Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Potser seguim!
Fins demà!
Fins demà!
Uns demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé no és properat!
Fins demà!
novel·la amb molta força i ens agradarà molt.
Una novel·la ambientada a la Barcelona del segle XV,
basada en uns fets històrics,
d'una història del que votaria,
que va tenir un judici,
que aquest judici va passar amb uns lligalls
que han estat guardats segles a la Corona d'Aragó,
a l'arxiu de la Corona d'Aragó.
Això realment va passar, eh?
I després hi va haver dos historiadors
que ho van recuperar.
Primer va ser Mirati Sanz
i després va ser Jaume Riera.
Mirati Sanz ja va intentar recuperar aquests lligalls
i fer-ne un publicà a l'estudi,
però em sembla que va estar bastant vetat.
La història exacta no la sé,
però va estar bastant vetat i ho va haver d'aturar
perquè la societat de començaments del segle XX
era una mica de vicis privats i virtuts públiques
i la descoberta d'aquells fets
els va sotregar una mica.
i després Jaume Riera l'any 73
ho va reprendre aquests escrits
i va publicar aquest judici
i després Jordi Tinyalna ho ha novel·lat
que potser és una manera d'explicar moltes veritats
en forma que la societat no s'espanti tant.
Com es diu? Recorda'ns el títol?
La dona del grill.
Aquesta història medieval té la particularitat,
o sigui, és una obra que per haver estat sepultada tant de temps
ara es veurà plasmada amb moltes arts,
amb diferents arts,
perquè aquesta obra s'ha representat,
penso que ho vam parlar un dia,
la Fira Medieval de Montblanc,
que es fa ara per Sant Jordi.
Des de fa uns quants anys es representa una escena d'aquest judici.
I ara tenim una proposta,
també vinculat una mica amb els 10 anys de clubs de lectura,
on aquesta també serà l'obra escollida
per ser representada de manera d'ensada
dins d'un projecte que el Departament de Cultura
ens ha ofert a cinc biblioteques.
Ens han dit que escollíssim una de les obres
que llegirem els mesos de març i abril.
Per part nostra hem escollit la dona del grill
i que serà representada també el 15 d'abril a la biblioteca,
un petit tast.
Després es tornarà a fer el dia de la Rebella de Sant Jordi,
que és una rebella que ja venim fent des de fa uns anys.
Doncs la farem el dia 22 d'abril a la biblioteca.
I qui vulgui veure totes les cinc obres literàries
representades en dansa,
pot anar el 24 d'abril al festival de dansa sismògraf
que es fa a Olot.
i allí es representaran,
amb motiu del Dia Internacional de la Dansa,
es veuran representades totes aquestes obres.
La nostra, la de la Biblioteca Pública de Tarragona,
la dona del grill de Jordi Tinyena,
l'obra Diario de Baslav Nijinsky,
Dos taúts negres i dos de blancs de Pep Coll,
que amb dansa també és com a xocant,
Dràcula de Bram Stoker,
que aquesta potser no ens xoca tant,
perquè ja hem vist una pel·lícula així...
Ja tenim la versió cinematogràfica.
I El Quixot,
que també és una obra que està representada de múltiples maneres.
És a dir que nosaltres us convidem el dia 15 d'abril
a veure aquesta obra a la Biblioteca,
l'obra de la dona del grill dansada.
Després, amb la presència de l'autor,
comentarem l'obra i també comentarem la versió dansada.
I per qui sigui amant de la dansa,
pot anar al Festival Sismògraf d'Olot el 24 d'abril
i veurà aquestes danses representades,
aquests llibres representats.
Tot això de la mà de professionals de la dansa
i amb la intenció de difondre aquest llenguatge expressiu,
crear públics i impulsar la creació,
en aquest cas creuant les arts de la paraula i del moviment.
També es representarà el mercat de les flors.
És a dir que professionals del món artístic
aquestes obres també es representaran al mercat de les flors.
Però bé, nosaltres el que ens ocupa és la literatura,
en principi aquestes versions són benvingudes,
però nosaltres el que us convidem
és a que llegiu La dona del grill,
encara que algú no estigui apuntat a clubs de lectura pot venir
i aquest dia 15 d'abril pretenem que sigui una festa,
una festa i un homenatge a un autor que ens agrada molt.
