I com és habitual aquesta temporada, els dimecres,
iniciem aquesta secció que hem anomenat amb entitat
i en què ens hem proposat que passin tantes entitats,
tantes associacions com sigui possible per aquí, per Tarragona Ràdio.
Serà difícil perquè tot mirant la guia d'entitats,
que a més la trobareu publicada a la pàgina web de l'Ajuntament,
n'hi ha moltíssimes i de diversa caire.
Avui retrobem, perquè ja la coneixem,
una entitat en la qual hem parlat diverses vegades,
però sembla que ara ens presenten fins i tot novetats.
Es fan grans, s'enxamplen.
És l'associació APIDA que s'encarrega dels nens
afectats per el que s'anomena trastorn de dèficit d'atenció
i per activitat.
Presento a qui ens acompanya avui la seva presidenta,
la Maria Jesús Tàpia.
Maria Jesús, bon dia.
Hola, bon dia.
També tenim la Marcela Torres,
ella és la psicòloga de l'entitat.
Mercè, bon dia.
Hola, bon dia.
I al telèfon la Marta Arroyo, que és la mestra.
Marta, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs us toca parlar, o Maria Jesús,
explicar-nos una mica qui sou,
a què corresponen les sigles APIDA?
Bueno, APIDA, les sigles són
l'associació de pares i mares en fills
amb dèficit d'atenció, con o sense hiperactivitat.
Aquesta associació, com bé sabeu,
es va fundar en l'any 2008
i ja portem uns quants anys aquí funcionant.
Quanta gent formeu part de l'associació?
Unes 150 famílies.
Veieu que va creixent.
Jo tinc la sensació que cada cop es diagnostiquen més casos.
Sí, sí.
Bé, gràcies a Déu, cada vegada es diagnostica més
perquè es reconeix el trastorn.
Ara tenim més eines per saber que aquests crios
que abans passaven per maleducats
i nens que no volien fer res,
que ara tenen un trastorn que es diu TDAH
i cada vegada que sovint es diagnostica més aviat
a nens més petits no és que n'hi hagi més.
N'hi ha els mateixos,
el que passa que ara n'hi ha criteris de diagnòstic
i se diagnostiquen.
Es diagnostica bé, és fàcil de diagnosticar,
se'n fa abús, fins i tot avui dia.
O sigui, qualsevol conducta que se surt de lo normal
és fàcil posar el segell, hi ha o no?
Què creieu?
No, n'hi ha un infradiagnòstic,
vull dir, n'hi ha molts nens que no estan diagnosticats.
Sí, el que passa que aquesta és la tendència
que ara és un trastorn que s'ha posat de moda.
Bueno, no s'ha posat de moda,
ja t'he dit que és un trastorn que ja hi era,
el que passa que ara se diagnostica
i abans passaven per nens precisament maleducats.
A veure, jo sempre dic que això ho ha de diagnosticar
professionals amb rigor i bons professionals,
que sàpiguen el que tenen entre mans.
I bueno, se fa un diagnòstic clínic
i si el professional és bo,
no té per què ser un diagnòstic equivocat,
sinó que té que ser un diagnòstic ben fet, no?
I vaja, jo no me trobo un diagnòstic que no estiguin ben fets.
Val, és que t'ho pregunto perquè des de fora
fa una mica la sensació això que deies,
diu, està de moda.
Diu, bueno, no és que estigui de moda,
és que ara es mira.
És diagnosticar, clar.
Parlant de professionals que poden diagnosticar
i ajudant al tractament,
la Marcela Torres ja la presentava més,
la psicòloga de PIDA,
Mercè, la cura, el tractament,
és psicològic?
No sé si també farmacològic?
Com ho veieu?
Bueno, pues actualmente,
como lo decía la presidenta,
pues es un trastorno que no es que esté de moda,
sino que ya existía
y ahora pues el tratamiento
básicamente es multimodal.
