Fins demà!
Ja hem passat el punt d'un quart d'una del migdia i seguim endavant, bàsicament, amb aquest espai que anomenem Lletres i que ens du a parlar sobre literatura, avui de la manera més directa que se'ns pot acudir.
Val a dir que és un espai que realitzem en coordinació amb l'àrea de Lletres de l'Ajuntament de Tarragona i parlava jo de parlar de literatura d'una manera molt immediata, amb autors, autors a més vinculats al camp de Tarragona i que han presentat llibre darrerament.
Els saludem, mireu, ens acompanyen el Herbert Gensma, que presentava La jugada perfecta. Herbert, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya Josep Gironès, presidi major al seu títol. Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
I Jesús Figueres, membre de La pell, tancarà aquesta mena de debat o xerrada amb una recomanació literària. Jesús, bon dia.
Bon dia.
Què ens has portat avui?
Avui, la tercera entrega de Biografies de Tarragona. Ja n'hem fet dues.
I anem per la tercera?
Anem per la tercera i ja tinc preparada la quarta.
Que dius, sí?
Per aquí dues setmanes, 15 dies.
Molt bé. Ah, clar, la setmana que ve no vens?
Sí, vindré per fer una cosa.
I cerclaré un altre llibre per no parlar sempre del mateix.
Vas intercalant. Molt bé, doncs vull conèixer quines biografies conté el tercer volum.
D'acord.
Jesús, pots intervenir sempre que vulguis, eh?
Gràcies.
Senyors, teniu tots dos un accent que no acaba de ser de la ciutat. Digueu-me, quina és la vinculació que teniu amb Tarragona?
Qui convença? Herbert.
Pues yo soy alemán. Obviamente el libro es una traducción de la alemán.
Y yo me mudé aquí a Tarragona en 89. Y desde 89 he vivido entre aquí, Estados Unidos y Alemania.
Realmente, ahora último año, los últimos años hemos vivido tres años en Estados Unidos otra vez.
Y antes era más el peso aquí en Tarragona. He pasado mi vida aquí en Tarragona.
¿Te inspira Tarragona para escribir o no especialmente?
No, me encanta la ciudad, sí, mucho. No, pero me gusta mucho vivir aquí. Y me he mudado aquí de California porque quería vivir aquí en Tarragona,
donde pasé unos ocho meses dando clases de alemán hace muchos años.
Y es un... no sé, la inspiración no la busco. Tampoco me ataca.
Es decir, que es mi escribir, es una cosa mía independientemente del sitio donde estoy.
Molt bé. Josep, tu tens un accent que no et sabria catalogar. D'on ets, si es pot preguntar?
És molt senzill. Jo sóc de la Fatarella i allà tenim el català occidental.
I en aquest cas, a la Fatarella tenim molt l'accent de Lleida perquè en temps dels cavallers de l'ordre del temple
van ser persones portades expressament des de la ciutat de Lleida les que van repoblar el nostre poble.
Ara, ara que has dit, ara que has dit, ja et sé tu. I què fas a Tarragona? Quina és la vinculació?
A Tarragona hi treballo des de fa més de 30 anys a la Diputació de Tarragona.
Molt bé.
Tot i que visc aquí a 10 quilòmetres al Catllà.
T'inspira a Tarragona a la ciutat? T'ha inspirat per alguna de les novel·les o per algun personatge?
Sí. De fet, alguns dels escenaris d'algun dels meus llibres està aquí a Tarragona,
com per exemple la novel·la històrica Viure sense el meu fill,
que retratàvem una mica algunes de les presons destinades a les dones
i altres centres de repressió franquistes.
Doncs ara toca que parleu dels vostres llibres.
El Herbert presentava La jugada perfecta.
M'han dit que és una història d'embaucadors, de mentiders.
Sí.
De què va?
És la història d'un estafador.
Sí.
Un personaje muy curioso a su manera, un cameleón que no tiene familia, que no tiene raíces,
ha crecido en un orfanato en Alemania durante la guerra, la Segunda Guerra Mundial,
y empieza sus estafas muy joven a base de una confusión.
le toma por otra persona, recibe una brutal paliza y tiene que solucionar un problema que se ha presentado para él
para poder seguir viviendo y estafando.
