Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui es parlava ja de la Constitució de la Mesa del Parlament, les eleccions del cap de setmana, tal com ha estat el plegat, què farà la CUP, com aniran les coses, si s'investirà Artur Mas o no.
Ho dic perquè és un tema d'ambit català, però vull dir que, clar, l'altre dia ens explicava des de Tarragona, per exemple, que volen que el govern es constitueixi ja i que governi.
És a dir, que de cara als municipis petits, de cara a administracions que tenen temes pendents, que governi, perquè també hi ha eleccions de cara a final d'any i tot això cal que la maquinària comenci a caminar.
Com ho esteu veient tot plegat? Com heu vist el que ja hem vist i com esteu veient tota aquesta cingladura? Tarles, tu que demanes en el dia a dia, com ho estàs veient tot plegat?
Aquest és el problema, que hi ha masses coses al dia a dia. Efectivament han de passar moltes coses, però la qüestió és que ja n'han passat moltes, no?
Ara l'última que hem sabut és aquesta proposta de la... qui té la clau de volta una mica, que és la CUP, de fer una presidència col·legiada,
que suposo que ningú s'ho esperava, que la proposta al final fos, mira, que n'hi hagi quatre, una presidència col·legiada en què ni tan sols contemplen la possibilitat,
suposo que sí que al final la contemplaríem, que la CUP mateixa i estigui integrada en aquesta presidència.
Ells proposen una fórmula que al capdavall el que es tracta és de no haver de sacrificar allò que van defensant en programa electoral,
que és que no investirien a Artur Mas. Suposo que és una manera d'intentar trobar una sortida en aquest azucar que ara mateix estem ficats,
o ells estan ficats en aquest sentit, és a dir, complir amb el que amb les seves bases van acordar i van defensar en el programa electoral,
que és no investir a Artur Mas com a figura, no tant perquè sigui a Artur Mas, suposo que s'interpreten el que representa o el que representa,
en contra del que ells defensen, i el camí d'aquest procés soberanista, que la CUP evidentment és un dels baluars,
és una situació complicada que no sé, sincerament, sóc incapaç d'entreveure ara mateix quina serà la sortida de tot plegat.
Jo anava a dir que no parlaria, si no és en presència del meu advocat, però clar,
tens un advocat, amb el qual aniré a la segona excusa, que és dir, jo he d'anar amb cuidado perquè normalment porto sempre un logo enganxat
i aquestes coses. Sí, home, ho hem vist en aquesta campanya, a més, aquesta visió a nivell empresarial,
la repercussió que també ha tingut, la voluntat que hi ha hagut des de determinades administracions
de mobilitzar també les patronals, en un sentit i en altre, amb això ningú se'n salva.
Per això et dic. Jo entenc que tens un paper bastant goldós en aquest sentit, perquè clar,
què vas a defensar com a empresa, com a institució privada, jo no ho sé,
si teniu fulls interns que diguin res, és que ho dubto, fins i tot.
El dia a dia segueix, a casa vostra hi ha totes les empreses, el dia a dia, no?
Bueno, aquesta és una de les coses importants que jo crec que ha quedat...
El que sí que és cert és que és innegable que hi ha hagut una política de la por,
és a dir, això durant la campanya ho hem viscut d'una manera molt clara i evident, no?
I el que també és cert és que al capdavall les empreses, les determinades institucions,
les entitats funcionen igualment i aquí a Catalunya, al contrari del que sembla,
que és la visió que hi ha a la resta de l'Estat, aquesta política de la por no ha reigat.
És a dir, hem acabat un 27-S en unes eleccions en què hi ha una majoria absoluta independentista
en què la CUP ha passat a tenir de 3 o 10 diputats i l'endemà les borses pugen.
És a dir, tampoc, a vegades aquest tipus d'anàlisi són molt complicats de fer
i allò que venen que pot passar, sincerament, és molt difícil.
Cadascú ho utilitza de la manera que li sembla oportun, a ell política, em refereixo.
Però clar, al final la qüestió és que hi ha una gent que cal ser administrada,
que vol ser administrada, que ho ha de ser per un govern
i obviar el fet que hi ha una majoria absoluta al Parlament
amb una determinada voluntat política també em sembla força greu
des d'un nivell estatal. A partir d'aquí ja volem veure què passa.
