Tardulia política, saudem d'entrada dos dels tres contardulis que tindrem avui.
De fet, parlem amb Pedro Sánchez, del grup municipal de Ciutadans.
Pedro, que tal, molt bon dia.
Molt bon dia.
I també ens acompanya Pau Ricomà, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Pau Ricomà, molt bon dia.
Molt bon dia.
I de seguida podrem saludar Josep Maria Milà, que s'entrava per la porta del mateix dels estudis en nom d'equip de govern.
Al final d'alcalde d'Urbanisme, Josep Maria Milà.
Avui també havia de ser-hi nosaltres un representant del Partit Popular, però per forces majors no han pogut vindre.
Per tant, farem tertulia nosaltres al voltant de diferents qüestions, però d'entrada una setmana calenta,
parlant aquests dies dels atemptats a París, dels quals ahir fèiem un programa especial,
i escoltàvem les veus per la reflexió, perquè encara el tema està obert.
No està tancant ni de bon tros.
Ahir feien concentracions silencioses davant d'ajuntaments, davant també de diferents institucions,
i es recordava, doncs enviavien un missatge de calma a la ciutadania.
La d'aquí, la de casa nostra, però recordava que estem en alerta 4, en una escala de nivell 5,
per tant no es pot abaixar la guàrdia, però, insistim, missatge de calma aquí al nostre territori.
Valoracions a la mà d'aquests atemptats, a tres generals no hi anirem gaire,
perquè ja s'ha dit més o menys tot, però suposo que també voldran dir-hi la seva.
Comencem pel Pedro, per uns fets bé, que com dèiem, instem ara una mica a la reflexió al voltant d'aquests fets.
Sí, com bé dius, d'aquests atemptats, quasi bé s'ha dit tot.
Nosaltres ja hem dit, per tibet per passivet, que això ha sigut un atemptat al sistema de vida i democràcia de tots els europeus.
Creiem que hem d'estar més units que mai per defendre la llibertat, la solidaritat i la igualtat al conjunt d'Europa,
i per això vam demanar des del primer principi ja sumar-nos al pacte antillagista
i creiem que s'hauríem de sumar tot Europa, tots els grups polítics
i fer una gran pinya per acabar amb això, amb aquesta lacra
i poder així intentar garantir que entre tots els espanyols puguem seguir vivint amb la pau i amb la llibertat
que hem guanyat i que hem valorat.
Segurament, Jura Maria Milà, que s'incropora a la Tartuli, ha arribat a Rem, just, eh?
A la hora, Jura Maria, molt bon dia. Benvinguda. No, ha arribat bé, ha arribat puntual.
Puntualitat britànica, però Pau Ricomà.
Bé, evidentment, els temptats a París, a tots, s'han copsat.
És tràgica. París, per nosaltres, té unes remuneracions culturals, artístiques, d'amistats amb molta gent.
molt importants. París és, d'una altra banda, un dels grans centres de redacció, de cultura crítica,
pensament laic. És un focus, doncs, amb el qual tots ens hem emmirellat.
Catalunya durant un temps, i sobretot a l'època de dictadura, va tenir en París,
en altres llocs de França, com Toulouse, doncs llocs de molta relació, on hi havia exiliats,
on el catalanisme seguia viu, on l'esperit de llibertat existia en aquells moments tan difícils.
Però, dit això, també és cert que fas moltes preguntes en aquells moments,
i a preguntes si el fet del terrorisme, del llihadisme, quina responsabilitat tenim a l'Occident,
on tot això, qui ven les armes, si valorem tots de la mateixa manera,
quan es mor algú, quan hi ha atemptat cruent a París o quan es passa a l'Iban, no?
Segur que es fa més mal a París, perquè tenim més relacions i més records,
i segur que quan va passar el de Madrid, encara es va fer molt de més mal,
perquè hi havia coneixent més gent i tenir més relacions afectives.
Això és una cosa humana, no? Però bé s'enya d'aquesta causa humana,
d'aquest sentiment afectiu, que com més pròxim te passa, més el notes,
ens solen a replantejar coses a nivell global.
