Fins demà!
I la mitja hora que falta fins les 10 del matí la convertirem en tertúlia, avui en tertúlia de caire tecnològic que compartirem, com sempre, amb els nostres tertulians més tecnològics, la Marc Amatxo. Marc, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I saludem també a través del telèfon el Xavier Súñez. Xavier, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Moltíssimes gràcies.
Com sempre que ens acompanyes des de Barcelona. Algun dia ens has de venir a veure aquí a l'estudi, eh, Xavi?
Bé, és el que estic desitjant des del principi, però no hi ha manera que tingui la Marc Maria, que no hi hagi jocs.
Vaja, mira, el telèfon, no? De moment ho fem per telèfon, potser algun dia ho fem per Skype o no sé, alguna tècnica inventarem, però vaja, el millor és que ens vinguis a acompanyar algun dia presencialment aquí.
Avui la tertúlia, doncs, com sempre, sobre, com ho deia ara, amb gaire tecnològic, amb un vessant educatiu, perquè els dos, doncs, en sou professionals d'aquest àmbit.
Marc, si et sembla, comencem parlant d'unes jornades que sembla que organitzeu?
Sí, bueno, organitzem en el marc d'uns projectes que doem a terme des de començament de curs, des de tant, bueno, són uns projectes que es diuen projectes pont de col·laboració entre la universitat i centres de primària i secundària,
sobretot per establir ponts de connexió i de treball compartit i de generació d'experiències, d'intercàmbit, etc., etc., entre diferents nivells educatius.
Nosaltres organitzem una jornada el dia 6 de juny al Campus Catalunya sobre l'ús educatiu dels dispositius mòbils.
Llavors, és una jornada que, bueno, comença des de les 9, acaba a les 2, però ve el president del Consell Escolar de Catalunya a fer la inauguració,
perquè ells fa poc van emetre aquell document de suport que es puguin fer servir, si n'havien parlat aquí, llavors ell ve a llegir una mica aquest manifest també per donar suport
i també per encoratjar, sobretot, tots els mestres i professors que sí que estan fent servir els dispositius mòbils,
de vegades amb suport i de vegades sense, no? Llavors, doncs, bueno, aquest seria l'ínici.
Llavors ve de Madrid la doctora Tiscard Lara, que és una persona bastant reconeguda en el camp del Mobile Learning,
i llavors presentem diferents experiències que es fan aquí a casa, a prop, en diferents centres,
les escoles de Camp Clar, que són les que participen en aquest projecte, llavors hi ha algú de l'Institut del Pont Ticard,
bueno, professors i professores propers, doncs, que estan duent a terme experiències, doncs, reaixides,
que pensem que val la pena, doncs, que es coneguin i que se sàpiguen, no?
És a dir, que es duen experiències amb certa rellevància també a la ciutat de Tarragona, no?
I tant, i tant.
Es porten a terme aquest tipus d'experiències.
I suposo que aniran sortint en aquesta jornada, doncs, algunes dels ítems que ja vam repassar
durant la darrera tertúnia tecnològica i que, en certa manera, preocupen el sector educatiu, no?
I tant, i tant.
En relacionat amb les tecnologies?
Exactament. La darrera part de la jornada consisteix en una taula rodona,
on hi participen diferents agents educatius, i llavors, doncs, bueno, bàsicament,
sobretot per posar sobre la taula l'estat de l'art en el camp de l'educació pública,
perquè sí que tenim moltíssimes experiències i sí que se sent parlar molt d'escoles
que utilitzen, sobretot, iPads, no?
Que són els dispositius que costen, les tauletes que costen més diners,
però generalment són escoles concertades o privades,
i a nosaltres també ens interessa veure, doncs, des de l'ensenyament públic
a veure què es pot fer, no?
I, doncs, fer un èmfasi en aquest àmbit que pensem, doncs,
que potser és el que fa falta, doncs, dinamitzar més
i, sobretot, doncs, dotar de tecnologia i dotar, doncs,
dels màxims recursos que puguem.
