Comencem la tertúlia d'actualitat.
Avui és dijous, 26 de febrer, dia de manifestació dels estudiants
contra aquesta nomenada llei perd.
Ara en parlarem.
I saludem els contartulis.
Tenim la professora de comunicació de la URB,
Nani Rodríguez.
Nani, bon dia.
Bon dia, Benora.
Ara en parlem.
Ara en parlem.
I també ens acompanyen l'advocat d'Ignasi Company, Ignasi, bon dia.
Hola, bon dia.
El metge Jura Maria Soler Poblet.
Jura Maria, què tal? Bon dia.
Bon dia.
El president d'aquesta empresa municipal, la mitjana de comunicació, Pere Valls.
Bon dia.
Això ho hem d'abreviar, ho hem d'escurçar.
La ràdio, ja està.
La ràdio.
Has de dir les sigles.
Sí, però som complicades de llegir.
La mitjana de comunicació de Tarragona.
De Tarragona.
Emma, Emma.
Escolta, no sé, Nani, com l'ambient que heu vist a l'aula,
les aules, en definitiva, a la universitat, s'ha notat?
A veure, ahir jo no tenia classe, no hi vaig anar,
vull dir que no et puc dir com anar,
però jo avui tinc classe,
jo vaig parlar amb el grup d'estudiants del dimarts,
que és la mateixa aula que tinc ara,
i vam estar xerrant.
La seva idea era fer vaga,
vull dir, estaven realment indignats,
i jo el que no m'acabo d'explicar
és com no estan més indignats,
les coses com siguin,
perquè a la universitat, darrerament,
ara en parlàvem, no?,
de les nostres èpoques, allò,
haciendo abuelo cebolletas,
que es mobilitzen molt poc,
però jo diria que aquesta vegada,
amb el pla a Bolonia hi va haver tot un seguit
de vagues, de protestes i tal,
una mica descafeïnades,
no sé si aquesta vegada serà una mica més bé.
No ho sé,
realment el problema és un problema econòmic,
un problema econòmic,
i si ho disfressen d'una altra manera s'equivoquen,
i em sembla que és bastant més sincer
de dir, doncs, la universitat no té diners,
a veure d'on traiem diners,
i fem aquest 3 per 2 que...
Jo ho he comptat,
i per exemple, en comunicació,
i ho dic des del punt de vista de professora,
des del punt de vista de mare,
que he pagat una llicenciatura,
abans eren 5 anys,
i costava aproximadament 4.000 euros,
4.500 euros als 5 anys,
amb matrícules de cada any.
Ara són 4 anys,
i ja costen,
2.000 i pico,
8.000 euros,
només el grau,
i si ara has d'afegir,
treus un any de grau,
però afegeixes un màster,
ens anem a 10 o 12.000 euros
a acabar la carrera,
perquè si ho divideixen en 3 més 2,
el 3, el grau,
no servirà de res,
la gent es quedarà com a mig camí,
és com si no haguessis acabat.
És a dir,
en 10 anys,
el passat de 5 anys,
costaven 4.000 i pico euros,
i ara,
5 anys també,
perquè són 3 més 2,
costaran 10 o 12.000 euros.
Aquesta és la...
Jo diria que aquest és el problema.
Jo crec que això té diverses lectures,
però una d'elles és
que hi hagi molt poca gent
que pugui anar a la universitat
i que el país,
doncs,
es degradi
com els agrada els que manen.
Aquesta és la gran.
Jo crec que és aquesta la realitat.
I d'aquí un temps,
a més a més,
hauran de tancar universitats
i hauran de fer fora gent,
perquè, clar,
si hi ha menys estudiants...
Ja m'està animant aquest home, eh?
No, no, perdona.
Ara em deprimi.
Ara estic dient
el que ha passat en altres llocs.
És molt fàcil, això.
Si tu tanques l'aixeta
o el corrent
perquè entri gent,
on sigui,
com que hi haurà menys gent,
doncs,
sobrerà gent
de la que hi hagi, eh?
Això ho pot ser.
