Comença el Pont de Mahoma
amb Jordi Mena, Josep Maria Bonacci,
Ricard Fernández i Òscar Cadiac.
Fins ara ho han dit moltes vegades,
som repetit fins pràcticament la necessitat.
El cim no està fet fins que s'arriba a baix,
fins que arribes al camp base.
Avui hem pogut fer el cim,
hem fet el cim del Bessiberri Nord,
som als seus 3.014 metres.
Us explicarem tota l'experiència,
des de baix fins a dalt, pas a pas,
tot el que hem fet fins a arribar a aquest cim.
Tot i que ens pot dir que s'ha fet el cim fins que hem arribat baix,
nosaltres hem de dir que estem molt satisfets,
molt contents d'aquesta experiència viscuda
i també d'una de les sensacions que experimentem aquí dalt
amb una vista imponent,
impactant a 360 graus a la Rodona,
on veiem totes les llenants en muntanyes
pràcticament d'aquí dels Pirineus.
Avui som al Bessiberri Nord,
un cim que dediquem als companys que estan a l'Alborat Pic
i també als companys del Club Aplicadors.
Comencem el Pont de Mahoma.
Josep Maria, bona txin, molt bon dia.
Bones.
Ha costat una mica això, eh?
Però bueno, ja estem aquí dalt.
Hem pogut fer, a més, escalada clàssica,
hem pogut fer estil alpí, alpinisme,
és a dir, que hem fet combinacions, m'ha après moltíssim,
tècnica.
Ricard Fernández, bon dia.
Hola, què tal des d'aquí dalt?
Encantat de la vida, a part he d'afegir que feia 29 anys
que no recordo haver pujat a aquest cim,
o sigui que gairebé una satisfacció de tornar aquí
perquè en aquell moment,
Quim m'hagi de dir que amb 51 anys
tornaria a estar aquí amb companys
i passant-m'ho tan bé com m'ho he passat.
Estem veient les malaletes allà amb la Neto,
estem veient a l'altra banda el Montardo,
ho estem veient pràcticament tot, estem a 3.014 metres.
Sí, hem tingut una sort extraordinària amb la meteorologia.
Avui mateix tot Catalunya està patint
i mitja Europa està patint en una nada de calor
i nosaltres som uns privilegiats
podent disfrutar d'aquest panorama
i d'aquestes temperatures,
màniga curta, sense cap mena de problemes,
però una mica abrigats,
amb una miqueta d'aire.
La maledeta davant nostre,
l'Aneto,
els Baciberris, el Montardo,
tots els estanys aquests,
tot aquest paisatge del Pallars tan meravellós que tenim,
això és una delícia.
Hem arribat fins aquí,
no hem arribat sols,
no som 3, som 4.
Hi ha l'altre company del Club Apicadors,
que és el Marc Vinya.
Marc, què tal, com estàs?
Molt bé, molt content,
perquè és un cim que tenia moltes ganes de fer.
i el que passa és que la zona dels Baciberris
és una zona que,
com que les aproximacions són tan llargues,
ja hi havia vingut bastantes vegades.
Sí que havia fet el Baciberri sud,
com a cim,
però, per exemple, com a aloforno,
se m'havia resistit,
encara no l'he fet,
i el fet de poder pujar i assolir el Baciberri nord,
ja us podeu imaginar,
molt content.
Aquest de la Serralada és el 5 Estrelles,
de tots els que tenim aquí,
del Vall de Boí,
d'Aigüestortes,
el 5 Estrelles és el Baciberri nord,
és impressionant.
Ara m'endic que anem a fer el sud, no?
Bueno, si et ve de gust,
doncs mira, a veure,
anem a avisar les famílies que arribem demà.
Escolta, per cert, Ricard,
explica'ns una mica la dificultat tècnica,
especialment d'aquest tren final,
aquest tren de grimpada,
aquest tren de cresta,
hem pujat encordats,
en grups de dos,
fent clàssica,
explica'ns una mica la dificultat que té aquest cim.
La dificultat és d'un segon, tercer grau,
depèn de la dificultat que tu li vulguis buscar,
es tracta d'un terreny intermig,
d'alta muntanya,
en el que són blocs,
i terrenys així imprecisos,
en els que tu pots triar l'itinerari,
i en funció de quin itinerari tries,
et pots trobar més o menys dificultat.
Per sort, com és un cim,
doncs que hi passa molta gent,
doncs sempre vas trobant pistes com fites,
com zones trepitjades,
però els passos, bàsicament,
hem trobat, doncs,
segon, tercer,
amb el marc fins i tot ens hem engaltat,
així, en un lloc, així,
per disfrutar una miqueta,
i tal,
jo fins i tot li posaria tercer superior,
i, bueno,
es pot fer sense encordar,
si les persones, doncs,
tenen molta seguretat,
però nosaltres hem triat la manera més segura,
potser la més lenta,
però tant se'ns en dona,
som feliços aquí a la muntanya,
i per tant,
passar una mica més de temps
és una alegria suplementària per nosaltres,
no ens suposa cap problema.
Aquí li dediquem a aquest cim,
Jordi Maria,
aquí li dediquem a aquest cim.
Home,
el Jordi Frisac
i el Xiqui.
No,
jo tinc més paraules.
Doncs,
amb ells,
per ells aquest cim,
i també,
doncs,
naturalment,
pels companys que estan al brot,
pels companys del Club Apicadors,
i també, doncs,
buscant avui
paral·lelismes,
on anem fent a mesura que puxàvem,
anem gravant,
de fet,
podreu escoltar a continuació en aquest programa,
és un programa especial,
és el primer programa que fem,
no el primer que fem a l'exterior,
però vam fer un des de la Copa d'Algost,
segurament ho recordareu fent psicobloc,
va ser, però,
l'any passat,
davant de que marxés l'Òscar,
és el segon programa exterior que fem,
avui l'hem volgut fer des d'aquest Passiverri Nord,
i hem anat trobant,
buscant paral·lelismes entre aquesta muntanya
i el Bradpick,
on són els companys ara,
l'Òscar Cadillac,
i la resta de l'expedició,
els Gironins,
l'Anna Pujol,
el Patxigonyi,
en fi,
la resta de companys.
Quins paral·lelismes hi trobaríem?
Tècnicament,
o,
perquè abans hem passat per una zona de neu congesta,
no?,
ens hem hagut de posar els grampons,
hem hagut de treure el Piolet.
Quins són els paral·lelismes,
Ricard,
tu has estat allà al Bradpick?
Les estratègies,
bàsicament,
són les mateixes,
excepte el fet,
doncs,
que en una muntanya,
en unes dimensions,
en les que has de pujar i baixar,
més d'una vegada,
el Bradpick,
i tots els 8.000,
normalment,
es fa amb cordes fixes,
per assegurar,
realment,
tota la progressió,
tant de pujada com de baixada.
