El matí de Tarragona Ràdio comença amb entitat.
Un espai dedicat al teixit associatiu de la ciutat.
Amb entitat.
Doncs cada setmana és aquest moment al espai del matí de Tarragona Ràdio
que dediquem a parlar de diverses entitats, associacions, organitzacions també.
Avui és el cas de Mans Unides.
Volem repassar també la seva tasca, la seva trajectòria a les nostres contrades
i sobretot també comentar qüestions d'actualitat com per exemple el berenar simbòlic de la fam
que organitzen avui mateix el Col·legi Sagret Cor.
Per parlar-ne de tot plegat ens acompanya la delegada a Tarragona de Mans Unides, la Teresa Feliu.
Teresa, molt bon dia.
Bon dia, Miquel.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Tenim doncs nova edició del berenar simbòlic de la fam.
Sí, aquesta mateixa tarda, si no anem equivocats.
Exactament. Aquesta tarda al Col·legi del Sagret Cor, a les 6 de la tarda,
celebrarem el berenar simbòlic de la fam.
Vé a ser una trobada solidària i a la vegada lúdica,
on volem, diguéssim, despertar la consciència del ciutadà
sobre aquesta problemàtica de la fam i de la pobresa en el món.
A més, en una setmana tenim diverses commemoracions.
Dia Mundial de l'Alimentació, Dia Internacional de l'Eradicació de la Pobresa...
Són dies amb els quals se'n parla, òbviament se n'hauria de parlar durant tot l'any,
no només amb aquestes celebracions, amb aquestes jornades,
però sembla que és una setmana on, evidentment, se'n parlarà
i també és un dels objectius del berenar de la fam, precisament, no?,
sumar-se a la commemoració d'aquests dies.
Sí, sí. Ens agrada fer-ho, justament organitzar-ho aquesta setmana,
perquè és on es comemoren aquestes dues dates importants,
és on, normalment, la FAO diu quines són les xifres de pobresa
i se'n parla a nivell mundial i, per tant, nosaltres hem de recolzar
aquests dies com dies de recordar la situació en què estan vivint
encara avui en dia més de 800 milions de persones
que viuen subalimentades, o sigui, que no tenen, diguem-ho així,
els aliments necessaris per portar una vida activa i saludable.
Malauradament, aquestes xifres segueixen sent, doncs, tan colpidores, fins i tot, no?
Recordo algunes estadístiques de fa poc que deien que havien baixat una mica,
però, evidentment, continuen sent, doncs, això, disortadament colpidores, no?
Sí, certament, mirant enrere, hem millorat, diguem-ho així,
o baixat a l'índex de nivell de persones que passen pobresa i fam,
però encara continua sent una de cada nou persones en aquest món
que no té el necessari per poder-se alimentar.
Què és el que pretén, exactament, el drenar de la fam,
que es produirà aquesta mateixa tarda al Col·legi Sagrat Cor?
Doncs, una mica, el que volem és fer palès d'aquestes xifres
que comentàvem abans, 800 milions de persones que pateixen fam
o 2.000 milions de persones que viuen en situació de pobresa extrema,
doncs, són xifres per fer reflexionar,
perquè nosaltres també, potser, fem un canvi de model, no?,
també, de consum dels aliments, d'evitar el malbaratament, etcètera.
Però, a la vegada, també el que volem és que sigui un espai
perquè la gent conegui quines són les tasques que està fent Mans Unides
per lluitar contra tot això.
La recaptació d'aquest drenar es destinarà a un projecte concret
de desenvolupament sanitari a Moçambic.
És un, evidentment, dels molts que deu tenir ara en marxa Mans Unides,
però concretins una mica més en què es tracta aquest projecte, Teresa.
Bé, mira, aquest projecte es tracta d'ajudar amb un hospital rural
que està al sud de Moçambic, que és una zona agrícola,
està gestionat per les filles de la Garitat
i el que necessiten concretament és ampliar la zona
de l'allotjament pel personal mèdic.
Aquest hospital, per fer-nos una idea,
tenen una població d'uns 80.000 habitants a l'any
i el que necessiten aquests moments és més personal mèdic
per poder fer bé la feina.
Ja han demanat ajudes al Ministeri de Salut de Moçambic,
però els hi denega, per entendre'ns,
perquè no tenen capacitat per allotjar aquests metges joves
que millor venen a les seves famílies o matrimonis
i compartir vivendes fa la cosa molt complicada.
