13 minuts passen ara de les 11 del matí,
i sintonia de la ràdio de la ciutat al 96.7 de l'FM,
tarragonaradio.cat, televisió digital terrestre
i els vostres dispositius mòbils.
Això és el nou Curar-se en Salut,
aquest espai que fem en col·laboració amb l'Aliança Estratègica TGNSalut,
formada pels tres proveïdors sanitaris de la ciutat.
Avui volem parlar-vos de la Jornada Europea de Conscienciació
de l'aturada cardiorrespiratòria,
que tindrà lloc el proper 16 d'octubre, concretament aquest divendres.
coneixerem la importància de dedicar un dia a aquesta conscienciació.
Ens acompanya avui per parlar-ne la doctora Carme Buquer,
ella és coordinadora territorial del Consell Català de Ressuscitació.
Doctora Buquer, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Cap d'Urgències també de l'Hospital Universitari Joan XXIII
i coordinadora de la Unitat Funcional d'Urgències i Atenció Continuada
de TGNSalut Aliança Estratègica.
Doctora Buquer, per què cal un dia de la conscienciació
de l'aturada cardiorrespiratòria, com és aquest divendres 16 d'octubre?
Doncs bàsicament per això, per conscienciar-nos,
perquè tota la població, sobretot els que no ens dediquem
professionalment com a sanitaris,
sigui conscient que les aturades cardiorrespiratòries
cardiorrespiratòries són un fet,
que ens passen a tots els nostres ciutadans,
que passen a totes les ciutats,
i que si no actuem de forma correcta i de forma ràpida,
les possibilitats de supervivència que té una persona
amb una aturada cardiorrespiratòria són realment molt baixes.
És a dir, aquí hauríem d'actuar amb celeritat, amb rapidesa,
i sobretot sabent el que estem fent, no?
Sent conscients, deixar una mica de banda els nervis,
que suposo que és el més complicat,
davant d'un cas d'aturada cardiorrespiratòria,
a actuar amb rapidesa i sàpigant el que estem fent.
Evidentment, hem d'actuar ràpid i bé.
Les possibilitats de supervivència van realment lligades
amb aquesta celeritat i amb aquesta bona actuació.
Esclar, no tenir nervis en una situació que pot ser un familiar
molt proper que ens cau col·lapsat,
que perd el coneixement al nostre davant,
doncs és realment molt difícil,
sobretot si no tenim una formació prèvia.
I fins i tot en formació prèvia podem pensar que són situacions
que ens poden tocar molt de prop,
però és importantíssim saber què és el que hem de fer,
actuar ràpidament i aguantar els nervis en la mesura del que es pugui.
Tothom hauria de tenir aquesta formació prèvia,
això seria l'habitual,
però evidentment hi ha gent que no està formada.
Quin tipus de formació és necessària
o es necessita per actuar davant d'un cas d'aquestes magnituds?
Home, l'ideal és que tothom tingués formació.
Realment, els països nòrdics,
on estan molt més conscienciats amb aquest tipus de temes
i que hi ha moltíssima més gent formada de la població laica,
les possibilitats de supervivència d'una aturada
són més altes que els països surts, del sud d'Europa,
que ens hi han posat més tard amb aquest tema de la formació.
Tothom hauria de saber com ha d'actuar davant d'una situació crítica,
com és una aturada cardiorrespiratòria,
de la mateixa manera que tothom sap normes d'urbanitat pública
i tots hem d'actuar d'una forma correcta.
I aquí suposo que haurien de ser els centres educatius,
inclòent el fet de la formació,
m'imagino que com a matèria curricular fins i tot,
no sé si hi ha models d'altres països que ho fan així,
a Tarragona, en aquest cas, encara estem de sort
perquè sí que hi ha molts col·legis, molts centres educatius
que ofereixen aquesta formació a través del Servei de Prevenció de Salut Pública.
Aquesta és la forma ideal.
Tot allò que aprens de petit no ho oblides de gran, no?
Si n'aprenem des de petitets i ells comencen ja els parvulari,
tota la formació està estandaritzada segons el nivell d'aprenentatge de cada nen,
segons la seva edat,
i si comences ja el parvulari ho utilitzes com una cosa que és habitual a la teva vida,
una cosa que has conegut sempre des de petit.
A Tarragona és veritat que estem especialment de sort,
des de l'Ajuntament estan especialment conscienciats amb aquest tema
i han muntat a 31 escoles de la ciutat
el que hi hagi a aquest programa de formació als escolars
que comencen des de parvulets i acaben al final de l'ESO.