I no sempre crec que siguem massa equilibrats a l'hora de valorar la gent que es mor a prop nostre
o la gent que a mateixa injustícia està morint en altres punts del món per causes violentes.
Josep Maria, Josep Maria Milà.
No ho sé, per mi és un tema d'una complexitat extrema.
La prova està que aquests dies de comentaristes a la ràdio i als diaris i a la televisió n'està ple,
i hi ha 50.000 anàlisis que es fan sobre aquesta situació,
i a mi em supera, no?
Perquè hi ha hagut aquests morts, 129, són 32 morts a París,
però fa dos dies va volar un avió que n'hi anaven més,
de gent que mor en els països, jo m'imagino, viure a Síria,
deu ser d'un espant terrible,
i per tant jo crec que hi ha un fenomeno que és que hi ha gent que vol instaurar un estat dictatorial,
que jo el compararia amb un estat nazi,
que utilitzen la religió i utilitzen l'islam per justificar allò de les cruzades,
que també nosaltres alguna responsabilitat tenim,
i que això canvia d'una manera el paradigma de les relacions d'Europa.
Nosaltres, hem tingut la sort tots els que estem aquí,
de viure una època meravellosa d'Europa,
perquè no coneixem la Guerra Civil, no coneixem la Guerra Mundial,
i no coneixem les guerres de prop.
Per tant, ara és una situació que ens deixa com a descol·locats,
no estem preparats per reaccionar davant d'això.
Jo crec que sí que és important la unitat,
però hem de tindre una visió bastant més global de tota la problemàtica,
perquè no és solament una acció-reacció,
ara hi ha un atemptat, reaccionarem,
com si fóssim el Capitán Trueno.
Jo crec que hem de veure-ho des d'un altre punt de vista,
i tenim una gran responsabilitat a Europa,
jo crec que té responsabilitat sobre això.
Jo m'allegeixo, m'agrada molt la història,
i llegeixo la història de la cristiandat,
i això va començar amb les cruzades.
Vam ser una mica els primers
que vam intentar imposar les nostres idees,
i això encara és un tema que no està resolt.
Hi ha tot el tema d'Israel que tampoc està resolt,
que és el que ha motivat, jo crec,
la majoria d'accions violentes en la zona de l'Orent Mitjà,
i que tampoc no sabem com resoldre'l.
El tema d'Israel i dels espais ocupats a Palestina,
tot això és tan complex que ja s'ha fet,
jo crec que ens supera a tots,
i als grans mandataris també se'ls nota amb una cara de dir,
bueno, i ara què fem?
Hi ha fets que ens parlem d'esport i pensem en els jocs,
hi ha fets que a veure d'un mundial pròxim
que s'ha de fer a Miratà,
que sembla que està treballant gent en situació d'esclavatge,
i tots ho trobem com a normal,
no normal, a veure, podem criticar-ho,
però segur que a l'hora que comencin els campionats
totes les federacions, mirar els seus equips,
o sigui, res és el que és passat.
I segons sembla, hi ha treballadors de molts països del món,
Pakistanís i d'altres llocs,
que estan morint diàriament,
perquè treballen en situacions realment d'esclavatge,
per fer uns campionats esportius,
que haurien de ser tot el contrari.
Això ha afegit que trobem normal
que determinades dictadures patrocinin equips esportius d'aquí,
etcètera, etcètera,
i crec que hauríem de fer tots un cienciàns
i posar una sèrie de linies vermelles en aquests règims.
Per això parlava de dia per la reflexió,
però no és dia, seran dies,
molts dies per la reflexió
durant els attentats de París.
Tenim uns dies de molta activitat,
de la que ja l'hem viscut,
i altres que vindran aquests propers dies.
Els plantejo parlar de diferents qüestions.
D'una banda dels jocs,
ara en parlava pel Ricomà,
perquè recordem, divendres teníem,
divendres i divendres,
a Mare Dadi,
president del Comitè Internacional dels Jocs,
es van parlar en la compareixença
de divendres al vespre de la tarda
de números, de nous números,
de nou esforç de contenció
del pressupost operatiu, sobretot dels jocs.
