Comença el Pont de Mahoma
amb Jordi Mena, Josep Maria Bonacci,
Ricard Fernández i Òscar Cadiac.
Fins ara ho hem dit moltes vegades,
som repetit fins pràcticament la necessitat.
El cim no està fet fins que s'arriba a baix,
fins que arribes al camp base.
Avui hem pogut fer el cim,
hem fet el cim del Bessiverri Nord,
som als seus 3.014 metres.
Us explicarem tota l'experiència,
des de baix fins a dalt, pas a pas,
tot el que hem fet fins a arribar a aquest cim.
Tot i que ens pot dir que s'ha fet el cim fins que hem arribat baix,
nosaltres hem de dir que estem molt satisfets,
molt contents d'aquesta experiència viscuda
i també d'una de les sensacions que experimentem aquí dalt
amb una vista imponent,
impactant a 360 graus a la Rodona,
on veiem totes les llenants en muntanyes
pràcticament d'aquí dels Pirineus.
Avui som al Bessiverri Nord,
un cim que dediquem als companys que estan a l'Alborat Pic
i també als companys del Club Aplicadors.
Comencem el Pont de Mahoma.
Josep Maria, bona txin, molt bon dia.
Bones.
Ha costat una mica això, eh?
Però bueno, ja estem aquí dalt.
Hem pogut fer, a més, escalada clàssica,
hem pogut fer estil alpí, alpinisme,
és a dir, que hem fet combinacions, m'ha après moltíssim,
tècnica.
Ricard Fernández, bon dia.
Hola, què tal des d'aquí dalt?
Encantat de la vida, a part he d'afegir que feia 29 anys
que no recordo haver pujat a aquest cim,
o sigui que gairebé una satisfacció de tornar aquí
perquè en aquell moment,
Quim m'hagi de dir que amb 51 anys
tornaria a estar aquí amb companys
i passant-m'ho tan bé com m'ho he passat.
Estem veient les malaletes allà amb la Neto,
estem veient a l'altra banda el Montardo,
ho estem veient pràcticament tot, estem a 3.014 metres.
Sí, hem tingut una sort extraordinària amb la meteorologia.
Avui mateix tot Catalunya està patint
i mitja Europa està patint en una nada de calor
i nosaltres som uns privilegiats
podent disfrutar d'aquest panorama
i d'aquestes temperatures,
màniga curta, sense cap mena de problemes,
però una mica abrigats,
amb una miqueta d'aire.
La maledeta davant nostre,
l'Aneto,
els Baciberris, el Montardo,
tots els estanys aquests,
tot aquest paisatge del Pallars tan meravellós que tenim,
això és una delícia.
Hem arribat fins aquí,
no hem arribat sols,
no som 3, som 4.
Hi ha l'altre company del Club Apicadors,
que és el Marc Vinya.
Marc, què tal, com estàs?
Molt bé, molt content,
perquè és un cim que tenia moltes ganes de fer.
i el que passa és que la zona dels Baciberris
és una zona que,
com que les aproximacions són tan llargues,
ja hi havia vingut bastantes vegades.
Sí que havia fet el Baciberri sud,
com a cim,
però, per exemple, com a aloforno,
se m'havia resistit,
encara no l'he fet,
i el fet de poder pujar i assolir el Baciberri nord,
ja us podeu imaginar,
molt content.
Aquest de la Serralada és el 5 Estrelles,
de tots els que tenim aquí,
del Vall de Boí,
d'Aigüestortes,
el 5 Estrelles és el Baciberri nord,
és impressionant.
Ara m'endic que anem a fer el sud, no?
Bueno, si et ve de gust,
doncs mira, a veure,
anem a avisar les famílies que arribem demà.
Escolta, per cert, Ricard,
explica'ns una mica la dificultat tècnica,
especialment d'aquest tren final,
aquest tren de grimpada,
aquest tren de cresta,
hem pujat encordats,
en grups de dos,
fent clàssica,
explica'ns una mica la dificultat que té aquest cim.
La dificultat és d'un segon, tercer grau,
depèn de la dificultat que tu li vulguis buscar,
es tracta d'un terreny intermig,
d'alta muntanya,
en el que són blocs,
i terrenys així imprecisos,
en els que tu pots triar l'itinerari,
i en funció de quin itinerari tries,
et pots trobar més o menys dificultat.
Per sort, com és un cim,
doncs que hi passa molta gent,
doncs sempre vas trobant pistes com fites,
com zones trepitjades,
però els passos, bàsicament,
hem trobat, doncs,
segon, tercer,
amb el marc fins i tot ens hem engaltat,
així, en un lloc, així,
per disfrutar una miqueta,
i tal,
jo fins i tot li posaria tercer superior,
i, bueno,
es pot fer sense encordar,
si les persones,
doncs,
tenen molta seguretat,
però nosaltres hem triat la manera més segura,
potser la més lenta,
però tant se'ns en dona,
som feliços aquí a la muntanya,
i, per tant,
passar una mica més de temps
és una alegria suplementària per nosaltres,
no ens suposa cap problema.
Aquí li dediquem a aquest cim,
Jordi Maria,
aquí li dediquem a aquest cim.
Home,
el Jordi Frisac
i el Txiqui.
No,
jo tinc més paraules.
Doncs,
amb ells,
per ells,
aquest cim,
i també,
doncs,
naturalment,
pels companys que estan al brot,
pels companys del Club Apicadors,
i també,
doncs,
buscant avui
paral·lelismes,
on anem fent a mesura que puxàvem,
hem anat gravant,
de fet,
podreu escoltar a continuació d'aquest programa,
és un programa especial,
és el primer programa que fem,
no el primer que fem a l'estarió,
però vam fer un des de la Copa d'Algost,
sencerament ho recordareu fent Psicoblog,
va ser,
però,
l'any passat,
abans que marxés l'Òscar,
és el segon programa exterior que fem,
avui l'hem pogut fer des d'aquest Passiverri Nord,
i hem anat trobant,
buscant paral·lelismes entre aquesta muntanya
i el Brad Pitt,
on són els companys ara,
l'Òscar Cadillac,
i la resta de l'expedició,
els Gironins,
l'Anna Pujol,
el Patxigonyi,
i en fi,
la resta de companys.
Quins paral·lelismes hi trobaríem?
Tècnicament,
o...
perquè abans hem passat per una zona de neu congesta,
no?,
ens hem hagut de posar els grampons,
hem hagut de treure el Piolet,
quins són els paral·lelismes,
Ricard,
tu has estat allà al Brad Pitt?
Les estratègies,
bàsicament,
són les mateixes,
excepte el fet,
doncs,
que en una muntanya,
en unes dimensions,
en les que has de pujar i baixar,
més d'una vegada,
el Brad,
i tots els 8.000,
normalment,
es fa amb cordes fixes,
per assegurar,
realment,
tota la progressió,
tant de pujada com de baixada.
En el nostre cas,
tot i que sempre fem servir
piolets,
grampons,
cordes,
mosquetons,
la tècnica és més lleugera,
és de pujar i baixar,
que és l'esperit alpí més pur,
diguem,
de...
tot i que en els 8.000 també s'aplica aquesta tècnica,
que allà dalt és molt més arriscada,
aquí és el pa de cada dia,
i és l'alegria de la llibertat
que ens dona,
doncs,
triar el camí,
buscar maneres d'assegurar-nos,
de no prendre mal,
tot i utilitzar,
doncs,
justament,
la filosofia és exactament la mateixa,
tant en una muntanya de 8.000,
com en una de 3.000,
com de 2.000,
és buscar la màxima seguretat
i el màxim de gaudi.