Escolta, per què heu triat el Jordi Tignan?
No sé si l'heu deixat triar amb ell, la dona del grill,
i de què va, que no ho hem dit.
L'hem deixat triar amb ell i em sembla que ell considera
que és la seva millor obra.
Ah, sí, m'han dit.
Que no vol dir que sigui la més, potser, més coneguda, no?
Però la novel·la, doncs, ja hem dit que està ambientada
a la Barcelona del segle XV.
Ja adverteixo que tot i que té un to en el seu llenguatge,
que ja es veu que no és el català d'ara,
que és un català, doncs, que traspua una mica d'intiguitat,
però es llegeix molt bé.
I és una novel·la, com totes les d'ell,
que tenen moltíssima força.
És una història d'amor i d'alcabotaria,
inspirada, doncs, amb aquests fets reals
i el procés judicial que va ser publicat per Jaume Riera
sota un títol que es diu
El cavaller i l'alcabota, l'any 1973.
Però Jaume Riera ja va recuperar els papers,
els lligalls que havia agafat Miret i Sants.
Bé, hem dit també que això, que aquest judici
s'està representant des de l'any 2000 a Montblanc.
És a dir, que és una obra, ja et dic, d'estar sepultada.
Ara està molt divulgada en teatre i divulgada en dansa, a més a més.
I va ser escollida, no ho sé, també li preguntarem al Jordi Tinyena
el per què d'aquesta obra.
Jo suposo que també és una denúncia, no?
Una denúncia perquè hi ha hagut els cavallers
que abusaven de noietes que necessitaven sostén
i moltes vegades eren les mateixes famílies que les prestaven
però en aquest cas va ser una alcabota que feia de mitjancera
i llavors amb ella la van denunciar, no?
I és el judici d'aquesta alcabota.
Però era una cosa que estava potser més generalitzada
del que ara avui en dia ens podem pensar.
De la dona del grill que s'entrarà almenys
i donarà el tret de sortida amb aquests actes especials
de celebració dels 10 anys dels clubs de lectura.
Vau començar amb el Jordi Tinyena.
Recordes per què vau començar, Cristina?
Per què la biblioteca es va posar a organitzar clubs de lectura?
Era una activitat que ho vau fer totes les biblioteques conjuntament?
Era un moment, totes no.
Però n'hi havia molt poques al territori que tinguessin clubs de lectura.
Al territori només hi havia valls en aquell moment.
Encara continua, per cert, eh, valls.
i no n'hi havia cap més.
I va ser una proposta, doncs, també de la direcció de la biblioteca
en aquell moment,
que sempre hi ha moments per iniciar coses, no?
S'aolora la tendència cap on va, no?
A Barcelona estaven més implementats.
I una cosa molt important.
Era l'any del llibre.
Era l'any del... llibre.
Sí, sí, sí.
És que ara no sé si era l'any del llibre i les...
No, no. Era l'any del llibre i la lectura, crec.
Ah, era una celebració d'aquestes que deies, vinga, tot apuntava cap allà.
Sí, tot apuntava cap allà i va ser el moment que vam iniciar clubs de lectura,
nosaltres la biblioteca i, a més a més, vam iniciar el club de lectura
que fem en col·laboració amb el Museu Nacional i Arqueològic de Tarragona.
Aquella col·laboració que fem que se'n diu llegir el patrimoni.
Ah, també? Vau començar junts ja directament.
Junts ja directament.
I això ho celebrarem a la tardor.
És a dir, que portem un any de celebracions.
I també pel mateix motiu.
Era l'any del llibre i la lectura.
I el 2015, a Catalunya, ha estat declarat any de les biblioteques,
perquè fa 100 anys de l'aparició de les primeres biblioteques
de la mà de la comunitat de Catalunya.
Per tant, també farem alguna moguda en aquest sentit.
A veure, any de celebracions.
Comencem els 10 anys, però els comencem realment amb una...
Teníem ganes de reunir-nos precisament aquestes persones
que des de fa ja 10 o 5, tant se val, no?
Però sí que reunirem el proper dia 25 de març a la biblioteca,
que és qui organitza, la nostra biblioteca.
Farem una jornada professional amb els moderadors de clubs de lectura
o amb persones, doncs també, si algú que està interessat en aquests temes,
també pot venir.
Hem convidat la jornada, consistirà de tres parts.