Jo recordo que en Pau Ricomà,
en una entrevista el mateix dia,
el dia abans,
em parlava també d'això,
d'aquesta recidualització del pressupost operatiu
que ho demanava vostè,
que ho considerava necessari.
I va parlar a la tarda i es va dir això,
reducció...
O sigui, això ho considera necessari,
imprescindible,
totalment insuficient
en el que ha sortit dels mitjans.
Seguim parlant de 30 milions
de patrocini privat
i seguim parlant
que en tenim 10 d'acordats,
dels quals, que jo saps,
hi ha 8 i mig designats
i els altres que s'han acordats
des de fa diversos mesos,
però encara ningú ha vist cap signatura,
i estem encara llunyíssim
dels 30 que necessitem.
20 milions d'euros de patrocini,
és poca broma, eh?
Vull dir, no és una cosa
que es pugui arreglar en 4 dies.
Per tant, l'amenaça,
l'amenaça del dèficit dels jocs
està completament vigent, no?
D'altra banda,
hi ha tot el tema
que els ajuts de la Diputació
per la ciutat
sembla ser que se'n faran servir
pels jocs els pròxims anys.
Parlem del PAM,
que el PAM s'addiqerà
els pròxims 4 anys als jocs.
Home, pensem una cosa,
el PAM dels últims 4 anys
ha servit
per pagar la meitat
despesa corrent
i inversions.
Això vol dir que si es fan servir
pels jocs
entrarem mig milió menys
per despesa corrent,
que això vol dir
serveis socials,
vol dir esport,
vol dir cultura,
vol dir altres coses,
vol dir que aquests diners
són així.
Si es fa servir per una cosa,
no pots fer servir per l'altra.
I, evidentment,
per inversions a la ciutat.
A veure si el llegat
aquest dels jocs
el que ens està deixant
és tot el contrari
del que està preveient,
del que està venent.
Perquè el llegat dels jocs,
al final estan fent números
que acabaran generant dèficit.
Pedro, i després si vol,
jura Maria Milà, doncs.
Sí, a veure,
les últimes dades,
tothom sap que nosaltres
des del primer dia
hem sigut molt reacis
i hem estat molt fixats
en el tema dels jocs,
en el tema del pressupost.
Que arribessin els diners
han donat un marge de confiança,
que creiem que com
qualsevol partit polític
i qualsevol polític
de la nostra ciutat
que ens representa
s'ha de tenir.
Esperem,
esperem,
sabem que
no ho tenim clar del tot,
que no deixin dèficit
aquests jocs,
però sabem que
i vam dir des del primer dia
que estem en un moment ja
quasi sense retorn.
El que sí,
és ben cert,
és ben cert,
que nosaltres
les últimes dades
que en tenim
és que els patrocinis
sembla ser que ja van
i ja sumen els 10 milions,
aquest milió i mig
que comentava ara
el company Pau,
a veure,
nosaltres creiem en la paraula,
en la paraula
de l'equip de govern
i, a més,
estem veient
com s'han incrementat
unes àrees tècniques,
s'ha canviat
una infraestructura,
s'han incrementat
unes àrees tècniques,
renovant,
incrementant
i renovant
uns càrrecs
directius,
persones,
els quals
han agafat
uns molts bons
primeres espaces
i aquests molts bons
primeres espaces
se suposa
que ens han de fer,
si ja teníem
una previsió
i això és,
són faves comptades
que es diu en català,
si ja teníem
una previsió
de 30 milions d'euros
i em portes
els primers espaces,
faré una comparació
que no val,
que és com si
tenim el gimnàstic
de Tarragona
i portem el Messi
a jugar al gimnàstic,
i, pues escolta,
en vez de l'entrada
de ser 500,
segur que complirem
1.500 espectadors
per dient.
Aquests 30 milions
els portaran aquí els senyors,
hem de venir a patrocinis privats,
no ho sé,
senyors no porten res
a la butxaca.
Són professionals,
vostès professionals de la banca,
jo soc professional
d'un altre tema
i segur que si jo entro a treballar...
L'empresa Octagon
que hauria de buscar patrocinis
és una empresa internacional
i això no s'ha sortit.
