Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de temes d'actualitat d'aquesta setmana, que han sigut
una setmana intensa. Deixem-me per saludar el David Ortega,
el director de la Lliga contra el càncer, que tenim a l'altre
costat del filtelefoni, perquè avui fan
el sopar d'estelles Michelin, que està allà
pràcticament, bueno, pràcticament no allà fa disc, està ple,
i volem veure com estan els preparatius.
Si no m'equivoco, deu estar al complex educatiu,
a punt d'arribar-hi. David Ortega, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Sopar a punt, ja no, per aquest vespre? Solidari.
Bueno, de moment intentarem esmorzar,
primer, perquè ja estem al complex
educatiu, ara estic veient
les taules, les estovalles, les començarem
a posar, i sí,
començant ja els preparatius in situ
de cara al sopar
d'aquesta nit, ja fa dies que
anem venint i anem mirant les coses,
els cuiners, per la seva banda, alguns ja
fa alguna setmana
que estan començant a elaborar
els plats que ens oferiran, els
aparatius i els que
degustarem aquesta nit, i
com bé deies, avui
els que poden fer plans
i ho agraïm molts a aquells que ja
tenen la plaça, perquè ja fa setmanes
que està ple, i els que
doncs no poden estar aquí, doncs
els agraïm també que
hàgim volgut venir molts, perquè
hem hagut de dir molta gent que no,
i esperem que torni a ser una festa
com aquests quatre darrers anys,
que nosaltres mateixos
en un any crec que
valorarem
de cara a l'any vinent
quants començals més
en podrem fer. Crec jo que
aquest de cinquena decisió serà una prova
de foc i de maduresa,
i doncs
contents, contents de
gaudir d'una festa solidària
i també, com bé hem dit sempre,
d'una festa gastronòmica aquí al
complex educatiu.
Doncs, com dèiem, ja fa dies que teniu
pràcticament tancada les inscripcions,
heu superat, per tant, la barrera d'aquelles 300,
èxit rotunda, aquesta convocatòria
solidària, i també un missatge ben clar,
doncs, que malgrat tot, malgrat que parlem sovint
de crisi, parlem sovint de situació complicada,
la gent continua sent solidària, no?
La gent continua sent solidària,
Tarragona, és solidària,
nosaltres fa unes setmanes
amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Nova
també vam fer la recapta,
i va ser un moment on també vam notar
aquest suport de la ciutat tarragonina,
i aquí, aquesta nit,
també de la societat civil,
de persones anònimes,
de persones més menys conegudes,
que han omplert,
i en els cinc anys és el primer cop
que ens passa que a les dues setmanes
d'obrir les inscripcions ja estaven plens.
ens vam plantejar donar 50 places més,
les hem donat,
però tot i amb això,
en guany podíem haver arribat als 500,
sense despantinar-se, com diuen alguns,
i el que passa que, òbviament,
oferim una cuina,
o ofereixen als Estrelles Michelin
una cuina molt elaborada,
el màxim, en guany, són els 350,
i serà una prova, com us he dit,
per veure si l'any que ve,
doncs ens hem de quedar aquí,
per servei,
per harmonia del sopar
i de l'organització,
o si podem, doncs,
obrir el ventall
a unes quantes persones
i uns quants convençors.
Doncs és aquest sopar d'Estrelles
de Michelin,
aquesta nit al complex educatiu,
home,
haurà d'anar a la plaça de Toros
l'any que ve, David?