La primera vindrà un aponent que porta clubs de lectura
a les biblioteques de Barcelona, és la Mercè Carrillo.
Així que nosaltres som bibliotecaris interessats i formats
amb lectura i amb recomanacions lectores,
hi ha persones que ho fan d'una manera, doncs, com a més autònoma,
diem-ne, no?
Són autònoms i que col·laboren amb clubs de lectura.
Doncs la Mercè Carrillo és l'autora d'un llibre que es titula
Llegim plegats. Històries al voltant de clubs de lectura.
I és la que ens farà la comunicació,
apuntant una mica cap al futur d'aquests clubs, no?
La societat es belluga, els gustos no són els mateixos,
ara hi ha plataformes virtuals, hi ha clubs de lectura en línia.
Com canviarem d'aquí uns anys o d'aquí un temps?
Això és la ponència que ens vindrà a dir ella,
que es diu, té un títol que es diu
La babèlia dels clubs de lectura, en fa l'efecte, que es titula així.
Després farem una taula rodona, que serà els clubs de lectura avui,
on hi participarem.
Els clubs de lectura més antics del territori,
segur que hi haurà Tarragona, segur que hi haurà Valls, Reus,
i acabarem de tancar el programa aviat.
I després la part d'experiències on hi són convidats
una sèrie de clubs de lectura que tenen alguna particularitat.
per exemple, a Reus, al centre de lectura de Reus,
tenen un club de lectura de novel·la negra.
Seran convidats a presentar la seva experiència.
La Biblioteca Pública de Cambrils també fa 10 anys,
per tant també hi seran.
Nosaltres hi presentarem tots els cicles literaris, que són molts.
La Biblioteca de la ONCE també farà una presentació d'experiències
que es titularà Una altra manera de llegir,
perquè ells també tenen clubs de lectura,
tenen clubs de lectura en braille.
I bé, hi ha alguna coseta més que acabarem de tancar aquests dies.
Però això serà el dia 25, una jornada professional,
25 de març.
Març.
15 d'abril, comentari de la dona del grill,
de la mà i amb l'escriptor convidat Jordi Tinyena,
i la dansa de la dona del grill.
Un duet ens ballarà, ens farà una aproximació,
un tastet, un esqueig dansat de la dona del grill.
I després, més endavant, doncs volem fer alguna cosa
que vinculi la lectura i els nostres lectors dels clubs de lectura.
Però com que això és al llarg de l'any,
doncs ho farem potser a la tarda.
Fem una miqueta d'història així, molt ràpida.
Abans parlàvem amb la Cristina sobre xifres.
Deia, bé, les estem acabant de lligar les persones,
els lectors, els usuaris,
que han passat per aquests clubs de lectura
al llarg dels 10 anys.
T'atrevies a dir-ne una aproximada?
Tenim algunes persones que han desaparegut,
però sí, estem al voltant de 300 persones
que han passat als clubs de lectura,
que venen, que han vingut amb una regularitat.
300 persones en aquests 10 anys?
Sí, sí, amb diferents cicles.
El que veiem és que no perquè facis més cicles,
el perfil dels que s'inscriuen és totalment diferent,
sinó que hi ha gent que és molt lectora
i que es va anant apuntant a diversos cicles.
El que és molt lector, llegeix moltíssim.
I els és igual un cicle que un altre?
Troben interès en tot?
Potser no és tant, és igual,
però la persona que té interès en la lectura
és un interès ampli.
I el que costa és arribar a nous públics.
A vegades per això fem cicles més divulgatius,
per poder agafar més públics,
que probablement ara amb el d'Intriga
també ho estem aconseguint.
Evolució al llarg d'aquests 10 anys,
ha anat increixent el nombre de persones,
ha minvat,
el perfil també de les persones
ha sigut més o menys sempre el mateix.
Què diries?
Fa 10 anys llegia o s'apuntaven als clubs
el mateix tipus de persones que ara?
Fa 10 anys vam començar
amb un públic bastant gran
i molt lector.
Persones enteses amb lectura.
Clar, no hi havia aquest servei
de passar de no haver-hi res
que s'assemblés.
Aquella persona que havia llegit tota la vida
i que teníem la lectura en una companyia,
doncs s'hi va apuntar.
I eren persones prou formades
i amb molt criteri.
