This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Aquesta música que escoltem
és una de les sintonies d'un nou espai,
un nou programa a la Graella de Tarragona Ràdio,
un nou espai que inaugurarem aquest proper divendres.
Es tracta de la Tarragona Modernista,
on posarem en alça, en valor,
els edificis que tenim a la ciutat,
però també més enllà d'aquest estil,
de l'estil modernista.
Per exemple, repassarem la història,
la singularitat d'aquests 78 edificis
considerats dins d'aquest corrent.
en converses amb els seus propietaris.
De seguida en parlem i donem més detalls
de com anirà aquest programa
que conduirà l'arquitecte tècnic Josep Maria Boqueras,
president també de la Comissió de Modernisme de Tarragona.
Senyor Boqueras, molt bon dia.
Molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Nou projecte, nou programa,
nova secció dintre del matí de Tarragona Ràdio.
Jo l'he explicat a grans trets,
però quin serà l'objectiu final d'aquest programa
que comença aquest divendres a partir de les 10 del matí?
Sí, bueno, ja a partir de 20 ja ho has dit tu amb la presentació,
el qual t'agraeixo.
O sigui, realment, jo ja m'heu sentit dir més d'una vegada,
segurament, que la Tarragona romana s'ho menja tot.
Llavors, què ha passat?
Passa que amb el modernisme ha quedat com una arquitectura,
un patrimoni arquitectònic que tenim a la ciutat com a segon terme.
Incluso jo diria, la Tarragona romana juga a la Champions europea,
jo inclús diria que el bàsquet americà,
que encara està a la NBA,
que encara està en un nivell per damunt de la Champions,
jo crec, des del punt de vista de tot el que mou des del punt de vista social
i des del punt de vista econòmic, sobretot.
I després altres, doncs, que estem, diguéssim, a quarta, quinta, regional.
I això, l'interès meu i de la meva proposta aquí a la Ràdio Tarragona,
a tot el seu Consell d'Administració,
ha sigut, doncs, el fet de posar, tal com has dit tu, Miquel,
en valor aquest patrimoni que jo crec que encara és molt desconegut,
és molt ignorat.
Sí que, com qui pica pedra, doncs, de mica en mica somple la pica, que diem,
doncs, la gent ho va coneixent cada vegada més.
Bueno, doncs, aquest programa, que el farem amb caràcter mensual,
cada divendres, primer divendres a més, a les 10 al dematí,
doncs, farem aquí, mitjoreta, amb invitat sempre,
i amb altres, amb els periodistes de la casa,
amb tu, Miquel, o amb el Josep Sunyer,
doncs, fer una mica el que també m'agrada dir a mi,
doncs, vull fer Bulli-loia.
Bulli-loia per un corrent, diguéssim, dintre de Tarragona,
que, doncs, està present amb 78 edificis,
que són considerats, en principi.
Jo ara poso amb aquesta xifra, no, ho dic perquè realment...
Amb el llibre, sí.
Sí, digues, digues.
No, no, no, no, a veure, jo, el llibre aquest que va sortir aquest any per Sant Jordi,
el modernisme a Tarragona, que sigui dit de pas el dimarts que ve,
estic al centre de lectura de Reus presentant el llibre.
Vaig contactar amb el centre de lectura de Reus
i amb el seu president, Javier Filella,
el qual jo agraeixo molt, doncs, cap problema,
i ho vam planificar, com qui diu, abans de l'estiu,
i ara, doncs, mira, tot arriba.
I ara, el dimarts que ve, a dos quarts o vuit, presento el llibre.
I, efectivament, amb aquest llibre, que es titula
El modernisme a Tarragona,
i que, a part d'aquest recorregut per als edificis,
també es parla de l'escultura, de la cultura,
de la música, de l'època aquella,
doncs, sí que hi ha una...
surten 78 fitxes, diguéssim, 78 fotografies,
78 temes modernistes a la ciutat de Tarragona,
entre edificis, elements d'edificis i béns mobles.
