Les 9 i 31 minuts, aquí comencem la tertúlia política d'aquest dimarts, 5 de maig.
Per tant, saludem els polítics, els regidors a l'Ajuntament de Tarragona que ens acompanyen.
A la meva dreta, Joa Acero, Josep Acero, del grup municipal del Partit Popular.
Bon dia, benvingut.
Molt bon dia, Tere.
Amb el mòbil que no el deixes, eh? I anaves a deixar parlar perpetuïtat aquest moment, eh?
És la primera tertúlia política que estic jo i la dirigeixes tu, no?
Sí, sí, sí. No, és la meva primera tertúlia política aquí a Tarragona Ràdio, eh?
Ha quedat digitalitzat a la xarxa social sortira.
Molt bé. També ens acompanya el Robert Bandrell, del grup municipal de Convergència i Unió.
També benvingut a Tarragona Ràdio, la tertúlia.
Molt bon dia.
I al regidor Joan Sanaúges, del grup municipal del PSC. Joan, benvingut.
Molt bé, molt bon dia.
Esperem també, Arga Santís, la regidora d'Iniciativa per Catalunya, Versa, Esquerra Unida i Alternativa,
també seria la quarta convidada en aquesta tertúlia política d'aquest dimarts a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Com es presenta d'entrada aquesta setmana?
Com estan la darrera setmana de precampanya?
Perquè a partir de la mitjanit de dijous a divendres ja comença la campanya.
No sé si ja es comença a notar l'ambient, si hem començat a parlar ja de les municipals abans d'hora o bé, seguint els tempos d'altres eleccions locals.
Com ho veus, Joan?
Dins dels partits, lògicament, ja estem en precampanya i preparant la campanya.
Jo crec que el carrer també ja es nota, ja es va notant, sobretot segons quins llocs, més que menys.
Però, bueno, tothom, organitzacions, associacions i tal, es van posicionant, no políticament, però sí, reivindiquem això perquè és el moment que estem en campanya i aquestes coses es noten.
I, bueno, jo crec que aquestes seran unes eleccions normals i corrents, en el sentit que són autonòmiques i són autonòmiques i res més.
I que, bueno, sí que seran...
Municipals.
Perdó.
Perdó.
Municipals.
I hi ha tantes, per mi, les municipals i després les catalanes.
Molt bé, sí, sí, sí.
Per quina normalitat l'est veurem, que ja pensem en les altres.
Gràcies, Robert, gràcies per aquest...
Bé, jo crec que això, aquestes municipals, doncs, poden ser diferents perquè, doncs, amb l'ambient general, hi ha un ambient de, doncs, bueno, de molt bon moviment.
Tot el que era nou fa sis mesos ara ja comença a ser vell i tot el que no havia sortit,
ara comença a sortir i, bueno, podem dir que poden ser diferents en aquest sentit, en que hi ha uns canvis molt grans de, passat dos mesos, en pocs mesos poden canviar les coses, no?
I, per tant, bueno, sí que és cert que ara només queda un mes i això és difícil que canviï des del com està ara, però sí que es notarà, jo crec, un canvi important.
Robert, estarem pensant més en les eleccions catalanes del setembre, aquestes municipals seran com un laboratori de proves o no s'ha de pensar en clau local i la gent acabarà votant i pensant en clau municipal i local?
No ho sé, jo cada any les viuré, aquestes eleccions, després de moltíssims anys, d'una manera una mica especial, perquè estem en precampanyes, evident, perquè està al carrer, està als mitjans i la gent en parla, no?
Però jo, personalment, de moment, mai, mai, mai, com ara, amb la, no sé si se'm pot dir tranquil·litat o poca feina que se'm depara en aquests propers dies.
Lamentablement, la gent que dirigeix en aquests moments els designis de la coalició en què jo pertany van dir que no volien saber res dels polítics i, per tant, així a mi això em poso en una situació de vacances, per dir-ho d'alguna manera, no?
Ara, com ara no hi ha hagut una rectificació al respecte, doncs, per tant, jo ho estic vivint com un acomiadament, que s'està allargant bastant en el temps, però no deixa de ser un acomiadament d'una activitat que he estat realitzant
i a punt ja d'incorporar-me una altra vegada al meu despatx i deixar o tancar aquest parèntesis en la meva vida professional, no?
Dit això, jo penso que s'han de viure en clau local.