Sobrerà gent,
sobrerà espais...
Bé,
anem al revés del que hauria de ser.
El fer la restricció
pot ser,
des d'un punt de vista
d'exigència acadèmica...
Però no va per aquí, això.
Ja, ja.
Si n'és per aquí,
encara ho entendria.
Vull dir...
Doncs aquí vull,
que vull dir, sí, d'acord.
La idea és
tancar una mica l'aixeta
de la gent que surt
perquè surten
i no saben on anar
perquè hi ha un excés
de licenciats.
Però...
Perdona'm,
però aquest...
Però els rics seguiran anant.
Però perdona'm una cosa.
Siguin bons o dolents.
Ja m'ho he dit.
Aquest...
El que tu deies ara
el que...
que era el causant de tot.
No, no.
Escolta,
com més gent tinguem intel·ligent
i gent molt preparada,
millor,
n'hi hagi fenya
o no n'hi hagi.
Perquè la ciència
segueix sent
el més important que té.
l'ensenyament,
el coneixement.
La veritat et dona una pàtina,
una determinada nivell cultural,
un determinat nivell de criteri social
que és important.
Vull dir,
és igual si després acabes
fent una altra cosa.
L'important és crear amb els alumnes
les ànsies
o la curiositat per aprendre.
Després,
si a aquell aprenentatge
li treus un profit econòmic
o no li treus,
ja no és problema
de la diversitat.
Home,
de treure-li...
Potser no pots tindre
un rescabal perfecte,
però,
al fet que una persona
estigui formada
i tingui criteri autèntic,
ja és un premi pel país.
Com més formats estiguin,
menys se'ls pot enganyar a la gent.
Exacte.
No sé que no t'hem escoltat la Déu encara.
Bé, bé, bé.
Jo escolto, escolto.
Ignasi, pobre.
No, si no tinc res a dir,
amb una tertulia radiofònica
ja sé que no és...
Lo seu és dir alguna cosa,
però vaja,
de moment estava escoltant.
No,
una mica el que comenteu,
que jo no hi entenc gaire
de la situació, diguem,
organitzativa i estructural
de la universitat,
però sí que es parlava
que hi havia potser un accés
d'universitaris
en contra d'una...
Que deixin de fer cotxes
perquè també n'hi ha molts.
Bé, sí, sí.
No, no, no.
I estic d'acord,
o sigui, hi havia per una banda això,
sempre hi ha les dues cares
del mateix problema, no?
Hi havia per una banda això
que s'entén
i d'una altra banda també
el que dieu,
que estic 100% d'acord també
en que la universitat
és una institució
que com més gent hi vagi
doncs millor estarem
i en principi
menys ens prendran el pèl
els que ho pretenen, no?
Llavors no és un programa econòmic
que és una cosa...
o és un problema polític.
No és un problema econòmic,
sí, però en el fons
és polític.
Bueno, és un problema econòmic
per les famílies,
i el contrari per ells,
evidentment.
Les dues coses,
les dues coses.
Però la intencionalitat,
o sigui,
no pot ser tan clara
de dir
anem a reduir el nombre
d'universitaris
perquè no puguin,
no?
Perquè no hi hagi,
diguem més,
gent intel·ligenta,
o gent formada,
perquè, bueno,
la intel·ligència
i la formació
són coses diferents.
Ja, ja,
però el discurs és...
Jo, per exemple,
dono avui,
tenia clar,
tinc classe,
bueno,
no sé què faré.
El discurs oficial,
com a mínim,
no?
Pregunto,
pregunto des de la ignorància.
Això d'aquesta manera
no t'ho dirà ningú.
Per això,
això s'ha de vestir...
Però quin és?
Quin és el discurs oficial?
El discurs oficial és que el mercat de treball
s'atura,
vull dir,
jo, per exemple,
avui és el que estava dient,
tinc 100 alumnes de treball social,
100,
clar,
cada any 100 professionals
de treball social
a l'àmbit de Tarragona...
No s'absorbeix.