Sempre que miro aquesta imatge,
la imatge dels Malaletes,
de la Neto,
del pont de Mahoma,
on, per cert,
d'aquí ja ens comprometem algun dia
a fer un programa des d'allà dalt,
serà el segon repte,
sempre se'n fareix el cor de veure
de pensar com està tota la glacera,
no?,
que està en clara regressió
des de ja fa anys,
potser dècades fins i tot,
no?,
i que no es recupera,
això, no?
No,
això no es recupera,
és tristíssim.
També hem de tenir en compte
que tota l'època ja geològica,
ja no estem parlant amb escala humana,
sinó geològica,
en un termini curt de temps,
presenta una tendència a l'escalfament.
Nosaltres hem aconseguit fins i tot
accelerar aquest procés,
som una espècie francament perjudicial
per tot el sistema,
en el sentit fins i tot perjudicial
per nosaltres mateixos,
perquè evidentment és molt trist
veure com desapareixen les geleres
quan les has vist molt més crescudes
i quan veus fotos del segle XIX encara més,
però és un procés trist, inexorable,
això no ho recuperarem
i hem de ser conscients,
hem de ser conscients
que la maledeta,
la nord del món perdut,
que és una ascensió de les més boniques
del Pirineu,
s'estan quedant molt migrades de neu.
Sí,
les geleres del Pirineu
estan desapareixent a ulls vista.
Anem, anem-hi, anem-hi.
Juret Maria,
escolta'm,
quant triguem a deixar més o menys?
Més o menys, eh?
Dos,
tres,
sí.
Tres, quatre horetes, eh?
Tres, quatre horetes, eh?
És a dir que hem sortit,
recordem-ho,
a les sis del matí
de la zona de Cavallers
i per tant ara són,
hem arribat aquí d'uns a dos quarts de dues,
calculem,
hem fet cinc hores, no?
Jo crec que sí,
jo crec que a les cinc,
a les sis a baix.
Doncs vinga,
ara el que escoltareu a continuació
des d'aquest programa especial
és tot aquest recorregut
de baix a dalt.
De fet,
arrencarem a l'hora del sopar,
ahir al vespre,
doncs que l'am sopar recordem
per gentilesa de Camp Bonaixi,
que ens va fer un sopar fantàstic.
Escoltareu,
tot aquest recorregut
de baix fins a dalt,
amb les diferents parades
que anem fent
en aquest programa especial,
avui,
des d'aquí,
des del Basí Berri Nord,
des d'aquests 3.014 metres.
Per tant,
anem doncs cap a nosaltres
a baixar,
ara a tornar
al nostre camp base particular
i vosaltres us quedeu
doncs amb això,
amb aquest reportatge
de tot el que és
el recorregut
doncs per fer doncs
aquest impressionant
3.000 d'aquí
íntegament català.
Aquest el tenim aquí
íntegament català.
De fet,
el més gran de Catalunya
és la pica de l'estat
però tenim compartida en França,
Ritchie.
I el més gran de tot
seria el següent repte,
no?
Quin farem properament?
Em veieu que li faré
o si,
fer-ho amb el Marc.
quin?
El més alt de Catalunya.
La pica.
No, l'altre.
El segon més alt,
o sigui,
el més alt íntegrament català.
El com a la forna.
El com a la forna,
30-30.
Bueno,
certament,
certament,
són cims
que demanen
unes aproximacions llargues
i demanen
alguna cosa a canvi
sempre,
no és transcendent
però evidentment
que ho podem provar.
Mira, Marc,
Marc,
explica'ns ràvidament
què estàs veient aquí dalt.
Espera't un moment,
un voltor.
Sí.
I gros.
I gros,
i gros.
Ui,
ui,
ui.
Però està volant molt alt,
perquè el tenim molt per sobre
d'aquests 3.000.
Molt alt,
els voltors volen
amb molta alçada.
Aprofiten les tèrmiques,
que són
quan s'escalfa
la roca
de les muntanyes,
puja l'aire calent
cap amunt
perquè pesa menys
i aprofiten aquests aires calents
i en aquestes ales
que s'estan envergadurades
de més de dos metres,
doncs aprofiten,
les despleguen
i aprofiten ben bé,
sense gastar energia,
poder planejar per dalt
i superar
i pujar,
com que aprofiten aquestes tèrmiques,
pugen,
pugen
i pugen molt amunt.
Vinga,
nois,
anem cap a baix.
Fem un crit ben fort
o què fem?
Avall?
Avall.
Vinga,
avall.
Doncs vinga,
avall.
Apa,
adeu,
fins ara.
Estem en poques hores
d'assumir aquest repte
de fer el de Ciberri Nord.
Hem parat a sopar,
hem parat a...
amb una ària
així adequada,
no?,
per poder fer una mica de picnic.
Portem el fogor,
Richi,
aquest fogor
que va estar l'any passat
al Brodpic, no?
Va estar al Brodpic
i pràcticament
ni ho vam poder estrenar,
però fixa't,
que ara el fem servir aquí
per coure un filet estupendo
de carn de vedella
que ens ha portat
el Josep Maria,
que és que,
bueno,
espectacular.
Jo en la meva vida
havia menjat
abans d'una prèvia
d'una ascensió,
com acabo de menjar ara,
vull dir,
se li ha d'agradir moltíssim
perquè la veritat
és que ha estat genial.
És un sopar
gentilesa
de Can Bonacci
i aquí tenim
el seu responsable,
el Josep Maria,
aquest filet,
no?
Jo no ho podia preparar,
jo que estic acostumat
de preparar els pícnics
quan sortim d'expedició,
avui,
ostres,
no sé què m'ha passat,
m'he descuidat la pasta,
m'he descuidat la motxilla
amb els aparatos
per cuinar,
vull dir,
ha sigut,
em diu que anar al xino
a comprar quatre plats
i quatre coberts,
ha sigut,
bueno,
no sé,
allò que espero que demà
el tema del cim
vagi millor.
Demà per esmorzar
què tenim?
Hem de matinar molt,
què tenim per esmorzar?
Demà,
el típic,
ofregits,
una canceladeta
de pernil ibèric,
pa,
suc de tarotja
i un cafetó
i cap damunt.
Hem sopat
la carn,
carn de varella
molt bona,
boníssima,
tendra,
que es desfeia,
la boca.
Impressionant,
impressionant,
jo és que estic
estopefacta
perquè,
evidentment,
ja et dic jo
que,
a veure,
segur que tenim
alguns companys
i uns quants milers
de quilòmetres d'aquí
que envejarien moltíssim
tot i que ja es devien
anar amb una bona
ròssia de canelons
però ara nosaltres
doncs fent la contra
una mica
i diguem que ens estem
atipant
a compte seva,
no?
En plena solidaritat,
evidentment,
tot i que el camp base
s'acostuma a menjar
molt bé,
molt bé,
però realment
nosaltres aquí
ara estem
tenint
una vetllada
superregretable
d'aquí
un parell d'horetes
ja ens haurem plantat
allà on dormirem,
dormirem en un bivac
segurament,
a no ser que el Josep Maria
vulgui fer-ho
en condicions
més del seu estil
que és de ple luxe asiàtic,
no?
Però
de moment
això està pintant
molt bé,
està pintant
molt bé,
molt bé.