Trobo jo, eh?
Clar, aquestes persones tenien una edat ja bastant gran
i després potser ha sigut
com una altra onada
de gent una mica més jove,
no massa,
però, per exemple,
hi ha moltes mestres
que s'han jubilat
i s'han jubilat
amb menys de 65 anys, no?
Doncs moltes d'aquestes persones
les tenim als clubs de lectura,
perquè són persones que
estan acostumades a una activitat diària, no?
A fer...
Que no han fet tota la seva vida
de mestresses de casa,
sinó que sempre han tingut
una activitat professional
i que això els permet, doncs,
compaginar una mica
els seus coneixements
i les seves inquietuds
amb una socialització, no?
I l'objectiu també
és anar baixant les edats.
Anem baixant, però a poc a poc.
Perquè, clar, les persones
també volen trobar-se
en un grup que més o menys
sigui més o menys homogeni.
I això nosaltres tampoc no ho tenim.
No podem fer grups de 18 a 20.
Això no.
La persona que ve
ha d'estar disposada
a trobar-se i compartir la lectura
amb gent de diverses edats, no?
Perquè no som...
estem oberts de tothom
i...
Oh, clar.
Però, clar, la gent
se troba més còmode
quan troba un grupet
a fi d'edat
funciona més bé.
Encara pendents
de preparar xifres,
però tens més o menys
comptabilitzat
la quantitat
de clubs de lectura
que s'han vingut oferint
durant aquests 10 anys.
Entenc que el començament menys
i ara més, no?
És el que estem tancant
pel dia,
per la jornada.
Del 25.
Quants?
Mira, ara mateix,
aquest any passat,
o sigui, per any,
més o menys,
quants en porteu?
És que cada any
hem anat augmentant.
Ah, doncs ja està bé.
Perquè ara en tenim sis,
amb dansa.
Val.
Però, clar,
vam començar només amb un.
Clar.
Un mateix llibre,
hi ha hagut diferències,
un mateix llibre
el llegíem,
el comentàvem
en diferents dies,
dos dies,
per exemple,
no?
El mateix llibre.
Llavors vam veure que
tenir 40 persones
llegint el mateix llibre
logísticament
era molt costós.
Llavors hem preferit
fer grups més petits.
Per tant,
ara, sí,
ho comptarem,
però, doncs,
quants?
Doncs,
si en portem,
ara sis per any,
l'any passat devien ser 5,
l'anterior devien ser 4.
Anem així,
anem.
Però amb 10 anys.
Anem anant fent.
Ja us diràs les xifres
concretes quan les tingueu.
Us portaré els títols
de tots els cicles
que no els tinc contats.
Recordes algun cicle,
algun club de lectura
que fos especialment
especial?
Pel fet que s'hi apuntés
molta gent
que va tenir molt d'èxit
o que us va portar
alguna sorpresa,
algun escriptor,
no ho sé,
algun cicle,
si et digués,
destaquen un.
Clar,
ja hem començat amb Jordi Tinyena,
però de tot el que ha passat.
Quan no treballàvem,
ja les dues besants,
quan no treballàvem
amb cicles
intentàvem fer una obra
clàssica,
una obra d'un autor viu
i una obra d'un autor local.
