Un moment, doncs, ara d'obrir l'espai i curar-se en salut,
en el marc, com dèiem ara en sumari,
aquest conveni de col·laboració i cooperació
dels diferents proveïdors sanitaris de la ciutat.
De fet, segueix l'activitat de coordinació
entre els professionals que integren aquests plans funcionals
dels quals us hem estat parlant en molts espais les darreres setmanes.
Fins i tot se n'estan posant en marxa d'altres,
com és el cas de la Unitat Funcional Territorial de Medicina Interna,
de la qual n'és el responsable, i d'això en parlarem,
el doctor Francesc Vidal.
Doctor Vidal, molt bon dia.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Ell és metge internista, cap del Servei de Medicina Interna
de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona
i responsable també del grup de recerca biomèdica
de l'Hospital Joan XXIII.
Dr. Vidal, tot i que sembla una obvietat,
quin és el territori que contempla aquesta especialitat de Medicina Interna?
A veure, la Medicina Interna és una especialitat molt àmplia,
molt àmplia perquè agafa molts continguts de la Medicina.
és una especialitat que s'ha desenvolupat sempre dins dels hospitals,
però en contacte molt amb urgències i amb la primària.
Té de bo i de potent la seva polivalència.
Aleshores, als internistes això ens permet
abarcar molts camps del coneixement i del tractament de pacients.
què té de punts febles?
Doncs que fins no fa massa anys els internistes eren el gruix
dels que portaven els malalts hospitalitzats
als diferents hospitals d'aguts
i actualment aquesta tendència a hospitalitzar ha disminuït,
és a dir, hem dissenyat altres dispositius
per atendre els malalts, com els hospitals de dia,
com les unitats de diagnòstic ràpid,
i els internistes ens hem hagut de resituar.
I resituar-te a vegades no és fàcil.
I estem en aquest procés.
Resituar-vos, reubicar-vos, de quina manera?
O cap a quin punt?
Doncs, miri, fins no fa massa anys
la feina d'un internista convencional en un hospital
era portar o ser responsable d'uns quants llits d'hospitalització,
8-10 malalts,
i fer un o dos dies de consulta a la setmana.
Avui l'àmbit d'actuació i d'activitat s'ha ampliat molt.
Hi ha zones d'hospital de dia
que permeten fer tractaments de malalts aguts i greus
sense haver de quedar-se a dormir a l'hospital.
Hi ha unitats de diagnòstic ràpid
que et permeten fer diagnòstics de malalties complexes,
sense que el malalt s'hagi d'estar una setmana a l'hospital
fent diferents proves.
I després també ens hem hagut de resituar
una mica amb el suport transversal
als companys i altres especialitats de l'hospital.
Per exemple, una part important del servei,
no només del que dirigeixo, del Joan XXIII,
sinó de Medicina de Santa Tecla o del Vendrell,
és el suport transversal a cirurgia, a traumatologia, a urgències,
no només fent una consulta concreta en un moment determinat,
sinó amb un suport actiu cada dia.
És a dir, part dels nostres especialistes
treballen conjuntament amb els altres especialistes.
I això es va pel malalt, essencialment.
És un salt qualitatiu per al malalt, no?
És positiu, aquest canvi.
Sí, és positiu i necessari.
Parlem, evidentment, d'aquesta reubicació
i del treball transversal que duen a terme
des de la Medicina Internista.
Parlem, si li sembla, d'aquesta unitat funcional,
la qual jo presentava també a la introducció d'aquest programa,
que vostè coordina.
Si hi ha una especialitat que implica,
com vostè de treballar transversalment,
és aquesta.
Quina cartera de serveis abasta aquesta unitat funcional?
A veure, la unitat funcional té tres nuclis,
que són els tres serveis de Medicina Interna
dels hospitals d'aguts.
El Vendrell, l'Hospital Comarcal del Vendrell,
l'Hospital de Sant Pau i Sant de Tecla
i el Joan XXIII.
A més, hi ha un entorn del que és la Medicina de Sopaguts
i el Sociosanitari,
amb aquest cràs al centre de Llevant de Sant de Tecla,
i l'Hospital Sociosanitari Francolí,
on es veuen actualment determinats malalts
que, per les característiques que tenen,
no necessiten un centre d'aguts,
com el convencional,
i poden ser adequadament atesos amb aquests centres.
En aquests llocs també hi ha internistes.
És a dir, que el nucli dur de l'unitat funcional
el fem aquests cinc grups, per dir-ho d'alguna manera.
Cadascú té la seva estructura
de guàrdies, de consultes, d'hospitalització,
com no pot ser d'una altra manera.
Aleshores, què intentem fer tots plegats?
