Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quins demà!
Fins demà!
Fins demà!
vermia!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
determinades. Doncs ara acabarem
de fer la valoració amb tot
detall. Acabem de presentar els nostres
convidats, Jesús Figueres, bon dia.
Hola, bon dia. El Jesús,
que quasi que no el sentim, que l'haurem
de tornar a saludar. Jesús Figueres, bon dia.
Bon dia. Ara sí.
Porto una mica la ressaca d'ahir
de les veus paral·leles, encara. Oh, és que és un acte
molt de ressaca, eh? Sí, molt intens,
molt intens i extens.
Quin llibre ens recomades avui per tancar temporada? Avui farem
l'última entrega de Biografies de Tarragona,
el volum quart. Ja hem
passat pels altres tres? Ja n'hem passat.
Ja anem pel quart. El temps passa i
els comentaris també passen. I no és l'últim.
Passen en el sentit que es van fent. I no és l'últim
el quart. No ho sé, penso que sí.
És l'últim que ha sortit fins ara, sí. Sí? Sí, sí.
Bueno, déu-n'hi-do, moltes vides, eh?
En aquests quatre volums. Sí, molta gent
hi ha. Sí. Tornem a parlar de noms
propis vinculats a Tarragona. Molta gent i variada.
Però serà el final de la secció, com sempre,
amb aquesta recomanació literària. I el cos
central, un dels temes importants de la secció
també, ens el ve a presentar la
Núria Fernández. Núria, bon dia. Bon dia.
Parlarem d'una exposició que s'inaugura
dijous, que podeu visitar
fins al 6 d'agost i que ha dit
a Ràssi Cures de poesia visual. Sí.
A l'antic ajuntament...
Perdona, a Serveis Territorials de Cultura.
Al carrer Major. Al carrer Major.
Sí. Comencem amb la Núria, si us sembla.
Sí, i tant. Sí? Doncs vinga.
L'ou del Colom, poesia visual. Sí.
Per què es diu així?
Bueno, en principi, l'ou,
la idea de l'ou,
la simbologia de l'ou és
com una mica com el naixement, no?
La idea del naixement.
I, bueno,
ens va sugerir molt
quan vam arribar a l'espai a veure
que estàvem amb el César Reglero
i estàvem mirant l'espai
i hi ha un racó
que ell de seguida va veure
un ou penjat, no?
I llavors
hi havia un altre espai
que deia
doncs aquí s'hauria de posar algo
que es vegi des de fora
algo molt llamatiu,
molt cridaner
que es pugui veure
des del carrer.
Total, que jo vaig pensar
que tinc una capa
feta amb inflables
metalitzats
i vaig pensar...
Allò que tothom té per casa, no?
Sí.
O sigui, la capa
hi ha tot de dibuixos
de plumes de coloms
i vaig pensar
ostres, mira
l'ou del colom
i així va ser.
Vale.
Ja veieu com treballen
aquests artistes
que no se'n ven bé
un col·lectiu
però que ens presenten
aquesta exposició
col·lectiva
de diferents artistes.
Qui sou, Núria?
Qui hi ha?
Bueno, hi ha
el Sergi Quinyonero
que és
un
és performance
a part de poeta visual
performance
ell moltes vegades
organitza
en art
poesia visual
als boscos
de Poblet
fa tot un circuit
després hi ha
la Isabel Jove
que és
llicenciada en art
però
que fa molt de temps
que es dedica
a la poesia visual
després hi ha
el Francesc Xavier Forés
que és un poeta visual
de Tortosa
després hi ha
l'Edu Barbero
que està a Barcelona
aquest personatge
és
superinteressant
com a poeta visual
és un referent
de la poesia visual
diguéssim
en tota Espanya
és el que ha fet
el cartell
és el dissenyador
del cartell
i bueno
ell a part
ha creat
un bloc
de poesia visual
molt important
que es diu
Boic Visual
i no sols
es coneix aquí
a Espanya
sinó que es coneix
arreu del món
a Brasil
a Mèxic
Brasil i Mèxic
són
així com aquí
no és massa coneguda
la branca aquesta
de les arts plàstiques
que és la poesia visual
doncs a Mèxic
i Brasil
és molt
té molt d'auge
no?