No, no,
no, no,
no, no,
no, no,
no, no,
no, no, no,
no, no, no,
no, no, no,
no, no, no,
no, no, no, no,
no, no, no, no,
el que sí que primarem,
com crec que hem primat sempre
i n'he de testimonis,
és que malgrat que els cambrers
són voluntaris,
que el servei se fa per joves
de Pax Mundi,
volem que també la gent
gaudeixi de menjar,
sabem que tots els que assistiran
aquesta nit
tindran comprensió
amb l'organització,
perquè sempre l'han tingut
i hem plegat sempre
tard perquè hi ha molts regals
i els sortegem,
en un any intentarem agilitzar-ho
fent lots,
però bé,
de cara a l'any vinent
plantejarem el que,
i també,
això que deies,
també recullo el guany
això de la plaça de Toros,
el complex educatiu,
ja fa cinc anys que ho fem aquí,
i ens sentim,
i ens sentim molt,
molt, molt a casa nostra
gràcies al personal del complex,
que l'Àngel Rímen és el senyor Ballant
del Departament d'Ensenyament
que ens serveix,
i jo crec que l'any que ve,
per molt que ens fem grans,
ho hem de fer aquí,
també,
perquè penso que per nosaltres
és un referent
sense desmereixer
cap altre intret de la ciutat,
on les possibilitats
per fer actes
d'aquesta mena
són múltiples,
però així com és el sopar
de les estrelles Michelin,
jo crec que també
que és el sopar
del complex educatiu,
del que tothom coneixem
com l'antiga laboral,
i penso que el sisè,
la sisè edició també serà aquí,
però tot això
després de,
a partir de demà,
quan hi hagi passat
el sopar d'avui,
ens ho podem plantejar,
parlar-ho amb els cuiners,
parlar-ho amb tots els que estem
implicats en l'organització,
i intentar
que,
tot i que la gent
comprèn que no hi ha lloc,
doncs poder,
que ningú es disgusti,
tothom ens ha felicitat,
tothom que no ha pogut venir
se n'ha alegrat,
però també et dic que no
a les persones que et truquen
i que tenen il·lusió de venir,
doncs també et sap greu.
Intentarem
l'any que ve a veure com ho fem,
primer passar amb aquesta edició,
que sigui un èxit
com les passades,
que la gent s'ho passi bé,
que la gent tingui ganes
de tornar a venir,
i de cara a l'any vinent,
a partir del dissabte,
a partir de demà,
ja començarem a maquinar-ho.
Molt bé, David.
Recordem,
que qui vulgui col·laborar
encara pot fer-ho
a través de la fila 0,
no?
Ja no m'ho he de compte.
Cal dir que
moltes persones d'aquestes
que els hem dit,
ostres, no hi ha lloc,
us ho agraïm,
us tindrem en compte
dels primers de cara l'any vinent,
molts ens han dit,
escolta'm,
jo tot vull fer igualment
l'aportació,
vull fer aquesta fila 0,
aquesta taula 0,
que queda oberta,
que queda oberta
en els propers dies,
i que també això demostra,
doncs,
allò que dèiem,
que malgrat que sovint
parlem de crisi,
que sovint parlem de dificultats
i que ens hem d'apretar
una mica el cinto
en aquestes èpoques,
doncs,
la gent,
les persones,
la ciutat de Tarragona
és solidària
i des de la Lliga
i si ho corroborem.
Supa solidària,
estrella és més excel·lent
aquesta nit
al complex educatiu
en favor de
la Lliga contra el Càncer
de Comarques de Tarragona
i Terres de l'Ebre
i també la Fundació Jureu Carreras
que també beneficia
la investigació per la leucèmia.
David Ortega,
gràcies
i que sigui un èxit.
d'allà ens veiem.
Moltes gràcies a vosaltres
i ens trobem aquesta nit
al complex educatiu.
Adéu, adéu.
Doncs, home,
la solidaritat
sempre està bé
per la solidaritat
amb aquests temps
que corren
i que...
Jo no sé si...
El guassi és tarragoní,
és a dir,
que Tarragona és diferent,
però a demostrar
Tarragona moltes vegades
que és solidària
amb donació de sang,
amb actes com aquest,
amb altres actes
que es fan també benèfics,
és a dir,
que Tarragona
s'aboca amb aquests actes
i no ho veieu així.
La veritat és que sí.
Jo crec que Tarragona
i la nostra ciutat catalana
civil també.
Jo crec que la malató
avui que està de moda,
actes solidaris
que s'han fet a Tarragona,
la gent té aquesta sensibilitat,
té aquestes ganes
de compartir
quan el moment s'ho regreix.