Y en este curso, en los años 50, esto empieza en los años 50, 55, 56,
él viaja a Istambul para solucionar este problema.
y en el libro mismo se dice del viaje, cuando él cuenta su vida en forma de una biografía
desde el principio hasta hoy, cuando es un hombre mayor viviendo en una residencia.
Y ese sitio, Istambul, donde va a Turquía, y lo dice así, es más lejos que la luna en los años 50, ¿no?
Era un sitio casi inimaginable para la gente para viajar tan lejos.
Pensando en hoy, que tenemos una camiseta de Senegal, tenemos un alemán, tenemos la vida aquí,
las distancias se han hecho muy pequeñas y a la vez las otras distancias se han hecho más grandes.
Y es un poco esta tensión entre las distancias que se hacen pequeñas
y las distancias humanas que se hacen quizás más grandes,
de qué trata este libro de este personaje, que va a Turquía, vive en Esmirna y vive en Istambul
y ahí aprende el opulento, la estafada opulenta, digamos, oriental y opulenta,
con un maestro, con un profesor que le enseña de hacer trucos muy espectaculares a su manera,
aunque muy cariñosos y pequeños.
Él vende, por ejemplo, un reloj público en una plaza
y aprende cómo vender algo que no es suyo y que es una cosa invendible,
no un reloj grande o un minaret o cosas así.
En fin, él se hace la maestría ahí, hace sus másters en estafa y viaja por Europa,
hace sus cosas en Alemania, hace estafas en España, estafa el sur de España,
los señoritos en Andalucía que necesitan agua.
Él es un personaje, para no contar otro libro, porque realmente es una novela negra
que busca quién es detrás de muchas cosas que le ocurren a este personaje.
Y él es como un cameleón, es como un vampiro.
Él se adapta a cada situación y huele los deseos de los demás.
¿Cae bien? ¿Cae simpático o no?
Sí, cae muy simpático. Es un personaje peligroso para los que le encuentran,
porque quien cruza su camino y si él piensa que es peligroso, le mata.
Tiene una sombra, la parte sombra de su personaje es muy oscura,
mientras él es un personaje charming y muy agradable a su manera.
Lo que hace es, él huele la avaricia de los demás y les da lo que ellos quieren.
Y eso es un poco, para cerrar esta descripción del libro,
es un poco mi intención cuando lo he escrito.
Es una historia de Europa.
Sí, es un poco la Europa que empieza en los años 50,
después de la guerra, con todos sus matices y cómo se abre y se hace.
Y esta Alemania tan grande, este supuesto motor de Europa,
que a la vez huele exactamente lo que quieren los otros pequeños países
y los chupa dentro de sus redes y les hace...
No quiero decir engañar, porque no sería verdad,
pero les da lo que ellos piensan que quieren.
Y esto hace el estafador.
Y así se enriquece, ¿no?
Bueno, bueno, moltes lecturas, ¿eh?
Estoy bien, y en esta novela se puede quedar simplemente en una novela negra,
como dius tú, en que hay acción y hay cosas que pasan y misterio e intriga.
Sí, sí.
O és per fer aquesta lectura més profunda,
que és un reflex de la història d'Europa.
Sí.
Molt bé.
Després continuem amb la jugada perfecta del Herbert Gensma.
Deixem parlar ara amb el Josep Gironès, presidi major,
que tornem a estar parlant de presors,
igual, com deies abans, de presons.
Parlem del presidi, que va ser la destinació del nostre protagonista,
el Ramon Balcebre Clua,
que va ser tot un personatge real,
nascut a la fazarella,
fill d'una família molt bona,
que va entrar en política,
es va aprofitar tot el que va poder de la política,
gràcies als seus lligams amb diversos capitostos comarcals,
fins que va arribar un moment que el van empresonar i jutjar
per la seva relació amb un crim d'encàrrec,
i va fer cap al presidi major de Ceuta,
que és el que dóna nom a aquest llibre.