llavors hi ha
el Gessa Reglero
que
ell és el fundador
d'un museu
que hi ha aquí a Tarragona
que no sé si us sabeu
que és el Mail Art
fa molts anys
que està
treballant amb això
hi ha grans peces
realment
molt importants
i bueno
ara el vol cedir
amb alguna institució
i està amb això
no sé què passarà
després hi ha el Miguel Agudo
que
que està a la part d'Andalusia
i llavors hi ha el Pedro Alba
que és performance
sobretot performance
i bueno
treballa molt
ara està fent
una pel·lícula
que és un personatge
molt
el dia de la inauguració
hi haurà
performance
del Gessa Reglero
i del Pedro Alba
la inauguració
serà doncs
com dèiem
aquest dijous
a dos quarts de vuit
doncs allà
al Serveis Territorials
de Cultura
l'Expo
fins al dia 6 d'agost
com descriuríeu
com entendríem
què és poesia visual
poesia pels ulls
no?
sí
és més
la poesia
el concepte de poesia visual
ha evolucionat molt
en principi
la poesia
estava
és una paraula
que estava
senyida
i referida
només
a la poesia textual
i les avantguardes
de principis
de segle XX
la van començar
a fer evolucionar
en principi
com una
ara faig una
repetició
com una evolució
del text
és a dir
que el principi
de la poesia visual
és un joc visual
a través del text
casos catalans
com poden ser
Salvat Papassei
Joaquim Fulguera
etc.
el que passa és que
això evoluciona
perquè és clar
a partir de
la redefinició
del concepte de poesia
del que és poesia
la poesia la comencem
a trobar a tot arreu
i aleshores
ja hi ha
la poesia
objecta
la poesia escènica
la poesia cinematogràfica
etc.
hi ha un personatge
entremig
que és un catalitzador
d'això
entre nosaltres
que és el Joan Brossa
que fa
poesia visual
de tots aquests tipus
i precisament
fent una mica
d'història
l'última edició
del festival fotogràfic
que tenim aquí
a Tarragona
hi va haver
una exposició
al Tengladu
2
del Moll de Costa
que era
fotografia i poesia visual
en la qual van participar
o van ser seleccionats
alguns dels autors
que has dit
els que s'arreglarà
per exemple
i molts altres
o sigui que
la pregunta era
com es podríem definir
la poesia visual
has dit
bé
jo he dit
poesia als ulls
el que costa
definir és poesia
visual és fàcil
què és la poesia
el Jesús
ens ho dirà
ui
de moltes teories
no no no
ara n'hi ha tantíssimes
que no s'ho ha negut cap
que es pot dir
seria
una de les definicions
o d'intens de definició
seria
l'estat més pur
del llenguatge
la poesia
o sigui
és el treball
sobre el llenguatge
la màxima
expressió
la màxima
profunditat
i
i de recursos
no ho sé
és amogat això
però
hi ha mil
també clar
què distingeix
suposo que me diràs Núria
que hi trobarem
a part de fotografies
hi trobarem altres
altres tipus
d'art gràfic
no?
sí
hi ha instal·lació
hi ha llibre d'artista
hi ha objecte poètic
molt bé
hi ha performance també
hi ha performance
clar
suposo que hi haurà pintures
o col·lage
però jo veig una fotografia
no?
que en principi
és una fotografia
poesia visual
pam
sí
què distingeix
una fotografia estètica
espacial
no és ni única
ni lletja
però estètica
que distingeix
això
d'una poesia
d'una fotografia
que diguis
això és poesia visual
bueno
perquè sempre
a la meva manera
d'entendre
una mica
la poesia visual
també és
com una mica
rosa una mica
el subrealisme
no?
i
i també
no sé
és
és molt
crítica
no?
és
o sigui
una de les seves funcions
també és
criticar
no?
l'aspecte
doncs
què sé jo
social
polític
no?
hi ha molts artistes
que fan
crítica social
a través
de la poesia visual
i hi ha moltes obres
d'aquest tipus
que trobarem
a l'exposició
sí
sí
hi ha
dos
tres
tot i ser
una exposició
que està
adreçada
a la natura
o sigui
vam voler agafar
un tema
per poder
una mica
canalitzar tot
però
bueno
al final
vam decidir
que
que quina natura
no?
la natura
però també
la naturalesa humana
no?
clar
llavors
entre tot
clar
llavors
és una mica
el joc aquest
no?
no?
no?
i pels lletres ferits
parlar de poesia visual
els més puristes
ofenen
en el sentit
d'allò que deia el Jesús
també
no?
que s'ha lligat
a la part textual
a la part literària
i llavors
home
que en venen
ara a ensenyar imatges
la poesia és lletra
és paraula
no?
ofendre no
perquè
una de les coses
que són consubstancials
a la creació artística
tant si és literària
com d'altres tipus
és
la voluntat
de
travessar fronteres
una mica
no?
