Tothom, amb el suport de Dau Chemical.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i alhora diferent.
I que cada dilluns us acompanya a la sintonia del matí de Tarragona Ràdio
durant aquesta cinquena hora de programa a partir de les 11 del matí
parlant sobre el col·lectiu de persones amb capacitats diverses.
Què tal? Bon dia.
Aquí us parles el Miguel González.
Avui a la part tècnica ens acompanya el Lluís Comes
amb una nova edició de l'Espai Tothom.
La setmana passada a Tarragona celebrava la segona edició del tast social
organitzat per la Federació Catalana del Voluntariat Social.
A la Rambla Nova, precisament, hi havia fins a 16 entitats
que serveixen de la figura del voluntari
per dur a terme els seus serveis i per dur a terme la seva feina.
Nosaltres avui, des del Tothom, volem posar també el nostre granet de sorra
per visibilitzar, per conscienciar, per reflexionar sobre el valor,
sobre la tasca de les persones voluntàries,
centrant-nos, sobretot, en aquelles entitats que donen servei
i intenten la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.
Per tant, recuperarem una entrevista que fèiem el passat dimarts
amb una sèrie d'entitats amb una taula rodona a la Rambla Nova.
Tenim la nostra adreça de correu electrònic,
tothom, arroba, tarragonaradio.cat,
el nostre Twitter, twitter.com barra tothom.tr
i la nostra pàgina de Facebook, on podeu fer clic a M'agrada,
facebook.com barra tothom.
Un dilluns més, comencem.
Saludem d'una banda Cristina Bonet.
Cristina, bon dia.
Hola, bon dia.
En representació de l'entitat de Prodisca,
de la Fundació Santa Teresa ens acompanya l'Àngels Garreta.
Àngels, bon dia.
Hola, bon dia.
La Laura Camacho ens ve a parlar de la Fundació La Tutela.
Laura, bon dia.
La Rosó Clara de Valls, de l'Associació La Muntanyeta.
Rosó, bon dia.
Hola, bon dia.
I la Paula Ulloa, de l'Associació La Muralla.
Hola, bon dia.
Diria que ens coneixem, Paula.
Sí, sí.
No ho dic perquè moltes entitats ja heu passat moltíssimes vegades
pels micròfons de Tarragona Ràdio.
Us agraïm també, evidentment, que estigueu aquí asseguts avui
amb nosaltres en aquesta taula.
Abans en parlàvem, noies, i volia que féssim una primera ronda.
Ara parlàvem amb les organitzadores, amb la federació,
sobre el valor, sobre la tasca del voluntariat
i imaginàvem què passaria o què seria de les entitats
si no existís la figura del voluntariat.
realment, què és per vosaltres la figura del voluntariat?
Cristina, per exemple, comencem per tu.
Doncs bé, és donant l'oportunitat a les persones
que participin en les activitats que s'ofereixen
els caps de setmana, fora de l'horari laboral,
com una persona més.
sense que això suposi una despesa per la família i per la persona,
sinó gaudint de la igualtat de condicions.
Àngels, per vosaltres, el voluntariat, què simbolitza?
Per nosaltres, un dels objectius claus del projecte,
que es diu Vol sentir el voluntariat,
és realment crear oportunitat d'enriquiment mutu.
Enriquiment mutu entre les persones voluntàries
que s'ofereixen des de la ciutadania
i les persones que tenim a l'entitat.
Per què aquestes oportunitats d'enriquiment mutu?
Realment per obtenir satisfaccions
en les teves motivacions personals, d'acord?
Tant el voluntari com la persona atesa a l'entitat,
en aquestes connexions humanes,
troben aquest enriquiment per satisfer
les teves motivacions personals.
Per tant, són un motor, realment els voluntaris,
són un motor important, que ofereixen oportunitats
i que nosaltres sempre diem que el gran lema és
que ofereixen transformació social.
Un motor per les entitats, pels usuaris,
també ara parlarem nosaltres d'aquesta connexió,
evidentment, connexió humana.
Al final, un voluntari acaba sent molt més
que un voluntari, segur que per a l'entitat,
per a l'usuari.
Per a la Fundació La Tutela, Laura,
com veieu vosaltres la figura del voluntariat?