Potser a vegades també diem
mira,
perquè si em passa a mi
un dia també em puguin ajudar,
però crec que ens fa sentir
bé amb nosaltres mateixos
col·laborar d'aquesta mínima manera
i fer aquestes aportacions
que hi ha,
perquè a més són moments bonics,
són moments com
de sensibilitat
i t'emociones
de dir,
bueno,
val la pena a vegades
també tirar endavant
només per aquestes coses.
Jo vaig poder
disfrutar d'aquesta iniciativa
aquest estiu
amb el gelat solidari
i la veritat és que
aquestes mostres
com de fila zero
de gent que te donava
un donatiu
encara que no pogués fer la fila
perquè hi havia una cua tremenda
i dius,
mira,
la causa s'ho val,
et fa prendre
la pell de gallina
i la mostra de solidaritat
et fa pensar
que encara
aquesta societat
té sortida,
no?
Jo li proposo,
però d'altres maneres,
com que són tan solidaris
que facin un sopar
de tardor
i un sopar
de primavera
i potser això
ajudi
a ser més solidaris
i ajudi
a que tothom
més o menys
pugui quedar content,
no?
Bueno,
si realment és veritat
que hi ha hagut molta gent
que no hi ha pogut assistir
i potser sí que estaria bé.
Com tu deies,
aquestes iniciatives
sempre són correctes
i veus una mica
aquella part humana,
no?
A vegades som,
en aquestes èpoques
que estem vivint
tan individualistes
que ens oblidem molt
que hi ha gent
que pateix
i que realment
no tothom pot gaudir
a vegades encara
d'un plat a taula,
no?
Aleshores,
per això et dic
que aquestes iniciatives
són boníssimes,
el que passa
que penso que
a nosaltres
sempre se'ns demana molt
i sempre fem molt
i potser no som nosaltres
prou els que realment
hauríem de fer,
sinó que hauríem d'anar
molt més enllà
i aquest més enllà
a vegades no existeix,
no?
És a dir,
la gent de peu,
la gent nostra,
la gent de casa,
la gent que treballem,
som aquesta gent
que realment
estem oberts a tot,
oberts a tot.
És veritat.
I nosaltres,
el que et dic,
a vegades em fa gràcia
perquè a casa
estem mirant la televisió
i sempre veus
els anuncis aquells
de col·laborar aquí,
fes això,
fes allò
i veus que hi ha
molta gent que col·labora,
no?
Però dius,
fins a quin punt
nosaltres sempre hem de col·laborar,
sempre hem de fer,
no?
És el màrqueting social,
no?
Ara, exacte.
És el màrqueting social.
És això, no?
Que realment,
el que et dic,
a mi em sembla molt bé,
nosaltres col·laborem,
ja moltes vegades
amb TV3
o quan fan moltes maratons
o coses d'aquestes,
nosaltres hi col·laborem,
però sí que sempre et fas la pregunta,
no?
és a dir,
fins a quin punt jo he de fer
i fins a quin punt
nosaltres ajudem
amb aquest col·lectiu,
qui sigui,
quin sigui, eh?
Sigui,
quin sigui,
sigui per malalties,
sigui perquè,
doncs,
evidentment,
hi ha un moment de crisi,
sigui pel que sigui,
quan realment
nosaltres
tota la força
no la tenim,
no?
Estic d'acord,
però, bueno,
aprofitem el moment,
aprofitem aquesta vientesa,
inclús aquests sopars
a vegades
solen ser l'excusa
perquè la societat civil
es retrobi,
i llavors la gent
de Tarragona
dius,
ostres,
mira,
és que a mi he perdut
aquell sopar
que s'ha d'estar,
no?
Bueno,
al final
te n'has de
una mica
donar
vista grossa
a aquest concepte social
o de màrqueting social
i el teu cor
i la teva moral
et dirà
fins on podem arribar
o no
perquè
esperar el resto,
de veritat,
és que
ens sorprendríem.