Aleshores, el comitè mèdic va demanar aquesta ajuda a Mans Unides,
va considerar que era una necessitat urgent
i aquí estem per donar-los un cop de mà
i poder donar més, millor servei a aquestes 80.000 persones.
Tenim en compte que és una zona pobra,
que viu de l'agricultura i que quan no hi ha les pol·ligions suficients,
el nivell de subnutrició, diguéssim, s'agreuja
i a més a més és una zona amb alta incidència de la sida i tuberculosi.
De fet, atendrem unes 80.000 persones l'any.
Evidentment, suposo que necessiten recursos,
personal mèdic qualificat per poder fer la seva tasca
i a sobre, si amb el Ministeri d'allà de Salut no els hi denega,
és aquí on entra l'ajuda i el suport de Mans Unides,
amb aquest hospital a Chalucuan, a Moçambic.
Sí, sí, certament nosaltres, diguéssim,
el que sempre estem és,
quan un soci local ens demana una col·laboració,
doncs estem per això.
Són ells els que detecten les necessitats,
són ells els que estableixen el que necessiten
i nosaltres fem el recolzament econòmic
perquè puguin tirar endavant.
Això no vol dir que ells no hi posin...
doncs ells ajudaran amb la part de fusteria,
ajudaran amb altres qüestions.
No és només el projecte finançat plenament per nosaltres.
Aquest rena de la FAM es realitza només a Tarragona
o a Tarragona se suma i hi ha d'altres punts
o d'altres delegacions que també el duen a terme?
Bé, aquí a les nostres contrades, diguéssim,
hi ha molts pobles que organitzen baranars i sopars de la FAM.
En tenim a Reus, en tenim a Cambrils, en tenim al Vendrell,
en tenim al Covert, en tenim a la Riba,
en tenim en moltes poblacions,
que és un gest, diguéssim, de solidaritat amb tota aquesta gent.
Suposo que llavors es determina, no?,
en funció de quin sigui el projecte amb el qual s'estigui treballant
o s'estigui aportant, o els projectes,
perquè aquest era un, però suposo que en teniu molts en dansa, no?
Sí, sí, aquest any en tenim quatre previstos,
on ha estat construir una part d'una escola de secundària,
que el vam fer gràcies a la col·laboració dels joves d'ESO d'aquí a Tarragona,
amb la marxa de la solidaritat.
Tenim previst també al novembre organitzar,
tenim organitzat, vaja, un concert de gospel amb el Cor Carlit
i que recaptarem per un projecte de sobirania alimentària
a la República Democràtica del Congo
i així anem posant el gra de sorra
per anar millorant aquesta situació.
És l'objectiu d'aquestes iniciatives que ens prepara
i que recolza i dona suport a mans unides any rere any.
Des de quan fa tres que esteu treballant a les nostres contrades a Tarragona?
Bé, l'organització ja passa els 56 anys
i nosaltres sobre uns 40 anys que estem aquí a la Tarragona ciutat
i a la diòcesis, als pobles de la demarcació.
Des d'aquí, donant suport a tots aquests projectes que ara comentàvem
i que any rere any també aneu renovant, en certa manera, no?
Sí, sí.
En funció, suposo, de la necessitat de cada col·lectiu?
Exacte.
De la necessitat i després dels països.
No és la mateixa problemàtica que pot tenir Àfrica
que la que pot tenir Àsia,
on el problema del treball infantil,
de l'abús, diguéssim, de la desigualtat amb la dona
és una problemàtica important,
o a Sud-amèrica, on la problemàtica de la violència entre grups
és una problemàtica important,
o la d'Àfrica, on el tema de la sida encara està fent estralls
i la tuberculosi i altres problemàtiques
com un projecte, diguéssim, de caire agrícola
i, sobretot, el tema d'aconseguir l'alimentació
com un dret per a tothom.
El que és cert és que doneu suport
o recolzeu projectes de molts tipus i de diversos països, no?
Ara tu ho deies, Àfrica, Àsia, Amèrica, Sud-amèrica, no?
És a dir que...
Sí, a veure, estem treballant en 50 països diferents
i aquest any 2014 hem arribat a fer més de 500 projectes
que el que ajuden realment és, millor, a vegades,
a desenvolupar una zona, a donar cobertura sanitària
en certs sectors o a fer centres d'acollides
per nens de carrer o per lluitar contra el treball infantil.
Són de diferents tipus, eh?
Des de Tarragona, qui forma part o qui són els socis habituals,
per dir-ho d'alguna manera, de mans unides?