Hem parlat de l'escalibada
i de l'amanida,
l'amanida variada
amb ous durs,
la cerveseta,
el Marc
el Marc
allí
que es queda mirant
podria dir alguna cosa
jo crec que el Marc
no és del pont de Mahoma
però perquè ell no vol
no perquè s'ho menja tot
perquè s'ho menja tot
és un carpanta
vull dir
ha fet tots els honors
ha escurat tot
ja no cal ni que netegem
les cassoles
dels fogonets
perquè està tot
impecable
ja a un ordre de revista
doncs per l'esmorzada de mà
és una sort
anar amb el Marc
el Marc Vinyes
el Marc Vinya
perquè de fet
qualsevol animal
que trobem
de camí cap amunt
com aquell aquí
ara el micròfon
de Tarragona Ràdio
ell ens dirà
exactament de què es tracta
perquè venint cap aquí
ja hem vist una àliga
i on s'ho he dit
de camí
anem a veure el Marc
què dius Marc?
ho sento
ho sento
perquè estàveu en plena conversa
i us he tallat
però passava un àguila marsenca
per dalt del cotxe
planejant
i us ho he tingut
què dir
és una mica
gares de l'ofició
per allò
què es poden trobar
per allò
al Bessi Berri
amb quin nivell
de fauna autòctona?
Bueno
és una zona
molt pedregosa
aquella d'allà
per la part
de sota
les congestes
segurament
demà
podrem veure-hi jarts
perquè és una zona
tota la part
de pujar
de la presa
de Cavallers
és una zona
més ara
cap a l'estiu
solen
tot aquest tipus
de mamífers
d'ongolats
solen baixar
cap a zones
més
més
baixes
quan comença
a fondre
ja la neu
i segurament
que demà
n'hi podrem veure
amb moviment
no et posis tan sèrio
Marc
per favor
que em fas plorar
eh
traiem altra cervesa
escolta
que abans hem fet
no
és que aquí
abans d'arribar
fins a aquest punt
hi ha hagut un grup
de whatsapp
que hem anat parlant
que hem fet una llista
de material
que hem portat
unes motxilles
clar
és que això
no ho expliquem
però la gent
que vol anar
a fer un Bessi Berri
doncs ha de saber
que ha de portar
un material
adequat
Josep Maria
i nosaltres
nosaltres hem enfrontal
però és que a la motxilla
hi ha piuets
hi ha grampons
què més hi ha
la motxilla
s'ha de portar
tot el necessari
per efectuar un pic
que no és fàcil
que té la seva complicació
portem arners
portem cordes
portem aparells
d'escalada
per si hem d'assegurar
ens en algun punt
és un pic
que té el seu
la seva matxacada
de caminar
i després té
els seus últims 100 metres
que s'ha de grimpar
i s'ha de barallar
contra el vèrtic
i contra
els possibles problemes
que ens podem trobar
a l'hora
d'acabar aquest cim
que demà
veurem si
tenim sol
i podem acabar
d'hora
i podem gravar
el Gull i dalt
la voluntat seria
gravar el cim
d'aquesta muntanya
al Bessi Berri Nord
l'hem escollit
perquè té una mica
de semblança
amb el brot
hi ha un avant cim
també
hi ha una mica
de semblança
no gaire
és diferent
per tant
una muntanya
molt diferent
una llorneta
parlem de muntanya
molt diferent
és diferent
és diferent
però hem de reconèixer
que tota estructura
d'una ascensió
és exactament
la mateixa
nosaltres estem
en un desnivell
no tan pronunciat
com els grans
monstres
de l'Himàlaia
però evidentment
estem parlant
d'aproximació
d'una ascensió
d'un ressalt final
estem parlant
d'un material
doncs
més o menys
diferent
doncs
en quant
a lleugeresa
però que és
bàsicament
el mateix
el Josep Maria
ha parlat
de corda
doncs
una corda
també s'utilitza
el brot
els grampons
s'utilitzen
els piolets
també
perquè són
tot estris
de seguretat
que tant i fa
utilitzar-los
a 8.000 metres
com el Pirineu
com en qualsevol
altre lloc
que puguin ser
precisos
d'emprar
no?
això és
sempre ho hem
d'insistir
no perquè
no sigui l'Himàleia
no has d'utilitzar
uns estris
que bàsicament
són de seguretat
amb això
doncs
amb això
sí que s'assembla
evidentment
allà dalt
espero poder respirar
en millors condicions
que no pas allà
del brot
evidentment
portem casc
també
sí
home
casc
sempre
casc
sempre
perquè farem
uns corredors
ja sense neu
que poden
podem tindre
la mala fortuna
de fer-lo
d'alguna pedreta
o alguna pedra
i si almenys
portes un casc
protegesses el cap
que és la part més important
del cos
i bueno
a veure
són pics que realment
potser hi ha gent
que ens escolta
i diuen
però si jo vaig allò
vaig fer sense acord
i sense casc
que no sé què
que no sé quant
se pot fer
de moltes maneres
però si ho vols fer
bé i en seguretat
no estàs mai
al marge
de poder tindre un accident
evidentment
però no serà mai
mai per una imprudència teva
si no haurà sigut la fortuna
que ho ha volgut així
i els pics
s'han d'afrontar sempre
amb el màxim
de seguretat
i amb el màxim
de parells
que
que tinguis que portar
de protecció
i que la muntanya
t'exigeixi
i així s'ha de fer
jo crec que és la meva manera
d'anar a la muntanya
ara cadascú
sempre pot andar
com vulgui
Què deu estar fent
el Jordi
el Jordi Mena
on deu parar
ara?
Perquè ell també
havia de ser aquí
amb nosaltres
però no sé
què tenia que fer
quina xapussa
tenia un compromís
per col·locar uns encofrats
en una paret
que bueno
encofrats ho dic
en el sentit figurat
el Jordi
és un gran
afeccionat
a l'escalada artificial
això vol dir
doncs
una ascensió
per una paret
amb mitjans
doncs
molt tecnològics
delicat
que demana
molta
molta paciència
i per tant
doncs
bueno
ell ja s'havia compromès
en posar-se
en aquell lloc
mentalitzar-se
i bueno
allà estarà
ves a saber on
preparant
doncs
tot un seguit
doncs
si nosaltres parlem
d'acordes
doncs
ells tripliquen
el número
claus
frients
tota mena
d'estris
bueno
és pura tecnologia
el que farà servir
el Jordi
aquest cap de setmana
doncs
des d'aquí
l'envió a record
s'ha acompany Jordi
Mena
del programa
tenim dues opcions
ens quedem aquí
mirant el cel
o cartera i manta
què fem?
cartera i manta
perquè
si no
demà no farem res
vinga
som-hi
vinga
fins ara
adeu
són
les 5
menys 10
del maté
Richi
què fas
dintre el sac?
hòstia
apurat
déu
m'agrada
m'estat dormint
aquí
de vivac
i ara
el Josep Marià
ens ha fotut el toc
10 minuts
abans que ens toqui
el despertador
i bueno
doncs
jo aquí
aguanto
fins que toqui
l'hora
són les 5
menys 10
però és que sí
menys 5
però escolta'm
ara si fóssim
al brot
serien les
la 1
o la matinada?
sí
ara
són aquests moments
tan
tan durs
no?
que realment
toca
toca
donar el do de pit
i sortir
i
en aquest cas
el brot
no
no se surt del sac
perquè ja no
ja no tens sac
el que fas és estar
doncs dins la tenda
amb el mono
de plomes posat
i potser has estat
la nit
doncs allà
mig
mig mig
preparant
fonent neu
i preparant
aigua
i bevent
i
són unes vigílies
molt dures
res a veure
amb
doncs fer un bivac
meravellós
al Pirineu
amb un dia excel·lent
amb una lluna
que tenim aquí
doncs
de primera
que ens il·lumina
i
amb companys
doncs
tot a punt
per sortir
ara això sí
és el mateix
no?
posar-te en marxa
sortir del sac
aquesta dinàmica
és la mateixa
exactament
no?
i tot el que costa
doncs
ara la matinada
costar a vestir-se
tot això
també
també és molt
en certa manera
similar
al procediment
no?
a la seva escala
però és exactament
el mateix
també
no?
hi ha una altra
diferència
que és que aquí
el lavabo
és molt gran
molt molt gran
vull dir
que no
no coincidim
no?
no tindrem
cap problema
de gotes
a la tapa
amb ningú
no?
