Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Xaterina!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La veritat és que la situació actual és lamentable,
però no ho és avui i sembla que aquesta reunió
vingui motivada per una problemàtica concreta de l'actualitat.
Això és una situació consentida i mantinguda durant molt de temps.
Com comentava el company, aquestes reclamacions,
aquesta manifestació de la societat civil
i dels estaments en reclamació d'aquestes millores
segurament han portat a aquesta trobada.
També hem de tenir en compte que la proximitat dels Jocs del Mediterrani
suposo que tenen alguna cosa a veure.
I de les eleccions, dic jo.
Exacte, i les properes eleccions.
Tot això són moments fites, puntuals en el temps,
que d'alguna manera fan necessàries aquestes trobades.
El que comentaven és evident.
La trobada hi serà, el resultat s'haurà de veure
i després com es publiciti el resultat.
Perquè clar, és relativament fàcil venir amb un triomf
en dient que es farà una determinada actuació de millora.
Però aquesta actuació de millora pot significar
un merlifting, una rentada de cara
o pot significar una reforma a fons de la instal·lació ferroviària,
que és el que es necessita.
Es necessita una estació totalment nova,
no quatre obres de millora.
Veurem el que es aconsegueix
i el que sí que s'ha de fer,
i comentàvem abans amb el micrófons tancat,
és que la ciutat de Tarragona
ha de tenir ja consciència de la seva importància
en el panorama nacional
i ha de reivindicar de forma clara i continuada
les seves necessitats.
No pot ser anar sempre a remolc
de les conveniències de les institucions de la Generalitat
o les estatals.
Tarragona s'ha de reivindicar
i ha d'exigir amb fermesa les seves necessitats.
Molt d'acord amb tot el que s'ha parlat, Estara.
Jo crec que, a banda del que s'ha comentat,
del que es va fer fa poc també,
que va ser bàsicament això, un lifting,
de la que ens van tancar la boca
a nivell nacional, des del govern estatal,
fent un canvi de cara,
jo crec que ara el que hem d'aconseguir
no és això, sinó és un canvi de veritat.
Aquí en tenim dos problemes.
Una, que tenim un caràcter
amb aquesta ciutat molt conformista,
amb el qual mai hem aconseguit res.
Mai hem volgut treure cap compromís
per part del govern nacional
perquè això canviï, aquesta situació que tenim.
Perquè jo crec que és la pitjor estació d'Espanya,
amb diferència de capital de província, de Barlo.
No m'ho puc comparar amb altres ciutats,
però ciutats de 170.000 habitants
jo crec que és la pitjor,
a nivell nacional és la pitjor.
Tu has fet xat, no?
Passem-nos algun exemple, no sé de...
Mira, Castelló mateix.
Castelló, que és una ciutat,
jo crec que més petita que Tarragona,
i a veure, amb les mancances que té,
tenen una ciutat de primera línia.
Tenen una estació de primera línia,
una estació de veritat,
o sigui, comparable amb València, amb Barcelona,
saps, amb estacions de capital de província.
I nosaltres jo crec que és la pitjor,
amb diferència.
Jo crec que aquí, a banda del compromís
i de data d'obres i d'execució,
hem d'aconseguir dues coses.
Una, connectar-se amb l'aeroport,
i dos, connectar-se amb l'AVE.
Que no estem connectats amb l'AVE,
que això és que la gent no...
O sigui, ara val molt bé fer una estació collonuda,
però com se connecta davant amb l'AVE?
No tenim connexió amb l'AVE.
O sigui, tardem...
Si hi ha tràfic amb la carretera,
anar de Tarragona a estar ciutat d'AVE,
poden ser 20 minuts.
Si tardes mitja hora anar a Lleida a l'AVE.
És que és una bogeria.
O sigui, em sembla surrealista.
Però entenc que, suposo...
Sí, sí, estic totalment d'acord amb tu,
però suposo que avui s'ha anat a parlar...
