T'agrada viatjar en grup i amb tot inclòs?
Promoviatges et porta a Romania, Budapest i Praga i Sicília
amb el trasllat a l'aeroport inclòs des de Tarragona.
Informació i reserves en 937-484-330 o promoviatges.cat
Promoviatges, sempre amb tu.
El matí de Tarragona Ràdio.
Estiuejant a Tarragona Ràdio.
Ara mateix passen gairebé 4 minuts.
De dos quarts de 10 del matí, aquesta és la sintonia de la ràdio municipal,
la ràdio de la ciutat de Tarragona.
El 96.7 de la freqüència modulada, 3B dobles, tarragonaradio.cat.
També ens podeu seguir a través de la televisió digital terrestre
i també a través del vostre dispositiu mòbil.
Des de qualsevol lloc del món ens podeu escoltar.
Aquesta, precisament, és també una de les actituds d'aquesta secció de l'estiu eixant.
Anar fins a qualsevol racó del món.
Avui ens quedarem a prop de casa nostra.
Anirem cap a Santa Eulàlia de Ronsant,
aquest municipi barceloní que, si les dades no m'enganyen,
sobrepassa els 7.100 habitants.
Carme Badia, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ho hem dit bé, això?
Santa Eulàlia de Ronsant a 7.100 habitants, més o menys?
Mira, devem tenir la mateixa font d'informació, perquè jo ho vaig mirar ahir.
Llavors ho tenim bé, no?
Entenem que ho tenim bé.
Exactament, 7.114.
Però alerta, alerta, perquè en aquestes dades jo hi soc,
i en canvi visc a Tarragona.
Igualment com una altra Santa Eulàlienca que viu a Tarragona.
I suposo que a l'estiu això puja, no?
Aquests habitants, visitants, turistes, és a dir, que són d'aquells punts on potser a l'estiu les xifres augmenten bastant.
Aumenten, però no us puc dir fins a quin punt.
El que ha passat a Santa Eulàlia de Ronsant, que més que un poble barceloní, com has dit tu,
si em permets corregir-te, jo diria ballesar, del balles oriental.
Jo he dit barceloní en quant a província, però podem acotar-ho més a comarca.
Sí, perquè no va gens amb nosaltres que ens diguin barcelonins.
Doncs fora. Això de barceloní ho traiem, eh? Ho traiem fora.
Molt bé.
Carme, Santa Eulàlia de Ronsana, per què escollim aquest poble avui a l'estiu eixant de Tarragona Ràdio?
Per què parlem de Santa Eulàlia de Ronsana?
En parlem perquè m'heu convidat i perquè és el poble on vaig néixer, on vaig viure fins fa uns 10 anys,
tot i que no hi he deixat d'estar vinculada, que hi vaig molts caps de setmana
i ha passat de ser potser el meu lloc de residència, el meu lloc d'estiu eix, també, no? Podríem dir.
Clar, lloc de residència, lloc d'estiu eix.
Imagino, Carme, que per motius de feina has de deixar el poble,
on havies viscut i ara hi tornes, doncs això no com una estiu eixant més, òbviament,
perquè allà tindràs els teus vincles, però sí que suposo que des de fora,
després al tornar, es veuen les coses d'una manera diferent, no?
Home, es veuen diferent i jo diria que fins i tot millor.
És a dir, la distància m'ha donat una visió, doncs, de la qualitat de vida
amb què es viu en aquest poble.
Qui diu aquest poble diu altres pobles, doncs de...
Els pobles en general, no?
No, no els pobles en general, perquè no puc parlar desconeixent altres...
No, però per diferenciar, no?
Alguna gent ens ho explica també l'estiu eixant.
La vida de poble amb la vida de ciutat.
No diré quin és millor, perquè evidentment hi ha diferències,
però sí que és cert que és diferenciada, no?
com es viuen i com passen les coses en un lloc o en un altre, no?
Exacte.
El que passa que, clar, jo quan hi vaig no hi vaig ni...
Quan hi vaig no heig d'anar a treballar, tinc un altre ritme...
Fere això mateix, fere això mateix.