és a dir
allà no
allà és petit
el lavabo
no?
allà el lavabo
és molt molt molt molt petit
per fer aigües menors
però d'una manera
tens una ampolla
normalment
dins del sac
i perquè no hagis de sortir
doncs
el tens allà
com la mateixa tècnica
que fan servir els camioners
moltes vegades
no?
en l'altre cas
doncs
és més complicat
i s'ha de comptar
amb la complicitat
del company
perquè clar
sortir a fora
una tenda
doncs
amb molts graus
sota zero
amb un
d'un esperó
doncs
en què realment
l'espai
és molt petit
de nits
això
no és possible
no és possible
has de mirar
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de com pots
per
t'estir
una mica
l'escena
estem
a
els peus
de la pressa
de cavallers
estem
el Richi
i jo
fora
fora
estic fent el bivac
i allà dos
n'hi ha un parell
una mica més privilegiats
que avui han dormit
sota cobert
no?
Bueno
privilegiats
per mi
fer un bivac
és un privilegi
dormir sota
les estrelles
és sempre
un motiu
de
de
molta satisfacció
sobretot
una nit
d'estiu
jo
bueno
les primeres hores
he fet una suada
de calample
i he anat
amb un sac
doncs
finet
i vaig
amb una funda
de bivac
per evitar
doncs
la humitat
la possible humitat
de la nit
però
estar
dormint
sota una volta
d'estrelles
fantàstica
que abans
que sortís
la lluna
doncs
era
tot entapissat
que em costa
molt de veure
ja per les ciutats
això
això
no té
preu
no té preu
evidentment
potser
dins de la
furgoneta
doncs
estàs més
més confortable
potser
doncs
no corre l'aire
però
estan
a l'estiu
amb aquests llocs
jo trobo
que és
fantàstic
poder tenir
aquesta oportunitat
qui no hagi
experimentat un bivac
realment
jo ho recomano
ho recomano moltíssim
si dones
l'os només
m'allà
per la cara
a mi
no?
bueno
jo m'he
entaforat
a dins del sac
he donat uns
quants
toms
per la nit
perquè
tampoc
s'ha de dir
que sigui
el sumum
de la comoditat
a vegades
perquè l'aire
així sua
si no sua
et tapes
et destapes
però
ara
el Josep Maria
ja
ens està
ja
està aquí
tocant la pera
eh
espera
i vaig cap allà
fins ara
Richi per cert
ve sortint
del sac
sí
bueno
ara ja comença
a ser hora
no?
jo
jo
mentre parlo
encara sóc
dins del sac
i jo
desaparegui
dins la forgoneta
com esteu per aquí?
bé
jo he dormit
a la suite
Bonacci
impagable
aquí tinc el Marc
li he apretat
una miqueta
que no el deixava
arruncar
però bé
la suite
Bonacci
bé no Marc?
Marc
com ha anat?
hòstia
bon dia
perdó
perdó
per la veu
però molt bé
molt bé
molt bé
no he roncat
ni res
no?
no
si no m'hagués fet
sola
no se sentia
no se sentia gens
aquí fora
tampoc
sóc comportat
no heu fet pipí
els meus matalassos
no?
tampoc
això seria imperdonable
fora tenim
tenim
tenim
tenim dos matalassos
no?
del Josep Maria
sota
una mena
de
de plàstic
per evitar
que entri la humitat
els sacs
gruixuts
i
i estem al costat mateix
o sigui
estem a tocar
de la pareta
fer-me alguna foto
d'això
que aquest bivac
s'ha de fer una foto
a més que
el plàstic aquest va molt bé
perquè no te pugin
ni formigues
ni paparres
ni res
d'aquests bitxos
amb que després
te revisarem
que no tinguis cap bitxo clavat
el Marc Castellalabau
m'han agradat
a fer
aguas menores
però bueno
és el que toca
eh
bueno companys
hem de fer l'esmorzar
i cagar hòsties
cap dalt
al vesiberri
què toca l'esmorzar
ous
fregits
amb bacon
una mica de pa
i suc de taronja
i cafè
i galletes
sembla bé o què?
crec que de tot això
no m'he deixat res
bueno
penseu amb el que vagin de menjar
els pobres d'allà dalt
uns que no se lo semblarà
no bé
bueno
doncs ara
ens posarem a esmorzar
estirant una miqueta les cames
i a poc a poc
fem una marxa lenta
per anar escalfant
cap allà tu
venga
fem un canvi
ahí corto o què?
ahir una cosa
ahir quan vam arribar
perquè hi havia un
allà
hi havia un gripau
pujant pel camí també
Marc
què més trobarem per aquí?
aquest matí?
bueno
ara que és així
nit tancada
no crec que poguéssim
veure moltes coses
però
segurament
algun gripau més
sí que el veurem
perquè aprofiten ara
la humitat del matí
i
i ara
suposo que és
quan el moment
que s'aniran a amagar els gripaus
i els podrem veure
jo vaig anar
pel camí
jo vaig anar a dormir ahir
i pensava
amb l'os
amb l'os
amb l'os que hi ha al Pirideu
bueno amb l'os
amb els ossos que hi ha al Pirideu
que són
a la vall de l'Aran potser n'hi ha més
no?
sí cap a la zona de Viella
que és la zona on n'hi ha més
però bueno
que poguéssim arribar a veure un ous
bueno
mai se sap
potser tenim una primícia
per la ràdio
però
però bueno
l'os segurament
que ens
ens sumarà ell primer
i
segurament que no
que no tindrem aquesta sort
però bueno
mai se sap
anem a fer els ossos a ferràs no?
vinga Marc fins ara
molt bé
fins ara
Maria adeu
com es diu normalment
visca la muntanya
la Marc la va parir
visca visca
què em deia Ricci?
doncs que l'os
ja l'han vist també
pel Pallars
i
realment
és bastant movible
el nostre amic
de Piròs Explorer
que li fa
està fent el seguiment
doncs
sembla que
fins i tot
l'altre dia
va passar un vídeo
de
gent
que va aconseguir
de gravar-lo
certament
uns turistes
ara no exactament
no sé exactament
a quina part del Pirineu
però ja no és la vall d'Aran
l'os s'està movent
s'està movent
i això és bonic de veure
perquè
aquests pobres animals
tot i que se'ls atribueix
un caràcter
així com
depredador
al 100%
és un animal
molt timid
i molt fugisser
que se'l pugui veure
doncs
una persona
que no l'hagi de buscar
sinó que te'l trobis
de casualitat
doncs
és una gran sort
una grandíssima sort
segona trucada
del despertador
escolteu
ho deixarem amb el so
del sal d'aigua
que hi ha a l'entrada
de Cavallers
si entreu
doncs a la dreta
segurament
els que ja heu estat allà
ho recordeu
que hi ha aquella mena
de sal d'aigua
on
després de passar
doncs el que eren
les antigues construccions
de
de la pressa
i us deixo amb aquest sol
el ritx ja s'ha posat
els pantalons llars
jo encara veig amb els curs
hem dormit amb pantalons curts
i amb màniga curta
dins del sac de plomes
i us deixo amb aquest sol
el sol de l'aigua
d'aquest sal
que d'aquí en el senyor
tindrem a tocar
perquè hem de passar per allà
fins al final
de tot de la pressa
i després
doncs ja
enfilar cap amunt
us ho expliquem després
només per escoltar aquest sol
ja ha valgut la pena
pujar fins aquí dalt
i ja hem deixat enrere
tot el
tot el pantal de cavallers
ja som a la bifurcació
de fet
del baci verd
ja el veiem
de fet ja l'espunta
per llidar el baci verd
ara estem aquí
hem fet una parada tècnica
comença a fer una mica de calor
el sol encara no ha sortit
però ja l'espunta
i anàvem fins ara
amb màniga llarga
ja ens traurem
una capa
agafarem aigua
la putabilitzarem
què fas Riche?