Problemes en tenim molts.
I mancances moltíssimes.
En matèria d'infraestructures ferroviaries, sobretot.
Però avui s'ha anat a parlar de la reforma
i de les millors de l'estació del tren.
Tant de bo, aprofitin,
tant l'alcalde com el regidor Castillo,
aprofitin per refrescar-li la memòria.
Aquestes millores segur que poden comportar
aquestes dues connexions,
perquè són connexions naturals.
No són connexions de dir
no, és que estem fent un invent.
Perdona.
El que estem fent és connectar-se realment amb el territori.
Perquè estem desconnectats.
Tenim l'AVE, sí, sí, però per a fora.
O sigui, la gent...
Nosaltres tenim clients que venen de fora aquí a Tarragona
i flipen, eh?
O sigui, arriba a un bosc.
Sí, és que és així.
És que això...
Diguem el lloc que passa.
Diguem a quina estació més
que tingui l'AVE passa això,
menys que a Tarragona.
L'únic lloc d'Espanya és a Tarragona.
Ja t'ho dic,
i per mi,
també el que una amiga ha comentat el Ramon,
degut a la nostra manera de ser
i a què no sé per què,
mai hem tingut la suficienta força
a nivell nacional
com per dir,
eh, ens plantem.
És com una ciutat de 170.000 habitants.
O sigui, no tenim prou pes
a nivell territorial.
No tenim prou pes
per començar ja a demanar coses
que tenen altres ciutats.
No fa ara.
Fa més de 5 anys
que les tenen altres ciutats.
O més de 10, eh?
Nosaltres,
amb això hem estat a la cua,
com a ciutat.
Jo crec que a nivell de grup de pressió
o de ciutat de pressió
no hem pogut aconseguir això.
No sé si ara,
perquè tenim les eleccions a prou,
perquè tenim el tema dels jocs mediterranals,
jo crec que d'alguna manera
s'han de fer forts.
A mi em sembla collonut anar, eh?
Vull dir,
jo crec que
s'hem de drar el barret amb això.
No sé què passarà,
però, bueno,
com a mínim,
com a mínim,
i d'alguna manera
estem pressionant a Madrid.
A veure com sortim,
perquè, insisteixo,
aquí s'ha de sortir
més enllà d'un compromís
i d'una declaració
d'intencions
de que l'obra arrencarà
o el govern del PP
es compromet
a iniciar les obres.
A iniciar-les,
és que primer s'han de licitar,
s'han de redactar les bases.
Aquí hi ha un procés
llarguíssim.
No ho sé, ho sé.
avui suposem que
tots els mitjans,
almenys de Tarragona,
on ens farem ressò,
del que ha dit
el secretari d'Infraestructures,
del que ha dit l'alcalde
i del que ha dit
segurament el Castillo.
Però no ens movem
només en declaracions.
Aquí hi ha d'haver
una assignació pressupostària.
Segurament que avui
no es podrà concretar
aquesta assignació pressupostària.
No, no, no.
Però, insisteixo,
què és això?
D'on ve el malestar
històric
de la ciutat de Tarragona?
Doncs, de la deixadesa,
de que no s'han...
Tu ho deies molt bé, Xavi,
no se sap ben bé
perquè la ciutat
no té força,
no té força.
Es parla de crear
lobbies,
en matèria ferroviària,
en matèria viària,
en matèria d'infraestructures,
però a l'hora de la veritat
no s'avança.
O cadascú
o cadascú ho va rascant
pel seu cantó.
Què va passar?
També fa...
Recordo això,
Pep,
tu m'ho recordaràs,
potser,
a l'estació de Reus
hi va haver una inversió,
es va aprovar una inversió,
no sé si era de 15 milions d'euros
per l'estació de Reus
i d'aquí també
va venir,
va venir,
parlant clar,
el cabreig de Tarragona.
I també a Torre d'Embarra,
eh?
I a Torre d'Embarra.