Llavors, aquesta gent, quan siguin grans,
això que ho hauran après des de petits com anar amb bicicleta,
davant d'una situació d'una aturada que es puguin trobar,
bé sigui familiar o bé sigui amb algú en un carrer
o bé sigui en un espai públic,
doncs sabran com actuar correctament i sobretot sabran actuar ràpidament.
Això fa que cada any nous alumnes ja acabin el curs
o tinguin aquesta formació que, com la doctora Boque deia,
els ajudarà quan siguin grans i es trobin davant d'una situació com aquesta.
Imaginem, doctora Boque, una situació així.
Quan ens n'adonem que hi ha una aturada cardiorrespiratòria?
És a dir, què passa? Quin seria la...
Posem-nos en situació.
Un cas tipus, diguéssim.
Sí, sí, cadascú que s'imagini el que vulgui,
a casa seva o al mig del carrer.
Tenim una persona que cau col·lapsada,
que perd el coneixement al nostre davant,
pot ser un familiar al costat de casa, no?
Perd el coneixement.
Si nosaltres anem allà, l'estimulem i no ens respon,
com a mínim estem davant d'una situació crítica.
Ja, davant d'una persona que perd el coneixement de forma sobtada
i no respon, hem de tindre el reflex de demanar ajuda.
I l'ajuda qualificada que l'hem de demanar,
l'hem de demanar al 100, l'hem de demanar al 112.
Abans fins i tot de saber si és una aturada cardiorrespiratòria o no.
És a dir, tenim una persona que ha perdut el coneixement,
que ha col·lapsat, com vostè diu,
trucar al 112 directament.
Seria la primera cosa a fer,
abans fins i tot de posar-nos a fer reanimació,
qualsevol tipus d'actuació.
Evidentment, la primera cosa que hem de fer
és demanar ajuda.
Realment podem ser un professional de la reanimació
que si estem sols al món i no ens ve l'ajuda,
les possibilitats de supervivència tampoc seran bones.
Per tant, la primera cosa, davant d'una situació crítica,
què hem de fer és demanar ajuda.
Si som una persona laica que no coneixem
què hem de fer en situació d'aquesta,
quan truquem al SEM, el mateix SEM
ja ens ajudarà a actuar en aquella situació.
Clar, situació d'un familiar que estem nerviosos,
que no sabem realment si és una aturada cardíaca o no,
necessitem molta ajuda i el SEM mateix
és qui ens brindarà telefònicament ajuda
a la vegada que activarà els serveis mèdics
que són els que han d'acabar de fer la feina en concret.
Mentre esperem que aquests serveis,
que aquesta assistència mèdica arribi,
què podem fer nosaltres?
Llavors, un cop hem trucat al SEM,
el que podem fer ja és, hem demanat ajuda,
el que podem fer ja és valorar si la persona respira.
Valorar si la persona respira.
Si no són professionals, de vegades pot ser complicat.
Per tant, la idea és aquesta.
Davant d'algú que perd el coneixement al nostre davant
i no respira, nosaltres assumirem,
o ens sembla que no respira, assumirem que no respira.
Com a persona laica,
no tenim per què donar més dades quan avisem al SEM.
És a dir, algú ha perdut el coneixement,
socorro i demanat ajuda,
que vingui algú a donar-me un cop de mà.
Jo miro, jo crec que no respira,
jo crec que això que fa és una respiració estranya
que no entenc, jo assumeixo que no respira
i aquesta és la informació que dono al test.
Davant del dubte, no respira.
Davant del dubte és sempre que no respira.
Assumim que no respira o no respira bé.
Molt bé.
I després, quin seria el següent pas?
El següent pas ja és,
depèn de si tu tens formació o no tens formació,
o tu tens el SEM que t'ajuda.
El següent pas ja seria començar a fer compressions toràciques.
L'ideal és fer-les ràpid i fer-les bé.
Per fer-les bé hem de tenir formació.
Però, si ens trobem davant d'aquesta situació
i truquem al SEM,
el SEM ens pot ajudar a veure
com hem de fer aquestes compressions toràciques.
Tampoc és tan difícil.
Es tracta de posar les dues mans al mig del pit
i començar a fer compressions,
començar a apretar.
Sense por de fer mal,
perquè normalment el que té la gent
que no es dedica és,
com que li fa por de fer mal,
ho fa com molt fluixet.