bé
ara estic recollint aigua
en algun lloc
on estigui corrent
que no estiguis tancada
ja recullo
un litre d'aigua
per al camelback
i un altre per la cantimplora
perquè ara començarem a suar bastant
i és important hidratar-se
i com que això és un pla
i és possible que hi hagi bestiar
i no sabem molt bé
si hi ha
algun producte
així doncs
de femte
el que sigui
tirarem unes pastilles
de putabilització de l'aigua
deixarem passar mitja horeta
i les podrem veure
però és important
que aquesta aigua
ja la puguem veure
per poder hidratar
perquè és que
d'aquí a poquet
ja ens tocarà el sol
s'ho haurem moltíssim
i haurem d'anar fent
aquesta mateixa operació
al llarg de tota la pujada
aquí estem a la zona
de confluència
de dos camins
el que va al baci berri nord
i el que aniria
cap al refugiu
i Ventosa
que és també el que agafen
els que van a fer
el carros de foc
sí
aquí estem
a la pleta
del riu Malo
que se li diu
tenim en una banda
tota la banda
dels baci berris
i a l'altra banda
el que seria
la punta alta
i seguint de front
remuntant tot el torrent
doncs seguiríem
cap a l'estany negre
i el refugi
Ventosa i Calvell
que és un dels punts
de partida
del carros de foc famós
estem envoltats
de mosquits
ho veus
sí esclar
és natural
els mosquits
també poden dir el mateix
qui són aquests
que ens molesten
aquí a la pau
de les muntanyes
vaig a veure
què fan el Josep Maria
i el Marc
que estan per allà
també tenint-se capes
les 7 i 10 minuts
les 7 i 10 minuts
sí senyor
fins ara
fins ara
doncs seguim el curs
del riu
donem a escoltar el so
per cert
abans el ritx
he fet un comentari
que m'ha agradat molt
quan hem passat
aquest pont de fusta
un pont
en forma de siga-saga
i he dit
que això
és perquè no passin
els diables
segons els xinesos
o sigui
els xinesos
això ho fan
pont sense siga-saga
perquè diuen que així
no poden passar els diables
què li passa al Jura Maria?
què dius Jura Maria?
que ens ataquen
els mosquits de saco
tio
marxem ràpid
són aedes
que són mosquits
que piquen
tant de nit
com de dia
mare que els va
doncs vinga
carreguem trastos
i ara ve
la part bona
riu malo
ara riu malo
cap amunt
ja veiem el Baixi Berri
i ara ja
pit i collons
cap amunt
fins ara
seguim escoltant
aquest soccer característic
que ens hem acompanyat
pràcticament tot el viatge
a la sala del riu Arol
acabem de pujar
dos contraforts
hem anat seguint
el riu malo
el riu malo
que no sé
per què li van dir
riu malo
Jura Maria
no sé
no sé
ja has vist pujant
perquè li diuen
riu malo
home
té una pujada
bastant bona
hi ha de pitjors
però bueno
aquesta imatge
és imponent
ara que tenim aquí
aquestes congestes
de neu
damunt
de l'estanyet
impressionant
la veritat
és que
a part de si podem fer cim
o no podem fer cim
vindre aquí
com deia el nostre amic Jordi
no
estar aquí no té preu
i
ostres
això ja s'ho val
si hem de tornar a baixar
doncs baixarem
si fem cim
fem cim
però és que
a vegades aquestes sortides
et donen tant
que el cim
arribi un moment
que si fas cim
et dona satisfacció
però potser
no és tampoc
el més important
no ens hem d'obsessionar
amb això
pujant pel riu malo
per dues congestes
dos contraforts
hem vist l'estany negre
hem vist alguns pics
a l'altra banda
alguns de coneguts
ara mateix aquí davant
tenim la punta alta
és impressionant
tenim el pic de Serrera
que és aquella
para de Serrera
que és aquell allà
de Serrader
que també es puja
des d'aigües tortes
són tot pics impressionants
els miris
per on te els miris
estem potser
del Pirineu Català
a la zona més bonica
i clar
vull dir
aquí miris
miris
cap on te miris
és que
disfrutes
disfrutes
és un disfrutar continu
i ara
pujant
amb el pont de Mahoma
aquí dalt
amb els companys
i fent la primera sortida
i aquesta gran experiència
que és
estar junts
és impressionant
jo crec que no té preu
vaig a veure el Marc
a veure què diuen
carreguem aigua
no ara?
i tant
aigua i cap amunt
doncs vinga
carreguem aigua
posarem els potabilitzadors
ja sé que ja hem anat consumint
el ritx que està
lligant-se les botes
no?
tot bé
tot bé
tot bé
tot bé
ara hem carregat aigua
pel que sembla
és l'últim punt
on podem carregar aigua
i per tant
doncs
més val que ja
anem així ja
plens
fins a dalt del cim
perquè passarem
bastants hores ja
sense poder carregar aigua
fins que tornem aquí
segurament
i ara ja
doncs disposats a fer
el ressalt final
fins a la base
de la grimpada
i xinotxano
no té cap secret
és anar fent
anar seguint les fites
com és un itinerari
més o menys popular
sempre hi ha
unes fites de pedra
que van marcant el camí
que nosaltres seguim
com religió
gairebé
tot i així
és com que duem
GPS
i un track marcat
tot i que els tracks
també s'han de prendre
amb precaució
i amb prevenció
sempre el millor
és pujar
seguint la teva pròpia
intuïció
i la configuració
del terreny
doncs
no hi ha gaires motius
per preocupar-se
és seguir tranquil·lament
ara
agafarem ja
la solana
ja ens tocarà el sol
deixarem l'ombra
ja definitivament
fins dalt del cim
i bueno
paciència
suar una mica
sembla que corre una mica
d'aire
això pot anar bé
i a mesura
que anem arribant
cap als 3.000 metres
ens haurem d'abrigar
una mica
fins i tot
aquí ja veiem
que els gran ponts
segurament ara
ens faran menester
no?
els gran ponts
depèn de l'hora
perquè
les congestes
que tenim a la base
del baci verd
i nord
ja he vist
des de primera hora
quan estàvem
encara a l'estany
de cavallers
ja li estava tocant
el sol
perquè sembla que
té una orientació
est
per tant
és molt fàcil
que la neu
estigui una mica
estovada
i que puguem
obrir traça
tranquil·lament
amb el peu
amb la bota
i anant per exemple
amb el piolet
com un altre element
de seguretat
per si hi ha
alguna relliscada
no?
hi ha uns pendents
forts
tot és bastant factible
però com sempre
anant amb precaució
i amb tots els estris
que portem
utilitzar-los
quan sigui convenient
però els gran ponts
jo diria que potser
no caldran
diria que potser
no caldran
ja ho veurem
Marc
escolta'm
aquests mosquits
que ens empaitaven
fa una estona
ja no hi són
no?