En el nostre cas,
tot i que,
sempre fem servir
Piolets,
grampons,
cordes,
mosquetons,
la tècnica és més lleugera,
és de pujar i baixar,
que és l'esperit al Pi més pur,
diguem,
de...
tot i que en els 8.000 també
s'aplica aquesta tècnica,
que allà dalt és molt més arriscada,
aquí és el pa de cada dia,
i és l'alegria de la llibertat
que ens dona,
doncs,
triar el camí,
buscar maneres d'assegurar-nos,
de no prendre mal,
tot i utilitzar,
doncs,
justament,
la filosofia és exactament la mateixa,
tant en una muntanya de 8.000,
com una de 3.000,
com de 2.000,
és buscar la màxima seguretat
i el màxim de gaudi.
sempre que miro aquesta imatge,
la imatge dels Malaletes,
de la Neto,
del pont de Mahoma,
on per cert,
d'aquí ja ens comprometem algun dia
a fer un programa des d'allà dalt,
serà el segon repte,
sempre se'n fareix el cor de veure
de pensar com està tota la glacera,
que està en clara regressió
des de ja fa anys,
potser dècades fins i tot,
i que no es recupera,
això no?
No,
això no es recupera,
és tristíssim.
També hem de tenir en compte
que tota l'època,
ja geològica,
ja no estem parlant amb escala humana,
sinó geològica,
en un termini curt de temps,
presenta una tendència a l'escalfament.
Nosaltres hem aconseguit
fins i tot accelerar aquest procés,
som una espècie francament perjudicial
per tot el sistema,
en el sentit fins i tot perjudicial
per nosaltres mateixos,
perquè evidentment és molt trist
veure com desapareixen les geoleres
quan les has vist molt més crescudes
i quan veus fotos del segle XIX encara més,
però és un procés trist, inexorable,
això no ho recuperarem
i hem de ser conscients,
hem de ser conscients
que la maledeta,
la nord del món perdut,
que és una ascensió
de les més boniques del Pirineu,
s'estan quedant molt migrades de neu.
Sí, les geoleres del Pirineu
estan desapareixent a ulls vista.
Anem, anem-hi, anem-hi.
Juret Maria, escolta'm,
quant triguem a baixar més o menys?
Més o menys, eh?
Dos, tres...
Sí.
Tres, quatre horetes, eh?
Tres, quatre horetes, eh?
És a dir que hem sortit,
recordem-ho, a les sis del matí
de la zona de Cavallers
i per tant ara són...
Hem arribat aquí d'uns a dos quarts de dues,
calculem, hem fet cinc hores, no?
Jo crec que sí,
jo crec que les cinc, les sis a baix.
Doncs vinga,
ara el que escoltareu a continuació
des d'aquest programa especial
és tot aquest recorregut de baix a dalt.
De fet, arrencarem a l'hora del sopar,
ahir al vespre,
doncs que l'am sopar recordem
per gentilesa de Camp Bonaixi,
que ens va fer un sopar fantàstic.
Escoltareu tot aquest recorregut
de baix fins a dalt
amb les diferents parades
que anem fent en aquest programa especial,
avui des d'aquí,
des del Basí Berri Nord,
des d'aquests 3.014 metres.
Per tant,
anem doncs cap a nosaltres a baixar,
ara a tornar al nostre camp base particular
i vosaltres us quedeu doncs amb això,
amb aquest reportatge
de tot el que és el recorregut
doncs per fer doncs aquest impressionant
3.000 d'aquí,
íntegament català.
Aquest el tenim aquí,
íntegament català.
De fet,
el més gran de Catalunya
és la pica d'estat,
però el tenim compartit en França,
Ritchie.
I el més gran de tot
seria el següent repte,
no?
Quin farem properament?
Que em veu que li faria llució,
no?
Fer-lo amb el Marc.
Quin?
El més alt de Catalunya?
La pica.
No, l'altre.
El segon més alt,
o sigui,
el més alt íntegrament català?
El Comaloforno.
El Comaloforno,
30-30.
Bueno,
certament,
certament,
són cims que demanen
unes aproximacions llargues
i demanen alguna cosa a canvi,
sempre,
no és transcendent,
però evidentment
que ho podem provar.
Mira, Marc,
Marc,
explica'ns ràvidament
què estàs veient aquí dalt.
Espera't un moment,
un voltor.
Sí.
i gros i gros.
Ui, ui, ui, ui.
Però està volant molt alt,
perquè el tenim molt per sobre
d'aquests 3.000.
Molt alt.
Els voltors volen
amb molta alçada.
Aprofiten les tèrmiques,
que són,
quan s'escalfa la roca
de les muntanyes,
puja l'aire calent cap amunt,
perquè pesa menys,
i aprofiten aquests aires calents
i en aquestes ales
que s'estan envergadurades
de més de dos metres,
les despleguen
i aprofiten ben bé,
sense gastar energia,
poder planejar per dalt
i superar
i pujar,
com que aprofiten aquestes tèrmiques,
pugen, pugen
i pugen molt amunt.
Vinga,
nois,
anem cap a baix.
Fem un crit ben fort
o què fem?
Avall?
Avall.
Vinga, avall.
Doncs vinga, avall.
Apa, adeu, fins ara.
Estem en poques hores
d'assumir aquest repte
de fer el de Ciberri Nord.
Hem parat a sopar,
hem parat amb una ària
així adequada, no?,
per poder fer una mica de picnic.
Portem el fogor,
Richi, aquest fogor
que va estar l'any passat
al Broad Peak, no?
Va estar al Broad Peak
i pràcticament
ni ho vam poder estrenar,
però fixa't que ara
el fem servir aquí
per coure un filet estupendo
de carn de vedella
que ens ha portat el Josep Maria
que és que, bueno,
espectacular.
Jo en la meva vida
havia menjat
abans d'una prèvia
d'una ascensió.
Com acabo de menjar ara, eh?
Vull dir,
se li ha d'agradir moltíssim
perquè la veritat
és que ha estat genial.
És un sopar
gentilesa de Can Bonacci
i aquí tenim el seu responsable,
el Josep Maria,
aquest filet, no?
Pitjor no ho podia preparar, eh?
Jo que estic acostumat
de preparar els pícnics
quan sortim d'expedició.
Avui, ostres,
no sé què m'ha passat.
M'he descuidat la pasta,
m'he descuidat la motxilla
amb els aparatos per cuinar,
vull dir, ha sigut...
Em diuen que anar al xino a comprar
quatre plats i quatre coberts,
ha sigut...
Bueno, no sé,
allò que espero que demà
el tema del cim vagi millor.
Demà per esmorzar,
què tenim per...
Hem de matinar molt, eh?
Què tenim per esmorzar?
Demà,
el típic, no?
Mou fregits,
una cancel·ladeta de pernil ibèric,
pa,
suc de tarotja,
un cafetó i cap damunt.
Bé, hem sopat la carn,
carn de vadella molt bona,
boníssima,
tendra,
que es desfeia, no?,
la boca.
Impressionant,
jo és que estic estopefacta
perquè, evidentment,
ja et dic jo que, a veure,
segur que tenim alguns companys
a uns quants milers de quilòmetres d'aquí
que envejarien moltíssim,
tot i que ja es devien anar
amb una bona racia de canelons,
però ara nosaltres,
doncs,
fent la contra una mica
i diguem que ens estem atipant
a compte seva, no?,
amb plena solidaritat, evidentment,
tot i que el camp base
se s'acostuma a menjar molt bé,
molt bé,
però realment,
nosaltres aquí,
ara estem tenint
una vetllada superregretable,
d'aquí un parell d'oretes
ja ens haurem plantat
allà on dormirem,
dormirem en un bivac,
segurament,
a no ser que el Josep Maria
vulgui fer-ho
en condicions més al seu estil,
que és de ple luxe asiàtic,
però,
de moment,
això està pintant molt bé,
està pintant molt bé,
molt bé.