Doncs intentem crear grups d'experts
amb determinades patologies.
M'explico.
Hem començat a treballar en un programa comú d'atenció,
tant a la xarxa sanitària de Santa Tecla,
com a l'ICS i el GIPS,
el pacient sopegut.
El pacient sopegut és un pacient
amb moltes malalties cròniques,
que fa una agudització d'una d'elles,
i que necessita entre 8, 10, 12 dies d'hospitalització,
i aquest tipus de pacient sovint pot anar
a un centre de sopeguts,
sigui al llevant o sigui al sociosanitari, al GIPS.
Però és bo que tant allà van com al GIPS,
com s'ingressa a un hospital d'aguts,
se li faci el mateix,
és a dir, amb una sèrie de protocols comuns,
amb una dinàmica de treball comuna.
I això hi estem treballant,
grups dels 5 centres,
i confiem tenir-ho...
Bé, de fet, hem rebut instruccions
per tenir-ho tot fet a finals de febrer
i contemplem tenir-ho fet.
Aquest és un àmbit de treball.
Un segon àmbit amb el que hem començat a treballar
és, actualment, des del Departament de Salut,
s'han endegat unes polítiques,
que en diem, de seguretat del pacient.
És a dir, que el pacient,
quan ingressa als hospitals,
pugui patir el mínim de conseqüències
de l'hospitalització,
el mínim de reaccions adverses a fàrmacs,
el mínim de caigudes,
i entre el mínim de reaccions adverses
o d'efectes adversos de l'hospitalització
hi ha les infeccions hospitalàries,
les infeccions nosocomials.
Això són un problema greu de salut,
no només a Catalunya, a Espanya, a Europa,
a tots els països occidentals.
Hi ha grups de treball,
els cinc centres que us he comentat,
que composen una comissió d'infeccions.
Hem reunit les cinc comissions d'infeccions
i els hem donat una instrucció
perquè facin un programa
de prevenció de les infeccions
i de tractament de les infeccions comú
als cinc centres.
Estaríem parlant d'infeccions hospitalàries?
Infeccions hospitalàries, sí.
Ara salien infeccions relacionades
amb el cuidatge sanitari.
T'he de tenir en compte que
procurem ingressar molt menys que abans
i aleshores molta de l'activitat que fem
és d'hospital de dia,
de consultes ràpides.
Si un malalt amb l'activitat d'hospital de dia
agafa una infecció hospitalària,
en realitat no és una infecció amb un ingressat,
però sí que és una infecció
en relació a l'entorn sanitari.
Per això els hi diem
relacionades amb el cuidatge sanitari.
Tots treballem sota un paraigües comú,
que és el Paraigües Víncat,
un programa que han negat
al Departament de Salut
amb el qual participem des de fa més de 15 anys,
que és la vigilància i control
de les infeccions nosocomials.
Però cada centre té les seves particularitats
i intentem harmonitzar-ho
a través d'aquest programa local.
Aquests són els dos programes
que hem endegat ja.
I en tenim un parell més
que endegarem aquest mes de febrer.
Aquests són, de moment,
els programes amb els quals treballen.
Tot plegat,
el que sí que és cert
és que significa un canvi
aquests programes
respecte al model assistencial
que s'utilitzava fins ara, doctor Vidal?
No ho dubti.
Per exemple,
un que volem endegar
aquest mes de febrer
és un programa d'atenció
comú a les malalties autoimmunes.
Les malalties autoimmunes
són malalties no minoritàries,
però sí poc freqüents,
entre les que hi ha, doncs,
la malaltia de Jogren,
l'esclerodèrmia,
lupus eritematosistèmic.
Què tenim actualment?
Doncs tenim un o dos professionals
que s'hi dediquen preferentment
a cadascun dels centres.
Però que veuen,
estan limitats pel nombre de malalts que veuen.
Si nosaltres som capaços
de fer un grup de treball comú
on puguem ajuntar l'experiència
de tots aquests professionals,
els seus coneixements i la seva expertesa,
quin sortirà beneficiat és el pacient.
Perquè això permetrà,
amb tota certesa,
subespecialitzar-se en determinades malalties
i que hi hagi una persona
referent d'una malaltia concreta al territori.
Referent vol dir molt expert,
molt savi o molt sàvia
i amb capacitat de resolució.
I això segurament evitarà
trasllats a altres ciutats
a buscar ajuda mèdica
quan se li pugui donar aquí.
El que sí que percebem,
doctor Vidal,
és que parlen molt d'unificació
i de treball en comú
per donar encara
un salt qualitatiu més gran
de cara a l'assistència del pacient.
