Fins demà!
D'Iniciativa Barca d'Ulla Vers, Esquerra Unida i Alternativa.
Arga Santís, molt bon dia.
Molt bon dia.
En nom del grup municipal del Partit Popular,
el també diputat Jordi Roca.
Jordi, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Ens acompanya Robert Vendrell, el demòcristian,
en nom del grup municipal de Convergència i Unió.
Robert, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
I també s'acompanya Javier Villamallor,
en nom de l'equip de govern,
el tinent d'alcalde del PSC Socialista.
Javier, molt bon dia.
Molt bon dia a tothom.
Bé, avui tenim diferents informacions.
La més destacada, almenys a nivell local,
és la proclamació d'Alberta Balló,
que encarcel·larà la llista de Convergència.
Les municipals, ahir es feia el comitè local del partit,
amb el suport, molt ajustat, de fet,
perquè Balló va obtenir 16 dels 30 vots emessos
davant dels 12 vots a favor de la candidata de victòria a Forç.
Avui hem permès que comenci per Robert Vendrell,
en tant que Democristana,
serà més president d'Egecutiva Local,
doncs, Robert Vendrell,
quina és la valoració que em fan de tot plegat
i d'aquesta proclamació,
que ha de passar per l'Assemblea,
ara recordem-ho, d'aquí una setmana.
Bé, fins alluny, jo sé,
el tràmit de l'Assemblea serà un tràmit,
no sé si testimonial és la paraula,
perquè, en principi,
la Victòria no té intenció
de tornar a presentar la seva candidatura a l'Assemblea,
per tant, serà una assemblea només per ratificar,
suposo que per aclamació,
l'acord que ahir va prendre l'executiu.
En tot cas, de moment,
no és la proclamació, de totes formes,
del senyor Balló,
com a candidat de Convergència i Unió,
sinó és, en tot cas,
la proclamació o l'afirmament
de la proposta que Convergència fa
perquè el senyor Balló sigui l'alcaldable.
A partir d'aquí s'obrirà el procés
dintre de la federació,
que ens ha de portar a escollir definitivament
quin ha de ser el candidat.
Sí que és veritat que la votació d'ahir
a Convergència
demostra, doncs, que el...
Jo penso que el resultat és molt ajustat,
són, en el fons, són dos vots de diferència,
dos vots girats, diguéssim, no?
Dos vots que s'hagués de votar al senyor Balló,
que s'hagués votat a la victòria,
que s'hagués empatat en la votació.
I un a blanc i un de nul, també, recordem.
Sí, sí, sí.
Un vot en blanc i un de nul, a més a més.
Per tant, és un resultat molt ajustat
que, en tot cas, ve...
O significa, doncs, que el projecte
que encapçalava fins ahir
la victòria a fons,
doncs, tampoc no estava tan desarrelat
dintre de Convergència, no?
Vull dir que l'ajustat marge del resultat
doncs fa, doncs, que realment,
bueno, no sé si se li planteja un problema
a partir d'ara o no a Convergència,
però que, en tot cas,
hauran de mirar com tornen a trebar una mica
el partit després d'aquest enrenou,
d'aquest catecroc que els hi suposa aquesta votació.
Vostè és una històrica, d'Unió Democràtica,
més de 25 anys, no?, si no l'ha xerrat.
No ho sé exacte, però sí, 24, 25, 26 anys, sí, sí.
És aviat, ja sé que em respondrà que és aviat,
però reclamarem el número 2 de la llista de Balló?
Reclamarem el número 2, com a Unió.
No és que el reclamar és que ens toca,
com a mínim, vamos.
Hi ha uns pactes firmats
i jo ja ho vaig dir el primer dia,
jo respecto molt l'opinió de tothom,
però penso que el senyor Balló va començar
a fer unes declaracions bastant desafortunades,
per dir-ho d'alguna manera, no?
Hi ha uns pactes firmats a nivell dels dos partits,
no són uns pactes en clau local de Tarragona,
són uns pactes en clau nacional
i a partir d'aquí és evident que no es pot des de Tarragona
passar-se pel forro langonal, si se'n permet l'expressió,
uns pactes que comprometen els dos partits
a nivell de tot Catalunya.
Per tant, hi ha coses que no les cal ni parlar ni discutir,
en absolut.
Númeres dos.
No, t'he dit que com a mínim,
el dos, cinc, nou, dotze,
vull dir, és que no me'ls sé de memòria,
però més o menys no m'equivoco de gaire,
en els tres o quatre primers,
són els números que ens pertoquen.
A partir d'aquí, ara nosaltres començarem
una sèrie de reunions i de debat a dintre de casa,
perquè els pactes que tenim també a nivell de tot Catalunya,
a nivell de la Federació de Convergència i Unió,
permetrien o permeten que en aquests moments
Unió pugui reclamar el número 1 de la ciutat de Tarragona
per Unió Democràtica de Catalunya.