Absolutament,
vull dir,
a més és...
I d'advocats,
quan es surten cada setmana.
Jo et dic perquè jo tinc...
I per això hem de tancar
la facultat de metges,
per l'amor de Déu,
no?
Al contrari,
després hi ha la competència
entre la gent
i el bòs
és el que triunfa.
Clar.
Ja està.
o se'n va fora,
o se'n va a l'estranger.
Ara se'n va fora,
però si tu pots...
Si hi ha 6 llicenciats,
o no es diu llicenciats,
de Medicina,
amb 10,
aquests se'ls rifaran?
Jo tinc les meves dubtes.
No, home,
en principi,
hi haurà gent
que anirà a buscar aquests 10,
abans d'agafar els del 10,
abans dels del 7.
Home, és clar,
en principi.
Després,
si allò,
o sigui,
si la persona ho fa bé o no,
però això és així,
eh?
Això és així.
Llavors,
què passa?
Que m'estàs dient
que no formeu bé la gent?
Home, no,
això no m'ho crec,
jo crec que el formeu bé.
No, jo no estic dient això.
Jo dic que el mercat de treball
no funciona sempre
amb criteris d'excel·lència.
Esclar que no,
esclar que no,
però si no hi ha els 10,
no funcionarà mai?
Per qüestió retributiva,
evidentment.
Clar,
simplement per estar al llarg.
perquè quan acabes funciona molt,
hi ha molts factors
que determinen
si trobaràs feina
o no trobaràs feina
amb el teu entorn,
evidentment.
Si coneixes amb algú,
si el teu entorn familiar
o està vinculat a la professió,
tot això et facilita
trobar una feina
que no vol dir
que ningú et pregunta
si has tret un 10 o has tret un 7.
Et donen l'oportunitat.
Llavors,
aquella persona
que li dóna l'oportunitat,
el que és bo,
consolida
i el que no
doncs ja acabarà
buscant altra feina.
Però vull dir,
no només és l'excel·lència acadèmica
el criteri per trobar...
No només,
però també.
No només,
però també.
Hi ha moltes teories
que els més intel·ligents
no triunfan necessàriament,
eh?
Absolutament.
És que estem barrejant coses aquí.
Per això deia jo
la diferència
entre l'intel·ligent
i el format.
Sí, però escolta,
la facultat de Química de Tarragona,
els millors
els queden les químiques.
Ja us ho dic,
ara,
això fa molts anys
que funciona així.
Doncs d'alguna manera
deu funcionar.
No sé si tot arreu funciona així.
Evident.
Un criteri,
és el criteri més...
Però a la llarga
no se sap, no?
Bueno,
a la llarga no se sap mai res.
Ja,
en percentatge suposo que sí.
En percentatge suposo que sí,
però...
Però quan tu vas a buscar
gent formada,
si ets les químiques,
que és claríssim,
aquí van...
Aquí van...
Aquí van...
Aquí van a buscar
els que treuen més bones notes.
Perquè ara ens estem embolicant.
Sí, sí, sí.
És a dir,
la qüestió és
que tothom,
tot...
tots
han de tindre dret
a la formació.
Sí,
han de tenir la comunitat.
I el que no es pot fer
és condicionar la mitjançà
a l'economia de la gent.
Sí, senyor.
I això és un robo.
Exacte.
brillant, brillant, brillant.
El doctor Soler ha posat
la quantitat del pacient.
És una estafa.
A l'educació,
a la sanitat,
a tot arreu.
A tot arreu.
A un sostre...
Els drets.
Els drets.
Això són drets.
Una combinació
de les dues coses
que parlàvem abans,
d'aquests dos carretes de la moneda,
és que el criteri,
potser,
si n'hi ha massa universitaris
o s'han de redistribuir
d'una altra manera,
que sigui un criteri
purament acadèmic,
però que el criteri
no sigui econòmic.
una altra cosa
és que les carretes
estiguin més o menys bé.
Això és una altra cosa.
Per això no t'arriba
que no és el que estem parlant.
