Comença el Pont de Mahoma
amb Jordi Mena, Josep Maria Bonacci, Ricard Fernández i Òscar Cadiat.
Comencem el Pont de Mahoma, el programa d'alpinisme i escalada.
Avui destacant un nom propi, el de la mare Alvarez,
que acaba d'encadenar el seu segon 9A amb escala de màsters a sector Perles.
L'escaladora torna a fer-se seva una via de la màxima dificultat
en escala esportiva amb la segona femenina en aquesta via,
a Oliana, i també suma l'encadenament d'ara Fonany d'Era Vella
a l'estiu passat a Margalef, al Priorat.
Avui ens ho explicarà el programa, podrem parlar amb ella
i ens relatarà com ha sigut aquest esclata màsters.
En aquest programa, que també us portarem pel Cantabri,
que anirem als pics d'Europa, amb escalades també a la pareta de l'Aguero,
a Orcados Rojos, al Naranjo de Bulnes,
i farem un salt encara més enllà,
el 30è aniversari de l'Everest de l'any 1985,
el company Òscar Cadiat, que sortia cap als Alps.
Han estat l'Epetit Verde, també el sostre d'Europa,
als 4.810 metres del Mont Blanc,
per cert, per 31è navegada al seu cim,
que va trepitjar el dia 31 d'agost, precisament.
31 anys, 31 d'agost.
Ho van fer per la Teta Rus durant el curs del Copa Picadors.
Avui també us en parlarem.
Anirem també a buscar el company Josep Maria Bonacci.
El tenim amb altres dos companys disposats a fer la ruta
de senderisme de llarg recorregut més popular de la Gran Bretanya,
amb més de 50.000 caminants l'any.
Té el seu inici a una petita ciutat,
al nord de l'àrea metropolitana de Glasgow,
i al llarg de 152 quilòmetres recorregut en direcció nord.
Van passant primer per les Terres Baixes,
després per les Terres Altes, a l'oest d'Escòcia.
Acaba una petita població a Fort William, capital de West Highland,
als peus del Ben Nevis, que també us en parlarem,
que amb els seus 1.344 metres és la muntanya més alta de la Gran Bretanya.
Avui, que també us proposem,
i acabarem el programa mirant, observant,
una impressionant posta de sol des del cim de la Mola,
a la Colla Jou. També us recomanarem visitar la cova que hi ha de camí cap al seu cim.
El Ricard Fernández portarà un fragment d'una escrita de muntanya,
d'un llibre clàssic, avui, Caminant.
Es diu així el llibre, és d'Henri David Toró.
En parlarem, és un autor de l'any 1815, és quan va néixer.
Avui parlem d'aquest escriptor, filòsof i anarquista, Estela Nidenga.
En parlarem, doncs, amb aquest fragment del Ricard Fernández.
Benvinguts al Pont de Maume.
I comencem parlant amb els companys del programa.
Ricard Fernández, bon dia, benvingut.
Hola, bon dia a tothom.
Òscar Cadillac, bon dia.
Bon dia, com esteu?
Escolta'm, des del cim del Montblanc, què es veu des d'allà dalt?
Doncs, espectacular.
Vam tenir un dia excepcional i unes condicions excepcionals,
cosa que no ha estat en tot l'estiu, el Montblanc estava millor que mai.
i el que estava malament és els refugis.
Els refugis, degut al canvi climàtic, tenen molts problemes pel tema de l'aigua
i el refugi nou del Gotete, molts problemes, estava pràcticament tancat
i amb reparacions pel tema d'electricitat, aigua i el manteniment, no?
És el de l'Aetet, eh?
El refugi aquest, eh?
El de l'Aetet Rus, el de l'Aetet Rus no tenia aigua, però, bueno, envasada sí,
però no tenia aigua corrent, perquè està desapareixent tota la neu per sota dels 4.000 metres,
cosa no habitual.
però, en canvi, la muntanya estava molt correcta, en unes condicions fantàstiques,
vam fer un horari molt bo i, bueno, i des de dalt, doncs vam poder contemplar des del...
No es veu el mar, però gairebé es veu el Bercors, es veu la Chartres,
es veu les muntanyes de l'Overland, el plató rosa del Montrosa de Suïssa, es veu el Serví,
la visió és espectacular, feia una mica de vent, feia fred i les condicions de la neu estaven molt bé.
Va ser una sortida molt agradable del Club El Picadós.
Ara en parlarem, després, què està passant a nivell climàtic, Rits?
Què està passant?
Simplement que la temperatura de l'atmosfera està creixent, està augmentant,
i, per tant, doncs, amb uns ambients tan sensibles a un simple gradient positiu que vagi creixent,
doncs, clar, això implica un desgel.
Un desgel, això està passant a nivell global, vull dir, fa anys ja s'estava parlant
que la via de tren que unia Beijing amb el Tíbet,
hi havia trams que passava, doncs, per una zona elevada, un antiplà,
l'antiplà del Tíbet, justament, doncs, que, en part, aquest terreny està gelat,
que se li diu un terreny que es diu permafrost,
i que aquest permafrost, que és terra gelada, que és un ferm molt, molt fort,
per les condicions d'elevació de la temperatura, s'està fonent,
cosa que desestabilitza el ferm de les vies.
Ara, fa poc, per televisió, vam veure fins i tot també els Alps italians,
els Dolomites, a la Marmolada,
que fins ara era una estació d'esquí, doncs, gairebé,
que durava tot l'any, fins i tot a l'estiu,
aprofitant la gelera de la seva vessant nord,
estan cobrint la neu i el gel amb teles per evitar que s'acabi fonent.
Aquí, perdón, aquí als Alps, el primer dia, vam anar a fer una pràctica,
ja que estàvem fent un curs a la Petit Verde,
i el que tenien era protegit el gel del coll,
perquè allà és una estació d'esquí,
inicialment era de muntanya, i allà puges en un telefèric,
i llavors, a partir d'allà del coll per avall,
arrenca, que baixes cap a la gelera d'Argentiar,
hi havia gairebé més d'un metro i mig,
protegit amb unes lones,
perquè allà el coll, que és on està sotmès pel vent
i per la secció del sol i tot això,
no desapareixes aquella neu, aquell glaç,
que després allò, amb l'entrada de l'hivern,
doncs, els manté una mica l'estació,
si allò desapareix, ja arrenques amb pedra,
ja no té l'interès per l'esquí, per el turisme,
d'alçada, i, bueno, doncs, clar,
però això està canviant ara amb uns passos
esgegantats des de fa uns 5-10 anys cap aquí,
es nota molt més que any rere any.
Sí, és un procés geomètric,
que això, si recordeu la conferència d'Al Gore famosa
d'una veritat incòmode, doncs,
ell ja parlava d'aquesta situació.
Són situacions cícliques, al llarg de la història,
la ciència ha demostrat, doncs, que hi ha uns punts màxims
que coincideix la temperatura atmosfèrica
amb els increments de CO2 a l'atmosfera,
i això és sempre cíclic.
Curiosament, aquests pics màxims
sempre són més o menys a la mateixa alçada,
excepte aquest moment.
Aquest moment hem sobrepassat
els pics dels últims milers d'anys,
que es repetia això,
i ara mateix l'hem superat de tal manera
que la davallada ningú sap què passarà,
perquè no ha passat mai a la història, això, no?
I, evidentment, doncs, aquest trencament
d'aquesta ciclicitat
és el que tots els científics
atribueixen a l'acció de l'home.
És la història nostra o la història...?
Història geològica.
Estem parlant de centenars de milers d'anys
que això està analitzat
a través dels gels de l'Antàrtida.
Això, una conferència que vas fer venir tu,
Òscar, el Jerónimo López,
també sobre l'Antàrtida,
també va mostrar exactament aquestes gràfiques,
i és, bueno, és preocupant
en el sentit que estem fent acumular
a la Terra i a l'atmosfera
una energia que fins ara no estava acumulada.