No em pots preguntar si ho farem o no ho farem,
perquè et dic que avui començarem
aquests contactes i aquestes reunions en clau interna.
Ara fem la ronda, però només una última pregunta.
Creu que s'han fet bé les coses?
O que es podrien haver fet millor?
Evident que es podrien haver fet millor.
És evident, sempre tot es pot fer millor.
Sempre tot es pot fer millor.
I a mi, d'entrada, sempre m'ha molestat bastant
que els debats en clau interna de partit es portin a...
I no ho dic només per aquest cas concret,
ho dic per no focalitzar en aquest tema.
En general, quan a Unió Democràtica,
fa un any i mitja o dos,
vam tenir un catecret que va marxar un grup de militants,
és a dir, portar aquest debat intern en els mitjans de comunicació,
amb tots els respectes pels mitjans de comunicació,
a mi em sap greu.
Una altra cosa és que quan s'ha acabat aquest debat,
vagis als mitjans i en parlis.
Però portar el diàleg que hauria de ser en clau interna de partit,
rentar la roba al carrer,
doncs a mi això sempre m'ha molestat de per se.
Vull dir, no en aquest cas, en general, sempre.
És el que diu la Sabidoria Popular,
ho ha dit molt bé amb aquesta frase,
doncs que ho reço molt bé.
Argue Santís, fem una ronda,
i parlem també d'hemodinàmica,
que més a més avui a dos quarts d'11
entrevistem el Josep Mercader, la directora de la Territorial,
i també és un tema d'interès per la ciutat,
de molt d'interès per la ciutat, Argue.
Bueno, suposo que vols que comencem pel tema del cap de llista de Convergència.
Bueno, jo des del desconeixement pels procediments
que tenen els altres partits per triar els caps de llista,
perquè nosaltres sempre ho hem fet en primàries,
i entenem per primàries que, evidentment,
ho decideixin tots els militants i els amics,
les primàries en què hi participa tota la gent
que s'hi sent d'alguna manera involucrada en el projecte.
Bé, em sembla que és una prova de dignitat,
és una mostra de dignitat de la Victòria,
i ho vull reconèixer,
perquè normalment no hi estem d'acord amb res, la Victòria i jo,
però em sembla que és un senyal de dignitat
que la Victòria hagi reclamat que es voti,
tot i que recordem que han votat 30 persones,
vull dir que ha votat una part molt petita
del que és la militància de Convergència a Tarragona.
i bé, jo, a banda de totes les consideracions que se'n puguin fer,
jo el que veig també aquí és,
no em preocupa tant el fet que el debat s'hagi sortit fora i tal,
perquè jo crec que tots els debats han de ser transparents
i s'han de conèixer, no passa res,
no passa res, no hi ha res que s'hagi d'amagar.
A mi el que em preocupa...
No, no, però...
No, no, jo t'entenc el que tu vols dir,
però em sembla que a vegades també ens capfiquem massa
han de tenir discussions dins i que el problema no és tenir les discussions dins o fora,
sinó com s'atenen aquestes discussions, sobre què versen.
Clar, jo aquí el que veig és, d'una banda,
que hi ha un candidat que està imposat des de fora de Tarragona
i això d'entrada no em sembla que sigui una bona notícia,
que vinguin de fora a dir qui ha de liderar la llista d'una ciutat com Tarragona.
No em sembla una bona notícia, d'entrada.
I després també constato una altra cosa.
Des de totes les divergències que tinc amb la Victòria i amb el model
i el projecte que representa la Victòria,
també he de dir que crec que el projecte, o la figura, o el perfil de la Victòria
feia referència a una certa convergència
que tenia encara uns continguts demòcrata cristians,
que és aquesta convergència de fa molt de temps que alguns encara recorden, no?
Aquesta mena de dreta compassiva i caritativa,
que a mi no m'agrada, que no és el meu model,
però que d'alguna manera encara tenia això de preocupar-se pels pobres,
no de qüestionar el sistema, però sí de preocupar-se pels pobres.
I evidentment això no és el que representa el senyor Avelló,
que és el candidat de Barcelona, però que a més representa un model neoliberal,
puro i duro.
I una altra cosa, que ho sento però ho he de dir,
que aquest és un món molt complicat per les dones.
I la Victòria crec que ha hagut d'aguantar molt per això.
Jordi Roca.
Bé, això com que és un tràmit intern, tampoc.
Sí que és cert segurament que a Tarragona,
a diferència d'altres poblacions de Catalunya, segur que no els importa tant,
que vinguin dos senyors de Barcelona a posar ordre o a donar ordres,
doncs és una cosa que fa noticiable.