Perquè nosaltres, clar, amb aquests verenars, per exemple,
entenc que hi pot col·laborar tothom qui vulgui,
la ciutadania en general, però després,
com s'estructura l'ONG?
Bé, nosaltres tenim una seu central aquí a Tarragona
i després estem distribuïts per comarques.
Tenim responsables comarcals, concretament en tenim a Cambrils,
en tenim a Salou, en tenim a Valls, en tenim al Vendell.
Ara, per cert, la nostra responsable comarcal del Vendell
ha estat visitant projectes de mans unides a la Índia.
Per tant, esperem la seva arribada aquesta setmana
perquè ens pugui explicar una mica la seva experiència
i tota la tasca que s'està fent allí,
que és, ja dic, bàsicament lluitar per defensar el dret de la dona
i dels infants.
Després tenim gent col·laboradora a pobles concrets
com, per exemple, Montblanc, Alcover, Riudoms...
Hi ha molts pobles que estan col·laborant amb nosaltres,
Constantí, etcètera.
O sigui, una miqueta és fruit de la societat civil.
I molta gent interessa també treballant sobre el terreny, no?
Per conèixer aquests projectes,
per començar també la realitat dels llocs
on acaben o acabeu donant suport, no?
Amb aquest recolzament econòmic, per exemple.
Exacte.
Nosaltres una mica el que fem és canalitzar les necessitats
i buscar recursos.
I treballem amb socis locals,
que pot ser congregacions religioses
o ONGs formades en el país d'origen
que tinguin solvència.
Per exemple, a Àsia mateix,
jo vaig estar concretament en Can Boia,
tots els nostres socis locals eren ONGs
i hi ha organitzades allà
que lluitaven pels drets dels seus, diguéssim, ciutadans.
I aleshores ells són els que ens diuen
quines necessitats tenen,
com es podria abordar,
s'estudia el projecte,
i es veu si és viable,
si hi ha un responsable que ho tira endavant,
si hi ha una solvència econòmica,
si són transparents,
perquè el nostre socis també ens demana
que gestionem bé els recursos que ens dona.
Per tant, això és primordial per a la nostra entitat.
Aquest és el paper de l'entitat.
Però després, Teresa,
quin paper hi té l'administració en tot plegat?
És a dir,
des d'aquí i des dels pròpics països?
Bé, els pròpics països,
ja sabem tots que hi ha països
que tenen governs desgraciadament corruptes
i que els diners arriben els que arriben.
Però no per això hem de deixar d'ajudar
a la gent d'aquests països.
Això és una preocupació de molta gent
i una espècie de mite.
És que clar, jo donaré una sèrie de diners
que aquests diners no arribaran mai al seu destí
o veus a saber on aniran a parar.
I aquí també entra aquesta transparència
que heu de tenir les ONGs, òbviament.
Evident.
És que nosaltres hem de garantir això.
I per això es treballa a través d'ONGs
perquè aquí sí que arriba.
O sigui, les entitats,
sense ànim de lucre d'allà,
que estan legalment establertes,
que tenen una solvència,
que tenen un carisma,
que la gent sap
i que es va a comprovar que així sigui
i que puguin presentar compte de resultats,
factures, auditories i tot això,
són aquestes amb les que s'està ajudant.
I des d'aquí no ens podem queixar concretament,
precisament l'Ajuntament de Tarragona
durant l'any 2014 ens va cofinançar
un projecte a Ecuador.
O sigui que del nostre municipi
podem estar contents
perquè hem pogut tirar endavant aquest projecte,
que és un projecte també de millora,
o sigui, de sobirania alimentària,
millorar els conreus d'una població
com és Esmeraldes, Ecuador,
a través del conreu del cacau
i diversificar també els conreus
que ells venien fent
perquè només es dedicaven
a monocultiu del cacau.
D'aquesta manera se'ls ha ensenyat
a conrear altres verdures, fruites,
perquè puguin ser autosuficients
i no hagin de comprar tot aquests productes.
I també se'ls ha ajudat a comercialitzar el cacau,
posicionar-lo millor al mercat.
O sigui, i puguin vendre grans xocolateres importants,
com potser Nestle, etcètera.
A vegades és el que deia també la Teresa Feliú,
ara fa una estona,
que evidentment és aportar recursos,
però també ensenyar a gestionar els recursos
que aquests països o aquestes zones ja disposen.
i que potser no se'n fa un ús o una gestió correcta.
Sí, no, no.