Però hi ha com grans altibaixos, no?
Ja sembla que a l'hemisferi sud
es nota molt més tot això,
cap a l'Antàrtida, cap a aquests llocs així,
i potser cap a l'hemisferi nord
va cap a una glacia, això.
Es comenta també una mica això, no?
Al capdavall, la història geològica
ens demostra que després d'un gran escalfament
ve una època de molt fred,
perquè, i és el que està passant ara,
els gels del Pol Nord, per exemple,
que són els primers que s'han fos,
i ara mateix el famós pas del noroest
ja està obert i hi ha unes grans disputes
perquè ara ja no hi ha gel continu,
sinó que es pot navegar per dalt.
Com que està vessurant sobre el mar,
no hi ha un increment del nivell del mar,
per exemple.
Però, que això és el que a molta gent
li preocupa, però en realitat
tota aquesta aigua freda
està entrant en els corrents del golf,
que és l'autèntic motor
dels cicles atmosfèrics de la Terra,
i el que pot fer és aturar-lo,
provocant que tot aquest oceà
es refredi, finalment,
i, per tant,
tota la dinàmica atmosfèrica
canviï cap a una situació de més fred.
També hi havia qui parlava
que això també pogués col·laborar
alguna erupció volcànica de gran magnitud
que també fes un efecte hivernacle
sobre l'atmosfera
i que impedís que entrés la calor del Sol.
Apocalipsis.
No, no, no,
no estava pensada la mateixa,
això és apocalíptic.
No, no, perquè tot això
és com quan parlen de...
Posar un exemple molt clar,
quan tu agafes una granota
i la poses en un pot amb aigua freda,
la poses a aquesta granota
dins d'aquest pot d'aigua freda,
i està tan tranquil·lament
i comences a escalfar el pot.
Amb aquestes condicions
la granota al final moriria escaldada
perquè no se n'adonaria
que a poc a poc
la temperatura s'està escalfant.
En canvi,
si posessis la granota
a la mateixa temperatura calenta
que ella ja s'havia anat acostumant,
de poses de cop i volta.
Evidentment,
la granota sortiria corrent, no?
Això és el que ens està passant a nosaltres.
No ens estem adonant
fins que ja les conseqüències
ja són manifestes,
com és en el cas d'Oscar,
ho puc comprovar al Paquistan aquest any.
Ara també als Alps.
Sí, però ho he notat més als Alps.
Aquest any, sobretot,
perquè recordo dels primers anys
que ja anava als Alps,
cap allà als 70 i pico,
haver pujat a la gelera dels bosons,
que pujaves en un poc camí
o per un petit telecadira,
i just baixaves del telecadira
i atreveçaves el bosc uns 50 metres
i estaves davant d'un espectacle grandiós
de tots aquells serecs
blanquinosos,
blabosos,
verdosos,
que semblava que entraven dins del bosc,
no?
I que antigament
ja hi havia gravats i litografies
que arribaven fins baix a Xamonics,
però això és el que t'explicaven
i parlaves de 200 anys enrere
quan es va pujar al Mont Blanc,
200 i pico, no?
I, clar, ara m'ho estava mirant
on arriba aquest telefèric
i està almenys gairebé 300 metres més amunt
i 300 metres més amunt
vol dir que tu ja no arribes
passejant per aquell bosc
perquè ja arribes a una zona escarpada
i en canvi allà podies anar a fer
zona de cascades de glas,
podies anar a fer petites activitats
i tot això s'ha anat transformant
de tal manera que està retrocedint
a passos adjagantats, no?
Sí, sí, és així, és com ho dius tu, eh?
No tan sols és el tema del gel
com a tal, sinó que, com s'ha vist aquest any,
que hi ha hagut fins i tot vídeos
en algun punt dels Alps
d'esllavissades tremendes,
un alpinista de l'entitat de Christophe Profit
va advertir per internet
del gravíssim perill que hi havia
a les grans parets clàssiques
de la Vall de Xamonics
perquè justament el gel que està soldant
les grans roques que constitueixen
aquests monòlids tan característics
del Mont Blanc
es desprenen perquè aquest gel
ja no és capaç de fer de ciment
i provocar esllavissades com la que va provocar
fa anys, la del Dru
El Torronda, que va ser fa...
El Torronda fa poquíssim
i a sobre es va poder gravar amb càmera
vull dir, hi ha unes gravacions
d'uns blocs tremendos
just travessant la traça
de la ruta clàssica d'allà, no?
Aquest vídeo que diu el Ricard
corre pel Facebook
si ho voleu localitzar
el trobarà fàcilment
perquè és un vídeo que a més es veu
com se derrumba pràcticament
tot un lateral de paret
parlàveu...
perdó, parlàveu abans de...
estem com al temps, eh?
parlàveu abans...
parlaves de les granotes
que els agrada la temperatura, eh?
Bé, és...
No, no és una granota
però li agrada molt també
la temperatura i el sol
en la següent convidada
li agrada molt el sol
i quan està al sol
fa les millors vies
no sé què passa
però ha fet esclat a Màsters
un 9A
una via que amb el nom
ja ens ho diu tot
i és la Mara Álvarez
que la vam tenir per allà
a Barastro, suposo
i que podem parlar amb ella
i felicitar-la en directe
després de l'estiu passat
que ja vam quedar
a Ere Vella
o Piriurat a Margalef
i ja vam parlar amb ella
ja va venir Tarragona també fins i tot
i ara volem doncs
també tornar-la a felicitat
per aquesta 9A
al setor Perles
amb aquest esclata Màsters
Mara Álvarez, bon dia!
Hola, bon dia a tots
és un plaer estar xerrant
amb vosaltres de nou
Bueno, escolta'm, enhorabona!
Moltes gràcies!
Bon dia, Mar, què tal?
Bon dia, Òscar!
Aquí estem una mica
pensant com se pot fer
una ruta tan difícil
i m'ha cridat molt l'atenció
del nom
un nom molt significatiu
Qui la va batejar
aquesta via?
Doncs imagino que el nom
li va posar
qui la va equipar
que va ser el Salvaserra
però d'això ja fa uns quants anys
perquè va ser, em sembla
a començaments
o a mitjans dels anys 90
i a vegades amb els noms
es poden trobar noms molt curiosos
Sí, molt visionari
molt visionari
aquest nom
Sí
Explica'ns, explica'ns
com és això
com és aquesta ruta
Doncs, és una ruta
que no és tan llarga
com l'Airevella
té uns 30 o 35 metres
Déu-n'hi-do
Però sí
està bé
Però, i la veritat és que és molt maca
té una...
es pot dividir en dues parts
té una primera part
que és bastant desplomada
i que és bastant física
que va per unes xorreres
i per uns plans
Després ve un repòs
que és així molt bo
que es pot descansar
empotrant un genoll
i després ja ve la part més difícil
que és el que li dona
el grau de la via
que és una placa així
una mica desplomada
que hi ha cantos molt petits
i enllaçar
totes aquelles seqüències
d'aquests cantos molt petits
doncs és el que
el que li dona la dificultat
a la via
I, per exemple
això de les xorreres
és com si agafessis un croissant
i te'l portessis
diguéssim
te'l anessis mirant
un croissant en cada mà
i vas avançant
són paral·leles
o són
disconformes
discontinues
són més aviat
discontinues
però
més o menys
vull dir
no són paral·leles
són discontinues
però vas agafant
una amb la mà esquerra
després l'altra
amb la mà dreta
vull dir
hi ha certa
certa continuïtat
I els peus
pengen
o també t'hi arrepenges
o treballes de talons
o com ho fas?