Però, jo també tinc que dir,
perquè, esclar, a part que també és molt difícil
quan comença el modernisme
i acaba el modernisme,
i llavors ve el nou santisme,
i abans hem tingut l'eclecticisme, l'historisme i així,
o sigui, és molt complicat determinar.
Hi ha coses molt clares, per exemple,
l'edifici del rectorat,
la col·legi de les Teresianes,
la casa de Sales, la casa de Mussoles,
els massos sordés,
aquí la quinta de Sant Rafel,
el que sigui, tots aquests claríssimament són modernistes,
però a mi m'agrada dir el següent,
que tots els que estan al llibre són modernistes,
però no són modernistes tots els que estan al llibre.
Vull dir, això també m'agrada dir-ho,
perquè inclús ja he comentat a vegades amb algú
que ha comprat el llibre
i s'han vist pel carrer o el que sigui,
oh, Josep Maria, que això no és,
bueno, val, molt bé,
i a part que també amb el llibre,
d'acord amb l'inventari,
o sigui, aquí una comissió tècnica
formada per quatre arquitectes,
el Jujol, historiador i jo mateix,
vam fer ja farà tres anys un inventari,
i de l'inventari són 55,
dels quals hi ha 31 edificis,
16 elements d'edificis i 8 més mobles.
Què entenem per element d'edifici?
Doncs, per exemple,
la Càmera de Comerç de l'Antoni Pujol Civil
no és modernista,
però en canvi la cúpula, la punxa,
i una sèrie d'arremates
que hi ha a la barana de la balaustrada,
diguéssim, de la coberta,
doncs són modernistes.
Sí que hi hauria elements modernistes,
però amb una línia divisòria
que no sempre és massa clara.
És clar, és clar, és clar.
Vull dir, el tema és aquest.
Us diré més,
també algú recordarà
que en el seu moment,
i també encara es pot adquirir
a les llibreries d'aquí Tarragona,
la Capona, la Xerà i la Rambla,
doncs el documental aquell que es va fer també,
Tarragona també és modernista.
Doncs, per exemple, aquest documental
que jo vaig produir
i soc el guionista i presentador,
doncs soc, per exemple,
a la plaça de Toros
i l'ingressa Sant Pedal-Sarrayu,
dues obres també molt importants
del nostre patrimoni,
que és del Ramon Sala Sirricumà.
Doncs, aquesta comissió
va dir que no era modernista.
Per tant, si jo tingués que fer aquest documental,
doncs els hauria de treure.
Per què no són modernistes?
Perquè és anterior,
són de l'any 1878-1982,
i encara és més aviat historiocista,
eclèctica.
Per tant, vull dir,
doctor, és tindrà a la Iglesia
i tampoc a mi m'agrada dogmatitzar,
pontificar,
però, bueno,
però el que sí considero jo
que és aquest llibre,
no és perquè l'hagi fet jo
i amb l'editorial Silva,
Silva Editorial,
amb el Manolo Rivera,
no és que...
però jo crec que és una peça
que també marca
una fita
de tindre ja una mica
documentat
tot el recorregut arquitectònic
que tenim per la ciutat de Tarragona,
a part que amb aquest llibre
també un 25%,
és a dir,
que amb aquestes altres
creacions,
creativitats
artístiques
de l'època,
com ja he dit,
que sigui la pintura,
que sigui la música,
que sigui el disseny gràfic,
que sigui l'escultura,
etcètera.
Estem segurs que de tot això
anirem parlant
amb futures edicions
del programa,
Teatre Metropol,
Cooperativa Obrera,
Col·legi de les Teresianes,
l'antiga plaça de Toros,
són alguns dels exemples
només
de totes aquestes
catalogacions
de les quals ara ens parlava
el Josep Maria Buqueres.
Clar,
això ens ha de portar a pensar
que el modernisme
ha de ser també
un actiu important
al futur de Tarragona,
és a dir,
que s'ha d'apostar,
com vostè deia,
més per aquest actiu
modernista,
no en detriment
de la romana,
sinó...