És que a vegades ells desconeixen,
per exemple, els nutrients
que necessita aquella terra per poder fer allò,
se'ls ensenya a adobar-lo
amb els mateixos orgànics,
se'ls ensenya una agricultura ecològica,
se'ls ensenya una manera de conrear la terra
diferent dels que ells estaven habituats.
I això els permet no només ser autosuficients,
sinó poder vendre aquests productes també al mercat
i obtenir uns beneficis per la família.
Tots aquests ítems els podrem conèixer de ben segur
quan ens apropem a Mans Unides Tarragona.
Una bona opció, Teresa, pot ser aquest berenar,
per exemple, d'aquesta tarda.
Explica'ns com anirà,
a quina hora començarà tot,
com podem col·laborar nosaltres,
com ens podem apropar fins allà,
si tothom hi pot participar,
com anirà tot plegat?
Bé, l'acte començarà a les 6 de la tarda
i consisteix en un senzill berenar de pan xocolata,
perquè és una manera simbòlica de compartir taula tots junts
i donar-se'n compte que si compartim aquí també podem compartir amb els d'allà.
I es farà una breu exposició
de quina ha estat la tasca que ha fet Mans Unides durant aquest 2014.
Passarem un petit vídeo de tot el que hem aconseguit
durant aquests vuit anys que hem estat treballant
pels objectius del mil·leni
i esperem poder continuar treballant
pels objectius del desenvolupament sostenible,
que ja és un repte que el tenim aquí al tocar.
I el que volem és que tota la gent que vulgui participar-hi
vingui directament allà al Col·legi de Sagracor,
abans de les 6,
compri la cent d'entrada,
que són 10 euros de col·laboració,
gaudeix de la xocolata desfeta amb la coca
i després col·labora amb nosaltres.
Aquest any tenim la col·laboració d'una empresa d'aquí a Tarragona
que ens contribueix amb la coca amb xocolata,
a G-Planning, que es dedica a temes de càtering
i espero que pugueu disfrutar tots d'aquesta vetllada.
Deies que el preu de l'entrada per aquest berenar, Teresa,
el situàvem a 10 euros,
que seria l'aportació que tothom, qui vagi, farà per aquests projectes.
Parlàvies ara d'objectius de cara al desenvolupament sostenible.
A què et refereixes exactament?
Bé, ara hi ha hagut la conferència aquesta de l'ONU,
on tots els països donen per tancat aquest segle dels objectius del mil·lenni
i se'n donen compte que hem de vetllar per un planeta més sostenible,
que els recursos són limitats i que el tema de preservar el medi ambient
ha de ser un pilar fonamental per tirar endavant el nostre futur com a món en general.
Aquests objectius són els que s'han d'assolir de la mateixa manera,
que es van assolir o que heu estat treballant aquests darrers anys
pel tema dels objectius del mil·lenni, suposo.
Sí, sí, igualment.
Ara a nosaltres ens queda el repte de veure com abordem això de cara a l'any 2016,
quin és el nostre compromís,
quins projectes finançarem
i tot una mica com podem contribuir des de la nostra entitat
també a fer que això sigui possible.
Teresa, sovint acosteu aquesta realitat també dels pobles,
del lloc on treballeu, amb la figura dels missioners,
que és també una mena de donar el testimoni, no?,
de la feina que s'està fent allà.
Sí, exactament.
Nosaltres acostumem al mes de febrer,
quan iniciem la campanya,
portar una experiència, una vivència personal,
que a mi em sembla que és el que és més colpidor.
Aquesta persona que ha estat en el terreny,
que ha vist quines són les necessitats,
com es treballa
i poder compartir amb ell totes aquestes vivències.
L'any passat, més de 800 alumnes
de més de 12 centres de secundària
protagonitzaven aquesta marxa
de la solidaritat de mans unides,
amb 20 edicions, si no recordo malament,
i que permetia aquests projectes
o alguns d'aquests projectes que tu ara comentaves.
Aquesta marxa tindrà continuïtat també de cara a aquest 2016?
Sí, sí, sí.
Tindrà continuïtat perquè són les pròpies escoles
les que organitzen aquesta marxa nosaltres, diguéssim,
els regolzem, els ajudem,
però són les escoles que són les que volen fer això,
volen conscienciar el seu alumnat
d'aquesta necessitat de col·laborar,
de crear aquesta consciència,
de poder ser solidaris amb els altres.
I acostumen a fer, subvencionar, finançar,
fruit d'aquesta caminada que fan,
buscant els espònsors, entre familiars i amics,
doncs acostumen a finançar un projecte de desenvolupament.