Té una mica de tot
aquesta via
és bastant complerta
i hi ha seccions on
t'has de tirar algun canto
i els peus se te'n van cap enrere volant
hi ha seccions on has de posar algun taló
i hi ha seccions on realment et recolzes
i t'has d'ajudar dels peus
és bastant complerta i és molt maca per això
Has fet alguna pel·lícula?
Ens mostraràs algun vídeo
o l'has penjat?
Hi ha el vídeo de l'encadena
del dia que vaig encadenar
que és així
casolà
que era el David
qui m'estava assegurant
anava movent la càmera
perquè feia
tot l'encadenament
i després hi ha unes imatges
més maques
que són d'uns vídeos
que m'han fet
els nois d'anamus films
que en el segon vídeo
al final es veu
doncs amb aquesta via
es veuen unes imatges
la veritat és que
molt aconseguides
i molt maques
Marc, bon dia
sóc Ricard Fernández
Bon dia
Bon dia
Escolta
quan arribes a uns nivells
de dificultat
d'aquest nivell
els matisos
deu ser el que marca la diferència
perquè estàvem repassant
algunes actuacions teves
i com per exemple
Mind Control
que deies que havia estat
molt dur
molt dur
que era com un límit per tu
en el seu moment
vull dir
què és el que fa
el 8C
més
el 9A
que realment
doncs
això
sigui tan significatiu
què és el que
que li dona
aquesta dimensió
Mira, jo crec
que la
que et podria respondre
una mica
amb l'exemple
de la granota
Estava escoltant
no crec
no crec que hi hagi res
que digui
que a partir
d'un moment diguis
a partir d'aquí
comença un altre nivell
és una cosa progressiva
vull dir
igual que per exemple
jo vaig notar
la diferència del 8C al 8C més
per exemple
doncs qualsevol persona
pot notar
aquesta mateixa diferència
del 6B al 6B més
oi sempre és una cosa progressiva
que realment
no te n'adones
jo quan
quan dic
en aquest cas
amb la main control
que em va costar tant
va ser perquè
fins aleshores
pel motiu que fos
doncs sempre la progressió
havia sigut bastant ràpida
mai havia treballat
les vies
tants dies
i a partir d'allà
pel motiu
que fos
doncs ja em van començar
a costar molts dies
molts intents
i per això vaig dir
ostres aquí ha canviat alguna cosa
però segurament
és una percepció personal
no hi ha
res físicament
de la via
que diguis
aquí hi ha un canvi
és tot molt progressiva
els graus són molt progressius
i sempre
que busques un grau superior
estiguis anant el grau que sigui
sempre es nota ara aquest canvi
perquè
Marc
quan
quan estàs treballant
realment
aquest nouat
devia costar
un seguit d'assajos
bastant
prolongat
potser
quina relació estableixes
amb aquest tros de paret
realment
deu haver una part
molt mental
i molt de
de fusió
diguem
amb la textura
de la roca
tu parles d'unes
xorreres
d'uns cantos
que em fa molta gràcia
que diguis cantos
quan estem parlant
d'un nouà
que deu ser una cosa
minúscula
quina relació estableixes
amb això
quin és el teu pensament
quan tu navegues
per aquest lloc
a part de l'estudi
realment de cada moviment
què és el que sents
perquè això
jo
se'm fa difícil
assimilar
aquest nivell de dificultat
fins i tot
a nivell de percepcions
seria
un tema
de supervivència
què és
aquesta intercomunicació
existeix
o és un deambular
únicament
per un lloc estudiat
és simplement
a vegades
la sensació
de dir
estic aquí
a la muntanya
escalant
fent el que m'agrada
tinc una via
que em motiva
i que vull intentar fer
llavors
hi ha seccions
més fàcils
i a les més complicades
dius
és complicat
i és el que m'agrada a mi
provar coses
que en principi veig
que no
que em semblen impossible
doncs vaig a treballar-ho
vaig a escalar
vaig a disfrutar
i que després
si el resultat surt
perfecte
si no
doncs m'ho hauré passat bé
provant tot això
llavors a mesura
que vas provant la via
doncs et vas motivant
si les coses van sortint
et vas motivant
cada vegada més
i és tot un procés
tu mental
de dir
és més de
vaig a disfrutar
el que estic fent
estic escalant
a la natura
i l'altre
ja vindrà sol
Escolta
i ara
quantes persones
al món
ho han fet
tu?
Tu ara
en quin rànquing
estàs
diguéssim?
Mira
si et dic la veritat
això dels rànquings
no me'ls miro
Bueno
ho he dit així
em semblava
que no és
el que tu persegueixes
però
clar
en alguna classificació
estàs
quanta gent
ha fet
aquesta
aquesta via
per exemple?
Aquesta via
de noies
hem sigut dues
de nois
sí que l'han fet
uns quants
llavors ja parlant
de quantes noies
han fet
dues vies
de nover grau
doncs
diria que som
quatre del món
però
això no vol dir
i és el que dic sempre
això no vol dir
que a vegades
diu
a vegades la gent
diu
ets de les millors
del món
no
he fet una via
evidentment
molt difícil
però
hi ha gent
que també
si volgués
si tingués
el temps
si tingués
les circumstàncies
adequades
també podria
fer-ho
per exemple
totes les noies
que competeixen
a copa del món
tot temps
que ja dic
a vegades
en broma
aquestes segurament
anirien a aquesta via
i a l'aire vella
i se les farien
no en 20 dies
sinó
no en 20 hores
tampoc
però en dos dies
se les farien
segurament
Sí, però això és una mica
un repte
que ens marquem
o que ens marquem
la gent
igual que per exemple
aconseguir també
cims
molt difícils
o rutes molt difícils
a grans muntanyes
vull dir que
no hi ha massa gent
que ho pugui fer
perquè requereix
també una dedicació total
tu ara ja portes
una població
de quants anys
parlem?
uns 10 anys
10
15
més de 10
13
13 anys
Déu-n'hi-do
vull dir que
el dit per cert
com està
ara
el dit
el dit
aquell dit
aquell
aquell
sí
no, doncs està
la veritat
pensava que
la lesió seria pitjor
en un moment
tot el que em va molestar
vaig dir
aquí s'ha trencat
algú
però sembla ser
que no
s'ha trencat res
que simplement
es tracta d'una sobrecàrrega
i que amb una mica
de descans
doncs es podrà
es podrà curar
i d'aquí una setmana
es podria estar de nou
entrenant
una altra vegada
unes setmanes
i mentre
fas coses
més
no tan
difícils
o fas un altre
tipus de
busques un altre
tipus de preses
o d'activitat
per mantenir la forma
bueno
ara mateix
estaven anant
a Riglos
a fer una mica
de via llarga
que és una cosa
que jo mai he fet
i que
el David
tenia ganes de fer
i clar
és la manera
doncs
si fas via llarga
doncs
ara li dones vidilla
el David
són dies més fàcils
que no t'obliguen
a forçar el dit
i amb això
doncs ja
és una mica
com descansat
i així
doncs cada any
faig una mica
unes setmanes
de descans
d'escalada
per donar
temps a la cosa
que es recuperi
i com te sents
quan
viene
l'aleje
del seguro
i passes
un bolo
d'aquells
de Riglos
hombre
això
jo sempre dic
que per fer
via llarga
es necessita
una altra preparació
sí
però mentalment
sí
per això mentalment
i en aquest class
clar
nosaltres
el que estem fent
són vies
bastant per sota
del nostre nivell
precisament per això
perquè aquesta preparació
mental
no la tenim
i clar
si veus
un aleje
i saps
que el que ve
en teoria
ho pots fer
per força
pots explicar
què és això
d'un aleje
ja com hem dit així
hem d'explicar també
que és un 9A
que hi ha gent
que no ho sap
ara ho explicarem
que és un 9A
perquè no
hi ha gent
que no sap
que és un 9A
potser que ho expliqui ella
perquè em sembla
que aquí
no ho sé
però sumant
tots els graus
que puguem fer
no sé si arribaríem
imagina't Marc
algunes calen mai
esportiva
ni clàssica
ni res de res
com la majoria
d'ugents
que no han estat
escoltant
ara aquest programa
què és un 9A
què és un aleje
primer el 9A
primer el 9A
doncs bé
totes les parets
que s'escalen
hi ha unes que són més fàcils
unes que són més difícils
doncs
sempre
per graduar
la dificultat que tenen
per mesurar
aquesta dificultat
doncs
tenim uns números
i unes lletres
igual que per exemple
amb esquí
seria una pista verda
una blava
una vermella
i una negra
amb escalada
tenim números i lletres
que van del 5A
o del 6
7, 8 i 9
després tenim lletres
l'A, la B i la C
el 6A
i el 5A més
6A més
6B, 6B més
6C, 6C més
i a mesura que es puja
amb aquesta escala
es va pujant de dificultat
llavors comença
amb el 5A
amb el 5
després ve el 6
i s'acaba mal
no ho ve
avui en dia
nosaltres diem
quinto o más
això es deia abans
i si segueix dient
encara
és que són la clàssica
sí, sí
home
abans
s'ha de dir
per l'Anna Mar
abans s'ha de dir
que aquesta escala
només arribava
fins al 6A
i es considerava
el límit
humanament possible
extremadament difícil
extremadament difícil
que deia més 6A
però es fa bé
l'escala internacional
europea
dies d'aquestes
que abans deien
que era 6A
s'han regraduat
avui en dia
i són 7ens
o sigui que
res en un altre
ja ha dit coses
molt difícils
perquè ningú s'atrevia
a marcar
el que era el 7er grau
fins que va venint
el senyor Reinald Messner
i ara
si ens expliquen
el de l'Aleje
si no
deixarem
el 9A
el 9B
en tenim alguna
aquí de 9B?