Les eleccions s'han de viure en cada moment en el que representen i en allò que representen.
Més enllà que puguin tenir una transcendència, evidentment, a nivell de país, en funció de com quedin configurats la majoria d'ajuntaments
i de rebot als Consells Comarcals i a les Diputacions de Catalunya, no?
Però d'entrada s'han de viure en clau local, aquí el que ens hi estem jugant nosaltres, concretament,
és el futur d'aquests propers quatre anys de la nostra ciutat.
Evidentment, insisteixo que això pot tenir una repercussió a nivell de país, eh?
Però d'entrada el que nosaltres estem jugant-nos-hi aquest mes de maig és el futur, els projectes de futur de la ciutat,
com s'ha de vertebrar aquesta ciutat i, per tant, penso de veritat que s'han de viure en clau local.
Ara farem també, a propòsit del que deia el Robert, balanç del que ha donat de si al mandat,
perquè alguns dels que esteu aquí no repetiu en les llistes, no estareu els propers quatre anys a l'Ajuntament de Tarragona.
Farem balanç de com ha anat el mandat, perquè, si no m'equivoco, aquesta serà la darrera tertúlia política
d'aquest mandat aquí a Tarragona Ràdio, perquè ja estarem immersos en la campanya electoral la setmana vinent.
Després de quatre anys, la darrera tertúlia política i la primera amb tu.
I la primera meva. Mira, escolta, la vida és així, eh?
La primera i l'última.
El Josep Acero també li demanava això, aquest ambient de precampanya, si ja comença a respirar-se.
Divendres vendrà Mariano Rajoy, ha decidit obrir la campanya aquí a Tarragona.
No m'equivoco, és així, no?
Sí, sí, estem molt contents perquè ha decidit que el primer lloc quan te faci el gran acte de campanya
sigui a Tarragona, i crec que és prou significatiu.
Ve a donar suport al nostre candidat, Alejandro Fernández,
i, evidentment, com comprendràs, si ja teníem fenya de precampanya,
doncs això ens ha desbordat de fenya, però contents de tindre fenya així.
Jo, el que deies tu, jo crec que, bueno, primer barrejar-les amb les autonòmiques, no?
Entre altres coses, perquè ni estan convocades,
i jo ja tinc serios dubtes que al setembre hi hagi eleccions autonòmiques.
Vull dir que les municipals són municipals.
Les eleccions municipals permeten a la gent,
diria jo que són les eleccions més directes amb els candidats, no?
És a dir, et permeten votar aquella persona que coneixes directament, no?
Que coneixes, que la saludes, aquell veí teu,
aquella persona que saps que està en una entitat social o esportiva
que també es presenta, o que és un pare d'un altre alumne del col·legi que coneixes.
quan són eleccions autonòmiques o generals, home, pot haver aquest tracte,
però les municipals són les més directes.
I hi ha un component molt important, independentment de les sigles,
hi ha un component molt important personal, no?
Vull dir, tothom sap que a les eleccions municipals hi ha un component ideològic,
però hi ha un component molt important personal.
Jo, quan no era polític, que és la majoria d'ans de la meva vida,
la gent, i ho sé per mons pares, es mirava en la llista, no?
I deien, no, és que aquí està Pepito, que és veí meu, o que és amic, que no sé què.
Ja, però són unes altres sigles, sí, sí, però és amic meu i és una persona de fià.
I les municipals abstrauen el component ideològic,
que també compta, però abstrauen molt el personal.
Per això jo crec que sempre unes eleccions municipals,
unes autonòmiques, unes generals i les europees
són totalment diferents qualsevol de les quatre coses que es fan.
Saludem a la quarta tertuliana, al matí de Tarragona Ràdio,
Larga Santís, d'Iniciativa per Catalunya,
del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya,
vers d'Esquerra Unida i Alternativa, benvinguda.
Estàvem debatent, parlant una mica d'aquest ambient de precampanya electoral,
dèiem que divendres vindrà Mariano Rajoy,
ahir estava l'eurodiputat d'Iniciativa Ernest Hurtas,
la setmana anterior Joan Herrera també visitava Tarragona.
I aquest diumenge ve Cayola, ara.
Sí, estem en aquestes èpoques en què estàs programant molts actes i tal.