Per exemple,
amb la creació d'aquests referents
en diverses patologies,
d'aquests experts,
com vostè diu.
Sí, sí, certament.
Els metges ja hi hem treballat
sempre una mica
amb col·laboració, no?
De fet,
fem programes comuns,
anem a congressos comuns,
però una cosa és això,
que reps la mateixa formació
i informació,
i l'altre es posar
sobre un paper
que un col·lectiu
d'una ciutat
o d'un territori
fem protocols d'actuació comuns
i compartim experiències.
Això és bo.
Jo hi veig una oportunitat
amb això.
Una oportunitat
pel sistema,
una oportunitat
pel pacient,
per la població,
que és del que es tracta.
Parlem també d'objectius
a curt i mig termini
de la unitat funcional
d'emergència interna
i ja ens ha comentat
alguns programes
que s'han engegat,
que s'han engegat.
No sé si em faltaria
algun per comentar
d'aquests que deia
que tenen previst
posar en marxa
en breu
a curt o mig termini.
A veure,
a curt termini
tenim el programa
d'atenció
al pacient sopegut
i el programa
de vigilància
i control
de la infecció
nosocomial.
Aquests programes
han d'estar
operatius
i funcionant.
no només
hi ha d'haver
un paper escrit
amb el que farem
tots junts,
sinó que
es pretén crear
un fòrum
de professionals
on discuteixin
accions
polítiques
amb aquest tipus
de malalts,
què fem,
què deixem de fer,
dubtes,
dubtes assistencials
amb malalts
i això és bo.
La idea
és que abans
de Setmana Santa
aquests dos programes
estiguin operatius,
aquest i el
d'infecció
nosocomial.
i durant la primavera
m'agradaria molt
tenir endegats
i funcionant
el programa
de malalties
autoimmunes
que li he comentat
i el programa
d'atenció
al pacient
infectat
pel VIH
amb la co-infecció
pel virus
de Petitis C.
Aquest és un altre
que precisament
aquesta tarda
ens reunim
per començar
a parlar
de com
l'organitzem
amb professionals
del Vendrell,
professionals
de Santa Decla
i els de Joan XXIII.
Dintre del tema
del VIH
i de les malalties
d'aquest tipus
també se n'ha parlat
i suposo que
evidentment
se'n parla.
En quin punt
tenim aquest tema
a la demarcació
de Tarragona
pel que fa
al si del VIH?
Doctor Vidal.
A veure,
què vol?
Mira,
bones notícies.
La infecció
pel VIH
ha deixat
de ser
una infecció
mortal.
Això és una
molt bona notícia.
La segona
bona notícia
és que tothom
qui vulgui
té un accés
gratuït
al tractament.
i la tercera
bona notícia
és que els tractaments
són extraordinaris.
Són tremendament
potents,
molt ben tolerats
actualment
i amb una eficàcia
baja
del 95,
96,
98%,
és a dir,
amb una eficàcia
excel·lent.
La notícia
dolenta
que també
n'hi haig de donar.
Com no tot són bones notícies
suposo que ara
em parlarà
de l'increment
dels diagnòstics
dels darrers anys.
Sí,
amb això.
Aquesta és una activitat
amb la que jo
hi estic personalment
molt,
molt posat
i tenim,
l'any passat
Joan 23
van començar
40 persones
van començar
tractament.
Això vol dir
40 diagnòstics
nous.
No anem bé
amb això.
Això és una mala notícia.
Estaria parlant
de relaxació?
És a dir,
suposo que
en quant a les mesures
de protecció
em refereixo
perquè, clar,
aquests 49 diagnosticats
aquí ha passat
alguna cosa.
No és fàcil
dir-ho.
D'això
en debaten
molt experts
en epidemiologia
jo no en soc
pas.
Què li puc dir?
Doncs que
actualment
tenim molt poques
o cap nova infecció
per infectar
per usuaris
de drogues
per via parental
ha disminuït molt
el consum
de drogues
per via venosa
i per tant
hi ha menys infectats
i també s'han creat
les narcosales
i rarament
veiem un nou
infectat
per aquesta via.
De transmissió
materno-fatal
no en tenim.
Aquí fa anys
que no en diagnostiquem cap
i el gruix
dels nostres
nous infectats
són
o bé
per relacions
homosexuals
o per relacions
heterosexuals.
Aleshores
amb aquest col·lectiu
potser els missatges
que ens han estat
útils
durant anys
han deixat
de ser útils
i hauríem de ser
imaginatius
per fer-los arribar
el missatge
que no s'han de relaxar.
Hi ha un segon fet
que és que
fa 15 anys
es percebia el VIH
com una malaltia mortal
i tothom estava molt espantat
i vigilava molt.