De la marinera també
com estàs?
No, no,
Torre d'Embarra és la...
que si a Perafora arribis a un bosc
a Torre d'Embarra
és que arribis...
No, no,
és el tercer món,
Torre d'Embarra,
està clar.
Però bueno,
però Torre d'Embarra
no té,
en teoria,
no té el nombre de ciutadans
que té Tarragona.
No, no.
Amb la qual cosa,
només que per nombre,
saps,
per tema estadístic,
hauríem de tenir
una estació de veritat.
És que no tenim una estació de veritat.
No s'ha tingut prou pes.
No, no,
a nivell nacional
no hem tingut més.
No, no,
ni nacional
ni crec que...
ni dins de Catalunya.
No es va aprofitar tampoc.
Ara mateix no recordo
quin any era,
però fa poc,
quan hi havia
el mateix color polític
a Madrid,
a Barcelona
i aquí a Tarragona.
En aquest moment,
recordo que era l'any 2011
i es va parlar
de fer un estudi
del traçat ferroviari,
etcètera, etcètera.
I en què s'ha quedat allò?
És que és només qüestió
de rescatar l'hemeroteca
i veure què va dir un
i què va dir els altres.
Llavors, clar,
s'emparen en...
bueno,
en històries polítiques,
en històries polítiques.
I és així.
i a l'hora de la veritat,
aquí no avancem.
Tarragona ha anat
bastants anys
a peu canviat
o va inclús ara
a peu canviat
respecte del govern
de la Generalitat
en qüestió de colors
de partits.
Però és que inclús,
a vegades,
si analitzem
i comentàvem ara
a fora amb el Javi,
és que inclús
sent del mateix color
a vegades no saps
què és millor, no?
Perquè a vegades
sent del mateix color
si el teu pes específic
dins del partit
o dins de la negociació
de les institucions
és de fer seguidisme,
a vegades vull dir,
el fet que siguis
del mateix partit
que està manant
igual el que t'aporta
és a creure
el que t'adirà
el superior jeràrquic.
És una qüestió,
com comentava el Javi,
jo penso que bastant
interioritzada
dintre del caràcter
o de la manera de fer
que ha tingut Tarragona
durant molts anys,
però clar,
això evidentment
s'ha de trencar,
s'ha de canviar
aquesta dinàmica,
Tarragona s'ha de reivindicar
i d'alguna manera
s'han de sentar bases
a la negociació,
parlar de l'AVE,
sobre la conveniència
o no conveniència
de l'estació
de l'AVE
a Perefort,
hi hauria molt
que parlar
i potser
necessitaríem tècnics
perquè ens poguessin dir
si allò
és una encerra
o una errada.
El que sí que està clar
és que si s'aposta
per fer una estació
a fora de la ciutat,
el que s'hauria d'haver dotat
és d'una llançadora
ferroviària,
no d'autobusos,
una llançadora ferroviària
assignada ja
en el pressupost
de la construcció
de l'estació.
Però si això
ho hem publicat tots,
no sé en quin any,
el 2011
o el 12
o el 10
pot ser.
Estem al 15
i està per fer.
Per la Rambla
i pujava fins al balcó
del Mediterrani.
Són tot dibuixos.
Això és una assignatura pendent
i són oportunitats
en els moments
en els quals
es fan els projectes
que s'han de deixar definides
i això
o és deixadesa
o és falta d'interès
o és poca pressió,
és, no ho sé,
vull dir,
no pots deixar la ciutat
en aquesta situació
perquè evidentment
l'estació
té una funcionalitat,
estem parlant
de trajectes llargs
en els quals
la rendibilitat
del temps
és una altra
però quan tenim trajectes curts,
o sigui,
si ara algú
volgués fer el trajecte
Tarragona-Lleida
que són 20 minuts,
doncs clar,
te trobes
amb l'impediment
que necessites mitja hora
per anar a l'estació
on deixes el cotxe,
bueno,
una cosa absolutament
tercer mundista.
coneixent el trajecte,
perquè clar,
en el territori
coneixem el trajecte,
sent com arribar-hi,
però arriba gent
d'algú que ve de fora
i...