Hem parlat de l'escalibada
i de l'amanida,
l'amanida variada,
amb ous durs,
la cerveseta,
el Marc de bé.
hi ha el Marc allí,
que es queda mirant,
no?
Podria dir alguna cosa,
no?
Jo crec que el Marc...
no és del pont d'Amaoma,
però perquè ell no vol.
No, perquè s'ho menja tot,
perquè s'ho menja tot,
és un carpanta,
vull dir,
ha fet tots els honors,
ha escurat tot,
ja no cal ni que netegem
les cassoles dels fogonets,
perquè està tot impecable,
ja a un ordre de revista,
doncs,
per l'esmorzada de demà.
És una sort d'anar amb el Marc,
el Marc Vinyes,
el Marc Vinya,
perquè, de fet,
qualsevol animal que trobem,
de camí cap amunt,
no?
Com aquell que hi ha aquí,
ara el micròfon de Tarragona Ràdio,
ell ens dirà exactament
que es tracta,
perquè venint cap aquí
i hem vist una àliga,
i ens ho he dit,
de camí,
a veure,
anem a veure el Marc,
què dius?
Què dius Marc?
Sí, ho sento,
ho sento,
perquè estàveu en plena conversa
i us he tallat,
però passava un àguila marcenca
per dalt del cotxe,
planejant,
i us ho he tingut que dir,
és una mica
gajes de l'ofició.
Per allò el que es poden trobar,
per allò al Bessi Berri,
amb si a nivell de fauna autòctona?
Bueno,
és una zona molt pedregosa,
aquella d'allà,
per la part de sota
de les congestes
segurament demà
podrem veure-hi jarts,
perquè és una zona,
tota la part de pujar
de la presa de Cavallers,
és una zona
més ara
cap a l'estiu,
solen tot aquest tipus
de mamífers,
d'ongolats,
solen baixar
cap a zones
més
més baixes,
quan comença a fondre
ja la neu,
i segurament que demà
n'hi podrem veure
amb moviment.
No et posis tan sèrio,
Marc,
per favor,
que em fas plorar, eh?
Traiem altra cervesa.
Escolta,
que abans hem fet...
No, és que aquí,
abans d'arribar fins a aquest punt,
hi ha hagut un grup de WhatsApp
que hem anat parlant,
que hem fet una llista
de material,
que hem fet unes motxilles,
clar,
és que això no ho expliquem,
però la gent que vol anar
a fer un Bessi Berri,
doncs ha de saber
que ha de portar
un material adequat,
Josep Maria,
i nosaltres hem enfrontat-ho,
però és que a la motxilla
hi ha piuets,
hi ha grampons,
no?
Què més, què més hi ha?
La motxilla s'ha de portar
tot el necessari
per efectuar un pic
que no és fàcil,
que té la seva complicació,
portem arners,
portem cordes,
portem aparells
d'escalada
per si hem d'assegurar'ns
en algun punt,
vull dir,
és un pic
que té la seva matxacada
de caminar
i després té
els seus últims
100 metres
que s'ha de grimpar
i s'ha de barallar
contra el vèrtic
i contra
els possibles problemes
que ens podem trobar
a l'hora
d'acabar aquest cim,
no?
Que demà
veurem si tenim sol
i podem acabar
d'hora
i podem gravar
el gullidat.
La bondat seria
gravar el cim
d'aquesta muntanya,
el Bessi Berri Nord.
L'hem escollit
perquè té una mica
de semblança
amb el brot.
Hi ha un abans cim,
també, no?
Hi ha una mica
de semblança,
no gaire,
és diferent.
Per tant,
una muntanya
molt diferent,
una llorneta.
Per tant,
una muntanya
molt diferent,
no, Ritz?
És diferent,
és diferent,
és diferent,
però hem de reconèixer
que tota estructura
d'una ascensió
és exactament
la mateixa.
Nosaltres estem
en un desnivell
no tan pronunciat
com els grans monstres
de l'Himàlaia,
però evidentment
estem parlant
d'aproximació,
d'una ascensió,
d'un ressalt final,
estem parlant
d'un material
més o menys
diferent
en quant a
lleugeresa,
però que és
bàsicament el mateix,
el Josep Maria
ha parlat de corda,
doncs una corda
també s'utilitza
al brot,
els grampons
s'utilitzen,
els piolets també,
perquè són tot estris
de seguretat
que tant hi fa
utilitzar-los
a 8.000 metres
com el Pirineu,
com en qualsevol
altre lloc
que puguin ser
precisos
d'emprar,
no?
Això és,
sempre ho hem d'insistir,
no perquè no sigui
l'Himàlaia
no has d'utilitzar
uns estris
que bàsicament
són de seguretat.
Amb això,
doncs,
amb això sí que s'assembla,
evidentment,
allà dalt.
Espero poder respirar
en millors condicions
que no pas allà
del brot,
evidentment.
Portem casc també,
eh?
Sí, home,
casc sempre, eh?
Casc sempre,
perquè farem uns corredors
ja sense neu
que podem tindre
la mala fortuna
de fer-ho
d'alguna pedreta
o alguna pedra
i si almenys
portes un casc
protegeixes el cap,
que és la part
més important del cos,
no?
I, bueno,
a veure,
són pics que realment
potser hi ha gent
que ens escolta
i diuen
però si jo vaig allò
vaig fer sense cortes,
sense casc,
que no sé què,
que no sé quant.
Se pot fer
de moltes maneres,
però si ho vols fer
bé i en seguretat,
no estàs mai
al marge
de poder tindre
un accident,
evidentment,
però no serà mai
mai per una imprudència teva,
si no haurà sigut la fortuna
que ho ha volgut així.
I els pics s'han d'afrontar
sempre amb el màxim
de seguretat
i amb el màxim
de parells
que hagués de portar
de protecció
i que la muntanya
t'exigeixi
i així s'ha de fer.
Jo crec que és la meva manera
d'anar a la muntanya.
Ara cadascú
sempre pot anar com vulgui.
Què deu estar fent el Jordi,
el Jordi Mena?
On deu parar ara?
Perquè ell també
havia de ser aquí amb nosaltres
però no sé què tenia que fer,
quina xapussa, no?
Per no ser...
Tenia un compromís
per col·locar uns encofrats
El Jordi és un gran afeccionat
a l'escalada artificial.
Això vol dir
una ascensió per una paret
amb mitjans
molt tecnològics,
delicats,
que demana molta paciència
i per tant,
ell ja s'havia compromès
en posar-se en aquell lloc,
mentalitzar-se
i allà estarà
vés a saber on
preparant
tot un seguit
si nosaltres parlem de cordes
ells tripliquen el número,
claus,
frients,
tota mena d'estris,
és pura tecnologia
el que farà servir el Jordi
aquest cap de setmana.
Doncs des d'aquí
l'envió a record,
s'ha acompany Jordi Mena
del programa.
Tenim dues opcions,
ens quedem aquí mirant el cel
o cartera i manta?
Què fem?
Cartera i manta
perquè si no
demà no farem res.
Vinga, som-hi!
Vinga!
Fins ara!
Adéu!
Són
les 5 menys del maté.
Ritchi, què fas a dintre el sac?
Hòstia, ha apurat 10 minuts.
Mare de Déu!
Bueno, m'ha estat dormint aquí
de bivac
i ara el Josep Maria
ja ens ha fotut el toc
10 minuts abans que ens toqui el despertador
i, bueno, doncs, jo aquí aguanto fins que toqui l'hora.
