Comença Tuquem Pedra, un espai en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, ICAC.
Avui, programa número 35 de l'Espai de Tarragona Ràdio, Toquem Pedra, a mig camí entre l'arqueologia i l'espeleologia.
Per parlar de la tàrracosubterrània, ens acompanyaran Josep Maria Macías, investigador sènior de l'ICAC.
I també parlarem amb Joan Maria Plana Roca, secretari de la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona.
Parlem de les col·laboracions entre arqueòlegs i els espeòlegs.
També parlarem dels cunículos de Tarragona.
Què, toquem pedra?
Què tal? Molt bon dia. Com sempre, toquem pedra des de l'ICAC, des de la seu de la plaça d'en Rovellat.
En aquesta nova edició del programa en què avui explorarem això, la relació entre l'arqueologia i l'espeleologia.
Per tant, anirem a veure restes a sota terra.
Per tant, serem en un lloc molt emblemàtic a més a més de la ciutat i us parlarem de diferents projectes amb aquests investigadors que avui ens acompanyen.
D'entrada, saludem el Josep Maria Macías, investigador sènior d'aquí del ICAC.
Josep Maria, què tal? Molt bon dia.
Bon dia a tot.
Amb el Josep Maria, per cert, també parlem d'una notícia que avui terem a l'informatiu.
parlàvem d'aquest banc d'ADN de l'antiguitat, el primer que hi ha de referència i que és un pas molt important amb una col·laboració amb diferents institucions,
del qual també se n'han parlat aquests dies i que em fiqués important també des de molts punts de vista, no, Josep Maria?
Sí, sí. És certament aprofitar les noves tecnologies i constituir una plataforma pública de servei científic
en què col·labora l'Hospital Clínic de Barcelona, l'Institut de Recerca Biomèdica i DIVAPS
i l'Institut Català de l'Arqueologia Clàssica amb el suport del Museu Nacional Arqueologia de Tarragona.
És un projecte que té moltes vessants, no, és a dir, d'aprofit, de treure rendibilitat des del punt de vista de la investigació,
però també en l'àmbit corrent del dia a dia, no?
Sí, tot just el que vam fer ahir és presentar la gran potencialitat del projecte,
tot i que portem tres anys treballant, és ara quan ja s'ha constituït aquesta plataforma de servei,
d'aquest biobanc, que ofereix unes mostres d'ADN de la població antiga de Tarragona
al col·lectiu científic, al col·lectiu biomèdic, per estudiar qualsevol malaltia,
qualsevol anomalia i dins de qualsevol projecte de recerca nacional i internacional.
Tot això s'ho escrit, evidentment, a una sèrie de peticions,
a la praxis que estableixi un comitè ètic d'aquest biobanc
i, doncs, a oferir o fer entendre l'arqueologia realment com un gran camp d'oportunitats
en què no només ens preocupem d'allò que fèiem a l'art humà,
sinó que també ens podem preocupar en què pot oferir coneixement de passat
al nostre coneixement.
En aquest cas, no només patrimonial, sinó també mèdic.
De quantes...
De quantes...
O sigui, la base de dades, de quantes xifres estem parlant?
De quants registres estem parlant?
Després de diferents filtres de qualitat,
hem tingut una base de dades d'uns 500 exemplars,
dels quals, de moment, 300 han superat els controls de qualitat de la mostra d'ADN,
alguns d'aquestos ja s'estan començant a amplificar,
de forma que qualsevol equip de recerca que demani una mostra d'ADN
no exaurirà aquesta mostra, sinó que obtindrà un duplicat,
una amplificació, per a qual cosa estem parlant d'un banc de dades
que es pot mantenir inetern.
Doncs és una notícia científica destacada d'avui mateix
i que, doncs, aprofitem la benentesa que tenim aquí amb el Josep Maria Macíes
per donar-ne compte, ja n'hem parlat a nivell d'informatius,
però avui el que ens ocupa és parlar d'aquest binomi d'arqueologia i esperilogia
i, com veiem, tenim altres dos convidats,
d'una banda el Josep Maria Plana Roca,
secretari de la Ciutat d'Investigacions Esperilògiques de Tarragona.
Josep Maria Plana, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
I també s'acompanya el Josep I. Salminyana,
també un altre dels membres d'aquest SIET.
Josep Maria, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Bueno, comencem explicant als oients la relació, no?, aquest binomi.
