Comencem la tertúlia d'aquesta jornada d'aquest dimecres 29 d'abril
i avui empleem informació d'una notícia que ja us hem anat explicant des d'ahir,
ahir vam parlar-ne també abans d'ahir, hem parlat d'aquest terratrèmol del Nepal
que podria causar 10.000 morts segons alguns responsables del país,
tot i que de moment la xifra oficial supera els 5.000.
Ja recordem més de 6.000 persones ferides arran d'aquest devastador terratrèmol de dissabte passat,
tot i que hi ha hagut múltiples rèpliques que s'han anat succeint.
N'hem parlat aquests dies i avui us ho explicàvem a l'informatiu
que l'unitat canina Canou de Creixell ja són a la zona,
de fet ahir van arribar a la tarda a Istanbul,
teníem previst també agafar un vol fins a Can Mandú, la capital de Nepal,
per contribuir en les tasques de recerca de supervivents de sota les runes.
I tenen molta experiència d'altres països on hi ha hagut catàstres similars
i fins i tot s'han trobat en alguna ocasió que 10 dies després
han pogut localitzar supervivents per les condicions especialment d'alguns edificis.
Tal com queden plegats, poden haver-hi víctimes,
supervivents encara, sota les runes.
En parlem perquè és un viatge que han fet de la mà de la URB Solidària
i avui ens acompanya en Joan Fuster, que és el coordinador del centre de cooperació
al desenvolupament de la URB Solidària.
Joan, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
I tenim també el Pere Frutos, que és el president de Canou de Creixell,
que en aquests moments està entrant a la ràdio, per tant,
també s'incorpora a la tertúlia.
Ell, que com no ha viatjat, sí que han fet altres integrants d'aquesta ONG,
com per exemple alguns dels quals ja estan allà, com dèiem,
i que han arribat a un equip a més a més de diferents zones
i tenen perciència també a l'Argentina, a Portugal i a altres parts del món.
Pere Frutos, molt bon dia i benvingut.
Molt bon dia.
Que vens pràcticament a la carrera.
Teniu els companys allà, no?, a Can Mandú,
ja han arribat a Can Mandú, perquè ahir a la tarda ens deia el mercader
que ja estaven pràcticament a Istanbul.
Han pogut entrar a Can Mandú?
Sí, han arribat a les 3 i mitja del matí.
estan en un campament òsser a darrere de l'aeroport,
fent les gestions pertinents per començar a treballar allà.
O sigui que, per tant, ja estan operant el territori, a punt d'entrar, diguéssim.
Sí, bé, el territori estan ja, ja han passat els controls de la duana
i solucionem els problemes que venen un darrere a l'altre,
perquè hem perdut un gos aquesta matinada amb el viatge a Turquia Airlines,
ens ha perdut un gos,
i l'hem local ja d'estambul i volarà avui cap allà.
Carai, doncs, es pot perdre equipatge, però un gos,
suposo que és més complicat, però, bé, són coses que passen, no?, Joan?
Bé, del Pere, això ens podria explicar moltes coses.
Jo ara l'estic veient com acaba d'entrar aquí a l'estudi,
i crec que està més nerviós pel fet d'estar aquí
que no pas de no poder estar allà amb els seus companys.
Crec que és la primera vegada que es troba en aquesta situació
i el veig una mica estressat, eh, Pere?
És veritat, la veritat és que estic una mica preocupat
perquè hem pres una decisió de no viatjar jo, en aquest cas,
i he delegat amb un company, però veig que,
clar, s'ha de donar oportunitat a tots,
però els falta una mica de sabidoria,
de picaresca, de...
És que jo no hauria permès que l'avió s'hagués aixecat
sense que el comandant me digués que estan tots els gossos a bord.
El comandant els va dir fora de l'avió abans d'embarcar
que no hi havia cap problema, que embargarien els gossos,
però és una premissa no deixar que l'avió s'enlaigui
sense assegurar-se que estan en bodega els gossos.
Bé, és un error que s'ha pogut arreglar,
s'ha pogut arreglar, però no ens tindria que passar.
Ja li va bé al David que està endavant d'aquesta missió
trobar-se alguna cosa així i que aprengui.
L'experiència.
A més el David Marcadé, eh, que tot suma experiència, eh,
tot suma experiència.
Sí, és que...
Són gossos molt especials, a més a més, eh,
en Pere no són gossos corrents.
No, són gossos que no tenen preu.