Auliana
tenim una
Auliana
la
dura dura
que li diuen
la segona
la d'una
hem de fer una secció
de noms
noms de vies escalades
i de sector
ui
això és un món
vinga
9A
9A seria per tant
estaríem parlant
d'una paret vertical
amb desplom
amb poc llocs
per agafar-te
llocs que t'has d'aguantar
pràcticament el cos
amb un dit
no?
Depèn
a vegades
hi ha vies
per exemple
vas a un 6è
que és de placa
que té cantos molt petits
i
bueno
i he fet vies d'aquestes
i penses
com serà un 7è
o com serà un 8è
i a vegades
no són tant els cantos petits
sinó per exemple
el que desploma la via
o
cantos també així
plans
hi ha molts factors
que intervenen
si haurà de passar por d'això
o la pel·lículeta
aquella
em sembla que és del Dani
Andrada
que està passant
allò no és un desplom
sinó que és un extraplom
que és un sostre
i hi ha molt bones preses
per poder-la anar passant
ha enganxat
molt bones preses
relativament
clar
està molt fort
i són diversos metres
i per poder-la estar passant
totalment pla
com una aranya
passa a un sostre
i
i
i bueno
i va enganxant els peus
va fent moviment
i amb els braços
i contorsionant el cos
i en sé que els peus
les cames avancen
els braços
i després
s'arriben els braços allà
i que les cames
darrere
vull dir
és tot un
un malaberisme
no?
cert
bueno
i aquí parla
d'una aproximació
al món de la dansa
no?
i de fet
la dansa també s'ha acostat
a l'escalada
en aquest sentit
perquè hi ha uns moviments
molt precisos
i realment
i l'elasticitat
l'elasticitat
i la tècnica
i el moviment del cos
doncs
demana uns moviments
no?
unes suavitats
quan més harmonia
diguem
tens aquests moviments
doncs
més possibilitats tens
doncs
d'efectuar-los
no?
bueno
estem escoltant
un mestre
una mestre
però
el refugi es posa música heavy
uf
de tota mena
de tota mena
mar
l'alege
va
que ja
anem fent pedagogia
sí
doncs
les vies de mesura
que
clar
per no
anem assegurats
amb una corda
per si calos
doncs
bueno
que caiem sempre
no anar al terra
i llavors
anem passant la corda
per uns seguros
que diem
a veure
això
caiem sempre
caiem
hi ha moments
que no es pot caure
quan hi ha n'aleges
per això
sí
però en esportiva
això precisament
no és gaire habitual
sí que pots trobar
algun
en algun moment
però no
no és habitual
perquè en esportiva
no
no es busca tant
el risc
la part mental
sinó la part física
doncs
anar al límit
a la part física
la part mental
doncs
pels n'aleges
ja estan això
a les vies llargues
llavors
si ens ven
passant la corda
per uns seguros
per no caure
i llavors
doncs
sobre l'home esportiva
aquests seguros
doncs poden estar
per exemple
a dos
tres
quatre metres
això es considera
prudencial
per exemple
la distància
entre un seguro
i l'altre
és de
en cas d'exemple
set metres
que és bastant
perquè llavors
la caiguda
seria de
set metres per dalt
més set metres
per baix
ja serien
més
l'elasticitat
de la corda
ja serien uns 15 metres
doncs
això ja seria
un alege
quan hi ha molta distància
entre seguros
i la caiguda
és molt gran
has tingut aquesta sensació
aquesta caiguda?
home
en algunes vies
sí que
s'han tingut caigudes
importants
i a vegades
t'has de saltar
algun seguro
perquè no pots xapar
i
caigudes
d'uns quants metres
sí
el que passa és que
sempre
de forma controlada
ho en vies segures
o en vies que són desplomades
que ja no tens perill
mentalment
clar
canvia molt
per exemple
doncs
d'una caiguda
que vaig tenir
de 20 metres
al FIRE
i
clar
el tema
és que el seguro
damunt
no és bo
i si s'arrenca
ja només depens
de la reunió
i del flanqueig
i tot això
pot tenir unes conseqüències
catastròfiques
clar
això és el reforç mental
que a més a més has de fer
o sigui
que no pots caure
perquè a més a més
però clar
si se t'arrenca
el marlet
la bola
o el que estàs agafat
llavors t'agafa la moto
que la moto
és quan la cama
comença a tremolar
això és tot pitjor que hi ha
no, no t'ha passat mai això
no, que la cama
comença a tremolar
tremolar, tremolar
i la moto
i tant
això ens ha passat a tots
com veus
el seguro lluny
que vas amb els braços inflats
que no arribes al següent canto
et comença un temble
que
això és el ritme iniciàtic
de l'escalada
quan has passat això
ja està
llavors què li dius
cuerdes como cables
no?