Estaríem d'acord, Xavi?
Bueno, més que totalment, clar, perquè, bueno, com diu Mar,
hi ha molts centres que, bueno, potser més que centres,
i això no és cap crítica ni destructiva ni que no vull que s'empringueixi.
És una aportació, en tot cas, no?
Sí, gloria, nero, sanitarios, no?, que és el que sempre hem dit, no?,
i ho diem i ho repetirem 50.000 vegades,
que les coses s'han de fer a través dels canals que té el propi centre,
dins de la seva autonomia, que en té, doncs, bueno,
en té molta, margat, les limitacions que puguin haver en cada moment,
però és una gent d'autonomia com per poder desenvolupar projectes
que s'incloguin, doncs, tot tipus de tecnologia, no?,
de tal manera que aquestes tecnologies, que són les que Marc, doncs,
està estudiant des de fa molt de temps i, doncs,
i lògicament, doncs, sap que són les que més,
diguem, d'alguna forma les que més por potser fan al professorat,
que és la por, ja em sembla que és un element,
és un dels factors crítics en aquest terreny,
sinó, doncs, bueno, Marc, que em digui, si no és així,
perquè, bueno, desconeixen moltes vegades el professorat,
l'ús, diguéssim, productiu, l'ús per l'aprenentatge
que en puguem fer d'aquests dispositius,
i això requereix una feina del professorat afegida, no?,
és a dir, sempre estem donant temps al mateix,
és una feina afegida,
i el que fan, doncs, grups de treball com aquests dels ajuts pont,
és, doncs, bueno, recolzar, doncs, donar suport,
fer veure, doncs, que hi ha moltes possibilitats
que ens obrin aquest tipus de dispositius
de tal manera que s'integrin d'una manera, doncs,
totalment habitual i transparent dins de les aures, no?,
que és una mica el que es persegueix, no?
Sí, deia Marc, hi ha por encara entre el professorat,
entre certs sectors del professorat.
Hi ha por, i sobretot també hi ha desconeixement,
i això també passava, o quan, també n'hem parlat altres vegades,
quan la incorporació inicial dels ordinadors a les aules
era exactament el mateix, era exactament la mateixa reticència,
les mateixes barreres, però, bueno, a poc a poc s'han d'anar superant,
perquè, clar, els dispositius els tenim aquí i hem vingut per quedar-se,
això ho tenim claríssim, no?, els ordinadors, per exemple.
I cada vegada millors.
Clar, clar, clar, i llavors, doncs,
s'ha d'anar una mica més enllà, ja, dels bolets aquests que tenim,
d'aquestes experiències i, doncs, sistematitzar els processos
i, sobretot, donar molt recolzament a aquest professorat,
des de la formació, sobretot, i també des de les pròpies escoles,
i també, doncs, fer que se sentin molt còmodes l'utilitzant.
Jornada per al dia 6 de juny, deies, eh?
Sí, 6 de juny, sí.
Molt bé, doncs n'estàvem també al CAS,
al Campus Catalunya, de la Universitat Rovira i Virgili.
Una altra cosa, Xavi, i això sí que ens ho has d'explicar tu,
una qüestió que es presenta avui, una guia, de fet,
d'àmbit educatiu, d'aplicacions per docents.
Sí, es va presentar ahir, ahir a la tarda,
en un, diguéssim, petit grup, per dir-ho, no ho sé,
unes 50 persones, aproximadament,
que, bueno, que ens va citar, doncs,
per fer aquesta presentació inicial,
que s'han d'extendir i tal.
Es tracta, doncs, bueno, una mica,
ja veieu que avui potser serà monotemàtic
sobre l'M-Learning i dispositius mòbils i tal,
però és que hi ha molta feina a fer,
hi ha moltes possibilitats educatives
i hi ha moltes coses bones que no podem desaprofitar, no?