No tenen preu perquè...
Jo sempre poso el mateix, sempre jo,
a vegades faig de víctima,
m'hi fico dintre els escombros
i quan en tapen amb pedres i sorra al damunt,
jo sé que els meus companys m'hi trobaran d'aquí 10 minuts o 15 minuts.
Imagina't hores i hores,
sense poder-te bellugar,
i que de cop i volta sentis bordar un goss,
i de cop i volta treguin una pedra
i tornis a veure la llum.
Això no té preu,
i això s'ho pot fer un goss preparat, ben preparat.
Deixa'n, Josep, que faci un afegitor,
que jo ara estava pensant.
Observa que ells autoexigeixen a si mateixos
un nivell d'excel·lència extraordinari.
Això diu molt en prou seu,
perquè moltes vegades la gent que ens pugui estar escoltant
pot pensar que són professionals.
No ho són professionals.
Ells són voluntaris,
fan això perquè ho porten dins,
perquè des de fa molts anys ho estan fent,
però aquí cadascú té el seu ofici.
Cadascú, quan no hi ha una emergència,
l'únic que els uneix al món del rescat
és que entrenen a diari amb el seu gos.
Per això deia el Pere
que aquests gossos no tenen preu,
i realment és així.
Però les persones han de saber
que cadascú té un ofici diferent.
Hi ha Mossos d'Esquadra,
hi ha jardiners,
hi ha persones que posen toldos,
i són especialistes en això.
Però fixa't que a l'hora d'actuar
l'exigència que s'autodemanen a si mateixos
és la màxima.
Això és important i s'ha de tenir en compte.
Pere, fa sis dies, si no em fallem els números,
això va ser dissabte,
el sisme principal,
hi ha hagut múltiples rèpliques.
Ens explicava la responsable logística,
la Montse,
que us ha trobat casos,
a Pakistan, per exemple,
el 2013, si no em fallo la memòria.
No, a Pakistan va ser abans,
2005.
2005.
Que va poder trobar supervivents
fins a deu dies després.
Vuit dies i mig
vam trobar un home sota un edifici,
i que me'n recordaré tota la vida
perquè ho va trobar a l'Aitor,
a un gos que ja no es veu amb nosaltres.
I sobre tres pisos d'altitud
i a sobre un sofà el gos va començar a gratar
i és que li venia un olor
per una cosa que es deia ximeneies,
que és quan edifici queda en forma de sàndwich,
amb forats,
que pot haver-hi via,
i va quedar al conserge
d'una escola de nenes,
va quedar al costat d'una tuberia
i podia beure una miqueta d'aigua,
goteta a goteta,
i va aguantar ja
fins que el van poder treure.
Per tant,
és que tirar la tovallola és difícil.
Jo sé que per molta gent
que es pugui estar escoltant,
sobretot alguns professionals
o que creuen que ho són,
que tots no ho són
i es creuen amb el dret
d'opinar sense conèixer-nos,
és que
per què ha vingut tants dies,
per què enviar gossos de cadàver,
és el mateix que diem sempre.
Jo si tinc dues filles,
tenia tres filles,
però tinc dues filles
i si passés alguna cosa
jo voldria saber on haig d'anar a plorar-los.
T'imagines que tens un fill petit,
has desaparegut,
te l'has replegat un equip
de la cru vermella,
dels Ussers,
d'un bomber alemans,
americans,
no està el teu fill,
estarà viu,
estarà mort,
almenys si està mort
sapiguer on està
i tancar aquesta finestra
de la teva vida
que crec que com a pare,
com a fill,
com a avi,
com a tot,
és interessant
i per mi és molt important.
És aquest viatge
que estan fent,
has pogut parlar avui
amb ells,
amb l'equip,
perquè hi ha el David
però també hi ha altres integrants
d'altres zones,
no?
Teniu persència diferents,
o sigui,
teniu integrants
de diferents països,
no?