Són les 5 menys 10, però és que sí, menys 5.
Però escolta'm, ara si fóssim a l'oburat
serien les... la 1 de la matinada?
Sí, ara són aquests moments tan durs, no?
que realment toca... toca donar el do de pit
i sortir i... en aquest cas el brot no se surt del sac
perquè ja no tens sac.
El que fas és estar, doncs, dins la tenda
amb el mono de plomes posat
i potser has estat, la nit, doncs, allà mig mig mig
preparant... fonent neu i preparant aigua i bevent
i són unes vigílies molt dures
res a veure amb... doncs, fer un bivac meravellós
al Pirineu
amb un dia excel·lent
amb una lluna que tenim aquí
doncs, de primera
que ens il·lumina
i, bueno, amb companys, doncs, bueno
tot a punt per sortir, ara això sí
és el mateix, no?
posar-te en marxa, sortir del sac
aquesta dinàmica
és la mateixa, exactament, no?
i tot el que costa, doncs, ara la matinada
costar a vestir-se
tot això també és molt, molt...
en certa manera és similar
al procediment, no?
a la seva escala
però és exactament el mateix, també, no?
Hi ha una altra diferència
que és que aquí el lavabo és molt gran
molt, molt gran
vull dir, que no coincidim, no?
no tindrem cap problema de gotes a la tapa
amb ningú, no?
és a dir, allà no
allà és petit, el lavabo, no?
allà el lavabo
és molt, molt, molt, molt petit
doncs, per fer, doncs, aigües menors
però d'una manera
tens una ampolla, normalment
a dins del sac
i perquè no hagis de sortir
doncs, el tens allà
com la mateixa tècnica
que fan servir els camioners
moltes vegades, no?
en l'altre cas, doncs, bueno
és més complicat
i s'ha de comptar
amb la complicitat del company
perquè, clar, sortir a fora
una tenda, doncs, amb molts graus
sota zero
d'un esperó, doncs, en què realment
l'espai és molt petit
de nits això
no és possible
no és possible
has de mirar
de reclar-te com pots
per t'escriure una mica
l'escena
estem a
als peus
de la pressa de Cavallers
estem
el Ritchie i jo fora
fora, està-hi fent el bivac
i allà, doncs, n'hi ha un parell
una mica més privilegiats
que avui han dormit sota cobert, no?
bueno, privilegiats
per mi
fer un bivac és un privilegi
i dormir sota les estrelles
és sempre un motiu de
de molta satisfacció
sobretot una nit d'estiu
jo, bueno, les primeres hores
he fet una suada de calample
i he anat amb un sac, doncs, finet
i vaig amb una funda de bivac
per evitar, doncs, la humitat
la possible humitat de la nit
però estar dormint
sota una volta d'estrelles
fantàstica
que abans que sortís la lluna
doncs, era
era tot entapissat
que em costa molt de veure
ja per les ciutats
això, això és
això no té preu
no té preu
evidentment, potser
dins de la furgoneta
doncs, estàs més
més confortable
potser, doncs, no corre l'aire
però
estant a l'estiu
en aquests llocs
jo trobo que és
que és fantàstic
poder tenir
aquesta oportunitat
qui no hagi experimentat
un bivac
realment
jo ho recomano
ho recomano moltíssim
si, doncs, l'os només m'allapar la cara a mi, no?
bueno, jo m'he entaforat a dins del sac
he donat uns quants toms, eh?
per la nit
perquè tampoc
tampoc s'ha de dir
que sigui
el sumum de la comoditat
a vegades
doncs, perquè l'aire
així sua
si no sues
et tapes
et destapes
però ara el Josep Maria
ja ens està
ja
està aquí tocant la pera
espera, veig cap allà
fins ara
Richi, per cert, ve sortint, eh?
del sac
sí, bueno, ara ja comença a seure, no?
jo, mentre parlo
encara sóc dins del sac
i el Josep Maria
dins la forguteta
com esteu per aquí?
bé, home
jo he dormit a la suite
bon, així
impagable
aquí tinc el Marc
li he apretat una miqueta
que no el deixava roncar
però bé
la suite bonat si bé, no, Marc?
Marc, com ha anat?
hosti, bon dia
perdó, perdó per la veu, eh?
però molt bé
molt bé, molt bé
no he roncat ni res, no?
no, no
si no m'hagués fet fora
no se sentia, no
no se sentia gens, eh?
aquí fora tampoc, eh?
sóc comportat, eh?
no he fet pipí
els meus matalassos, no?
tampoc?
això seria imperdonable, eh?
a la fora tenim
tenim dos matalassos, no?
del Josep Maria
sota una mena de plàstic
per evitar que entri la humitat
els sacs gruixuts
i estem al costat mateix
o sigui, estem a tocar
de la paret, eh?
fer-me alguna foto, no?
d'això, que aquest bivac
s'ha de fer una foto
a més que
el plàstic aquest va molt bé
perquè no t'apugin ni formigues
ni paparres
ni res d'aquests bitxos
en què després t'agravisarem
que no tinguis cap bitxo clavat
el Marc Castell a la vau, eh?
el Marc ha anat a fer aguas menores
però bueno, és el que toca, eh?
bueno, companys, hem de fer l'esmorzar
i cagar nòsties cap dalt al vesiberri, eh?
què toca l'esmorzar?
ous fregits amb bacon
una mequeta de pa
i suc de taronja
i cafè
i galletes
sembla bé o què?
escolteu, escolteu
ho deixarem amb el so
del salt d'aigua
que hi ha a l'entrada
de Cavallers
si entreu, doncs a la dreta
segurament els que hi hau estat
ja ho recordeu
que hi ha aquella mena de salt d'aigua
on després de passar
doncs el que eren
les antigues construccions
de la pressa
i ho deixo amb aquest so, eh?
el Ritch ja s'ha posat
els pantalons llars
ja encara vaig amb els curs
hem dormit amb pantalons curts
i amb màniga curta
dins del sac de plomes
i ho deixo amb aquest so
el sol de l'aigua
d'aquest salt
que d'aquí a l'estona
tindrem a tocar
perquè hem de passar per allà
i anar fins al final
de tot de la pressa
i després, doncs, ja
enfilar cap amunt
us ho expliquem després
només per escoltar aquest sol
ja ha valgut la pena
pujar fins aquí dalt
i ja hem deixat enrere
tot el pantal de cavallers
ja som a la bifurcació
de fet
del vessiverri
ja el veiem, eh?
de fet ja l'espunta
per allà l'espiverri
ara estem aquí
hem fet una parada tècnica
comença a fer una mica de calor
el sol encara no ha sortit
però ja l'espunta
i anem fins ara
amb màniga llarga
ja ens traurem
una capa
agafarem aigua
la putabilitzarem
què fas, Richie?