Jo crec que
a vegades
arriba més
ajuda
a tota aquesta societat,
a aquests col·lectius
de gent solidària
i que ho fa amb voluntariat
que no pas
de les institucions públiques
o el que puguem pagar nosaltres
a través dels nostres impostos
perquè te'n fas creus
de la gent
que
que fa solidaritat.
Ara mateix
una àvia
que anava
una veïna meva
anava esgotada
quasi 75 anys
i dic
però què passa
Antonieta
que vas tan esgotada
ahir mateix,
dius que tinc
tres noies,
tres dones
en una casa
de repòs
que no tenen famílies
tan soles
i una és cega
a l'altra
està invàlida
i les vaig adonar
de dinar cada dia
i ho fa voluntàriament
una àvia
de 70
a mi em va caure
de 70 anys
de 70 passants
em va caure una mica
l'aia al cor
com dient
ostres
Déu-n'hi-do
i diu
però estic cansada
però estic satisfeta
perquè vull fer-ho
llavors
quan veus aquests moments
dius
ostres val la pena
val la pena
a mi em va donar
un exemple
que al final
la moral
és la que et dius
i has de ser
no has de mirar
fins a quin punt
sinó fins a on
puc arribar
i després
de natura
s'encarregarà
de posar-nos
al nostre lloc
si ens mereixem més
o no ens mereixem tant
sí, sí
és veritat
és veritat
és
em veieu
són coses que contrasten molt
aquests dies
sortien
per exemple
els beneficis
de les principals
entitats bancàries
perquè tenim
una notícia del dia
que té a veure
amb tot el tema
dels bancs
de la reducció
d'oficines
dels canvis
de les fusions
de tot plegat
ahir ho deien
des de la CEPTA
la competició empresarial
deia que havien caigut
en picat
el nombre d'oficines bancàries
ara estem més o menys
en nombre d'oficines
igual que abans de la crisi
igual que abans del 97
per tant
s'ha anat fusionant
perdent
tancant
tot plegat
ho deia per això
del rànquing
de beneficis dels bancs
perquè la gent del carrer
jo suposo que la gent del carrer
veu aquest rànquing
de beneficis dels grans bancs
i s'escarrifen
perquè continuen guanyant diners
continuen guanyant molts milions
d'euros
molts
moltíssims
tornem a la metàfora
del principi
de l'Àngel i el Dimoni
però és una evidència
tornem a la metàfora
del principi
l'Àngel i el Dimoni
parlàvem de la solidaritat
i de les ganes de fer
i per una altra banda
surten aquests
els hem estat ajudant
fins fa dos dies
perquè no se'n sortien
i a tot
que no tenen beneficis
que ens tornin
allò que els hem hagut de donar
però jo no soc un entès
més aviat
seria un crític a Fèrrim
tot i que no podem viure
desgraciadament
sense el banc
perquè depenem d'ells
per tirar endavant
i bueno
és una política
que
no sabem bé
com entendre'la
o com
jutjar-la
però evidentment
des d'un punt de vista social
no queda bonic
no queda bonic
que funcioni d'aquesta manera
no queda bonic
que ho diguin
d'aquesta manera
que l'herdeixin
d'aquesta manera
jo crec que en aquest cas
és com si fossin
una ostentació
d'una cosa
que a fi al cap
és del nostre
dels nostres costelles
exacte
no deixen de ser
aquella caixa fort
que nosaltres no tenim a casa
i que nosaltres
ens hem estat guanyant
durant tot un mes
i que ells
amb aquests diners
estan fent
bueno
anava a dir barbaritats
potser no és la paraula
però sí que
exacte
i llavors
i tenen llargs
i segurament
seran solidaris
però bueno
és d'una altra manera
nosaltres som solidaris
del que no tenim
i ells som solidaris
del que tenen
m'imagino
i potser m'estic ficant
allà on no em toca
però bueno
no oblidem
que tots els negocis
anem a guanyar diners
sí
tinc la base
que evidentment
un negoci
i més un negoci privat
ha d'haver-hi
ha d'haver-hi un benefici
i treballem
perquè doncs
realment
es guanyin diners
però això és una cosa
i l'altra
que és el que et dic