Llavors, si és molt fluixet,
és poc efectiu.
Tenim aquella por d'a veure si ho faré malament
i empitjorarà encara més la situació,
en el cas,
assumint que la persona no té formació.
Si tenim formació,
evidentment ja hem de conèixer
quina és la intensitat o la força
que podem aplicar,
la pressió que podem aplicar.
Quina situació pots empitjorar
si la persona que hi ha al teu davant s'ha mort?
És que és difícil empitjorar això.
Rarament empitjorarà res.
Si pots fer alguna cosa,
sempre serà una ajuda.
En qualsevol cas,
fent-ho ràpid
i fent-ho bé
i havent trucat primer al 112
per demanar ajuda
i allà ens donaran
la informació que calgui
o ens ajudaran
en el cas que no tinguem formació.
És a dir,
no hem de tenir por, suposo,
a fer alguna cosa malament
en el cas que no tinguem formació,
no, doctora Boquet?
Home,
alguna cosa.
Parlem de fer
comparacions toràssiques,
que no parlem de fer-les cap altre tipus de coses.
Vull dir,
de vegades ens perdem
en fer actuacions
que no tenen cap coherència,
tampoc,
i que no aporten res.
És a dir,
reconèixer la situació
és una situació crítica,
és algú que part el coneixement
al nostre davant.
Matant-se aquella persona
i veig que no respira
o tinc dubtes seriosos
que no respira,
truco al CEM tranquil·lament,
tinc una persona
que ha perdut el coneixement,
que a mi em sembla
que no respira,
jo no tinc formació,
judi'm,
jo tinc formació,
què faig?
Començo a fer compressions.
Compressions toràssiques,
no s'ha de fer res més
que les compressions toràssiques.
Posem especial l'èmfasi
en això
que no s'ha de fer res més
perquè potser,
no sé si
pels mitjans de comunicació,
les pel·lícules,
no ho sé,
estem acostumats potser
a veure situacions
o actuacions
que no serien correctes
o ja no es fan.
És que no hi ha res més a fer,
és a dir,
les pel·lícules,
no sé,
el MacGyver
feia un desfibril·lador
com una làmpara,
m'entén.
No, no,
però no em referia tant a això.
Són situacions molt folclòriques,
no?
No em referia tant a això
sinó,
no sé,
per exemple,
abans sé que
es prenia el pols,
per exemple,
o fins i tot
algun tipus de respiració assistida,
no ho sé,
ara li pregunto
des de la ignorància,
fins i tot.
Per prendre el pols,
estem davant
d'una situació crítica,
fins i tot
el personal
que estem entrenat
per atendre
aquestes situacions,
ens és molt difícil
trobar el pols
encara que n'hi hagi.
Llavors,
és pràcticament impossible
algú que no està entrenat
a que sigui capaç
de trobar el pols.
Per tant,
perdre el temps
buscant el pols
amb una persona
que això
que ens pugui passar
al mig del carrer,
la veritat
és que no val la pena.
I en quant a fer ventilacions
encara és més complicat,
és a dir,
si prendre el pols,
diem que és difícil
en aquestes situacions,
fer la respiració boca a boca,
fer ventilacions boca a boca,
amb això sí que has d'estar
entrenat
per fer-ho
i per fer-ho bé.
i està demostrat
que el fet
de perdre el temps
intentant fer
ventilacions
mal fetes,
que és l'habitual,
això no ajuda
a millorar la supervivència.
Què ajuda
a millorar la supervivència?
Una,
avisar
els serveis
d'emergència,
dos,
fer compressions
toràciques
ràpidament
i ben fetes.
Aquests són els dos
passos principals,
tant si tenim informació
i si no en tenim,
ja ens assistiran
o ens ajudaran
des del 112.
per exemple
el tema
dels desfibril·ladors
han de ser els professionals
que els facin servir
o també
hi ha persones
que tenen una formació
per utilitzar-los,
doctora Boquer.
Els desfibril·ladors públics,
és el que estan
en un espai públic,
estan perquè els utilitzi
la gent
i la gent normalment
en aquest país nostre
no tindrà formació.
Per tant,
estem autoritzats,
hi ha un decret
que ens autoritza
com a persones laiques,
com a bons samaritans
que es diu,
a utilitzar-lo.
Quin és el requisit
indispensable?
que aquell desfibril·lador
estigui connectat
amb el servei d'emergències.