Arqueologia, esperilogia.
I parlàvem, abans ho dèiem a la introducció, dels cuniculus de Tarragona.
Què són exactament cuniculus?
Què són exactament, on els trobem i què ens aporten?
Cuniculus no deixa de ser una galeria subterrània, no?,
que pot fer els cunills.
En nostre cas, el món de l'arqueologia representa un ecoducte subterrani.
El que hem d'entendre és que si aquest indret que avui coneixem com Tarragona
és un indret atractiu per a l'ocupació humana, ja des de l'època ibèrica.
Això ho veig pràcticament a tres factors.
Tenim una muntanya, seguretat, o quatre factors.
Tenim una abadia portuària, estem en un emplaçament que ens permet
enllaçar la via Augusta amb la via cap a l'interior de la península
i, quart factor, tenim aigua dolça, que prové d'una cova urbana
d'un llac subterrani, que justifica no només la presència de població,
sinó també la seva utilitat com a punt d'avituallament de l'exèrcit ardomà.
Aleshores, aquesta realitat espeleològica, hídrica i arqueològica
confluïra en l'any 1996 amb la descoberta del cunículos,
d'aquest ecoducte subterrani, en veritat un art de descoberta
que es coneixia des del segle XIX, i a partir d'aquí ha suscitat
l'interès d'arqueòlegs i d'espeleòlegs, perquè sota del cunículos
està a Llac Subterrani, allà a Tardagona, del qual els meus companys
us podran explicar moltes i moltes coses.
Aquí dispara dels dos. Comencem per aquí.
És un llac subterrani perquè us feu una idea.
Estem parlant del carrer Gasòmetre, allà en un pàrquing subterrani
neix la cova, de fet es passa per un lloc sinuós, estret, també patrimonial,
es baixa cap a baix, s'arriba un primer sifó, es continua, una galeria,
però això continua cap amunt, cap amunt, cap amunt,
pràcticament que se sàpiga, perquè això també és una altra, aquesta és una altra,
fins més o menys l'altura de la Rambla Nova, no? Més o menys.
Sí, estem per la banda de dalt, gairebé a l'alçada de la Rambla Nova,
i de cara a orient arribant a la zona del Palau de Congressos.
En aquesta zona, la zona que diríem queda compresa entre el carrer Fortuny
i la zona del Palau de Congressos, és on actualment hi ha la sala més gran de la cavitat,
és una sala completament inundada, d'uns 5.000 metres quadrats,
i és el que, en aquests moments, on estem treballant via subaquàtica,
explorant les noves galeries que ens està donant la cavitat.
Tot això hem de dir que ho aneu topografiant a mesura que aneu avançant, no?
Aneu fent tota la topografia de la zona, és a dir, d'aquestes noves cavitats,
fins al moment, doncs, bé, fins fa unes dècades inexplorades, no?
Sí, clar, és molt important que si baixem a les cavitats, no només la visitem,
sinó que quedi constància de la zona que hem explorat
per poder facilitar el que a posteriori d'altra gent pugui conèixer la cavitat,
pugui visitar-la amb més seguretat.
Arribar fins aquí tampoc és fàcil, hem de dir-ho, perquè, com dèiem,
s'ha de passar aquest sifon, hi ha molts pous també, no?, profuns,
que no sap ben bé què hi ha d'altra banda, és a dir, que és complexa, aquesta orografia.
Cada vegada que s'ha de muntar una expedició, una entrada en botelles,
muntem una infraestructura de gent que ve a col·laborar,
que ens ajuda a baixar primer les ampolles pels pous,
un cop passat el cunículos, després a travessar els llacs i les sales,
i finalment, el que és el sifó terminal, al final de la sala Maginet,
és on els nostres espeleòlegs, espeleobossejadors, en aquest cas,
s'equipen amb tot el material i fan l'entrada subaquàtica.
Doncs mira, has dit una paraula, un terme, l'espeleobosseig,
que és una de les pràctiques esportives de les més difícils,
és a dir, de les més difícils, perquè és molt compromesa del món,
l'espeleobosseig, és una pràctica molt arriscada,
Josep Lluís del Minyana, és així, no?
Bé, té un risc, però relatiu també.
O sigui, les mesures de seguretat són importants,
aquí només es tracta de tindre el cap tranquil, calmat,
i a partir d'aquí...