Está la parte farmacológica,
está la parte psicológica
y luego la parte académica,
porque son aspectos donde los niños
se ven bastante afectados.
no todos se afectan de la misma manera
y, bueno, depende de cada caso
y de cada situación,
pues tendrá una afectación más importante
a nivel académico
o a nivel conductual.
Entonces, pues consideramos que la...
y con los estudios que se han hecho
frente a este trastorno,
pues indiquen que tiene que ser
un tratamiento multimodal
y depende de cada situación.
Mercè, per la part que toca a tu,
la psicològica,
¿qué els hi feu?
No sé si parleu no només amb la criatura,
sinó també amb els pares, no?
Entenc.
Sí, mira,
generalmente la asociación,
todos los usuarios que llegan
vienen diagnosticados.
Entonces, trabajamos,
la parte de terapia individual,
lo que trabajamos es
una entrevista inicial con los padres
para identificar cuáles son
esas dificultades que presenta,
porque como te decía anteriormente,
no todos presentan lo mismo
y se identifican con el padre
cuáles son esas debilidades
o esa afectación
que presentan los niños y adolescentes.
Y con base en esta identificación,
pues trabajamos y derivamos.
Si es la parte más conductual,
pues se trabaja la terapia conductual,
que es la de elección,
y más eficaz en este tipo de trastornos,
que se trabaja con los padres,
en la escuela, en todos los entornos,
en la escuela, en la familia
y en el ámbito social también del niño.
Y bueno, depende de estas conductas
que son problemas,
pues se trabaja tanto con el padre,
porque finalmente lo que se trabaja
en el espacio terapéutico
es muy poco tiempo.
Entonces, se transmite a los padres,
también se les enseña
lo que se trabaja con ellos
para que de igual manera.
En casa se llevan los deberes a casa, ¿no?
Sí.
Pero no lo en práctica.
Y en el cole también,
si hace falta ir a hablar al cole
con los profesores y tutores,
pues se hace para que se sepa
que el niño está en un tratamiento
y que se necesitan ciertas pautas
pues para obtener unos buenos resultados.
Quin seria el protocol a seguir?
Ara deia la Mercè
que ja venen diagnosticats.
Suposo que us trobeu pocs casos,
doncs, en què us vinguin i us diguin
em sembla que el meu nen té això.
Sí, sí.
Generalmente vienen diagnosticados,
pero sí que hay padres que tienen, ¿no?
Un poco...
O no hay mucha...
El diagnóstico es como muy...
Muy inexacto
porque generalmente este trastorno
viene acompañado de otra comorbilidad de trastornos.
Entonces, por ejemplo,
a veces se confunde mucho con un trastorno de ansiedad
que presenta mucho movimiento al niño,
mucha falta de atención.
Entonces, generalmente cuando vienen a la visita
hacemos pues un par de...
A la asociación, perdón,
hacemos un par de visitas
y identificamos si es una cosa más de ansiedad
o si realmente es un trastorno,
pero que generalmente ya vienen diagnosticados
y si faltase o hubiesen dudas,
pues envían a otros profesionales
que tiene la asociación
que nos brinden también su apoyo
y, bueno, especialistas en todo lo que tiene que ver
con este trastorno.
De fet, m'assembla a Maria Jesús
que el fet de diagnosticar ha canviat bastant
en els últims anys,
en el sentit de que ara les escoles
ja estan a la guait,
ja estan alertes, no?
I com deies,
doncs és diferent una mala conducta,
un nen que es porta malament
i que és rebel,
llavors s'activen les alarmes
i tothom està pendent
des de l'escola fins a la casa, no?
A veure si realment pot ser
i pot haver un trastorno al darrere.
Això ha canviat darrerament, no?
Home, ha canviat molt.
A veure, el TDA,
un nen que té mala conducta
la té en algun àmbit
o un déficit d'atenció
la té en algun àmbit.