Per tant, basat en una història real?
És real, sí.
Tot el llibre?
Anem a veure.
Quan ens plantegem escriure una obra,
busquem un personatge
que ens ajudi a descriure la situació d'un moment.
A mi m'agradava molt descriure com estava l'Espanya
d'aquella restauració borbònica
en la qual els dos partits majoritaris
s'havien repartit al poder un mandat cadascú,
independentment quin fos el resultat de les urnes.
I clar, aquells manegots que hi havia a l'Estat central
tenien la seva repercussió a les distintes províncies
i també als partits judicials i als pobles.
Tot anava a l'ample i tot era un sistema de cacics
que dominaven el seu entorn.
I clar, el que podríem dir és que l'actual clientelisme polític
és el reflex del caciquisme d'abans.
I quan vaig veure aquest personatge, Ramon Valsebre Clua,
i vaig veure que era un personatge de la fatarella del territori
i que tenia molta força,
vaig voler, amb totes les dades que teníem
de les actes judicials, de tot el que havia sortit a la premsa,
doncs escriure una novel·la històrica
amb totes les referències que tenia.
I la primera part d'aquest llibre
doncs és tot en base de les referències que tenim.
Malauradament, la segona part,
que és quan el trasladen a Valsebre i a Condemnat,
que el trasladen des de la presó de Tortosa
fins al presidi de València,
aquí no tenim més dades de les que hem anat recollint
a base d'investigar les distintes presons
per les quals passen,
i també hem hagut d'inventar una mica
quan referim el seu traslad en vaixell
des de València a la presó de Lacho a Ceuta.
O sigui, la segona part, pel que m'estàs dient, Josep,
és... tota la segona part del llibre
és la seva estada a diferents presons.
Sí, el seu traslad, sí.
Per tant, diries que el tema de la presó,
el tema de l'empresonament,
té molt de pes en aquesta novel·la
o està repartit en...
També té el seu pes,
perquè d'alguna forma hem aprofitat
per descriure el sistema penitenciari d'aquell temps,
que fins aleshores s'evasava molt
amb la gàbia i la cadena.
I el Ramon Valsebre, quan va arribar a València,
ja es va trobar en unes altres directrius,
dimanades de la doctrina del coronel Montesinos,
que aquest home ja deia
que el pres havia de tenir l'oportunitat
de regenerar-se i de reintegrar-se
a la vida normal.
I això va ser un gran pas
al sistema penitenciari espanyol.
Per desgràcia pel nostre protagonista,
quan arriba a Ceuta,
es troba amb el sistema vell,
allò que diem de cadenes,
treballs forçats
i tota la part més negra del sistema penitenciari.
Per tant, novel·la històrica,
sí, i en el cas de la jugada perfecta,
ens parlaves abans d'una referència
a la història d'Europa.
No sé si...
Entenc que en el cas del Josep
hi ha molta documentació al darrere,
molt de buscant arxius.
No sé si en el teu cas, Herbert,
també vas haver de regirar arxius.
No, no és un libro històrico.
No és una novel·la històrica.
És pura ficció.
d'aquí a la vida alemana dels anys 60,
50, 60,
quan han venit,
perquè això tracta el llibre també,
quan han venit els primers treballadors
al milagro alemà suposto
de els anys 60,
quan necessitava molta gent
per treballar i per fer veritat
aquest milagro, entre comillas.
aquest temps
és quan un país com Alemanya,
que és molt homogènic a la seva manera,
encara que és divertit entre sí,
però és molt...
Alemanya és Alemanya,
no hi ha cap a qui.
Quere dir això, o era.
I s'ha transformat,
com tots els païs europeus,
s'ha transformat
en un sistema de multiculti,
com ho llamamos en Alemanya,
no?
Unes mesclas de culturas brutals
que llevan a un impar de comunicació,
que és, en molts casos,
és terrible.
I quan, per exemple,
penso com dos països,
com España i Alemanya,
estan comunicant l'un com l'altre,
se entiende que no se entiende nada.