Sí, sí, jo ara quan tu parlaves d'aquesta proposta que fa a la CUP
a mi em venia una frase que no sé si és de l'Eugeni d'Ors, no ho sé segur,
de dir, té els experiments amb gassiós.
Jo no sé si ara que tot està com està, a més ens hem d'inventar,
el govern col·legiat, però que no tinc més opinió que aquesta,
no sé si, potser és una cosa ben pensada
i potser és una cosa que funciona, no sé si en el dret comparat
trobaríem alguna cosa, però em sembla que ja
prou enredo ja a tot arreu com per afegir-hi alguna cosa més.
A mi la sensació com d'una és l'intent aquest de trobar una sortida, no?
Sí, és que s'ha de trobar una sortida, això està molt clar, no?
El que no sé si serà efectivament, o que tampoc no tenim experiència.
És a dir, quan tu fas un viatge i vas a potser en una ruta
que no coneixes gaire, doncs amb el menys procures que el cotxe
sàpigues com funciona, no?
O sigui, deixant un cotxe que no estàs avasat,
doncs això ho deus una mica...
Vigila que això de les semàfores t'atreuré
el dels GPS i el bé que funcionen.
És a dir, a veure, al final, el de les rutes a seguir
de vegades és...
No ho dic tant per la ruta, sinó per les eines.
No tant per la ruta, sinó per les eines.
Ara, escolta, no ho sé, igual és una bona idea, és que, no ho sé...
Senyor Lletrat, que no intervingui.
Jo, quan algú parla i em sembla interessant el que diu, tampoc tinc...
Bueno, amb dret a comparar, la veritat és que no tinc...
No recordo ara un exemple molt recent.
Sí que recordo, o m'ha vingut a la memòria,
recent hi ha exemples molt antics, no?, de l'antiga Roma,
que hi havia allò del triomvirat i que acostumava a acabar bastant malament, de fet, no?
No sé si és un bon exemple,
però acabaven normalment barallant-se els tres
que formaven part d'aquest triomvirat, no?
I anaven donant, doncs, això, ganivetades per sota la taula.
Home, sí, la CUP té un...
ha fet una proposta imaginativa,
el que passa que, clar,
té que sortir d'aquest problema on s'ha posat a si mateixa,
bueno, perquè ha fet una promesa electoral
i ells, precisament, defensen, doncs,
que compleixen les seves promeses electorals,
el qual jo crec que està molt bé.
Això, en principi, ho defensen tots, eh?
Perquè si no...
Sí, ho defensen ara, vull dir, no?
Vull dir, després de les eleccions,
doncs que ho segueixen defensant.
El que passa és que el fet que jo crec que ha posat molta pressió,
o molta més pressió,
doncs ha sigut el fet que s'hagi imputat
després de les eleccions, doncs,
el president Mas
i aquí hagi, doncs, com una mena de deute
de molta gent
i entre ells, doncs, per exemple, la CUP,
per què no dir-ho,
que quan s'imputa el president Mas,
doncs, per haver posat les urnes el 9 de novembre,
amb el recolzament de la CUP
i d'iniciativa
i de molts altres partits,
doncs, clar,
ara no investir-lo,
clar, ells diuen que això no té res a veure una cosa amb l'altra,
però, bueno, vulguis que no,
amb una anàlisi molt així per sobre,
jo crec que sí que té bastant a veure
i des del carrer,
jo crec que el veu des d'aquest punt de vista,
excepte potser els mateixos de la CUP, no?,
però en general,
d'alguna manera, el veu així, no?
Clar, jo, tornant al dret comparat,
al dret comparat sí que hi ha moltíssims exemples
de promeses fetes
que van demà de les eleccions,
però no em sembla que aquest sigui l'estil de la CUP,
almenys pel que es pot fer.
No, home,
ja, a més, té un sistema d'assembleari
que és molt complicat,
és a dir, que val més que compleixis,
perquè després te passen factura directament a la d'assembleari.
Escolta, i posats a posar fórmules imaginatives,
doncs, també,
abans parlàvem de les empreses,
les empreses moltes vegades hi ha un president
i un conseller delegat, no?,
potser, bueno, la república,
hi ha un president de la república
i un primer ministre, bueno...
Això s'ha parlat...
Si es vol reparar l'honor, d'alguna manera,
o, bueno, no ho sé.