I a mi em sap greu per la Victòria,
perquè jo, clar, ara fer valoracions quan algú marxa,
doncs és molt fàcil, no?
Però jo crec que amb ella tenien el compromís de fer dues legislatures,
de construir un projecte de dues legislatures.
No li van dir fa quatre anys,
escolta, presenta't i si hi perds,
prepara les maletes que marxaràs.
L'únic és això, no?
Que hi ha els compromisos, com veurem,
amb la Hemodinàmica,
recordem que el plenari de l'Ajuntament de Tarragona,
jo vaig presentar gairebé fa dos anys
una moció per el tema d'Hemodinàmica,
que vam aprovar per unanimitat.
Ara en parlarem.
I ara, ara es demostra que no costava tant.
No costava tant.
Diu el senyor Mercader que són cinc persones,
però és que aquestes cinc persones se les estalviaran a Barcelona.
Perquè a Barcelona, 150 tarragonins que han anat en aquest període
de Tarragona a Barcelona,
o d'arreus, o d'on sigui, eh?
Vull dir de la província,
cap a Barcelona,
amb el desplaçament de famílies,
amb tot el mal de cap que això comporta,
això s'ho estalviaran allà,
no hauran de fer 150 tensions,
i aquells diners poden...
És a dir, era una qüestió de voluntat política
que de debò no entenc per què no s'havia fet,
tret que hi hagi la intenció oculta
de desmantellar el Joan 23.
És l'únic que se m'acut.
No sé si hi ha algú que compartirà la meva visió.
no era tan complicat això de la hemodinàmica.
Crec que des de Barcelona sovint es prenen decisions
que no són justes cap a Tarragona.
Ja després la ingerència en temes que haurien de ser locals,
doncs és un tema gairebé intern que tampoc no comentaré.
Javier.
Bé, pel que fa a l'elecció en aquestes pseudoprimàries
del comitè local,
jo crec que el primer que toca és felicitar el guanyador,
felicitar el senyor Balló,
perquè ha aconseguit més vots que la seva rival.
En segon lloc, jo sí que, com deia l'Arga,
vull reconèixer la tasca de Victòria Forç.
He tingut molta proximitat amb ella
i crec que tinc una relació personal
que vull mantenir en el temps,
i per tant, jo personalment no estava circonscrivint a la política,
tinc una molt bona relació amb ella,
i li agraeixo la bona predisposició que ha tingut
i que té per arribar a acords en els àmbits
en els quals jo tinc certa responsabilitat,
en els àmbits socials
o en els àmbits en el seu moment de promoció econòmica i ocupació.
Dit això, desitjar-li molta sort
i jo crec que en els processos interns
la resta de partits hem d'opinar poc,
hem d'opinar poc,
perquè jo crec que a la gent li interessa relativament poc també.
L'únic que és curiós d'aquest cas
és que hagi estat tan mediàtic i tan públic,
tan sobregadir-ho,
però hem tingut molts dies de portades
i de notícies i de digitals i d'entrevistes
sobre aquest afer
i normalment aquestes coses es fan
una miqueta més discrites
o una miqueta més a portes endins.
Però en qualsevol cos són decisions
que pren un altre partit,
felicitar el guanyador del procés
i res, sobretot desitjar-li a la Victòria
que continuem tenint aquesta relació personal molt bona
i que fins al 24 de maig,
crec que s'ha compromès estar-hi,
que continuem col·laborant pel bé de la ciutat.
Robert, volia afegir alguna cosa.
Sí, no, això ens m'ha descuidat.
I també el fil del que tu preguntaves
de què farà Unió o què farem.
A mi també em sap greu que al final
focalitzem molt el debat en noms i cadires.
I jo de veritat que no és això.
No pot ser que el debat només sigui
en quin lloc anirem o deixarem d'anar a la llista
o qui estarà al davant o qui estarà al darrere.
I al final això és un tema de projecte
i cal veure quin és, en tot cas,
la persona que pot representar millor
el nostre model de projecte
de ciutat, de país i el nostre programa electoral.
I a partir d'aquí, llavors, farem tot l'encaix.
Però no pot ser que el debat només sigui
de cadires i de persones
perquè no ha de ser aquest el debat.
Ni ara ni mai.
És un debat de projecte, en tot cas.
Nada más.
Doncs és un projecte del qual ja en parlarem.
En relació a l'hemodinàmica,
que ho mencionava el Jordi Roca i l'Arca
per al·lusions al tema que tu iniciaves,
amb el que iniciaves també la tertúlia,
dir que és cert que fa dos anys
el plenari de l'Ajuntament va aprovar
per unanimitat aquesta moció presentada
pel company Jordi Roca,
que presentem una altra moció
consensuada amb els quatre partits polítics
amb representació que es discutirà
en el proper plenari
i que jo crec que no hem de circunscriure
la reivindicació envers una sanitat pública
i de qualitat i universal
a la disponibilitat o no del servei demodinàmic.