és a dir,
l'un no sabe nada del altre,
l'altre no sabe nada del altre,
i la forma de comunicar
amb 40 millones de turistes
aquí en España cada any,
en totes les parts,
no hi ha idea.
I Espanya es vendre mal.
Un alemany que pensa
que existe alguna corrupció
a un nivell como existe aquí en España,
a nivell polític,
no ho pot entender.
Piensa que le cuentas un chiste.
Tanto que uno de aquí piensa,
o de Italia,
porque es mi experiencia,
piensa que están contando chistes
los alemanes
cuando dicen que alguien,
que un ministro que ha dejado su coche
para su hijo,
para que vaya al colegio,
con chofer,
tiene que dimitir.
o cuando hace fotocopias
para una ministra
que ha hecho fotocopias
para su hija,
de 5 o 6 años,
y tiene que dimitir.
Entonces lo cuentas aquí
y la gente piensa
que estás contando un chiste aquí.
y los dos chistes
realmente son más para llorar
que chistosos,
y a esta manera
veo que esta supuesta europea
que se está haciendo
una gran,
entre comillas,
unidad,
realmente
no está comunicando
a ningún nivel.
y esto es lo que llaman
los alemanes
la multiculti,
es la palabra de Merkel,
multiculti,
es algo...
Multiculturalidad.
Multiculturalidad,
suena muy bonito,
multiculti,
hasta para bailar con eso.
Pero sin una relación
realmente integral.
Es más fácil,
porque si lo llamas así,
entonces celebramos
constantemente
con una fiestecita ahí,
fiestecita allá,
pero comunicación
no hace falta.
Y aquí trata,
mi libro trata
de la situación
de los turcos
en Alemania,
más que otra cosa,
que son los primeros
que han venido
en grandes cantidades
y como he dicho antes,
viajar a Istambul
en los años 50
era un viaje a la luna,
pues han venido
habitantes de la luna
a Alemania
y nadie les ha entendido.
Y todavía creo
que no se entienden.
Ya veieu,
potser això també
enllaça tots dos llibres.
Estem buscant punts
de connexió
entre la jugada perfecta
i el presidi major.
Aquesta crítica
amb una realitat
que no acaba d'encaixar
a Josep,
en el teu cas,
en el presidi major
feia referència abans,
de dir,
és que he agafat
un personatge
de mitjans
del segle XIX
que el que sí que seria
llavors
és molt semblant
al que passa
avui en dia.
amb aquestes...
Sí, en la política
es necessita moltes
fidelitats
per a poder
acabar
comptant
amb vots
i potser sí
que si
fora millor
un recte
procedir
fer les coses
bé
perquè la gent
ja votés
automàticament
però com això
ja hem vist
que no és
s'ha de buscar
altres mecanismes
de fidelitat
que ara
diem
clientelisme
per no dir-ne
directament
corrupció
i això de l'actualitat
era el que havia
al final del segle XIX
per tota Espanya
i més concretament
aquí a casa nostra.
Sembla que vens
amb algun premi
sota el braç, no?
El presidi major?
Sí, el premi
Fitegui Rossell
del Cercle de les Arts
i de les Lletres d'Andorra
molt important
molt important
no per la seva dotació
que també
sinó pel prestigi
que té la institució
que el dona
i pel nivell
d'exigència
que tenen.
Ara us farà una pregunta
molt difícil
arran a tom d'això
dels premis i tal
quin creieu
que és el vostre punt fort?
Almenys amb el vostre llibre
a presidi major
què diries que és
el punt fort?
L'estil narratiu
el personatge
la història?