Diguem,
vam començar
no tan ambiciosos,
no treballàvem amb cicles,
però jo recordo molt
la visita
que ens va fer
l'Emili Teixidor,
que ja era molt gran
i va venir
amb tren de Barcelona
i no sé si
mig va perdre el bitllet,
no sé quina anècdota
va passar per broma
aquell que pateixes,
però que ens va fer,
doncs,
com que ell és molt pedagòg,
doncs,
i a més a més té llibres,
vam venir comentar
la novel·la Pa negre
que ens va agradar moltíssim,
és una gran novel·la,
jo trobo,
després s'ha passat al cinema,
tot i que no es basa
únicament en Pa negre,
però la personalitat
de l'Emili Teixidor,
doncs,
que va fer molta pedagogia,
que ens va fer
moltes recomanacions,
que ens va recomanar
cada dia a la biblioteca
posar un poema,
allò,
cada dia un poema,
no?,
per encetar el dia,
no?,
és a dir,
a la millor aquell dia
és una manera
d'anar agafant un gust,
no?,
també per la poesia,
això ho recordo molt bé,
tots,
tot té la seva gràcia,
recordes molt bé
quan una reunió
ha anat molt,
ha anat molt,
ha anat molt bé
pels comentaris,
no?,
quan la gent treu,
a la millor d'una obra
que no,
que tu no li has vist
tots els registres,
una persona et surt
amb un comentari
que realment
et sorprèn,
perquè no són
persones especialistes,
però no vol dir
que no tinguin
un criteri
molt bo
i molt assenyat,
moltes vegades,
i això sorprèn,
i surts molt content,
no?,
el dia que has
convençut
aquelles persones,
doncs,
que aquella obra
ha valgut la pena
de ser llegida,
i sobretot també
valoren moltíssim
la col·laboració
amb el Manat,
aquest lligar
lectura i patrimoni,
per exemple,
la que vam fer
d'August,
de John Williams,
de les últimes
que hem llegit,
que al voltant
d'una lectura
que t'explica
coses que no saps,
coses que
dóna gust
d'aprendre,
perquè són certes,
són les investigacions
que hi ha hagut
sobre aquells temes,
que després ho acompanyes
amb una xerrada
i amb una exposició
o amb una sortida,
et dóna la sensació
que has fet
una cosa
com a molt completa.
Un petit màster,
no?,
concentrat.
No,
però és que
els ponents,
a més a més,
estan ben triats,
són gent molt
docte,
però alhora
fan el discurs
d'una manera
molt propers
i molt assequibles
i això la gent
ho valora
i acabem un cicle
i ens diuen
i quan feu el proper
i dius
home no,
és que el proper
no pot ser el més que ve
que això vol molta feina,
això és molt...
Per això que
ens reservem
una petita sorpresa
per la tardor
que tornarem a fer
la col·laboració aquesta
amb els 10 anys,
no?,
que hi ha col·laboració
i em sorprèn una mica
10 anys
fent tanta història
al voltant de la literatura.
Jo crec que un dia
hem de venir
amb els lectors aquí.
Amb alguns de voluntaris.
Quan ara pensava,
parlaves o estava pensant?
Lectors d'aquests
que fa 10 anys
que...
o no tant,
però lectors habituals.
A veure si avingessin
i poguessin fer
una cosa amb ells
que també ens agradaria,
no?,
perquè és clar,
és que això es fa per ells
i el paper de la biblioteca
és fer aquest pont,
no?,
de donar a conèixer.
Jo trobo que és el que més valoro,
més que potser un dia concret,
aquest paper de pont
que fas
per donar a conèixer
autors locals,
materials,
paixatges,
perquè hem fet també
un cicle de literatura
i paixatge.
Sí, és que heu fet de tot.
Precisament,
no ens hem dedicat gaire
al best-seller,
que també ens hi podríem dedicar.
que hi ha surts sol,
no?
Que hi ha surts sol,
sí,
però a vegades,
doncs,
inclús per una mica,
per baixar una mica...
O per arribar
a aquest públic més ampli,
que deia.
Sí, sí, sí.
La biblioteca
és una porta oberta
al coneixement
i, per tant,
ens donem per satisfets
que la gent
s'hi acostin,
descobreixin nous autors,
locals i no locals,
i que ells puguin opinar
també d'allò, no?
El format aquest
de Club de Lectura
et proporciona això,
el poder socialitzar,
no?,
la lectura que fas,
la possibilitat
de trobar-te
amb més gent
un dia que has llegit
el mateix
i posar-ho en comú.
Amb una literatura
més propera,
més, potser,
més...
més que toca
l'abasant popular,
que també ho fem
a vegades
amb lectures,
amb vermuts poètics
i triem coses
molt assequibles
i també
amb l'alta literatura.
Nosaltres
ho donem a conèixer,
després cadascú,
ara estem llegint,
acabem de fer el comentari
de Cien Anys de Soledad.
Sí,
esteu amb aquest Club de Lectura
de la novel·la latinoamericana,
veritat,
amb una altra
de les col·laboracions
que feu
amb el Caixa Fòrum.
Amb el Caixa Fòrum,
que precisament aquesta tarda
hi ha la xerrada
sobre Cortázar.