És un servei necessari, evidentment.
Sempre hem dit,
jo crec que tots els que estem aquí
hem justificat que tenim suficient massa crítica,
és a dir, suficient població a la província,
com per...
Bueno, tenim 800.000 persones,
812.000 persones vivint en aquesta província
i amb una important dispersió geogràfica,
amb la qual cosa aquest servei era necessari.
Però recordem que continuem tenint
damunt de la taula qüestions importants
que hem de discutir
i que hem de reivindicar.
L'obertura de l'atenció continuada
en els centres d'atenció primària a la ciutat.
La construcció del centre d'alta resolució a Camp Clar,
que era una qüestió que durant molt de temps
s'estava...
Que també ho hem demanat.
S'estava aparcant i que és necessari.
És a dir, construir un nou centre d'atenció primària
d'alta resolució,
és a dir, amb molts tractaments,
al barri de Camp Clar
per donar servei als barris de Ponent.
En tercer lloc, molt important,
tenir la informació sobre les listes d'espera.
Consta que el gerent de la regió sanitària
ha mostrat una preocupació
i s'ha no ocupat
per reduir aquests temps d'espera.
Però recordem que hi ha 14 tractaments
que estan en terminis garantits
de com a màxim una llista d'espera de 6 mesos.
És a dir, hi ha 14 tractaments quirúrgics
on el ciutadà té dret
a obtenir aquest tractament abans de 6 mesos
i el que volem és la informació
sobre quina és la situació de la província de Tarragona
envers aquests 14 tractaments.
I finalment, també fora molt interessant
tenir informació de primera mà
del model, aquest model de col·laboració
entre proveïdors a la ciutat de Tarragona
i de creació d'això que se'n diu
una miqueta eufemísticament,
les sinèrgies entre proveïdors sanitaris,
en aquest cas Santa Tecla, Hospital Joan XXIII
i Gestió i Prestació de Serveis de Salut, GIPs,
en aquests tres operadors
m'agradaria saber quin és el model exactament.
Doncs sembla que m'ha sigut així les preguntes
per a Josep Marcader
perquè de fet tots aquests temes
estan aquí a la llista de preguntes
que li farem a dos quarts.
A dos quarts, doncs, al doctor Marcader.
Arca Santitúria.
Sí, jo en primer lloc,
lamentar profundament
que s'hagi hagut de morir una persona
o un veí
perquè hàgim estat capaços
d'acordar una moció conjunta a l'Ajuntament de Tarragona.
Vam aprovar una, és cert,
però al final la cosa sembla que has de tenir
una desgràcia com aquesta damunt de la taula
perquè realment s'acabi solucionant.
Perquè és que, de fet,
des de l'Ajuntament de Tarragona ho demanem
i al plenari ens podem posar d'acord per demanar-ho
perquè, evidentment, és un servei que necessita
no només la ciutat, sinó tota la zona.
Però és que el Parlament de Catalunya
ja ho havia aprovat.
Vull dir, el 2012,
nosaltres vam presentar una proposta de resolució
reclamant l'obertura del servei demodinàmica
durant les 24 hores.
El 2012 es va aprovar,
no per unanimitat,
però sí per majoria,
no per unanimitat,
malauradament,
sí per majoria,
i això no es va fer.
Portem tres pressupostos,
posant com esmena els pressupostos,
l'obertura demodinàmica de Joan XXIII.
I no hi ha manera.
i al final resulta que has de tenir una desgràcia com aquesta
perquè una cosa que és de sentit comú
s'acabi fent.
Això és un problema molt gran,
però també seria un problema
que ens limitéssim,
que un cop aconseguit el tema de l'emodinàmica
penséssim que ja està solucionat tot.
Per què no?
Perquè el tema que tenim aquí,
això és la part, diguéssim,
que ara resulta més evident
d'un problema que tenim amb la sanitat pública
aquí a Tarragona,
que és aquest desmantellament que estem patint
de l'Hospital de Referència de Joan XXIII
a favor de proveïdors privats.
Que és una cosa que no passa només a Tarragona,
que està passant a tot el país
perquè és el model sanitari de Convergència i Unió.
És aquest model sanitari
que implica portar coses cap a la concertada,
concertada privada,
i anar desmantellant el que són els serveis públics.
Això a Tarragona té uns actors
coneguts,
que per una banda és la sanitat pública
i per altra banda és l'Hospital Sant Pau i Santa Tecla
i la gent que l'està gestionant,
diguem-ho clarament.