I llavors, a veure, el que té Santa Eulàlia com altres pobles del Vallès
és, diguem-ho així, encara que sigui un tòpic,
la tranquil·litat d'un poble i la proximitat amb una gran ciutat
com és Barcelona a 30 minuts.
No tenim tren, això sí.
Hem d'anar-hi amb bus o amb cotxe, això sí.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
On la situaríem? Perquè els oients també ho sàpiguen.
Santa Eulàlia de Ronsana, si veguéssim, per exemple, des de Tarragona,
com hi arribem?
Doncs mira, jo el que faig és sempre agafar l'autopista,
surto a Caldes de Montbui, que és un poble termal,
també d'origen romà, com Tarragona.
Tarragona té origen més antic, però...
Però almenys hi ha el tema romà pel mig, no?
Sí, que és el que hi ha cultura romana, és veritat.
Sí, exacte.
Sí, hi ha elements patrimonials, òbviament.
Doncs surto a l'autopista a Caldes, llavors Santa Eulàlia és al costat,
i Santa Eulàlia és un poble del Vallès Oriental,
però hi ha una mica la part occidental,
per tant, toquem una miqueta amb el que és el Vallès Occidental,
estem entremig de dues serralades,
la serralada litoral, darrere de la qual hi ha Barcelona i el mar,
i la serralada prelitoral, és a dir, des de Santa Eulàlia,
que és en aquesta vall d'aquí ve Vallès,
però també és un poble, no us l'imagineu, pla,
sinó més aviat atoronat,
més aviat pla si no et mous de certs barris, no?
Però que hi ha irregularitats,
llavors des de Santa Eulàlia ja dic,
tenim la serralada litoral,
i per altra banda ja veiem el que seria la serralada prelitoral,
per tant veiem el massís del Montseny,
veiem Puiggraciós, els cingles de Bertí,
i diria que des d'algun punt elevat de Santa Eulàlia
es pot arribar a veure Montserrat també.
És a dir que, d'una altra manera,
estem entre Vic i Barcelona una mica a la meitat.
Déu-n'hi-do.
I ara deies, hi ha diferents nuclis de població,
és a dir, hi ha diferents barris a Santa Eulàlia?
Sí, Santa Eulàlia sempre s'ha caracteritzat
per no tenir un nucli urbà,
és a dir, no ha sigut mai una vila com Caldes, per exemple,
sinó que ha sigut sempre un escampall de cases de pagès,
perquè la terra és molt fèrtil,
és la Catalunya vella, aquesta Catalunya de les Masies,
no dels Masets, com aquí de Tarragona,
i a partir d'aquesta realitat,
que sempre ha sigut molt, diguéssim, difosa, diguem-ne,
a partir d'aquí hi ha hagut una realitat d'urbanitzar-se,
segons això.
Llavors, no tenim tantes urbanitzacions, per sort,
com pobles veïns, però n'hi ha,
i com a nuclis n'hi ha dos,
que no són molt marcats,
però tradicionalment hi han sigut sempre,
que és la part baixa del Rieral,
on hi passa la Riera del Tenes,
i la part més elevada de l'església de la Sagrera,
que en diem, no?
Els orígens del poble, més o menys, Carme,
què se'n sap?
o què saps tu, vaja,
si n'estàs interessada amb el tema,
d'una mica la història de Santa Eulària de Ronsana?
A veiament...
No, no és el meu tema, eh?
Però vaja, el que us puc dir és...
No, no, però també ens va bé,
perquè així també ens agrada saber,
evidentment des de la visió
d'una...
d'una vilatana com tu, no?,
de Santa Eulària,
doncs que se'n sap o què és allò que queda, no?,
tot i que no sigui el nostre tema.
A mi em preguntaries, per exemple, pel meu poble
i potser tampoc et sabria explicar gairebé res,
però vaja,
què és el que queda,
o allò que és més popular, diguéssim?
A veiament, el que sí que se sap,
doncs que és un poble
que té aquest nom tan curiós de Santa Eulària de Ronsana,
és un Santa Eulària de Santa Eulària de Mèrida,
no de Barcelona,
per tant la festa major d'hivern
és el 10 de desembre i no el 12 de febrer.