És curiós perquè quan entres a bussejar, a fer espeleobosseig,
abans d'entrar sí que tens un cub per la panxa que et fa sentir coses,
però al moment que et submergeixes ja ve una tranquil·litat total i avances.
Aquí l'únic que passa és que nosaltres,
mida exacta que hem pogut mesurar és,
després de baixar 21 metres hi ha un pou que torna a pujar per amunt
i hem trobat unes galeries forces, que és el que estem esportant ara.
És l'única mesura que tenim aquí latada,
perquè la resta no es pot mesurar bé amb cinta mètrica,
perquè, clar, s'aixeca tots els sediments i la visibilitat és zero.
No tenim temps de posar la cinta mètrica a mesurar.
Llavors hem hagut de comptar que cada latada
ve a ser un metro i mig aproximadament.
I encara queda, la sala arriba,
encara queda molta cosa per explorar.
Però ara ens estem centrant en les galeries fòssils.
Parlem, Josep Maria, del gran aqueducte subterrani de Tàrraco.
Estem parlant d'això, no?
Sí.
Realment hi ha una diferència d'acota.
El llac subterrani oscil·la metre amunt, metre baix,
oscil·la a nivell del mar, pràcticament,
mentre que aquesta galeria, aquest aqueducte subterrani,
al sector del carrer del gasòmetre,
oscil·la entre 13 i 12 metres per sobre del nivell del mar.
Tot i que avui no acabem de trobar aquest punt de connexió
entre espeleologia i arqueologia,
de ben segur els romans coneixien aquesta pràctica,
l'existència d'aquest subsol.
Els romans disposaven de bombes d'extracció d'aigua,
bombes de bronza,
que permetien pujar l'aigua a 15, 20, 25 metres d'alçada.
I la teoria que tenim,
documentada en documentació històrica del segle XIX,
és que el llac subterrani
podia haver estat utilitzat
com a font primària de l'aigua d'aquest aqueducte.
No hem de pensar en aquest cas en un aqueducte fora de la ciutat,
hem de pensar segurament en un aqueducte
de subministrament estrictament del port militar de Tarragona
en època republicana,
abans de l'ocupació global de tota la península.
Hem de pensar que el campament militar,
aquest famós campament escipional de Cató,
es desenvolupava a la part alta de la ciutat,
mentre que el port, l'abadia natural,
estava a un quilòmetre i mig de distància.
És de pensar, doncs, que aquesta estructura
podia ser una estructura militar segura
excavada en el subsol.
Al mateix temps,
treballs d'un enginyer del segle XIX
van documentar que diferents pous
excavats a la muntanya de Tarragona
permetien localitzar aigua
que un cop analitzava,
analitzada donava a entendre
que era aigua que procedia del mateix indret,
en aquest cas el llac subterrani.
Hem de recordar l'existència d'un pou
excavat a la plaça de la Font,
amb vora de 45-50 metres a Fundària.
Hem de recordar alguns pous al carrer de la Unió,
la famosa Fuente Ascendente
d'Hernández Saneuja
al carrer dels Descalços.
Hem de recordar l'excavació a la roca
del pàrquing no intel·ligent
de Jaume I,
que va permetre afloraments d'aigua a les parets.
Tot això ens està marcant
una realitat hídrica o càstica,
perquè és una muntanya calcària,
amb un fenomen que dona lloc al llac,
que és la mateixa.
El que passa és que els nostres amics espeleòlegs,
des de l'únic punt d'entrada que coneixen,
no poden concebre la totalitat
d'aquesta realitat del subsol.
Però hem d'entendre que l'aigua,
determinar l'aprofitament del subsol
durant l'etapa ibèrica i arrumana,
al mateix temps també podria haver-hi petits ninfeus,
espais de curta sagrat a les aigües subterrànies,
és una cosa molt habitual
en altres ciutats arrumanes.
Aquí també són entre la tècnica
i aquesta mena d'ascensor inercial,
que ja s'ha fet algunes proves,
un ascensor inercial per tal de poder determinar
les dimensions del que estem parlant.
Sí, hem fet diferents experiments,
treballs sobre topografiar aquest aqueducte subterrani,
alguns amb èxit, amb altres no tant,
però l'experimentació té això,
i realment, tot i que actualment aquest tram d'aqueducte
es pot accedir a través del solar
ocupat per una cooperativa famosa,
sabem que el tram inferior continua fins al teatre,
a la zona del Minfeu,
i el tram superior podria trobar-se bastant a prop
de la plaça Cursini.