Quan un nen la mala conducta
o el déficit d'atenció
està a casa,
a l'escola,
a casa dels avis,
a casa dels tiets,
a casa dels amics,
tot això vol dir
que aquí n'hi ha alguna cosa.
No ho està fent
perquè li dóna la gana,
perquè és un nen mal educat.
Vol dir que té unes carències, no?
Escolteu,
i per què passa això?
Perquè, bueno,
perquè n'hi ha un problema
amb les funcions ejecutives
del cervell,
n'hi ha unes connexions
que no funcionen bé
i llavors
per això passa tot això.
Per tant,
és una qüestió
congènita, diguem,
no és
no que puguin pulsar els pares,
és que el meu nen
potser
mira massa la tele.
No, a veure...
No ajuda,
però no ho crea,
no ho forma.
No, no, no.
A veure,
el TDA
en un 70 i pico per cent
és hereditari,
vull dir,
és...
ve dels pares, no?
I un altre,
a veure,
n'hi ha un percentatge
que és
d'unes altres coses, no?
Per exemple,
quan la mare fuma
o veu amb l'embaràs
o té un part
una mica complicat,
llavors això
es diu factors ambientals,
d'acord?
Però sí que té un TDA,
vull dir,
sigui d'una forma
o sigui d'una altra,
el nen ha adquirit
un TDA,
no?
Aleshores,
bueno,
se fa un diagnòstic clínic,
bé,
ha acertat
i aleshores,
bueno,
doncs es tracta.
Però vull dir,
no és que el TDA
estic inventat
perquè,
ja t'he dit,
el nen,
el comportament
i la seva forma de ser
és a tots els àmbits.
Un nen que és mal educat
potser te fa patar retes
a tu a casa
però després a l'escola
es porta a la mar de bé.
Aquest nen no té TDA.
Aquest TDA
ho fa a l'escola,
a casa,
ja t'he dit,
a tots els puestos.
Llavors això és un criteri
tindrà molt en compte,
no?
Per a aquestes informacions,
ja veieu que hem començat
per informació bàsica,
tot i que no és la primera vegada
que parlem amb vosaltres,
però està bé,
refrescar.
Si voleu més informació,
si els voleu conèixer,
l'associació APIDA
els trobareu a la Casa del Mar,
però és que a més m'han dit
que ara teniu un centre nou
on podeu fer més activitats.
Entenc que heu ampliat espai,
doncs no?
Bueno, sí,
en dos puestos ara.
Estem a la Casa del Mar,
com sempre,
i després estem també
amb una nova sede
al carrer Mallorca,
número 29,
entre Sol primera,
i després estarem,
a partir del gener,
estarem també a Reus,
al centre cívic Gevan.
Molt bé.
Teniu socis també d'allà?
Sí, bueno,
tenim socis de tota la comarca,
i aleshores ve molta gent
del Baix Camp,
i, bueno,
farem allà una sede,
bueno,
deixen aquest espai
a l'Ajuntament de Reus
per poder atendre
tota aquesta gent
que ve des del Baix Camp
perquè no es tinguin
que desplaçar a Tarragona,
no?
Entenem, doncs,
que a part d'aquestes
xerrades i assessoraments
psicològics
que se n'encarrega
la Marcela Torres,
també hi ha tota una part
pedagògica
d'activitats,
no?,
d'ajudar-los,
entenc,
en bona manera
a centrar l'atenció,
a calmar aquesta ansietat
i d'això
se n'encarrega la Marta Rollo
que la tenim al telèfon,
ella és mestra,
Marta,
hola de nou.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Quines activitats feu
amb els nens?
Us explicarem
uns cinc centris
les activitats que fem
per potenciar
aquests nens
el tema de l'autocentació,
l'autoestima,
la motivació.
En un primer moment
realitzem
tallers de tècniques d'estudi,
tallers de reeducació
d'habilitats matemàtiques
i tallers
a la lectoescriptura.