I llavors, ara estem en el marc,
com ja hem dit 50 vegades, també,
el Departament d'Esenyament
és un dels que hi participa,
dins del programa M-Schools,
i dins del programa M-Schools,
que està, doncs, finançat també d'alguna forma,
bueno, de moltes maneres,
però una d'elles és a través de Mobile World Cup
i de Barcelona,
que ja s'ha de fer a través de la penícola,
no cal tornar a explicar-ho a l'explicament,
doncs, dins d'aquest panorama
s'ha sentit uns...
elements,
i a diria de suport, com deia Marc,
suport i acompanyament al professorat, no?
I una d'elles que es va,
bueno, que sempre hem trobat a faltar
des de que hem començat a treballar
amb aquest tipus de sistemes,
és, doncs,
un lloc on hi hagi recollides
aquelles aplicacions
que, bueno,
es coneixen amb el nom d'apps, no?
Tothom ho coneix amb el nom d'apps,
per instal·lar dispositius mòbils,
tauletes,
smartphones.
Sembla que tenim algun problema,
ara sí, Marc, greu de cobertura,
de moment l'anàvem salvant,
però sembla que finalment, doncs,
sembla que està aquí encara,
no hem perdut la comunicació, Xavi.
Sentiu alguna cosa, no?
Sí, sí, és que et sentíem molt tallat
i de cop s'ha...
Doncs mira que estic aïllat
i amb cobertura.
S'ha perdut la comunicació.
Seguim intentant.
Ho deies que...
Sí, deies que...
De fet, l'heu anomenat,
o s'ha anomenat Toolbox, no?
Sí, es diu Toolbox.
Una caixa d'eines, no?
Sí, bueno...
Les eines, s'ha anomenat les aplicacions, vaja.
El nom és aquest, el que s'ha donat,
no sé si serà el definitiu o no,
però al principi és aquest el nom.
Llavors, això és el marc del projecte M-Schools,
doncs, és un instrument més
que es posa a disposició del professorat,
però no és una sèrie d'aplicacions
que cataloga el Departament d'Ensenyament
i posa a disposició del professorat,
sinó que és que el mateix professorat
és qui pot aportar aquestes aplicacions
perquè és qui té a la mà,
doncs, el poder-les experimentar
amb els seus alumnes, no?
Llavors, el que fa és una valoració de l'aplicació.
Jo puc demanar participar-hi com a valorador,
puc participar com a valorador,
però, lògicament, la meva valoració,
si aquesta aplicació no la faig servir a l'aula,
doncs, serà una valoració, diguéssim,
vista des del meu punt de vista, no?
És a dir, allí tothom està identificat,
per tant, el professorat podrà saber,
bueno, podrà fer les xerques per nivell educatiu,
per matèries, etcètera,
i això està tot sempre,
es pot filtrar fins a l'últim extrem,
fins a l'últim ítem de l'aplicació,
però la idea és que se sàpigui
qui és el que ha valorat també aquesta aplicació,
perquè, clar, serà el professorat, sí,
però no potser una aplicació té una visió
un mestre de primària
i té una visió, doncs,
un docent que està, doncs,
de secundària a la formació professional
o qualsevol altre nivell educatiu, no?
Llavors, bueno, la idea és
un portal d'apps educatives
valorades per docents,
aquest és el titular, jo sim,
d'aquest tipus d'aplicació
que es va de sent ahir en primer llarg.
D'aquí el que en podem extreure,
fins i tot, Mar i Xavier,
és aquest contrapunt del que parlàvem abans,
que hi ha alguns sectors, potser,
que encara els fan més por
o tenen més desconeixença,
i en canvi hi ha d'altres
que fins i tot s'atreveixen a experimentar,
a investigar amb aplicacions
i a descobrir i a provar-les a l'aula, no?
Fins i tot, i després compartir la seva experiència.
Exacte, i de fet la idea, suposo,
que hi ha al darrere de tot
és que tothom, no?,
tant aquestes persones tan experimentadores,
més avançades, podríem dir jo,
més atrevides, no?,
perquè de vegades tampoc té res a veure
amb saber més o saber menys, eh?