L'has d'acompanyar,
l'has d'acompanyar.
Nosaltres ha vingut gent de fora
que han arribat allà
o gent que hem tingut
alguna reunió
fora de Tarragona
i nosaltres també
hem tingut aquesta reunió
i aquesta persona
que ha vingut a Madrid
l'hem portat
a l'estació nosaltres
perquè no sabia com tornar.
Clar,
això és bastant patètic,
sí,
és bastant patètic.
Bé,
veurem avui,
perquè avui hi ha una roda de premsa
quan tornin de Madrid
a dos quartes,
cinc de la tarda,
ens han convocat.
Ja veuràs
les declaracions.
I estarem amb atents
al que ens expliquin
d'aquesta reunió
avui important a Madrid.
Mentrestant,
és que estic veient un titular
que m'està...
Vaja,
us ho comento vosaltres
perquè en penseu,
però acaben de...
Bueno,
s'acaba de dir
que a Berti
s'ha guanyat 655 milions
el 2014.
A Berti,
recordem,
és aquesta empresa
que gestiona les autopistes.
Felicitats.
la que passa per aquí al costat,
la T7,
doncs que...
655 milions d'euros
el 2014.
Això és un 6,2% més
que el 2013
i a més a més
també denoten,
diuen que el tràfic
per les autopistes
parlen en general
de tot l'estat,
augmentat per primera vegada
des del 2007.
O sigui,
hi ha més gent
que agafa l'autopista
i que per tant
paga el...
Jo sóc un d'aquests
que paga.
Suposo que 0,0001...
Un percentatge és meu.
Un percentatge petit
segur que és meu
perquè l'utilitzo molt
perquè nosaltres
treballem molt fora de Tarragona.
i no hi ha més remei.
Tens que agafar autopista.
Vull dir que...
Déu-n'hi-do.
És que...
Sí, felicitar-lo
pels guanys que ha tingut
i que li vagi molt bé.
Però llavors,
a l'hora de la veritat,
quan, per exemple,
des del territori,
recordo que...
Crec que va ser
que al mitjans
de l'any passat
quan la Congrés dels Diputats
es va demanar
una connexió
des de la A7
a l'alçada
de la punta de la Mora
perquè connectés
amb la AP7,
també es va tombar.
Això ho va tombar el PP.
Clar, ara m'estàs parlant
de Vertis
i jo t'estic parlant d'això.
No sé si lliga gaire,
però vaja,
en tot cas,
vull dir que una...
que una gran empresa
guanyi molts milions,
ahir era notícia
crec que del Santander,
l'anterior era CaixaBank,
l'anterior era...
No sé,
això amb la gent del carrer
no...
És que és un...
S'hauria de fer molta pedagogia
per explicar, doncs,
aquesta renovació, doncs,
de les concessions de topistes
que es van fent,
es van renovant
i renovant...
Vaja,
unes concessions
que estan amortitzades
amb escreix, no?
I que segueixen renovant.
Això, des del punt de vista ciutadà,
costa molt d'entendre, no?
Això donaria per una altra pregunta,
a dir, per què, carai,
no hi ha...
És que hi ha 96 quilòmetres
d'aquí a Barcelona,
d'aquí a la capital de Catalunya,
per què no hi ha una autovia?
I pot haver autovista de peatge
perquè sempre n'hi ha hagut
o històricament n'hi ha hagut,
però també històricament
en moltes altres comunitats...
Totes.
És que...
Per a la de Catalunya totes.
I pots viatjar
sense gastar-te un cèntim,
creuant una comunitat
d'una punta a l'altra
i aquí no,
ja està,
però és que això és un assumpte
que ja és cíclic.