encara en queda algun
però a mesura
que anem pujant
en alçada
cada vegada
en queden menys
ja a partir d'ara
ja segurament
que no ens molestaran més
però bueno
eren uns mosquits
que són els aedes
que és una espècie
que no és com
els típics mosquits
que surten al tard
i a la nit
sinó que són mosquits
que tenen activitat
tot el dia
i a part
com que
es reprodueixen
el fang
i tenen unes condicions
de reproducció
que
que normalment
ponen els ous
quan hi ha fang
doncs
quan hi ha fang
han d'aprofitar
i més ara
que
que tota la nit
s'està fonent
i estan baixant
els torrents
i a les zones baixes
hi ha fang
doncs han d'aprofitar
aquest moment
per apontre els ous
al fang
i clar
per apontre els ous
les femelles
el que han de fer
és agafar sang
dels mamífers
i per aquestes raons
empaiten
són d'antros
eh
les ganes
i natos
som
som el seu aliment
bueno el seu aliment
jo que pensava
que ens volien saludar
només
i que eren tafaners
bueno els que els han saludat
i a mi m'agradaria
poder pujar com ells
són el mar passeras
viola
que no ho han dit
fins ara
anem
anem
anem
ja anem
són els tres
els tres ousars
que hem vist aquí dalt
hem pogut veure els ousars
com havíem
tres tres
com havíem previst abans
ara en el de gel
se'ls van obrint
les zones de pastura
més avall
i els podem veure
en moviment
i tant hem pogut veure
els bitxos en si
com els rastres
que han deixat
en aquestes primeres congestes
que hem xafat ja per aquí
anem Marc
que jo encara tinc que agafar aigua
i el Josep Maria
si no
ens farà córrer
vinga som-hi cap amunt
per cert
dos quarts
gairebé
no arriba
dos quarts de deu
anem bé no?
anem bé
anem bé
ritme suau
progressiu
el pendent és fort
i per tant
això ens fa pujar de pressa
encara que no vulguis
el desnivell
l'has de guanyar igualment
això és un avantatge
perquè és una ascensió
molt directa
i bueno
fins gairebé
sota la bretxa peita
seguirà amb la mateixa tònica
i després vindrà un flanqueig
en el que gairebé
no guanyarem alçada
això ens farà perdre
una mica de temps
i després a la grimpada
possiblement
entre equipar
i no equipar
posar-nos el material
sempre
hi haurà una despesa de temps
que no
l'emplearem
en progressió
escoltes
vaig a omplir la cantimplora
portava a Isostar dintre
ara la vaig a reomplir
i he de posar aquesta pastilla
que tens tu
o no cal?
bé aquí
aquí pensa que
aquesta neu
és de gel
acaba de sortir
de la congesta
que tenim
just
a 10 metres nostre
o sigui que aquí
dubto que hi hagi problemes
d'esquerica coli
o qualsevol altra
bactèria
fecal
jo crec que
amb tota confiança
pots fer-ho
eh
companys
vinga
anem on
inici de
inici de la grimpada
estem a la zona d'inici de grimpada
i ara estem assegurant
entre ja les cordes
entre tot el material
què fem aquí a rege?
bé doncs ara
hi ha un pas difícil
anem a assegurar la jugada
fent jo de primer
i després vosaltres
us lligareu a l'extrem
i jo us aniré recuperant
ja en plena seguretat
ja està
és un ressalt
segurament aquí a l'altra banda
doncs ja es podrà fer una bona
si trobo un replà
de seguida ja muntaré una reunió
i us faré pujar
amb una tècnica especial
que és un recurs
que es diu
a base de potències
per aprofitar la mateixa corda
potències són
per entendre'n
dos buits
més o menys
és un sistema
que permet
mantenir la tensió
de la corda
entre un que puja
i el següent
que té a sota
i jo
mentre vaig assegurant
si una persona
del que està a sota
cau
no
la tensió
de la caiguda
no afecta
els que estan
encordats al mig
i evita que els arrossegui
cap baix
i en canvi
segueixen estant assegurats
és una tècnica
molt clàssica
sobretot en una alta muntanya
molt bé
som-hi
va
vinga
3 quarts de 12
seguim endavant
ja hem sortit de la zona de cresta
i ara estan el Ritchie
el Marc
i dalt el Josep Maria
fent l'últim ràpel
hem fet 3 ràpels
3
des de la part més
més exposada
d'aquesta cresta
fins a baix
en doble corda
i ara està baixant
el Josep Maria
per aquesta zona
de ràpel
que és força llarg
perquè són dues cordes
de 30 metres
i pràcticament
no l'utilitzem tota
però poc falta
i cap a baix
veiem tot el que ens queda
ara
de zona
de neu
per arribar fins a
baix a cavallers
agafar el cotxe
i doncs
i tornar
després també des de baix
us tornem a explicar
com estan
com estan les sensacions
ara el Marc ja ve cap aquí
ens traiem l'equip
d'escalades
ens traiem l'Ernest
ens traiem tots els frients
mosquetons
el Marc que per cert
ho està gravant tot
en GoPro
i després podem veure
també el vídeo
què te sembla el Marc?
ràpelatge
molt xulo
passa de la maniola
de ràpelatge
el que em fa més poca gràcia
és la sortida
quan has de sortir
però una vegada
ja estàs ficat
en la maniobra
llavors ja
ja ve
i més en la confiança
en la gent
que ens està muntant
el Ritchie
i el Josep Maria
plena confiança
en què ens ho estan muntant
en les màximes garanties
de seguretat
el Ritchie ens va rectificant
a mesura que fem
maniobres
nosaltres
menys en el meu cas
venim de l'escala esportiva
i tenim molts pisos adquirits
que clar
que en clàssica
no té absolutament res a veure
i ella ens va corregint
no mira
està baixant el Jura Maria
arriba pràcticament a baix
a part el Ritchie
i que sigui part de formació
professional
com que és guia
guia de Montserrat
doncs també
ens dona consells
de com fer el ràpel
de com
instal·lar el material
perquè es faci
de la manera més segura possible
què t'ha semblat el Baciverri?
Maco, eh?
molt bonic
bueno
no me l'imaginava
potser que la
que la grimpada
fos tan
tan difícil
perquè
sempre l'havia comparat
en altres cims
com
la mida i d'ossó
on hi ha ximenees
també que puges
però aquest és bastant més difícil
que la
que la mida i d'ossó
més que més difícil
és que té més
té més zones
on estàs molt exposat
i llavors
val la pena
extremar les mesures
i ja que portem material
que és el que hem fet
doncs utilitzar aquest material
i anar
en plenes garanties
de seguretat
la GoPro ja ha dit prou, no?
sí, la GoPro està plena
ja la
la targeta ja està
al tope
i bueno
la feina que quedarà
és poder editar estos vídeos
i
i a veure si
en un espai breu de temps
us els puc fer arribar
i
i que la gent
els oients
puguin disfrutar
de
de les imatges
i de tot
tot el que hem fet avui
el podreu veure aquest vídeo
a la
a la web de Tarragona Ràdio
també del Pot de Mauma
i també doncs
el compartirem
amb les xarxes
al Facebook
al Twitter
al blog
que em queda recentment
també
per seguir l'expedició
del company
dels companys
que estan al Pratpic
i ara bé
toca recollir
és a dir que
recollirem material
i abaixarem
per aquesta zona
de neus congestes
i ens hem probablement
de tornar a posar
els crampons
i agafar el piulet
i tirar avall
perquè ara la baixada
és més complexa
que no pas pujar
per la neu
per tant
aquí estem
Ritchie
Jura Maria
digueu algo
Hola
bueno
ja hem acabat
el ressalt
ara només queda
anar a Chinuchano
cap a baix
sense cap mena
de pressa
tenim temps
i llum
o sigui que
a disfrutar
del que hem fet
i posar molta cura
fins a baix
el cotxe
una altra cosa
serà
la carretera
però
amb el que depèn
de nosaltres
mirarem de fer-ho
a la mar de bé
vinga doncs
tornem bé
aquí a una estona
tanquem el reportatge
al restaurant
al Caliu
estem a Taüll
hem vingut aquí a sopar
de fet vam començar sopant
segurament
recordeu
vam començar sopant
i acabem sopant
sopant per cert
molt bé
perquè hem fet escudella
el Jura Maria
ha preguntat si hi havia escudella
n'hi havia
l'hem menjat escudella
vull dir que hem recuperat forces
d'aquest
d'aquest
d'aquest
Basiberri Nord
i a més a més
hem tingut la sort
de conèixer persones
que estan aquí
en aquest poble
i que ens explicaran
doncs experiències personals
empresarials
dels que es viu des d'aquí
però escolta'm Ritchi
has recuperat forces o no?