i de
combinar
els diferents registres
i les diferents maneres
de veure les coses
per tant
per tant
jo crec
que no és que ofengui
és que és necessari
que la gent
que ens dediquem
a la literatura
i a les coses
que estan fetes
amb lletres
amb paraules
també
mirem les coses
que no estan fetes
amb paraules
encara que no siguin
poesia visual
encara que siguin
cine
o fotografia
sense poesia
és allò
que una imatge
val més que mil paraules?
bé
això sempre
jo ho qüestiono
ah
sí
perquè
digues
digues si vols
la pregunta era
que va ser primer
la imatge
o la paraula
no?
bé
jo he dit
la típica frase
que a ver
també m'arralla molt
que és
una imatge
val més que mil paraules
dius
potser depèn
de la imatge
o què?
a veure
és com preguntar
que va ser primer
la música
o l'instrument
no?
jo crec que primer
va ser
la música
jo crec que primer
va ser la imatge
que la paraula
que va ser primer
l'ou
o la gallina
en el cas
de la música
segur
perquè
és evident
que primer
es crea
un ritme
i una harmonia
abans que existeixi
un instrument
perquè el cos
mateix
ja és capaç
de produir
aquest ritme
i aquesta harmonia
cantant
per exemple
abans que qualsevol
home
o qualsevol humà
hagués creat
un instrument
aquell humà
va
sí
però si entenem
però llavors
és el cos
que és l'instrument
sí
però és que
aquí anava
que
el que
el que hi ha
posterior
és la conceptualització
d'una cosa
com a instrument
és el mateix
que passa
amb allò
que deies tu
que és
la imatge
mil paraules
una imatge
val per mil paraules
que jo sempre contesto
que qualsevol paraula
pot sugirir
milions d'imatges
és a dir
tu llegeixes un poema
t'entretens
amb la paraula
què sé jo
lleugeresa
per exemple
o sobretot
amb la combinació
de dues paraules
i
pots començar
a fer volar
el pensament
i allà
se t'acudeixen
50.000 coses
de fet
una mica
potser treballeu així
els artistes visuals
com
com treballeu els artistes visuals
que feu poesia
poesia visual
a vegades
treballeu així
en quin aspecte
com treballem
sí
per exemple
Núria
tu què fas
fotografia
de totes les
vessants de la poesia visual
què veurem amb tu
fotografia
de mi
veureu
fotografia
instal·lació
sí
llibre d'artista
doncs això
que com treballes
agafes una paraula
com ara deia el Joan
agafes una paraula
i a partir d'aquí
t'inventes una imatge
o veus
com
és que
no sé
és la inspiració
no
és quan veus un objecte
i dius
hòstia
aquest objecte
te sobte
i dius
puc fer alguna cosa
ah
tu perfixes d'un objecte
o
per exemple
també quan
quan estàs
tens al cap
un tema concret
no
per exemple
els coloms
jo estic molt
m'ha
me preocupen molt
els coloms
de les ciutats
perquè penso
que són unes bèsties
que malviuen
i que la gent
odia
llavors
estic fent
tot un treball
sobre la història
aquesta dels coloms
de les ciutats
no
vull dir que
a vegades
no parteix
d'un objecte
pot partir
d'un objecte
pot partir
d'una idea
pot partir
de no sé
jo penso
que
que l'important
és bàsicament
l'artista
que és creador
que està molt sensible
a tot
no
jo a vegades
dic
és que les coses
me parlen
no
estic
no sé
com a molt receptiva
no
i molt oberta
no sé
a la creació
a fer
però amb el que sigui
no
seria una de les
amb el que tinc
a l'abast
una de les característiques
de l'artista
no
del creador
de fet
tothom que m'ha entrevistat
per aquí
que escrivia
bé poesia
bé
bé pros
bé teatre
no
tothom ens ho diu
és la mirada aquesta
del creador
Teresa estàs molt callada
sí
és que m'agrada molt
escoltar-vos
ai mira
m'he fet una tortulia
aquí sobre poesia visual
sense donar-nos
on
estava pensant
que vam fer
una exposició
a l'antic ajuntament
sobre poesia visual
al Josep Santes Mases
i doncs
hi havia
això
poemes
dintre
o sigui
contextualitzats
amb obres d'art
pictòriques
i era això
és un enclar exponent
però vaja
és que podem perdre'ns
o sigui
perdre'ns
amb el món de l'art
i les definicions
i aquestes coses
jo ja em perdo
forma en tot cas
també d'una mica
vosaltres
que sou tècnics
de cultura
del sentit
que està agafant
la cultura
o que estan agafant
fins i tot
en l'àmbit literari
les coses
de barrejar
o la cultura en general
de barrejar
doncs
tot tipus de tendències
i tot tipus de disciplines
barregem això
poesia
amb art gràfic
i
no?