Els que puguin anar
a la universitat,
com deies tu abans,
sinó que sigui...
Bueno,
que el criteri econòmic
no sigui el determinant
per poder anar
o no anar a la universitat.
Molt bé.
Aquest ràdol.
Avui recordem el migdia
i hi ha aquesta manifestació
d'estudiants.
Va, un tema
que us farà rememorar
també alguns anys,
perquè avui he transcendit
i se sabia allà
que l'assignatura de religió
incorpora pregàries.
Pregàries,
és a dir, ressarà, no?
Capacisme.
Sí.
Pregàries, eh?
Però, és a dir,
ressar, doncs,
a primària
i educació primària.
Què en penseu?
No sé si ho he viscut.
Jo he viscut a classe, això.
No, jo no he anat mai
a l'escola de monges.
No, no, jo a l'educació pública.
Jo recordo quan, sí, sí,
a AGB ens feien ressar,
doncs,
al pare nostre
al començar a classe.
No fa pas tant.
Jo fa més
i no, a veure...
Jo de petit va ir a les monges.
Jo soc la Salià
i evidentment la Salià
vam resar cada dia al començar.
Però, és clar,
estem parlant d'èpoques molt diferents.
Però, consti una cosa.
És que és l'època,
més que...
Està molt darrere, eh?
A mi no em va fer cap mal, això.
Vull dir,
no em va molestar gens ni mica,
al contrari.
Era un reptet
que perdíem de classe
que ens anava molt bé.
I el fet és que
a mi això
no em va condicionar.
Perquè, des de l'ú,
com a morts,
sacra no ho sé.
Jo crec que el...
Però no és aquesta.
El resar o el no resar,
això és de cadascú.
I això no ha de sortir el bo, eh?
en un...
Ja, però si vas a un col·legi...
Per això ara m'estàs dient
que tots els col·legis...
Si vas a un col·legi de religió,
sí, clar.
Sí, sí.
Els públics també.
A veure,
tindrà la religió com a optativa.
Tindrà la religió com a optativa.
Però aquells que tenen religió com a optativa
faran...
La religió que feies tu
a la salle fa 30 anys.
Ara ja hi és.
Ara ja hi és.
I el Boé explica unes coses
que va sortir per televisor
i si ara ho busquem i surt.
El detall, no?
I el que fa mal d'ull,
com a mínim,
és el detall.
Perquè ja se sap que si tu vas
a un col·legi religiós...
Home, doncs vas a un col·legi religiós,
no vas a un altre.
Ja ho saps on vas.
I allí hi ha unes normes
i una manera de fer
que això de que no ens fa mal
ja ho sabem.
Això no...
No, no, no.
No, no, ja ho sé.
No, no.
I a més, a més...
Perdona,
jo no estic en contra de les religions
ni en contra de res.
El que estic en contra
és que l'Estat
es faci religiós.
Això estic en contra.
Però mira,
jo recordo...
A la meva època,
quan parlàvem,
perdona,
hi havia...
Valtros, els nois,
fèieu formació de l'Espíritu Nacional.
Us ho explicaven
quan nació José Antonio i tal.
Sí, sí, sí.
Franco.
El Josep Alusina.
Sí, sí, sí.
Però les noies
fèiem una altra formació
de l'Espíritu Nacional
en la qual ens deien
la importància
de ser sumissa davant de l'home,
de canviar bolquers,
de rodar camisetes...
No, es deia el mateix, eh?
Ah, sí, sí.
I el que m'ha fet mal a mi això,
doncs mira,
sé fer un trau,
m'ho van ensenyar llavors
i sé fer un trau.
No em faig mai,
però no sé fer.
No em va fer cap mal.
Però soc absolutament contrària
a que determinats coneixements
els posin dins de l'educació pública.
A veure,
cadascú que vagi
amb el nen a catecisme
i que li faci...
Li mònti la vida quan vulgui.
Ja estic d'acord amb això
que estàs dir-ho.
Absolutament d'acord.
Però si un col·legi és religió,
Òbviament ensenyarà...