Sí,
jo parlo,
encara que ens ajuden
la URB,
el Departament de Ciutadans,
ens ajuda molt,
t'has de dir que potser,
no sé,
aquest mes com pagarem el telèfon,
perquè he parlat amb ell
quatre o cinc vegades,
perquè clar,
jo entenc que se col·lapsa
i busca ajuda,
ell se vol apoiar,
doncs,
què haig de fer,
què no faig,
que els militars
me'n diuen això,
és que l'altre,
ha hagut una altra
llavissada
al Vall d'Alemtanc,
on tenim una espanyola
que es diu
Lourdes Soto,
una senyora de Barcelona
que té familiars allà atrapats
i que està desitjant
que puguem arribar-hi
per fotre-li un cop de mà,
però ens estem trobant
que els militars,
com sempre,
em passa amb els països
fiquen pegues,
normalment per evitar
que es vegin les cadències,
jo no m'esperava
això és el Nepal,
però serà una cosa
que s'arreglarà ràpid,
vull dir,
és lògic,
van molts equips,
nosaltres ens hem trobat
molta gent
que s'ha presentat
a Teletramus,
com va passar a Aití,
dues dones,
dues de Madrid,
sense cap vacuna,
soles,
i que anaven a ajudar,
i això és aportar problemes
més que donar solucions,
per tant,
que deixin treballar els grups
amb experiència,
i que puguin tornar ràpid a casa,
que aquesta és la nostra tasca,
no ens agrada
no els Teletramus,
la gent pensa que ens agrada,
jo vull estar a casa meva,
amb el meu sofà
i el meu lavabo,
que he dit dues paraules meravelloses,
que per la gent,
que ho fa normalment,
els troba a Macanudes,
però et podria contar
el Joan,
de les missions
que haurà fet ell
de pous,
de construir escoles
per al reu del món,
que anem a un lavabo
com els nostres,
que puguis seure
i trobar paper,
això és,
és quasi com que et toqui
la loteria,
i allà és impensable.
Ho ratifiques,
no Joan,
per l'estabilitència pròpia?
Justament ha tocat el tema,
ara ens posem una mica
escatològics,
però fins i tot
les Nacions Unides
tenen el dia mundial
del retreter,
que ningú faci broma d'això
que és molt seriós,
i ara posant-nos seriosos,
és un instrument
que ens allunya
de moltíssimes malalties
en la nostra societat,
tothom es pensa
que això és tan normal
i que ho té tothom,
i som molt poquets
afortunats en el món
que disfrutem
de sistemes
d'extracció
discretes de les cases,
de clavegaram,
som molt poquets
i no li donem
el valor
que té
aquest tipus d'infraestructures.
Evidentment,
això te n'adones
quan t'ho treuen del mig,
jo sempre els dic
de tant en tant
faig alguna xerrada,
sempre els hi faig
als estudiants
que facin algun exercici
d'aquests,
que tanquin els ulls
i que imaginen
que durant tres dies
no tindran coses
com un mòbil,
com una nevera,
com electricitat,
com un lavabo
i poca cosa més
i es donen compte
que la vida
en el nostre àmbit
seria pràcticament impossible.
Sí, sí, sí.
Aquests dies
parlàvem també
amb una persona
que coneix molt bé
el Nepal,
com és l'opinista
terragonida,
Òscar Cadillac,
i ja ens deia
clar que les comunicacions
allà no tenen res a veure.
Bueno,
parlà una mica també
del que dieu ara,
serveis com un lavabo,
un vàter,
és una cosa tan evident aquí.
Deia que les comunicacions
són molt complexes,
no són com aquí,
hi ha molta zona rural dispersa,
zona rural de muntanya,
més a més d'alta muntanya,
amb el que això implica,
perquè els equips arribin
a tot arreu,
això serà complicat,
també.
Mira,
jo,
a pesar que ja he millorat
bastant amb el meu vocabulari,
perquè abans
m'escalfava molt ràpid
i el Joan
m'està entrenant
en part d'aquesta tasca
de ser més
prudent
amb els comentaris,
et diré que
és lamentable
que amb la societat
que tenim avui dia
encara continuem posant tabús
a que la gent
vegi les nostres misèries
i no deixin treballar
els grups de rescat.
N'hi ha poblacions
que no s'arriben
perquè els militars
no els porten.
Hi ha totes les feines
que s'estan fent ara,
i ho dic no pel nostre grup,
sinó per altres grups
que han contactat amb mi,
s'estan fent a través de...
que els militars
t'han d'acompanyar
i et diuen
heu de treballar aquí,
heu de treballar allà,
heu de treballar aquí
i no us deixen anar
al nostre aire
junts amb els equips
de bombers de la zona.
No és que nosaltres
arribem allà
i campem on vulguem,
sinó que ens posem
a disposició
les autoritats.
El que passa
és que les autoritats
ara ja són
oficials de militars
i moltes medalles
i molts galardons
i molts trajes,
però a l'hora de la veritat
l'emergència
s'hi va de les mans.