Per tant,
que quan algú agafi
el desfibril·lador
al servei d'emergències
sàpiga
que aquell desfibril·lador
s'ha agafat,
per tant,
hi ha una situació crítica
i pugui enviar
l'ajuda qualificada.
Altra cosa
són aquells desfibril·ladors
que estan
en llocs tancats,
és a dir,
si vostè té un desfibril·lador
a la recepció d'un hotel.
És un desfibril·lador públic,
però entre cometes,
és un desfibril·lador
de l'hotel
i la llei
el que obliga
és que aquell desfibril·lador
ha de tindre un responsable
i ha de tindre
gent formada
en reanimació
mentre aquell desfibril·lador
el pugui agafar
alguna persona
o el pugui necessitar
alguna persona pública.
És a dir,
no és tan públic
el que està al mig de la Rambla
que el que està
tancat a la recepció
d'un hotel.
Donar informació,
visibilitzar,
conscienciar,
sobretot en aquestes situacions,
és,
sens dubte,
l'objectiu
i els objectius
d'aquest dia
de conscienciació
que se celebra
aquest divendres,
no?
Evidentment,
que la població
sigui conscient
que això és una cosa
que ens pot passar,
que la podem viure tots
en primera persona
i que hem d'estar
preparats per actuar
i fer-hi front.
Les possibilitats
de supervivència real
de les víctimes
és que tota la cadena
de supervivència
funciona de forma correcta.
La doctora Carme Boca
és coordinadora territorial
del Consell Català
de Ressuscitació.
Quina tasca es fa
des del Consell,
doctora?
El Consell
es va formar
en el seu moment
bàsicament
per dedicar-se
a la formació
i per estandaritzar
aquesta formació.
El que no podia ser
és que cadascú
donés la formació
una mica
segons les seves
pròpies normes.
Des que tenim el Consell
totes les societats
científiques
que per alguna manera
o alta
ens pot tocar
el tema
de la reanimació
fem la formació
exactament igual
i a més a més
totes seguim
la normativa
mundial
que es publica.
En aquest cas
nosaltres formem part
de l'Europea,
en Ressuscitation Council
que és l'entitat
europea
que dona normes
en temes de ressuscitació
i seguim
les normatives.
Normatives
que es van modificant
cada cinc anys.
De fet,
en guany
toca modificació
de normativa
que es publicarà
a finals d'aquesta setmana
a principis de la setmana que ve.
Cada cinc anys
es revisa,
es revisa
tota la literatura mundial
i es fan els retocs
a la forma
en què
nosaltres hem de fer
la reanimació.
Assumint
o tornant
amb aquella situació
imaginària
que hem
proposat
al principi,
assumint
que ja han arribat
el sistema
d'emergències
mèdiques,
llavors ja
assumiria
el professional
el càrrec
del pacient.
Què passa llavors?
Quin és el procediment habitual?
Absolutament,
llavors un cop
arriba el professional
entrenat
ells ja saben
què és el que han de fer
llavors ells ja comencen
a instrumentar
utilitzen
tubos d'intubació
utilitzen
desfibriladors
manuals
utilitzen
medicació
o sigui
ells ja fan
tota
una reanimació
avançada
es coneix
com
reanimació
cardiopulmonar
avançada
i després
un cop
tenen
la persona
estabilitzada
en el moment
en què ells
consideren
oportú
llavors el que han
de fer
és transportar-la
a un hospital
a un servei
d'urgències
hospitalari
on es continuarà
fent el tractament
adient
depenent de la causa
Clar,
parlar de prevenció
al voltant
de l'aturada
cardiorespiratòria
doctor Boquer
és possible?
Podem fer alguna cosa
per prevenir
aquestes situacions?
Sí, esclar
sempre es pot
es pot prevenir
la principal causa
de les aturades
cardiorespiratòries
és la malaltia
cardiaca
coronària
el pacient
que té un infart
bé sigui
algú que no sabia
que tenia
una malaltia
cardiaca prèvia
o que sigui
algú que ja sabia
que havia tingut
un infart prèvi
o que tenia
una enxina prèvia
aquesta és la primera causa
per tant
tot allò que vagi
a la prevenció
de la malaltia
coronària
que és el control
del colesterol
el control
de la diabetes
el control
de la hipertensió
el control
del tabaquisme
que són els factors
de risc clàssics
evidentment
tot el que sigui
prevenció
ha d'incidir
en els factors
de risc
de malaltia
cardíaca
coronària
que serien aquests
que comentava
colesterol
hipertensió
tabac
i diabetes
abans parlàvem
que a Tarragona
més d'una trentena
de centres educatius
d'escoles
ja reben
formació bàsica
en ressuscitació
cardiopulmonar
també
aquesta tasca
es farà visible
divendres
però
clar
imaginem ara
per exemple
una persona
que ens està escoltant
i diu
ostres
a mi m'ha semblat
interessant
jo vull
rebre aquesta
formació
on es pot apropar
o com ho pot fer?