és que l'argot de l'escalada
també és molt curiosa
un dia podem parlar
només d'argots de l'escalada
i tant
ostres, ostres
i cada generació
té el seu argot
ets un lolo
quan te diuen
que ets un lolo
què vol dir?
quan te diuen
ets un lolo
no te'n diuen això?
ara m'ho comencen a dir una mica
jo sempre dic
que a mi no m'agrada
que m'ho diguin
perquè ja no em veig
com un lolo
i van lolo
una persona
que fa molt grau
jo recordo
abans
doncs
potser als anys 80
quan va començar
tot el tema
de l'escalada esportiva
i es va generar
doncs
entre l'àmbit
de Santa Cecília
i tota aquesta colla
que érem
doncs
uns noms
que era
l'Àstir
per exemple
que era
l'Àstirastú
que és en via llarga
l'Àstirastú de primero
perquè jo no vull passar
per aquí
o els Kelis
que eren els que limpien
les motxilles
quan deixaven les motxilles
de baix
o bueno
hi havia tot un seguit
de noms
els bolosteguis
que eren els tios
que estaven
supercatxes
era molt divertit
la veritat
i al final
ho incorporaves
amb una normalitat
en el llenguatge
com si fos
de tota la vida
és que tot això
ens ho ha suggerit
el nom
l'Esclata Masters
és que és graciosíssim
la veritat
és que l'àmbit
de l'escalada
té un punt
irreverent
i de trencador
que a vegades
queda subjacent
sobretot ara
que tot sembla
molt sa
i molt esportiu
però
molts noms
molt irreverents
que no els direm
ara aquí
perquè no toca
terriblement
sobretot
a Montserrat
hi ha noms
que esclata
sense paraules
tremendo
Marc
que arribarà
el fred
d'aquí quatre dies
jo proposo
que facis
un diccionari
de l'argot
que no sé
si n'hi ha cap
això de cara d'hivern
no fa un diccionari
d'argot
d'escalada
estaria bé
una cosa ja
de muntanya ja
però d'escalada
no n'estic segur
jo en el llibre
vaig fer un conte
en el llibre
vaig escriure
posant diferents nivells
de llenguatge
els diferents tipus
de muntanyens
que hi havia
i era molt divertit
perquè realment
és que
crec que un lingüista
podria tenir molt de camp
per córrer per aquí
sí, sí
podria ser molt divertit
la veritat
doncs au
alguna via
properament
tens alguna
propera escapada
per aquí
per allà
no, ara no
com tinc
el dit així
una mica tocat
el que faré
segurament serà
prendre'm aquest descans anual
i després ja
com bé dius
com arriba el fred
ja tancar-me el plafó
a entrenar
i ja de cara
l'any que ve
ja pensarem
ja pensarem
què fer
i preparar potser
alguna conferència
veig que al blog
ja parlaves
de la teva experiència
aquí a Tarragona
suposo que
tindràs alguna cosa
més a explicar
a partir d'ara
espero que sí
vaja
espero que sí
a poc a poc
doncs alguna
alguna altra xerrada
va sortir
va sortir
narrant
d'aquesta primera
de Tarragona
i bueno
sempre alguna cosa
algun anèdote
nova
sempre hi ha per explicar
molt bé
Mar
Mar Alvarez
la naruada
novament
per aquest esclata
màsters
aquest segon
nou AT1
i que en vinguin més
eh
doncs
felicitats
moltes gràcies
moltes gràcies
una abraçada
que vagi bé
que ens veiem
igualment
un plaer
adeu
adeu
la Mar Alvarez
que a banda
bona
bona
no boníssima escaladora
bona persona
també
que també
molt maca
com va estar aquí a Tarragona
vam poder parlar-hi
una bona estona
i és una gran persona
a més a més
de gran escaladora
molt introductora
a veure si ens anima
a poder fer
aquestes rutes
tan difícils
s'agraeix
s'agraeix
que persones
amb aquest nivell
esportiu
tan elevat
que podria ser
equiparable
doncs
a un esportista
d'elit
de qualsevol
altra disciplina
tingui aquest nivell
d'accessibilitat
i
i
i empatia
no
s'agraeix moltíssim
perquè
aquestes persones
tenen la gran
possibilitat
de
divulgar
el que realment
és
és
tot aquest món
en el que es desenvolupen
d'una manera
extraordinària
i és una sort
poder comptar
amb aquestes persones
en aquest nivell
si entreu
al perfil
del pont de Mahoma
al twitter
arroba
pont de Mahoma
veureu un vídeo
empatjat
el vídeo aquest
de la mar
que comentava ella
i veureu
us podeu fer una idea
de la dificultat
d'aquesta
d'aquesta via
arroba
pont de Mahoma
o si no
també al facebook
punt com
barra pont de Mahoma
també trobarà
aquest vídeo
de la mar
i veureu
que és aquest esclat
de màsters
aquesta via
imponent
Ricard
quin llibre portes
avui
d'un
anarquista
estadounident
sí, sí
estem seguint
el rastre
persones
que potser
com a practicants
no eren
un exemple
però
que dins
de la seva ideologia
la seva mentalitat
o el seu argumentari
troben en la muntanya
una referència
important
o el fet
de caminar
o de pujar
a muntanyes
doncs troben
aquí
un punt
de recolzament
per suportar
la seva
idea
Turó
era una persona
un filòsof
escriptor
dels Estats Units
del segle XIX
se li atribueix
un caràcter
també
amb ideologia
anarquista
curiosament
que
a vegades
confonem
o identifiquem
els anarquistes
amb unes actituds
trencadores
caòtiques
irreverents
i violentes
i jo
sempre
sostinc
que
els fons
de l'argumentari
anarquista
encara
té
un fons
molt positiu
jo crec que veu
de les fons
de la il·lustració
directament
d'un gran
humanisme
i molts d'aquests autors
que ja n'hem llegit
algun nosaltres
mostren realment
una fe
amb la natura
i amb la muntanya
com a expressió
de la natura
francament
important
i això
s'ha d'agrair
perquè tots els excursionistes
i muntanyencs
moltes vegades
també tenim aquesta percepció
de la muntanya
i la natura
com a escola
i vaja
m'ha agradat
trobar aquest d'això
aquest text
va escriure
aquest text
que es diu
Caminant
Walking
i crec que
moltes vegades
expressa
en aquest text
aquesta
idea
que tenim nosaltres
d'anar
caminant
anar fent
fins i tot escalant
quan escales
i navegues
tens un sisè
d'aquest sisè
i setè sentit
que parlem a vegades
que ens fa anar
cap allà on hem d'anar
i que és molt de mental
ara llegiré aquest text
i ja veureu
que en aquest sentit
podem tenir
aquesta percepció
Què és allò
que de vegades
fa tan feixut
decidir
cap a on hem d'anar
crec que existeix
a la natura
un subtil magnetisme
i que
si cedim
inconscientment
a ell
ens atreçarà
de manera correcta
el camí que prenguem
no és trivial
hi ha un camí
adient
però som molt propensos
per estupidesa
i anant a la babalà
a triar l'errònic
desitjaríem prendre
aquell camí
que mai no hem emprès
en aquest món real
i que és el símbol
perfecte
que ens agradaria
recordar
en el món ideal
i interior
i si de vegades
trobem difícil
la seva direcció
és
amb tota seguretat
perquè encara
no té existència clara
a la nostra ment
doncs molt bé
caminant
aquest llibre
aquest text
aquest fragment
a Denry David Turó
1815
1862
escriptor
filòsof
anarquista
estadounidense
doncs que
va dedicar
nou anys
de la seva vida
a la seva redacció
definitiva
sí, sí, sí
ell va ser un text
que va anar elaborant
aquest autor
se'l coneix molt
per un altre llibre
que es deia
Walden
si recordeu
a Barcelona
hi ha un edifici
que és el Walden 2
Walden 2
que és obra
de l'arquitecte
que és Ricard Bufill
que està a Sant Just
d'Esvern
i es basa
justament
en les idees
d'aquest pensador
tot el seu disseny
es basa
en aquest escrit
de Turó
penseu
que realment
és una persona
amb un recorregut
que ha arribat
fins als nostres temps
doncs és la
recomanació literària
d'avui
anem a buscar
el company
el Josep Maria
Monachí
que el tenim
per algun lloc
no sé on deu estar
però
mullant-se
mullant
potser sí
com ho tenim
això
la millor no
la millor sorpresa
i plau
diu que està en un taxi
doncs anem a saludar-lo
Josep Maria
hola
què hi ha
com per any
on estàs
bé bé
aquí dintre d'un taxi
que ens porta
a la primera etapa
hem tingut un viatge
a l'avió
un viatge en tren
i ara hi ha l'últim
que és un tram
que fem en taxi
fins a
el que és la primera
etapa del dia
avui hem de caminar
24 quilòmetres
i bueno
i encara esteu en el taxi
molt bé
molt bé
si no crec que tardem
massa amb arribar
i llavors
preparem una miqueta
la motxilla
que les portem així
una miqueta
encara no preparades
per la sortida
i ja
començarem a caminar
perquè és que tenim ganes
de començar a caminar
et trobem a faltar
però ens en alegrem molt
que estiguis fent
aquesta travessa
perquè
et tocava
jo també
et tocava
i ara
no ens facis patir
a veure si no
podràs aguantar bé
aquests 24 quilòmetres
apa
no sé
no sé
l'hostaleria
m'aixaca molt
i ja ho veurem
ja ho veurem
jo crec que sí
però bueno
anirem amb calma
disfrutant
tenim sol
que aquí a Escòcia
és raro
en tenim
programat
que només tindrem
el dia
un o dos dies
que el rest
que el rest
de les jornades
es fa en el temps
bé
que era el més important
el que es preocupava més
i bueno
res
avui comença
aquesta primera etapa
que recorre tot el llarg
de l'or del món
que és un llarg
que hi ha aquí a Escòcia
i res
estem els mosquits
i arribava a dormir
per veure si ho dono
agafant
ho diré
pujar a Ben Nevis
per l'aresta
que ve del nord
per poder veure
totes aquestes parets
però tot dependrà
del temps
ja intentaré fer-se
les forces fotos
i informar bé
de com està
tot el tema
i per la proximitat
del món
Josep Maria
per la proximitat
del mar
que fa que es produeixi
aquesta inversió
i aquest canvi
no?