que les nostres costelles
aquestes comissions
i aquestes coses
que arriben a haver-hi
aprofitar-se
potser la paraula
és aprofitar-se
exacte
de la necessitat
com tu dius
perquè en aquests moments
no podem viure sense el banc
abans potser sí
que encara podíem guardar
els diners
sota la regió
avui en dia
això és impensable
amb tots nivells
sigui perquè tothom
està hipotecat
o sigui perquè
en aquest cas
com a negoci
també es necessita
però realment
estem enganxats
a cap i peus
però no m'ho ensenyes
d'aquesta manera
sí
i a més
tu i jo
que som petits empresaris
microempresaris
que som un exemple
jo amb la crisi
no he vist ningú
que em rescatés
o sigui
m'he tingut que buscar la vida
i he tingut que sacrificar-me
jo
la meva família
i els meus empleats
tothom rascar-nos de butxaca
i bueno
al revés
m'han augmentat de llum
m'han augmentat dels impostos
i oi
quan ha vingut Europa
al món
i perquè els bancs
són a les amos del món
el microempresa
potser
suposem més
PBI brut
que aquestes grans empreses
que s'han de rescatar
però bueno
aquí hi hauria d'haver
un economista
això l'estudi
de la CETT
no ho diu
que aquesta concentració
de concentració
d'entitats bancàries
fosfocions
i grans corporacions
que van detriment
d'això
que el petit empresari
pugui anar a trucar a la porta
del senyor de confiança
que tenia en aquell banc
i demanar-li
una pòlissa
o el que sigui
o el que faci falta
és a dir
que això
va detriment
d'una cosa o l'altra
tu tens un interlocutor
de confiança
tota la vida
allà
i ara aquest interlocutor
diu no
és que això
ara depèn de dalt
jo no puc fer-hi res
sóc jove
però
confiava molt
en l'economia clàssica
que el que mantenia
viu
l'esperit econòmic
del poble
era la burguesia
i ara sembla
que anem a una noblesa
i una pobresa
o sigui
s'està concentrant
cada cop més
la riquesa
perquè els calés hi són
a vegades s'estan concentrant
i llavors
arriba un moment
que clar
tindrem una macrodependència
perquè jo
quan em diuen
que soc un microempresari
abans
podíem dir en orgull
i ara jo ja no sé
si inclús
vull que els meus fills
s'hi dediquin amb això
perquè només vius
de sacrificis
evidentment
tu ho has dit
és que si no guanyes diners
a sobre
és que guanyem
el just
per anar fent
fer petites inversions
i a vegades
quan fas aquestes petites inversions
dius
encara m'estic fotent
amb la roda
més grossa
perquè al final
no ho sé
veus aquests grups
que van agafant
comprant
i fent
i tu
et quedes allà
un romàntic
mira
quin romàntic
aguanta
ja ho veurem
ja ho veurem
sempre són les ganes
de treballar
sempre són les ganes
de poder tirar endavant
i a més
en el teu cas concretament
que és un negoci
que us ve
familiar
seguir
i jo crec que és
molt bonic
jo sempre havia dit el mateix
si els meus pares
ho haguessin fet
ho hagués agafat
amb molt d'orgull
perquè crec que és preciós
poder seguir
aquell esforç
de casa teva
però avui en dia
jo recomanaria
que no
si m'ho preguntes
i els meus fills
m'ho volen dir
és allò de
no invertiu
res d'una cosa
evidentment empresarial
penso que
pateixes
molt més
avui en dia
de lo que realment
estàs traient
no
estic parlant del micro
vull dir
treballem molt
fem molts sacrificis
no tenim mesura
no tenim
la nostra mesura
no hi és
jo no sé
on està la meva vida privada
i la meva vida professional
vull dir
ho estàs
evidentment
enfocant tot
amb el mateix
amb el mateix
que no
aleshores
disfrutes
clar que disfrutes
perquè evidentment
estàs fent una cosa
que a tu t'agrada
però la recompensa
no sé si és
el suficient
com perquè realment
jo li pugui dir
als meus fills
escolteu
agafeu això
i tireu endavant