És prou interessant,
nosaltres vam escollir
Cien Anys de Soledad,
que és una obra
que aquí
a molts els ha agradat,
als altres
els ha costat
una miqueta,
potser,
els ha costat
perquè parla
d'un món
que ja no existeix,
diguem-ne,
que és un món llunyà
i això és la crítica
que feia algú,
diguem-ne,
però bé,
en canvi d'altres
els ha sorprès
la frescura,
és a dir,
que els punts de vista
poden ser
bastant dispars.
i ara llegirem
alguns poemes
de Mario Benedetti
i el comentarem
també
el mateix dia
25 de març
a la tarda,
o sigui,
tinc un 25 de març
una mica...
Atapeïta?
Atapeïta.
Seus gira feina.
A veure,
Cristina,
la idea és que us passeu
pel carrer Fortull
per la Biblioteca Pública
de Tarragona
i us acabeu d'informar
sobre els diferents clubs
de lectura
que encara estan en dança
i sobretot que apunteu
aquestes 12 dates
a la memòria.
Bé,
el 25 de març
hi ha aquesta trobada
de conductors
i d'especialistes
en conduir,
no?,
a les clubs de lectura,
això és una aixurada
més tècnica,
i després
el proper club de lectura
especialment dissenyat
per celebrar aquests 10 anys
de clubs de lectura
és amb la lectura
de la dona del grill
de Jordi Tinyena.
La trobada serà
a l'abril,
el dia 15 d'abril.
El dia 15.
Activitats,
veig que vas amb l'agenda
d'activitats del mes de març.
Que repassem.
Mira,
si vols el d'aquesta setmana.
o el cap de setmana?
No,
aquesta setmana,
el que hi hagi més proper.
Doncs,
aquesta tarda
a les 4,
Talk English,
amb Pat Mullerqui,
aprenem llengües,
són...
Aquestes converses
que feu en anglès.
Converses en anglès
són de nivell alt,
aquestes,
i cal apuntar-s'hi prèviament.
Després,
a les 5.30,
reunió del club,
el meu primer club,
amb la Sara Berga,
que comenta en el llibre
Oh, que bonic és Panamà.
Ah, sí?
Després hem dit,
sí,
aquesta tarda,
Janosk,
l'autor és Janosk.
Preciós, aquest llibre.
Sí?
Especialment en els dibuixos.
El coneixes?
Sí, sí, sí.
Bé, la Sara,
que també és molt artista,
doncs està amb els nens més petits,
a dos quarts de sis de la tarda.
A les 7,
es comenta l'obra
de Josep Palau i Fabra,
a càrrec
del col·lectiu Tecle Smith.
Dimecres,
dimecres,
Matlenca,
un conte musical
dins del cicle
El compàs dels contes.
És una activitat
per a un públic familiar
a partir de 4 anys
i on s'ajunta
música
i literatura.
S'explica un conte
i aquest conte
a l'hora
també està representat
amb música.
Us advertim
que això és a les 6 de la tarda
i que hi haurà
molt de soroll
a la biblioteca.
Ja ens han dit
que fan molt de soroll.
Aquest és una activitat
que fem
en col·laboració
amb els alumnes
del conservatori.
Demà a les 7 de la tarda
eines per gestionar
els processos d'adol.
Un taller
que és la primera vegada
que es fa
i és amb inscripció prèvia.
Després,
dijous,
tenim
una nova visita
de biblioteca i escola.
Ens visitarà
el col·legi del Carme,
un grup de sisè de primària.
Com cada divès,
és el canapé musical
i el més nou
de novetats de cinema.
Això són
publicacions
que us oferim.
El canapé musical
el pengem a la web
perquè el pugueu sentir
i el més nou
de novetats de cinema
i música
ho posem al blog
i també ho tindreu imprès.
Ens torna a visitar
el col·legi del Carme
perquè, clar,
passa que a les escoles
venen
almenys
les dues o tres línies
que tenen iniciades.
I dissabte
tenim un nou taller
de nou llibres
sobre la història
del Camp de Tarragona
amb inscripció prèvia.
Déu-li-do, eh?
Sabaneta també a tapeida
a la Biblio.
Música,
dol,
taller sobre
bibliografia de Tarragona,
tenim de tot.
Tot una mica.
Molt bé, doncs,
moltíssimes gràcies,
Cristina Barber
i felicitats
a tots els que us toca
per aquests 10 anys
de clubs de lectura.
Molt bé, gràcies a vosaltres.