Aquest això de Ronsana es diu molt
que si ve d'orenciana,
que no vingués d'un antropònim llatí,
orèntius,
bé, a part de la cosa més etimològica,
es té constància del poble,
de fa més de mil anys.
Com us deia,
és un poble que va néixer
a partir d'una sèrie de cases
pairals fortes,
de cases de pagès,
arquitectònicament són molt destacables,
cases que ja són importants
al segle XV, XVI...
Es conserven encara alguna d'aquestes cases?
Home, i tant!
Fins i tot amb una
i podeu fer turisme rural,
per tant la podeu conèixer de prop.
És una altra opció, molt bé.
És a dir que
crec que és un dels grans patrimonis
que hi ha a Santa Eulàlia,
tot i que és un patrimoni privat,
però penseu que les jornades del patrimoni
que es fan cada setembre,
que és una bicicletada
amb un historiador també del poble,
una de les coses que es fan més
és anar a veure Masies,
perquè els mateixos veïns
ho puguin conèixer de més a prop,
conèixer qui hi viu,
veure les cases si pot ser per dintre,
i és un dels grans actius,
a veure,
no només de Santa Eulàlia,
però de Santa Eulàlia,
sens dubte.
Llavors,
el turisme
suposa que hi té
una importància
prou cap dalt,
no?
Amb l'economia del poble,
o no?
És un sector important,
o no?
Jo diria més aviat
que vol ser important,
és a dir,
s'estan fent coses
perquè el turisme
tingui més importància.
Sobretot a nivell paisatgístic
trobo que val molt la pena
perquè tenim,
com us deia,
és un paisatge atoronat,
amb una riera,
però també tenim un punt elevat
fins als 300 metres
que ens permet veure una mica el mar
i ens permet veure
tot el que és el poble vi
de Riells del Faida,
de Puiggraciós,
de l'Ametlla.
És a dir,
fer-hi una bona bicicletada
és una cosa bonica.
Potenciar aquest turisme
pot ser més rural,
que ara t'ho deies també.
Sí, sí, sí.
Per mi, doncs,
ja dic,
no és una cosa
de dir,
anar a buscar aquell racó
o aquell altre,
sinó
disfrutar una mica
de tot aquest entorn
encara bastant natural
i tan a prop,
doncs,
ja dic,
d'una ciutat
capital de comarca
o com és Garnollers
i d'una altra ciutat
com és Barcelona.
I pel que explica
és prou idíl·lic, no?
Allò per anar a passar-hi
un cap de setmana,
per perdre's fins i tot,
per desconnectar.
Mira,
t'ho creguis o no,
jo encara m'hi perdo
perquè quan hi vaig
i agafo la bicicleta
encara em poso
per camins i caminolls.
És cara, pel que explicaves
dels paisatges
d'aquests turons,
d'aquestes valls,
d'aquests petites planes
que jo ara m'imaginava
com podia ser el paisatge,
com podia ser la zona,
no ho sé,
em veria de gust
com allò
anar-hi a passar
un cap de setmana
de desconexió.
No sé si...
Home,
desconnectar,
tampoc desconnectaries
de la humanitat, eh?
Evidentment,
això ja cada cop
ho podem fer menys
a qualsevol lloc.
I menys amb els mòbils
doncs en quin moment
anar-hi,
doncs diria
doncs per què no anar-hi
a l'abril
coincidint amb la fira
de la pagesia
a Rèlat,
que és una iniciativa
de fa pocs anys
promogut per una associació
que es diuen
Llavors Orientals
de Recuperació
de Varietats Antigues
doncs de plantes d'horta,
hortalisses,
i és, bueno,
una de les coses
que a mi més m'agrada,
no?,
perquè no només s'hi venen
planters,
hi ha, doncs,
tast de productes
doncs de la comarca,
bueno,
està agafant moltes
berenzida
i si no també hi ha
la fira del tomàquet
a finals d'agost
també en la mateixa línia
que trobo que
ens està fent un nom
i potser per mi
és més curiós
que no pas venir,
no ho sé,
per la festa major
que n'hi ha moltes
de festes majors.
Després en parlem
també una mica
de les festes
i dels esdeveniments
així importants.