Esperem que
els bombers,
els grups de voluntaris
i les ONG
que hi ha allà
intervinguin
perquè es puguin arribar
a pobles
que sé que no s'han arribat.
i de fet
és la nostra tasca
arribar a algunes poblacions
que no s'han arribat
perquè ens estan esperant.
Fàcil no serà
però bueno,
estem acostumats.
I a la figura
de l'oficial d'enllaç
que diuen,
que també es veu
a les expedicions
quan van a expedicions
opinístiques
han de portar
un d'aquests oficials
sí o sí
al costat
i els ha d'acompanyar
amb un trequing,
els ha d'acompanyar
fins al camp base
del lloc que baixin,
s'ha de pagar
més a més
d'oficial,
vull dir que això
no sé,
això suposo que complica
amb el tema del subord
no sabem que allà funcioni
però amb altres
per desgràcia
amb altres terratremors
hem tingut
que ha pagat
tres subords
a diferents cossos
dels policials
per arribar a les víctimes
que són víctimes
del seu propi país.
Bé,
ho contemplem.
Si és necessari
es farà.
No queda bé
però
nosaltres hem de ser
la veu
que el poble
no pot dir
i no se li escolta
i anem a treballar
i ajudar-los
i no entrem
en política
ni en creències religioses
ni en...
Només creiem
en la vida
i el que es tracta
és poder
trobar-nos
i dir
escolta Joan
en aquest cas
mira
hem fet una tasca
boníssima
hem trobat tantes persones
hem ajudat
en aquest
descarregant camions
perquè la nostra tasca
no solament
és amb els gossos
quan acaba la tasca
dels gossos
a les hores de descans
ens hi posem
a fer instal·lacions elèctriques
a descarregar camions
a repartir aigua
a ajudar els metges
a fer intèrpreter
amb els metges europeus
etcètera
etcètera
és una labor molt complexa
que potser qui ho entén
és qui ho fa
i en aquest cas l'URB
que fa moltes coses
arreu del món
doncs ho entén
encara millor
Bé, res a dir
estic
totalment d'acord
amb el que diu el Pere
jo si voleu
en aquest sentit
us explico
una mica
un fet
un fet que és curiós
i que de fet
aquesta emissora
en té molta culpa
vosaltres no sabreu
considereu
una primícia
si vols
però la relació
entre l'ONG
Canou
entre el Pere
i la URB solidària
neix
arrel d'aquesta emissora
arrel d'una
d'una entrevista
que li estàveu fent
durant el terratrèmol
de Pakistan
al voltant del 2008
nosaltres vam advertir
que hi havia
una petita ONG
de Tarragona
que treballava molt bé
que feien una feina
encomiable
que es dedicaven
al rescat de persones
i que tenien problemes
bàsicament el problema
era un problema econòmic
perquè
al no tenir
suficient pressupost
ells no podien sortir
rapidíssimament
cap a les destinacions
on hi ha l'emergència
clar
es desvirtua la seva feina
és molt important
per la tasca
que fan ells
arribar molt ràpid
a l'origen
del fet
per això
hem estat una mica
estressats
aquest cap de setmana
perquè aquí hi ha
una altra anècdota
aquestes coses
passen en cap de setmana
ja si convé
ja ho explicarem
en aquella entrevista
va aparèixer
un senyor
un restaurador
paquistanès
de Reus
que voluntàriament
els va pagar
un desplaçament
Jimmy Ahmed
correcte
i això a mi
em va cridar molt l'atenció
perquè la nostra ajuda
per emergències
en aquella època
la fèiem d'una manera
diferent
i vam pensar
home
si tenim una ONG
petita
que està a casa
que treballen tan bé
i el seu problema
és aquest
per què no
redirigim una mica
aquest ajut
i va ser quan
vam contactar
amb el Pere
ens vam posar
d'acord
i des de llavors
tenim aquesta
crec que magnífica
col·laboració
i fins ara estem
molt contents
deixem dir també
que ells
no només fan això
la gent
pot pensar
que ells
només actuen
un cop a l'any
amb aquest tipus