en aquest cas
l'Ajuntament
fa formació
en els centres cívics
les mateixes persones
que s'encarreguen
de les escoles
fan també formació
en els centres cívics
de Tarragona
jo crec que el millor
és posar-se
d'acord amb ells
i anar allà
on ells els estiguin
oferint formació
la veritat
és que alguna vegada
jo m'he trobat
que m'han trucat
a mi directament
sobretot
familiars de pacients
jo recordo
algun familiar
que diu
mira el meu marit
ha tingut un infart
jo vull estar formada
com ho hauria de fer?
vull dir que de vegades
els mateixos centres hospitalaris
doncs també hi ha gent
que ens demana ajuda
però en aquest moment
per la població
el millor és
adreçar-se
als serveis
que ofereix l'Ajuntament
suposo que tots
hauríem
i ho repetim
i ho reiterem
suposo que tots
hauríem de ser conscients
que davant d'un cas d'aturada
el fet d'actuar bé
actuar ràpid
i seguir aquests dos passos
principals
que vostè ens comentava
pot determinar
la supervivència
fins i tot
de la persona afectada
determina la supervivència
sense cap dubte
són quatre
la cadena de supervivència
a l'aturada cardiorrespiratòria
són quatre esglaons
tots igual d'importants
i el primer
és demanar ajuda
el segon
és començar
a fer
la reanimació
començar a fer
les compressions
ben fetes
de forma ràpida
el tercer
és l'accés
a la desfibrilació
i el quart
és que arribi
l'ajuda
l'ajuda formada
l'ajuda mèdica
els quatre
són igual d'importants
vull dir això
una cadena
ja sabem que la força
d'una cadena
és la de la seva anella
més feble
si falla una de les anelles
la cadena es trenca
i es pot trencar
però qualsevol
de les quatre
és igual quina
d'això evidentment
també
se'n parlarà
aquest divendres
hi ha actes
a Tarragona
a la ciutat
organitzen també
alguna cosa
doctora
des del consell
no sé des de
el consell
el que fem
és donar
cada any
des que s'està fent
aquesta jornada
que deu ser
com la tercera
o quarta
que estem fent
probablement la quarta
el consell sempre dona suport
als actes
que es fan
a Tarragona
i normalment
són els instructors
del consell
els que ajuden
a l'ajuntament
a l'hora de fer
les classes
aquesta mena de classes
que fem públiques
que l'únic que pretenem
és que la gent
sigui conscient
de què és el que estem fent
i que prengui
consciència
que s'han d'anar a formar
la doctora
la doctora Boquez
també cap d'urgències
ho dèiem ara
de l'Hospital Joan XXIII
i també coordinadora
de la unitat funcional
d'urgències
i atenció continuada
de TGN Salut
doctora Boquez
tot i que avui
la conversa ha girat
sobre aquest dia
quin és ara mateix
l'estat
de la unitat funcional
en quin moment
us trobeu
bueno
estem treballant
sobretot
en temes
de formació
per conèixer-nos
entre nosaltres
entre els diferents entitats
que estem treballant
a la ciutat
per les urgències
i les emergències
i llavors
el que estem fent
és jornades
de formació
jornades de coneixement
entre nosaltres
on posem en comú
els nostres coneixements mèdics
els nostres protocols
realment
quan més
ens puguem conèixer
entre nosaltres
més podrem col·laborar
a l'hora
de compartir pacients
o de compartir coneixements
anirem parlant
també a l'espai
curar-se en salut
doctora Carme Boquez
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui
per donar-nos
tota aquesta informació
per recordar
la importància
d'actuar
com dèiem
amb rapidesa
i seguint aquests passos
que vostè ha explicat
molt bé
avui en una nova edició
del Curar-se en salut
doctora Boquez
moltíssimes gràcies
i fins la propera
a vosaltres
gràcies
gràcies