i això em sap greu
perquè potser també
soc molt nostàlgica
com tu dius
però a mi em sap greu
a mi em sap greu
però hi ha d'haver un esperit
un esperit
una manera de ser
per dedicar-se
per tot això que dius
clar
aquest motor que empeny
endavant
això té que sortir de dins
és a dir
que s'ha de ser una pasta determinada
per poder
seguir lluitant
i lluitant
i endavant
Mira, aquesta gent
dels artistes
diguem-ho així
sempre diuen
que els seus fills
no volen que siguin artistes
quan ells han lluitat
i han fet
el que sigui
per arribar-hi
nosaltres jo crec
que ens passaria
exactament el mateix
nosaltres crec
que som prou emprenedors
com perquè ara
diguem una cosa
i que després
si tinguessin que tirar enrere
faríem exactament el mateix
perquè això suposo
que ho portem a la sang
i això és així
ens agrada
però en els moments
que estem vivint
que no ens ajuda ningú
i que estem
evidentment
classificats
com una pime
més aviat gran
que no micro
ostres
ajuda'ns
vull dir
quanta gent hi ha
avui en dia
micro o autònoma
que fa tirar aquest país
endavant
que fi al cap
som nosaltres
el 99%
el 99%
de les empreses
el 99% són micros
aquí és on realment
hi ha la meva queixa
de dir
és que no ens perdonen
absolutament res
i hem de tirar endavant
i hem de tirar endavant
sempre
sempre
sense cap
jo t'ho dic
sense cap recompensa
i això a vegades
et crema
jo estic encantadíssima
i tornaria una altra vegada
i t'ho dic a fer el mateix
però no sé
si ara tinguessin
que valorar la balança
quan ho vaig fer
a un 25 anys
si ho tornaria a fer o no
això sí que és veritat
això va ser abans d'ahir
abans d'ahir
abans d'ahir
és ben veritat
bueno
parlar una mica
jo de totes maneres
jo l'únic que reivindico
és perquè mira
al final
és el que volem
ho hem volgut
jo ho he fet voluntàriament
amb el qual
no em queixo
al contrari
afortunadament
vaig ser lliure
tens el condicionament
com has dit tu
ostres
un negoci familiar
i quan has de suposar
aquell pas
de dir
en què m'hi dedico
perquè afortunadament
em van permetre
els meus estudis
paral·lels
a el que hi havia a casa
i quan vaig decidir
vaig decidir
ostres el meu pare
ha fet un esforç
i l'agafo evidentment
tens un condicionament
relatiu
però no em va obligar ningú
com el qual
estic content
i soc lliure
m'he ficat jo
amb el mar de
perdoneu l'expressió
i aquí me sortiré
però jo el que reivindico
és que sent el 99%
siguem tan poc
corporativistes
i això és el que
ja va bé
perquè al final
tira per un
tira per l'altre
però quan hem de tirar
tots cap a una
a vegades
aquí
paquem
paquem de ser una mica
egoistes
perquè com som tan petits
i nosaltres
ens ho fem cadascú
pensem
que nosaltres som
els amos del món
i el que he fet jo
és un millor
i aquí sí que
llenço una crítica
contra el nostre col·lectiu
que hauríem de ser
més protagonistes
més corporativistes
i fer de força social
més potent
perquè tenim
les eines
pel que has dit tu
99%
imagina tu
la força
i el poder
que podríem tindre
si féssim
corporativistes
però bueno
això és per una altra xerrada
una altra xerrada
i amb més gent
aquí
però bueno
jo soc feliç
jo estic content
intento adaptar-me
a la realitat
i al final
com diuen tots els que no tenen calés
sense calés
també es pot viure bé
o no
els calés no fan la felicitat
els calés no fan la felicitat
deixa'm acabar la frase
però ajuden
però ajuden
però ajuden
per això ho diem
els que no tenen calés
no per això
he acabat dient
que evidentment
jo crec que
si tingués que tornar enrere
ho faríem exactament igual
vull dir
que som emprenedors
ho som sempre
i inclús en la teva vida privada
perquè amb la colla
per exemple
és allò de