És una
petita barreja
perquè al mateix moment
que descrivim
una història
aquesta història
ve encardinada
a la història
general del país
descrivim també
penso que molt bé
el paisatge
els costums
d'aquell moment
la forma de viure
de morir
de distreure's
de resar
i tot això
els crítics
diuen
que es fa de forma
que en lloc
d'un llibre
sembla una pel·lícula
que fins i tot
transmet
olors
quan descrius
imatges de camps
i pudors
quan parles
de les presons
Ah, doncs així
sí que és tot això
que dèiem
l'estil narratiu
que utilitzes
i en fi
molt bé
molt bé
presidi major
això
això diu un de presidi major
Herbert
en el teu cas
quin diries
que és el punt fort
que té la jugada perfecta
o els punts forts
és molt pareix
per a mi
la narració
la descripció
dels llocs
la descripció
dels llocs
per a poder
entendre
i si no el entendem
per almenys
el podem veure
d'un llibre
algú ha dit
que està escrit
amb la camera
que
jo intento
llevar la persona
tal com tu has dit
ara
el lloc
dentro
de lo que hago
i situar-la
ara en Istanbú
i després
en Jaïn
o en Madrid
o en París
o en Amsterdam
donde están
estas figuras
la descripción
la descripción
la descripción
la narració
i la descripción
dos darreres preguntes
ja per
per interessar-nos
sobre la vostra
activitat creadora
on escriviu
on estan escrits
aquests llibres
i
com us imagineu
com els hauria de llegir
el lector
on els hauria de llegir
a la platja
al metro
com us ho imagineu
tot plegat
primer on escriviu
teniu un raconet
en què escriviu sempre
un espai
una taula
amb l'ordinador
sou ordenats
o no
la biblioteca
l'arxiu
bé
en el meu cas
tinc dos llocs
preferents
d'escriptura
un està
la fatarella
a casa
i l'altre
el callar
també a casa
en un estudi
bastant ben posat
amb
bastant documentació
i que això
a més
un entorn
de pau
tranquil·litat
l'entorn
en el cas
de la fatarella
té alguns
espais
que poden
recordar
molt i molt bé
temps pretèrits
inclús
en referència
en aquest llibre
encara hi ha
pedres
una pedra
la dovella central
d'una casa
que recorda
la família
Valsebre
desapareguda
a partir
de l'incident
que descriu el llibre
també hi ha
una finestra
reixada
que és des d'on
se van
disparar
uns trets
per matar
un metge
que també surt
d'aquí
referit al llibre
i l'entorn
general
de molta
tranquil·litat
molt a sosseg
un clima
excepcional
que ajuda
molt a la relaxació
i que les idees
vagin fluint
molt espontàniament
per tant
Josep
el teu és
de seure
en el teu
despatx
per dir-ho així
i d'escriure
i a més
també ajuda
que m'agrada
molt caminar
i quan oxigenes
al cervell
ell te regala
moltes idees
i sempre
estan amb la gravadora
parlant
o anotant
vas amb una gravadora
i vas apuntant
també
vas anotant
sí
és important
això ho trobo
hi ha gent
que ens ha dit
hi ha escriptors
Jesús
si te'n recordes
amb les entrevistes
hi ha escriptors
que ens diuen
que van amb els post-its
amb paperets
diuen
és que porto tot
de papers
Herbert
tu també ets metòdic
i seus
dues hores al dia
i vas escrivint
o t'agafa de camí
no
bueno
me agafa de camí
digamos
no
pero yo
tengo un sitio
tengo mi oficina
mi sitio
donde escribo
esta novela
está escrita
en Grecia
en Alemania
en Estados Unidos
y aquí en Tarragona
y eso
para el sitio
en sí
si yo escribo
yo escribo
y me da realmente
igual donde estoy
no necesito
un sitio
determinado
cuando repaso
todo
y el trabajo
el trabajo
cuando te ves
a la musa
es
que puedo
hacer
donde sea
pero el trabajo
duro del libro
es
no es escribir
la primera idea
el trabajo duro
para mí
yo creo que
aquí
estamos en la misma opinión
no es
retrabajar el libro
y pulirlo
y pulirlo
y pulirlo
hasta que ya no
tengas trapos
y esto es el trabajo
que necesito más
concentración
