Estiuejant a Tarragona Ràdio.
En 19 minuts haurem arribat a les 10 en punt del matí.
Els ocuparem part d'aquests minuts i potser ens n'anirem encara més enllà parlant amb el periodista Òscar Ramírez.
Aquí saludem, Òscar, molt bon dia.
Molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a l'estiuetjant, a aquesta nova secció de Tarragona Ràdio.
Enguany no viatgem amb tu a...
Recordo algun altre any que havíem fet algun tomb així més ampli.
Enguany però ens quedarem...
Acotarem una miqueta més el viatge, l'estiuetj, però ens quedarem a Itàlia, no?
Sí, ens quedarem amb una illa que es diu Ischia i que està endavant del golf de Nàpols.
És una illa que està...
Hi ha el golf de Nàpols, hi ha tres illes.
La primera és Capri, la segona és Ischia i la tercera és Porxida.
Ara comentàvem fora de micròfon amb l'Òscar la calor que fa aquí.
Tenim calor també a Ischia aquests dies?
La temperatura és la mateixa.
És la mateixa, clima mediterrani, és a dir que la temperatura serà semblant.
Està més remenats a Itàlia amb tots els sentits.
Amb tots els sentits, és veritat.
És veritat.
Òscar, d'on ve això d'estiu a Ischia i si fa molts anys, vaja, que hi vas anant cada temps?
La descoberta la vaig fer el 2006 i a més et diré d'una forma molt estranya perquè s'acostava al cap bany, no sabia on anar.
I vaig fer, això no era pel·lícula, però és així, vaig agafar amb el Google Earth.
Si allò que es fa normalment que és agafar la bola de l'amunt, fer-la girar i clavar el dit, doncs ho vaig fer en pla broma amb el Google Earth.
Vaig agafar la bola de l'amunt, vaig començar a fer-la girar amb el ratolí i llavors quan em vaig cansar, amb un cop de ratolí, la vaig aturar.
Vaig començar a baixar, baixar, baixar, baixar i vaig situar-me damunt d'això, de tres illes, que es deien això, Capri i Ischia i Porxida.
I vaig decidir-me, com havia, diguem, caigut damunt d'Ischia, doncs vaig decidir apostar i anar allà, a Cigues, a més a més.
Vaig mirar per internet com era aquesta illa i una mica la història, em va agradar moltíssim i llavors ja et dic, vaig anar, pum, cap allà.
I va ser quan vaig descobrir aquesta illa i a partir d'aquí hi he anat tornant a vegades cada any seguit, com a molt,
cada dos anys hi vaig, vull dir que hi he anat ja sis vegades.
I per cap d'any, deies que...
Sí, hi vaig anar per cap d'any, que a més a més vaig descobrir, per exemple, que a Itàlia per cap d'any a les 12 en punt no fan això del raïm.
No, és curiós, allà ho fan amb què?
Ho fan amb llenties, estofades, i a més ho fan de matinada, no ho fan a les 12 en punt, la gent surt a les balconades de les cases o als hotels on sigui, o al carrer,
i tothom llença focs d'artifici.
És un festival fins al punt que la illa que tens davant, en aquest cas si ets a Isk i davant tens pròxida,
de tants focs que hi ha, tot i que estigui a quasi bé sis milles nàutiques,
la veus com si estigués al costat i a més a més molt il·luminada.
I llavors, bueno, va ser una forma de descobrir una altra forma de passar un cap d'any.
De passar el cap d'any i de descobrir tradicions que potser d'una altra manera ens són desconegudes i que ens resulten, si més no, curioses.
Òscar, què és el primer que et crida l'atenció d'Isk i el primer cop que hi vas per aquest cap d'any, per exemple?
A mi m'ha sort...
Esquerra parlarem de com són els estius, però primeres impressions d'Isk.
La primera impressió és que és una illa que és termal, és a dir, és una illa que és volcànica, per tant,
totes les seves aigües són termals, tots els hotels que hi ha, és una illa que és molt turística.