Al mateix temps, un ramal aniria segurament cap a la Txartves.
No obstant, és un projecte aturat,
un projecte redalentitzat per una qüestió estrictament econòmica.
Penseu que excavar en aquest espai és molt costós i molt car.
Des del punt de vista esperològic,
quins són els reptes, que són molts, no?
Ja ho deia ell, que només teniu accés per un lloc,
tot i que el puc baixar amb algun despous,
imagino que també, ara ho explicarem,
el puc baixar amb algun despous,
però no sé si deu ser fàcil o complicat,
comunicar enllaçar des del pou fins al que seria aquest altra ramal.
Actualment, exceptuant el pou pel que accedim des del pàrquing,
la majoria dels pousos estan cegats,
perquè com que hi ha el teixit urbà de Tarragona a sobre,
probablement hi hagi una casa o en algun cas un pati interior
que estigui completament colmatat.
A nivell espaiològic, estem centrant tota la nostra atenció
en explorar les galeries descobertes a l'altra banda de la zona,
diguem que s'ha de passar amb immersió,
i hi hauria una possibilitat que seria,
en cas que aconseguíssim excavar la zona contrària del Cuniculus,
la contrària que va al teatre,
la que va cap a la zona de la plaça Corsini,
com ha comentat ell,
la possibilitat d'enllaçar en algun punt
amb el famós pou Cartanyà,
excavat fa anys quan es va urbanitzar la zona,
i que per allà trobéssim un altre possible accés a la zona submergida,
perquè actualment totes les continuacions de la cavitat que atrevim,
que trobem, són per sota l'aigua,
amb la qual cosa l'exploració es fa molt dificultosa.
És així, no?
El jurat Lluís de la Minyanes ha pogut baixar en algun d'aquests pous,
i veure que pràcticament baixar no hi ha continuïtat,
o hi ha sediment, què hi ha?
És que fins arribar a l'entrada de la sala Ribemar
és tot un entrellat,
per entendre'n,
seria un immens llarg que en el seu moment
la formació de la copa es va omplir de blocs,
o sigui, van caure blocs per efecte gravitatori.
Aleshores allò és un entrellat, un laberint de blocs,
que alguns coincideixen en un pou,
però aquest pou segur que el segueixes
per algun escletxeter i anem a parar a la sala Ribemar.
El tema és aquest,
perquè al final la mare dels ous és el gran llac,
que evidentment té que comunicar amb el mar.
D'aquest gran llac, Joramaria,
per fer-nos una idea de les dimensions
del que estem parlant,
de dimensió, clar, no ho veiem a sota terra.
Com ens ho podem imaginar?
Com és de gran?
Bé, potser ells ho saben explicar més bé que jo.
No és una sola cavitat,
són diferents cavitats,
fins i tot a diferents alçades i entrellaçades.
crec que porteu quatre o cinc quilòmetres de galeries
amb diferents estal·lis en diferents dimensions.
Segurament això aflorava a la línia de costa,
la línia de costa de seu moment històric.
Hi ha un document, per exemple,
un document del port del segle XVIII,
que ens parla d'un brullador d'aigua natural
suficient per a satisfacer la guada
de los barcos anclados.
O sigui, hem d'imaginar
que era un dels valors afegits d'aquest espai.
Disposar d'aigua potable
en temps en què els aqueductes
i l'aigua potable a Tarragona
no era gaire abundant.
Òbviament, però, el creixement,
l'abans de la línia portuària de Tarragona,
des de la Guerra de Segadors fins avui en dia,
guanyant tardany en mar,
ha taponat, ha dificultat,
aquest possible accés frontal
a la part inferior del llac.
Fins a on s'extén aquest llac subterrani?
Jo crec que s'ocupa tota la muntanya
en diferents graus i en diferents nivells.
El problema és que,
des de l'actual punt d'accés espeleològic,
que és un pou càstic
que es documenta amb el cunícol
de sota de l'abacus,
és impossible.
Aquest famós pou cartanyà
que ens hem esmentat abans
és un pou de 26 metres d'alçada.
És un pou que arribava des de la superfície
al nivell del llac
i del qual, a 13 metres de fundària,
sortien diferents brancals al cunícols.