De tots més, el que sí que és cert
és que tot aquest procés,
és a dir,
ara que estem tornant a experimentar un altre procés,
després del 27-S,
hi ha un cert gauda d'excepcionalitat en tot,
estem davant d'unes eleccions
en què la societat civil s'ha integrat en una llista,
no només s'ha integrat,
la qual cosa podria semblar molt important,
sinó que els partits,
determinats partits,
han acceptat que això passi,
és a dir,
que gent d'entitats i d'associacions
s'inquiñin en una llista.
Tot això és tan especial
que el que a mi em sorprèn
és que hi ha la contrapart.
També és una de les eleccions
que passa normalment als periodistes
quan hi ha una de les eleccions,
ja sabem que les valoracions de l'endemà,
això ho tenim clar,
tots han guanyat, no?
I en aquest cas,
eren una de les eleccions
en què tothom volia destacar
què és el que havia perdut l'altre, no?
que és el que...
Hi ha un moment excepcional en aquest país
i el que sorprèn
és que després,
l'endemà,
el que passi
és que el president del govern de l'Estat
sortir,
i sembla que no passi res,
hi ha un percentatge molt alt de població.
Però això t'ha sorprès.
M'ha sorprès,
sí,
perquè no deixa...
Efectivament,
tu podràs comptar
que no són la majoria de vots,
però és que hi ha un 40...
és igual,
si comptes 48%,
hi ha una majoria absoluta
en un Parlament
que és igualment...
d'olegítim que hi hagi.
Jo no et dic que no tinguis raó,
només el mateix...
Parlaves del dret comparat
i de les promeses incomparates,
estàs parlant d'un president del govern
que quan va sortir escollit
va fer la primera reda de premsa
per dir-li que Europa l'obligava
a pujar els impostos
tot i que no volia.
Clar,
en aquest sentit,
és aquest tipus de coses,
però aquest grau d'immobilisme,
d'incapacitat
de saber llegir
el que està passant
des de fora de Catalunya,
que és el mateix que deia
d'abans d'aquest missatge
de la por,
que semblava que
la lectura que es feia
des de fora
era molt esbiaixada
respecte a la realitat d'aquí.
Evidentment que hi ha un...
és que dir la paraula fractura
és molt lleig,
és a dir,
hi ha una part de la població
que pensa d'una manera
i una altra que pensa d'una altra,
però hi ha un volum tan gran
de població
que pensa d'una determinada manera
que el sorprenent
és que no hi hagi ningú
que sigui capaç de dir
que hem de fer alguna cosa.
Avui, per exemple,
m'ha semblat sentir,
i crec que era el Rubalcaba,
tot i que ja no pintava res,
que ja començava a dir
escollem,
el que no podem fer
és dir,
la lectura si hagués estat contrària,
és a dir,
que en lloc d'un 48-52
hagués estat al revés un 52,
des d'aquí estaríem dient
només és una de les eleccions
i que la importància d'aquest 48,
doncs al revés també.
Sí, sí.
cal que comencin a intentar fer alguna cosa
perquè això,
hi ha una gent que vol continuar en endavant,
peti qui peti,
en aquest sentit.
Insisteixo que tens tota la raó,
però...
Però efectivament...
No sé si ara tothom,
no sé,
no sé si d'alguna manera
també s'està esperant
la segona passa important
en tot aquest procés
que serà les eleccions de desembre,
que també és un element
que pot contribuir,
no sé exactament de quina manera,
però suposo que en algun escenari...
En certa manera ja hi ha una lectura
que és el fet que el partit
que està cobrant la majoria absoluta d'Espanya
a Catalunya no és que hagi tingut mai
uns resultats molt bons,
però ha passat a ser l'última força
al Parlament de Catalunya
i l'alternativa espanyola
amb aquest partit,
que seria Ciutadans,
ha tingut els resultats
que ha tingut a Catalunya.
Suposo que és un avís a navegants per ells,
però que tot i si no passi res...
L'Aznar ja ha fet l'avís,
jo crec que ara el que...
Si però se l'ha tirat a sobre
el seu propi partit...
Bueno, perquè el defensen,
el defensen,
però bueno,
quan ell ho diu...
Allí, com a mínim,
amb aquell partit se l'escolten, eh?
Amb aquell se l'escolten.