Sí
és que
jo crec que
la creació
moltes vegades
sorgeix del xoc
del xoc
de coses diferents
i
quan
del que es tracta
és
d'un xoc
entre dos llenguatges
diferents
com poden ser
per exemple
la música
i la poesia
o la poesia
textual
i
què sé
o l'escultura
posem per cas
aquest xoc
produeix
alguna cosa
inesperada
és el mateix
que passa
quan
hi ha un llibre
que es diu
Gramàtica de la Fantasia
de Gènes Rodari
que explica
com escriure
i es podria aplicar
qualsevol cosa
i ell
és inventor
de literatura fantàstica
ell explica
que la manera
de crear
és agafar dues coses
arbitràries
i posar-les
una al costat
de l'altra
i veure què passa
doncs
si això ho fas
amb dos llenguatges
diferents
no hi ha amb dues paraules
sinó
amb una foto
i una fulla d'arbre
doncs
a veure què passa
entre aquestes dues coses
és el xoc
i moltes vegades
la poesia visual
a més a més
reprenent
el que dèiem abans
la poesia visual
moltes vegades
neix
de
de la mirada
de
fer que una cosa
quotidian o normal
que no li donaries
cap més importància
el fet que te la miris
diferent
i que per tant
la defineixis
d'una manera diferent
ara per exemple
jo estic mirant aquí al mig
hi ha un llum encès
de color vermell
que és un llum encès
de color vermell
que indica alguna cosa
per tu segurament
segurament
segur
i
si ara
aquesta
aquesta
peça
li donéssim un títol
que no tingués a veure
amb això
el xoc
d'aquest títol
d'aquest nom
amb la realitat
que veiem
provoca un efecte
pot ser encertat
o no
pot ser que tingui
un efecte
o no
i aquesta és la gràcia
de l'artista
trobar
aquell joc
que fa que tingui
un sentit
sí, sí, sí
jo per això
crec molt
en una cosa
que els artistes
moltes vegades
no creuen
els artistes
sobretot els plàstics
però també els músics
de vegades
els d'abans
que són els títols
els títols
serveixen
per contrastar
allò que veiem
en la peça
i
allò que ha volgut
explicar-nos
d'aquella peça
l'artista
el creador
quan una peça
l'artista
amb tot el seu dret
la titula
sense títol
que això és molt habitual
el que està fent
és deixar
tota la responsabilitat
d'interpretar
l'espectador
en aquest cas
però el xoc
vull dir
entre una cosa
i l'altra
entre el títol
i la peça
produeix un efecte
que és diferent
a la peça
en si
però llavors
amb això
que estàs comentant
Joan
del títol
hi ha dos tipus
de títols
diguéssim
per simplificar
hi ha el títol
significatiu
que és
que et dona
una pauta
o et obre
el tema
que tractarà
aquella obra
tant si és una obra
pictòrica
com una obra literària
llavors hi ha el títol
aquest
que serveix més de contrast
diguéssim
i més funcions
vol dir que el títol
significatiu
no et contrasta gaire
el descriptiu
sí
t'obre
diguéssim
el camp
del que
veuràs després
o llegiràs després
sí
clar
és veritat
en tot cas
mira
us convidem
a que aneu a l'exposició
de poesia visual
perquè ja veieu
que després
tindreu molt de què parlar
però sí
espero que
sí
que s'animi la gent
a venir
i que conegui
el que és la poesia visual
si no la coneixen
l'ou del colom
poesia visual
converses en torn de la natura
i aquí entesa
natura
i cap tot
sí
i entraria tot
recordeu inauguració
que a més val la pena
perquè tindrem
performance inclosa
i alguna sorpresa
inauguració
aquest dijous
a dos quarts de vuit
la podeu visitar
fins al dia 6 d'agost
tot plegat
als serveis territorials
de cultura
entenem que és a l'entrada
no?