I tens el paper que fa el Gips allà,
que d'alguna manera està coordinant alguna cosa
que al final el que t'està dient,
la foto que t'està donant,
és que s'està emportant el que és públic
cap al que és privat.
Jordi, Rota, volia parlar.
Jo, a mi, és que clar,
tractar d'un tema
a 21 persones que ha mort,
però sobretot perquè és difícil dir,
si donar una raó de quan passa una cosa,
però no és la primera persona
que es troba en aquesta situació.
A part de 150 persones,
aproximadament,
no és la xifra exacta,
però que han hagut d'anar a desplaçar-se,
segurament hi hagi hagut persones
que tampoc sabem el número exacte,
doncs que no sabem si
tenir una hemodinàmica...
No m'agrada entrar en aquest parany
perquè és perillós.
Però el que sí que em...
No m'indigna,
però em preocupa
és que no era tan difícil de solucionar,
perquè a mi si em diuen
Jordi, Tarragona necessita un hospital nou.
Sí, però jo no ho demanaré
en aquestes condicions,
perquè crec que no és el moment
ni la situació està per demanar hospitals nous.
Però hi ha coses
que no costen diners,
que és una qüestió més de voluntat política,
d'obrir la ment,
d'alguna cosa que va més enllà,
que no és una qüestió de diners,
que no és una qüestió de conjuntura,
ni que representi un cos humà
o un cos econòmic,
que aquí hi ha una línia,
quan val una vida,
no podem posar,
però sí que és cert que les factures s'han de pagar
i les nòmines s'han de pagar.
És a dir,
però en aquest cas,
que és el que és més preocupant,
no era tan complicat,
si ara en 15 dies obriran.
És a dir,
perquè hem trigat dos anys
o tres
i jo entenc que,
escolta'm,
el que sigui,
que tot,
ho podem entendre tot,
però en aquest cas,
no,
perquè els pros i els contres,
la llista de pros,
no n'hi ha ni una,
ni de pros,
ni de pros,
ni de pros.
I la llista de contres,
hi són tots.
Fins i tot amb costos econòmics,
perquè també costa
desplaçar-te a Barcelona,
veure el pare o l'avi,
i portar la família
i algú que s'ha de quedar allà.
Desplaçar el malalt, també.
I aquest és un altre tema
que no hem de parlar,
com funciona el protocol
de desplaçaments,
i què passa a la nit,
amb els helicòpters,
per exemple.
Sí, exacte,
com pot ser que a Catalunya
no puguem pilotar helicòpters de nit.
Jo em penso que amb aquest tema,
a mi em sap greu el debat,
no només ara,
aquí amb la tertúlia aquesta,
sinó pel que ha anat sortint
als mitjans,
com s'ha portat el tema.
És evident que Tarragona
necessita en aquest
i en tots els serveis
el màxim d'atenció
i el servei més ampli possible,
i com no pot ser d'una altra manera,
evidentment,
en el servei d'hemodinàmica,
també.
I des del primer moment
que se'ns va plantejar
subscriure aquesta moció,
doncs nosaltres vam dir
que sí,
que la presentàvem
de manera conjunta
amb els diferents grups
de la ciutat.
Dit això,
em sap greu
el debat
i la discussió
o les afirmacions
que s'han arribat a fer,
perquè
acabem jugant
o acabem fent política
o acabem buscant
un rendiment polític
d'una desgràcia
que ara ha ocorregut,
sí, sí,
d'una desgràcia
que ara ha ocorregut
fa uns dies.
I sembla que aquí
ara aprofitem
per fotre cullerada,
que això
demostra la voluntat
oculta
de desmantellar
Joan XXIII.
Escolteu,
el govern
que ara
diu
que ampliarà
el servei
d'hemodinàmica
i que és una putada,
i ho dic clar
perquè s'entengui
que no s'hagi fet abans,
aquest mateix govern
és el que ha ampliat
en el seu moment
el servei d'atenció
a Tarragona
en horari
i en dies
del servei d'hemodinàmica.
Va ampliar
en els set dies
de la setmana
perquè abans,
dissabtes i diumenges
aquest servei no existia
i va ampliar
la franja horària.
Per tant,
ni tan bons
ni tan dolents.
Ara sembla
que ningú
aquí se'n recordi
d'on estem abans
i on estem ara.
I no estic dient
amb això
que em sembla bé
on estàvem
o on estem avui.
No,
començat dient
que hem d'anar
a màxims
i intentar tenir
el millor
per la ciutat.
Però home,
tampoc no cal
que fem aquí
ara una abstracció,
fem un récit
i que no ens en recordem
del que teníem
fa dos dies.
D'on venim,
on estem
i on arribarem.
Res més.
Jo et diré
d'on veníem.