Capri, òbviament, Capri és molt coneguda, i s'han fet cançons, ha de cas de desailles i tal.
Ískia també és una illa que és coneguda, a l'hivern hi viuen 48.000 persones, a l'estiu són 250.000.
Per tant, es multiplica quasi per 6 la població que té aquesta illa.
És una illa, com em deia, que té molts hotels, i tots els hotels són termals, derivats d'això, no?,
que l'illa és volcànica.
Hi ha una platja que es diu l'Espiatge del Sorrento, que està tot l'any, durant tot l'any, a 39 graus,
encara que estiguis a l'hivern.
Hi ha fins i tot una... Hi ha diverses roques, hi ha una que té forma de wok immensa,
i jo he vist fer-s'hi truites a la gent allà, a l'estiu.
Si la gent llençaria l'ou i fer la truita.
Ara està prohibit, però ja molts anys la gent ho va estar fent.
Allò tan típic que aquí diem, no?, ara posaríem un ou aquí a sobre del cotxe, per exemple,
i allà ho fan.
Ho fan en plan broma, perquè de tant en tant, dins d'aquest mateix wok hi entra aigua calenta,
i tot i que sigui calenta, doncs, et desfà la truita, no?
Molt bé.
Per tant, què et sorprèn? Et sorprèn això, no? Et sorprèn per un costat, que sigui una illa termal,
perquè això és volcànica, i per l'altra banda que té unes aigües molt transparents, cristallines.
Això és la primera impressió, suposo que per cap d'any, no sé si ja vas poder provar aquestes aigües o no,
o que vas esperar a l'estiu.
No, no, no.
No, ja va directe, eh?
Sí, sí, perquè de fet, a molts dels útils hi tenen ja el circuit d'aigües termals a la part de baix,
i per tant, demà un matí et pots, i almenys és el que faig normalment, abans de baixar a esmorzar,
et pots banyar i l'aigua està a una temperatura ideal.
Exacte, com deies, que la temperatura es manté, no tant si és hivern com l'estiu.
Una illa, deies, fonamentalment, o bàsicament turista, Òscar, o no?
Sí, tota la gent que viu al Golf de Nàpols és la seva segona residència,
perquè, clar, la primera és Nàpols, òbviament, tota la zona del Golf de Nàpols.
Ells la voldrien tenir, òbviament, a Capri, però a Capri és una illa que és molt cara,
i per tant, aquesta segona residència la tenen a Ischia,
i per tant, una part important d'aquesta numerosa població,
quan triplica o quintuplica, com dèiem abans, és gent de la zona,
i una altra part important és gent de fora.
Bàsicament són gent, hem de dir, alemanys,
perquè Ischia és una illa que no és molt coneguda,
però la coneixen molt els alemanys.
De fet, recordo que, crec que va ser l'any passat,
en què la Merkel se va anar a estiuejar allà,
va sortir fotografies d'ella,
i van amunt dels complexes d'hotelers, diguem, d'Ischia.
Una illa, si no m'equivoco, és que ara amb 60.000 habitants, més o menys?
48.000 a l'hivern i...
A l'estiu puja, eh?
A l'estiu és una animalada.
Fins als 60.000.
No, no, l'estiu, 250.000 a l'estiu.
250.000 a l'estiu?
Sí, sí, sí, a l'estiu és una animalada.
És com si fos un sol ou, que dius que són 25.000 a l'hivern
i passa un quart de milió, o més, o 400.000,
em sembla que és un sol ou que arriba a l'estiu,
doncs imagina't, no?
És això.
Com es distribuïs a nivell de ciutat?
És a dir, és tota l'illa un únic municipi?
No, l'illa són sis petits municipis.
Per ho he estat, hi ha Ischia Porto,
que és la zona on arriben tots els veïscells.