Bé, ara estic recollint aigua
en algun lloc
on estigui corrent
que no estiguis tancada
ja recullo
un litre d'aigua
per al camelback
i un altre per a la cantimplora
perquè ara començarem
a suar bastant
i és important hidratar-se
i com que això és un pla
i és possible
que hi hagi bestiar
i no sabem molt bé
si hi ha
algun producte
així, doncs
de femta
el que sigui
tirarem unes pastilles
de potabilització
de l'aigua
deixarem passar mitja horeta
i els res podrem veure
però és important
que aquesta aigua
ja la puguem veure
per poder hidratar
perquè és que
d'aquí a poquet
ja ens tocarà el sol
suarem moltíssim
i haurem d'anar fent
aquesta mateixa operació
al llarg de tota la pujada
Aquí estem a la zona
de confluència
de dos camins
el que va a la Cibera i Rua Nord
i el que aniria
cap al refugio Ventosa
que és també el que agafen
els que van a fer
els carros de foc
Sí, aquí estem
a la pleta
del riu Malo
que se li diu
tenim
en una banda
tota la banda
dels vaciberris
i a l'altra banda
el que seria
la punta alta
i seguint de front
remuntant
tot el torrent
doncs seguiríem
cap a l'estany negre
i el refugi
Ventosa i Calvell
que és un dels punts
de partida
del carros de foc
famós
estem envoltats
de mosquits
ho veus
sí, esclar
és natural
els mosquits
també poden dir el mateix
qui són aquests
que ens molesten
aquí a la pau
de les muntanyes
vaig a veure
què fan el Josep Maria
i el Marc
estan per allà
també tenint-se capes
les 7 i 10 minuts
les 7 i 10 minuts
sí senyor
fins ara
fins ara
doncs seguim el curs
del riu
tornem a escoltar el so
per cert
abans el Richi
he fet un comentari
que m'ha agradat molt
quan hem passat aquest pont
de fusta
un pont en forma
de siga saga
i he dit que això
és perquè no passin
els diables
segons els xinesos
diu
els xinesos
això ho fan
ponts en siga saga
perquè diuen que així
no poden passar els diables
què li passa al Josep Maria?
què dius Josep Maria?
que ens ataquen
els mosquits de saco
tio
marxem ràpid
són aedes
que són mosquits
que piquen
tant de nit
com de dia
mare que els va
doncs vinga
carreguem trastos
i ara ve
la part bona
riu malo
ara riu malo
cap amunt
ja veiem el Baciberri
i ara ja
pit i collons
doncs vinga
cap amunt
fins ara
seguim escoltant
aquest sòquer característic
que ens ha acompanyat
pràcticament
tot el viatge
a la sòlola del rio Arol
acabem de pujar
dos contraforts
hem anat seguint
al riu malo
al riu malo
que no sé
per què li van dir
al riu malo
Josep Maria
no sé
ja has vist pujant
perquè li diuen
riu malo
home
té una pujada
bastant bona
hi ha de pitjors
però bueno
aquesta imatge
és imponent
ara que tenim aquí
aquestes congestes
de neu
damunt de l'estanyet
impressionant
la veritat
és que
a part de
si podem fer cim
o no podem fer cim
vindre aquí
com deia el nostre
amic Jordi
estar aquí no té preu
i
ostres
això ja s'ho val
si hem de tornar a baixar
baixarem
si fem cim
fem cim
però és que
a vegades aquestes sortides
et donen tant
que el cim
arriba un moment
que si fas cim
et dona satisfacció
però potser
no és tampoc
el més important
no ens hem d'obsessionar
amb això
posant pel riu malo
per dues congestes
dos contraforts
hem vist l'estany negre
hem vist alguns pics
a l'altra banda
alguns aconeguts
i ara mateix aquí davant
tenim la punta alta
que és impressionant
tenim el pic de Serrera
que és la pala de Serrera
que és aquell d'allà
de Serrader
que també es puja des d'aigües tortas
són tot pics impressionants
els miris
per on els miris
estem potser del Pirineu Català
a la zona més bonica
i clar
vull dir
aquí miris cap a on te miris
és que
disfrutes
disfrutes
és un disfrutar continu
i ara
doncs bueno
pujant amb
el pont de Mahoma
aquí dalt
amb els companys
i fent la primera sortida
i aquesta gran experiència
que és
estar junts
és impressionant
jo crec que no té preu
vaig a veure el Marc
i el ritx a veure què diuen
perfecte
carreguem aigua no ara?
i tant
aigua i cap amunt
doncs mira
carreguem aigua
posarem els potabilitzadors
ja sé que ja hem anat consumint
el ritx que està
lligant-se les botes
no?
sí
tot bé no?
tot bé
tot bé
ara hem carregat aigua
pel que sembla
és l'últim
punt
on podem carregar aigua
i per tant
doncs
més val que ja
anem així ja
plens
fins a dalt del
del cim
perquè passarem
bastants hores ja
sense poder carregar aigua
fins que tornem aquí segurament
i ara ja
doncs disposats a fer
el ressalt final
fins a la base
de la grimpada
i xinotxano
no té cap secret
és anar fent
anar seguint les fites
com és un itinerari
més o menys popular
sempre hi ha
unes fites de pedra
que van marcant el camí
que nosaltres seguim
com religió
gairebé
tot i així
és com que duem
GPS
i un track marcat
tot i que els tracks
també s'han de prendre
amb precaució
i amb prevenció
sempre el millor
és pujar
seguint la teva
la pròpia intuïció
i la configuració
del terreny
doncs
no hi ha gaires motius
per preocupar-se
és seguir tranquil·lament
ara
agafarem ja
la solana
i ens tocarà el sol
deixarem l'ombra
ja definitivament
fins dalt del cim
i bueno
paciència
suar una mica
sembla que corre
una mica d'aire
això pot anar bé
i a mesura
que anem arribant
cap als 3.000 metres
ens haurem d'abrigar
una mica
fins i tot
aquí ja veiem
que els gran ponts
segurament d'ara
ens faran menester
no?
els gran ponts
depèn de l'hora
perquè
les congestes
que tenim a la base
del basi verd
i nord
ja he vist
des de primera hora
quan estàvem
encara a l'estany
de cavallers
ja li estava tocant
el sol
perquè sembla
que tingui una orientació
est
per tant
per tant
és molt fàcil
que la neu
estigui una mica
estovada
i que puguem
obrir traça
tranquil·lament
amb el peu
amb la bota
i anant per exemple
amb el piolet
com un altre element
de seguretat
per si hi ha alguna
relliscada
no hi ha uns pendents
forts
bueno
tot
tot és bastant
factible
però com sempre
anant amb precaució
i amb tots els estris
que portem
utilitzar-los
quan sigui convenient
però els grampons
jo diria que potser
no caldran
diria que potser
no caldran
ja ho veurem
Marc
escolta'm
aquells mosquits
que ens empaitaven
fa una estona
ja no són
bueno
encara en queda algun
però clar
a mesura que anem pujant
en alçada
cada vegada
en queden menys
ja a partir d'ara
ja segurament
que no
que no ens molestaran més
però bueno
eren uns mosquits
que són els aedes
que és una espècie
que té
no
no és com els típics mosquits
que surten al tard
i a la nit
sinó que són mosquits
que tenen activitat
tot el dia
i a part
com que
es reprodueixen
el fang
i tenen unes condicions
de reproducció
que
que normalment
ponen els ous
quan hi ha fang
doncs
quan hi ha fang
tenen que aprofitar
i més ara
que tota la neu
s'està fonent
i estan baixant
els torrents
i a les zones baixes
hi ha fang
doncs han d'aprofitar
aquest moment
per apontar els ous
al fang
i clar
per apontar els ous
les femelles
el que han de fer
és agafar sang
dels mamífers
i per aquestes raons
empaiten
som d'antros
i natos
som
som el seu aliment
jo que pensava
que ens volien saludar
només
i que eren d'afaners
bueno
els que els han saludat
i a mi m'agradaria
poder pujar com ells
són
el mar passera
és viola
que no ho hem dit
fins ara
anem
anem
són els tres
els tres ousars
que hem vist aquí dalt
sí
i hem pogut veure els ousars
com havíem
tres
com havíem previst abans
ara en el de gel
se'ls van obrint
les zones de pastura
més avall
i els podem veure
en moviment
i tant hem pogut veure
els bitxos en si
com els rastres
que han deixat
en aquestes primeres congestes
que hem xafat
ja per aquí
anem mar
que jo encara
tinc que agafar aigua
i el Josep Maria
si no
se'n farà córrer
vinga
som-hi cap amunt
per cert
dos quarts
gairebé
no arriba
dos quarts
de deu
anem bé
anem bé
anem bé
ritme suau
progressiu
el pendent
és fort
i per tant
això ens fa pujar
de pressa
encara que no vulguis
el desnivell
l'has de guanyar
igualment
això és un avantatge
perquè és una ascensió
molt directa
i bueno
fins gairebé
sota la bretxa peita
seguirà amb la mateixa tònica
i després vindrà un flanqueig
en el que gairebé
no guanyarem alçada
això ens farà perdre
una mica de temps
i després
a la grimpada
possiblement
entre equipar
i no equipar
posar-nos el material
sempre
hi haurà una despesa
de temps
que no
l'emplearem
en progressió
vaig a omplir
la cantimplora
portava i s'està dintre
ara la vaig a reomplir
i he de posar
aquesta pastilla
que tens tu
o no cal?