d'emergències
ara potser hem baixat
més el ritme
però ells
molts caps de setmana
estan treballant
perquè passen coses aquí
hi ha avis
que es perden
hi ha nens
que es perden
hi ha coses
que passen
en els boscos
voletaires
etc
i ells
molt sovint
han de sortir
amb els seus gossos
a buscar persones
del nostre entorn
que també estan
on els hi han passat coses
d'aquest tipus
és una feina
molt més extensa
la que fan ells
i la que fem nosaltres
amb ells
ells potser ja
ho ampliarà
té molta raó
el que passa és
que l'anècdota
més important
és que al Joan
ja li passa com a mi
que se va fent grans
ja no se'n recorda les coses
va ser molt bo
perquè per nosaltres
va ser
com si s'hagués
tocat la loteria
quan ens va trucar
el Joan
que volia parlar
a nosaltres
jo vaig dir
mare meva
ens va tocar la loteria
ens vam sentar aquí
en una reunió
i ens va dir
bueno
us hem estat mirant
perquè evidentment
ens van estar mirant
durant molt de temps
què fèiem i no fèiem
i us volem ajudar
quants diners
quants diners voleu
i jo crec que aquí
és on nosaltres vam fer
el més intel·ligent
que hem fet mai
nosaltres no volem diners
mai hem volgut diners
per no donar
una mala impressió
perquè les unes
ja saps que
les hi ha bones
molt bones
i algunes
que no són tan bones
nosaltres no volem diners
volem
sis passatges de viva
a qualsevol part del món
i que ho gestioneu vosaltres
no tocar diners
perquè tenim una jutgessa
que era una clienta meva
que ens fa les auditories
i controla
que els diners que ens donen
s'agastin
en el que s'han de gastar
quan parlo d'això
sembla que ens donen molt
però jo et diré
que no ens donen res
o sigui que la seva tasca
acaba ràpid
però bueno
si entra alguna cosa
ho donem pels viatges
com hem fet ara
si tenim uns diners
d'una donació
li hem donat al David
perquè pagui els gastos
perquè esmorzar, dinar
portem menjar nostre
però l'hem de comprar
perquè compren quits nord-americans
que són quits nord-americans
és un kit nord-american
és el que porten els menys nord-americans
que són unes bosses
que porten l'aliment
suficient
com per passar tot un dia
un rescatista
pot mullar-se
i amb un dit d'aigua
porta un producte químic
que fa combustió
i s'escalfa el menjar
i la veritat és que està molt bo
porta des de paper higieni
xicle, cafè
pa, menjar fet
bueno
una virgueria
però tot això
s'ho hem d'importar
als Estats Units
anava a dir
és que t'anava a preguntar
on es compra això
no, no
el supermercat del cantonà
no el trobaré
no
però és una cosa
que va molt bé
perquè els primers dies
fins que no solucions
com aconseguir menjar
tu no pots ser una càrrega
pel país
i la gent no pot estar
sense menjar
i hem de portar menjar
que també ens ajuden
una casa que es diu
Tinc una natura
a portar el menjar
un menjar especial
perquè
d'alta potència energètica
perquè els gossos
estiguin ben
perquè treballen moltes hores
i a més a més
va semi-húmit
per tant no és sec
com el que menja la gent
perquè gasti menys
una porta d'aigua
perquè a vegades
heu de pensar
que estem 7 hores caminant
o 5 hores
i has de cargar
tota l'aigua
que ha de veure el gos
i tu
i això es cansa molt
la veritat és que cansa molt
per això és una de les raons
que jo aquest viatge
m'he quedat aquí també
i ja no estic
perquè és tot
tot i que estàs allà
estàs aquí
però estàs allà
perquè ara et sonava el mòbil
i et donava missatges
no, no
ahir vaig tindre
que parar el mòbil
perquè resulta que jo
estic en repòs absolut
i no estic
però bueno
són coses que passen
el vol
aconseguir un vol
a Istanbul
va ser complicat
no Joan?