Hernández Saneúja ens destiue, a més a més,
que la part inferior del pou
estava fordada de grans taulons de fusta,
segurament encofran,
i des d'aquí sortiria una bomba de bronza
per treure l'aigua fins a la superfície.
Penseu, per exemple,
que a les termes públiques de la ciutat d'Empúries
fa poc es va excavar un pou
de 26 metres de fundària
que era la que obtenia l'aigua
per l'ús de les termes públiques.
Per tant, la enginyeria ardomana,
amb gran pràctica en el món de la mineria,
en el món dels vaixells,
perfectament es podia aplicar
a l'obtenció d'aigua potable del subsol.
Tinc molta curiositat amb aquesta bomba
que has descrit de...
És una bomba de pistons,
la que coneixem, la bomba de Setsivi,
que és un inventor grec.
I no us puc donar gaire de detalls
perquè la hidràulica i la maquinària
no és la meva.
Però si tothom mira
o fa un recordatori
de les pel·lícules de l'Oeste
que estan donant-li allà en el pou,
una cosa semblant.
Si a algú li interessa
pot venir a la biblioteca de l'ICAC,
que li facilitarem
tota la bibliografia del món.
Doncs ja ho veieu,
que parlem de fa més...
Bueno, 2.000 anys,
és a dir,
la tecnologia ja era molt avançada
i permetia fer coses com aquestes.
A nivell d'investigació,
com esteu?
A nivell en context general,
des del tema de la cova
ja heu anat descobrint
en aquests darrers anys
noves galeries,
això és una constant,
però sempre que t'emprèn
de la gran batalla
de trobar recursos
per explorar...
Tot això és car, no?
Sí.
A veure,
nosaltres,
a part del que és el tema de la cova,
també estem explorant
en altres zones,
fora del que és
el cas Corvà de Tarragona,
però bastant a prop,
i estem aconseguint
aprofundir
que habitats ja conegudes
i demés.
Però,
en el que es refereix
al tema de la cova,
estem veient
que potser el futur
de possibles descobriments
està en zones
que necessitem
despesa
per poder accedir.
El que ha dit abans
en Pep
de la possibilitat
d'arribar al Pou Cartanyà
és una cosa
que ens entusiasmaria,
però, esclar,
podríem cantar
que de soy minero,
és el que hi ha.
La sala Ribemar,
també,
el que passa
és que no necessitem
l'accés
a les galeries fòssils
que hem trobat més enllà.
El problema d'això
és que som dos espelubussejadors
i el que passa
és que no necessitem
espelubussejadors,
necessitem
espelòlegs
que sàpiguin bussejar
i capaços d'arribar allà.
Perquè la feina
que a l'altra banda
és molt feixuga,
a base de clavar
el coratge,
s'ha d'escalar,
s'ha d'admirar galeries
que estan a mitja alçada.
És tota una feina.
I després ser capaços
de passar a l'altra banda
i estar un dia
o dia i mig
a l'altra banda treballant
amb els períodes
de descans,
de menjar i de més.
Això és complicat.
Descriu-nos una miqueta,
Josep Maria Plana,
el que es veu allà baix.
Estem a la foscor,
però aneu amb carburs,
aneu equipats.
Per aquí són gens
que no han pogut baixar mai
en aquest de cova subterrània.
Descriu una miqueta
què és el que veieu
per allà sota.
Com és tot això?
Com són aquestes pedres?
Com és aquesta aigua?
És clara?
És transparent?
Ja fang?
No n'hi ha?
Habitualment,
quan accedeixes a la cova
i accedeixes a través del pou
que baixa de la zona
del Cuniculus
i la primera visió que tens
és una galeria
de sòs treballs
amb molts colors
d'oxidació
i dels colors de la roca
que queda reflectida
en una superfície cristal·lina
que és el llac.
Aquest primer llac
és cristal·lí
fins que hi suques,
que diuen nosaltres,
fins que entres dintre l'aigua.
Perquè el moment
que tu entres dintre l'aigua
s'aixeca tot el sediment
i passa a convertir-se
en una espècie de cacaulat.
Un cop ets a dintre de l'aigua
habitualment el que fas
és nedar fins al final del llac
on un breu sifó
et permet passar al segon llac.