sí
al vestí
tot el que és la part de baix
la planta baixa
és passar per allà
durant el matí
i ja està
Núria
i no s'ha acudit
no forma part
de com treballeu
de formar una mena
d'associació
vosaltres
tots aquests
artis
ui
diu
estem massa feinats
amb les nostres creacions
cadascú va creant
a la seva
i després us ajunteu
per fer coses així
vull dir que
a veure
intentes fer coses
reunir-te
però
jo penso que
bàsicament
l'artista
el creador
el que vol estar
és el seu taller
amb silenci
i fer el que ha de fer
digue'ns d'exemple
Núria
una de les peces
que veurem
una teva
si vols
a part
ja s'ha explicat abans
allò de l'ou
del colom
per aquí van les coses
bueno
una de les peces
és per exemple
la imatge del cel
amb núvols
llavors hi ha
un rellotge
la poesia visual
s'agafa
molts elements
de la vida quotidiana
que solen ser
bastant repetitius
el rellotge
és un element
que se treballa molt
perquè
significa
el concepte
del temps
llavors hi ha
un rellotge
ficat al cel
i les manetes
del rellotge
estan sortint volant
i se diu
tempos fugit
aquí el títol
sí que també
ens aclareix
aquesta peça
és del Miguel Agüedo
molt bé
doncs queda dit
eh
des de dijous
inauguració dos quarts de vuit
fins al sis d'agost
als serveis territorials
de cultura
molt bé
Núria no marxis
perquè ara volem saber
com ha anat tot plegat
la primavera literària
vam tancar ahir
amb les veus paral·leles
que encara esteu
deia el Teresa
superxulo
no?
molt
molt
entranyeble
m'encantava
ens ho comentava
hem de sentir
poesia en finlandès
perquè
no entenia res
però aquesta combinació
de llengües
i d'estils
i aquest clímax
que es crea
a més el seminari
el seminari
és preciós
perquè és un claustre
amb aquella llum
del capvespre
aquelles tonalitats
i la veritat
és que com que ja ho han fet molt
està molt rodat
doncs s'omple de públic
estava ple
de fet
jo no vaig comptar
les persones
100 persones de passo
sí, sí
molta gent Jesús
sí, sí, sí
sí, sí
sí, en vam comptar
més de 100
105, 110
però
que per un recital
de poesia
és molta gent
és molta gent
més que altres
veus paral·leles?
jo crec que
les últimes
eren aquestes quantitats
més o menys
més o menys
però
la sensació és que
havia vingut
potser més gent
perquè l'organització
havia d'anar posant
afegint cadires
i fins i tot
quan es van acabar
les cadires bancs
perquè
anava arribant gent
no sé si és la més
o no
però de les més segur
molt bé
a què v'atribuïu?
doncs
suposo que la consolidació
del projecte
que
hi ha gent
que va anant
agafant pel camí
i ja es queda
d'un any per l'altre
i que sempre
cada any hi ha
per algun motiu
per un nou canal
de difusió
que és obert
o per alguna cosa
doncs
s'hi afegeix gent nova
que mai no havia vingut
per exemple
no?
sí, sí
ahir vam comptar
per exemple
que hi havia
gent de procedència
de
7 o 8
espais
espais
entitats
organitzacions
diferents
sí, sí
i a més a més
el seminari
si no recordo malament
és el quart any
que es fa ja
i llavors
clar
el seminari
també és el seu
propi sistema
de difusió
la casa de les lletres
Òmnium
la pell
què sé yo
hi havia
molta gent de procedència
molt diferent
això ho vam estar comentant
després
també hi ha replegues
una mica de família
bueno
amistats
ho vas dient
i sí, sí
i em penso que és això
a finals de juliol
la gent ja una mica
espera
aquest esdeveniment
perfecte de presència
molt bé
i a part d'aquest
acte de tancament
com anà la primavera literària?