Carme,
una pregunta
que fem a tota la gent
que ve a l'estiu i a l'any
que en el teu cas
pot ser una mica
més complicat
perquè, clar,
si sempre has viscut
allà de petita,
no, imagino?
Sí.
un dels primers records
que tinguis del poble
així que t'evoqui
no ho sé,
de la teva infància
o...
Saps què passa?
Que com que...
Com sempre s'ha de...
No,
nosaltres,
diguéssim,
que estàvem a pagès
en una casa
una mica apartada.
Esclar,
si em demanes
per records d'infància
els meus records
són a casa meva
perquè no és allò
de dir
sortíem al carrer,
no.
Doncs a casa
teníem una granja
i estàvem,
doncs,
bueno,
que no teníem
massa veïns a la vista.
Llavors,
doncs,
els meus records
són això.
Serien aquests, eh?
Molt bé.
Evidentment,
doncs,
després,
com deies,
des del 2008,
vens a Tarragona,
ara quan hi tornes,
les sensacions,
aquell olor
que sempre ens recorda,
alguna cosa,
aquell paisatge,
aquest color,
aquell so,
fins i tot,
característic de cada zona,
deies al principi
que el vius
com amb més intensitat,
fins i tot.
Home, sí,
perquè,
aviam,
hi ha molt més verd
que no pas a Tarragona,
no hi ha el blau del mar,
això, no?
Però, sí,
en disfruto,
diria que fins i tot més,
no?
Parlem d'aquests esdeveniments,
ara tu ens comentaves,
moments en els quals
és millor anar-hi,
ens deies a l'abril,
a l'agost,
i la festa major,
per quan la tenim?
Doncs la festa major
és l'últim cap de setmana
de juliol,
per tant,
d'aquí no gaire,
i després també hi ha
la festa major d'hivern,
que és, bueno,
molt més fluixa,
no diguem-ne,
que com us deia,
és doncs cap als voltants
del 10 de desembre.
De la festa major
no us puc dir gran cosa,
perquè,
per raons diverses,
doncs hi ha fa anys
que no hi puc participar gaire,
però el que sí que ha anat
agafant, doncs,
anomenada allà,
és el que es diu
doncs la festa dels colors,
què vol dir?
Que s'han fet,
com en altres pobles,
quatre equips,
que a través d'aquests equips
tu participes
de pràcticament
tots els actes
que s'organitzen,
no?
I al final de festa
doncs hi ha el grup
guanyador,
no?
els blaus,
els verds,
tu de quin ets,
no?
Blau, verd,
groc o vermell,
no?
Sí, sí,
i aquesta fira,
per exemple,
del Tomàquet
que deies que es fa a l'agost
i que deies que us està donant
un cert renom,
què hi trobem allà?
Per què és interessant
anar-hi aquells dies?
Home,
això és un,
dic cap de setmana,
no sé si,
crec que sí,
sempre és un dissabte
i un diumenge,
i si no,
un dissabte complet.
A veure,
és interessant,
per què?
perquè és que s'hi troben
varietats de Tomàquet
que potser,
doncs,
molta gent no coneix
i a més a més
sempre hi ha l'opció
de fer un tast
i el millor
és poder fer aquest tast
acompanyats
o dirigits
de la mà
del Pep Salsetes,
que no sé si aquí
Tarragona és conegut.
Jo personalment no,
però no soc gran expert
en la matèria.
A veure,
és un sobrenom,
Pep Salsetes,
ell em sembla que es diu
Josep Sabaté
o un nom així,
doncs,
és una persona molt coneguda allà
és una mena de
de savi,
no?
Diguéssim,
és un senyor
que se l'ha conegut
per fer grans àpats col·lectius,
és a dir,
per exemple,
quan hi ha la mitja marató
de Granollers,
ell fa el gran brou
per tots els corredors
quan arriben,
ha fet grans arrossades,
grans àpats col·lectius,
és un senyor
que acaba de publicar
un llibre sobre cuina
i gastronomia del Vallès,
és un gran coneixedor
de la cuina
i de l'horta
i un dels promotors,
com et deia,
d'aquella associació
de llavors orientals
de recuperació
de llavors antigues,
de varietats antigues,
no?