que para la otra cosa
la otra cosa
va sola
digamos
on hem de llegir
els llibres
els vostres llibres
com us imagineu
que seria l'ideal
perquè un llibre
no deixa de ser
en certamen
un regal
pel lector
voleu que
algú llegeixi
com hauria de llegir
a qualsevol lloc
com tal
tingui
una mica
de temps
i a més
també
m'han dit
que aquest llibre
és com
bastant
absorbent
que una vegada
és llegir
les dues primeres
pàgines
no deixa
que els soltis
a qualsevol lloc
que tinguis
una mica de temps
i un entorn agradable
al metro
amb estacions
properes
potser no
amb una mica
de sosseg
perquè
val la pena
la nostra forma
d'escriure
amb moltes paraules
del català
una mica més antic
però igualment correctes
perquè crec
que la nostra feina
o part de la nostra feina
també és la conservació
de l'idioma
i a determinats àmbits
fem anar
unes paraules
que altres llocs
ignoren
completament
i penso
que nosaltres
hem d'intentar
ampliar
el ventall
de paraules
catalanes
aquí ve
la sosseg
que deies
a l'hora de llegir-ho
per poder
gaudir
no només
de l'acció
sinó també
del vocabulari
crec que sí
una mica
perquè
determinades
paraules
que siguin
molt d'allà
quan algú
parli
d'una granera
també s'ha d'entendre
que és una escombra
i altres
paraules
ja no entraré a dir
que un xillimó és una formiga
perquè això ja és un localisme
o una melinxa
és una formiga d'aquelles més petites picadores
i tot això ho trobareu al diccionari
però clar
aquí a Tarragona
són paraules
gairebé impossibles
doncs bé
tot això
a banda de la història
que expliquem
i la forma que ho fem
doncs també té un petit farciment
de paraules
que intentem que no desapareguin
en el teu cas
Herbert
i així ja
ja anem acabant
on t'imagines
que seria una bona
bona manera de llegir-lo?
és una bona pregunta
perquè
una pregunta
que m'interessa sempre
jo crec que
encara és que tu
quieres saber esto
hi ha un passatge
en la primera trilogia
de Paul Oster
la trilogia de Manhattan
quan ell observa
una persona
en un parque
que està leyendo
su libro
i ell està intentant
a entender
què parte està leyendo
en este momento
por la expresió facial
jo
tengo que dir
he hecho
casi 36 libros
i nunca he vist
a nadie
leer mi libro
entonces
esto de Paul Oster
és un sueño
para mi
i ara
és la cosa interessant
per això
és una pregunta
molt interessant
perquè sempre
he vividut
en otros sitios
este libro
ahora
és la primera
vez aquí
en Tarragona
donde vivo
que és
mi ciudad
entre comillas
tot el rato
veo gente
leyendo el libro
i la gent
me dice
algo
estoy en capítulo 10
y eso es una experiencia
fantástica
para mí
casi
no
es realmente
muy bonito
y algo que
siempre quería
y nunca he tenido
mira que bé
fantástico
te'n porto
aquest record literari
de Tarragona
escolta
darrere la jugada
de fet la jugada
pregunta
la jugada perfecta
és originàriament
escrita en alemany
i te l'han traduït
al català
a castellà
a castellà
sí
sí
y como es mucha mentira
en el libro
ya empieza la mentira
en el título
en el título
ostres perdona
perdona
tu saps també
castellà
creus que es defensa
també
sona bé
en castellà
perquè això
de l'idioma
els que treballeu
amb l'idioma
amb les paraules
bueno
este libro
está traducido
por un traductor
profesional
se llama
Jorge Seca
de Barcelona
y para mí
que
que puedo leer
el libro
paralelo
y puedo
opinar un poco
un poco
está traducido
fantásticamente
es decir
que no
no tiene
el olor
a traducción
es un libro
hecho y derecho
en su idioma
que tiene ahora
és important
perquè en aquest cas
l'autor
ha pogut donar
el vistiplau
de la traducció
sí
entonces
él ha hecho
una gran labor
con lo que ha hecho
estoy muy contento
con esto
es Herbert Menz
Gensma
cien por cien
aunque esté
en castellano