Bé, una miqueta com deia l'Àngels,
és que el voluntariat ens dona un valor afegit
tant a les persones usuàries de l'entitat
com crec que les persones usuàries
donen un valor afegit també amb el voluntariat.
És a dir, que és una cosa que es retroalimenta d'alguna manera, no?
Sí.
Rosó, vosaltres a La Muntanyeta també sabeu força de voluntariat?
Sí, i tant.
Com ho considereu?
Jo vinc a la voluntària avui.
Tu ho vens com a voluntària, fins i tot.
És a dir, tu pots parlar també de la teva experiència com a voluntària.
Jo sí, jo vull dir, bueno, s'explico una miqueta el que faig,
des que vaig plegar a treballar vaig proposar-li un dia al Jaume Marí,
al director, i li vaig dir, escolta, dic,
estic disponible, i en seguida va dir, doncs, puja,
que falta gent allà dalt.
I, bueno, estic a l'oficina en principi,
fent de voluntària allí,
i llavors quan hi ha excursions
i altres activitats al centre,
doncs faig allí on te toca.
Però això què et mou a tu a dedicar el teu temps,
a donar el teu temps,
per fer de voluntària?
És a dir, no, realment algú pot estar escoltant
i pot dir, ostres, jo és que quan tinc temps lliure
l'ocupo amb d'altres coses.
Doncs jo, com vaig plegar a treballar això?
Me vaig trobar que em feia falta alguna cosa.
I al trobar aquesta ocasió,
és que m'ha omplut molt,
anar cada dia al dematí allà a la muntanyeta.
I, bueno, hi ha contacte cada dia amb els nens,
i que et coneixen molts dies quan passen per allà d'una oficina,
com algú que, doncs, t'ha deixat amb ma crida,
o t'ho truquen allí al taulell per dir-te bon dia.
És una sensació que el meu home sempre ho diu,
quan arribes a la muntanya, arribes a la mar de contenta.
Evidentment és una tasca que omple,
que s'ha de posar en valor.
També, Paula, vosaltres a la muralla
teniu molta gent voluntària que us veu donar un cop de mà, no?
Sí, abans que has fet la reflexió, no?,
de què seria una...
Bueno, la nostra entitat sense voluntaris,
doncs sincerament no existiria.
O sigui, que és un pilar imprescindible
pel funcionament de la nostra associació.
Sí, comptem actualment amb 25 voluntaris,
ja t'ho dic que són el pilar que sosté, no?,
la vida, el motor, les ganes, no?,
l'empujo de l'associació.
Dèiem abans que, clar,
moltes associacions o moltes entitats,
com per exemple algunes de les vostres,
neixen precisament de persones voluntàries,
de persones que s'agrupen,
doncs per dur a terme una tasca comuna,
en prou de la millora de la qualitat de vida
d'algun col·lectiu,
d'algun tipus de persones,
però que són, al cap i a la fi,
un pilar, un fonament, no?,
fins i tot, de l'entitat.
Sí, la nostra associació, per exemple,
va sorgir així, no?,
com has comentat,
que era, doncs, un grup de familiars,
totalment voluntaris i d'usuaris, no?,
en primera persona,
en problemes d'alimental,
que van decidir trobar-se
i formar l'associació, doncs,
per defensar els seus drets
i per, no?,
lluitar contra l'estigma
i, bueno,
i totes les fites de l'associació.
I ara teniu una cantera, deies,
un planter, per dir-ho d'alguna manera,
de 25 voluntaris.
Sí, sí, sí,
que fan moltes tasques de tot, no?,
sobretot ens venen molts tageristes, no?,
que ens donen, doncs, classes als usuaris
i també la Junta de Directives,
són tots voluntaris
i ens ajuden a l'oficina.
Hi ha entitats que, evidentment,
les coneixem més,
com puguin ser la Muralla,
d'altres que potser no hem tingut
l'oportunitat de parlar-ne tant,
com puguin ser el cas de Prodisca.
Cristina, quina feina feu des de Prodisca?
L'entitat?
Sí.
Sí, doncs, actualment,
hi ha tota la part laboral,
que són el servei de CTO,
SOI,
el centre especial de treball
i servei prelaboral.
Llavors, també tenim
Atenció al domicili,
que seria l'allar residencial,
el Passapall,
que és el suport a l'allar,
el SAT,
que és el servei d'Atenció al domicili,
també tenim un servei de lleure,
el servei de voluntariat,
una mica així a grans trets, no?