Llavors,
clar,
si pots fer un tast
de tomàquet
amb ell,
és que te'l fa,
et diu com l'has de tallar,
com l'has de degustar
i...
Són aquelles personalitats,
no?
En aquest cas,
un santeu...
un santeu...
un santeu...
ara no em sortirà,
un santeu...
l'alienc.
De fet,
ell viu a l'Ametlla
i és de Barcelona,
però està molt vinculat
a Santa Eulàlia.
Molt bé.
Així, doncs,
són aquelles persones
que en saben tant
i que dominen tant
de la seva matèria
que escoltar-los
i fer coses
de la seva mà,
doncs,
evidentment,
és...
Sí, sí.
De fet,
a Santa Eulàlia
tenim bastantes persones,
diguem-ne,
interessants,
no?
Diguem-ne,
no sé si val la pena
esmentar-les,
perquè potser hi ha gent
que els coneix
i no saben que són
de Santa Eulàlia.
Com per exemple,
a veure, posa'ns exemples.
Mira, per exemple,
el que ell mateix
s'anomena
l'últim romancer actiu
dels pisos catalans
que és el Jaume Arnella,
que és un clàssic,
doncs,
del grup de folk
que continua actiu...
Mira, doncs,
no sabia que era
de Santa Eulàlia de Ronsfana,
a veure...
De fet, a veure,
això de que ets d'un lloc o no,
clar, jo ja me'l faig
d'allà
perquè fa molts anys
que hi viu.
Sí, sí, sí.
No sé,
després, per exemple,
no ho sé,
l'escriptora,
l'Empard Moliner,
d'un esport
que està molt de moda
que és la natació sincronitzada,
doncs, resulta
que la seleccionadora
espanyola,
o sigui,
de la selecció espanyola
de natació sincronitzada
que estan recollint
tants èxits
arreu del món,
l'Esther Jaume,
doncs,
també viu a Santa Eulàlia.
I encara,
per dir un altre exemple,
d'una persona
nascuda
d'una família
masovera,
d'una d'aquestes masies
de Santa Eulàlia,
el Pep Bou,
el que en diuen
el mag de les bombolles,
el domador de les bombolles,
doncs,
ell també,
crec que pràcticament
no hi he viscut mai,
però els seus pares
eren masovers
d'una casa
i ell té records
d'infantesa,
també d'estiuajari,
no?,
Santa Eulàlia,
o sigui que,
no sé,
de persones destacades
n'hi ha.
Que ha deixat personalitats,
eh?
I avui amb nosaltres
la Carme Badia,
evidentment,
que ens ho explica.
Carme,
jo ara veia
que aquest procés
urbanitzador
del qual ens parlaves abans
i amb el qual
va començar una mica
el canvi
o la transformació
d'una mica
d'aquells nuclis,
no?,
que tu abans
ens explicaves,
va començar l'any 58,
ha canviat molt
el poble
en els últims anys,
per exemple,
des de quan tu
el vas deixar fins ara
o no?
Home,
com que justament
quan jo vaig deixar
de viure Santa Eulàlia
és quan més o menys
va començar la crisi,
clar,
això també haurà afectat
suport en el context econòmic.
Sí, ens ha afectat molt positivament
pel que fa,
pel que fa al paisatge,
diguem-ne,
no?,
perquè jo recordo
fa molts anys
que es parlava
que Santa Eulàlia
a hores d'ara
ja havia d'estar tenint
el 2015
14.000 habitants,
és a dir,
el doble dels que té,
com senzillament
el poble del costat
lliçada amunt
que està planíssim
d'urbanitzacions
i em penso
que ja no n'hi caben més,
no?
Llavors,
Santa Eulàlia
ha canviat respecte
quan jo era petita,
és a dir,
no sé,
tal com és als anys 80,
doncs el que va passar
als anys 80 i 90
sí que ha canviat molt,
però,
dintre de tot,
encara té una fisu...
encara la fesomia rural
es pot reconèixer,
diguem-ne,
no?,
perquè a la que surts
d'urbanitzacions
la reconeixes,
no?,
aquesta Santa Eulàlia
i considero
que encara és un poble,
doncs,
que Déu n'hi do
a la gent
com es pot conèixer,
sobretot
perquè és un poble
culturalment
i associativament
activíssim,
penseu que
fa més de 20 anys
que té una televisió local
que n'interrompudament
ha emès
a partir de voluntaris...