Sí, sí
si trobéssim
boira o núvols
no quedaria més remei
que fer la normal
per no tindre
cap absur
i anar fent
vull dir
a principi
pujaríem
estar preparat
per la normal
però si el temps
fos com avui
que fa sol
no descartem pujar
per l'aresta nord
que és una aresta
que es fa caminant
que en principi
no necessitem material
de seguretat
i agafar
bones fotos
de tot el que és
les parets
i un ambient
més alpí
que no l'altre
que és
una miqueta
com a se feu la idea
és com pujar al Puigmal
per la normal
per
per els lloms
llavors no
on dormireu
Josep Maria
on dormireu
què porteu per dormir
però en principi
la primera nit
no portem tende
i portem bivac
però la primera nit
dormirem
en un hostal
perquè ja anàvem
tan justos
entre el transport
i el caminar
que arribarem tard
i vam preferir
tindre programat
és l'única cosa
que tenim programada
després
ja és
cada dia
intentar buscar per dormir
i si no trobem
doncs tende
una miqueta l'aventura
perquè precisament
el que volíem evitar
era portar-ho programat
portem motxilles
de 12-13 quilos
perquè portem tot a sobre
no hem contractat
cap tipus de servei
de portamaletes
ni res
vull dir que
ens ho fem tots nosaltres
i era una miqueta
buscar
dintre d'un trekking
que és fàcil
buscar aventura
i buscar complicar-lo
una miqueta
no s'emocioneu massa
primer dia
i apreteu molt
aneu amb un ritme
el ritme és la clau
i que pugueu disfrutar
i gaudir
tinc un bon mestre
que ets tu
que el Marroc
ens vas ensenyar
una miqueta
que no cal córrer
per arribar als lloc
i ja això
ho tenim molt present
a més vas amb dos companys
que vam estar tots plegats
sí, sí
vam estar al Marroc
porto aquí
el Jordi
el Pedro i el Jordi
i el Pedro Gonzalo
de València
que van estar al Marroc
i bueno
ja ens coneixem fa temps
i ja sabem
que no podem apretar
i que hem d'anar de tranquils
molt bé
doncs si voleu veure'ls
la imatge
també està al Twitter
l'hem penjat
una imatge vostra
del triu
del triu
n'hi ha un que és més al
dels tres
n'hi ha un que és molt alt
el vol mig
tu et veus molt jove
Josep Maria
sí, sí
jo soc jovenet i guapo
i ara t'es regeixement
dintre més pujar l'avió
deu anys de cop
sí, sí
la pol que vaig passar
tio
jo els avions
me foten molt de llu-lu
puc escalar sense corda
tio
però ara pugem un avió
que m'acollona
molt bé
escolta
que vagi molt bé
el programa
està anant molt bé
i escolta
ja us anirem informant
puntualment
de cada etapa
per whatsapp
o per name
i ja anirem donant notícies
dia prevista arribada
més o menys
més o menys
o bueno
vol de tornada
arriba el dia nou a Tarragona
arriba el dia nou a Tarragona
perquè
hem escurçat una miqueta
haurem d'apretar una miqueta més
hi ha etapes de 15 quilòmetres
que les hem convertit en 25
per poder fer algun cim
la nostra idea és fer el Ben Nevis
i poder fer alguna cosa més
molt bé
la setmana que ve
dimecres torneu
en principi
ben Nevis
contra Viento y María
i tant
aquest l'hem de fer
si no
que diran de naltros
Josep Maria
sobretot
Josep Maria
una abraçada
disfruteu molt
gràcies per trucar
i escolta
una abraçada també
a tots els tuyents
que això és una aventura molt xula
el paisatge és molt bonic
i després
quan havem
tingut aquesta experiència
a veure si la podem
parlar bé d'ella
i que la gent s'apunti
i tant
no tots
és camí de Sant Jaume
que està molt bé
però també
l'hem de Nevis
el podem disfrutar
per cert
Josep Maria
que ara escoltarem
l'aposta del Sol
des de la moda
de Coll de Jou
molt bonic
i amb els atacs 12
vam passar una jornada
molt molt pàntica
l'estiu 12
molt bé
doncs ara ho escoltarem
també acostarem els soñents
aquest moment que vam viure
en aquest punt
d'aquí del territori
vam recordar
el nostre company Jordi
Frisac
allà dalt
va ser molt emotiu
i la veritat és que
és la nostra montanya
una abraçada
vinga
abraçada
adeu
adeu
adeu
home
tothom em parla molt bé
relaxant
el camí de Sant Jaume
molt relaxant
i el d'Escòcia
és una alternativa
tot s'acaba
el camí de Sant Jaume
i tant
és que a mi no se m'hagués
d'acord
mai
abans que ho expliqués ell
el Josep Maria
d'anar a fer
un santerisme
a Escòcia
t'imagines els castells
el whisky
en fi
les destilleries
el viatge que es ve
a Escòcia
per aquí
aquest altre
em sembla molt més atractiu
a Irlanda també hi ha
tots aquests llocs
els anglesos
ho tenen
és que
és el que
els comentava abans
i hem d'entendre
que hi ha una manera
de viatjar
de conèixer el món
que és a partir
de la muntanya
i de caminar
i de caminar
conèixer els paisatges
que potser
és el més íntim
la base íntima
de qualsevol cultura
i qualsevol manera
de ser
de qualsevol país
més que anar
a prendre un cafè
que potser també
és conèixer els seus paisatges
i visitar-los
d'una manera
més profunda
potser deixes de visitar
museus
i grans monuments
però realment
tens un coneixement
més profund
caminant
per a aquests
aquí als Alps
va estar hospedat
el Club Alpenfranç
que està
a la maison
de la muntanya
que està
al poblet
de l'Etur
que està
a uns 12 quilòmetres
de Xamonix
i allà
a l'habitació
vaig coincidir
amb un
gran caminant
un francès
que anava sol
ens va preguntar
on aneu
dic
anem cap al Mont Blanc
i diu
jo vaig cap a
diu
he fet el camí
de Sant Jaume
i ara
estic fent
el tour
de Mont Blanc
i dic
bueno
doncs
ara et queda
fer
Sant Jaume
Roma
i diu
ja ho he fet
també
o sigui
ja la gent
coneix
l'entorn
coneix
les poblacions
i les civilitzacions
mitjançant
caminant
caminant
sí
és que
a veure
mirant
informació
per exemple
d'aquesta zona
d'Escòcia
t'adones
que
potser
l'administració
d'allà
pren consciència
del valor
que té
plantejar
tot un seguit
d'itineraris
amb una certa
infraestructura
que és una manera
de veure
una manera
de fer
muntanya
però d'incorporar
el concepte
de turisme
i facilitar
el pas
d'aquestes
persones
per aquí
crec que aquí
tenim moltes
iniciatives
disperses
molt bones
podem parlar
de les iniciatives
que estan prenent
els consells
comarcals
i la diputació
sobretot
senyalitzant
i divulgant
camins
però
el sanders
de gran recorregut
també està molt bé
però potser
falta
el propòsit
igual que hi ha
un císter
a la ruta
del císter
justament
que hi hagi
una motivació
una mica
extra
anem a
inspirar-nos
anem a mirar-nos
des del cim
de la mola
de Coll de Jou
amb una posta
de sol
eren
de fet
l'hora
de bucàs
a tres quarts
de nou de vespre
més o menys
com vam arribar
a dalt
amb el company
Josep Maria Bonacci
amb el matís
Ricard Fernández