Clar, el servei de voluntariat,
imagino que és també un dels punts importants
i un dels pilars importants de l'entitat.
Sí, de fet,
vam iniciar el servei de voluntariat,
ara el 2010,
i, bueno,
estem en procés de creixement,
actualment tenim 17 voluntaris ja,
i, bueno,
la idea és,
mica en mica,
poder arribar a tots els serveis, no?
A la Fundació Santa Teresa Àngels,
quin és tasca que es realitza un voluntari,
algú que vulgui apropar-se a vosaltres?
Mira,
el millor seria explicar quins programes tenim, no?
Sí,
abans ja et feies alguna referència, no?,
en algun dels programes que teniu.
El projecte es diu
Vol sentir el voluntariat,
aleshores aquest projecte s'acciona
amb diferents programes
per tal que la persona que s'adreça a nosaltres
pugui, a vegades,
no sap ben bé què fer,
sap donar,
vol donar un suport,
però no sap ben bé què, no?
Això li passa a molts voluntari?
Volen ajudar,
volen donar el seu temps,
volen ser voluntaris,
però no saben ben bé on,
o com,
o fins i tot quina tasca podran fer,
per a quin estaran preparats
i si tenen formació necessària o no.
Això mateix.
És una manera d'anar dirigint el voluntari
allà on es pugui trobar més còmode
i on la seva tasca pugui ser més útil.
Doncs ben bé,
ho has definit molt bé, no?,
realment.
Aleshores,
nosaltres creiem que
aquests diferents programes que tenim
ajuden a la persona ciutadana
realment a veure, no?,
jo sempre dic que
treure de la seva motxilla de vida, no?,
quina part vol connectar
amb aquest voluntariat, d'acord?
Aleshores,
nosaltres tenim el programa
Vols aportar coneixements,
on diferents coneixements
que tu puguis tenir,
tant laborals com de devoció,
els pots intercanviar, no?,
els pots aproximar
per tal que pugui haver-hi
aquest enriquiment,
com pintura,
maquillatge,
etcètera, etcètera.
Després ja el vols conviure,
el vols quedar,
que realment el que fa
és aproximar
activitats lúdiques,
és a dir,
moltes vegades
les persones amb diversitat funcional
els costa sortir
al cinema,
no tenen colla d'amics,
no tenen grup,
amb la qual cosa
el voluntariat
que decideix, no?,
pujar al carro del
Vols quedar,
comparteix aquest temps lúdic
per anar a un concert,
per anar al cinema,
per anar a la volera,
totes aquestes dinàmiques
de vida que ens agraden,
no?,
dintre del nostre temps,
l'ho dic a tothom.
Al final no és només
donar el nostre temps,
sinó les nostres habilitats,
el que nosaltres sabem fer,
el que nosaltres podem aportar,
i això em va molt bé
també per fer la reflexió
que fèiem abans
amb les organitzadores
d'aquesta entitat,
que, evidentment,
amb compromís,
amb responsabilitat,
però tothom pot aportar
alguna cosa
de cara al voluntariat, no?
Sí, Miquel,
de fet,
evidentment tothom,
tot i així,
a les entitats,
els responsables de voluntariat,
dediquem un temps
a aquesta persona
que se'ns aproxima
i realitzem una entrevista,
perquè
és seriós,
d'acord?
El voluntariat és seriós,
és això mateix.
Tu pots tenir molt bones intencions,
però has de tenir, no?,
també uns mínims,
evidentment,
un mínim de compromís,
un mínim de seriositat,
no és una cosa
que avui arribem
i dius, mira,
avui vaig a fer voluntari
i demà ja no.
D'acord,
necessitem una...
Totalment d'acord.
Aleshores,
un ha de realment
reflexionar, no?,
què representa
aquest compromís
vers aquesta transformació social
que parlàvem abans.
No és un entreteniment
de la teva vida,
perquè estàs compartint
aquest espai
amb altres persones
que t'esperen.
No vol dir
que sigui de per vida,
evidentment, no?,
perquè tots tenim canvis.
clar,
però que ha d'haver-hi
darrere un compromís.
Sí,
ha d'haver-hi
un seriós compromís.