Doncs mira que també
avui aniria,
no?,
amb el context econòmic
i amb la crisi
també dels mitjans,
mantenir una televisió local
de fa 20 anys...
Més de 20 anys,
més de 20 anys,
Déu n'hi do.
Sí, sí,
no, no,
és espectacular
i penseu que,
per exemple,
una periodista
com l'Ariadna Oltres
va formar Santa Eulàlia.
Molt bé.
O sigui que,
a veure,
per dir un nom conegut,
però vull dir que
a part de la televisió,
doncs,
a veure,
hi ha grups de teatre
molt actius,
hi ha la Coral,
hi ha les Gitanes,
hi ha un grup de Maneres
també,
jo què sé,
hi ha una revista,
ja que estem
a un mitjà de comunicació,
una revista històrica
amb més de 40 anys
que és la revista Ronçana,
a la qual,
si se'm permet dir,
doncs,
continuo col·laborant
des de fa,
jo què sé,
20 anys o així,
i m'agrada fer-ho
perquè normalment
faig una entrevista
i també és una manera
d'estar en contacte
amb la gent
amb qui
val la pena parlar
i després que en quedi
una constància escrita.
I,
si puc afegir-ho,
a Santa Eulàlia
també hi ha la seu
d'una revista
relativament nova
que engloba
els dos vellesos
i de fet es diu
vellesos
i la seu també és a Santa Eulàlia,
és d'una revista
patrimonial
que té la pretensió
d'això de parlar
en termes culturals
d'aquestes dues comarques
que moltes vegades
han estat una mica
d'esquenes,
no?
Sob una mica germanadors,
eh, fins i tot?
Home,
la voluntat d'aquesta revista
nascuda
bàsicament a Santa Eulàlia
ben bé és aquesta.
Déu-n'hi-do,
doncs veig que a més
continues tu també
col·laborant de manera activa
com no podria ser d'altra manera
amb aquest activisme associatiu
o amb aquest món cultural
tan actiu
que hi ha a Santa Eulàlia
per molt que ara
doncs estiguis a Tarragona,
siguis a Tarragona,
continues, no?
col·laborant-hi i formen part
com deies ara
amb la revista.
Sí, també
bé, ara ens hem agafat
una mica de pausa
però també
amb l'associació
El Ganxo
doncs fèiem una sèrie de
hem estat fent 10 anys
una sèrie de conferències mensuals
és a dir,
bueno,
a la mesura que es pot
i malgrat la distància
tampoc no visc
en un altre continent,
no?
Clar, clar, pots.
Doncs m'agrada no perdre
aquest vincle
ni tampoc
aquesta professió
perquè de fet
soc periodista de formació,
no?
El jovent del poble,
Carme,
com el tenim?
És a dir,
venen cap aquí,
marxen cap a ciutat,
continuen també formant part
per exemple
d'aquest món cultural,
d'aquest món associatiu
que deies?
Tinc la sensació
que en la majoria
de casos
sí,
fins i tot
em fa gràcia esmentar
que en les últimes eleccions municipals
els que han guanyat
hi ha hagut un fenomen electoral
sorpresa per tothom
com amb altres ajuntaments
perquè no té res a veure
ni amb la CUP
ni amb cap d'aquests partits emergents
sinó amb un partit
nascut allà,
poble unit,
format majoritàriament
per persones
que no passen la quarantena
i, bueno,
doncs han guanyat per majoria
i fins i tot em consta
que hi ha pobles veïns
que ja els han dit
dieu-nos la fórmula
de poble unit
perquè, escolta'm,
és a dir,
ha demostrat que Santa Eulàli
a mi m'ha agradat
en el sentit
que he vist
que el meu propi poble
encara em pot sorprendre
perquè
era un partit
que es va formar
fa pocs mesos
i resulta
que pel que sigui
doncs potser
justament el que deies tu,
no?
perquè majoritàriament
són persones joves,
persones nascudes allà
i, doncs,
estem tots a l'expectativa
de com governaran.
Ara hauran de demostrar
de fer la seva feina
i que la facin bé.