És que això no es discuteix.
Saps què passa?
Quan es parla d'això,
quan es parla d'això,
hi ha una línia.
A l'escola pública,
el debat és de l'escola pública.
Amb diner públic.
No,
amb diner públic.
Quin partit,
perquè cadascú ha fet
que això sigui així.
Quin partit?
Sí.
Doncs jo diria
que ni siquiera el PP,
perquè és la Conferència Episcopal
la que ha posat el detall.
Perquè segons el concordat del 79,
l'Estat està obligat
a acceptar les condicions
que posa la Conferència Episcopal.
I la Conferència Episcopal
ha dit
esto, esto i esto.
I l'Estat ha dit a men.
Que jo recordi...
Mai més ben dit.
No havia sentit mai a la vida
que aquesta condició
que tots els col·legis
hi hagués religió,
aquest no la coneixia.
Jo crec...
I crec que no existeix.
És el que posa el bo, eh?
Ai, és el que...
Jo no,
el detall aquest tampoc.
Jo tampoc.
És a dir,
aquí hi ha una línia
que ara s'ha passat,
vull dir així,
vull dir,
a veure,
fins a un punt
jo crec que tot és acceptable
o tolerable
o digui com vulguis,
és a dir,
que bueno,
cadascú...
O que no fa mal,
que es pot dir.
No,
vull dir que no...
que potser has de relativitzar...
L'Estat,
l'Estat,
jo crec que no fa bé,
els governs no fan bé
d'aplicar això
d'aquesta manera.
Compte,
això és una llei general,
però ara vinc de la Generalitat
a veure com l'aplica.
També ho vull veure.
Perdó, eh?
També ho vull veure.
Jo també.
Aquí ens queixem molt
de segons què,
però segons què
van colant també les coses.
Ho dic amb tot el respecte,
és a dir,
depèn de què,
quan en xafen el català
en sortim tots de Déu,
però quan es parla d'altres coses
no es diu res i es fa.
que també ho dic
perquè siguem conscients.
També és cert,
jo crec,
que aquest decret
això deu ser per l'any que ve,
l'any que ve això comença al setembre,
i pot ser que no.
I pot ser que el gener ja no es faci.
Que ja no es faci, evidentment.
Pot ser,
no perquè això hagi...
Això m'hi hagi un dels punts,
perquè això és la punta de l'aix.
Si mirem amb la lletra petita
i el que publica el Boi,
per exemple,
hi ha un punt que diu
que els alumnes de segon de primària
tindran que reconèixer
la incapacitat de la persona
per assolir per si sol la felicitat
per aprovar l'assignatura.
És a dir,
que en aquesta línia,
l'alumbrat de sisè de primària
haurà de reconèixer
i acceptar
la necessitat d'un salvador
per ser feliç.
Això és el que genera.
Això és interessant.
Perquè jo entenc la importància...
És la ratlla que s'ha...
Jo entenc que és important
que la canalla,
tota,
tota,
sàpiguen
què és el cristianisme,
igual que han de saber
què és el judaïsme
o què és l'islamisme,
perquè forma part
de tal com som ara.
Això d'acord,
però
amb diner públic
inculcar els nens
que si tu fas religió,
si no la fas,
no seràs feliç,
perquè no reconeixeràs
un principi com aquest,
amb diner públic
em sembla una autèntica barbaritat.
Sí, no?
I a més a més...
La pràctica de la religió
és la que cadascú
ha de fer a casa seva.
El que tu deies,
s'ha de conèixer
el cristianisme,
entre altres coses,
perquè si no,
quan vas a un museu
i comences a veure pintudes,
no entens res.
Posem les coses
al seu lloc, no?
És a dir,
tu vas al museu del Prado
i comences a veure
Velázquez i aquesta gent,
i així,
quins martiris,
i tot allò,
si no saps qui són
els personatges
que estan allí pintats,
i per què...
Si no saps això,
és que no entens res.
És que vivim
amb una civilització
que és cristiana
i això és indiscutible.
Això no ho discutim ningú.