Veníem d'una situació
en què havia planificada
una sèrie d'actuacions
que feien falta
en matèria de sanitat
i que contemplaven
anar implementant
una sèrie de serveis,
anar fent una sèrie
de reformes
d'obres a Joan XXIII.
Veníem d'això,
d'una programació
del que s'havia de fer
amb la sanitat
perquè partíem
d'una situació anterior
en què feien falta
moltes coses.
Aquesta programació
del que s'havia de fer
es va aturar
amb el govern de Convergència
perquè hi va haver
un canvi de model.
I és veritat
que es va obrir
més hores
al servei
de mod dinàmica
però perquè hi va haver
una mobilització
ciutadana potent,
molt potent
perquè hi va haver
companys
des de Joan XXIII,
des de sindicats,
des de la societat
organitzada
que van estar
recollint signatures
per intentar
que s'obrís
més hores
al servei de mod dinàmica.
Vull dir que tot el que s'ha fet
és a canvi
de mobilitzacions,
és perquè hi ha hagut
mobilitzacions.
El bonari de dilluns
que veia
hi haurà una moció conjunta
més a més
en el ple de dilluns.
Vinent també
una altra moció
ara si vol dir
alguna cosa
però també
farà referència
a la reclamació
al Ministeri
de Foment
de les compensacions
de l'estació
de Trec de Tarragona
o les situacions pendents
en les quals
no es descarta
fins i tot
convocar la ciutadania
com s'ha dit
aquests darrers dies.
Volia dir alguna cosa més
de mod dinàmica?
Sí,
jo el tema
d'aquest de mod dinàmica
que tampoc
m'agrada
carregar molt
les tintes
contra Convergència Unió
sí que ho farem
una cosa
però recordem
que el tripartit
li va dimitir
tota la Junta Clínica
de Joan XXIII
per les retallades
és a dir que
recordem-ho
que tenim
el titular
és a dir que
el de Joan XXIII
ve de lluny
no és culpa
de Convergència
únicament
sí que és cert
hi ha una sociovergència
en el model sanitari
esto es evidente
però governeu
vosaltres amb ells
sí,
però el model sanitari
diguéssim
és el model sociovergència
però que jo
una de les coses
que i a més
ho he repetit
en moltes coses
en matèria educativa
en matèria sanitària
en matèria
fins i tot
de bombers
que Convergència
que es va trobar
un pastís
allà
quan va arribar
important
en lloc
de dedicar-se
a fer reformes
a explicar
el que feia
ha mirat
de fer-ho tot
com d'amagat
de vegades
fins i tot
improvisant
ara feia això
ara feia allò
ara feia allò
altra
sense explicar
clarament
què volia
si ells volen
fer un model
sigui quin sigui
i ho expliquen
a lo millor
molta gent
no els hi compra
però clar
el problema
és quan el trobes
amb un govern
primer que no s'escafarà
la setmana que ve
perquè també està pendent
d'altres temes
segon
que quan pren decisions
no pren
les
que el 90%
de la gent
o el 95%
de la gent
pensa que poden ser lògiques
és a dir
que sovint
el criteri de decisió
sembla més
un caprici
que no pas
un estudi analitzat
per exemple
quan va sortir
la dinàmica
també hi havia
el tema
d'una escola
de Tarragona
que a Tarragona
es tancaven
més escoles
que enlloc
doncs
l'informe
que justificava
el tancament
de l'escola
era posterior
al tancament
de l'escola
és a dir
que no
sembla que es prenguin
les decisions
segons com
bufa el vent
i no es prenguin
doncs
escolta'm
això ho fem
perquè volem fer
si diguessin
no és que volem aquest model
i anem cap allà
bueno doncs
tothom podria
acceptar-ho no Javier
Mireu
a veure
més enllà
de que
tampoc vull fer
un debat
molt tècnic
ni un debat
que no
puguin
els nostres oients
doncs
entendre
en tota la seva dimensió
però Catalunya
és la primera comunitat
autònoma
a la qual
se li transfereixen
els serveis de salut
en l'any 1981
per tant
o sigui
el nostre sistema sanitari
públic
a Catalunya
té
34 anys
farà
de gestió
amb criteris
d'autonomia
en segon lloc
la gestió
que es va fer
en el govern tripartit
del president
Pasqual Maragall
i del president
Montilla
va tenir
en la política
sanitària
l'element
jo diria
més important
de despesa
tant en inversió
en noves instal·lacions
sanitàries
com en recolzament
i millora
de les condicions
de feina
dels professionals
pregunteu
a qui vulgueu
això és així
nosaltres veníem
d'una despesa
per habitant
que s'havia mantingut
a la cua
de les comunitats
autònomes
d'Espanya
amb Convergència
i Unió
durant 23 anys
i ens vam posar
a un nivell
que estàvem
al capdavant
de les comunitats
autònomes
els 13
i ho ha dit
Marina Geli
perdona
en l'increment
en l'esforç
pressupostari
en inversió
estàvem
els primers
en despesa
què vull dir
amb això
en què es tradueix
quan parlem
del codi infart
en què es tradueix
quan parlem
d'això
que estem parlant
de la servei
d'hemodinàmica
l'any 2006
es va aprovar
un pla
que es deia
el pla director
de malalties
de l'aparell circulatori
la consellera de salut
era Marina Geli
es va fer aquest pla director
per organitzar
el territori
d'acord
perquè llavors
l'any 2006
Catalunya era
la darrera
comunitat autònoma
on s'aplicaven
els tractaments
d'angioplàstia primària
és a dir
on es feien
els tractaments
que un servei
d'hemodinàmica
presta
i la xifra
és molt contundent
la mitjana espanyola
era de 170 intervencions
per milió d'habitants
d'angioplàstia primària
de codi d'infart
Catalunya tenia 70
per milió
de 170
per milió
a la mitjana espanyola
a 70
a l'any 2004
per milió
a Catalunya
on estem ara?