Doncs, Déu-n'hi-do,
l'esperit també
d'aquesta gent
de Santa Eulàlia
de Ronçana.
Carme,
havíem de parlar també
d'altres pobles
de la comarca.
Ens queden pocs minuts
però sí que m'agradaria
fer un repàs
si anem per la zona,
per exemple,
si anem a visitar-ho,
si anem fins i tot
a estiuejar,
si anem a fer turisme,
quins altres pobles
no ens hem de perdre?
A veure,
justament em fa gràcia
poder esmentar
que Santa Eulàlia
forma part
d'una mancomunitat
de pobles
creada ja fa
més de 25 anys,
que en aquell moment
eren pobles molt petits,
que estan tots
al curs mitjà
de la Riera del Tenes,
com Santa Eulàlia mateix,
que és Vigues i Riells,
Santa Eulàlia,
Lliçà de Munt
i Lliçà de Vall.
Llavors,
tots aquests pobles,
diguéssim,
que els més bonics
de visitar
no és per res
però és de Santa Eulàlia
en amunt
perquè estan
menys urbanitzats
i doncs,
diguéssim,
tenim un paisatge
més preservat.
Fugiríem
del fenomen
d'urbanitzacions
i ens aniríem
amb aquests paisatges
que comentàvem
més al principi.
Riells del Fall
ja sabeu que fa
i vol dir fall
de caure saltant
d'aigua
del riu Tenes,
és a dir,
per mi,
de Santa Eulàlia
en amunt
justament
seguint el Tenes
doncs,
és un bon paisatge.
Tenim una associació
d'ornitòlegs
al Got
que sempre diu
que hi ha una riquesa
faunística
no us en puc parlar
perquè no sóc entesa
però justament
de Santa Eulàlia
en amunt
que val molt la pena
i a part
ja que parlàvem
d'això
d'aquesta moncomunitat
de la Vall d'Altenes
també és significatiu
de dir
que quan es va crear
es van crear
una sèrie
de serveis comunitaris
que ara formen
part del nostre patrimoni
per exemple
tenim l'Escola de Música
de la Vall d'Altenes
que agrupa
tots aquests pobles
o tenim
l'Institut de la Vall d'Altenes
que en aquell moment
ens va poder crear
un institut
fins i tot
també hi ha
les 24 hores
de resistència
en ciclomotors
allà i s'adamunt
que és al costat
que es fa cada setembre
que qui sigui amant
del motor
segur que ho conec
perquè és una cursa
molt especial
és aquest llegat
que deixa
tota aquesta
moncomunitat
llegat viu
viu,
evidentment
tot allò
que podem
encara continuar fent
i que podeu
encara continuar fent
arrel d'aquesta
i arran d'aquesta
mancomunitat
Carme Badia
moltíssimes gràcies
de veritat
per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
per explicar-nos
totes aquestes experiències
per apropar-nos
més a una zona
que per exemple
per mi
era desconeguda
i que segur que
per molts oients també
i que ens fa sentre ganes
d'anar a veure
aquests turons
aquestes valls
aquests torrents
i no hem parlat
del menjar
vinga va
un minut
que a mi se m'agrada
no em fa gràcia
perquè justament
tenim productes
fets allà mateix
que és
iogurts i mató
de Can Cordé
tenim
fetge gras
Can Manent
que proveïa
el Bulli
poca broma
tenim
un pa molt bo
del forn
Sant Antoni
i com costa
trobar avui dia
pans bons
doncs us ho recomano
penseu que allà
persones de Tarragona
hi van a comprar pa
sense menys tenir
evidentment
els forns de Tarragona
i la gent que hi treballa
però un pa de poble
Déu-n'hi-do
no doncs aquest
és molt bo
i a part tenim
també fruit sex
com aquí a Tarragona
molt bé
amb la part gastronòmica
ens quedem
que sempre ens agrada
també acabar parlant
de bona menja
Carme va dir
moltíssimes gràcies
a vosaltres
quan hi tornes
al poble
doncs aquest cap de setmana
no l'altre
l'altre
vinga doncs a veure
si un dia t'hi acompanyem
Carme que vagi molt bé
molt bé
fins la propera