No ho sé, sí que estem en campanya, evidentment,
el que passa és que jo penso que portem una època,
portem un temps molt llarg en què sembla que permanentment estiguem en campanya
i a més aquestes municipals són l'inici d'un cicle electoral
com molt seguit, molt seguit, molt seguit,
en què les vas enllaçant les unes amb les altres,
vull dir que forma part també d'una dinàmica que a més és molt canviant,
perquè estem veient que tot el que està passant,
totes les forces emergents, les enquestes,
ens donen unes situacions que són molt variables,
que tot és molt apassionant, però que tot és molt canviant.
Jo coincideixo amb algunes coses amb el Jou,
que aquestes eleccions són eleccions locals,
però jo també crec que les eleccions locals són eleccions
en les que s'acaba parlant de tot.
I és normal, perquè, a veure, el que passa a les nostres ciutats,
el que passa als nostres carrers,
no té els orígens exclusivament amb la nostra ciutat.
És evident que també és la conseqüència de decisions,
de polítiques que es prenen en altres llocs.
Si tenim el nivell d'atur que tenim a Tarragona,
si tenim els desnonaments,
si tenim la situació d'emergència social que tenim a Tarragona,
no és una situació que es pugui atribuir a causes que estiguin a Tarragona,
sinó que, evidentment, són conseqüència de polítiques que es prenen,
que han pres els diferents governs,
des de la Generalitat, des del Govern de l'Estat
i fins i tot des d'Europa, que t'acaben afectant.
I introduir aquesta dimensió global
de buscar les causes del que estem patint a les eleccions locals,
jo crec que és absolutament imprescindible.
I, a més, jo estic convençuda que aquestes eleccions locals
evidentment són locals i evidentment s'han d'encarar des de la proximitat,
però no crec que siguin unes eleccions
que vagin només de triar regidors o alcaldes.
jo crec que van de triar polítiques,
de saber per què apostes,
per quin tipus de societat apostes,
si per aquesta societat desigual, injusta,
on han portat totes aquestes polítiques neoliberals
que estan portant a terme tots els governs de dretes,
o canviar radicalment
i construir una altra alternativa
en què els ajuntaments han de ser la trinxera,
la trinxera que defensin els serveis públics,
la trinxera que defensi la dignitat,
la trinxera que defensi els drets socials.
L'atur, per exemple, no sé si influirà en aquesta campanya electoral,
avui s'han donat a conèixer-les,
que seran darreres dades de l'atur,
fetes públiques pel govern de l'Estat,
que coneixerem abans d'anar a votar el dia 24 de maig.
Unes dades de l'atur,
les tinc per aquí,
a Tarragona ha caigut un 4,7% a l'abril,
després a Girona és la demarcació que registra un millor comportament,
s'està parlant que són les dades de l'atur més positives,
parlant de positivitat i parlant d'atur,
més positives de la història,
la reducció més destacada que hi ha hagut a la història en aquest mes d'abril.
Això els ciutadans ho perceben,
els farà votar d'una manera o d'una altra,
l'actual situació,
aquestes dades de l'atur,
aquesta recuperació...
I una valoració, sisplau, també d'aquestes dades.
Jo amb les dades de l'atur em penso que ho vaig dir,
no sé si fa un mes o fa dos mesos,
va coincidir també que estava en tertúlia
i va sortir el mateix tema.
És un tema que se m'entengui,
que em cansa una miqueta en tant i en tant.
Penso que avui podríem no dir quin dia és,
en quin mes estem,
i el debat que faríem de les dades de l'atur
el podríem gravar i el podríeu gravar
i punxar-lo d'aquí tres mesos tranquil·lament.
Perquè és un debat que és repetitiu i és cancino.
El partit que governa sempre està content amb les dades,
siguin quines siguin,
el partit de l'oposició sempre les critica,
siguin quines siguin les dades
i els sindicats sempre apel·len a la temporalitat
i a la precarietat del treball que s'està creant
o del que s'està destruint.
A partir d'aquí, que no vull dir que tothom tingui la seva part de raó,
penso que els ciutadans, evidentment,
es cansen de veure un debat tan pesat i tan ferragós
que es repeteix periòdicament cada mes,
siguin quins siguin els resultats.
És una mica com el de les nits electorals,
que escoltes els polítics i al final dius
qui ha guanyat, perquè qui ha guanyat tothom
i tothom està content,
doncs mira que bé que els ha anat bé a tots.
o ens ha anat bé a tots.
Llavors, dit això, jo penso que és important.