sí
bueno
noventa y nueve
no no
pero es
cuando hablo
castellano
o cuando hablo
alemán
o cuando en Estados Unidos
hablo inglés
soy yo
pero son poco
diferentes
digo cosas
que no se dice
de la misma manera
en alemán
o de la misma manera
en inglés
y viceversa
tú cambias
tu persona
un poquitín
esto es una cosa
para mí
una gran suerte
para la gente
de aquí
que son todos
bilingüales
y tienen
esta doble piel
constantemente
que les abre la mente
para todos los otros idiomas
y esto es
es fantástico
aquí
avui us hem volgut presentar
una miqueta més
i fer-vos venir
moltes ganes
de llegir-los
la jugada perfecta
de Herbert Gensma
moltes gràcies
moltíssimes gràcies
felicitats
i també president i major
de Josep Gironès
Josep ha estat un plaer
moltes gràcies
i acabem amb un altre nom propi
Jesús Figueres
jo volia fer un petit comentari
molt molt curtet
dels companys
que han presentat
els seus llibres aquí
jo volia enllaçar
una mica
el que deia el Herbert
d'aquesta Europa complexa
molt complexa
molt diferent
i molt desconeguda
amb moltes desconeixences
i una mica
bueno
potser faig un salt
una mica forçat
però voldria passar
aquesta desconeixença
i aquest gran
d'això
una mica també
a l'estat espanyol
també som uns grans desconeguts
catalans
bascos
castellans
andalusos
etc
però és que a més a més
a mi em fa l'efecte
però això ja són
suposicions
no
opinions
molt subjectives
en el cas de l'estat espanyol
són
desconeixements
que
interessen
políticament
que no ens coneguem
perquè
no ens puguem
posar d'acord
però això ja és una aportació meva
Jesús
no te m'allarguis més
i això
has de fer un llibre
has d'escriure un llibre d'això
no però això és una opinió
que surt a partir
de comentaris
o sigui del que jo sento
l'estat espanyol
i així
ja està
una mica
ho volia reflectir
d'aquesta manera
que penso que la situació
de l'estat espanyol
és de grans desconeixements
que la gent
opinem
o s'opina
a través de prejudicis
i que estan
jo penso que estan ja
fets expressament
des d'unes instàncies
de poder
perquè la gent
no ens entenguem
però vaja
això és una
aportació subjectiva
molt gran
el cas d'Europa
és molt més complex
perquè clar
Europa va
de l'Atlàntic
als orals
l'Europa
continent
i del Mediterrani
al Pol Nord
és un món immens
divers
i complexíssim
Parla'ns doncs
de proximitat
que no tindrem temps
això
eh
proximitat
a veure
biografies
tarragonines
sí
entrem en el tema
biografies de Tarragona
és el volum tercer
això ho anem comentant
cada vegada
que faig la presentació
d'un volum
estan coordinats
per Manuel Güell
i Salvador J. Rovira
que són historiadors
i ells el que fan
és buscar col·laboradors
per escriure
diferents biografies
de gent
fixeu-vos que no diu
de tarragonins
sinó que diu de Tarragona
que pot ser
de gent que no hagi nascut
de Tarragona
però que hi tingui
una vinculació
intervenen 48 col·laboradors
en aquest volum
edita
això no ho vaig dir
el primer dia
i prou
és interessant
una edicions
que és una editorial
de Benicarló
d'aquí
tocant a
tocant a Catalunya
i aquí al País Valencià
al nord de Castelló
llavors
clar
hi ha molta gent que surt
molta gent anomenada
jo faig una tria
bàsicament
de persones relacionades
amb el món de les lletres
llavors
el primer personatge
que surt
amb aquesta biografia
de Tarragona
és Montserrat Tavelló
n'hi ha escut de Tarragona
l'any 18
va morir a Barcelona
l'any 14
i destaca
com a poeta
i traductora
la seva poesia
és atemporal
basada en l'experiència
vital
i tradueix poetes
i escriptors
anglosaxons
i al seu torn
tradueix a l'anglès
autors
nostres
com Salvador Espriu
Mercè Rodoreda
Maria Àngels Anglada
Olga Txirinax
aquesta ragonina
Maria Mercè
Marçal
etc.