després del pla director
de les malalties
cardiovasculars
després de
posar en marxa
un nou model
de transport sanitari
a tot el territori
després d'aprovar
l'inici
del servei
d'hemodinàmica
Catalunya va posar-se
la tercera
no la primera
la tercera d'Espanya
en resposta
davant d'un protocol
de codi d'infart
ara estem
als quarts
i retrocedint
per tant
quan es diu
tot era un desastre
amb el tripartit
en absolut
en política sanitària
no ho va ser pas
jo què trobo a faltar?
trobo a faltar dues coses
des de la vessant
del Departament de Salut
la primera és
la planificació
perquè l'autoritat sanitària
és la competent
en planificar
els serveis
els recursos
això no ho hem de fer
ni des dels ajuntaments
ni ho hem de fer
des del Parlament
això ho ha de fer
l'autoritat sanitària
és a dir
el Departament Català de Salut
ha de dir
quins serveis
ha de rebre la població
i com els pot rebre
i on els pot rebre
i la segona cosa
que trobem a faltar
els governs locals
i això ho he dit
300.000 vegades
no tenim
un espai institucional
de relació
amb el Departament de Salut
com el que teníem
en temps del tripartit
que es deia
Govern Territorial de Salut
el Govern Territorial de Salut
era un espai
on els ajuntaments
i el Departament
parlaven de tu a tu
sobre com gestionar la salut
clar
quan no tenim aquest espai
perquè l'actual govern
no creu en aquest model
i em sembla molt bé
que no cregui
però això té conseqüències
si els ajuntaments
si el regidor de Salut Pública
en aquest cas jo
no tinc un espai
oficial
institucional
per relacionar-me
amb l'autoritat sanitària
no tenim informació
que és el que estic reivindicant
i segon
no tenim planificació
a part del meeting
per l'altre partit
que ens està fent
el Javier Villamayor
aquí hi ha dos
una de les coses
que més em sorprèn
del govern d'Artur Mas
que anava dels millors
és que
en lloc de presentar
un model alternatiu
al tripartit
que hi havia molt de marge
per exemple
el tripartit
va fer moltes coses malament
per exemple
va fer uns hospitals
sobredimensionats
no ho dic jo
dit a la mateixa
comissió d'investigació
per gent del tripartit
va muntar
un munt de plans
però que després
no va saber desplegar
per exemple
el codi ictus
doncs els hospitals
et trobes que la gent
no havia rebut la informació
és a dir
sí que és veritat
i a més
com que he parlat directament
amb els professionals
doncs ho puc dir
és a dir
que
hi havia moltes coses
a fer
a millorar
allò que havia fet
el tripartit
i si podia ser
mantenir
coses bones
que havia fet
el tripartit
que n'havia fet
de bones
la limitació
de velocitat
que ara mira
com l'han d'aplicar
i van crucificar
per exemple
el que no m'esperava
és que desmantellessin
home els hospitals grans
ja estan fets
s'han de pagar
i al final
doncs és el que et trobes
però que ni faci
una alternativa
ni conservi
el que hi havia
és absolutament sorprenent
d'aquests 4 anys
de Convergència i Unió
fem una perrugada
d'un minut i mig
ni que sigui
perquè puguin replicar
sigui breu
dues cosetes
el model sanitari català
és un model complicat
perquè evidentment
va néixer
d'una manera determinada
és diferent
del que hi ha
a altres llocs
per exemple
és diferent del madrileny
perquè hi ha
una presència
del que és concertat
i el que és públic
doncs diferent
i això fa que hi hagi
unes dinàmiques
complicadíssimes
i això fa que sigui
un model
en què moltes vegades
el que falla
el que ha fallat sempre
és la transparència
de quina manera
el sector
diguéssim
concertat
gestiona
aquests recursos
això ha estat
una assignatura pendent
des de fa molt de temps
però és una assignatura
pendent
que s'intentava
d'alguna manera
solucionar
amb més o menys èxit
amb una planificació
jo penso que
potser no tant
com s'hauria d'haver fet