Vull dir,
no ho sé...
Hi ha empreses internacionals
que ens han fotut
uns bonys i uns clots
que han sigut massa,
en canvi n'hi ha hagut
empreses petites
de la comarca
o empreses locals
que han sortit
i ens han fet
una gran labor,
ens han fet
un gran servei
i ens han augmentat
el pressupost.
Han hagut gent
amb molt bona carrera
i amb títols de SADE
que ens han deixat
empreses municipals
amb dèficit.
Hi ha hagut
treballadors normals
amb l'EGB
que ens han portat
superàvit.
Però si hem estat
de posar amb vostè
que veien en primeres espases
i SADE
a arreglar això,
ho està dient
tot el contrari
del que ho està dient ara.
No, no, no.
Està avançant dues coses,
una cosa i tota la contrària.
No, li estic ficant...
M'està dient
que les persones de SADE
no són garanties de res
i en canvi
està dient
que voldran 10 milions.
A veure, a veure,
el joc.
Això ni mai, no.
Una persona amb SADE
té totes les garanties
del món,
però li estic fent
una comparació.
L'estic dient
que ara que tots,
tots no som igual,
ni totes de SADE
en fiquen
a una empresa
a dalt de tot,
ni tota la gent
que té
l'educació general bàsica
és una persona
que no pot fer
un gran futur
ni una gran labor.
Maria Milà.
La part
del que és
d'inversió
amb llegat,
jo crec que això
es farà
en relació
a les capacitats
i a les possibilitats
econòmiques
que ens han donat
a les diferents
administracions
que són les que porten.
La realitat és aquesta
i, per tant,
es faran uns jocs
amb un llegat
que respondrà
a aquestes possibilitats
que ens donen
la d'inversió municipal
del que és
l'urbanització
de l'Anella,
el que dona
la Generalitat
que està absolutament
compromesa,
el que dona
la Diputació,
el que dona
el PAH
i el que dona
la Diputació
de Barcelona
i el que dona
l'Estat
per remodelar
el camp del gimnàstic
i tal.
Aquesta és la part
que, d'alguna manera,
col·lateralment,
soc responsable.
La part
dels patrocinis,
jo crec que hem de ser
una mica optimistes.
Jo recordo,
i vosaltres
potser éreu més jovenets,
però quan el 92
es va fer
les Olimpiades
a Barcelona
no hi creia ningú.
Ui, ui, ui, ui, ui, ui,
que el dia de la inauguració
no és això,
pals a la roda
anava bé
les que es van
poder,
no?
I al final,
bueno,
va ser un èxit
excessiu,
inclús.
Va ser un èxit
excessiu.
A veure,
el que sí que no es pot fer
és fer coses
que no estan
per damunt
de les nostres possibilitats,
però jo crec que
en aquest moment
està absolutament
controlat.
I si,
em sembla que hi havia
40 milions,
no?
Primer?
38,
38,
38,
36.
Bueno,
vol dir que,
doncs,
la previsió
és que siguin
menys
i per tant,
doncs,
potser
la festa
serà una mica
més senzilla,
no?
Hi ha una previsió
que era important,
que era una data crítica
que estava amb el pla
de director,
que era que el 30 de juny
de 2015
haguessin 20 milions.
30 de juny
de 2015,
20 milions.
estem a novembre
i seguim
amb els 10,
em sembla que acordats,
però els 8 i mig signats.
Estem llunyíssim
del pla que s'ha fet.
Després,
una cosa,
tu has dit-ho al PAM,
tu saps que el PAM
no és una ajuda extraordinària,
és una ajuda que es fa pràcticament
i que aquests últims anys
s'han fet servir
per unes coses de ciutat
que deixaran de fer-se servir
per coses de ciutat,
entre altres,
despesa corrent,
la meitat.
Per tant,
el fet que s'hagi per això
estàs traient diners
que poden anar
per altres,
per altres,
per altres partides.
Per tant,
no són diners de més,
són diners que es trauran
del pressupost ordinari
de l'Ajuntament.
que van anar a la piscina olímpica
a les 50 metres
i també,
doncs,
a la part de la rehabilitació
de la coberta
del pavelló de l'atisme,
l'atisme del Callar,
l'existent,
crec que parts iguals,
l'altre li va explicar
Javier Villamallor,
el tinent d'alcalde.