el fet que
ella té un compromís
amb el moviment feminista
i llavors el que fa
és publicar antologies
de poesia feta per dones
per tant
a part de publicar
obra pròpia
aplega
poesia feta de dones
per dones
va guanyar el premi
d'unor de les lletres catalanes
el 2008
i diu d'ella mateixa
que és una persona tímida
apassionada
i que ha viscut
molt intensament
la seva vida
això seria una miqueta
el personatge
l'altre
que vull destacar
és Josep Maria
Casas de Muller
anat a Tarragona
el 1890
va morir el 75
a Barcelona
escriptor i professor
té llibres
de poesies
que són
d'arrel
noucentista
seria
el
el moviment aquest
de l'ordre
de la concisió
etc.
aboca la natura
la bellesa
i té una part espiritual
hi ha un altre personatge
molt interessant
que és Ramon Comas
i Maduell
que és escriptor
i jesuïta
com a escriptor
destaca en tres apartats
primer com a narrador
va escriure novel·la
i conte
com a sagista
ell era jesuïta
per tant estava molt vinculat
amb l'església
evidentment
i va escriure
un llibre sobre
Gomà Vidal
Gomà que era
un arcabisbe
que va donar suport
a la crossada
de Franco
a la guerra
i el Vidal
que s'hi va oposar
i tots dos eren d'aquí
el Gomà
de la Riba
i el Vidal
i Barraquer
d'aquí Cambrils
i després va destacar
sobretot
però com a poeta
els versos
de Ramon Comas
i Maduell
expressen
les inquietuds
d'un home
preocupat pel seu temps
i per la seva terra
i l'obra completa
s'aplega
amb un llibre
que es diu
Inaudits testimonis
on hi ha
una obra molt interessant
poètica
que es diu
L'Oda Nova Tarragona
una mica imitació
de Joan Maragall
que va fer
L'Oda Nova
a Barcelona
després
voldria destacar
un sacerdot
que es diu
Miquel Malendres
i Ruer
sacerdot i poeta
que va fer
molta poesia
i l'obra
diguéssim
més important
per dir-ho
d'una manera o altra
es diu
L'Esposa de l'Anyell
que és un poema
épico-líric
que explica
la història
de l'Església
des de la creació
fins al judici final
obre inconclusa
de prop de 20.000 versos
repartits
en 24 cants
etc.
vull destacar també
Francesc Moreira i Valls
que és un home
de la Renaixença
escriptor
que signava
amb el pseudònim
de
L'Ocantor del Francolí
en aquell temps
hi havia
L'Ogaité del Llobregat
hi havia
tot un munt de poetes
que agafaven noms
de rius
exacte
i després
ja
ja pràcticament
acabo amb aquest
amb aquest personatge
va escriure
Los trobadors nous
i Los trobadors moderns
són obres
que hi ha plegada
obra literària
seva
i llavors
esclar
com vaig fer l'altra vegada
hi ha munt de noms
que no tenen relació
amb la literatura
però
o per coneixença pròpia
o perquè et fan gràcia
sempre els esmento
jo voldria esmentar
El Salvador, Joan, Rovira i Gómez
que és un dels coordinadors del llibre
que és professor
i historiador
després voldria destacar també
un que va ser professor meu a la universitat
Josep Maria Sabatell Bosch
professor, historiador i publicista
i
a veure
a Lluís Maria Masqueda
que era el petrofilo
que va fer molts articles
al diari de Tarragona
Joan Martí Castell
professor, filòleg i lingüista
rector de la URB
i pràcticament
ho deixaríem aquí
va, avui t'he deixat acabar
gràcies
he patit molt
he patit molt
perquè he dic
ostres, amb la biografia
és que inclou aquest tercer volum
m'agrada
no, però més o menys ja tens la mi de presa
del que es pot dir
o del que no es pot dir
pel temps
Jesús Figueres
membre de la pell
gràcies per aquesta nova cirereta
que poses a final
al pastís
de lletres
aquesta recomanació literària
avui biografies
de Tarragona Terceula
moltes gràcies
molt bé, gràcies a tu
senyors, fins la propera
adeu
Gràcies