aquí pensa
que aquesta neu
és de gel
acaba de sortir
de la congesta
que tenim
just a 10 metres
nostre
o sigui
que aquí
dubto que hi hagi
problemes
de Escherichia coli
o qualsevol altra
bactèria
fecal
jo crec que
amb tota confiança
pots fer-ho
companys
vinga
anem on
inici de
inici de la grimpada
estem a la zona
d'inici de la grimpada
i ara estem assegurant
entre ja les cordes
entre
tot el material
què fem aquí
a retxe?
ara hi ha un pas difícil
anem a assegurar
la jugada
fent jo de primer
i després vosaltres
us lligareu
a l'extrem
i jo us aniré recuperant
ja en plena seguretat
ja està
és un ressalt
segurament aquí
a l'altra banda
ja es podrà fer una bona
si trobo un replà
de seguida ja muntaré
una reunió
i us faré pujar
amb una tècnica especial
que és un recurs
que es diu
a base de potències
per aprofitar
la mateixa corda
potències són
per entendre
dos buits
més o menys
és un sistema
que permet
mantenir la tensió
de la corda
entre un que puja
i el següent
que té sota
i jo
mentre vaig assegurant
si una persona
del que està sota
cau
no
la tensió
de la caiguda
no afecta
els que estan
encordats al mig
i evita que els arrossegui
cap baix
i en canvi
segueixen estant assegurats
és una tècnica
molt clàssica
sobretot
en una alta muntanya
molt bé
som-hi
va
vinga
tres quarts de dotze
seguim endavant
ja hem sortit
de la zona
de la zona
de cresta
i ara estan
el Ritchie
el Marc
i dalt
el Josep Maria
fent l'últim ràpel
hem fet
tres ràpels
tres
des de la part
més
més exposada
d'aquesta cresta
fins a baixant
doble corda
i ara està baixant
el Josep Maria
per aquesta zona
de
de rapar
un ràpel
que és força llarg
perquè
són dues cordes
de 30 metres
i pràcticament
doncs
no ho utilitzem tota
però poc falta
i cap a baix
veiem tot el que ens queda
ara
de
de zona
de
de neu
per arribar
fins a
baixar
a Vallès
agafar el cotxe
i tornar
després també
des de baix
us tornem a explicar
com està
com estan
les sensacions
el Marc ja ve cap aquí
ens traiem l'equip
d'escalades
ens traiem l'Ernest
ens traiem tots els frients
mosquetons
el Marc que per ser
ho està gravant tot
en GoPro
i després podem veure
també el vídeo
què t'assembla el Marc?
repelatge
molt xulo
passa de la maniobra
de repelatge
el que em fa més poca gràcia
és la sortida
quan has de sortir
però una vegada
ja estàs ficat
en la maniobra
llavors ja
ja bé
i més en la confiança
en la gent
que ens està muntant
el Ritchi
i el
Josep Maria
plena confiança
en què ens ho estan muntant
amb
les màximes garanties
de seguretat
el Ritchi
ens va rectificant
a mesura que fem
maniobres
nosaltres
menys en el meu cas
venim de l'escala esportiva
i tenim molts pisos adquirits
que clar
que en clàssica
no té absolutament res a veure
i ell ens va corregint
no, mira
està baixant el Ritchi
i arriba pràcticament a baix
a part el Ritchi
i que sigui part de formació
professional
com que és guia
guia de Montserrat
doncs també
ens dona consells
de com fer el ràpel
de com
instal·lar el material
perquè es faci
la manera més segura possible
què te semblat
el Baciverri?
maco, eh?
molt bonic
bueno
no me l'imaginava
potser que la
grimpada
fos tan difícil
perquè
sempre l'havia comparat
en altres cims
com
la mida d'ossó
on hi ha ximenees
també que puges
però aquest és bastant
més difícil
que la mida d'ossó
més que més difícil
és que té més
zones
on estàs molt exposat
i llavors
val la pena
extremar les mesures
i ja que portem material
que és el que hem fet
doncs utilitzar aquest material
i anar
en plenes garanties
de seguretat
la guapor ja ha dit prou
si la guapor està plena
la targeta ja està
al tope
i bueno
la feina que quedarà
és poder editar
estos vídeos
i a veure si
en un espai breu de temps
us els puc fer arribar
i que la gent
els oients
puguin disfrutar
de les imatges
i de tot
tot el que hem fet avui
el podreu veure
aquest vídeo
a la web de Tarragona Ràdio
també del pot de Mauma
i també el compartirem
en les xarxes
al Facebook
al Twitter
al blog
que em queda recentment
també per seguir
l'expedició
dels companys
que estan al Pratpic
i ara bé
toca recollir
és a dir
que recollirem material
i ja baixarem
per aquesta zona
de neus congestes
i ens hem probablement
de tornar a posar
els crampons
i agafar el piulet
i tirar avall
perquè ara la baixada
és més complexa
que no pas pujar
per la neu
per tant
aquí estem
Tanquem el reportatge
al restaurant
Alcaliu
estem a Taüll
hem vingut aquí a sopar
de fet vam començar sopant
segurament
recordeu
vam començar sopant
i acabem sopant
sopant per cert
molt bé
perquè hem fet escudella
el juremaria
de pregunta si hi havia escudella
n'hi havia
l'hem menjat escudella
vull dir
que hem recuperat forces
d'aquest
d'aquest
passiverri nord
i a més a més
hem tingut la sort
de conèixer persones
que estan aquí
en aquest poble
i que ens explicaran
d'experiències personals
empresarials
dels que es viuen
des d'aquí
però escolta'm
Ritchi
has recuperat forces o no?
Jo sí
jo encantat de la vida
jo amb aquest
aquest àpat
que ens acabem de fotre
jo ja
si vols
tornem cap enrere
i tornem a pujar
recordo
tres frases
quan hem arribat
a Cavallers
has dit tres frases
o quatre
però una mica
resumint l'experiència
quin ha estat?