I a més que té raó,
o sigui que de fet,
podria...
El que diu l'Aznar,
de fet té raó,
o sigui, va dir que...
que els independentistes
havien guanyat
i que el Partit Popular,
doncs que s'ho havia de fer mirar,
perquè era la quarta de les eleccions,
que perdia consecutives.
O sigui que,
per una vegada,
almenys,
jo comparteixo el seu anàlisi, no?
I sobre el que passarà ara,
doncs...
Jo crec que està...
més que les eleccions
que han de venir ara,
que probablement és...
Bueno,
probablement no,
segur que té molta importància
a les eleccions espanyoles.
Home,
jo crec que ara tothom
està una mica a l'expectativa
de què passa aquí,
no?
O sigui,
com se desenvolupa
el resultat
del passat diumenge
i com s'acaba d'assentar.
Alguns esperant
que descarrili,
diguem,
el procés
per les baralles internes
i altres
que intentaran
construir alguna cosa
amb condicions
amb aquest pla de...
amb aquest full de ruta
que s'havia plantejat.
El que passa que,
clar,
com ha hagut
un empat tècnic
entre cometes,
sí que és veritat
que per un costat
allò dels escons
és favorable,
però per un altre
hi ha allò dels vots
que vulguis que no
li ha restat
una mica de potència,
una mica de força,
hi ha un cert empat tècnic,
home,
el que passi
a partir d'ara
i les mesures
que prengui el govern
que surti
fins i tot
al Parlament,
doncs tornaran,
crec jo,
tornaran a estar
sotmeses
al sumatiment
al Tribunal Constitucional,
als tribunals,
la llei,
la llei i la llei,
no?
Llavors,
jo crec que és que,
o sigui,
és una situació
molt complexa
i un carreró
una mica sense sortida,
perquè no ha acabat
de definir-se
ni en un sentit
ni en un altre.
Però aquestes eleccions generals
del desembre,
a sobre,
fent una mica
de política ficció,
clar,
si la perspectiva
és que un partit
com Ciutadans,
la seva voluntat
és a fer el sort paso,
però, bueno,
ja ho veurem
perquè és molt gran,
són molts votants,
no?,
els que hauria de
menyevar-li
al Partit Popular,
però imaginem-nos
un creixement
molt important
de Ciutadans
a l'estat espanyol
i que tingui
capacitat
de governar
o de decidir
el govern.
Clar,
Ciutadans
des d'un punt
de vista català
és un partit
que en el seu origen
té una vocació
marxadament
antinacionalista.
És a dir,
Ciutadans va néixer
com un partit
en contra de
les derivades
i com ha evolucionat.
Però clar,
des d'un punt
de vista català
no sé si això
a sobre
és una garantia
de res,
és a dir,
des d'un punt
de vista
de la gent
que se suposa
cara a intentar
governar,
intentar seguir un procés
o intentar negociar
no sé què,
que Ciutadans
acabi sent
un partit
de govern
a Espanya
no és una perspectiva
especialment bona
des d'aquest punt
de vista.
No, no, bona no.
Perquè és que el seu posicionament
és claríssim,
a més,
no hi ha cap dubte
amb això.
I això en fa en bandera,
vull dir.
En la resta tampoc,
o sigui,
amb el PP tampoc
i amb el socialista
ell diria que tampoc.
Mira,
amb el Partit Popular,
Ednar,
suposo que ja recordem
el que parlava català
en la intimitat
i quan n'ha convingut
en les estratègies
polítiques,
però quan tu
en les teves bases,
el teu ADN
ja és
el no permetre
determinades coses,
no sé,
no sé què és,
quina perspectiva.
Bé,
sí, sí.
Seguirem parlant,
segur.
Seguirem parlant
d'aquest tema,
no parlarem moltíssim
aquests propers dies,
perquè, com deia,
haurien de passar coses
aquests propers dies.
Tornem a la ciutat,
a Tardona,
també estem a la ciutat,
però la ciutat
aquests dies,
ahir,
en concreta,
es feien la reunió
amb alcaldes,
amb conèixers comarcals,
a la Diputació
per tal d'obrir la porta
a l'acollida
de refugiats sirians.
És un tema que,
jo recordo que en van parlar
moltíssim,
quan van veure
que hi hagi imatges
per televisió,
doncs que van sensibilitzar tant
a tothom.