En quant als tallers
de les tècniques d'estudi,
cada dia veiem
els casos
amb els nens i nenes
que pateixen aquest trastorn
tenen unes dificultats
en el problema
dels aprenentatges
i no sabem
ni com assolir
ni com afrontar-se
a aquesta situació
que molts d'ells
causen una frustració
per a ells
i és a l'hora
de preparar-se
un control
o una prova.
Per aquest motiu,
nosaltres a l'associació
li donem eines
i estratègies
per a que aquest aprenentatge
sigui prògictós
i sobretot significatiu
perquè ells
aprenen
sobre
les
les vivències
que poden tenir
el dia a dia.
I com ho fem?
De manera estructurada
i primer treballem
el que és el propi
autoconeixement
d'abans
de l'habit
d'estudiar,
o sigui,
quins s'ha vist
com és
la seva organització,
quines són les
les condicions
amb l'ambient
per treballar
i oferim
augmentar
i de possibilitats
que són
profitosos
a la realització
del treball
del seu dia a dia.
Per tant,
estaríem parlant
no només
de reforç escolar,
entenc,
no?,
que reforcin
aquelles matèries,
sinó que això serveixi
per millorar
la seva capacitat
d'atenció.
I has dit
una cosa molt interessant,
l'autoestima també.
Clar,
aquests nens
tenen capacitat
per fer-ho,
el que passa
que els deu faltar
la concentració,
l'hàbit
i això
els baixa
l'autoestima,
el fet de veure
que no arriben,
no?
Sí,
és superimportant
perquè,
clar,
ja sabem
que
som propensos
a la frustració
perquè es dediquen
moltes hores
a l'estudi
o a fer diverses
activitats
i no surt
recompensat
l'esforç
que han fet.
Per aquest motiu
és,
sobretot,
potenciar
aquests nens
el tema
de l'autoestima,
el tema
del que fa bé,
sobretot,
reforçar
aquests aspectes
positius
que el nen
mostra dia a dia.
Quan quedeu,
amb quina freqüència
feu aquestes activitats?
Mira,
ara,
gràcies a que tenim
9 ceres,
intentem donar
resposta i suport
durant totes les tardes.
I l'horari seria
de 5 de la tarda
fins a 8 del mestre.
Déu n'hi do,
que no vol dir
que el nen
vingui totes les tardes
tot l'horari,
sinó que pot anar triant.
O sigui,
oferim un avenir
de possibilitats
perquè les famílies
s'estructurin,
perquè ja sabem
que el dia d'avui
la societat
vivim en una energia
i camí constant
i tenim moltes activitats
a fer
i així oferim
diverses activitats
a l'hora
d'organitzar
el dia a dia.
Estem parlant
tota l'estona
de nens,
d'adolescents,
ha sortit també
la paraula,
la gent adulta,
això és cura?
Vol dir,
arribes a una edat adulta
i ja està?
En un tant per cent
elevat
s'arriba a l'edat adulta
i cada vegada
es trobem
amb més adults
amb TDAH
Sí, també?
Sí, i tant.
Venen amb els fills
i diuen
és que a mi em passava això,
és que jo
em passava el mateix,
és que jo
també he tingut
totes aquestes
coses, no?
I aleshores,
bé,
molts pares
els han convidat
a que es facin un dia
no,
estic mirant
fa molt poc
i tenim una mare
que pobra
cada vegada que ve
m'abraça
i no ens solta
perquè pobra
venia,
bé,
que havia passat molt
i encara tenia
moltes mancances
d'habilitats socials
i tal
i li vaig dir
bueno,
doncs escolta
repressa tu
i vés
i que t'ho mirin
i sí, sí,
l'han diagnosticat
li han posat
el tractament farmacològic
i està, bueno,
està com boixa,
no?
Perquè diu
hòstia,
m'has tornat la vida
dic no,
jo no t'he tornat la vida
jo t'he donat una clau
i tu has obert les portes,
no?