Evidentment que ja va haver-hi a poc a poc una recuperació
del ritme o dels fluxos econòmics
i a partir d'aquí penso que també és veritat
que hi ha una precarietat important en el mercat laboral actual
i que els possibles èxits o aquests petits èxits
que es van anant constatant últimament,
periòdicament, més rere més,
no són èxit de ningú, per dir-ho d'alguna manera,
sinó que és més aviat èxit de tothom,
en tant i en tant hi ha una conjuntura que hi ajuda.
Hi ha uns treballadors que, si se'm permet l'expressió,
en molts dels casos estan molt putejats
i per tant és el que està empenyent.
Hi ha unes polítiques del govern
que amb més o menys mesura poden estar ajudant,
però en tot cas penso que no és un èxit
que es pugui atribuir a ningú de per ser
i aquest resultat estrictament,
aquest resultat no penso que pugui influir
en el resultat d'unes eleccions.
En tot cas el que pot acabar influint
en el resultat d'unes eleccions
és que aquest resultat que avui es dona
fa uns mesos que s'està donant
i per tant, més enllà de constatar
que hi ha una lleugera recuperació en termes d'atur,
el que hi ha és una lleugera recuperació econòmica
en el marc global,
una lleugera arga, una lleugera arga.
Escolta, que això no és la tele
i si he dit que no m'han vist,
no cal que m'hagin vist.
Ha fet nom al cap, l'hem dit.
He fet nom al cap, però ara m'explicaré.
Una lleugera, molt lleugera.
Si em deixeu.
I això és en tot cas el que fa que potser
alguns col·lectius o algun grup de ciutadans
comencin a ser lleugerament optimistes
i per tant ho vegin potser una mica diferent.
I aquest global és el que pot influir en el resultat,
en tot cas.
Joan.
A veure, jo crec que
tindríem que agafar una mica la història
de fa set o vuit anys, no?
Això era una crisi global
i per què vam dir una crisi global?
Bueno, pel tema aquell
de les hipotèques,
que es va sobre aquelles dels Estats Units.
Bueno, això, més coses, no?
Però bueno, que era la crisi global.
I va passar als Estats Units, Europa,
Àsia, Amèrica del Sud, no sé jo, no sé quantos.
Vull dir que va influir,
alguna cosa global va influir a tots.
Bueno, és que ara està passant,
no el contrari,
però algunes coses que, bueno,
que són el contrari,
no ho passava en aquell moment.
Home, resulta que el plan central europeu
ha fotut una quantitat de milions aquí,
que som i va,
amb baixant els preus de les hipotèques.
Ha baixat el preu de la gasolina.
Importantíssim, aquest tema, importantíssim.
I tot això fa que millori.
Bueno, igual que abans feia aquest pitjorés,
ara fa que millori.
Això ens ho podem apuntar tots,
home, sí, ens ho podem apuntar tots.
Hi ha més coses?
Home, clar, que hi ha més coses.
Hi ha més coses.
Però bueno, el que influeix de veritat,
jo penso que és això, al final.
Influix això.
Una altra cosa,
nosaltres podem posar,
el Partit Popular va fer la reforma laboral,
i bueno, doncs pot estar molt orgullós.
Una altra abans.
Bueno, nosaltres vam fer una petita reforma laboral.
La reforma laboral que he fet,
no té res a veure amb la nostra.
No té res a veure amb la nostra,
i per tant, doncs,
bé,
ens podem apuntar com a país,
ja no dic com a partit,
com a PP,
o com a Convergència,
la Generalitat,
o inclús l'Ajuntament de Tarragona.
Ens podem apuntar,
home,
alguna part sí que tindrem a veure amb tot això,
no?
Alguna part tindrem a veure.
Ara, dir-hi que gràcies al Govern Central,
gràcies a la Generalitat,
gràcies a l'Ajuntament de Tarragona,
tenim més...
Home,
doncs,
jo crec que és una mica pretensiós,
jo crec que és una mica pretensiós,
no?
És cert,
és cert que,
segons quin tipus de polítiques,
les crisis es passen millor,
es passen pitjor,
i això és cert.
I jo, bueno,
jo des del punt de vista
de l'Ajuntament de Tarragona,
tinc que dir que nosaltres,
tots els ajuts socials,
que ha fet que la crisi passi
alguna cosa millor
pels que l'estan passant,
pels que l'estem passant,
doncs, bueno,
ha sigut una pujada
d'un 215%
de lo que és
els ajuts socials,
no?