Quan van veure el nen mort.
Bàsicament,
bàsicament.
I s'han deixat de parlar
una miqueta,
el focus, diguem,
ha passat en segon terme,
no?,
i ara torna a estar
l'altre cop vigent
el tema,
es parla de que pugui
acollir la vida a Catalunya
uns 3.000 refugiats
i es parla també
d'oferir
amb aquestes principals ciutats
de la nostra demarcació,
amb el suport de la Diputació,
Consells Comarcals,
i la Generalitat,
doncs,
aquesta acollida
gairebé mida
per cada família
intentant ajustar-se
a la demanda
que puguin tenir.
Estem demostrant,
almenys el territori,
que ja no fem allò
de mirar cap a una altra banda,
no?,
que és aquesta manera
de fer les coses,
doncs,
que a vegades,
malauradament,
està molt a l'ordre del dia.
És a dir,
demostrem un cop més
que som solidaris
a nivell territorial,
a través dels ajuntaments
i amb aquesta acollida.
Com ho veieu?
Començo...
Ah,
és d'aquest tipus de coses,
per ser una miqueta optimista,
ja que estàvem parlant
de coses bastant,
res o primàriament,
grises que tiraran cap a negre,
és d'aquest tipus de coses
que,
afortunadament,
de tant en tant,
encara et fan sortir orgullós
de les administracions que tens.
És a dir,
la capacitat de reaccionar,
segurament,
tant respecte del que caldria,
però que no és imputable amb ells.
És a dir,
que qui té la capacitat
de decidir què es fa amb els refugiats
és l'Estat,
és el govern central,
d'arribar-ho cap a la Generalitat
i després va tirant avall,
és a dir,
al cap de avall els ajuntaments,
l'administració més propera al ciutadà,
però també és l'última
a rebre indicacions
i a tindre capacitat d'actuació.
A mi em fa sentir especialment orgullós
que siguin capaços
d'organitzar-los
a nivell d'alcaldes,
a nivell d'ajuntaments
i de consells comarcals
per decidir com reaccionem
davant un fet
que ja està passant
però que se suposa
que al final
ha d'acabar rebent aquí
aquestes famílies
que acaben sortint
d'una situació
que no sé si som capaços
d'imaginar-nos,
estar entre mig
d'un llictador i una guerra
i, clar,
però això marxes,
la gent marxa de casa seva
quan evidentment
i es juga la vida
quan ja és una situació desesperada.
Però a mi m'agrada
que siguin capaços
que les administracions
que ens administren
siguin capaços
de fer aquest tipus
de coordinacions
i de preparació
d'estar al cas
i també una de les coses
que em sembla molt interessant
és que al final
efectivament
s'ha deixat de banda
la possibilitat
d'establir guetos.
Clar,
jo entenc que després
la dificultat és major
perquè si separes les famílies
depèn de l'idioma,
de la formació,
deu ser molt complicat
suposo la integració
si estan juntes
suposo que
potser pots organitzar
un altre tipus de coses
però el fet de no establir
guetos
d'aquesta gent
que
per desgràcia
jo crec que si estaran aquí
bastant de temps
és a dir,
segur que molts voldrien
tornar a casa seva
però que no ho podran fer
a mi sembla que és
molt important
i està molt bé
és a dir,
en aquest sentit
vull ser positiu
i pensar
que és important
això que s'està fent des d'aquí
aquesta reacció, vaja.