A l'illa s'hi arriba amb dos tipus de veïscells,
amb una nave que tarda una hora i quart a arribar,
del port de Nàpols o el port d'Ischia,
una hora i quart amb això, amb la nave,
que surt cada hora,
i llavors hi ha els aliscafos,
que són veïscells més ràpids,
són com a catamarans amb motor,
però d'aquells bastant grans,
que aquests tarden a arribar uns 45 minuts.
Quan arribes, arribes sempre a Ischia Porto,
i llavors hi ha cinc ajuntaments més,
que són Forio,
a veure si m'en deixo cap,
Ischia Porto,
Forio,
que està a la part interior,
l'Aquameno,
Casamitxola,
Ischia Ponte,
i sempre van deixar Ura,
i Serrara Fontana.
Serrara Fontana és la part més alta d'Ischia,
que és on hi ha el Monte Pomio,
que és un volcà que fa anys que no està a l'erupció.
Que suposo que és un dels punts que no ens hem de perdre,
ara també després en parlarem,
quins són aquells punts.
Ara ens comenta més la geografia una mica,
com s'hi arriba,
què és el que recomanes fer,
només arribar,
per la gent que ho visiti?
Jo recomano que la gent aparqui els mals rotllos,
que sàpiga que està en una illa que és la illa de la Pau i dels Colors,
i que a partir d'aquí agafi un autobús,
la trampa dels autobusos a Ischia és que ningú el paga,
i per tant,
ja us ho dic ara,
podeu fer un simpà,
perquè el fa tothom,
no cal ni comprar el bitllet,
però jo en guardo,
del primer cop que vaig anar encara,
en guardo un de record que està per estrenar.
Però, per tant,
pugeu en un autobús,
que n'hi ha,
això sí, n'hi ha moltíssims,
i van de punta a punta de la illa,
i dediqueu-vos a mirar el paisatge.
I després també gasteu-vos 12 euros
i agafeu un d'aquells,
saps aquells taxis de sempre,
tota la història entre rodes?
Sí.
Que la part del davant hi va el taxista,
i el darrer està ple d'adhesius,
coses que pengen 40.000 objectes,
doncs aquests taxis també n'hi ha a la illa,
i són ideals per fer la volta d'una forma diferent,
per fer el giro que diuen ells.
Molt bé.
És cara a la illa, Òscar?
No.
A nivell de...
No, no, no.
Perquè ara deies això de...
No, Itàlia,
a excepció d'algunes zones,
com per exemple Capri,
i si vas a Capri,
sí que òbviament un cafè et costa 5 euros.
Però normalment Isca, per exemple,
o Pròxida,
que en cap moment en parlarem,
no són cares,
el preu, diguem,
és l'equivalent aquí.
És com tot, eh?
Vull dir,
trobes des d'una pizza 5 euros,
i si vols pots menjar per 80.
Depèn del que demanis.
Óscar,
sabem que quan sols visitar un d'aquests punts,
també, tu ho deies abans, no?
T'informes,
mires una miqueta per internet.
La història de l'illa,
vas buscar informació,
saps més o menys una mica...
Ells li donen importància també als seus orígens?
Sí,
la història,
no recordo massa ben bé la història,
però sé que és una...
És una...
La illa,
durant molts anys,
va ser, òbviament,
una illa italiana,
durant tot l'imperi romà,
va ser una illa important,
perquè era termal,
i això els romans,
igual que venien a Tàrraco,
també anaven a illes com aquestes,
i que,
durant molts anys,
va ser,
per apellagar,
una guerra que va haver-hi,
la van regalar a Napoleón,
que va...
Òbviament,
el govern francès la va retornar,
però va ser una illa
que durant molts anys
la van donar a Napoleón.
Un dels elements de l'illa
és el castell aragonès,
és a dir,
un castell aragonès,
que és un castell majestuós,
que hi ha allà,
enmig d'un penyot,
d'un penyot,
hi ha una llengua de mar finíssima,
i llavors hi ha aquest penyot,
que és el castell aragonès.
Déu-n'hi-do,
era una bona moneda de canvi,
doncs,
sí, sí.
Un d'aquells vents preuats.