Ser més atrevit i perdre la por,
doncs, que tothom pugui trobar,
entenc jo, no, Javi,
suposo, doncs, aquest recolzament
que tots necessiten, no?
Sí, perquè vaig lligar
també a una cosa molt important,
que és, hi ha una app qualsevol,
de les que, bueno, més o menys,
doncs, els que estem treballant
en aquest món, diguéssim,
doncs, podem conèixer
perquè hem estat experimentant-ho
i també, encara que no sigui
a l'aula directa amb alumnes
d'infantil, de secundària
o del que sigui,
però sí que ho treballem amb professorat,
el més important és que al costat
hi ha lligades experiències
aportades pels propis docents,
és a dir, no fa falta que,
si jo soc valorador,
entro a l'aplicació,
en el catàleg,
aporto una app determinada,
home, sí que té un valor,
lògicament,
li donaré des de la meva mirada
quina és la valoració
que jo li dono,
hi haurà altres persones
que poden valorar
la mateixa aplicació,
però sí que és important
que això pugui anar lligat
amb una experiència d'aula
que la pot aportar
el propi docent,
valorant la seva app
o l'app que fa servir
o me la pot comentar a mi
i jo la publico
en el seu nom,
per dir-ho d'alguna forma,
no?
És a dir,
la part més important
és no només que jo puc buscar
aplicacions per nivells,
sinó que cada aplicació
de moment hi ha poques
que estiguin així,
perquè clar,
hi ha unes 150 o 160 aplicacions
només valorades en aquests moments,
però que hi ha poques experiències
aportades,
però la idea és que
l'experiència que vagi lligada
a l'ús d'una app determinada
és la que donarà un valor
i un pes més consistent
que no pas una app sola
que l'haurem d'experimentar nosaltres.
Doncs anirem,
esperem que aquestes experiències
vagin creixent
i que així,
aquesta caixa,
aquesta capsa
es vagi sent gran.
Per cert,
no sé què em podeu explicar
d'un altre projecte,
en aquest cas,
relacionat amb la ciutat
i sobre el patrimoni, Xavier.
Sí, aquest...
Bueno,
ja estem implicats
i voldríem estar
potser una mica més
una mica més implicats.
ell fa uns 10 anys
aproximadament
es va...
es va dur a terme
doncs,
es va treballar
en un projecte
que es deia
Adoptem un monument,
l'escola adopta un monument.
Llavors,
ell anava
doncs destinat
a uns nivells educatius
determinats
i va tenir doncs
molt d'èxit,
no?
Es tractava de que
una escola
doncs havia de fer
una investigació
i havia de fer doncs
un treball
de manera molt genèrica
i més ràpida
al voltant d'un monument.
Algum monument
a tot.
Llavors,
monument
o casa
o el que sigui,
és a dir,
algun element patrimoniat.
Doncs això va evolucionar
i ara fa un moment
aproximadament
que
es va
doncs
rehabilitar
per dir-ho així
aquest projecte
i ara es diu
El Padrinem,
el nostre patrimoni.
És un projecte
que té
en aquest cas
dos anys
de recorregut
a nivell experimental
i ara és quan sou
perquè tots
pedagògics
poguéssim
fer
de punt d'enllaç
amb els centres educatius
en Grés-Carlos
a treballar
en aquest projecte.
Clar,
la diferència
que era
substancial,
molt substancial
respecte
a
és que
el nostre patrimoni
té la visió
d'un treball
de tres anys,
no?
Per tant,
és un treball
d'escola,
és un treball
del que dèiem abans
i no ha de ser
un projecte
de gènere
respectiu.
Ha de ser un projecte
que estigui
consensuat,
que estigui
reflectit
en el projecte
educatiu
de centre
d'alguna forma
o que el projecte
reculli
que això
es podrà tirar endavant,
es digui
com estigui,
en aquest cas
es diu
el Padrinem
el nostre patrimoni.