A veure,
si a partir d'ara hi hagués,
no sé què passarà
en les eleccions,
ara ja no sé
què és el que farem
d'aquí dos dies,
perquè ara tens la sensació
que et reuneixes
amb el govern de la Generalitat
o a vegades amb el govern
de l'Estat
per parlar de coses
més o menys concretes
i tens una mica la sensació
que no saps
d'aquí un parell de mesos
a veure què hi haurà
amb tot això.
Però,
bé,
també hi ha la possibilitat
que el nou govern,
sigui quin sigui,
de l'Estat,
sigui una mica més
respectuós
amb la inversió
que representa
per la ciutat
i es puguin...
Però,
per tant,
abans de tot això
hem d'agafar els diners
que tenim
perquè la piscina
s'ha de fer.
Vull dir,
el que no podem estar
és sense piscina.
Per tant,
hem de buscar la solució
per fer-la.
Hem de dir,
certament,
hem de dir que,
a veure,
no són,
no són els llocs
que es venien
fa uns anys.
No són les infraestructures
que ens havien de quedar.
Vull dir,
que de vegades
hem anat a tirar enrere
com els crancs.
Sí,
nosaltres amb això
no estem
ni d'acord
ni estem...
ni tenim la confiança
en què ens quedi
un legat
tan gran
com el que es pretenia.
Vull dir,
des del primer moment
amb el legat
que ens havia de quedar
nosaltres
estaven supercontentíssims,
supercontentíssims
perquè tindríem
un legat de ciutat,
tindríem
unes infraestructures
creades,
podíem utilitzar
aquests llocs
per obrir la ciutat
i cosir
els nostres barris
al centre.
Però, bueno,
tot això ha anat
quedant enrere
i no cal tornar
a treure
la roba bruta
perquè no és així.
Però sí que és ben veritat
que, bueno,
que ara
el que s'ha de fer
és saber jugar,
treballar
amb força
i, sobretot,
no contradir-nos.
Perquè, mira,
l'altre dia
està mal dit,
però és que
ha d'haver
coordinació.
Coordinació vol dir
no pot ser
que el senyor Ballesteros
amb el seu feix
ens digui
la Vila Olímpica
serà a Port Aventura.
Molt bé,
el senyor Ballesteros
és el nostre alcalde,
és l'alcalde
de la nostra ciutat.
Per tant,
la màxima autoritat.
I després
que surti
el senyor Vilamajor
i ens digui
que ell ni ho afirma
ni diu que no.
Bueno,
què quedem,
escolti'm.
això a la ciutadania,
als ciutadans de peu,
als ciutadans
que nosaltres representem,
crea unes incògnites
que ja té,
crea una discordància
que hem de salvar
encara tres vegades més.
Tot això no s'ha de fer.
De tota manera,
va dir Javier Vilamallor
que està en procés
de licitació i adjudicació.
Només hi ha una empresa,
per tant,
van collant botella
allò que diuen,
però va dir
que mentre estigués
en aquest període
de licitació
que ell no podia firmar
perquè han de respectar
una concurrència.
que no...
Això estic dient
que ha d'haver
un acte de responsabilitat,
de coordinació
i de sensatesa
que nosaltres,
com a representants ciutadans,
hem de tindre moltes vegades,
a mi m'agradaria ara dir
al millor
una barrejada,
però crec que com a representants
de la ciutadania
hem de ser coherents,
responsables
i equitatius
a l'hora
de poder donar una informació.
i l'alcalde
ve a dir
el que serà
segurament
el resultat
de l'adjudicació
del concurs.
I el Javier Vella Mayor
amb la prudència
administrativa
que avui dia
no pots ficar
la mà al foc
per res,
doncs podríem
passar a qualsevol cosa,
però en principi
la concessió,
hi ha una empresa
única presentada
i és la que li han de fer
la concessió.
Aquestes informacions
de l'alcalde
tan optimistes
amb el seu optimisme
radical
que la caracteritza
no és la primera vegada
ni l'última
que diu coses
que després
s'han de desmentir.