que està aquí
també va vindre
el xiqui
l'altre company
l'aubert
i el càmera
i el càmera
hi havia una càmera
d'estiu 12
el Sergi
que també ens va filmar
i es va poder veure
en aquest espai
d'estiu
de les companys
de TAC 12
anem a escoltar
en aquest moment
aquesta posta
de sol
imponent
al cim
de la mola
de Colldejou
Som al cim
de la mola
de Colldejou
a 914 metres
i acabem de ser
testimonis
d'un fet
extraordinari
som uns privilegiats
acabem de veure
acabem de veure
des d'aquí dalt
una posta de sol
a l'horitzó
i us la podem explicar
perquè l'acabem de viure
l'acabem de viure
i com ha dit
el Josep Maria
el Bonacci
fa una estona
doncs aquest sol
demà tornarà a sortir
i per tant
començarà
un dia nou
però nosaltres
aquesta experiència
ja la tenim
per tant
ja la portem dintre
i ja no l'oblidarem
mai més
Ricard Fernández
bon dia
ei
bona nit
quasi
a punt de
a punt de
fer-se de nit
ja
Josep Maria
bona nit
bona nit
tres quarts
de nou
de la nit
exacte
puntualment
el sol ha marxat
quan havia de marxar
i aquí estem
ara començarem
a baixar
a poc a poc
esperem que no ens ataquï
cap dip
que segons diu la
l'agenda
és sona de dips
i sona perillosa
però bé
esperem que no
esperem que no
una pregunta
Josep
jo ara seré
l'entrevistador
sé que és la primera
vegada que vens
sé que és la primera
vegada que veus
la posta de sol
aquí dalt
que en tens
que dir de tot això
que has viscut
he de dir
que és la primera
vegada que vinc
perquè ja soc d'esportiva
i dir-ho més
cap al Montsant
que està allà baix
cap al Montsant
cap a Prades
és el defecte
que veiem
és que fem
escala esportiva
tot i que pujant
he vist unes parrets
verticals
equipades
no?
Bueno
en algun lloc
hi ha vies
hi ha vies
amb alguna part
de la banda
de Torre de Fonta
ovella sembla que sí
que hi ha vies
d'un 3 o 4 llargs
i equipades
ja ho veurem
no sé
possiblement
algú també
amb les ganes
de fer esportiva
o no
en aquell lloc
tan emblemàtic
doncs també s'hi haurà ficat
segur
bé que ha sigut un privilegi
pujar aquí dalt
a més pujar de la teva mà
que ens ha anat explicant
a nosaltres
i als soients
de l'estiu 12
dels companys de TAC12
el Josep Maria
aquest estiu
ha fet un seguit
de programes
amb recomanacions
de rutes
per aquí
per l'entorn
i aquesta és una d'elles
de fet
la moda de Collajou
i tota l'ascensió
a més a més
amb la llegenda
del Carrasclet
que us explicarem
amb aquell bosc
impressionant
aquest bosc que hem creuat
que hem trobat bolets
tot i que no eren comestibles
però hem trobat bolets
l'ascensió fins aquí dalt
aquesta part de dalt
del cim
el castell
dels carlins
que hi ha aquí dalt
les vistes imponents
del Camp de Tarragona
que el Camp de Tarragona
ens explicava
el Ricard
que no és ni de bon tros
tal com era
fa molts milers d'anys
sinó que era totalment
diferent
se'n va amb el que veiem aquí
que és la serra
del Montsat
de fet tot el Camp de Tarragona
es va enfonsar cap a baix
i tenim aquí davant
una gran placa tectònica
que va fins no sé
quants quilòmetres
cap amunt has dit
de fet tot això
resultat de l'impacte
de la placa ibèrica
contra Europa
i tot va lligat
amb els moviments
justament aquí
estem en una de les zones
que s'ajunten
dos sistemes
de serralades
el de la serralada ibèrica
i el de la serralada
costero catalana
és un lloc
molt interessant
per veure la geologia
i efectivament
la mola de Coll de Jou
és una de les parts
que queden
d'aquell antic massís
que va donar lloc
precisament al Montsat
que ara sembla que sigui
més alt
que fins i tot aquest massís
i el Camp de Tarragona
encara va baixar més
i encara més
tros de continent
que ara està submergit
sota la Mediterrània
jo he trobat a faltar aquí dalt
un monument
al Carres Clat
hem anat a la cova
hem anat a una cova
que creu aquest sistema
de punta a punta
hem pogut entrar dins
hi ha també un efecte
de la llum
de l'aigua
de les gots
que acaben del sostre
imponent
que sembla que vagi
a les constel·lacions
una cova
que has trobat
una pala a l'interior
a l'entrada
que és per treure la neu
és a dir
tenim cova
tenim muntanya
tenim cim
tenim de tot
tenim guerrillers
tenim éssers mitològics
i tenim
el càmera
de TAC-12
que ens acompanya
que no és muntanyeng
les meves primeres experiències
a la muntanya
crec que han sigut amb mi
espero que li hagi agradat molt
aquesta experiència
que hem tingut junts
i no sé
potser ell te podrà explicar
què he viscut avui
amb aquest aposta de sol
i amb aquesta muntanya
que potser és cim
perquè havíem fet excursions
però no havíem fet cap cim
que n'has de dir tu
Sergi de tot això
la veritat és que sí
de ser un inexpert
bueno
i continuo sent un inexpert
en el món de la muntanya
però sent un incult
doncs he acabat
sent
bueno
que m'agrada
vamos
i bueno
la meva dona
que li agrada molt
i m'estira
m'estira
sempre li hauria agradat
casar-se amb un home
muntanyeng
i bueno
intento
doncs comploure-la
amb tot el que pugui
tornarem amb ella
tornarem amb ella
tot el que pugui fer
doncs benvingut serà
les has aduït
les portes cap al teu terreny
l'has fet muntanyeng
i això quan contepi aquest cuc
ja no marxa
no marxa
no
jo crec que
veure
hi ha persones
que potser no els agrada
i ho deixen estar
els que tenim
una certa predisposició
quan ens ha enganxat
el cuquet
no ens deixa mai
de la vida
tota la vida
estarem aquí
sigui en un lloc molt alt
sigui en un lloc molt baix
però espectacles
com els que hem viscut avui
doncs ja
veus
no cal anar
a llocs exòtics
aquí al costat de casa
salvant diferències
la muntanya
és muntanya
tant si té 8.000 metres
com si en té 914
l'esperit que condueix
és exactament el mateix
la bellesa la veuen
els teus ulls
principalment
llavors
i la codifica
el teu cervell
tu ets capaç
de veure una cosa preciosa
i no sàpigui el que és
i no agradar-te
si vens aquí
i aquest aposta sol
no et diu res
doncs llavors
que tens un problema
jo crec que
a tots els que estem aquí
ens ha agradat
ho hem disfrutat
i jo ara
si voleu
us recomano
que anirem tirant avall
perquè
a mi el dels dips
em fot una miqueta
de alguna cosa
jo me les tinc totes
tampoc
a mi em dóna una mica
de mal rotllo
perquè ja
m'ha insistit molt
i a mi això
em fa molt iu iu
per la nit
companys
que tenim aquí l'Albert
l'Albert
que com vosaltres
portem una samarata
del Copa Picadors
a veure si me'n regaleu una
jo ja ho deixo anar
de Culau Blau
ja vaig de Culau Vermell
partada Sant Ono
Albert
què tal?
