Encetem una setmana més al matí de Tarragona Ràdio
una nova edició de l'Espai Curar-se en Salut.
I divendres passat es presentaven les noves unitats funcionals
de les quals avui també en parlarem.
Com sempre saludem, o com és habitual, saludem
el director de GIPs de Gestió i Prestació de Serveis de Salut,
coordinador de les unitats funcionals de TGN Salut,
el doctor Albert Pons.
Doctor Pons, molt bon dia.
Molt bon dia.
I avui ens acompanya també el doctor Josep Segarra.
Doctor Segarra, bon dia.
Bon dia.
Ell és el cap de Servei d'Urologia de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona
i coordinador també de la Unitat Funcional Territorial d'Urologia,
que per cert crec que és una de les noves incorporacions
d'aquestes unitats funcionals que es presentaven el passat 20 de març.
Doctor Pons, quines són aquestes incorporacions,
aquestes noves unitats funcionals,
perquè en venim parlant molt d'aquestes unitats
i ja ho dèiem en uns primers estajos, en uns primers programes,
que se'n crearien de noves i sembla que ara ja es va fer en realitat
i se'n van incorporant de noves unitats funcionals territorials.
Sí, efectivament és així.
De fet, i concretament amb aquest acte del qual ens sentim molt satisfets,
que es va produir el divendres perquè consolida i dona un pas més endavant
respecte a tot el projecte de desplegament de les unitats funcionals territorials
i vam ajuntar dos fases.
Una primera fase que era acabar tot el que havíem de fer durant l'any 2014
i aquí, a part de l'Urologia, que avui ens explicarà el doctor Segarra,
hi havia el de la Unitat Funcional Territorial de Medicina Interna,
que ja també va estar aquí, el doctor Francesc Vidal explicant-la.
Ara també hem començat el que per nosaltres forma part del segon conveni específic,
o sigui, hi ha el conveni marc que ja vam explicar
i després cada grup d'actuacions les anem posant dins de convenis específics.
Aquest segon conveni específic i les que ara hem abordat
han estat la Unitat Funcional Territorial d'Atenció a la Sociosanitària
i a les Malalties Cròniques,
la Unitat Funcional Territorial d'Endocrinologia i Nutrició
i la de Digestologia.
En les properes setmanes acabarem, esperem,
la Unitat Funcional de Cardiologia
i paral·lelament amb això hem treballat dos aspectes
que sense ser unitats funcionals també tenen la seva rellevància.
un és el compartir el control i la prevenció de la infecció
relacionada amb l'assistència.
Tècnicament parlem d'infeccions no socomials,
però és totes aquelles infeccions produïdes en el context
d'una assistència sanitària.
i també estem treballant la gestió unificada,
la llista d'espera quirúrgica entre els diferents proveïdors.
Per tant, anem avançant i cada vegada això va agafant més cos.
D'algunes d'aquestes unitats funcionals,
ja n'hem parlat aquí al Curar-se en Salut.
Quina valoració faríem hores d'ara, doctor Pons,
de les primeres, d'aquelles que ja es van aprovar
i que ja estan en funcionament?
També continuen treballant-hi?
Sí, sí, efectivament.
I a més es manté, jo crec que afortunadament,
la il·lusió de les persones que ja estan treballant
i cada vegada estem tenint més coses tangibles.
Hem començat ja a fer determinats tipus
d'intervencions quirúrgiques de manera unificada.
Anem construint aquests equips d'experts
per a aquelles cirurgies complexes.
Ja és una realitat, les sessions clíniques
i poder compartir protocols.
Per tant, tots els dissenys de les actuacions
que es van aprovar en el seu moment,
doncs les estem fent realitat.
Suposo que també s'han dut a terme
accions de col·laboració,
que era també un dels objectius
d'aquestes unitats funcionals
i d'aquests plans,
entre professionals de diversos centres, no?
Sí, sí, efectivament.
Una d'aquestes noves unitats funcionals
és la d'orologia, perdó,
de la qual n'és el responsable el doctor Segarra.
És una especialitat que abasta moltes patologies,
doctor Segarra.
Sí, efectivament.
L'orologia, segons la definició de l'especialitat,
s'encarrega del diagnòstic i el tractament
mèdic i quirúrgic de la patologia
de l'aparell urinari masculí i femení,
de l'aparell reproductor masculí
i també d'un espai de teixit
que hi ha al voltant dels ronyons
que n'anomenem retroperitoni,
que és on es troben les glàndules suprarrenals.