jo diria que bé
dins d'una correcció
d'uns límits
diguem
perquè la primavera literària
és una primavera
una programació
continguda
és una programació
d'alt nivell
ni d'alt pressupost
molt menys
aleshores
dins d'aquesta contenció
estem contents
perquè el que
el que anem aconseguint
és consolidar coses
no
no hem sortit
amb voluntat
de fer
de fer molt
a l'hora
sinó de fer coses
que es quedin
ara parlàvem
de les veus paral·leles
com una cosa
que ja fa temps
però
com a coses
que s'han creat
des de la casa de les lletres
hi ha el cicle
de lectures dramatitzades
i sembla
que té continuïtat
ja
i que és una aposta
nova
que funcionarà
ara mateix
aquesta temporada
que ve
una producció nostra
per primera vegada
sortirà fora de Tarragona
anirà Albertina de Reus
Safira
de Magí Sonier
no va massa lluny
no és un gran viatge
però per una lectura dramatitzada
perquè
les obres de teatre
sí que circulen
amb normalitat
les lectures dramatitzades
no es coneix
que circulin
no hi ha
experiència d'això
és a dir
les fa un teatre
i es queden allí
per una vegada
aleshores
que aquestes lectures
puguin anar circulant
és
encara que sigui
13 quilòmetres
o 15 quilòmetres
doncs
ja està bé
aquesta és una
una cosa
que estem molt contents
que es consolidi
perquè a més a més
hi ha molt poques
iniciatives d'aquest tipus
que es facin
en tot el país
i per tant
està bé
en fan
alguns teatres de Barcelona
la sala Becket
per exemple
de lectures dramatitzades
però
molt poc més
d'experiències
d'aquest tipus
i després
estem contents
de l'exposició
aquesta
que vam inaugurar
Lletres Llegades
que aquí
vam fer una petita
visita guiada
a través de la ràdio
perquè
obre
obre camins
coses que
passaran
concretament
ja hi ha dos resultats
de l'exposició
que són
dues famílies
d'escriptors
que ja s'han adreçat
a nosaltres
per cedir
el seu patrimoni
liderari
i que sigui incorporat
el patrimoni
de la ciutat
i això
era l'objectiu inicial
una mica
de l'exposició
podeu dir quines famílies
encara no
encara no
ja m'ho he dit
el Joan
tu pregunta'm
el que vulguis
Joan ja sé
que em diràs
el que vulguis
molt bé
molt bé
i també estem contents
perdona
del cicle
de Dona Esmita
perquè també
les expectatives
que tenien
s'han complert
i han omplert
totes les sessions
les quatre
ha sigut
durant tot el mes
quatre dijous
a les nou del vespre
i la veritat
és que també
les últimes
les dues últimes
unes cent persones
també van comptar
a nivell de públic
això sempre m'interessa molt
la radiografia del públic
això és sempre la mateixa gent
que va anar circulant
pels actes
no?
aquesta és la gràcia
perquè molt sovint
quan parlem de literatura
ens trobem en aquest problema
que
en el món liderari
hi ha molts actes
molt petits
i
per exemple
clar
sobretot quan arriba Sant Jordi
que no para de veure
presentacions de llibre
però presentacions de llibres
hi ha altres activitats similars
com tertúlies
com conferències
com lectures de poesia
etc.
n'hi ha moltes
com clubs de lectura
etc.
i en generen molta gent
en genera
les biblioteques
en genera
l'escola de lletres
en genera
entitats com la pell
en genera
la casa de les lletres
clar
això genera
que hi hagi un públic
que és
que està molt vinculat a això
però que no pot aguantar
aquesta
intensitat d'activitats
i aleshores és molt important
que amb aquestes activitats
que ara dèiem
tant les veus paral·leles
com el cicle d'Ona Smith
que ara comentava la Teresa
com les lectures dramatitzades
agafem públics molt diferents
anem agafant públics molt diferents
i això permet
que
que hi hagi cada vegada més gent
que és
una cosa
que s'ha oblidat abans
de comentar
de veus paral·leles
jo penso que
un dels valors que té
que ho ha comentat
la Teresa
és que sents
el poeta
que
és ell qui
diu la poesia
no?
i ell va ser molt interessant
a l'hora de sopar
perquè la Cinta Molet
va dir
diu
escolta'm
és que jo
no em sento gaire
per què no anem
amb un micro
amb un micro
diu
no és que llavors
ja no sents la veu del poeta
sents la veu
de l'alta veu
i encara que parlis fluix
és igual
llavors el que intenta
és sentir la veu
directa del poeta
això
dóna molt de joc
és molt atractiu
sí
crec que es crea
com una catarsi
allà en aquell moment
i encara que no entenguis res
és l'art
la capacitat de captar
aquella entonació
el cos parla
la imatge
del propi cos
ja parla
sense necessitat
d'entendre-ho
i a més
el de veus paral·leles
està molt ben muntat
perquè en certa manera
es produeix
una interacció
entre els poetes
diferents cultures
diferents llengües
però que s'entenen a la perfecció
i està molt ben dirigit
a mi m'agrada molt personalment
jo crec que a més a més
és un concepte
com a concepte
de gestió cultural
molt encertat
perquè permet
molts beneficis alhora
és a dir
per exemple
permet que
en una sola producció
una sèrie de ciutats
Barcelona, Batalona
Vilafranca del Penedès
Tarragona, València
Palma
Buja
es beneficien
d'una cosa
de caràcter internacional
i per tant
públic
molt divers
això d'una banda
però d'altra banda
permet descobrir
nous valors
perquè per exemple
els que van venir ahir
els tres catalans
que van venir ahir
pel públic majoritari
són desconeguts
i per altra banda
permet
que en el nostre cas
cada any
s'intenta que algú
de per aquí
s'incorpori a l'equip
això vol dir que un poeta d'aquí
farà una gira
per tots els països catalans
però que després
anirà el país
d'origen dels altres
és a dir
anirà a Finlàndia
i serà traduït
o hi ha estat traduït
al finès
és a dir
que tot
sota d'una sèrie
de benefics
i l'última cosa
és això
que heu dit tots
que mai no entens
del tot
una poesia
si no la sents
en la llengua original
no només pel so
sinó també pel ritme
per la cadència
que ofereix aquell poeta
i això ho pots veure
quan els tens allí
a més a més
amb la xuleta
amb el llibre al davant
perquè pots anar seguint
i amb la
i amb la Mireia Chalamant
que va conduint l'acte
que també et van anar explicant
i et van anar traduint
amb aquest
punal
i doncs
amb les veus paral·leles
estupendes
vam acabar
ahir la primera literària
nois
què esperem
de la tarda literària
perquè ara és un moment
de reflexió
de preparar ja
i després de Santa Ticle
ja us hi poseu
tarda literària
sí
bé
teòricament
acabarem el juliol
havent-ho dissenyat tot
pràcticament
perquè quan tornem
al setembre
ja comencem
amb Santa Ticle
que és fort
però el dia 4 de setembre
es presenta
al passeig arqueològic
un llibre
de
Josep Marí Rosselló
sobre
la visita de l'Orca
a Tarragona
l'Orca?