sempre tu ets la que tires el carro
va fem això
fem allò
no sé què
estàs amb alguna entitat
d'associacions
perquè realment
t'agrada també
portar altres projectes endavant
vull dir que
jo crec que ens ho busquem
és ben veritat
que ens ho busquem
si haguéssim sigut funcionaris
ho haguéssim pogut fer
perfectament
i sense cap problema
i no és aquest
el nostre tarant
però sí que és veritat
el que et dic
que a vegades
aquells mals de caps
que hi ha molta gent
que no s'emporta cap a casa
nosaltres ens els remportem
i jo
també dic que
potser amb la meva família
també he tingut molta sort
perquè el que et dic
aquí al vaixell
anem tots
i quan dic tots
és allò de
quan ens hem de remengar
ens remenguem
i sense cap problema
i jo amb això
penso que també
estic prou orgullosa
perquè
ara li estàs ensenyant
uns valors a casa teva
que els nens
a la llarga
són necessaris
són necessaris
i a la llarga
això ho portaran a la sang
això ho tinc claríssim
ho tinc claríssim
no?
jo no arribo
o sigui
no veuen que la seva mama
arriba a casa
i que
no té res
en què pensar
o en què fer
moltes vegades
estic a l'ordinador
engegada
i fent el que van
de fer al sopar
i això fa que realment
ells vegin
l'esforç
que tu estàs fent
i ells m'ho demostren
per això et dic
quan algunes vegades
els he dit
eh
ajudeu-me
m'ajuden
i amb això
tu has dit
doncs Josep
s'ha de tindre
aquesta pasta
i aquesta pasta
evidentment
jo crec que la portem tots
jo crec que forma part
de l'ésser humà
el problema és que aquesta pasta
s'ha d'amassar
i amassar
és com bé diu ella
ensenyant
donant exemple
i dir
que tu també pots
perquè veiem aquest joen nostre
que cada dia està més apalancat
i jo no
crec que tenen la pasta
com la té tothom
la pasta no de diners
sinó la pasta interior
el talent
el problema és que estem
en una societat
que com tot ho fan les màquines
ens hem tornat
ens hem tornat vagos
i clar
el talent
avui en dia
no serveix
antigament servia
i com en l'esport
jo que vinc del món de l'esport
es diu
el talent
el necessites
obligatòriament
però les ganes de treballar
han de ser-hi
i l'has de treballar
i l'has de treure a brillo
aquest talent
amb això que dius
clar
és que ara
per exemple
l'altre llegeixia un article
que deia que
avui dia
la necessitat de manifestar-se
per exemple
entre els joves
no ho fan al carrer
ho fan a les xarxes
és a dir
el seu neguit
l'expressen a través de les xarxes
o l'expressen a través
de la tecnologia
no l'expressen a través del carrer
com es feia abans
als anys 60-70
és a dir
ha canviat també
alguna cosa està canviant
a nivell social
sigui com sigui
les primeres
no baixeu persiana
és a dir
es tanca la persiana
però l'activitat continua
aquí dintre
els bancs també
perquè a les nits
a les nits
si m'ho explica
un matemàtic
que treballa a un banc
hi ha operacions matemàtiques
que van i venen
és a dir
que ja sí
tampoc dormen
tampoc tanca
les nits
hi ha moviments
a les nits
hi ha moviments
a Amèrica
té la Índia
i nosaltres
no sé què deuen tindre
però a la nit
tot el que funciona
durant el dia d'Amèrica
els índios a la nit
ho recomposen
amb el qual
allò no para
en 24 hores
bueno
què dir més
m'agrada
perquè sou optimistes
no ens queda un altre
no ens queda un altre
la meva empresa
es diu òptim
per alguna cosa
també t'ho he de dir
sempre he intentat
ser optimista
sempre he intentat
tirar endavant
i és ben veritat
el meu pare
que Pobrisó
ara no està
en els seus millors moments
però sempre em deia
que el que ha passat
ha passat
s'ha de mirar endavant
jo quan ets joveneta
que sempre t'havia alguna cosa
sempre et deia
Eli
tenies por
que et fes la bronca
no?