No interessa,
i si es busqués,
si es fes una mica d'investigació
sobre l'accionariat
d'Avertis,
trobaríem...
A molts accionariats.
Pro-homs de la Generalitat de Catalunya
i, clar,
que dius,
potser són una mica interessos,
una mica contraposats.
A veure,
l'autopista,
al seu moment,
va significar un avanç
per Catalunya,
era un moment en el qual
no hi havia sistemes
de comunicació terrestre
de dos carrils
i la iniciativa privada
es va dotar a Catalunya,
en primer lloc,
dintre de l'estat espanyol,
d'unes mitjans de comunicació
moderns.
Això va significar
l'atribució d'unes concessions
i que tots coneixem.
Ara,
superat aquesta fase...
Estan amortitzats?
Sí, senyor.
Clar que estan amortitzats.
S'hauria d'haver fomentat
un sistema
que pogués,
d'alguna manera,
eliminar aquests imports,
ja sigui finalitzant la concessió
o ja sigui creant
infraestructures paral·leles,
que sembla ser
que és el que s'havia començat a fer.
El que no val,
trobo jo,
és que des del govern
de la Generalitat
s'hagi fet victimisme
durant anys i anys
i encara es continua fent,
dient que d'altres comunitats autònomes
disposen d'unes autovies
i tot no sé què,
no sé quantos,
nosaltres ho hem de pagar
quan, d'alguna manera,
no hi ha hagut
prou impuls institucional
per poder...
Des de dins.
Correcte.
Per poder liberalitzar
o per poder fomentar
o sol·licitar
o invertir
en aquestes infraestructures
de caràcter públic.
Llavors, clar,
això també s'hauria d'analitzar.
És complicat, eh?
El fet d'aquestes concessionàries
tan grans
amb el que hi ha
tants interessos privats
és molt complicat
perquè ningú sap
ni les contrapartides
que...
Vull dir,
quines contrapartides
rep, en aquest cas,
la Generalitat
i què arriba al ciutadà?
O sigui, aquí hauríem de fer això.
Vale, molt bé,
tu li dones una altra vegada
la concessió,
però què és la contrapartida?
I això,
amb què es reflexa?
On va aquesta contrapartida?
Quins pressupostos?
A socials?
Avertis, crec,
no sé si és propietari
de la pedrera del Mèdol.
Sí, sí, sí.
És propietari de la pedrera del Mèdol.
Bueno, la condiciona
i ara mateix no recordo,
però no sé si hi havia
algun compromís
de condicionar també
la zona
i en un cas...
i de cara al futur
doncs invertir
una sèrie de diners
per millorar
la infraestructura viària
de l'entorn.
De l'entorn.
I l'entorn
de la pedrera del Mèdol
és Tarragona.
Hi ha hagut alguna
millora
en la infraestructura?
La pedrera, sí.
La pedrera, sí.
La pedrera, sí.
Vam fer un centre
d'interpretació
a l'àrea del Mèdol
que en va donar
un principi
està allà dins.
Llavors, tu, si vols accedir-hi,
doncs ve,
si ets usuari de l'autopista
sí que pots parar
i mirar-ho.
si no ets usuari
doncs ve,
t'entrarà peu a peu
sí que pots entrar.
Van tallar no sé quants arbres
i va haver bastanta polèmica.
Tota manera,
si tu vols anar,
per exemple,
d'aquí a Cantàbria,
doncs mira,
un cas,
no sé,
potser alguns oïns
ho han fet,
surt de Catalunya
i deixes de pagar.
O sigui,
surts de Catalunya
i deixes de pagar
i vas per autovies
fins a,
bueno,
cap a Monda,
cap a Saragossa,
a València,
doncs fins a Cantàbria.
La mateixa capacitat
que en autopista,
vull dir,
estan igual,
i no te digues
l'únic que no et fas
és pagar.
Però a nivell de condicionament
estan perfectes.
A Madrid,
no sé quantes corones hi ha.