l'Orca?
Garcia l'Orca
sí
i passa l'any que ve
i això es presenta
aquest llibre
i de fet
a la tardor literària
aquest serà un element present
a través d'una sèrie d'activitats
que ha pensat
Josep Maria Rosselló
l'artista
Josep Maria Rosselló
i que l'ha anat a proposar
a diferents entitats
ja es presentaran al seu moment
pel que fa
nosaltres
aquestes activitats
hi prestem el nostre suport
però pel que fa
a la programació específica
de la Casa de les Lletres
seguirem les línies
que ja hem anat encetant
és a dir
les exposicions itinerants
les lectures dramatitzades
la col·laboració
amb aquelles activitats
que ens proposin
les entitats
implicades en el món literari
com la pell
l'escola de lletres
etcètera
i tot això
ho presentarem
a la primera quinzena
de setembre
d'octubre
perquè la tardor literària
comença
a mitjans d'octubre
que serà coincident
més o menys
amb la presentació
de la nova edició
del cartell
dels Premis Literaris
Ciutat de Tarragona
per tant això
que dèiem de l'Orca
que jo ara feia broma
és una petitíssima part
no és el letmotiv
de la tardor literària
no, és una part
és una petita part
sí, és una part
el que passa
és que serà
en quantitat d'actes
important
perquè hi ha molts actes
perquè hi participaran
moltes entitats
serà un cicle similar
al que van fer
el Quixot
celebrem alguna efemèride
sí, 80 anys
de la visita
de l'Orca a Tarragona
van tenir la visita
de Salvador Dalí
ara la de l'Orca
visitants il·lustres
molt bé
molt bé
ara que esmentaves
la propera convocatòria
dels Premis Literaris
i tal
quan tindrem presentacions
ja del Pini Soler
i tot plegat?
al setembre
al setembre també
el llibre sortirà
perdó
el llibre
ara deia
el llibre
com si tu no ho sabies
el guanyador
del Premi
Pini Soler
sortirà
el 11 de setembre
perquè serà
la novetat
de la setmana
del llibre
en català
de Barcelona
i serà
l'únic premi
que serà
novetat
en aquella setmana
i aleshores
immediatament després
el presentarem
aquí a Tarragona
segurament
el primer o segon dia
de Santa Tecla
encara no hem acabat
de tancar
molt bé
per tant
per la tardor
propera
la tardor literària
continuar
amb les línies
que són oberts
a la primavera
i que ja estan
estan enferm
sí
s'estan consolidant
o estan consolidades
molt bé
nois
doncs moltes gràcies
també
per venir
després us acomiado bé
a tots
ara vinga
els 5 minuts
que seran 3
com sempre
Jesús i els dats
farem bondat
farem bondat
Jesús Figueres
que tanquem
tant que baix
a la secció
amb una recomanació literària
tal com hi ha potat abans
és l'últim volum
de Biografies de Tarragona
que ja sabem
que és una obra
que està coordinada
pel
el saudor J. Rovira
Rovira i Gómez
i Manel Güell
en aquest hi ha
25 col·laboradors
això varia
de volum en volum
el tercer
n'hi havia
60 o 70
n'hi havia un munt
i aquí curiosament
he trobat pocs escriptors
sí
perquè em fixo
bàsicament
en la gent de lletres
he trobat
el
Josep Anton Baixeres
he trobat
el
Lluís Icard
i Leonila
he trobat
el Josep Lluís
Saball Rom
no és propiament
un escriptor
està considerat
com a filòleg
tot i que té
una certa producció
el Pere Antoni
Torres i Jordi
i després
hi he afegit
hi he fet un afegitor
el Josep Pau Virgili
Sant Romà
el Jaio Virgili
important com a impressor
i erudit
i que ha tractat
molt abastament
tot el tema
de la premsa tarragonina
quin destacaries
Jesús
home
te destacaria
Baixeres
està molt ben tractat
explica
les quatre facetes
que va realitzar
la seva vida
com a advocat
com a escriptor
dinamitzador
cultural i polític
és un home
molt complet
a més
és una persona
que ens explica
penso que és molt important
perquè aglutina
justament
les quatre vessants
quatre vessants
explica
el que és la Tarragona
el pas de la Tarragona
dels anys 50-60
d'una Tarragona
capital de província
esmortuïda
apagada
amb una Tarragona
diferent
molt transformada
per la petroquímica
per la universitat
per la immigració
etc.