Això hem aconseguit
que el passi una mica millor.
Amb el tema
de l'empreendedoria,
doncs,
també han posat
el Tarragona a impuls,
han fet una sèrie de coses,
però això vol dir
que l'Ajuntament de Tarragona
ha fet,
home, sí,
fet una part,
però el que importa,
de veritat,
jo crec que és
la globalitat,
no?
I, bueno,
la globalitat
tenim la sort aquesta,
que ens ha baixat el petrol
i que el Banc Central Europeu
ens ha posat
moltes més coses
aquí a l'abast
perquè això pugui tirar endavant,
no?
A veure,
estem parlant de les dades,
tu has tret les dades de l'atur,
parlem de les dades de l'atur.
Per començar,
aquestes dades
són les dades
de la gent
que està apuntada
com a demandant d'ocupació,
no són les dades
de l'EPA,
de l'enquestra
de la població activa,
que són diferents.
És important tenir-ho en compte
perquè a última hora
aquí el que saps
és com ha evolucionat
la gent
que s'ha apuntat
a l'oficina de l'atur,
que no és tota la realitat.
Les de l'EPA
no te deixo
perquè abans
ho m'has deixat.
No,
30 segons,
va, Robert,
pobre.
No,
que no em deixen parlar mai
aquests homes.
Si de cas
ho dius després.
Si de cas ho dius després.
A la recta final
de l'acomiadament.
Què vols dir de l'EPA?
D'acord amb el que dius,
però el de l'EPA
també posem-ho en situació.
Perquè m'hi he trobat,
la meva filla,
17 anys,
venen a casa,
en aquesta de l'EPA,
busquen vostè feina,
la meva filla diu
no,
no em busco.
Però si us tinguis alguna coseta
l'agafaria i diu sí
i l'apunten com a demandant.
No trec valor,
només dic que també
estan onflades
les dades de l'EPA.
Les dades de l'EPA
no estan onflades
perquè les dades de l'EPA
el que et diuen
és quina població
està ocupada
que tindria
o que voldria treballar.
I les altres dades
el que et diu
és la gent
que ha anat a apuntar-se
a l'oficina d'ocupació.
Llavors,
si tu mires amb més deteniment
el que te trobes
és que hi ha molta gent
que ja ha desistit
d'apuntar-se
a les oficines d'ocupació,
ja ha desistit
perquè o bé
ha marxat fora
que ha baixat
la població
en edat laboral
perquè molta gent
ha marxat fora
o bé
perquè ja ha desistit
perquè no troba res
i s'està buscant la vida
per l'economia submergida.
I si mires les dades
també amb deteniment
el que te trobes
és que s'han destruït
treballs
de qualitat
treballs
d'allò
estables
i treballs
amb una certa qualitat
i s'han substituït
per contractes
que moltes vegades
són minijobs
i que compten igual,
a l'hora de comptar
si estàs o no estàs aturat
te compten igual
un contracte
de 40 hores
que un contracte
de 35
que aquells contractes
que es fan avui en dia
de dues o tres hores diàries
que Déu-n'hi-do
i d'una
que se'n fan
i te'n compten igual.
Clar
i que a més són precaris
i que a més són uns treballs
que el que estan dibuixant
és tot un panorama
de canvi
del que és el mercat
del treball
que el precaritza
que el fa més temporal
i que a més
ens dibuixa
una situació
en què avui en dia
el fet de tenir una feina
de cap manera
no significa
que puguis viure dignament.