jo sí home
jo encantat de la vida
jo amb aquest
aquest àpat
que ens acabem de fotre
jo ja bueno
si vols tornem cap enrere
i tornem a pujar
recordo
tres frases teves
quan hem arribat a Cavallers
has dit tres frases
o quatre
però una mica
resumint l'experiència
no?
quin ha estat?
hòstia
ara
encara no em devia arribar
la sang al cap
i potser ja no recordo
exactament
què havia dit
però
vaja
el fet és que
hem anat d'excursió
hem fet les coses bé
hem passat moltes hores
ens ho hem passat molt bé
hem fet les coses
que havíem de fer
hem ampliat el temps
que calia
amb seguretat
hem passat bé
una jornada
quatre persones
disfrutant de la muntanya
i això
per mi té un valor
molt especial
perquè hem
completat una jornada
podria haver estat més ràpid
podria haver anat més ràpid
no ha caugut
perquè estàvem tan a gust
que això ens ha compensat molt
i crec que això
doncs
és un valor
és un valor
que s'ha de conservar
i s'ha d'oferir
a les persones
vull dir
realment
tot el que sigui
una activitat
a la natura
i a la muntanya
doncs
fer entendre la gent
doncs
que
que està
al medi natural
és un valor
i en companyia
i
és
no té preu
no té preu
hem acabat una mica cansats
també
tot serà bé
14 hores de jornada
doncs
doncs
home
doncs
piquen una mica
però bueno
millor això
que no està picant pedra
i fer una rasa
piquipala
ara parlem amb el Gerard
que el tenim per aquí
que el Gerard
és d'aquí
d'aquest poble
d'Ataúll
a més a més
aquest és una empresa
que organitza una cursa
que l'any que ve
serà internacional
per tant
si sou corredors
doncs
estigueu pendents
que ara en parlarem
Marc
quin balanç fas tu?
el balanç
en aquest final
de sopar
el balanç
és molt positiu
i jo crec que
tant tu com jo
i Josep
avui hem après
moltes coses
tu que vens
del món
de l'escalada esportiva
i jo que
sí que m'havia format
en temes
d'alpinisme
i una mica més
d'escalada clàssica
però sempre m'havia quedat
en la teoria
però avui
hem rebut
una classe pràctica
del que és aplicar
tots aquests coneixements
de seguretat
doncs jo crec
que molt positiva
i a part
que el que comentava
abans
el Ritchie
que no repetiré
estic molt d'acord
amb tot el que ha dit
però
hem
doncs hem aplicat
tot això
i a part
que hem disfrutat
hem passat un dia
fantàstic
ens ha acompanyat tot
tot i que al final
hem acabat cansats
com
com bé has dit
però bueno
tu menys
no
també
també
alguna bronca
s'ha caigut
del Ritchie
tot s'ha de dir
alguna bronca
s'ha caigut
del Ritchie
sí
però jo
no tinc
que parlar
jo d'això
el que passa
a la muntanya
es queda
a la muntanya
doncs deixem-ho
la muntanya
Josep Maria
el teu balanç
positiu
positiu
positiu
s'ha passat bé
no repetirem
tot el que ha dit
ja el Ricard
ha sigut
una experiència
boníssima
fer un pont de mahoma
sobre el terreny
sempre parlem
amb un plan teòric
aquesta vegada
hem pogut parlar
en la pràctica
altres que feu
escalada esportiva
heu pogut
a les vostres cars
veure el que és
l'escalada clàssica
veure que
a vegades
una escalada fàcil
et pot comprometre
i et pot posar
allò
el culet estret
per dir-ho d'una manera
i que
bueno
sí
hem rebut alguna bronca
però no cal que ho diguem
com diu el Ricci
el que passa a la muntanya
es queda a la muntanya
i bueno
doncs molt content
molt content
i a veure si un altre dia
tornem a repetir l'experiència
Escolta
per què s'han d'escudir
aquí al Caliu?
Bé
la història del Caliu
és una història
restaurant que hi ha
aquí a Taüll
que jo recomano a tothom
quan
fa molts anys
quan eren
les meves filles petites
veníem aquí
al Taüll
a ressort
i era el nostre restaurant
preferit
veníem gairebé
cada nit
a sopar aquí
i teníem molt bons records
de fet
ara han enviat una foto
a les meves filles
i de seguida m'han dit
que bueno
m'han dit de tot
i quan m'hau dit
de quedar-nos a sopar
de seguida he dit
al Caliu
i bueno
espero que heu quedat contents
sí, sí
l'escollir molt bona
i m'estic fotent
un gelat de Torrol
a Gramunt
imagina't si estic content
jo
anem a parlar amb el Gerard
anem a parlar amb el Gerard
parlem que
aquí amb aquests pobles
es dediquen molt a la muntanya
i són emprenerors
i ho fan
empreses
que no te les podries imaginar mai
tu te podries imaginar
que hi havia empreses
per quilometrar
carreres de muntanya
doncs no
ho és existeixer
i el Gerard és ser responsable
Gerard, què tal?
bon dia
bon dia amb el
bona nit
bona nit
expliques una mica
l'experiència
com va sorgir la idea
de fer des de aquí
des de Taulleta Empresa
ja heu fet aquesta cursa
la cursa ja fa
alguna edició
quants edicions porteu?
aquest any serà la segona
la setmana que ve
i serà internacional?
bueno, sí
serà internacional
perquè bàsicament
participem
corredors de 16 nacionalitats
però l'any que ve
seran els campionats del món
de curses per muntanya
com ha començat el plat
i com ha sigut l'empresa?
la nostra empresa
és Summit Events
i bueno
ens dediquem a organitzar
curses
esdevenents esportius
de muntanya
una mica la idea
va sorgir
que aquí al Pirineu
hi havia poques empreses
bueno, de fet a Catalunya
hi ha molt poques empreses
que es dediquen a organitzar events
però al Pirineu
bàsicament
és l'única
llavors
estem una mica
muntant les curses
de per quilalta riba orsa
ens estem obrint
a la Vall d'Arania
al Pallars
i ens dediquem a
doncs donem l'opció
de muntar tota la cursa
o bé fer els cronometratges
o el que ens demani
cada organitzador
la cursa que fareu
d'aquí pocs dies
quina és?
és la Buffet Peak Run
és una cursa
bueno
és una ultratrail
de 105 quilòmetres
i 8.000
de desnivell positiu
i aquest any
a part
també obrim
dues noves modalitats
bueno
un 42 quilòmetres
i una mitja marató
i ara mateix
tenim uns 700
preinscrits
una pregunta
i qui és el que prova
tot això
i fa la prospecció?
doncs bàsicament
jo i un amic meu
que és el David Gensana
un mosso de muntanya
i bàsicament
nosaltres som els que
dissenyem el circuit
i busquem després
els voluntaris
i marquem els recorreguts
i bàsicament
aquesta setmana
serà bastant dura
perquè dissabte
que va el dia 11
és la prova
i tenim tota la setmana
per davant
per marcar el recorregut
serà bastant dura
aquesta setmana
això vol dir
que a Valtros
també feu aquesta cursa
d'alguna manera
la teniu que fer
no?
exacte
potser més
d'una vegada
l'acabem fent
perquè entre
anar a dissenyar el circuit
després anar a marcar
anar a portar
els voluntaris
del seu lloc
explicar-li a la gent
on s'han d'ubicar
etcètera
etcètera
acabem passant
pel punt
per punts
bastantes més vegades
que una cursa
i pel sexe internacional
ha sigut molt complex
aconseguir aquest sexe internacional
l'any que ve?
bueno sí
aquí s'han ficat
d'acord
quatre parts
aquí s'ha ficat d'acord
BUF
amb la Federació Internacional
la Federació Espanyola
de Montanya
i l'Ajuntament
de la Vall de Buí
que realment
és el que volia
que els mundials
vinguessin aquí
ha sigut un procés complex
no?