El segon llac
és d'unes dimensions
una mica més grans
amb una sèrie de blocs encastats
i petits illots
que queden pel mig.
El segon sifó
és una mica més llarg
i també ens permet
provar el que és
passar per sota de l'aigua
estirant d'una corda
i arribes a la gran sala
de la cavitat
que actua com a distribuidor
la sala dels blocs
que es va rebatejar
a Josep Maria Forné
en honor al promotor
de l'obra
que va facilitar
que poguéssim explorar
la cavitat
en els seus inicis
i un cop
ja som la gran galeria
dels blocs
habitualment et desprens
de part de l'equip
de Neopre
i passes a avançar
per una zona de caos
de blocs
que vas saltant
i vas accedint
a altres cavitats
i a altres sales
que li donen la volta
a tot el que és
aquesta gran
sala dels blocs
en aquesta gran sala
esteu a gaires metres
per sota el nivell
de la ciutat
diguem-ho així
a la sala
crec que estem
sobre uns 30 metres
per sota del nivell
del carrer
has de pensar
que el que és
el nivell de l'aigua
està cosa d'un metre
per sobre
per sota del nivell
del mar
oscil·la una mica
depenent
del que és
la fluctuació
de l'aigua
que ens aporta
el subsol
de la zona
llavors
un cop
estàs allà
estàs bastant
per sota
i estàs bastant
aïllat
del que és
Tarragona
el silenci
és total
només el trenca
com a molt
el degoteig
d'una mica
d'aigua
o d'alguna cosa
així
i el que fas
és al·lucinar
perquè quan penses
que per sobre
hi circulen els cotxes
i circulen la gent
i hi ha la vida
de Tarragona
allà a sota
no hi ha el mínim rastre
que hi ha
aquesta existència humana
Josep Maria
parlem també
d'aquesta relació
entre
aquests dos mons
el món de l'esperiologia
l'esperi i bossets
el món de l'arqueologia
jo recordo veure aquí
aquí mateix a l'ICAC
un documental
de David Soa
que parlaven també
del subsol de Roma
en aquell cas
i que parlaven també
de la importància
de la investigació
a través d'això
d'aquestes pràctiques
d'aquestes tècniques
d'aquesta combinació
d'oficis
de mestratge
d'uns i altres
Sí, a Roma mateix
hi ha una societat
específicament dedicada
a l'Ardoma subterrània
amb recursos
amb activitat
i evidentment
amb una riquesa
inimaginable
en aquest sentit
on l'estudi
del subsol
ja sigui a nivell
de clavegram
a nivell
de fonamentacions
a nivell
de recs
i altres elements
és molt més intens
que no pas aquí
en tot cas
en el nostre cas
en la nostra experiència
doncs
els arqueòlegs
del segle XXI
estem aprenent
a treballar
i a convivir
amb diferents especialitats
amb diferents
sensibilitats
perquè al final
tothom també
té el mateix objectiu
recuperar part
del nostre patrimoni
ja sigui històric
o ja sigui natural
com és aquest cas
us acabeu
però convertint
és a dir
acabeu
fent tema
una mica
d'espeleòlegs
o no
és a dir
us fan posar
el tratge
de neoprè
quan aneu allà
bé
de fet
jo l'any 96
vaig participar
amb la mateixa
redescoberta
i m'recordo molt bé
perquè anava
amb quatre espeleòlegs
cadascú
amb un vestit
de neoprè
i 20 quilos
de material
i jo anava
amb un món obert
de pintar
per casa
i un casc
de mountain bike
i vam redescobrir
llac
i molt emocionant
altres visites
ja he anat
més conveniment
equipat
però bé
és una experiència
molt maca
aquells que també
hem fet excavacions
com jo mateix
amb clavegueres
i altres elements
del subsol
doncs hem après
a conviure
i fins i tot
s'agraeix molt
excavant el subsol
no només perquè
la temperatura
és molt estable
sinó també
perquè els mòbils
no tenen cobertura
i és una tranquil·litat
a la qual afegir
allò que comentava
en Josep Maria
a la tercera
una banda
d'aquesta gran cova urbana
del carregasòmetre
hi ha clavegueres romanes
hi ha trams
força trams
de claveguera
de clavegueram romà
d'època romana
de fa dos mil anys
hi ha clavegueres
i també hi ha un col·lector
d'uns tres metres ampla
d'amplada
que es pot documentar
en diferents espais
a la zona
del carrer de la Unió
i del carrer de Podaca
o sigui
hi ha una realitat
també hi ha edificis
que estan semi enterrats
i altres elements
que formen part
de la fonamentació
de l'antiga ciutat
ardomana
una pregunta
que s'estaran fent
molts oients
Josep Lluís
o Jura Maria Plana
és a dir
si pot baixar
a la cova del carregasòmetre
és a dir
si ho guarda interès
en baixant vosaltres
a la cova del carregasòmetre
o si podeu muntar
una micro expedició
per equips
qui m'ho explica
dels dos
Josep Lluís
vinga t'ha tocat
Bé
sí
no solament es pot
sinó que encoratgem
la gent a que ho faci
abans parlàvem
de la dificultat econòmica
i tal
nosaltres
gràcies a les aportacions
de la gent
que entra a la cova urbana
ens podem finançar
penseu que el nostre equip
per posar un exemple
l'equip de busseig
en condicions
se'n va cap als 3.000 euros
per cap
i és un material
que es fa malbé sovint
per culpa del fang
per culpa d'una sèrie de coses
no?