Sí, sí,
a més
i a més inclús
es podria treballar això
i convertir-ho
en un tema
que fóssim
tots capaços
amb tot el que cau
diguem
d'il·lusionar-nos
anem-ho a fer bé
anem a mirar com podem
perquè no és només acollir-los
hi ha una feina
posterior
doncs hi ha molta feina
i aquesta ciutat
que moltes vegades
jo crec que
no som capaços
de creure'ns les coses
i no hi ha
mai hi ha un projecte
que ens il·lusioni
sempre li trobem problemes
i no sé
a lo millor
això que és neutre
en el sentit
que no és ni de dretes
ni d'esquerres
a lo millor
doncs mira
pot servir per animar
una mica
diguem
a l'ànim de la gent
i doncs vinga
jo també hi vaig a posar el coll
hi ha molta gent
que fa voluntariat
i molta gent
que de dintre hores
i tal
però això
que a lo millor
ha cridat també
l'atenció de gent
que habitualment
doncs no està
molt per aquestes coses
perquè
bueno
doncs està distret
amb altres
doncs a lo millor
si fóssim capaços
de convertir-ho
en un projecte
encara que sigui
com exagerat
un projecte ciutat
anem a ser
la millor ciutat
a l'hora d'acollir
tractar
i inserir
i cuidar
a tota aquesta gent
i a banda
que
si t'hi fixes
almenys
quan s'està valorant
aquest tipus
d'actuacions
i de capacitat
de coordinació
nosaltres estem
en un moment
social
diguem-ne
per molt que diguin
encara estem
enmig d'una
crisi econòmica
i social
derivada
però d'això
s'està prescindint
és a dir
hi ha una gent
que tenen
segurament
problemes
que fa de mal
dir més grans
que els que tu tens
com a societat
i que cal acollir-los
i ningú es planteja
el fet que aquí
ho estem passant malament
i que hi ha entitats
com Càritas
que ha de donar
cobertura
o a la Creu Roja
a la gent d'aquí
doncs seran aquests
més aquests altres
perquè això no ho podem evitar
però intentar ajudar
en la resta
carai
crec que és important
per mobilitzar
més recursos
fins ara
tots som conscients
i ho veus pel carrer
que hi ha gent
que necessita
però d'alguna manera
penses
està Càritas
està no sé qui
no t'acabes de sentir
a vegades involucrat
amb aquestes coses
que sigui possible
organitzar alguna cosa
exactament
una mica
és com
a vegades
un autobús que va ple
sempre hi cap a algú més
al final no ve
i la gent és capaç de
no ho sé
com que no ens il·lusionem
amb els jocs
no ens hem il·lusionat
amb no sé què
doncs a veure si ens il·lusionem
no ens ho posen fàcil
per al·lucinar-te
amb determinades coses
ja
sí sí
també
podríem parlar una miqueta
d'això també
Ignaci
no
bé
em sembla molt bona
molt bona iniciativa
home
3.000 persones
déu-n'hi-do
jo la veritat
que no sabia
quin nombre
serien
3.000 persones
i pensa que són xifres
que normalment
no les encerten
i cap a la baixa
no les encerten
vull dir que segurament
acabaran ser
seran més
bueno
serà una
una experiència
una experiència
com a ciutat
acollir
aquestes persones
de cop
amb una cultura
tan diferent
i amb unes condicions
tan precàries
doncs
home
és una experiència
que com dius tu
pot ser
molt positiva
o s'hauria de convertir
evidentment
en intentar convertir-la
en una experiència
positiva
i que
bueno
i que
doncs aquesta gent
evidentment
tindran coses
que aportar també
dins de les seves
possibilitats
però segur que podran
aportar
coses que ens poden
enriquir
com a societat
clar
i a més
cada família
que és una realitat
social diferent
venen de determinats
llocs diferents
de nivells d'estudis
de nivells econòmics
el nivell econòmic
aquí ja l'han perdut
diguem-ne
perquè
no han sortit
amb res
però la tipologia
de gent
és molt
és molt diversa
quan expliques
o llegeixes coses
hi ha de tot
perquè clar
és gent que no
se'n va de la misèria
se'n va
del que se'n va
de la guerra
i això és per uns
i pels altres
això és per tothom
sí
i el fet que
les famílies
es disgregaran
és a dir
que s'integraran
almenys
si estudiaran
cada cas
en concret
em sembla rellevant
hi ha vegades que
quan
si ens parla d'això
clar
penses en els problemes idiomàtics
carai
jo que tinc
canalla petita
i que
visse que
experiències
de decisions de pares
i que t'expliquen
aquí en aquest
hi ha escoles
que han aparegut
nens que no sabien
ni un borrall
de d'allò
i que
al final
els nens són els primers
en
són esponges
en adaptar-se
segurament tenen més problemes