Aquesta seria la definició,
l'especialitat de l'orologia.
Un camp on imaginem que és important
i que cada cop va agafant més importància
la incorporació de la tecnologia,
tant a nivell terapèutic com a nivell de diagnòstic.
És així, doctor Segarra?
Sí.
En els últims anys,
la medicina en general i l'orologia en particular
ha sofert un canvi radical, important,
i probablement en els propers anys
encara ho haurem canviar molt més.
Fins fa pocs anys,
fèiem el que en dèiem la cirurgia tradicional,
obríem els pacients per resoldre
quasi totes les problemàtiques.
Actualment és molt estrany,
rar trobar un pacient
amb el que s'hagi fet falta
obrir per solucionar el problema.
Els tumors de ronyó,
els càncers de pròstata,
actualment es fan tots pràcticament
per l'aparoscòpia.
Les pedres,
els litiàgis renals o ureterals
que no es poden resoldre amb la litotrípsia,
doncs es poden resoldre
a través dels propis vies naturals,
amb l'ureteroscòpia,
o bé amb un accés mínimament invasiu
a través de l'esquena del pacient
fins al ronyó,
que en diem nefrolitotomia percutània,
i després amb una font d'energia
que pot ser un làser
o una font electromecànica,
doncs fragmentar la pedra
i treure els fragments a l'exterior.
Un altre exemple,
per dir-ne algun més,
ja seria pròstates molt grans
que fins ara feia falta
obrir el pacient
i que actualment es poden fer
pels vies naturals,
pel conducte,
per l'uretre,
mitjançant l'utilització
d'un làser d'Olmi
i és una tècnica
que n'anomenem
nucleació prostàtica.
És a dir,
que veiem que la tecnologia
el que permet és aplicar
cada cop més
tècniques menys invasives,
no?
És aquesta la tendència.
Quasi totes les millores
i la mínima invasió
quasi sempre va associada
a tecnologia.
Igual que aquestes,
que són les que ja actualment
estan funcionant,
hi ha altres que estan aprovades
i validades
per les agències
d'avaluació de tecnologia
d'arreu del món
i que estan llestes
per ser implantades.
Per exemple,
l'àser verd,
n'hem sentit parlar molt tots,
és una tècnica excel·lent
per poder vaporitzar
pròstates petites i mitjanes.
L'avantatge és que
ho pots fer en règim de CMA.
No fa falta
que el pacient
ingressi a l'hospital.
Les tècniques
de fusió d'imatges
ens permetran
fer abordatges
mínimament invasius
per cutanis
de tumors renals petits
o de càncers de pròstata
i fer una destrucció selectiva
d'aquella part de l'òrga.
No s'ha de treure'l del tot,
que això donarà
millores molt importants
el sistema i els pacients.
Després anirem definint
algun d'aquests termes
del closari
que ara posava
el doctor Segarra
sobre la taula.
Pel que fa a la unitat funcional,
com a introducció,
després anirem entrant
també en detalls,
però quin és l'objectiu general
d'aquesta nova unitat funcional
d'orologia?
Bàsicament l'objectiu
jo em quedaria amb un
que és millorar
l'atenció urològica
als pacients de la regió.
Això jo crec que és indiscutible
i que tots ho tenim al cap.
El que pot canviar
una miqueta
d'unitat funcional
a l'altra
és com enfocar
per arribar a aquest objectiu.
Jo crec que és imprescindible
dues coses.
Una és reduir
la variabilitat
a la pràctica clínica
dels professionals,
els diferents professionals
de la unitat funcional.
és a dir,
anar tots a una
amb uns criteris unificats,
tant de diagnòstic
com de tractament
i després
fer totes les sinergies
i a tots els nivells
que sigui possible.
Aquesta és l'única manera
amb la que aconseguirem
tirar endavant
un projecte
d'aquesta magnitud.
Pel que fa
a les patologies
més comuns
dintre d'aquesta àrea,
quines serien
a les nostres contrades,
doctor Segarra?
L'oncologia
té un paper rellevant
en el cas concret
concret de Joan XXIII
que és amb el que
fins ara
tinc més números,
doncs l'any passat
va representar
un 52%
de l'activitat quirúrgica
feta
i l'any anterior
un 70 i pico per cent.
És a dir,
té un pes molt rellevant,
sobretot el de bufeta
i el de pròstata.
Atres patologies
molt prevalents,
doncs la clínica
miccional
per creixement
de la pròstata,
benigna,
no maligna,
la litiasis
i la incontinència femenina.