Tenim aquesta nova classe social
del precariat
dels treballadors pobres
dels treballadors
que cobren
una misèria
que no els permet
viure amb dignitat
i aquesta és la realitat
que tenim
i aquesta realitat
el que ens dibuixa
és que totes aquestes mesures
que diuen
que bueno
que estan funcionant
els brotes verdes
i aquestes coses
quan les portes a la realitat
i les portes a la vida
de la gent
el que t'han dibuixat
és una societat diferent
més precària
que ha perdut drets laborals
i en què és molt difícil
que la gent
es pugui plantejar
un projecte de vida
perquè la temporalitat
i els salaris ínfims
no t'ho permeten fer
i és això
diguem-ho clarament
és això
hem sortit potser
de la recessió
i alguns
que mai no han perdut
que mai no han estat patint
estan guanyant molts diners
però la gent
les classes treballadores
no han sortit
de la crisi
al contrari
s'han trobat
que els han dibuixat
una societat
molt més precària
molt més injusta
i que sembla
que és el model
pel que estan apostant
tots aquests senyors
que ara s'omplen la boca
dient que hi ha recuperació econòmica
senyor Ferro
jo sap ferro
després de sentir el discurs
de l'arga
cada un fa el discurs
per la gent
que el vol escoltar
aviam
les dades
són millors
evidentment
que falta molt
que la gent
encara li falta
bastant
perquè ho comencin
a notar més
és veritat
els últims anys
el mes d'abril
ha sigut un mes
que ha hagut
un 25.000 de mitjana
que ha deixat a l'atur
ja és un mes bo
aquest any hem passat
a 118.923
home
que hi hagi
118.923 persones
que han trobat fenya
jo crec que és una bona
i que s'ha de dir
l'arga diu
és que hi ha
algun minijob
bueno vale
no algun
no
els 118.000
són minijobs
val
els 118.000
són minijobs
si vols sentir això
ho diré
però no és així
que hi ha algun
empleu
que estaria millor
que fos millor
evidentment
tothom podia tindre
un empleu
de les 8 hores
40 setmanals
etcètera
però hi ha 118.923 persones
que han trobat fenya
el Joan
com a bon socialista
de història
i de carrera
ens ven la història
que quan manava
el Zapatero
la crisi era global
que la culpa
era de la crisi global
i ara que mana
el París Popular
hi ha una mica
de recuperació
la recuperació
és global
o sigui mai
quan mana un govern
d'esquerres
no és culpa d'ell
quan mana un govern
de dretes
el que passa
és d'un altre lloc
és el discurs
que feu
i em sembla molt bé
igual que a l'arga
apuntava
la de los brotes verdes
que és una frase
de Zapatero
que quedi clar
no del meu partit
les polítiques
poden ajudar
i no poden ajudar
home
hi ha dos socialistes
històrics
que em sembla
que era el Borrell
i l'Almúnia
que van dir
que si el senyor Zapatero
dos anys abans
de ser un pato cojo
un pato cojo
no és un insult
un pato cojo
és com quan un president
no es torna a presentar
a la reelecció
als Estats Units
li diuen un pato cojo
quan el senyor Zapatero
era un pato cojo
és a dir
que no es tornava
a presentar a la reelecció
aquells dos anys
que li quedaven
si hagués fet mesures
com li diuen
el senyor Almúnia
socialista
comissari europeu
molt conegut
o el senyor Borrell
potser haguéssim sortit
abans de la crisi
però va haver dos anys
que no vam fer cap mesura
és més
va fer mesures
de cara a la galeria
i les hem acabat pagant
jo crec que aquells dos últims anys
de mandat de Zapatero
van ser dos anys
molt preciosos
que ara haguéssim sortit
abans de la crisi
si s'haguessin aplicat
les mesures
que tocaven
en aquell moment
i no parlem
d'esquerres i dretes
perquè a França
tenim un president socialista
cojito
lo recordes
que está haciendo
clar
és que aquí
estigmatitzem
a un govern d'un color
i d'un altre
i quan un mana
a vegades ha de fer coses
que no li agraden
a ningú li agrada
tindre carreta allà
o baixar un sou
o fer alguna cosa
a ningú li agrada
sigui del color que sigui
Robert Vendrell
fem una segona ronda
i després anem a fer
balanç d'aquest mandat
m'encanta haver intervingut
el primer en aquesta ronda
de l'atur
perquè ja em perdonareu
la modèstia
però jo tinc raó
el que s'ha debatut aquí
ho punxeu d'aquí 3 mesos
i excloent els 118.000
que ha citat literals
el jou
servirà d'aquí 3 mesos
i això en el fons
vol dir que tots plegats
tenim un discurs
més aviat
pobre
ja se'n perdonarà