llavors ell va fer
una aposta
molt important
com a dinamitzador
cultural
que era de moltíssimes
activitats
i com a escriptor
per explicar
diguéssim
aquesta transformació
de la ciutat
va fer
una mica la funció
que va fer
el Pini Soler
al segle XIX
al final
que ens va explicar
la transformació
d'una Tarragona
també
de l'antic règim
a una Tarragona
ja
amb unes certes transformacions
llavors penso que és important
després hi ha
el Josep Lluís
Saball
que és una persona
que hem conegut
que hem conegut
i hem conviscut
amb nivells graus
d'intensitat
i que
també té una presència
important aquí a Tarragona
a través de la
Premiologia Catalana
Comparada
que va treballar
amb el Magí
el Jaume Vidal-Cover
el professor
el Josep
el
Josep Maria Pujol
després
ha participat
en obres literàries
en diferents col·lectius
en diferents obres
obres col·lectives
va ser membre
de la gent del Llam
etc.
i aquí
el que em va fer gràcia
també el Pere Antoni
Torres Jordi
que va ser escriptor
i polític
també dona un nom
a un carrer
va destacar
com a dramaturg
i a través de la seva
obra literària
es veu la seva evolució
diguéssim
ideològica
des d'un liberalisme
avançat
fins a un conservadurisme
també
amb posicions
més conservadores
i després ja
una cosa
que em va fer
molta gràcia
és que
hi he trobat
un antic company
de Fenya
de l'Institut
i quan el vaig veure
un dia al carrer
i dic
escolta'm
tu ja
ja ho has fet tot
ja surts a la bibliografia
de Tarragonins
ja pots estar satisfet
que fa gràcia
perquè veus
gent que coneixes
de diferents àmbits
però aquesta vegada
m'ha sobtat molt
que hi havia
pocs escriptors
en cap hi havia
molta representació
del sector
eclesiàstic
caronges
capellans
gent que van matar
la guerra
bé
tot aquest món així
això deu anar
com deu anar
no sé si ja estan
a les acaballes
o si n'ha de sortir
cap més
d'un d'aquests
sí
se n'està preparat
un altre
és una obra
que es defineix
a si mateixa
com a oberta
oberta
que no té
cada volum
té una ordenació
alfabètica
però cada volum
és de l'A a la Z
la qual cosa vol dir
que cada volum
van afegint
les biografies
que els arriben
dels col·laboradors
que tenen
aquest llibre
sempre el porto al llibre
aquest no l'hi he perdut
perquè és un gran format
pesa
és molt poc manejable
està molt bé
això ho vam dir
el primer dia
és d'una edició
de Benicarló
que el Miquel Àngel Perdilla
deu ser un dels
que intervé més
i és de l'any 2014
molt bé
biografies de Tarragona
biografies de Tarragona
volum quart
tal qual
Jesús Figueres
de la Pell
moltes gràcies
gràcies per aquesta temporada
de recomanacions literàries
gràcies
i quan vulguis
això és casa teva
molt bé
gràcies
saludem també
i us recomanem
la Núria Fernández
poeta visual
Núria gràcies
per recomanar-nos
aquesta exposició
al Serveis Territorials
de Cultura
des de dijous
fins al 6 d'agost
gràcies per convidar-me
poesia visual
i a la Teresa León
i a la Joan Caballé
tècnics de Cultura
i en fi
organitzadors
d'aquesta secció
moltíssimes gràcies
bon estiu
igualment
que t'ho facis bé
bon estiu a tothom
bon estiu