és a dir
no es fa un dia
per l'altre
no?
no no
que va costat
durant dos o tres mesos
hem estat al darrere
i a part hi havia candidatures
molt importants al darrere
també com
Rússia
i Estats Units
amb fort potencial econòmic
però al final
mira
la Federació Internacional
s'ha acabat decidint
per la Vall de Buí
escolta'm
quant de temps
porteu desenvolupant
la vostra empresa?
doncs és una
és una empresa
bastant jove
ara mateix
portem un any i mig
un any i mig
i tant
toquem esports d'hivern
com és esquí de muntanya
després fem també triatlons
fem curses
per muntanya maratons
mitja maratons
ultratra trails
quilòmetres verticals
ho toquem una mica tot
tot el que sigui
amb muntanya
ho toquem
i com ha estat
aquests primers
18 mesos
ha estat dur
heu vist
heu tingut fe
heu tirat endavant
t'ho estic dient
perquè també jo
personalment
també desenvolupant
una empresa de guiatge
també és
és la curiositat
no?
vull dir
diuen que el primer any
és una aventura
realment
sense benefici
de molta fe
com heu viscut
vosaltres
sí, totalment
costa
engegar un projecte així
costa
però la sort
que hem tingut
és que ara mateix
els esports de muntanya
el córrer
el anar amb bicicleta
ha estat tan de moda
que ens ha facilitat molt
pràcticament cada cap de setmana
tenim alguna cursa
ja sigui un cronometratge
o l'organització total
de la cursa
i bueno
cada vegada
anem agafant més experiència
i sempre hi ha
algun petit error
però al final
l'acabem solventant
i
hi ha hagut
algun estímul
per part de l'administració
consells comarcals
diputació
l'ajuntament
ha cregut
de la Vall de Boís
sobretot
ha cregut bastant
amb nosaltres
la veritat és que
ens ha facilitat
molt les coses
i ara
els ajuntaments
de la Vall d'Aran
també ens estan ajudant
bastant
a contractar
superempreses
per
per
per
per organitzar les curses
s'estan professionalitzant
una mica les curses
tecnològicament
parlant
com funciona tot plegat
nosaltres estem acostumats
a veure els xips
que se'ls posem
a algun lloc del cos
però això és més complex
imagino
bueno
nosaltres
el que tenim
és un xip al dorsal
el que seria
un xip desalçable
el mateix dorsal
porta el xip
i després
quan acaba la cursa
el pots tirar
a la brossa
sense cap problema
és tan fàcil com això
és un xip
que el portes al dorsal
o bé
el pots portar
també
amb una pinça
a la sabatilla esportiva
a l'acabat de la cursa
et feu recompte
tot això
s'ha de passar
per computadora
sí
és tot automàtic
amb un ordenador
i una caixa
el cronometratge
en si
és tot automàtic
passa per unes antenes
del corredor
i et surt automàticament
el temps
el temps
feina bé abans
que és el marcatge
el triar lloc adequat
això és el que porta
pot ser més feina
marcatge
dissenyar un circuit
portar els avituallaments
trobar gent
que faci de voluntari
tot el que és
permisos de trànsit
si cruces alguna carretera
hi ha moltes coses
moltes coses
disseny de la camiseta
disseny dels pòsters
sembla que no
però una cursa
porta molta feina
a l'hora
de dissenyar
el recorregut
haureu de tenir en compte
si són propietats privades
comunals
això deu ser
una part de negociació
important
no?
sí
correcte
depèn de la cursa
hi ha curses
que és tot públic
i no es de demanar
pràcticament
sinó el permís
de l'Ajuntament
però hi ha curses
que sí
que passes per prats
que són propietat privada
de pagèsos
i a vegades
no ens fa gràcia
no ens fa gràcia
que passi'm per ell
però al final
sempre això
el que dius tu
entrem en una negociació
i al final
sempre acabem
de moment
hem sortit victoriosos
de totes les curses
i ara diguem-ne
alguna adreça electrònica
o un correu
o sigui
alguna adreça internet
que puguem localitzar-vos
sí
tenim l'aula
a nostra web
que és
samiteevents.cat
i el correu electrònic
és
curses
arroba
samiteevents.cat
som atents
d'apuntar-nos
a la cursa aquesta?
no
estan tancades
les inscripcions
des de fa
bastant temps
la veritat és que
a l'ultratrail
es va limitar
a 100 places
vam tindre 500 preinscrits
i està limitat a 100 places
vull dir que
ha tingut que ser per sorteig
i després
la marató
i la mitja
que ho vam obrir
ja més al corredor popular
també s'ha acabat
tancant
amb les 300 places
que hi havia disponibles
quina perspectiva
li veieu a tot aquest nou camp
d'aplicació
al medi natural
com és
el trail running
l'ultratrail
tot això
veieu
projecció
cap al futur?
sí
jo crec que sí
que hi ha
projecció
sol cal veure
les estadístiques
cada vegada
la gent surt més a la muntanya
i practica més esport
però tard o d'hora
ara mateix
també
estem trobant el cas
que hi ha tantes curses
tantes curses
que moltes
ja estan quedant
obsoletes
que no hi va ningú
que al final
s'està fent una purga
natural
per qualitat de la cursa
per l'entorn
on es disputen
i al final
acabaran
desapareixent
bastantes curses
quedaran
bàsicament
les bones
suposo
Gerard
una curiositat
tu has pujat
el Bessi Berri
al nord?
no
he estat al sud
ja al que me lo formo
però bueno
el nord
el tinc pendent
el tinc pendent
tinc els tres
la punta alta
el Bessi Berri
surt
i com el formo
em falta
el Bessi Berri
al nord
aviat
moltes gràcies
i que vagi molt bé
i que vagi molt bé
i que tinguem molts anys
per davant
i molts èxits
molt bé
gràcies
bona nit
Richi
escolta'm
que ens quedem aquí a dormir
o què hem de fer avui?
ara ens queden
com unes tres hores
de viatge
fins a Tarragona
i després
no sé si em trobaré
les maletes a la porta
ja
o què
però bueno
escolta tu
de moment
mantenim
que la cosa
ha valgut la pena
demà ja et diré
una altra cosa
potser
això ho sento els xiguals
tornem no?
tornarem
tornarem
i tant que sí
estic una hora més
fins a casa
bueno
ja farem algo
no em posarem a dormir
en algun pesta
a la furgoneta
ara ja la coneix
tenim nous reptes
he dit com a la forna
ara
és a dir que
com a la forna
és un pic molt xulo
i el dia que vulgueu
ho fer
ho fem
no hi ha problema
Marc
Marc Vinyas
ha estat un plaer
ens anem veient
en aquestes parquetes muntanyes
un plaer
molt bé
fins a una altra
Maria
ja sabeu
el seu gent del pont de mama
que tanquem
doncs
adeu-siau a tots
i espero
que
ho esperem
que amb aquesta aventura
que hem fet avui
s'ho ha passat tan bé
com nosaltres
i a repetir-lo
que vagi molt bé
adeu-siau
i a repetir-lo
i a repetir-lo