I bueno,
està supercontenta
perquè em concentro
puc guir-sí
puc mirar una pel·lícula
puc entendre
el que em diu el meu home
puc formar part
d'una conversa
una cosa tan senzilla
puc ajudar
ma fill
amb els deures
que era impossible
diu
bueno,
això sí,
cada vegada
bueno,
doncs clar que n'hi ha
n'hi ha adults
en TDA
vull dir,
això no es cura
això es transforma
n'hi ha
s'evoluciona
no?
per, bueno,
n'hi ha que tirar
anar en avant
i n'hi ha que, bueno
que acaben molt malament
també n'hi ha molta gent
en TDA
amb moltes problemàtiques
nosaltres aquí
hem dit
i que hem posat
les coses positives
perquè estem
jo estic una mica
farta d'escoltar
sempre l'odulent
però és que l'odulent
insisteix, no?
bueno,
són més propensos
al consum
d'estupefacients
tenen més ansides
de tràfic
n'hi ha molts TDA
a la presó, no?
perquè clar,
bueno,
per el dèficit d'atenció
per la impulsivitat
per totes aquestes coses
es foten en totes lius, no?
perquè, bueno
no tenen control
dels impulsos
i allà que van, no?
i no pensen
en les conseqüències
i tot això
es comporta
quan són més grandets
a tot això
que és
m'he anat abans
Marce,
què deies?
què volies dir?
de lo que s'estava
hablando de los adultos
que precisamente
no és un trastorno
que esté de moda
sinó que
antiguamente
ja existía el trastorno
por eso
por eso
nos encontramos
con adultos
que comentan esto
o sea
yo de pequeño
lo pasaba muy mal
me costaba concentrarme
siempre tenían
peleas
con los compañeros
y ahora
de adultos
esa parte
pues hiperactiva
del movimiento
y ya
la edad adulta
disminuye un montón
pero lo que sí
que se acrescenta
pues es
esa falta de atención
la falta de concentración
y son estos adultos
que vemos
que muchas veces
dices
que no puedo estar
más de 20 minutos
con una sola tarea
si me siento
a hacer algo
tengo que cambiar
tengo que levantarme
tengo que ir al baño
tengo que ir a beber agua
y son estas situaciones
que vemos
que no es que sea
un trastorno de moda
sino que ya estaba
lo que pasa es que
antes no se veía
no se identificaba
y no se va con los años
no, no se va con los años
es transforma
com dieu
Marta
Marta
com encaixa
tu des de la teva
perspectiva de mestre
de docent
com encaixa
després
un nen
o un jove
amb TDA
a dintre l'escola
en un currículum
normal
d'una escola convencional
clar
hi ha molts casos
que no poden
seguir aquest currículum
que li han de fer
un pla individualitzat
en quant a les matèries
en quant a les activitats
que més li costen
no
i clar
els mestres
són conscients
no
davant d'una aula
amb 25 nens
que podem tindre
perfectament
un nen amb TDA
un nen amb PIS
un nen amb estèrge
clar
hem de fer
una gran possibilitat
és una mica complicat
el tema
de treballar
dins d'una aula
ordinària
aquests aspectes
però bueno
cada vegada
s'intenta més
gràcies al protocol
d'actuació
que tenim
de la Generalitat
podem solventar
tot això
i sobretot
això que ha dit
abans la psicòloga
Marcela
amb un tractament
multimodal
molt bé
noies
què ens han deixat
de dir?