l'atur a Espanya
és un mal endèmic
perquè quan
es lligaven els gossos
amb llangonisses
tant que ens agrada
mirar-nos a Europa
a Europa hi havia països
que estaven parlant
d'un atur del 2,5%
del 3%
aquí estàvem contents
perquè només era del 14%
per tant
així ens va
i així ens seguiranant
si no som capaços
de seure tots plegats
realment
perquè és un problema
de tots
i és evident
Joe
que si en el seu moment
el pet de la crisi
va ser per un munt de factors
entre d'ells
parlàvem del tema global
perquè era evident
que existia
ara la recuperació
també ho és
si no som capaços
de seure
i d'acceptar
les pròpies limitacions
de cadascú de nosaltres
i d'intentar entre tots
fer un pacte de país
per dir-ho en una manera
per poder-ho resoldre
doncs
d'aquí 3 mesos
i d'aquí 3 anys
el debat
que hem tingut
aquest dematí a la ràdio
seguirà sent vigent
i el podrem tornar a posar
a veure
tu
jo no sé
el Joan
seguim l'ordre d'abans
sí
a veure
jo crec que
l'Argao ha dit
molt bé
una sèrie de coses
en el sentit
que la feina
que estem creant
és una feina precària
una feina
amb uns salaris baixos
i tal
i això
perquè pot ser així
perquè pot ser així
home
perquè hi va haver
una reforma laboral
molt important
molt important
i d'alguna manera
l'empresariat
d'aquest país
la fa servir
la fa servir
i això és un marc legal
que hi és
bueno
què tenim que fer
per crear
uns llocs de treball
que siguin adients
amb la societat
que esperem
amb la societat
que volem
no amb la que tenim
jo ja no parlo
del que tenim
sinó la que volem
doncs
tenim que derogar
aquesta
negociació
la llei de negociació
col·lectiva
la tenim que derogar
perquè la tenim que derogar
home
perquè és que està
permetent unes coses
com que
hi hagi una persona
que treballi
un dia a la setmana
i això ja ho comptem
com un que està treballant
o una persona
que li fan un contracte
que pot estar
tres dies
treballant
i els altres
tres dies no
i coses d'aquest tipus
això no pot ser
és que no pot ser
a veure
jo entenc que hi poden haver
treballs
que siguin
de temporada
i tal
això s'entén perfectament
home
però un treball
de veritat
d'una hora a la setmana
això no es pot entendre
i a més
això ens dona
una idea
falsejada
de què és
el que està passant
amb el nostre atur
en aquest país
perquè clar
aquest senyor
el comptem
com que li ha donat
un treball
d'aquests 114.000
que està dient el Jou
o 118
del 118
o 120
no m'importa
jo quan hi hagi
la desagregació
que ho podem saber
com diu el Robert
dintre d'un mes
uns quants dies
sabrem la desagregació
que hi ha
veurem
quants d'aquestos
estan una hora
al mes
o dues hores al dia
i ho sabrem
i clar
això és que
de veritat
que enmascara
enmascara
tot el de més
a veure
el Robert ha dit
que el mercat
que l'atur
sempre és un problema
endèmic
d'Espanya
el que sempre ha sigut
molt complicat
o un problema
endèmic
d'aquí
és el tipus
de mercat laboral
que hi havia
el tipus d'ocupació
que es creava
perquè era una ocupació
que es basava molt
en el tema del totxo
amb el tema
de la construcció
perquè era una ocupació
a banda
que convivia
amb una economia
submergida
molt potent
que és una realitat
i que feia moltes vegades
que la situació
semblés una cosa
diferent de la que era
i això t'adonava
una certa composició
del mercat laboral
que era diferent
evidentment
que la composició
del mercat laboral
que podies tenir
a altres països d'Europa
que era molt pròpia d'aquí
i que consideraves
com normal
uns nivells d'atur
que són inacceptables
però perquè hi havia
molta economia submergida
i perquè l'ocupació
s'havia centrat molt
en aquests sectors
que eren bombolla
i que quan ha acabat petant
han acabat destruint ocupació
i això si fas una anàlisi
detinguda de les dades
te n'adones
que ha passat
te n'adones
com les dades
de destrucció d'ocupació
el sector de la construcció
són bestials
i en canvi
resisteix molt millor
el que és el sector d'indústria
que és el sector
pel qual s'hauria d'apostar
evidentment
una indústria moderna
una indústria competitiva
i una indústria
que produeix
una ocupació
de molta més qualitat
dit això
és molt important
que fem una anàlisi
detinguda de les dades
perquè si no
el que passa
és que t'equivoques
i quan t'equivoques
fas unes anàlisis