Bé,
que sigui un projecte
de centre,
això hi ha molts centres
que, bueno,
entomen d'una manera
doncs,
espectacular,
engrescadora
i impliquen,
doncs,
a diferents nivells
educatius
dins dels propis centres,
etcètera.
Però, bueno,
és un projecte
que el que pretén
és aportar valor
als elements patrimonials
de la ciutat,
i des del punt de vista
de l'escola
i les famílies.
Teníem algun altre problema
de cobertura,
Xavi,
crec que t'he m'entès,
no, Marc?
Crec que hem comprens
més o menys
el projecte,
però hi ha moments
en què
et perdem una mica
la veu,
però vaja,
és això,
apadrinar aquest patrimoni
amb un projecte
a tres anys,
és una mica
amb la línia
que parlem abans,
no, Marc,
amb experiències properes
i que apropen
d'altres elements
i que els inclouen
a l'escola,
a l'educació,
en aquest cas també
relacionant-los
amb la tecnologia.
Totalment,
i a més aquest projecte
justament evidencia
des que va començar
fa deu anys,
perquè tots n'hem sentit
parlar i l'hem conegut,
com tot aquest avenç
tecnològic,
sobretot la irrupció
dels dispositius mòbils,
els codis,
la realitat augmentada
que abans no hi era,
doncs ara s'ha incorporat
i permet que aquest projecte
encara sigui molt més potent
del que podia ser abans,
que ja ho era molt,
no?,
amb la tecnologia
que teníem,
però ara en tenim una altra,
per tant,
és sempre aquest constant
readaptar-se
als avenços,
no?,
que ens aporta.
Això és molt important,
el que està comentant la Marc,
i a més a més
amb el fet
que malauradament
moltes de les feines
que es van fer
no és que s'hagin perdut,
però el que estàs
en algun prestatge
col·locat
és perquè en aquells moments,
doncs lògicament,
el tema de
fer la teva web
i col·loca-ho a la web
de l'escola
o fer-ho visible
a través d'internet,
no era,
bueno,
no és que fos difícil,
però no era
tan,
tan,
tan fàcil
com és ara,
no?
És d'una,
i a més,
amb tots aquests elements
afegits que són
el que comenta Marc,
doncs,
bueno,
això li dona
un reïciment
molt important
en el projecte en si,
no?
I a la feina
que poden fer
els alumnes
en els propis
patrimonials.
Nous models
i nous enfocaments
pedagògics,
com també ho és,
per exemple,
un que jo no
coneixia
i que la Xavi ara
ens explicarà,
que és aquest
flipped classroom,
anem de dir així,
Xavi?
Sí, sí, sí, sí.
Què és exactament
el flipped classroom?
Sona una mica,
una mica,
una mica,
una mica,
una broma.
No,
és un concepte,
vaja.
Una mica broma.
Sí, bueno,
això està també,
podríem haver empalmat
amb la línia anterior
que ha començat,
m'ha d'explicar,
entre la jornada
que s'organitzen
d'aquests
grups de treball
al voltant
dels ajuts
entre universitat
i centres educatius
en universitaris,
que,
bueno,
és un,
en aquest cas,
l'està estudiant
un altre grup
de treball
que és d'un grup
en el qual
també pertanyo
tant com a membre
de recursos pedagogis
del Tarragonès.
Llavors,
bueno,
el model
flipped classroom
té moltes visions,
té controvèrsies,
té diferents coses,
però el naixement,
doncs,
bueno,
correspon
a dos
profes
d'una universitat
que vam veure americana,
si no el recordo malament,
que vam veure
que l'assistència
de SESC,
doncs,
mimbava
per diferents motius,
no?
Perquè,
per problemes,
doncs,
geogràfics,
per problemes de treball,
per problemes del que sigui.
Llavors,
ens vam pensar,
bueno,
vam tenir la feliç idea
d'enregistrar-se
les pròpies classes
en format vídeo.