això ens ho podria dir
la Montse Carrizo
la persona
que per cert
deixeu-me fer un reconeixement
a la Montse
que s'ho mereix
del tot
el dilluns
que a més a més
era el seu sant
va estar tot el dia
pràcticament
sense sortir
de l'agència
de viatges
vaig estar parlant
amb ella diverses vegades
i a última hora de la tarda
quasi quasi
li saltaven les llàgrimes
o sense el casi
era el seu sant
no havia sortit d'allí
estava patint
va ser complicadíssim
s'anul·laven
i
vols
el problema dels gossos
realment és molt complicat
és a dir
i a més a més
com deia jo
fa un moment
que pot semblar frívol
però no ho és gens
aquestes coses
no sabem per què
passen en cap de setmana
i
això ho complica
si ja és complicat de per si
el fet que es produeixi
en dissabte
o en divendres a la nit
ho extrema encara
aquesta complicació
perquè
agafen a tothom
en fora de joc
els escatistes
cadascú està
a la seva vida
fins i tot
hi ha gent que està de viatge
passant un cap de setmana fora
les agències de viatge
estan tancades
i encara que et donin
un número d'emergències
aquest número d'emergències
està molt bé
perquè tu i jo
comprem un billet a Tenerife
o perquè fem una queixa
que el vol no tal
però no serveix
perquè comprar
sis bitllets d'avió
amb sis gossos de rescat
amb material
que han d'anar
no a Tenerife
sinó que han d'anar
a Can Mandú
això no es pot fer
amb un telèfon d'emergències
no t'atenen
no es col·lapsen
per tant
realment aquest cap de setmana
ha sigut molt complicat
molt estressant
i a més a més
tot això
s'ha de fer
i molt ràpid
perquè no hi ha temps
no és el mateix
fer aquesta compra
que acabo de descriure
fer-la en 15 dies
perquè estàs planificant
unes vacances
amb el teu gos
no és el mateix
això ha de ser
en un temps rècord
i això encara
ho complica més
per tant
realment
un aplaudiment
a la Montse
un recolzament
una abraçada
i també he de dir
que les persones
i ara potser faré aquí
una mica de publicitat
aquí no li cal
de fet
però voldria dir
que la gent
de l'agència
del Corte Inglés
de Tarragona
la Càtia i la Pepa
treballen molt bé
s'ho prenen
com una cosa personal
he de dir
que hi posen un interès
els hi tenen un carinyo
també molt especial
i dintre de la complicació
que tot això
té
doncs
elles
ajuden bastant
amb això
he de dir
que ajuden bastant
vull dir que també
des d'aquí
un reconeixement
igual que també
m'agradaria dir
ja que estem posant
no sé si ens escoltaran
però Turquies
Airlines
la veritat
que una vegada més
s'ha portat
no ens ha cobrat els gossos
ens ha posat en priority
els gossos
i s'ha mostrat
col·laboradora
en tot moment
inclús amb el company
que teníem a París
que ahir vam tenir un problema
que li volien cobrar
per un gos de rescat
750 euros
és que això
s'ho expliques
i costa't a creure
quina companyia?
Turquies
però és que
depenia de l'agència
de França
llavors vam tindre
que
que trucar a la Càtia
aquí al Corte Inglés
d'aquí trucar
a Turquies Barcelona
de Turquies Barcelona
un missatge
a París
perquè hi veixin el gos
tot això
és el que diu el Joan
en temps record
i el Joan
el que no sap també
és que la Montse
rebia
50 trucades al dia
meves
dels altres
perquè tots
han de saber
si marxen
si no marxen
si acaben la feina
el que està penjant
un toldo
no sap si ha de deixar
el client
a mig toldo posat
a l'altre
si ha de deixar
la feina
si la seva dona
si ha d'anar
reguillant a l'escola
tot el que quan marxem
deixem un regal
volen les famílies
deixem dir els noms
dels que estan allà
que són el Marco
Saraiva
el Reginaldo Aranda
sí
el Nuno
Beira
el David Mercader
i l'Alexandre Calmon
que és el que ve de França
aquest l'últim
que ha vingut a França
sí
i gossos
que en porten
un cadun
sí
porten un gos cadun
menys la Yuki
que s'ha quedat
que és una malignona
que s'ha quedat
d'Estanbull
que tornarà
estarà allà
amb l'equip demà
esperem que sí
ells són molt conscients
i estar amb ells treballant
sí
la feina que fan
i la feina que fareu
perquè torneu
el 7 de maig
si no tornen
el 7 de maig
7 o 7 de maig
dependerà de com vagi
dependerà dels governs
i del que es parli
sempre nosaltres
ho consultem
amb el Joan
com a responsable
de l'ORB Solidària
i li diem
mira el govern
diu que s'ha acabat
l'emergència
o ens demanen