El que discutim
és teatre.
Forma part de la cultura,
més que de la religió.
Després ve la religió,
que és una altra qüestió.
Quan parles d'aquestes coses
ho has de dir també,
perquè si no,
sembla que aquí anem amb...
La cultura és cristiana,
en principi,
però tot això planteja
problemes també individuals,
perquè si amb el català
ja et donen problemes individuals,
com s'està veient
que hi ha gent que diu
escolta,
jo demano una educació
en castellà
perquè tinc dret,
i això dona,
jo que en un debat
que tots coneixem,
encara no ve el cas,
amb la religió
pot passar exactament el mateix.
Perquè clar,
el salvador,
d'aquesta frase
que ha llegit el Josep,
qui és el salvador?
Perquè un noi
de religió musulmana
pot demanar,
escolta,
jo vull que et digui això,
un jueu pot dir exactament...
Ara tenim...
I ara tenim aquí un debat
que cadascú...
No és el que diu la llei,
això, exacte.
Si encara digués això,
tampoc, eh?
Perquè llavors entraríem
en un altre lloc.
però, home,
ara...
La Constitució
diu que l'Espanya
és un país,
és un estat...
Aniria bé,
aniria bé,
i ho deixo aquí,
que quan es reuneixen
els bisbes catalans
que de tant en tant
fan proclames,
que ara en fessin una.
Què diuen?
O potser hi estan d'acord?
En la línia
del que diu Ignàcia
es suprimeix també
en aquest nou reglament
es suprimeixen
les referències
a altres religions explícites.
Imagina't,
imagina't què estem parlant aquí.
És que es gira enrere,
és que és una Espanya
en blanc i negre.
Quan es reuneixen allà
al Tibidamo tots
els bisbes
i diuen
els catalans
tenen dret
a no sé quantes coses,
a veure si diuen res d'això.
Perquè si no,
sempre estem al mateix lloc.
Per un cantó
aixequem una bandera
però per l'altre
anem fent.
I aquí és on jo em queixo,
això.
És a Maria?
Digues, digues.
No, dic que
estem tornant
a l'època més
democràtica
de la història del món.
Carca.
Entre cometes.
que és la...
Sí, clar.
Òbviament
a l'època...
Les èpoques
sempre han sigut dictatorials
fins i ara
fins aquesta era
l'època nostra.
Aquest nivell,
per això ho dic
que tornem
a aquell nivell.
Ahir...
Jo el trobo
francament...
No ho sé...
Absolutament impracticable.
Jo estic convençuda
que això no es posarà mai
amb xolta.
Mai.
Vull dir,
el PP ho ha fet ara
per callar els bisbes
o per callar...
o perquè...
Ja no sé per què.
Ara que els hi ha marxat
el bisbe
que era el que m'anava
més de tot el món mundial.
I ara resulta que ara
és pitjor.
Ni el papa de Roma
diu això.
El papa de Roma
no crec que estigui d'acord.
El papa de Roma
encara té influència.
Ja, ja, ja.
Però és que jo crec
que el Sant Par
ara mateix
no està d'acord.
Això ja no està d'acord.
Seguríssim.
Jo vull saber
si tots els bisbes
diuen el mateix
perquè de tant en tant
en algunes coses
en aquest país
hi ha bisbes
que són molt progres
i fan veure...
Diuen el que pensen,
suposo.
I jo vull saber
si amb això
hi ha algú
que discrepa.
Segur, segur.
Doncs a veure si ho diuen.
Segur, segur.
Però que ho diguin...
Ah, ja hi som, doncs.
Ja hi som.
Ja hi som valents, la gent.
Ja està, home.
Si ningú diu res
oficialment
ningú discrepa.
No, no.
Home, esclar.
Home, ja hi ha gent
que segur que discreparà.
dels bisbes.
No parlo de ningú més.
Jo crec que això
no arribarà
a enfrentar-se.
Jo crec que el propi Sant Pare actual
no estarà d'acord amb això.
I el problema que té
és quan ha de canviar
algun bisbe
a veure qui troba, no?