Les R, no?
Les R famoses.
A Madrid ha sigut un fracàs.
O sigui,
l'autopista que he muntat a Madrid
ha sigut un fracàs
i s'estan menjant amb patates.
Ui,
és que si tens una autovia gràtis.
Però per què?
Perquè tens al costat
una infraestructura
que és gratuïta.
Doncs aquí no la tenim.
Bueno,
aquí mira,
i com tenim la 27 aquí?
Està parada la 27?
Jo sàpiga...
Doncs tot això va sumant,
El següent s'està treballant.
Hi ha moviments,
sí.
Bueno,
el tema autopistes
que dóna molt de sí.
És un tema,
doncs mira,
que avui sortia també col·lecció,
però vaja,
hi ha altres temes,
eh?
Avui,
aquesta setmana,
doncs hem parlat
de modinàmica
de l'obertura 24 hores.
Avui ha sigut ja
la segona nit d'obertura.
Veia reclamació,
doncs,
històrica del territori,
mobilitzacions ciutadanes,
recollida també de signatures,
molta pressió.
Doncs això,
i finalment,
bé,
abans d'hi obrir,
i ja hi ha 24 hores,
aquest servei,
doncs,
que dóna assistència
a tot el territori,
de punta a punta,
de l'Ebre fins aquí.
A costa dels professionals,
no?
I a costa d'una mort,
eh?
Me'n semblo també,
això, eh?
Sí.
A mi tinguem en compte
que ha tingut que morir una persona
perquè tot això passa,
vull dir que també té collons,
eh?
Perdó que ho digui així,
però...
No, no,
tremendo,
però que tot i així,
doncs ara es penjaran
la medalla de Canobert,
però és a costa dels professionals,
o sigui,
els estan exigint el doble
d'hores,
o sigui,
tenen el seu horari laboral
i llavors la resta de període
amb una disponibilitat
en 20 minuts d'acudir.
Llavors, per tant,
vull dir...
En on busca?
En on busca?
Per tant,
l'esforç de la institució,
del departament,
doncs és tenir el local acondicionat,
però vull dir,
ni hi ha partida pressupostària
per personal,
ni hi ha res.
I recordem que això també
és una reivindicació
que no és de fa dos
o tres mesos,
recordo,
perquè això va ser
el grup de treball
en defensa
de la sanitat pública
de Tarragona
que va començar
la lluita
i la reivindicació,
si mal no recordo,
a finals de l'any 2012,
és a dir,
estem parlant
de més de dos anys,
de més de dos anys,
és a dir,
ara la gent pot creure
que no ha sigut
per una revifada
que hi va haver
des de la desgraciada mort
del farmacèutic
de Torreforta,
però no és així,
això va ser
la gota
que va fer vessar el...
Ja va haver bastantes altres
desgràcies
personals
i, clar,
això és que
és de justícia,
és de justícia,
això si ho mires
des de fora
i dius,
quants centres
de moda dinàmica
al país
hi ha
o berre 24 hores
a part de la capital,
que a la capital
n'hi ha d'haver,
naturalment que n'hi ha d'haver,
però és que deixes
el país penjat,
deixes el país penjat
amb totes les conseqüències
fonestes
que això comporta.
No, no,
hi ha part...
I el que deies tu
dels professionals,
perquè, clar,
s'han de traslladar
professionals
d'una banda a l'altra,
han de multiplicar
les seves tasques,
vull dir,
posar-ho això en marxa
no és fàcil,
és una unitat
molt delicada,
molt delicada,
amb una feina
molt i molt complexa,
perquè els pacients
arriben com arriben,
però, vaja,
com que no soc entès
en el tema,
no...
Senzillament,
aplaudir-ho
i felicitar-nos tots,
perquè almenys
que sigui que la demarcació
de Tarragona
tant des de Terres de l'Ebre
fins a...
Estigui cobert.
Estigui cobert,
exactament.
I tenim les necessitats
cobertes.