D'acord que fa dos anys
aproximadament
el Conferenci de Ciutat
va explicar
que la Vila Mediterrània
aniria a la Smart City
a Camp Clar
i al cap de poques setmanes
els regidors
les anaven desmentint.
Per tant,
jo penso que a vegades
hi ha una alegria informativa
i que l'optimisme
està molt bé
que portis tu ben dintre
perquè miris molt
el que dius.
Parlant d'optimisme
és una cosa
que es diu
que hi ha permits
a les eleccions
i veurem a l'Estat
veure qui guanya.
Escolteu,
si s'han d'aprovar
noves partides
per als jocs
o les partides d'inversió
hi ha entreguin
els pressupostos
de l'any 2017.
L'any 2017
ja té material
i és impossible
que es faci
cap nova infraestructura
i això ho sabem tots.
Per tant,
jo crec que
no ens hem d'enganyar més.
Sabem que
la partida
que ha acusat l'Estat
de 3 milions i mig
està molt lluny
molt lluny
del que esperàvem.
Penso que està tampoc
ni molt menys
al nivell d'altres institucions
com a Diputació
i com a Generalitat
i penso senzillament
que l'Estat espanyol
ens ha compromès
molt tard amb Tarragona,
tard, malament
i amb uns mòdus
que no són els més indicats.
Però,
en totes maneres,
la urbanització
de la Nella Mediterrània
es farà
perquè està adjudicada
a l'obra
i, per tant,
punt.
El pavelló
del...
l'estadi,
o com seria,
el pavelló
d'esports
que fa la Generalitat
està garantit.
El camp d'al·latisme
està tal com a...
no està com estava plantejat,
però jo,
i defensat,
que prefereixo
una inversió
sobre el que tinc
i que no sigui fímer
i que em quedi
que no pas una cosa fímer
que després me desapareix.
Bé,
doncs aquesta...
Però això és una opinió...
Penseu-me en criteri bo.
Una opinió que coincideix
el fet
que hi hagi una baixa
pressupostària
amb què potser
la solució és millor
que no pas l'altra
de fer un gran estadi
per 6.000 persones
que després
té que desaparèixer
i quedar només
un camp de futbol al mig.
No rumbim, no rumbim.
Després,
tenim la piscina
que és un dels temes
recurrents.
Doncs, bueno,
té que haver
la rehabilitació
de la piscina actual
perquè
un dels objectius
de la inversió
o de la diputació
és que sigui rehabilitació
i l'altre
falten aquests diners
que s'ha plantejat
que siguin els del PAM
com a alternativa
si després
no ve més inversió.
Estem d'acord
que els diners del PAM
són diners
que deixen d'arribar
al pressupost.
Sí, sí, sí,
d'acord, estem d'acord.
A veure,
això és obvi.
Després,
a la pròxima
Junta de Govern
s'aprovarà inicialment
el projecte
d'urbanització
d'IKEA
que està ja redactat,
està informat
favorablement
per carreteres,
que també
la idea
seria
que això
es pogués adjudicar
al mes d'abril
que es poguessin
començar
les obres
perquè
no és que sigui
absolutament necessari
pels jocs
però estaria molt bé
que l'urbanització
estigués
pràcticament acabada.
A curt termini
es presentarà
el projecte
ja d'IKEA
i es tramitarà
la llicència comercial
al departament
corresponent
de la Generalitat
vull dir que sembla
que és
tota una situació
en què hi havia
totes les coses
empastades
però que es van
encaixant
per necessitat de temps.
O es van afluixant
perquè resulta que...
Pau, farem el possible
perquè estigui tot lligat.
M'hi passaré
les hores que facin falta.
I passarem les hores
que facin falta.
Jo sé que t'ho faràs
perquè a la vida
poden passar
60...
com han passat.
El que passa
que a cada viatge
que ve
el senyor
dels Jocs
del Partit Internacional
d'un nou sorpreses.
L'última sorpresa
és que
al final
de futbol
no serà
el Camp del Nàstic
sinó que serà
Reus.