És a dir,
que el territori
ja demanda important
del servei
d'urologia?
Pot m'extreure
aquesta conclusió?
Molta.
Urologia
és una especialitat
per definició
i traient la part
de reproducció
d'infertilitat masculina
és una especialitat
que es dedica
sobretot
a gent gran.
La nostra...
Els nostres
pacients joves
tenen més de 50 anys.
Llavors,
és una especialitat
que anirà guanyant
més pes
i hi haurà
més demanda
a mesura
que hi hagi
el previsible
envelliment
de la població.
Una especialitat
complexa
i amb una cartera
de serveis
que,
com deia,
té donar resposta
a patologies
molt diverses
com les que
comentàvem
i que
haurà de donar
resposta també
a molts tipus
de població.
Quina seria
la cartera
de serveis
que oferiran
o que s'ofereixen
ara mateix?
Bé,
una mica...
entra una mica
en la definició
de l'especialitat.
A part de la tensió
d'urgències,
que això és indiscutible,
la tensió continuada
s'ha de continuar fent,
totes les tècniques
de derivació
de pacients sèptics,
això s'ha de continuar fent,
és una patologia
amb una morbi-mortalitat
elevada.
Doncs,
a part d'això,
treballar la patologia
dels ronyons,
tant tumoral
com patologia
de malformació congènita,
com litiasis,
amb les diferents tècniques,
inclús el trasplantament renal,
que no està sobre la taula
en equip,
però que també,
m'agrada dir-ho,
competen els uròlegs,
molta gent es pensa
que només ens dediquem
a la pròstata
i fem altres coses també,
la bufeta de l'orina,
els tumors,
per suposat,
però no ens en oblidem
de la incontinència femenina,
que això compet a l'uròleg,
bàsicament.
Nosaltres tenim una gent
molt preparada
i és un camp
en el qual hem treballat
i tenim un especial carinyo.
A la pròstata,
tot el que hem comentat,
càncer,
prostatitis,
infeccions,
la infertilitat masculina,
la disfunció sexual masculina,
també molt prevalenta avui en dia.
Són aquesta cartera de serveis
que comentàvem.
També hi haurà novetats
o hi ha novetats
en el camp
que vostè ja ho ha nomenat
també en el camp
de la litotripsia.
M'agradaria que primer
ens definís aquest concepte
i després,
quines són les novetats
o si s'ampliarà
aquesta cartera de serveis
en aquest sentit.
Dintre de les coses
com les que ja hem comentat
que són desitjables
per ampliar la cartera de serveis,
jo penso que de totes aquestes,
potser la que més impacte
tindria dintre de l'atenció
urològica a la província
seria la incorporació
d'una màquina
de litotricia
extracorpòria.
Bàsicament,
aquesta màquina
el que permet
és tractar
les pedres
habitualment
per sota de dos centímetres
localitzades
al ronyou,
a l'oreter
o inclús a la bufeta
de l'orina
i d'una manera
no invasiva,
és a dir,
des de fora del pacient.
Això,
fins ara,
els pacients
que eren candidats
a aquest tractament
i que aproximadament
representen uns 400,
450 pacients
a la província,
fins ara
es tenien que desplaçar
fins a Barcelona.
El que volia representar
és si vivia
a Tarragona
200 quilòmetres
i si era de Terres d'Ebre
400 quilòmetres
cada vegada
que se li fes un procediment
i habitualment
se'n requereixen
més d'un
o més de dos
per resoldre
la litiasi.
Això té un impacte
a nivell de qualitat
de vida
i de prestació
de serveis
que no s'ha d'oblidar.
Em consta
que aquest tema
és un tema
que s'està treballant molt
i ja es va comentar
en el doctor Mercader,
el director
de Serveis Territorials
de Salut a Tarragona
el divendres passat
amb l'acte
que abans
s'ha comentat
el doctor Pons.
va sortir el tema
i va expressar
la seva preocupació
per això
i l'interès
en intentar
que resolgui
favorablement
per la província.
No tenim
encara previsió
de quan
podríem tenir
aquesta màquina?
No,
jo almenys no la sé,
sé que hi ha
molt interès
i s'està treballant molt
però dates
no en tinc.
per reforçar
això que estava
dient
el doctor
Segarra,
a veure,
jo crec que és molt important
el que ell feia referència,
no?
aquesta implicació
i voluntat, no?
Per part de totes
les institucions
i al capdavant
el propi
CatSalut
perquè això
sigui
una realitat.
Precisament,
ara,
en aquest moment,
estem treballant
en dues línies,
per poder-la
incorporar
quan abans.