Sí, clar.
Si el PP
hagués tingut la intenció
formal
que això es dugués a terme
ho hagués fet fa tres anys.
No, ara.
Jo crec que tot això
és que va bé
amb l'electorat
més radical, no?
A veure, ahir parlàvem
que hi ha una part
de l'electorat
més extrem
del PP
que com que
el de l'avortament
no ha anat endavant
perquè no han pogut
o perquè dins hi ha.
Se l'ha de contentar.
Doncs se l'ha de contentar
d'una manera o d'una altra
uns mesos abans
de les eleccions.
Bueno, però això, perdoneu,
si això és així
encara és pitjor.
Sí.
Perquè clar,
aquests senyors aquí
fan un rebombori
que saben que no van enlloc
i estan fent...
Ara hi haurà professors
de religió
que no s'han d'explicar-ho, això.
No, no, però és que ara
jo venia a la tertúlia
dient...
Jo pensava
aquell del que es parlaria
una mica
de l'època que estem
i que vaig llegint el diari
i ja estem cada dia
llegint la carta als reis
no només d'un candidat
sinó de tots els candidats
amb totes les eleccions
que hi ha, no?
O sigui, és una cosa
impressionant.
Com que jo tinc molts anyats
ja, no m'ho llegeixo
això perquè el que tots
diu el mateix...
Bueno, no, el proper mandat
farem tot això,
l'altre candidat
no ho farem tot allò.
Amb això sabem exactament
allò que no faran.
És una cosa...
Però també sabem
el que s'ha fet.
Jo crec que forma part d'això
també.
Sí, però també sabem
el que s'ha fet.
Cadascú.
No, no.
Jo dic tots, tots, tots.
Jo dic tots els ballesteros
de fa dos dies.
A veure, és que dius
per l'amor de Déu
això ho van dir l'any passat
i l'anterior i l'anterior
que no em parlin del Banc d'Espanya
del mercat.
No, però del Banc d'Espanya
ja està solucionat.
Oh, ja està, no.
Està tancat i se'n runa.
Però que no has llegit el diari, tu?
Sí, sí, i tant.
Si l'he llegit.
Doncs no l'he llegit bé.
No, no, ja sé
que la intenció és fer
el Museu de la Química.
No, la intenció no,
hi ha un paper firmat.
Sí, però no hi ha
educació econòmica,
vull dir que a mi m'és igual.
La intenció ja la trobo bona,
però no...
Jo crec que esperen
que caigui de dintre.
No ho sé, vull dir, clar...
El Banc d'Espanya
quan el van tancar,
quan el van dir això,
em pensava que em serveix que jo
perquè potser hi vau anar
els senadors un dia,
no sé si tu hi vas anar,
el pis de dalt ja estava
per acollollidor.
Que estem al Congrés
sinó que s'ha d'arreglar.
Sí, sí, no sé, sí.
Però això...
Aquí està bé
qui ho fa,
qui ho té
o qui ho tindrà
perquè aquest ho podrà arreglar.
Ja està.
Però això ja es podia haver fet
més aviat.
Però tot es podia fer més aviat.
Sí, però és que...
El tren també es podia fer més aviat.
Mira, el tren fa 130 anys
que s'ha de fer.
130.
Ignàcia, reclama la ciutat judicial.
La ciutat judicial,
el Fòrum de la Justícia.
La Carta del Reis també.
Bueno, doncs, estimats reis,
sisplau,
a veure si porteu la ciutat judicial
també promesa
deixe de temps immemorial.
La Generalitat de Catalunya,
que és per la Generalitat de Catalunya,
efectivament,
però que això va per llarg.
Però com no hi ha eleccions
a la Generalitat en guany...
Ah, però no, sí.
Perdona.
Sí, sí, sí.
Per aquí a l'Avinguda de Roma
passen usuaris,
usuaris o,
per supos,
us quina o aviari,
els jutjats ja ho sabeu,
però usuaris que van
a un judici
o a una vista
i que van perduts,
és a dir, que ens pregunten
on està la secció
i, clar,
n'entros,
escolta,
per mi era fons
o allà d'ara...