que ens quedem
un parell de dies
què fem
i es valora
i es decideix
però normalment
està previst
cap al 6 de maig
tornaré
és la previsió
Joan
doncs els esperarem
els esperarem
segurament
segurament no
de ben segur faran
una tasca
encomiable
com es tenen
acostumats
aquest cop
per primera vegada
tindré el Pere
a prop
per poder parlar
per poder
intercanviar opinions
i que ens vagi informant
això
no havia passat mai
però bé
Pere
ara sabràs
també com es veu
tot des de l'altre cantó
si Déu vol
tres mesos
i estic
una altra vegada
en guerra
molt bé
o sigui que
m'ha tocat
ballar amb la melletxa
aquesta vegada
bé
jo ara voldré
em tornaré a posar
molt seriós
el Pere no ho diu
el Pere és un home
de terreny
és un guerrer
no ho dirà
però deixa'm-ho dir
a mi
Pere
i si t'enfades
ja m'ho diràs
després
on the record
però
hem de saber
que el Pere
està passant
uns mals moments
ell està fumut
amb una cosa
que de ben segur
es recuperarà perfectament
només cal veure
és una persona robusta
i fa poc
ha tingut una pèrdua
molt gran
familiar
fa molt poquet
i ell està aquí
al peu del canó
i això crec que també
s'ha d'aplaudir
és una cosa
que ell no explicarà mai
però ja l'explico jo
per ell
per tant
per mi és increïble
la capacitat
que té
per suportar
aquest tipus de coses
per tant
és normal
saber que és una persona
que es dedica als rescats
es veu
amb la seva actitud diària
que saber
si es porta dins
és a dir
que
jo suposo que
quan sou allà
s'activa alguna cosa
per dins
que es fa tirar endavant
ja
no sé
a vegades
jo vaig anar
no fa gaire
fer una xerrada
a Sant Andreu Llevanera
i em diuen
és que sou héroes
sois mis héroes
dic
escolta
jo
héroes n'hi ha molts
el que passa
que alguns
la gent ni se n'assabenta
n'hi ha molts héroes
que no tenen nom
i estan allà cada dia
és qüestió de voluntat
i de pensar
en algú més
que no sigui en tu mateix
si tots
poséssim una miqueta
d'aquest esforç
ens anirien més bé
les coses
però així ens va
que
la meitat dels veïns
sempre ho dic
que viuen en un bloc de pisos
no saben ni com es diu
el veí del tercer
si està malalt
necessita una barra paia
no és allò
que es feia abans
que tothom sabia
qui vivia
cadascú
vivim massa de pressa
anem a la nostra
i no ens importa res
bueno
hi ha un grup de gent
entre el qual
ens trobem
el Joan
jo
i uns
42 membres
de la nostra ONG
per tot el món
que
pensen de manera diferent
intentant
explicar
i involucrar
el reste del món
que siguin com nosaltres
si ho aconseguim
una mica
doncs
jo m'ho dono
per satisfet
i si no
m'aniré tranquil
aneu a les escoles
també
amb coses
perquè el David
m'ha explicat alguna vegada
que aneu a les escoles
amb els gossos
anem a tot arreu
anem a escoles
anem a universitats
anem a instituts
a gossos policials
gossos de bombers
de tot el món
portem
com veuràs aquí
la imatge
de la URB
per tot el món
explicant també
l'important
que és un projecte
de tenir una universitat
involucrada
i que s'involucra
en aquestes coses
i la serietat
que comporta
portar aquest escut
que això també
és molt important
nosaltres
no solament
hem de fer rescat
sinó
hi ha alguna cosa
molt important
que vaig aprendre
la primera vegada
que vaig parlar
primer
t'arrotar molt
amb el Joan
que va dir
pense
que n'hi ha
no sé quants milers
d'alumnes
no me'n recordo
d'una edat
fotuda
que són
quan estan a la universitat
que l'únic que fan
és mirar a internet
a veure què fa l'equip
que porta
l'escut de la universitat
i pels quals
els han donat
des d'un euro
cinquanta cèntims
o deu euros
per projectes solidaris
per tant
nosaltres
som tan responsables
com que estem viatjant
amb diners
que no són nostres
hem de mirar
d'estalviar
el màxim possible
que els bitllets
negociem
fins a la societat
perquè no ens cobrin
els gossos
i que aquest projecte
es gasti
el menys possible
no veuràs mai
una foto
d'un membre
de la nostra unitat
prenent una cervesa
que no té res
de dolent
amb les hores de descans
se la podíem prendre
però no ho permetrem
ni fer res
que pugui
involucrar la imatge
de la universitat
o d'aquesta ONG
per tant
són voluntaris
però quan estan allà
és com si fossin militars
i així és com funcionen
les coses
i crec que ens ha anat
molt bé aquests anys
i continuarem així
quants em porteu
pera?