que no et serveixen
per planejar el futur
te val igual
comptes igual
amb aquestes dades
la persona
que l'han contractat
per dues hores
que la persona
que ha tingut
un contracte estable
però el problema
és que no tens
ara de contractes estables
tota l'ocupació
que s'està creant
tota l'ocupació
que s'està generant
és una ocupació
de baixa qualitat
i el problema
és que estem apostant
per aquesta ocupació
de baixa qualitat
el problema
és que estem apostant
per una societat
que tira
del sector
del turisme
però a més
un turisme
en plan
molt estacional
i en plan
molt
molt
molt bombolla
i molt monocultiu
i està oblidant
el que hauria de ser
la diversificació
econòmica
que seria
la manera
de poder
generar
un mercat laboral
molt més sòlid
però a banda
és tota aquesta
desregulació
de la reforma laboral
que ens ha col·locat
en una situació
en què com a treballadors
hem perdut drets
i estem convertits
en treballadors precaris
Josep Aferro
perquè això ja em posa
la sintonia
estic content
pel 118.923 persones
que han trobat lloc
ojalà fossin més
i els senyors
han auges
home
el de derogar
quan no mana el PSOE
és especialista
perquè hi ha un concordat
amb la Santa Seu
que quan manen ells
no el deroga
i quan mana el PP
diuen que el derogaran
vull dir que
no home
però és que és un exemple
ells sempre deroguen
quan no manen
quan manen ells
després no el deroguen
vull dir
està claríssim
el concordat amb la Santa Seu
el volen derogar
quan estan a l'oposició
quan manen
parlant de l'atur
no home
però és que el PSOE
sempre deroga
el PSOE
sempre deroga
quan no mana
quan mana no deroga
és lògic
perquè la Báñez
volia demanar-li
a la Virgen del Rocío
que acabés amb l'atur
vull dir
per això
i la Fernández de la Vega
m'han plicat
el concordat amb la Santa Seu
quan manem el PSOE
deixeu-me un minut
abans de tancar la tertúlia
ja superem el punt
de les 10
perquè sí que m'agradaria
que posessin ràpidament
nota
el seu treball
com a regidors
en aquest mandat
dèiem que era
la darrera tertúlia política
abans de les eleccions
el 24 de maig
com a regidor
i com a grup municipal
Joan Sanauges
que no estaràs
al proper mandat
quina valoració fas
ràpidament?
Jo a valoració personal
això la he de fer els demés
però al meu grup
jo li posaria un 8
jo a autovaluació
lo llevo molt mal
en tot cas
sí que te puc dir
que a mi m'agradaria
poder haver estat més útil
jo penso que amb això
t'he de dir
que és per ser útil
i bueno
m'agradaria poder haver estat
molt més útil
del que hi ha estat
però bueno
la situació era la que era
i les forces
eren les que eren
i respecte al que és
el mandat en general
jo crec que ha estat
un mandat decebedor
Robert Vandrell
que deia que era
com un acomiadament
forçat
però quina valoració
fas com a treball
del grup?
Jo no em puc valorar
igual que m'han dit
els meus companys
un no es pot valorar
a un mateix
jo estic
moderadament satisfet
i dic moderadament
abans que ningú busqui
mal les interpretacions
en el sentit que penso que pràcticament a la vida
sempre tot és millorable
i en política
quan la voluntat
aquí parlo jo
a nivell personal particular
la meva voluntat
ha sigut sempre
d'estar a disposició
de les persones
amb aquesta voluntat de servei
doncs sempre tens la sensació
o la certesa
perdona la certesa
d'haver pogut fer molt més
o de no haver arribat
allí on
o de no haver arribat
a tot arreu
on haguessis volgut arribar
per tant
moderadament satisfet
jo evidentment
no em ficaré nota personal
el meu grup municipal
doncs que els ciutadans
quan vagin a votar
les urnes
ho diguin
i jo si em permets
una mini salutació
no
com el Joan i el Robert
no seguiran
doncs ha estat un plaer
durant aquests quatre anys
amb les discrepàncies ideològiques
aquí i altres emissores
aquestes tertúlies
que hem compartit
i espero que fora d'aquí
doncs quedem un dia
per fer un cafè
i debatre fora
fora d'amic
ha estat un plaer
compartir amb vosaltres dos
que no continuareu
les tertúlies
doncs molta sort
a la política
sobretot a la vida
el Joan Seneuges
a l'Argasentís
a la Robert Mandrell
i el Josep Acero
que han convertit
aquesta la meva primera
tertúlia política
i darrera tertúlia política
d'aquest mandat
que vagi molt bé
moltes gràcies
gràcies