És que ara són pisos
i posats,
no?
Jo l'última vegada
que he anat al jutjat
per un tema sanitari...
El problema de de fons
i no serveix de res dir-ho,
però és que quan hi havia diners
per fer coses
es van malgastar.
Jo crec que he anat aquí.
Es van malgastar
i ara s'han de pagar
els malgastos.
A Tarragona estem pagant
un milió d'euros l'any
per allò del Jaume I.
Com que fa vuit anys
que ho paguem
i tindríem el mercat arreglat,
ho dic perquè
és una xifra rodona
que és fàcil d'explicar.
És a dir,
aquí pots explicar
el que vulguis,
però al final
les factures
s'han de pagar
d'una manera o d'una altra.
La gent les ha de cobrar
perquè tothom ha de cobrar.
I si no,
els advocats tindran més feina
i els metges després també.
És així això.
Les ulces de l'estona.
La gent que ha malgastat,
la gent que ha malgastat
d'aquesta manera,
aquí no ha passat mai res.
I ara aquí
li putem al mort
el que ho ha d'arreglar.
Clar, el que ho ha d'arreglar
ho ha d'arreglar.
Cap a això ja és.
Però les coses són com són.
No són de cap més manera.
Els vuit milions...
No, abans que no digui
i ho arreglaré l'any que ve.
L'any que ve no,
que són quatre anys, eh?
Ha augmentat el consum d'ansiolítics o no?
Ha augmentat?
Es nota molt això?
Es nota?
Si ha augmentat el consum d'ansiolítics...
Exponencialment.
Tu saps que fa un munt d'anys
que m'he de fer l'escola de violència.
A veure, l'angoixa
es viu constantment en aquest moment.
La gent...
A veure, quan te'n visitar
et diuen dues paraules
del que li passa
i el resto és explicar la seva vida.
I has d'aguantar-ho
perquè no es que hagis d'aguantar.
És que és un tractament
com un altre qualsevol.
És el mateix una pastilla
que una hora o 20 minuts
o tres quarts d'hora
xerrant amb una persona
i traient-li
les angúnies que tenen.
Hi ha gent molt fumuda en aquest moment.
No molt fumuda,
extraordinàriament fotuda.
És a dir,
gent que està a la misèria absoluta
i que ha sigut fa 10 anys
un tio que...
o no un tio,
mira, conec un matrimoni
que tots dos,
tots dos eren...
ell era el gerent
d'una empresa enorme
de no sé què
i la seva dona
també tenia un títol
i també manava moltíssim
en una altra empresa.
de cop i volta
d'un dia per altre
zero patatero.
Aquests senyors,
que evidentment no puc dir qui són,
aquest senyor,
el Loreto,
quan vam començar
a repartir menjar
a partir de fa un any i mig,
no, fa dos anys ja,
aquests senyors,
vestits de 21 botó,
al cap de...
més aviat,
al final de l'any,
del primer any,
es van presentar
i van vindre el Mario
i dir-li que escolta,
no tenim res que menjar,
n'hem vestits
de punta en blanco
perquè és el que teníem
i com que no podem comprar
res més,
anem així
i no tenim res,
ni un duro.
És que això genera
uns problemes físics, no?
Físics,
i el coco és...
I al final tot això surt, eh?
Jo crec que la malaltia
està aquí
i això és una malaltia
d'aquestes que és...
necessitaran...
jo no sé,
20 anys
per recuperar el seu servei.
Però és així.
Sí, sí,
és la realitat.
Doctor,
gràcies per acompanyar-nos.
Doctor,
Jordi Marí Solapolda,
gràcies.
A vosaltres.
Gràcies, company,
gràcies.
A vosaltres.
A Nú Rodríguez també,
fins la propera,
gràcies.
Gràcies.
Ens veiem a classe.
Ara veurem.
Pere Baig també,
gràcies,
fins la propera.
Bon dia.