I aquest va ser,
doncs,
el punt de partida
de tot el que jo conec
d'aquest model,
eh?
A partir d'aquí,
això ho van posar
a disposició
de l'alumnat
i ho va aprofitar
tant l'alumnat
que no podia assistir
a les classes
com els alumnes
que sí
que podien assistir
però que ho tenien,
doncs,
com a un instrument,
doncs,
de repàs,
de preparació
dels exàmens
que havien de fer,
etcètera.
Per tant,
estem davant
d'un model
pedagògic clàssic
que és,
algú ho explica
i la resta
ens intenta assimilar
i dic intenta
perquè no sempre
ho aconseguim,
lògicament,
per desgràcia,
clar,
però, bueno,
és una manera
que permet
que si l'alumnat
abans d'assistir
a classe
o si ho posem
en una franja
temporal
en un moment
anterior
a començar
a parlar del tema
sigui fora
de l'escola
o sigui dintre
de la pròpia escola
o com sigui,
aquest és l'element
que més controvèrsia
es porta
que per què s'ha de fer
fora de l'escola
però, bueno,
això és un tema
que ara no toca.
És com a alumne
i jo em puc
em puc assabentar,
puc veure,
puc observar,
visionar
vídeos,
presentacions,
documents,
el que sigui,
que fan referència
al tema
que desenvoluparem
a classe
i que amb aquesta lectura
prèvia que faig
dels materials
que no s'ha de fer
i que no s'ha de fer
el docent,
doncs em permet
veure
de què parlarem,
de què treballarem
a l'aula,
em permet veure
quins dubtes
com comencen a sorgir,
anar prenent nota,
etcètera, etcètera.
I el que van descobrir
doncs va ser que
a l'aula precisament
podien invertir
la part del temps
de l'aula
a treballar
a debats
en petits grups,
a debats en gran grup,
a esclarir dubtes,
és a dir,
el que es venia
com fer deures,
no?
I el fer deures
és el fer fora
de l'escola
d'una forma
doncs
totalment individual,
aïllada,
la majoria de vegades,
amb cap tipus
de suport
adicional,
etcètera,
no?
Perquè els suports
han de donar
les famílies,
lògicament,
les famílies
han de poder
estar preparades
per poder donar suport,
i això ja sabem
que no passa sempre,
no?
Per tant,
doncs,
tot hagués fet
activitats,
debats,
reptes...
Tenim més problemes,
sabíem la cobertura,
ens sap molt de greu,
però és que
se't perd
la senyal
i no acabem
de comprendre
bé el que dius.
Hola,
Mar,
alguna cosa a afegir?
Si no,
passaríem al darrer tema
de la tertúlia,
que és que aquests dies
se n'ha parlat
també força
a la premsa
i no volia acabar
sense parlar-ne,
que és sobre
el tema
de la geolocalització
dels fills,
si hi ha controvèrsia
amb aquest tema
i què és exactament,
quines són les postures,
Mar?
Sí,
bueno,
aquesta setmana
hem tingut aquesta notícia,
com també l'altra
del WhatsApp
i tota aquesta relació
que pot tenir
amb la dependència
i les dolències físiques
que poden ocasionar,
però bueno,
parlant de la geolocalització
dels fills,
doncs hi va sortir
una notícia
perquè es veu que,
bueno,
es veu,
s'entra el mercat
i es veu
que doncs
estan proliferant
moltíssimes aplicacions
que permeten
als pares
d'instal·lar
de forma,
doncs,
bueno,
això ja entra
en el fer de cadascú,
no?,
doncs,
instal·lar
aquest tipus d'aplicacions,
diguéssim,
que són espia
per tenir els nens
o els joves
geolocalitzats
i saber en tot moment
en quin lloc són,
no?,
llavors,
doncs,
bueno,
a partir d'aquí,
doncs,
clar,
aquí ja entra
tota la temàtica,
doncs,
de si respectem
la privacitat,
si se'ls ha de dir
als nens
que ells
estan sent vigilats
contínuament,
si ho hem de fer o no,
no?,
vull dir,
clar,
aquí ja entraria
tot això.