No, no, no,
jo no discutiré
valga-me dius
que dirien
per Madrid,
per Castella,
la riquesa
i Tarragona
són patrimoni
de la humanitat,
declarat
per l'UNESCO,
i ara,
tot just a l'inici
de l'estiu,
ningú se li va donar
el títol
de l'excel·lència,
tal, tal,
no discutiré pas
aquest patrimoni
que té la ciutat
arquitectònic,
i que la gent ve
i fem el Tarracoviva,
etcètera,
l'únic que passa
que jo crec que també
hi ha gent
interessada
en el modernisme
i la prova
és que a mi també
m'agrada dir
que hi ha
un abans i un després
de què?
A Barcelona,
de les Olimpiades
de l'any 92,
i també hi ha
un abans i un després
de l'any internacional
Gaudí
l'any 2002,
i tots,
si anem a Barcelona,
ara estiguessim
davant del Pesca de Gràcia,
davant de la Pedrera
i davant de la Casa Balló
i el Palau
i el que sigui,
sempre hi ha cues
per entrar,
i cada vegada hi ha,
ara si la Casa Mailler
que si la Casa Ió Morera,
hi ha tot allà
a la IA de la Discòrdia,
la Manzanada de Discòrdia,
el Pesca de Gràcia
entre el carrer Aragó
i València,
doncs tot,
no,
el carrer Aragó
i el Consell de Cent,
doncs,
sempre hi ha cues,
hi ha cues,
per tant,
el fet
de posar en valor
i aquesta moguda
que també crea
la gent de darrere
del Gaudí
i del modernisme
el que sigui,
doncs aquí a Tarragona
jo crec
que també es té que fer.
I de fet,
parlar de Gaudí
és parlar
de l'única peça
que l'arquitecte té a Tarragona
que és l'altar
i el Santuari de Sagrat Cor.
Exacte, exacte,
vull dir que això,
vull dir,
jo sempre dic,
ja fa quatre o cinc anys
que ho estic dient
i encara a Tarragona
no reacciona,
amb què?
Reus tingués,
encara que és una peça
menor,
però és l'altar
i el relicari ustensori
que hi ha
a l'actual
Santuari de Sagrat Cor
i la gent
de tota la vida de Tarragona,
doncs la Iglesia de Jesús Maria,
doncs allà
això ho tingués reu,
doncs a fora
hi hauria una banderola,
hi hauria una pancarta
i potser jo no dic,
i exagero,
la banda municipal
cada dia ja tocant,
però bueno,
però en canvi aquí
passes pel carrer
i ningú ho serà entera
perquè encara no hi ha
ni una placa que ho digui,
cosa increïble
que passi,
no?
Jo ja no dic
que s'obri cada dia,
almenys a les tardes,
que sempre ja
es fa l'Eucaristia,
cada tarda,
a les set,
doncs potser sí que valdi la pena
de cinc abans de l'Eucaristia
que estigués obert
perquè la gent que fa els recorreguts,
inclús amb els que fan recorreguts turístics,
de les empreses,
amb els grups o el que sigui,
doncs que també ho tinguessin en compte.
De mica en mica
s'omple la pica,
com he dit abans.
El trenet turístic
doncs tu l'agafes
i també t'explica cosetes modernistes,
vull dir,
això potser era impensable
fa quatre o cinc anys.
També dintre d'aquesta moguda
també m'agradaria parlar
que aquest dissabte
va haver el que anomenem
la segona bienal
Tarragona Rotària Modernista Solidària
que va ser un concurs
de pintura ràpida
amb temes modernistes.
Llavors, aquest dissabte
ja es va donar els premis corresponents
i des d'ahir la tarda
a les set,
els serveis territorials o cultura,
al carrer Major,
se'ls va inaugurar l'exposició
amb les obres premiades,
que hi havia un primer premi,
un segon i tres accessits,
i les obres finalistes.