però que de totes maneres
el que tenim
amb l'arribada
del govern de Convergència
és un senyor
el bo i ruït
que simplement el que vol
és fer un model diferent
i un model
que posa
el sector privat
i posa
la sanitat privada
per sobre
del que és
la sanitat pública
i aquest és una qüestió
de model
dit això
a mi m'agradaria
enllaçar
amb el que parlàvem abans
i algunes coses
que jo veig a vegades
que ha passat aquí
amb el grup de Convergència
i Unió
a l'Ajuntament de Tarragona
i algunes vegades
ho he dit al plenari
i l'he dit a la Victòria
que em semblava més
que feia de representant
de Convergència
a l'Ajuntament de Tarragona
que no pas de regidora
de Tarragona
i aquest em sembla
que és un problema
que ha tingut
que moltes vegades
sembla que les imposicions
del partit
la feien prendre
una determinada actitud
allà
que és molt difícil
d'explicar
i em sap greu
perquè al final
de mes
les coses
han acabat
com han acabat
Robert
i un últim intervenç
al Javier
i tanquem
això seria molt llarg
però jo no
ni penso
que el tripartit
fos el dimoni
però tampoc
accepto
que se'm digui
que el tripartit
ho va muntar tot
perquè veníem
del no res
no podem comparar
el model territorial
de Catalunya
amb el de Madrid
ni que només sigui
pel número de municipis
i per l'extensió
del territori
i és evident
que la sanitat
és evident
que la sanitat pública
en aquest país
des de quan vam començar
fa 30 anys
en avui
doncs hi ha una extensió
en el territori
brutal
i amb un munt
de centres
d'assistència primària
en molts petits municipis
de Catalunya
no em diguis que no
i amb això
no estic dient
que Tarragona
insisteixo
no mereixi
hemodinàmica
les 24 hores
i el que faci falta
però tampoc
no posem
o no triem
les coses de context
la realitat
és la que és
Tres coses
en 15 segons
la primera
aprofito
per reivindicar
la feina
dels professionals
ja sigui
en el servei
d'hemodinàmica
o en l'Hospital
Joan XXIII
o cadascun
dels metges
de capçalera
dels centres
d'atenció primària
del territori
que estan fent
una feina
ingent
segona dada
estem gastant
en sanitat
1.600 milions
menys
d'euros
l'any
que el que gastàvem
en l'any 2010
algú creu
que això no té costos
personals
i socials
és a dir
algú creu
que gastant
1.600 milions
menys
això no té
cap conseqüència
per la salut
de les persones
Javier
però aquests 1.600 milions
s'estan gastant
muntant sales
de festes
o piscines
no
no s'estan gastant
perquè no hi són
escoltar
hi ha una reducció
en sanitat
amb ensenyament
a tot arreu
no hi són
aquests diners
no hi són
Robert
parlem-ne d'on
s'estan reduint
aquests recursos
no és veritat
que no es puguin
fer les coses
d'una altra manera
tot i que sembli
que l'única recepta
és aquesta
no amb salut
ja hem vist que la població
prioritza això
sobre qualsevol altra
consideració
servei públic
és l'essencial
ens ho estan dient
totes les plataformes
i totes les entitats
que hi ha a la ciutat
de Tarragona
amb això no es pot jugar
amb això no podem jugar
i el tercer element
ningú Javier
no hi està jugant
ningú
no
dic que no podem jugar
ni podem fer demagogia
hi ha costos importants
quan es redueixen els pressupostos
i la tercera
la Generalitat
és la segona
comunitat autònoma
amb pressupost per càpita
d'Espanya
és a dir
estem a la quant
amb despesa sanitària
i els professionals
de la salut
són els únics d'Espanya
que no cobren
les 14 pagues
des de fa dos
Jordi Rocan
gràcies
per acompanyar-nos
gràcies
per acompanyar-nos
Sarga Sant
gràcies
Robert Vendrell
gràcies
hem aquí Patrici
sentant fora
que hem de parlar
de la Gamba a Tarragona
aquesta campanya
de la Gamba
que en parlarem a seguida
en aquesta segona
de l'Alejandro
no, no
l'Alejandro vindrà
el dia 29
si no m'equivoco
gràcies per acompanyar-nos
i fins a l'altre
gràcies
Gràcies a tots