no sé
massa
i de catastrofes
n'heu actuat
unes quantes
perquè jo recordo
Haití, Pakistan
Indonècia
aquest serà el número 13
que diu
que porta mala sort
jo no crec
en aquestes coses
però
ens ha tocat
el més durs
ja t'he dit
que ens ha tocat
dels més durs
que han hagut
el més reconegut
de tothom
ha sigut
el d'AIT
que també va ser
superfort
però hem estat
també a Brasil
hem estat a Xile
a Turquia
a Turquia
potser
Turquia Islà
els hem recordat
que vam estar treballant
a Mercís
som l'únic grup
que van deixar entrar
i la veritat
des que ens va rebre
la presidenta
de Filipines
a Filipines
quan l'AIA
de l'AIT
es va enfonsar
gairebé
tota la muntanya
aquest grup
va fer
un canvi
de rumb important
i ens diu
tenim un reconeixement
increïble
no deixem de riure
quan el Joan
ha explicat perfectament
diu
ens vam ensabentar
d'una petita ONG
de Gràcia
i és que
es fa riure
perquè la gent
quan ve de l'estranger
venen molt bé
a formar-se aquí
quan dic que venen a formar-se aquí
vol dir que s'instal·len a casa meva
que la meva dona
qualsevol dia
no hi serà
quan jo hi torni
i diuen
d'on estan les instal·lacions
dic aquí les tens
no tenim instal·lacions
si és que
heu de pensar
que vivim en un poble
de 2.900 habitants
on els dirigents
ens van deixar
un forat
de 12 milions d'euros
i no tenim
ni per ser ells
aquesta ONG
portem una forneta rotulada
i pensen
que ens l'han regalat
i és la meva forneta
de fer jardins
o sigui
som un equip
petitet
en un poble
petitet
i estem a primer nivell mundial
això es diu
quina classe de gent som
i en quina classe de gent
ens relacionem
com en aquest cas
amb el Joan
Escolta home
si algú té un local
com que sigui Creixer
qualsevol lloc
que n'hi ha molts avui
ara a les locals
que truquin al Pere
que es passin en contacte
perquè
podem passar sense això
però nosaltres
com sempre he dit
nosaltres estem encantats
de rebre ajuda
de tothom
mentre et diré
que això és que
em permets una licència
vam crear un grup
que es diu Taming
que
està a internet
qualsevol pot
entrar a la meva pàgina
al Facebook
que està oberta
que està a nom
de Pedro Frutos Molina
i donant
un euro al mes
només
es donen d'alta
i donen un euro al mes
doncs
tot això
s'ho mengem
però tens diners
per comprar roba
per jaquetes
per botes
tu vols creure
que
ho vam donar
a bombo i platillo
i només en tenim
nou o deu persones
ja ens hem cansat
i ja et llenço
la tua
doncs mira
des d'aquí
ho recomanem
Pedro Frutos Molina
busqueu al Facebook
jo acabo de fer ara
i trobarà
tota la informació
d'aquesta ONG
també la pàgina web
de Canal de Creixell
i ja busc
estar a les notícies
de com fer-se soci
en aquest cas
no soci
sinó
una aportació
que estem parlant
d'un euro
no parlem
ni de 10
ni de 20
ni d'una obligació
que no deixaran menjar
un euro al mes
clar
això sumat
a molta gent
ens ajudarà
a poder comprar
jaquetes
que ahir ens vam trobar
que hi ha algunes
ja estan una mica
desgastades
botes
pantalons
jo penso que el que portem
és un material
que aguanta molt
però l'amortissem
10 i 12 anys
Pedro Fruto
gràcies per acompanyar-nos
la darabona
per la feina que feu
també tot l'equip
que teniu allà
al Nepal
una forta abraçada
a la Montse
la Montse Carrizó
que deu estar escoltant
i que també fa
aquesta feina extraordinària
que ens deia
el Joan
i en fi
tot l'equip
sosperem la tornada
i anirem informant
anirem explicant
com estan allà
in situ
amb la informació
que ens aneu
fent arribar
doncs
l'anirem difonent
Joan Fuster
també gràcies
per acompanyar-nos
i també la darabona
per aquesta aliança
amb aquesta ONG
d'aquí de casa nostra
fins aviat
fins aviat
esperem que sigui
per molts anys
i sobretot
ho espero jo
fins aviat
gràcies
Pere
adeu