Una és
amb la definició
i l'adequació
de l'espai
on hauríem
d'ubicar
aquesta màquina
i l'altra és
amb quines característiques
són les idònies
que pugui tenir
aquesta màquina
que faríem servir
en el nostre territori
i això
preveiem tenir-ho
doncs
a les properes setmanes
i a partir d'aquí
amb la voluntat
que fèiem referència
home,
jo crec que hem d'esperar
que això ens arribi
ben aviat.
Avui encara
anunciar
si això serà
per enguany
o serà
per l'any que ve
doncs home
és difícil
però nosaltres
estem molt il·lusionats
en què això
pugui arribar
en els propers mesos
i no parlem d'anys.
I la voluntat
doncs
d'aquesta màquina
de litotripsia
com dèiem
que
doncs
tindrà un impacte
molt positiu
de cara
a la qualitat
de vida
dels pacients
evidentment
del territori.
Ja han començat
doctor Segarra
a fer sessions clíniques
també conjuntes
amb el tema
de l'unitat funcional
en l'àmbit
de l'unitat funcional?
Perdó,
urologia és una
de les últimes
unitats funcionals
de fet
en presposació
el divendres passat
i tot just
estem començant
però de moment
ja s'estan discutint
i unificant
els protocols oncològics
més prevalents
pròstata
bufeta
el superficial
infiltrant
ronyó
ronyó
etcètera
i en breu
el mes que ve
començarem ja
el primer comitè
oncològic conjunt
que tindrà una
periodicitat
setmanal
a part d'això
ja s'ha fet
una sessió
científica
conjunta
entre els dos
hospitals
tres hospitals
també
el Vendrell
oberta
a la col·lectivitat
mèdica
on ja
hem fet
la nostra presentació
aquests
són alguns
dels objectius
concrets
com pugui ser
aquesta maquina
de litotripsia
o aquests
comitès
que ara
ens comentava
el doctor
que s'han d'anar
materialitzant
o que ja s'han
materialitzat
en el temps
n'hi ha més
que s'aniran
duent a terme
tant pels beneficis
dels pacients
com dels mateixos
professionals
bé sí
en principi
tot això
no és una cosa
d'un dia
és una planificació
que té
el seu timing
el seu temps
el seu tempo
i que s'ha d'anar fent
de mica en mica
perquè
no hi hagi
cap
trasbals
d'entrada
el més important
ja he dit
és aprovar
i posar-nos d'acord
amb el protocol
més
prevalents
més importants
en quant a volum
de pacients
sobretot els oncològics
arrencar
arrencar
el comitè únic
oncològic
setmanal
on es discutiran
els casos
oncològics
complexes
que no
estan encabits
dintre de cap
d'aquests protocols
que tindrem aprovats
començar a estudiar
la concentració
de patologies
això és important
és un element
bàsic
perquè
si
concentrem
les patologies
o les tècniques
això permetrà
evitar
duplicitats
de material
per l'altre costat
aprofitar
el 100%
el material
que es té
comprat o invertit
i amb els diners
que puguin sobrar
invertir-ho
en altres processos
o altres tècniques
que també siguin
interessants
posant aquí
doncs
com anava dient
estudiar la concentració
de patologies
els equips
que les faran
anar
i la tecnologia
que es necessitarà
per més endavant
doncs
bueno
s'han de
pulir tots els protocols
n'hi ha més
que els oncològics
hem d'acabar
de confirmar
la concentració
de patologies
crear
els equips
d'experts
o unitats
multidisciplinars
operatives
incentivar
la mobilització
voluntària
d'alguns professionals
i entrar
en el que és docència
a nivell de pregrau
l'acreditació
de la docència
a la unitat funcional
postgrau
i línies de recerca
i investigació
tant clínica
com bàsica
també amb aquesta línia
de docència
i recerca
que també era
un dels objectius
d'aquestes unitats funcionals
quan les definíem
a inicis
d'aquesta temporada
doncs avui n'hem parlat
d'aquesta nova
una de les noves
unitats funcionals
amb el doctor
Josep Segarra
cap del servei
d'hidrologia
de l'Hospital
Joan XXIII
i amb el doctor
Albert Pons
director de Gips
de gestió
i prestació
de serveis de salut
doctors
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
fins la propera
nosaltres tornarem
amb una nova edició
del Curar-se en salut
serà dimecres vinent
parlant
previsiblement
de medicina
i activitat física
de medicina
i esport
serà fins aleshores