El que em consta
també molt
i això potser la Laura
ens ho pot explicar
és que des de les entitats
cuideu molt el voluntari
i el mimeu molt
els voluntaris.
No?
Bueno,
com a mínim s'intenta.
Ho intenteu, vaja.
No?
Vosaltres,
quina tasca realitzeu
amb els voluntaris?
És a dir,
per què són importants
els voluntaris
per la tutela?
Bueno,
com he dit a vats
és una manera
d'un valor afegit
pels nostres usuaris.
Parlem de persones
que no tenen
moltes possibilitats,
ja siguin de relacions
com econòmiques.
Llavors,
els voluntaris,
doncs,
bueno,
una miqueta,
com comentava l'Àngels,
també ens regim
en quatre programes
i aquests programes
els hem fet primer
detectant
quines eren
les necessitats
dels nostres usuaris
i, bueno,
què podia portar
el voluntari
perquè ells,
bueno,
acabar de gaudir d'ells,
no?
Llavors,
aquests quatre programes,
un també és un acompanyament
que seria molt similar
a un que comentava l'Àngels,
que és com
aquelles activitats d'oci,
doncs,
que la persona pogués,
que li agrada,
doncs,
tindre algú
que li ajudés
a poder portar-les a terme,
no?
Aquelles activitats d'oci
o aquelles coses
d'interès propi
cap a la persona
que li motivin.
Després hi hauria
el d'alfabetització,
que està centrat
més en,
doncs,
en formar la persona
amb alfabetització,
doncs,
ja sigui
per poder anar a comprar,
és a dir,
el que és el valor
de les monedes
o una miqueta
cadascú
les necessitats
que tingui.
i després hi hauria
el programa
de reinserció
sessió laboral
i un nou,
que és el d'Omouta,
que seria una miqueta més
per activitats físiques.
Molt bé,
és a dir,
que tenim gairebé
un perfil
o un programa
per cada necessitat,
no?,
per intentar cobrir
les necessitats
d'aquestes persones,
d'aquest col·lectiu
i per millorar
la seva qualitat
de vida.
Rosó,
tu parlaves
quan parlàvem
de la muntanyeta
que gairebé
els voluntaris
us sentiu
part molt important
també d'aquesta família,
no?,
perquè al final
el voluntari
acaba sent
una peça més,
és una peça clau
i una peça més
dintre de l'entitat,
dintre de cada família
de l'entitat
i si ho mirem
a nivell global,
jo abans també ho deia
aquí a la Rambla Nova,
que hi havia realment
un ambient familiar,
no?,
de distensió,
de xarxa,
de sinergia,
és a dir,
que al canvi a la fi
és com una gran família
això del voluntariat,
no?
Sí que ho és,
sí,
una gran família,
vull dir,
nosaltres allà dalt
tenim uns 40 voluntaris,
no tenim,
clar,
no podem tindre
per ensenyar res,
perquè,
doncs,
clar,
els nens que tenim allí
no són...
La tasca que he fet
més que res
és ajudar
els professionals,
doncs,
poder,
doncs,
sortir més que res
de l'activitat
que es fa
és sortir del centre,
sortir de Ràgona
durant un tomet,
cada setmana
surten dos grupers,
els de la residència,
clar,
tenim residència,
taller i escola,
clar,
en total hi ha un centenar
de crios,
llavors,
doncs,
clar,
vull dir,
l'activitat és aquesta,
intentar,
doncs,
que surtin
de l'ambient
de l'escola,
a l'escola també
fem festes,
vull dir,
a l'Adrià mateix
que ha vingut
aquest matí a...
Sí,
el diseu Abadia,
que el teníem aquí
posant música,
l'hem sentit,
sí,
sí,
doncs,
bueno,
també allà dalt
quan hi ha una faceta
ell sempre està a punt
i llavors fas allà el pati,
vull dir,
doncs,
bueno,
fas una miqueta de festa,
tu el que es pot fer,
i jo crec que sí,
vull dir,
estem implicats molt
amb els nens,
a més,
és que som molt agraïts,
a la que tu els fas un petó
i ja t'agafen per la cintura
o el que poden
i no et deixen marxar,
i bueno,
estem molt contents.