no no Eli
el que ha passat
ha passat
mirem endavant
i això crec que
jo crec que m'ha marcat tant
que és ben veritat
a vegades
intentes relativitzar molt
les coses
abans tenies aquelles coses
que tot era un gran problema
i ara no tot
és un gran problema
a la qual tot ho poses al seu lloc
i això crec que
ho hem après
ho hem après també
amb aquesta crisi
jo crec que això
també ha sigut prou important
perquè realment
els enfocs fossin
d'una altra manera
i has dit molt bé
jo crec que has tocat
un tema estratègic
que és una mica
el fracàs
d'alguna manera
te fa por
te'n vas fotre una bronca
perquè tots hem d'aprendre
i la nostra societat
d'aquí
sobretot
ens està ensenyant
que hem de ser
excel·lents
i sembla
que equivocar-te
o cagar-la
i a vegades no fas
o no emprens coses
per por
equivocar-te
i creiem que és un error
i els nostres fills
estan cada vegada
amb els estudis
per ser exigències
perquè
per arribar a una carrera
si no tens aquesta
que no tapa un punt
per això també
hi ha tant fracàs escolar
perquè s'exigeix tant
que el que no arriba
però que té altres
valors interiors
i altres talents
però aquest es queda frustrat
també hem de mesurar
això
de dir
ostres que no passa res
que sembla que tots
haguem d'anar
al sobresalient
a tindre talent
n'hi ha molt
i no necessàriament
des d'un punt de vista
d'intel·ligència cerebral
sinó que
de treballar molt
més la intel·ligència
emocional
de fer coses
que
realment
ostres si
l'he cagat
que tothom
pugui ser com el teu pare
que et digui
ostres
per dintre l'has dit
m'hi cago
un nen
però una altra xica
has après alguna cosa
d'això
doncs endavant
els americans
amb això
tenen aquest
trenar
que en el currículum
et demanen
quantes vegades
has cagat
i depèn com
et valoren
quasi més això
i tant has sortit
doncs sí
llavors
nosaltres també
tenim tanta por
que et surti malament
que si ens surt malament
i la societat
aquí ens matxaca
al revés
al revés
jo crec que estan esperant
a veure quan la cagarà
per fotre tant de tu
i això també
fa que a vegades
el corrillo
sempre és més
pel fracàs
que no pas
per les virtuts
però bueno
ho veus a les notícies
ho veus a la notícia
és veritat
és veritat
i així
serà difícil
canviar aquest trenar
però bueno
lluitarem per això
lluitarem per ser positius
per somriure cada matí
per vindre aquí a la ràdio
i transmetre-ho
a aquesta gent
que també ens escolta
que esperem
que bueno
mentre molts no fan alguna cosa
almenys hagin dit
ostres
jo també vull tirar endavant
com aquests
doncs amb aquest missatge
ens quedem al final
amb positiu
i amb aquest cap de setmana
de Sant Martí per davant
amb Estiuet
Estiuet i
caloreta que farà
no sé el que passa
a mi em molesta
eh
amb aquesta calor
d'aquests dies
ja em molesta una mica
vull dir que ja podria
però després canviarà de cop
d'aquí un període de setmana
o tres
estarem per allà de neu
d'esquí
de muntanya
perquè això
després canvia de cop
d'un dia per l'altre
la tardor i la primavera
pràcticament ja no existeixen
ha canviat una mica tot
bueno
bon cap de setmana
disfruteu a tots
gràcies per
estar aquí escoltant-nos
i Josep
ja ho saps
jo et vaig sentint
i continua així
al peu del canó
doncs vinga
Rafa gràcies
per acompanyar-nos també
bon cap de setmana
i bon cap de setmana a tothom
adéu bon dia