els pares
que no pas els nens
i les escoles
al final
hem estat capaços
o han estat capaços
la comunitat educativa
que al final
no se'n ressenteixi
tot el sistema
jo crec que som capaços
d'assumir perfectament
aquest
volum
de famílies
que ens han d'arribar
jo recordo
em sembla que era
algú de Sant Salvador
el que explicava
que moltes vegades
alguna canalla
faltava a classe
perquè acompanyava
els pares al metge
perquè els pares
no parlen
i en canvi
la canalla sí
i canalla
que els dissabtes
o els diumenges
van a classe
de la seva llengua
perquè
aquí parlen
molt més català
que qualsevol altra cosa
i entenc que els pares
no vulguin que la perdin
és tot una mica girat
nosaltres
per qüestions
de l'empresa
fem activitats
i col·laborem força
per exemple
amb el col·legi de Sant Salvador
i és espectacular
com està girada
la proporció
de gent d'aquí
i de gent d'allà
i en canvi
tothom parla català
i tothom
sap que és el Nàstic
i tothom sap que és el Seguissi
i el que tu dius
que la gent
la canalla són espolles
i s'ha d'acord de seguida
i els castells
que seguiu fent pinya
ara que parlaves
del d'allà
seguiu fent pinya
amb la concedora
colles castelleres
i presentau
l'acord
el nou acord
hi ha un vídeo
que es pot veure
a les xarxes
hi ha un vídeo
que jo crec que està bé
que és una cosa
també visual
i ho veus
però a vegades
el fulletó
és una mica
més paradent
però està bé
jo ahir explicava
que és un paral·lelisme
amb les coses
que fem
les empreses
no només Repsol
sinó totes les empreses
de l'acotèca
el tema de seguretat
és un tema bàsic
i que és d'aquestes coses
que no deixes mai
de treballar
la seguretat
i la formació
amb seguretat
i en els castells
sovint
jo estic moltes vegades
a la plaça
i veus
la gent
mira'm on
i penses
mira que es repeteix
vegades i tal
i encara sempre
perquè no som conscients
no som conscients
i vas a Barcelona
amb el cotxe
i vas a 120 per l'autopista
i vas amb una mà
i potser intentes enviar
és a dir
hi ha un moment
per més que t'ho expliquin
i d'aquestes coses
jo crec que tot el que es faci
d'anar-ho recordant
és important
és bàsic
i en aquest sentit
doncs ens ha anat
molt bé
perquè
és un d'aquests projectes
que hi pots bolcar similituds
i que pots oferir
clar nosaltres
no podem explicar
a les colles castelleres
seguretat industrial
però la filosofia
i la manera d'explicar-ho
sí que els hi podem donar
un cop de mà
o vam signar també
un conveni amb la URB
per fer estudis
una mica de gestió
i administració
de les colles castelleres
tot això ho pots traslladar
en lloc de gasolina
doncs fas castells
però administrar
i jo crec que hem trobat
hem sabut trobar
amb la coordinadora
doncs una via de col·laboració
que jo crec que és molt positiva
per a tothom
però vaja
jo clar
sóc partei
i aquí
defenso la posició
a més a més
aquesta jornada de formació
per colles universitàries
que es fa per primera vegada
això és novetat
també primícia
sí
perquè les colles
clar
això ens ho explica
la coordinadora
però les colles universitàries
tenen una altra manera
de fer diferent
i jo crec que val la pena
és una mica també
com els formats aquests
que fem
per la gent
que s'incorpora
li fas un pac de benvinguda
li fas una formació iniciada
doncs amb les colles castelleres
jo crec que ha de passar el mateix
i a més
els temes de seguretat
siguis universitari
o no siguis universitari
jo crec que han de ser igual
per a tothom
home i els castellers
a més és un exemple
jo que vinc de
ciutat castellera
clar
jo ho he viscut
des de molt petit
i la capacitat
que una tradició
hagi estat capaç
d'anar-se adaptant
en l'inhevitable
sentit
del canvi dels temps
els cascos mateixos
que ara porten la canalla
que era impensable
als anys 70
quan pujaven
i fent aquests castells
i la canalla pujava
de la manera que pujava
i aquest tipus
de formació
i fins i tot
les noves tecnologies
que estan aplicant
clar
em sembla un pas
molt important
sobretot quan ho compares
amb altres tradicions
perquè sembla que
el folklore
que en diuen
que aquí hi ha
tot un
i a més el volum
de gent que mou
jo crec que ha fet
que això sigui
determinat
Pep Ignaci
gràcies
Carles
que vagi molt bé
i ens veiem aquests dies
gràcies
molt bé
gràcies
adeu