Al principi comentàvem el tema de les xifres,
Teresa, ens situàvem a més de 800 milions de persones, no?,
que continuen patint situacions de pobresa i fam al món.
Suposo que, tot i que vostè ho comentava abans
que les xifres són esperançadores perquè van baixant,
el que no es pot baixar és la guàrdia,
davant d'aquestes xifres, no?
No, però a mi em dóna una llum d'esperança,
perquè mirava, fa dos anys la FAU ens parlava
de 870 milions de persones i ara estem a 800,
o sigui, hi ha una reducció,
i això vol dir que anem pel bon camí,
que s'ha de continuar treballant i que aquesta lluita és possible.
Igual com a moment,
un li pot semblar que això no arribarà mai, no.
Les xifres van baixant, nosaltres hem de continuar
i també, igual com la vegada que es va plantejar
erradicar l'esclavitud es va arribar a aconseguir,
és qüestió que l'home es plantegi
i totes les societats es plantegin de dir
sí, podem aconseguir-ho,
podem arribar a erradicar aquesta lacra de la fam.
Per complir aquest objectiu,
evidentment són necessaris recursos i recursos econòmics.
Parlàvem d'una recaptació a nivell estatal
de 285.000 euros l'any 2013.
No sé si tenen dades ja de l'any passat, del 2014.
Nosaltres hem recollit aquí a Tarragona 240.000 euros.
A nivell de Tarragona?
A nivell de Tarragona, sí, sí.
Llavors estàvem parlant de dades a nivell de demarcació, suposo, no?
Sí, sí, exacte.
I, bueno, jo crec que a banda de l'ajuda econòmica
el que també necessitem és que hi hagi a nivell mundial
més inversions en programes de cooperació internacional
i també més ajudes al desenvolupament.
Penseu que la crisi ha comportat que les ajudes al desenvolupament
han baixat molt, sobretot a l'estat espanyol.
Vull dir que estem a nivell de xifres de fa abans de la crisi.
Tornant al vener d'aquesta tarda, aquest tiquet, aquesta entrada,
que deia vostè que val 10 euros, on la podem adquirir?
Podeu passar per la delegació fins a les 4 de la tarda
que hi haurà algú que us podrà vendre el tiquet
i si no a la porta del Col·legi de Sangre Corc
que a partir de les 5 de la tarda ja estarem allà
per rebre-vos, esperar-vos i convidar-vos
a que vingueu a passar l'estona amb nosaltres.
Teresa, dèiem que estem en una setmana on se celebra, per exemple,
el Dia Internacional de la Reeducació de la Pobresa.
No sé si a Mans Unida està previst també alguna actuació
o unir-se fins i tot a algun tipus de campanya,
com passava l'any passat.
Sí, bé, nosaltres, com que hi ha només un dia de diferència,
ho hem concretat amb aquest acte,
perquè, diguem-ho així,
que una cosa és el 16 i l'altra el 17.
I ja, diguéssim, amb aquest acte ho donàvem, doncs,
per commemorar.
Sí que parlava d'algun concert al novembre
per preguntar-li per futurs actes
que donen a terme a la ciutat.
Sí, tenim previst un concert al novembre,
el dia 15, concretament, és un diumenge.
El celebrarem aquí a l'auditori de la Diputació de Tarragona
i comptem aquest any amb la participació del Corc Carlit de Gospel,
és un cor de Barcelona que està composat per uns 80 cantaires,
està dirigit per Anna Roquer
i ha col·laborat amb nosaltres ja fa quatre anys,
però sempre és ben rebut a la ciutat
perquè realment la seva música impregna,
et fa viure i et fa gaudir de la música gospel.
És una manera que també tenim per recaptar fons
per un altre projecte que tenim previst
poder finançar i tirar endavant.
Ja podem explicar alguna cosa més d'aquest altre projecte o encara no?
Bé, serà un projecte, com he dit abans,
agrícola a la República Democràtica del Congo
i bàsicament una mica és per intentar aconseguir,
o sigui, treballar per la sobirania alimentària
i garantir aquesta alimentació per a tothom,
que és molt encara deficitari.
És aquest projecte al qual es referia.
Doncs Teresa Feliu, delegada de Manzonesa a Tarragona,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos una ocasió més.
Gràcies a vosaltres per convidar-me.
Convidem també a tothom que s'apropi aquesta tarda a les 6,
al Col·legi Sagrat Corp, per gaudir d'aquest venenar de la fam.
Teresa Feliu, fins la propera. Gràcies, bon dia.
Moltes gràcies, Miquel.