare mor
amb mans del fill
i que l'agafa
i s'acomiaden
i es reconcilien
i tot plegat,
doncs sí,
doncs aquest actor
no havia fet de Darth Vader
fins al moment.
Sembla que no deu sortir
Darth Vader ara,
doncs,
amb aquesta setena.
Jo crec que no.
Surten els supervivents,
eh?
Surten els tres grans amics,
no?
I després,
una nova generació
que no sabem
quina relació familiar
poden tenir
amb els tres herois
principals de la saga.
Perquè representa
que aquesta setena
ja està sota
les mans de Disney.
Fa 30 anys,
però ja està sota Disney,
està sota J.J. Abrams
i Lawrence Kasdan.
Per tant,
això ha de ser ja diferent,
volguis que no.
Això serà molt diferent
quan ha format,
penso jo,
quan ha efectes digitals,
perquè hem tornat
a passar 10 anys
des de l'última,
que és de 2005,
i perquè Abrams
té una manera
de narrar
diferent a Lucas,
i jo crec que,
bueno,
i Kasdan,
evidentment,
i serà molt diferent.
Jo penso que serà
més fosca,
serà més tenebrosa.
Bueno,
a veure,
les tenebres de les anteriors
són com tenebres,
bueno,
així com de Halloween,
t'ho diria jo,
no?
Per dir-ho d'alguna manera.
Ara em pagaran
tots els fans, eh?
Tots,
tots,
tots m'esperaran
a la sortida
i ja veuràs.
Però jo aquestes
crec que són
tenebres més versemblants,
no?
Aquesta foscor
és més versemblant
de guió,
també, no?
que no és tan fantàstic
el tema.
Per tant,
que la força us acompanyi
i, sobretot,
si ja heu d'anar al cinema,
jo us recomanaria
que us comprensiu
l'entrada per internet abans,
no sigui,
que hagueu de fer
una cua
d'aquelles espectaculars
i perdeu la sessió
a la qual hi voleu anar
i hagueu d'enparar
la següent
si és que trobeu entrada, eh?
No hi haguem parlant, eh?
Al llarg dels propers dies,
perquè tot això
està molt calent,
s'acaba d'estrenar
aquesta mateixa matinada.
Simplement,
abans de tancar la secció de cine,
dediquem uns minuts a parlar
de lo que no és Star Wars.
De lo que no és Star Wars.
Doncs mira,
una grandiosa pel·lícula
d'una directora novell,
Paula Ortiz,
que es diu
La Nòvia,
i que es va estrenar
en el REC
i que està basada
en Bodes de Sangre
de García Lorca
i que realment
la crítica
s'ha apassionat, no?
Perquè parlen
d'un deliri sensitiu,
d'un exercici
de catarsi expressiva,
d'imaginativa
i exuberant,
bé,
a part de la banda sonora
que és d'un japonès,
eh?
Ah?
Sí.
Doncs,
i que s'ha hagut trobar
aquest esperit, no?,
que és curiós, no?,
perquè trobar-se
dues cultures tan diferents,
García Lorca
amb una música
d'Homé Bayasi
i, bueno,
i que la pel·lícula
dibuixa unes atmosferes
brutals
d'aquesta asfíxia, no?,
de la dona obligada
a fer una cosa
que no vol
i que té una sexualitat
i unes necessitats
que ha de reprimir.
Bé,
o sigui,
una gran,
grandíssima versió
de Les Bodes de Sangre
que us recomanem molt i molt
perquè, a més a més,
hi ha dues grandioses
actrius espanyoles
que són la Ima Cuesta
i la Letícia Dolera.
Letícia Dolera,
directora també
de moltes pel·lícules,
ja està sent
una de les grans
i jo la defenso
perquè, a més a més,
és catalana,
la Letícia Dolera.
La nòvia,
amb molt bones crítiques
i molt bones referències
en què estan arribant
d'aquesta pel·li.
I una pel·lícula
molt feminista
i que jo penso
que s'hi ha d'anar,
sí o sí,
que és
les sufragistes
amb un repartiment
extraordinari
encapçalat
per Carrie Mulligan,
Elena Bonancarter
i Mary Lestrip.
Per tant,
aquestes tres dones
fan una coralitat
i de què parla?