Tot això ho organitza
el Rotari Club de Tarragona,
del qual soc membre,
i llavors diem,
i dit,
bienal, Tarragona Rotària Modernista,
perquè els pintors
quan feien la inscripció
el matí del dissabte
van estar des de les 9 i mitja
que es feien la inscripció
fins a les 4 per entregar les obres,
doncs els donava un llistat
d'obres modernistes,
edificis modernistes,
i solidària,
perquè ara,
veient l'exposició,
ja hi ha el Servei Estat
i l'Arge Cultura,
ja tenen les instruccions
corresponents,
que si algú
volgués adquirir
alguna obra,
es té que posar en contacte
amb nosaltres,
amb el Rotari Club,
llavors poden
comprar un quadro,
si li agrada,
hi ha 3 o 4 ja reservats,
valors
de preus
des dels 300,
al màxim 800 euros,
que es poden adquirir.
Amb els diners
que es aconsegueixin,
un tant per cent,
el 60 va per l'artista,
pel pintor,
i l'altre
per la Rotari Club,
per fer
obres solidàries.
Recordo que,
per exemple,
amb la primera bienal,
que es va fer el 2013,
doncs el 2014,
es va fer
un sorteig
amb dos quadres,
dels excessits,
i van recaudar 4.000 euros,
que van ser 2.000
per l'associació
La Muralla
i els altres 2.000
per l'associació
de Paral·legis Cerebral
La Mutanyeta.
Per tant,
aquest any,
també,
la intenció és aquesta,
doncs ja tenim
dos o tres
novis
que s'estan festejant
per ser els beneficiaris
d'aquestes
finalitats solidàries.
Per tant,
us invito
que fins al 14 d'octubre
estarà oberta
aquesta exposició
amb els horaris
habituals
dels serveis territorials
al carrer Major
número 12.
Fins al dia
ho podem veure
aquesta mostra
fins al dia
14 d'octubre.
Molt bé.
Això,
per una banda,
aquesta exposició,
també aniran comentant,
imagino,
el que vagi
passant a nivell
de l'actualitat
a la ciutat de Tarragona
amb aquest programa.
Ara vostè parlava
d'això
de posar en valor,
de posar en alça
aquests edificis.
Aquí,
imagino que cal
implicació
de totes les parts,
també implicació
de l'administració pública
i, per exemple,
què passa,
li pregunto,
amb edificis
que també són modernistes,
com per exemple
Mas Bonet
o Mas d'Ensordè.
Doncs,
aquests masos
hem de fer alguna cosa,
hem de fer alguna cosa
perquè s'estan caient.
S'estan caient,
s'estan perdent,
llavors,
precisament,
m'assembla
que la setmana que ve
està ja atendent
amb la primera reunió
del Consell de Modernisme Municipal
amb la nova estructura
política
que ha quedat configurat
a l'Ajuntament.
Serà la primera reunió
presidida
pel tirant d'alcalde
Josep Maria Milà,
arquitecte.
Llavors,
dintre l'hora del dia,
perquè jo soc el president
executiu
de la comissió aquesta,
del Consell,
doncs,
parlarem d'aquestos masos
perquè, ja dic,
per part d'un,
una propietat,
doncs,
estaven tramitant
un expedient
d'obra ruïnosa
i l'altra,
doncs,
està molt malament.
Ara,
doncs,
hem de fer alguna cosa
des del punt de vista
que jo crec que les solucions
passen únicament
per des del punt de vista
de fer plantejaments
dintre del territori
de la propietat,
de la finca urbana
corresponent,
doncs,
solucions urbanístiques
perquè, esclar,
també,
si tots els ciutadans
gaudim,
com ara la Casa Sales,
quan aquell dia
totalment restaurada,
que els queda
un mes de feina,
segons estic entès,
doncs,
tothom podem gaudir
d'unes obres
magnífiques
i que cada vegada
que te les mires
descobreixes
nous detalls,
doncs,
llavors,
també
no tenen per què
estar agraviats
els,
agraujats
als propietaris
amb els impostos
i amb el manteniment
i tot això,
sinó,
tenen que buscar també
potser algunes solucions
urbanístiques
que també els impliquin
certs beneficis
econòmics,
no?