Estem parlant d'aquest ambient festiu
a la Rambla Nova,
però tornant al tema
que dèiem abans
i matitzant-ho,
perquè crec que és important,
Paula,
el voluntariat
és una cosa molt seriosa,
vull dir,
que ningú es pensi que,
no,
mira,
és que anem per allà,
fem una festa,
donem un cop de mà
i marxem,
és a dir,
hi ha molt més darrere,
eh?
Sí,
sí,
clar,
nosaltres sí,
per exemple,
el que sempre demanem
d'un voluntari
és compromís,
no?,
perquè sí que a vegades
molts venen,
sí,
doncs faré això,
per l'altre,
tal,
després desapareixen
i, bueno,
i dius,
te quedes,
no?,
llavors sí que,
el que passa que sí que és veritat
que se nota que la gent
que de veritat
vol ser voluntari,
te ve,
no?,
agafes com una tasca
més de la seva vida,
no?,
i el compromís és 100%
amb l'entitat,
això sí que es nota,
que la persona que ho porta a dins
de veritat s'aveu.
Durant els darrers anys,
amb aquests canvis
que hi ha hagut tan importants
al context econòmic,
és a dir,
amb la crisi
que ens afecta a tots,
evidentment a les entitats
d'una manera brutal,
però jo crec que gairebé a tothom,
heu notat un augment
o una davallada de voluntariat?
Què en diríeu?
Bueno,
jo puc dir-te que,
clar,
nosaltres aquí a la zona de Tarragona
realment només portem un any
iniciant el tema del voluntariat,
llavors, clar,
en aquest any sí que he tingut
un creixement,
però clar,
perquè només portem aquest any,
però sí que val a dir
que, bueno,
que en aquest any tenim nou voluntaris
i realment persones compromeses
i amb moltes qualitats,
no?,
per poder dur a terme aquest voluntariat.
Jo ho deia perquè
potser hi ha gent,
no sé,
imagino,
que s'ha pogut quedar sense feina
i que ha dit,
mira,
doncs ara que tinc una mica més de temps
doncs vaig a emprar-lo,
això també em farà sentir millor,
no sé,
és una reflexió que feia en veu alta,
no sé si n'estarem d'acord o no.
Sí,
de fet,
Miquel,
és un perfil de persones
que arriben a les entitats
en aquesta situació,
però talment,
jo torno a repetir
el mateix que he dit abans,
no?,
aquesta persona,
perquè el voluntariat
és una forma de ser,
una forma de viure,
no?
No és que...
Però tampoc és una via d'escapament momentània,
diguéssim.
Al revés,
això mateix,
no?
Sí, molt bé.
No és un mitjà,
és una finalitat,
no?,
amb la qual,
tinguis la situació de vida
que tinguis,
no?,
tornem a dir
que és un compromís seriós.
I aleshores,
benvingudes,
eh?,
aquestes persones
que tenen aquest moment de vida,
evidentment,
que s'apropin,
però també en parlarem,
ens asseurem i en parlarem.
Acabarem aquesta col·laboració,
aquesta participació vostra,
Cristina,
un missatge
per a una persona
que ens estigui escoltant
i que s'estigui plantejant
o fins i tot
pensant
en ser voluntària.
Doncs bé,
si s'ho està pensant,
doncs,
és el moment,
no?,
de buscar
una entitat
on compartir
aquest temps.
Àngels,
què proposaries tu?
Jo ja proposaria,
per mi realment
és el moment
de passar
del dit
al fet,
no?
És a dir,
a vegades diem,
diem,
diem,
diem,
doncs,
endavant,
passem al fet,
arremenguem-nos,
que pugin al carro
del voluntariat
i ja en parlem.
Sí,
Laura,
estaríem d'acord.
Per enriquir-nos mútuament.
Totalment d'acord.
Rosó també?
Sí, sí, sí.
Paula?
Sí, sí,
que s'animin,
que fan molta falta.
Doncs,
projectes,
finalitats,
de fet,
ens quedem amb això,
amb el mitjà,
que al final
és el voluntari,
és,
doncs,
això,
el protagonista
també d'aquesta jornada
i de moltes
de les activitats
que duen a terme
entitats
com les
que hem parlat ara.
Noies,
moltíssimes gràcies.
Àngels,
Paula,
Rosó,
Laura,
i Cristina.
Doncs,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
aquest matí,
que acabi de passar
bona jornada
i molt bona feina.
moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.