Doncs d'aquestes dones
que van aconseguir
que totes nosaltres
ara estiguem votant.
Pensa que ara,
les últimes eleccions
a Aràbia Saudí
han deixat votar les dones,
però encara hi ha llocs del món
que les dones no voten.
I aleshores,
aquestes dones,
doncs,
és una pel·lícula
situada a Anglaterra,
una Anglaterra
miserable,
bruta,
no?,
d'aquell industrial,
no?,
de dones
que estan
d'alguna manera
maltractades
per tothom,
perquè els propis marits
quan demanen aquest dret,
els marits,
doncs,
no les entenen,
els marits
les rebutgen,
els marits
se les treuen de casa,
perden els fills,
i jo penso
que aquí
hi haurà algun Òscar,
perquè,
francament,
la Carrie Mulligan
està insuperable,
és una pel·lícula
de directora
de Sarah Gavron,
que és una directora
anglesa,
i jo,
de veritat,
penso que
s'hi ha d'anar,
perquè veureu,
a part de la història,
veureu
tres grans
lliçons
d'interpretació.
I després,
una recomanació?
Sí?
Sí?
No es trena recent,
però més o menys,
recent sí.
Però bastant,
bastant.
Sorpresa?
Bueno,
sorpresa no,
perquè realment
un gran director
és un gran director,
però Steven Spielberg
l'ha tornat a encertar
amb el Puente de los Espiás,
amb un Tom Hans
increïble.
Però,
com sempre,
els seus epílegs.
Jo us recomanaria
que us aixequéssiu
quan Tom Hans
està plantat
al mig del pont
i que deixéssiu
la pel·lícula allí
i que ja no veiéssiu
tot el següent,
que són no res,
cinc minuts.
Però el gran problema
d'Espilberg
és que té la necessitat
d'explicar-te absolutament
tot el que va passar després.
Saps?
Que jo dius,
mira,
si m'interessa
me'n vaig a la Viquipèdia
i també ho descobreixo
perquè està basada
en fets reals.
I l'advocat
que ell interpreta
és un home
que va negociar
intercanvis
de gent,
de captures
en diferents països
que era
a temps de la Guerra Freda,
clar,
i va arribar
a fer intercanvis
de persones
entre països
que estaven
a l'altra banda
del Taló de Cer
o amb Cuba,
de l'alçada
de 1.500 persones
va arribar a intercanviar.
Vull dir que
ho va saber fer,
era un home
que es dedicava
a les assegurances,
un advocat
d'assegurances
que,
clar,
amb les seves estratègies
per, diguéssim,
no pagar assegurances,
perquè defensava
les asseguradores,
doncs va arribar
a tenir moltes estratègies
també per fer
intercanvi
d'espies,
de persones
que estaven
capturades
a una i altra banda
del que eren
els dos blocs
en aquell moment,
el bloc soviètic
i el bloc americà.
I la pel·lícula
és extraordinària,
està molt ben narrada,
està molt ben feta,
molt ben rodada.
l'únic,
això,
que jo l'acabaria
en el pont,
quan l'home es planta
allí i diu
ho he aconseguit,
no?
I després,
tot l'altre,
jo ho deixaria.
Però,
la recomano molt i molt,
si teniu una estona
aquest Nadal,
anar-la a veure,
perquè torna a ser
una gran lliçó de cinema.
El Puente de los Espías.
Molt bé,
molt bé.
Esther,
com s'ha plantejat
les vacances de Nadal?
Suposo que vindran
aquelles estrenes,
encara han d'arribar,
no?
A part d'estar agües,
la setmana vinent
esperem estrenes familiars.
Esperem més estrenes,
no hi haurà programa,
no?
Perquè dijous,
penso que és...
No?
No és el dia de Nadal?
Sí,
sí,
no hi haurà programa,
però bé,
ens retrobarem a...
Però jo penso que
ja us he deixat
en càrrecs suficients,
eh?
i si no,
doncs intenteu veure
tota la saga
de la Guerra de les Galàxies.
Sí,
que ja tenia feina.
Esther Ferrer,
moltíssimes gràcies
i bones festes.
Moltes gràcies
i bones festes
i bon Nadal a tots.