bueno
un parell
de cosetes
jo volia dir
que ara
ho ha dit
la Marta
el protocol
educatiu
això es va aconseguir
van portar
com 8 anys
lluitant
i al final
fa dos anys
que van aconseguir
que es fes un protocol
per al sistema educatiu
pels nens
amb dificultats
específiques
en aquest cas
de TDAH
en totes les escoles
ho tenen penjat
a la web
perquè s'ho mirin
i perquè adaptin
els nens
que tenen dificultats
a l'aprendetatge
que ho adaptin
que facin
un pi
un pi
és un menú
a la carta
no tots quadriculats
tot
no
tu tens carència
a les matemàtiques
t'adaptarem
a les matemàtiques
tu tens carència
a la lectura
o adaptarem
a la lectura
perquè vols dir
que un nen
amb TDAH
no té per què
tenir carències
a tot arreu
no
això no
no són tots igual
vull dir
uns
tenen carències
en un lloc
uns altres
tenen molta habilitat
a les matemàtiques
i a la lectura
no la tenen
llavors
ho tenen quedat aquí
ja et dic
això es va aconseguir
és un protocol
d'obligat compliment
vull dir
no és que l'escola
digui
ho faig
o no ho faig
com era abans
que et toca un mestre
de bona voluntat
i deia
bueno
vaig ajudar el nen
no
ara és d'obligat compliment
vull dir
tot el nen que està diagnosticat
i té dificultat
en l'aprendetatge
tenen les obligacions
les escoles
d'ajudar
aquesta criatura


les expliquen a sus padres
lo que han trabajado
i com tenen que seguir
en casa
reforçant
aquestes conductes
positives
que han aprendido
i totes aquestes habilidades
perquè
perquè
per als nens
són sumament importants
moltes vegades
aquesta rebeldia
i
aquesta
sí, sí
la rebeldia
és
bàsicament
per això
perquè no saben
com acercar-se
a els altres
ni a els professors
ni a els seus iguals
ràpidament
no
jo ja
per a concluir
que m'he equivocat
la associació
està fundada
des del año 2005
en el 2008
tres anys més
en el 2008
la vaig heredar jo
val, val
li he fet anys
a l'associació
i una altra cosa
jo sempre porto
per bandera
una frase
del doctor
Russell Bradclay
que és
la eminencia
mundial
amb el TDAH
no tots els estudis
estan basats
en la seva experiència
i és que diu
que un TDAH
no és un problema
de no sàpiguer
és un problema
de no sàpiguer
què fer
en el que se sap
i això
defineix un TDAH
ho té tot
aquí al cervell
tot embolicat
i no s'ha fet sortir
a l'arxiu
quan cal
doncs ja ens fem
una idea
de fet
ja us coneixíem
però quasi
ha servit també
per donar-vos
a conèixer
a aquelles persones
que potser
encara no sabíeu
qui era
a quina associació
era
a PIDA
de què s'encarregàveu
o potser jo crec
que aquesta informació
ha estat útil
per aquells
pares familiars
que diuen
ai
potser el meu nen
té un TDAH
doncs vinga
a diagnosticar
poseu-vos en contacte
amb elles
de fet
trobareu
l'associació
a PIDA
en dos seus
en tres seus
perdoneu
a Reus
al carrer Mallorca
i a la tradicional
seu de sempre
de la casa del mar
i la web
ah clar
la web
clar
el més immediat
quina seria la web
www.apida.com
molt bé
avui hem estat conversant
sobre aquests
nens i joves
que tenen
trastorn de dèficit
d'atenció
amb o sense hiperactivitat
amb la Marta
Arroyo
és mestre
s'encarrega
de les activitats
pedagògiques
Marta
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies
i bones festes
igualment
que aprovi molt
Marta
gràcies
gràcies
a vosaltres
també hem tingut
l'explicació psicològica
amb la Marcela Torres
Marcela
gràcies
a ti por invitarnos
igualmente
felices fiestas
i ens ha acompanyat
la presidenta
de PIDA
la Maria Jesús Tàpia
moltíssimes gràcies
moltes gràcies
si et volia fer un incís
la Marta
és estudiant
té l'última assignatura
ja de psicopedagogia
vull dir que és mestra
i ja quasi que la tenim
com psicopedagoga
també
també
aquí ho aprofitem tot
és que s'ha de treballar
des de diferents àmbits
estic veient
és molt important
molt bé
moltes gràcies
bones festes
bones festes
a tothom
que es