De totes maneres,
alhora,
també estan proliferant
moltes aplicacions
que els nois,
sobretot els adolescents,
parlaríem d'aquest
gruix d'adolescents,
nens,
nenes,
nois,
noies,
o preadolescents,
fins i tot,
que serien potser
com el target
d'aquestes aplicacions
espia,
que doncs,
aquestes altres
aplicacions
han sortit
per contrarrestar
això
i el que fan
són neutralitzar
les primeres,
llavors,
com tota la vida
s'ha fet,
no?,
o enganyar,
fins i tot les primeres,
enganyar,
neutralitzar,
llavors el pare
potser es pensa
que té el nen
a llegeu localitzat
i que és tan llest
i no,
el que és llest
és el nen
que ja se'n fa l'altre.
que li està dient
que està localitzat
a un altre lloc
o a un altre lloc.
O sigui que la localització
per defecte,
Mar,
és la biblioteca.
Exacte,
exacte.
Sí, no?
Ja deu portar
els perfils
preconfigurats.
Sí, sí, sí,
és bo,
és bo,
molt bo.
I amb el tema
del WhatsApp, Marc?
I el tema del WhatsApp,
s'ha parlat també
que també ha sortit
a la premsa
perquè un metge
de Nova York
ha fet un estudi
i l'ha publicat
sobre l'impacte
que té
que nosaltres estem,
ell parlava del WhatsApp
però diu que
ens passem
entre dues i quatre hores
de mitja
mirant els mòbils
al dia, no?
Podem aplicar
xarxes socials
o qualsevol activitat
que fem amb el mòbil.
Sí, sí, sí,
qualsevol tipus d'activitat
i llavors això suposa
que això
siguin
entre 700
i 1.400 hores l'any
de mantenir
una postura així
amb el coll
molt inclinat
i que en el cas
dels adolescents
això pot arribar
a ser d'unes 5.000 hores.
Això és moltíssim
i això
el que suposa
que segons el grau
segons diu ell
el grau d'inclinació
del nostre coll
fa
ejerceix una pressió
molt gran
sobre les cervicals
que
doncs això
traslladat
a pes
doncs pot arribar
a ser
com uns 20
25-27 quilos
llavors
ell recomana
bueno
han saltat les alarmes
s'ha publicat
a tot arreu
i tot això
llavors
recomana
que diu
que això és una cosa
que si ho veiéssim
ens xocaria
que nosaltres
sempre hauríem de mirar
el mòbil
i posar-lo
a l'alçada
dels nostres ulls
no?
per deixar
per no forçar
aquesta postura
es parla
es parla del coll
de whatsapp
se li diu
aquesta
coll de whatsapp
i ha estat
tipificat així
no deixa de ser
una anècdota
tipificat com una
malaltia del segle XXI
o dolència del segle XXI
que ja veurem
com ens afecta
i d'aquí uns anys
anem molt
corbats
exacte
si tenim coll
de whatsapp
o no
amb aquesta anècdota
acabem
finalment hem perdut
la comunicació
amb el Xavier Súñe
però vaja
l'acomiadem
i que sigui
ben antena
perquè
doncs finalment
hem perdut
la comunicació
Marc Amacho
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
avui
a la tertúlia
tecnològica
professora de tecnologia
educativa
a la Universitat
Rovira i Virgili
i assessora
de la UNESCO
en implementació
del mobile learning
com dèiem
que ens ha acompanyat
a la tertúlia
també al Xavier Súñe
professor del
Vidal i Barraquer
i assessor
en tecnològies
aplicades a l'educació
al servei educatiu
del Tarragonès
i tècnic docent
a l'àrea
TAC d'ensenyament
Marc
moltíssimes gràcies
a vosaltres
serà fins la propera
a vosaltres
a vosaltres