Hosti
ara
encara no em devia
arribar la sang al cap
i potser ja no recordo
exactament
què havia dit
però
vaja
el fet és que
hem anat d'excursió
hem fet les coses bé
hem passat moltes hores
ens ho hem passat molt bé
hem fet les coses
que havíem de fer
hem empleat el temps
que calia
amb seguretat
hem passat
bé
una jornada
quatre persones
disfrutant
de la muntanya
i això
doncs
per mi té un valor
molt especial
perquè hem completat
una jornada
podia haver estat més ràpid
podíem haver anat més ràpid
no ha caugut
perquè estàvem tan a gust
que això ens ha compensat molt
i crec que això
doncs
és un valor
és un valor
que s'ha de conservar
i s'ha d'oferir
a les persones
vull dir
realment
doncs
tot el que sigui
una activitat
a la natura
i a la muntanya
doncs
fer entendre a la gent
doncs que
que està
al medi natural
és un valor
i en companyia
i
és
no té preu
no té preu
hem acabat
una mica cansats
també
tot sàvia
14 hores de jornada
doncs
doncs
home
doncs
piquen una mica
però bueno
millor això
que no estar picant pedra
i fer una rasa
piquipala
ara parlem amb el Gerard
que el tenim per aquí
que el Gerard
és d'aquí
d'aquest poble
de Taull
a més a més
que eres una empresa
que organitza una cursa
que l'any que ve
serà internacional
per tant
si sou corredors
doncs
estigueu pendents
que ara en parlarem
Marc
quin balanç fas tu?
el balanç
en aquest final
de sopar
el balanç
és molt positiu
i jo crec que
tant tu com jo
i Josep
avui hem après
moltes coses
tu que vens
del món
de l'escalada esportiva
i jo que
sí que m'havia format
en temes
d'alpinisme
i una mica més
d'escalada clàssica
però sempre m'havia quedat
en la teoria
però avui
hem rebut
una classe pràctica
del que és aplicar
tots aquests coneixements
de seguretat
doncs jo crec que
molt positiva
i a part
el que comentava abans
el Ritchie
que no repetiré
estic molt d'acord
amb tot el que ha dit
però
hem
doncs
hem aplicat tot això
i a part
que hem disfrutat
hem passat un dia
fantàstic
ens ha acompanyat tot
tot i que al final
hem acabat cansats
com
com bé has dit
però bueno
tu menys
no, no
també
també
alguna bronca
s'ha caigut
del Ritchie
tot s'ha de dir
alguna bronca
s'ha caigut
del Ritchie
sí
però jo
no tinc que parlar
jo d'això
el que passa
a la muntanya
es queda a la muntanya
doncs deixem-me la muntanya
Josep Maria
el teu balanç
positiu
positiu
positiu
s'ha passat bé
no repetirem
tot el que ha dit
ja el Ricard
ha sigut una experiència
boníssima
fer un pont de mahoma
sobre el terreny
sempre parlem
en un plan teòric
aquesta vegada
hem pogut parlar
en la pràctica
amb altres
que feu escalada esportiva
he pogut
a les vostres cars
veure el que és
l'escalada clàssica
veure que
a vegades
una escalada fàcil
et pot comprometre
i et pot posar
allò
el culet estret
per dir-ho d'una manera
i que
bueno
sí
hem rebut alguna bronca
però no cal que ho diguem
com diu el Ricci
el que passa a la muntanya
és queda a la muntanya
i bueno
doncs molt content
molt content
i a veurem si un altre dia
tornem a repetir l'experiència
Escolta
per què s'ha anat
l'escudell aquí al Caliu?
Bé
la història del Caliu
és una història
restaurant que hi ha aquí a Taüll
que jo recomano a tothom
quan
fa molts anys
quan eren les meves filles petites
veníem aquí
al Taüll
i al resort
i era el nostre restaurant preferit
veníem quasi bé cada nit
a sopar aquí
i teníem molt bons records
de fet ara han enviat una foto
a les meves filles
i de seguida m'han dit
que bueno
m'han dit de tot
i quan m'heu dit
de quedar-nos a sopar
de seguida he dit
al Caliu
i bueno
espero que heu quedat contents
no?
Sí, sí
l'escullem a volar
aquí m'estic fotent un gelat
de Torral de Gramunt
imagina't si estic content jo
anem a parlar amb el Gerard
anem a parlar amb el Gerard
que parlem que aquí
amb aquests pobles
es dediquen molt a la muntanya
i són emprenerors
i ho fan
empreses que no te les podries imaginar mai
no?
tu te podries imaginar
que hi havia empreses
per col·lometrar carreres de muntanya
doncs no
o existeixen
i el Gerard és el seu responsable
Gerard, què tal?
bon dia
bon dia amb el
bona nit
bona nit
expliques una mica l'experiència
com va sorgir la idea
de fer des d'aquí
des de taullar
que t'empresa
ja heu fet aquesta cursa
la cursa ja fa
alguna edició
quants edicions porteu?
aquest any serà la segona
la setmana que ve
i serà internacional?
bueno, sí
serà internacional
perquè bàsicament
participen
corredors de 16 nacionalitats
però l'any que ve
seran els campionats del món
de curses per muntanya
com ha començat el plat
i com ha sigut l'empresa?
la nostra empresa
és Summit Events
i bueno
ens dediquem a organitzar
curses
es de vincentes esportius
de muntanya
una mica la idea
va sorgir
que aquí al Pirineu
hi havia poques empreses
bueno, de fet a Catalunya
hi ha molt poques empreses
que es dediquen a organitzar events
però al Pirineu
bàsicament
és l'única
llavors
estem una mica
muntant les curses
de per aquí
l'alta riba orsa
ens estem obrint
a la vall d'Arania
al Pallars
i ens dediquem a
donem l'opció
de muntar
tota la cursa
o bé fer els cronometratges
o el que ens demani
cada organitzador
la cursa que fareu
d'aquí pocs dies
quina és?
és la Buffet Peak Run
és una cursa
bueno
és una ultra trail
de 105 km
i 8.000
de nivell positiu
i aquest any
a part
també obrim
dues noves modalitats
bueno
42 km
i una mitja marató
i ara mateix
tenim uns 700
preinscrits
escolta'm
una pregunta
i qui és el que prova
tot això
i fa la prospecció
doncs bàsicament
jo i un amic meu
que és el David Gensana
un mosso de muntanya
i bàsicament nosaltres
som els que dissenyem el circuit
i busquem després els voluntaris
i marquem els recorreguts
i bàsicament aquesta setmana
serà bastant dura
perquè dissabte
que ve el dia 11
és la prova
i tenim tota la setmana
per davant
per marcar el recorregut
serà bastant dura
aquesta setmana
això vol dir
que a altres
també feu aquesta cursa
d'alguna manera
la teniu que fer
no?
exacte
potser més
d'una vegada
l'acabem fent
perquè
entre anar
a dissenyar el circuit
després anar a marcar
anar a portar
els voluntaris
del seu lloc
explicar-li a la gent
on s'han d'ubicar
etcètera
acabem passant
per punts
bastantes més vegades
que una cursa
i pel sèixer internacional
ha sigut molt complex
aconseguir aquest sèixer internacional
l'any que ve?