com ha anat això?
molt bé
molt bé
una jornada molt bonica
no puc apagir gaire cosa
ho han dit tot aquí
els companys
aquí a la Mola
ja hi havia estat
pujant des de l'altre
banda i durant el dia
però és cert
que la pujada
que hem fet avui
per a aquesta altra banda
i puguem veure
aquest espectacle
de la posta del sol
vull dir
sense paraules
he estat diverses vegades
aquí
han sigut totes
molt diferents
i totes molt especials
i totes tenen
un encant especial
tenint en compte
el plus d'avui
amb la posta del sol
és una experiència
realment preciosa
que recomano
que si la gent
no ho pot fer
que s'animi
hòstia ho heu escoltat això
escolteu, escolteu, allà baix
ho sentiu?
sí
no m'agrada el soroll aquest
anem baixant
a mi tampoc
jo no he sentit res
no
alfons, alfons
escolteu, escolteu, escolteu
jo tiraré ball
anem baixant
anem baixant
a mi
anem baixant
anem baixant
anem baixant
anem baixant
anem baixant
a mi què va passar
anem a sortir corrents
però
per potes
un altre dia explicarem
què són els dips
però
noi
poca broma
estar allà dalt
a mercè
d'unes bèsties
com aquestes
legendàries
no fa gens de gràcia
que no estem regats com l'Òscar, que es troba
ossos per allà a Vilamós, i clar...
L'altre dia em va atacar un gos allà al Montblanc
mentre estava parlant amb Catalunya Ràdio.
Ho han explicat, ho han explicat pel Twitter,
quan t'entrevisteu, ho han explicat al Twitter,
que d'aquí vist he fotut una...
Estava al mig d'un canvi, va vindre un gos disparat
i em salta al damunt.
Sort que no em va fer res.
Bueno, i escolta, els perills que s'ha d'enfrontar
a un opinista. Era un gos o era un dip?
Bueno, la veritat és que era fosc
i potser era un dip.
Doncs marxem, marxem.
Gràcies a Ricard Fernández,
a Oscar Cadillac, al company Jordi Mena,
que no el tenim aquí, però també el tenim molt present,
que un dia hem d'explicar tot allò que ha fet,
tot allò que ha equipat aquest estiu, que ha equipat moltes vies.
Ha obert moltes vies, no ha equipat.
Ah, ara.
Ha obert vies noves,
i per tant un dia ha de venir aquí a explicar-nos-ho,
perquè són vies que al cap i al cap les podrem gaudir tots.
Ell i l'equip s'han pogut
obrir-les, segon dia ens l'explicarà,
i també el Josep Maria Mena, que el tenim per allà.
El Josep Maria Bonacci.
Josep Maria Bonacci, és que estic passant amb els dips.
Jo el Maria Bertran a la part tècnica,
amb aquest no m'equivoco, jo el Maria Bertran a la part tècnica,
i ho deixem en un moment que vam viure al poble,
amb els nens del poble, perquè ells ja en serien
de Coll de Jou, ells
li havien sentit a parlar dels dips, eh?
Us esperàvem, no?
Hem arribat amb la Lluna, que ens acompanya de nit,
no han vist dips. No han vist dips, però
la cosa estava
calenteta, eh?, allà dalt.
Tu creus que aquí al poble, a Coll de Jou,
han sentit a parlar mai dels dips o no?
No ho sé, preguntem-lo. Aquí tenim dos noietes,
com els dieu? Jo em dic Ainhoa
i jo em dic Alba.
Heu sentit a parlar mai dels dips?
No. I tu?
No. Sí, tu saps
el que són els dips? A veure, vine cap aquí.
Vine cap aquí, vine cap aquí. I altres noies
estem a la plaça del poble, ara mateix,
a costat mateix d'aquesta església fantàstica.
Com et dius, tu? Jo, Pau.
Pau, els dips, què són els dips?
Uns animals que, per la nit,
corren pel dip.
I aquests animals, què fan?
Saps o què? Això ja no.
Tu n'has vist mai cap o no?
No.
Aquest sí, però
movent-se no.
Quiet, n'ha vist un de quiet, eh?
Bueno, ara us ho explicarem. Els dips eren gossos-llop-vampirs,
que durant el segle XVII i el segle XVIII
van tindre tota aquesta contrada,
aterrorificada que no els ataquessin aquests gossos,
perquè et sucralaven la sang a les besties i a les persones.
la por que tenien era enorme, no?
I això va ser fins al segle XVIII.
Vull dir que...
Segurament no existien, però no se sap mai, no?
Que em penseu, existien o no existien?
Que existien.
I tu què dius? Com et dius tu?
Gerard.
Tu què dius, Gerard?
Que no existien.
Té clar, eh?
Llavors potser era per fer por a la gent.
Jo crec que sí, eh?
Bé, ara va.
Venim d'allà dalt, de la Mola de Coll de Jou.
A veure, qui ha anat a la Mola?
Tu ja s'ha anat?
Sí.
Jo heu vist mai la posta de sol?
Bueno.
D'altres venim de veure la posta de sol.
Ah, sí.
Sí?
I què tal?
No us agradaria anar-hi algun dia o que...?
Sí.
Sí?
Doncs bueno, hi haurà de dir a algun carà que us acompanyi,
perquè és molt xulo.
A les fistes majors sempre van anar un dia a ficar una estelada.
Bueno, pues res, escolta, m'alegro molt que gent del poble hagi pujat a la Mola,
perquè a vegades passa, eh?, que la gent del poble tenen la muntanya al costat i no pugen.
Això passa en els puestos.
Que vagi molt...
Hem entrat a la cova.
Sí?
Sí, sí, hem entrat a la cova i...
A veure si em sabeu, dic que hi ha a la porta de la cova, damunt, amb un forat amagat.
Ostres...
M'estima que hi ha un vestit d'algo o algo així, no?
Una peric?
Una bufanda?
No, no, no, no.
No, no, res de robar.
És una eina útil per si hi ha neu.
Com podrem entrar a la cova si hi ha molta neu?
Va, què necessitaríeu?
Una pala.
Molt bé, sí, senyor.
A la cova, quan hi ligueu, hi ha un forat i fixeu-se bé, hi ha una pala.
Si no ho sabíeu ara ja sabeu una cosa més de la Mola de Coll de Jou, de la cova.
Bueno, marxem, us deixem aquí, que és el vostre poble, ens ha agradat molt conèixer aquest poble, també Coll de Jou.
Esteu molt tranquils, aquí? La veritat és que sí, no?
Quants nois i nois ja com vosaltres d'aquesta edat aquí al poble?
De la ceba, molts. I de petits molts més, però de més grans no hi ha.
Tenim la Mola per posar una estona divertida i fer alguna cosa d'activitat, no?
Cogem a la Mola i ja està.
Que vagi molt bé.
Moltes gràcies, eh?
Adéu, eh?
Adéu, eh?
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.