aleshores
nosaltres encorregim
a la gent que visiti
tenim
a la nostra web
siet.cat
tenim les instruccions
per aquell que vulgui
entrar a la cova urbana
telèfonos
amai de contacte
i de més
és un
passa
la gent passa un matí
molt agradable
perquè
quedem a les 9 i mitja
en un bar
a la cantonada
del carregasòmetre
allí la gent
pren gasolina
per l'entrada
i entrem
a les 10 del matí
i surt
veu la llum del carrer
cap a 3 quarts
de dues
aproximadament
i s'ho passen força bé
i és una forma de
de viure una aventura
molt controlada
en quant a seguretat
i en fin
és
jo encoratgeu
tots els tarragonins
que vinguin
penseu
que ve gent dels Estats Units
ha vingut gent de Madrid
ha vingut gent de França
ha vingut gent d'Alemanya
o sigui
és coneguda
paradoxalment
penso que és
molt coneguda
a l'estranger
proporcionalment
més que aquí
doncs
encara que tingueu
tratge a neoprè
també hi ha manera
que si pugueu facilitar
algun tratge
o es pot fer
de no sé
nosaltres ho posem tot
tratge a neoprè
casc amb il·luminació
dos guies
que van sempre
amb els que entren
i la gent
l'únic que ha de portar
és un calçat esportiu
en condicions
ens recomanem
que portin
roba interior vella
perquè el fanguet
aquest es cola
a tot arreu
i que portin
una muda de roba
aixuta
per quan sortim
i està
així de senzill
i que no tinguin
com es diu això
claustrofòbia
la claustrofòbia
és un estat
és un estat mental
no existeix
doncs mireu
per curar
la claustrofòbia
si en teniu
allà és un bon lloc
heu de passar
per un sifon d'aigua
primer
que tingueu un percent
s'ha de capussar
una miqueta
sí
però si portes
una mica de vermut
i l'afegeix
te'l pots veure
i ja està
el que cal esmentar
és que
aquests últims anys
que ja hem estat
baixant força grups
ha baixat des de nens
de 10 anys
fins a senyors
de 60
i tothom
que ha baixat
ha disfrutat
del passeig
i la majoria de gent
ha repetit
o ha convidat
els seus amics
a repetir
amb la qual cosa
és una experiència
plenament recomanable
per a tothom
que tingui ganes
de conèixer
la Tarragona Subterrània
doncs ja ho sabeu
la pàgina web del CIE
si no truqueu a la ràdio
us donarem un telèfon
de contacte
perquè pugueu
fer aquestes visites
guiades
a la copa urbana
del carrer de Sòmetre
aquesta gran copa
de la ciutat
Josep Maria Macías
gràcies
a vosaltres
a disposar
i també Josep Lissamiana
gràcies
fins la propera
gràcies a vosaltres
i fins aviat
i al Josep Maria Plana
també gràcies
fins la propera
moltes gràcies
i fins a la propera
tanquem el programa
com sempre
producció
de Carme Badia
us ha parlat
Josep Sonyer
control tècnic
Joan Maria Bertran
aquí a la unitat mòbil
estudi central
de Sant Lluís Comas
tanquem
fins la propera
fins aquí 15 dies
adeu-siau