Avui no.
Avui la percepció
que hi ha
és que amb una pastilla
al dia
estàs perfecta
i que viuràs
molts anys.
I això és veritat
però
no deixa de ser
una murga
haver de prendre
una pastilla
i haver de tenir
la limitació
de tenir la infecció
pel VIH.
Potser tenim
una sensació
de falsa seguretat
en certa manera.
Estic d'acord
amb vostè.
Ens quedem
amb la bona notícia
quasi millor
amb la que diagnostiquem
aquests
infectats
abans
potser que fa uns anys.
i que tenen
tractament.
I que tenim
aquest tractament.
Són les dues cares
la bona
i la dolenta
i la notícia
dolenta.
Tornant al tema
i més enllà
de la vessant
assistencial
i organitzativa
una de les
finalitats
també d'aquesta
unitat funcional
té a veure
amb el fet
de compartir
experiències
compartir coneixement
i recerca
i així
doncs
enriquir
també i potenciar
com dèiem
aquest fet.
Vostè és el responsable
del grup
de recerca
biomèdica
quina és
la tasca
que desenvolupen
des d'aquest grup?
A veure
el grup de recerca
biomèdica
el fem
diferents
professionals
del Joan XXIII
i tenim
essencialment
dues línies
de treball
una que dirigeix
un altre
company meu
que és sobretot
obesitat
malalties
metabòliques
diabetis
i l'altra
és les infeccioses
que dirigeixo
jo personalment
que és de la qual
li puc parlar.
nosaltres
ens dediquem
essencialment
a la infecció
pel VIH
i a les malalties
infeccioses
no socomials
ens dediquem
a això
aleshores
això és obligat
és a dir
Joan XXIII
és un hospital
universitari
i això vol dir
assistència
docència
i recerca
que són
íntimament
enllaçades
la xarxa
és hospital
associat
a la universitat
per tant
aquest compromís
també el tenen
si treballem
amb docència
tenim alumnes
potenciem
l'activitat
de la URB
facilitem
les pràctiques
dels alumnes
i treballem
amb recerca
nosaltres serem
més bons
assistencialment
això és un fet
demostrat
però l'hospital
investigador
és un millor hospital
i hem de treballar
suposo que li permet
també al professional
i a l'alumne
en aquest cas
amb les col·laboracions
amb la universitat
Roviret i Vigili
que són aquestes dues
la universitat
necessita
el sistema sanitari
perquè els alumnes
facin les pràctiques
i per nosaltres
hi fem la docència
teòrica
també
són dues entitats
la universitat
i el sistema sanitari
que
han de treballar
conjuntament
i de manera
molt estreta
no sé si estarà
d'acord amb mi
doctor Vidal
que aquest tema
dels grups de recerca
és un fet
dels quals
potser només se'n parla
em refereixo
a nivell més mediàtic
quan hi ha una
troballa important
o un fet més mediàtic
però
els grups
treballeu dia a dia
és a dir
sempre hi ha projectes
sempre aneu fent camí
té molta raó
a veure
la recerca
la recerca
ha deixat de ser
una activitat
voluntariosa
com fa uns anys
afortunadament
avui és una activitat
profundament
professionalitzada
i el dia a dia
d'un investigador
habitualment
és molt avorrit
allò de pensar
que un investigador
o investigadora
té una idea brillant
la desenvolupa
i d'allà sortirà
un premi Nobel
no
no
els èxits
volen
molta dedicació
molta constància
no de fallir
quan tens una garrotada
que n'hi ha moltes
cada dia
i al final
doncs arribes
a fer troballes
aquestes troballes
s'han de
publicitar
estic totalment
d'acord
a vegades es publiciten
coses que després
no es
no es confirmen
en aquest món
en què
molt
molta part
de la imatge
doncs
es ven bé
doncs
cal tenir-ho en compte
això
doncs és l'altra
l'altra cara també
de la recerca
però vaja
que no dubtem
que fan
moltíssima feina
i treballen
dia a dia
doncs això
picant pedra
i investigant
com dèiem
que això
al cap i a la fi
ens farà
millors professionals
i també
millor
de cara
als alumnes
ens queda
res
pocs segons
per acabar
aquest espai
doctor Francesc Vidal
li agraïm
la presència
aquest matí
als estudis
de Tarragona Ràdio
desitgem
que aquests objectius
dels quals
ens ha parlat
que aquests programes
doncs
s'engeguin
i s'endeguin
quan toca
i en tornarem a parlar
si vostè vol
amb futures
col·laboracions
a l'espai
Curar Sense Salut
doctor Francesc Vidal
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i molt bon dia
molt bé
gràcies a vostès