Altres llocs també
es bo que han dotat
d'aquest servei,
no?
Penso que a Lleida i Girona
al final també,
gràcies una mica
a tota la pressió
que s'ha fet des d'aquí,
que bueno,
que també que nosaltres
haguem pogut liderar
un projecte d'aquest tipus
i que al final
tothom en surti beneficiat
i això està bé.
Doncs vinga,
demodinàmica,
segona nit d'obertura,
com dèiem això,
ahir parlàvem,
per cert,
amb la Rosa Maria Gabriel,
ella va ser un dels testimonis
de TV3,
de la mardó de TV3
el passat desembre,
amb ella van treixar
amb helicòpter a Barcelona
un cap de setmana,
un dissabte,
i va sobreviure
i ens deia que
va ser que li va canviar la vida,
la percepció de la vida,
o sigui,
la percepció del moment
del dia a dia,
de viure amb intensitat
el dia a dia
i de no fer,
insu d'allà,
no fer plans
de gaire futur,
és a dir,
fer una planificació
a curt termini,
pensar doncs en demà,
en demà passat,
en la setmana que ve,
per no fer plans
a un llarg termini
perquè doncs bé,
apressa a valorar molt
les petites coses
importants del dia a dia,
que a vegades,
tens una ensurt així
i canvia molt la perspectiva,
no sé,
suposo que sí,
anem tots molt...
Home, està clar
que les petites coses
de la vida,
les valores molt més,
no només quan et passa això,
que és,
evidentment,
que és un mal tràngol,
dolentíssim,
des d'aquí l'invio,
recorda Rosa Maria Carbiel
perquè la conec,
però vaja,
canviar la percepció
de la vida
t'ho fa,
no només
per un episodi aquest,
sinó també per,
doncs,
per un amor sobtada
d'un familiar,
per un accident
que tinguis,
per moltes circumstàncies,
vull dir,
la vida s'ha de valorar
sempre,
sempre,
sempre,
sempre.
que passa que sembla
que tot el sistema
corri molt,
no?
I anant-nos amb ell,
no?
Va molt de pressa,
tot passa molt de pressa.
No té molta percepció
del dia a dia
que tot corra molt.
Tot passa molt de pressa.
Que així no t'ha d'anar
temps ni a parar-te
a reflexionar sobre
que has fet fa mitja hora.
Ramon,
que estàs reflexiu.
Sí,
és veritat
el que esteu dient
i de totes maneres,
doncs,
bueno,
desitjar
que la inauguració
de la unitat
d'hemodinàmica
sigui tot un èxit
i sobretot
que hagin de treballar poc.
Sí.
Seria el desitjable.
I tant.
Doncs,
com deia a la Rosa Mari
i a la Gabriela
que ens feia aquest testimoni
que,
per cert,
si voleu tornar
a escoltar-los
a la nostra pàgina
ho veu en l'entrevista
a Tarragona Radio.cat.
En 30 segons,
Piu Vermut,
comenceu allà o no?
Arrenquem al març,
arrenquem al març,
estem ja tancant calendari,
tindrem les primeres activitats
i arrenquem,
arrenquem ja,
ja tornem a ser,
ja tornem a estar aquí
amb la temporada nova,
amb noves activitats
i sobretot
aquest any
la proposta
molt,
molt,
molt clara
d'arribar
al públic
de fora de Tarragona.
O sigui,
volem arribar
al sector turístic.
Aquest any
l'aposta clara
és perquè cada cop
que la gent
que ens ve a visitar
pugui acabar
la seva visita aquí
de forma natural
fent un fill vermut.
També vull que
fem el vermut, eh?
Sergi Casado,
gràcies.
A vosaltres,
bon dia.
Doncs el Ramon Sato,
gràcies,
gràcies a la propera
i el Xenia Comel,
fins a la propera d'Oceau.
Déu, bon dia,
gràcies.
Bon dia,
adeu.