bueno, sí
aquí s'han ficat
d'acord
quatre parts
aquí s'ha ficat d'acord
UF
amb la Federació Internacional
la Federació Espanyola
de Montanya
i l'Ajuntament
de la Vall de Buí
que realment
és el que volia
que els mundials
vinguessin aquí
però ha sigut un procés
complex, no?
no s'ha d'un dia
per l'altre, no?
no, no
que va costar
durant dos o tres mesos
hem estat al darrere
i a part
hi havia candidatures
molt importants
al darrere també
com Rússia
i Estats Units
amb fort potencial econòmic
però al final
mira
la Federació Internacional
s'ha acabat decidint
per la Vall de Buí
escolta'm
quant de temps
porteu desenvolupant
la vostra empresa?
doncs és una
és una empresa
bastant jove
ara mateix
portem un any i mig
un any i mig
i tant
toquem esports d'hivern
com és esquí de muntanya
després fem també
triatlons
fem curses
per muntanya
maratons
mitja maratons
ultratrails
quilòmetres verticals
ho toquem una mica tot
tot el que sigui
amb muntanya
ho toquem
i com ha estat
aquests primers
18 mesos
ha estat dur
heu tingut fe
heu tirat endavant
t'ho estic dient
perquè també jo
personalment
també desenvolupant
una empresa de guiatge
també és
és la curiositat
no?
vull dir
diuen que el primer any
és una
és una aventura
realment
sense benefici
de molta fe
com ho heu viscut
vosaltres?
sí
totalment
costa
engegar un projecte així
costa
però la sort que hem tingut
és que ara mateix
els esports de muntanya
el córrer
l'anar amb bicicleta
ha estat tan de moda
que ens ha facilitat molt
pràcticament cada cap de setmana
tenim alguna cursa
ja sigui un cronometratge
o l'organització total
de la cursa
i bueno
cada vegada
anem agafant més experiència
i sempre hi ha
algun petit error
però al final
l'acabem solventant
hi ha hagut algun estímul
per part de l'administració
consells comarcals
diputació
l'ajuntament
ha cregut
de la Vall de Boís
sobretot
ha cregut bastant
amb nosaltres
la veritat és que
ens ha facilitat molt les coses
i ara
els ajuntaments
de la Vall d'Aran
també ens estan ajudant
bastant
a contractar
superempreses
per
per
per organitzar les curses
s'estan
professionalitzant
una mica
les curses
escoltem
tecnològicament
parlant
com funciona
tot plegat?
nosaltres estem acostumats
a veure els xips
que se'ls posem
a algun lloc del cos
per això és més complex
s'imagino
nosaltres el que tenim
és un xip al dorsal
el que seria
un xip desalçable
el mateix dorsal
porta el xip
i després
quan acaba la cursa
el pots tirar
a la brossa
sense cap problema
és tan fàcil com això
és un xip
que portes al dorsal
o bé el pots portar
també
amb una pinça
a la sabatilla esportiva
a l'acabar de la cursa
et feu recompte
si tot això
s'ha de passar per computadora
si és tot automàtic
amb un ordenador
i una caixa
el cronometratge
senzill
és tot automàtic
passa per unes antenes
del corredor
i et surt automàticament
el temps
la feina ve abans
que és el marcatge
el tri al lloc adequat
això és el que porta
pot ser més feina
marcatge
dissenyar un circuit
portar els habituaments
trobar gent
que faci de voluntari
tot el que és
permisos de trànsit
si cruces alguna carretera
hi ha moltes coses
moltes coses
disseny de la camiseta
disseny dels pòsters
sembla que no
però una cursa
porta molta feina
a l'hora
d'inssenyar
el recorregut
haureu de tenir en compte
si són propietats
privades
comunals
això deu ser
una part de negociació
important
no?
sí, correcte
depèn de la cursa
hi ha curses
que és tot públic
i no es de demanar
pràcticament
sinó el permís
de l'Ajuntament
però hi ha curses
que sí que
passes per prats
que són propietat
privada
de pagèsos
i a vegades
no ens fa gràcia
no ens fa gràcia
que passem per ell
però al final
sempre això
el que dius tu
entrem en una negociació
i al final
sempre acabem
de moment
hem sortit victoriosos
de totes les curses
i ara diguem-se
alguna adreça electrònica
o un correu
o sigui
alguna adreça internet
que puguem localitzar-vos
sí
tenim l'aula
a nostra web
que és
summitevents.cat
i el correu
electrònic
és
curses
arroba
summitevents.cat
som atents
d'apuntar-nos
a la cursa
aquesta
estan tancades
les inscripcions
des de fa
bastant temps
la veritat
és que
a l'ultratrail
es va limitar
a 100 places
vam tindre
500 preinscrits
i està limitat
a 100 places
vull dir que
ha tingut
que ser per sorteig
i després
la marató
i la mitja
que ho vam obrir
ja més
al corredor popular
també s'ha acabat
tancant
amb les 300 places
que hi havia disponibles
quina perspectiva
li veieu
a tot
aquest nou camp
d'aplicació
al medi natural
com és
el trail running
l'ultratrail
tot això
veieu
projecció
cap al futur?
sí
jo crec que sí
que hi ha projecció
sol cal veure
les estadístiques
cada vegada
la gent surt més
a la muntanya
i practica més esport
però tard o d'hora
ara mateix
també
estem trobant el cas
que hi ha
tantes curses
que moltes
ja estan quedant
obsoletes
que no hi va ningú
que al final
s'està fent
una purga
natural
per qualitat
de la cursa
per l'entorn
on es disputen
i al final
acabaran
desapareixent
bastantes curses
quedaran
bàsicament
les bones
suposo
Gerard
una curiositat
tu has pujat
el vesiverri
al nord?
no
he estat
al sud
i al com a la formo
però el nord
el tinc pendent
tinc els tres
la punta alta
el vesiverri
sud
i el com a la formo
em falta
el vesiverri
al nord
aviat
moltes gràcies
i que vagi molt bé
la donada per l'iniciativa
i aquesta iniciativa
emprenedora
i que tinguem
molts anys
per davant
i molts èxits
molt bé
gràcies
bona nit
Richi
escolta'm
que ens quedem aquí a dormir
o què hem de fer avui?
ara ens queden
com unes tres hores
de viatge
fins a Tarragona
i després
doncs no sé
si em trobaré
les maletes a la porta
ja o què
però bueno
escolta tu
de moment
mantenim
que la cosa
ha valgut la pena
demà ja et diré
una altra cosa
potser
estem tots iguals
tornem no?
tornarem
tornarem
i tant que sí
ja farem alguna cosa
no em posarem a dormir
a la furgoneta
ja ara ja la coneix
tenim nous reptes
he dit com a la forna
ara
sí
com a la forna
és un pic molt xulo
i el dia que vulgueu fer
doncs el fem
no hi ha problema
Marc
Marc Vinyas
ha estat un plaer
ens anem veient
en aquestes parquetes muntanyes
un plaer
molt bé
fins a un altre
Maria
digueu el seu gent
del pont de mama
que tanquem
doncs
adeu-siau a tots
i espero
que ho esperem
que amb aquesta aventura
que hem fet avui
s'ho ha posat tan bé
com vosaltres
i a repetir-ho
que vagi molt bé
d'ociau
i a repetir-ho
i a repetir-ho
i a repetir-ho
i a repetir-ho
i a repetir-ho
d'ociau
i a repetir-ho
i a repetir-ho
i a repetir-ho