I després resulta
que
també serà
Reus
la gimnàstica
esportiva
perquè es veu
que l'etap
com es planificava
no hi caben,
no es pot fer.
Clar,
ostres,
allò que deiem
de pagar
fantes al final
sí que ho serem,
perquè tots els
adveniments importants
s'acabaran fent
fora de Tarragona
i alguns a Reus
i resulta
que aquí
pràcticament
farem
el bàsquet
3x3
al Camp de Mar
que també
la idea
em sona
bastant
curiosa
i el Humble
a la nova pista
i poca cosa més.
Farem uns jocs
que...
D'això no entenc.
El dèficit
serà nostre.
No, però és cert.
A mi que vagi Reus
a alguna cosa
no em preocupa
en absolut.
A mi gens.
A mi no em preocupa gens.
Però que el Camp de Futbol
del nàstic
no es pugui fer la final
doncs m'ho sacarem.
Pedro Sánchez, digui, digui.
Encara no ho s'ha dit.
Encara no ho s'ha dit.
Si pot ser
que es podrà mirar
d'arranjar
perquè, a veure,
aderantar un dia
la final del futbol
tampoc no seria...
No ho sé.
Ho van dir així
que estan estudiant
com acabada
de resoldre.
El que diu el company
senyor Milà
sobre la vila
aquesta
l'organització
que anirà
a la vila
ja vam dir
des del primer dia
que nosaltres
tot el que sigui
un legat
tot el que sigui
que ens quedi
com el
vial Terradeges
que comunicarà
i farà
una major comunicació
entre Camp Clar
Torreforta
Torrenova
i Bonavista
i tot el que sigui
millores
i que
que unifiquin
i que apropin
els barris
entre ells
i els centres
de la ciutat
nosaltres
ens tindrà a costat
que per això...
Però és que
aparegem coses.
No, no,
perdona.
Estic contestant
amb el que diu
que t'ho ha dit.
Aquest pla té a veure
amb Ikea
i que és el gran motiu
d'aquest pla
no són els jocs.
No, no, això no és veritat.
No?
Això no és veritat.
Això no és veritat.
Això no és veritat.
Això no és veritat.
No, no.
Ikea va allí
no perquè estigués planificat
i lleve allí
perquè hi ha una rotonda
impressionant
que uneix la T11
si no hi hagués la rotonda.
Si aquesta rotonda
estigués a Vilaseca
l'Ikea
anaria a Vilaseca
i si aquesta rotonda
que és estat
a un altre lloc.
Aquesta urbanització
té més a veure
amb que la rotonda
hi vagi Ikea.
Però jo voldria...
Quan un aprofita
quan un aprofita
el que vingui
com ara podíem haver aprofitat
des del primer dia
el joc del Mediterrani
el joc del Malmissi
des del primer dia
com s'ho especificaven
com venia programat
escolta
no uns jocs
40
com a l'inici
40
no un Ikea
40 Ikea
si han d'arranjar
el que és la nostra ciutat
i han de treure un benefici
i han d'arreglar vials
han de comunicar els barris
amb el centre de la ciutat
no un
40 Ikea
i nosaltres els tindrem
al seu costat
perquè nosaltres som
promotors
nosaltres som valedors
que la nostra ciutat
i els nostres barris
siguin tots junts
siguin tots junts
L'altre sí tothom
perquè estem trucant aquí
quan tu mires els programes
estem tots d'acord amb això
però jo no em canso
de repetir
a veure
jo des de la meva
formació urbanista
les decisions
preses
en un moment donat
tenen fruit
al cap de 30 i 40 anys
l'any 85
es va decidir
que allò
tenia que ser
una gran zona esportiva
i d'esbarjo
i d'oci
no es pensava
que hi hauria jocs
evidentment
no
no es passava
pel cap
però era per
cohesionar
aquesta ciutat
que té 14 quilòmetres
entre
entre
Bona Vista
i la
de la Mora
em sembla que Barcelona
des de l'entrada
de la Diagonal
on comença Barcelona
després de
em sembla que
se diu
Sant Joan d'Espí
hi ha 9 quilòmetres
fins al Besòs
vull dir que
nosaltres en tenim 14
la decisió
del Vial Terradelles
la decisió del Vial Terradelles
que
per qüestions econòmiques
es va fer
la meitat
però per què es va fer?