I això ens preocupa molt,
a part que un altre tema
estrella
i recorrent
que cada vegada
que ens reunim,
que ja es va constituir
aquest Consell
l'any 2009,
és a veure si,
d'una vegada
per totes,
el 2015
i aquesta legislatura,
eh,
eh,
a l'arxiu Jujol,
eh,
eh,
doncs,
ja el veiem
d'una manera o altra,
doncs,
per inaugurar,
no?
Cosa també
molt,
molt complicada,
no?
Reivindicar totes aquestes actuacions,
com ho dèiem abans,
la importància dels elements
dels edificis modernistes
de Tarragona,
la necessitat
de posar-los en valor
com a atractiu cultural,
com a atractiu turístic,
serà una de les premisses
d'aquest programa,
aquest repàs,
aquest espai,
volem dir que començarà
ja aquest divendres.
Vostè és un amant també
de l'arquitectura
de Jujol
en el primer programa,
de fet,
tindrem els estudis
a Josep Maria Jujol,
el fill,
sí,
el JR,
com li agrada dir a ell.
Sí,
o sigui,
l'estructura del programa
sempre amb altres,
amb tu,
Miquel,
o amb el Josep Junyer,
periodistes de la casa,
i jo com una mica intermediari
aniré portant invitats
i ara comencem
aquest divendres
amb el Josep Maria Jujol
a les 10 de matí.
La intenció meva
és que els invitats
que tinc previstos
seran arquitectes
com l'Augusti Pujol,
que el seu avi
és el Pujol de Barberà,
per mi l'arquitecte
més important,
amb més obra
a la ciutat de Tarragona.
Després també
el Jaume Costa,
que tots el coneixem,
arquitecte
dels Serveis Territorials
de Cultura
de la Generalitat
i una persona
molt entesa.
Després també
un professor
de l'Escola
d'Arquitectura
de Reus,
Roger Miralles.
També la meva intenció
és que passin
altra gent
potser no tan implicada,
però sí que també
estan amb les mogudes
del turisme
de la ciutat,
com pot ser
el gerent
de turisme
de Tarragona,
el Carles Sanz,
algun responsable
i propietari
d'alguna agència
turística
de Tarragona,
dels itineres
o tal.
Per exemple,
ara jo he conegut
ja des de fa dos mesos
un venezolà
que està aquí a Tarragona
i porta un any,
Lorenzo Hernández,
que va fer
la seva,
el màster aquest
de patrimoni
que fa a la URB
i, bueno,
i li van donar
una nota de nou i mig
i va fer un estudi
únic exclusivament
i té propostes
molt interessants
respecte al Teatre
Metropol
i al Jujol,
o sigui,
que va ser un estudi
demogràfic,
i després altra gent
també que coneix
una mica
el modernisme
de la ciutat,
doncs,
bueno,
a fi al cap,
doncs,
una vegada al mes
és fer posar,
tal com deies tu,
Miquel,
al començament,
i a mi m'agrada
molt també dir-ho,
és posar en valor
aquesta joia
que tenim,
aquest diamant
tembruto,
a l'alça
d'aquests edificis
anirem coneixent-los,
anirem coneixent també
des de diversos
punts de vista
amb convidats
que cada divendres,
primer divendres de mes
ens portarà
el Josep Maria Boqueras
aquí a la Sintonia
de Tarragona Ràdio
amb aquest nou espai
que recordem
comença
aquest divendres,
aquest proper divendres
a les 10
en punt del matí,
primer divendres
de cada mes,
nova espai,
nova secció
al matí
de Tarragona Ràdio,
la Tarragona Modernista.
Josep Maria Boqueras,
ens escoltem divendres,
moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé,
fins divendres.
Molt bé.