perquè la carretera nacional
340
que era el que unia
els barris
allí passava
tots els camions
habidors i por haber
i per tant
va haver una alternativa
paral·lela
per unir els barris
i arribar millor a Tarragona
ara és la possibilitat
de millorar
aquesta situació
aquestes decisions
jo crec que
són positives
i necessàries
en aquesta ciutat
que hi ha d'haver
inversions estratègiques
o sigui
la gent de Tarragona
tindrà que anar
al barri
de Camp Clar
ja va ara
al barri de Bona Vista
per anar al mercat
però tindrà que anar
per anar a IKEA
està situada
jo crec millor
que el Carrefour
que està a la part nord
de la T11
que ja està una mica
deslligada
de la trama
de la trama urbana
i crec que serà
doncs
bueno
si diu IKEA
doncs vindrà una altra cosa
un dia vindrà
tot aquest
al final són quatre
no les
les que
les que
venen
a tot arreu
a veure
dic que s'ha fet
un barri
no
això
el gran parc central
aquest barc central
que és l'anella mediterrània
té previstes
vivendes al sud
i per vivendes al nord
per donar a la volta
una espècie
de central parc
amb totes les limitacions
que té de superfície
i d'intensitat urbana
però si no hi ha intensitat urbana
al costat
allò podria ser també
un descampat
i no ha de ser un descampat
té de tindre
intensitat
i densitat
jo crec
suficient
bueno
a veure
quines són les possibilitats
tenim les possibilitats
de fer
vivendes
de protecció oficial
per part de l'Ajuntament
jo crec que l'esforç
del servei municipal
de l'habitatge
tindrà que ser
a jugar-se-la
perquè també
també ens podem arruïnar
amb fer vivendes
de protecció oficial
per les
la part de la població
més necessitada
i que no et paguin els lloguers
també ens poden arruïnar
per aquí
les coses
però bueno
jo crec que
farem tot el que sigui necessari
jo crec que
a partir d'aquí
té que haver-hi la il·lusió
per tirar això endavant
pensar que és un llegat
jo sempre penso
que el pla
parcial
del costat
de Joan XXIII
es va començar
als anys 74
i s'ha acabat d'urbanitzar
ara
va vindre la crisi
i estem
sense cap edifici
menys mal que està urbanitzat
que podria estar
amb els carrers oberts
el que tenim
tenim també el risc
que qualsevol cosa
que es faci a la ciutat
acabi venent-se
com si fos un llegat
dels jocs
la ciutat va creixent
i va fent
les seves necessitats
no, no, la ciutat
va fent a poc a poc
i no té
el cavall de ximit
què triga
el Joan Maria Mila
què triga un centre
IKEA
a construir-se
perquè jo estava buscant
informació del de Sabadell
i jo d'altres que s'han construït
i a tot arreu veig
allò, temps rècord
diuen, eh
és a dir, són ràpids
si a l'abril comencés
estaríem parlant de
són edificis
absolutament prefabricats
pensats, estudiats
i normalitzats
en comptes de
de muntadors
venen uns especialistes
però també hi posen
els cargols
i en pocs dies
t'augmenten
t'amunten
però parlem de mesos
parlem de que pot ser
que mesos estigui muntat
sí, sí
per tant també
l'urbanització
té que ser
té que ser ràpida
perquè
l'edifici
té que estar
l'urbanització
té que estar acabada
perquè
IKEA pugui obrir
això és
condició
de llei
i això no cal amagar-ho
vull dir que
l'urbanització
té que estar
fer-se simultàniament
que es construeix
l'edifici
al final sí que ha sigut IKEA
i no
els jocs
són el motor
d'aquesta urbanització
ara torna a discutir
una altra tardor
i estem fora de temps
ja
estem fora de temps
són les 10
senyors gràcies
jurament i mila gràcies
pau ricoma gràcies
pedro sánchez gràcies
moltes gràcies a vosaltres
gràcies
Gràcies.