Exacte,
és una illa que està armal,
és una illa que és
lo suficientment gran,
perquè és de les més grans
que hi ha a Itàlia,
i per altra banda,
és una illa que està en un bon punt
a nivell estratègic,
al mig de René.
Vinga,
doncs,
ja hem aparcat els mal rotllos,
ja estem a l'illa,
i hem agafat aquest taxi
que dius,
ja no hem pagat l'autobús,
també,
si ens ho permets.
Què hem de visitar,
Òscar?
Per on comencem?
Abans de marxar de l'illa,
jo recomano que veieu una pel·lícula
que es diu
Avanti,
o es diu
Què passó entre tu padre i mi madre,
que la fan el Jack Lemmon,
entre d'altres.
Això abans de sortir.
Sí,
això abans de sortir,
és una pel·lícula que és molt coneguda,
i a més,
una història molt...
Avanti,
és la pel·lícula.
Avanti,
tot i que aquí es va traduir com a
què passó entre tu padre i mi madre.
Són aquelles traduccions
que no acabem d'entendre,
però què passa?
Què passó entre tu padre i mi madre?
Exacte,
perquè en aquesta pel·lícula
hi ha dos elements protagonistes,
per un costat una església,
que és l'església del Santo Socorro,
és la quiesa del Socorso,
que és una església,
la típica església
d'aquelles clàssiques blanques,
molt austeres,
i per altra banda,
hi ha un fungui,
que és un bolet,
que és una roca volcànica
que va aparèixer,
tocant a prop de la sorra
de la platja
de Casa Mitxola,
que és un dels espats
de la liga,
i llavors té una forma
de bolet,
i va ser curiós
aquesta,
diguem,
en la pel·lícula,
perquè la pel·lícula
deu tenir com uns 60 anys,
no, 50 anys de tenir,
i sortia en Jack Lemmon
amb pilotes.
Llavors va ser molt clar,
la versió oficial
de la pel·lícula
es va tallar
i no sortia ell despullat,
només es veia,
es veia un tros de cul,
i ja està,
però acabat,
òbviament hi ha la versió
sense censura,
sense censura,
el metràs original,
no?
Exacte.
Llavors,
per què dic això?
Perquè quan arribes allí,
doncs mira,
suposo que d'alguna forma
et retrobes amb elements
de la pel·lícula.
La illa,
com et deia abans,
d'elements atractius
en té moltíssims,
penso que,
abans,
òbviament,
de vendre el sol
a les seves platges
amb aigua molt transparent,
has d'anar,
com deia,
per exemple,
quan ho comentava abans,
al Castelo Aragonese,
has d'anar
a les diferents esglésies
i de les que hi ha,
diguem que conserva
un cas que indica
amb més bones condicions.
Hi ha una altra llengua de mar
que es diu Monte Sant'Àngelo,
que és una altra joia
que cal descobrir,
perquè, a més a més,
són d'aquells espais
que quan hi vas
amb l'autobús
o quan hi vas amb el cotxe
queden amagats
i conforme baixes
de l'vecla
i vas a peu o res,
cinc minuts,
vas anar fent corbes interiors
i de cop i volta
descobreixes
que et ve aquell paixatge
al davant
i llavors...
Són com a petits paraïsos
dintre de la pròpia illa
que pel que ens expliqués
ja ho és,
un paraïs d'anar a relaxar-se,
d'anar a contemplar
totes aquestes coses boniques
de la natura.
Hi ha elements molt macos.
Sant'Àngelo,
et puc arribar a garantir
que Sant'Àngelo
si vas demà al matí,
que és quan el sol
pica sobre el mar
i fa que les llogues
siguin de color taronja,
a més d'aquell lloc
és una bellesa increïble,
et pot agafar un atac de bellesa.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
És meravellós.
Han de sortir, no?,
aquelles fotografies
que després tots bolquem
a l'ordinador
o al telèfon mòbil
quan tornem, no?
Exacte.
I que segur que...
Alguna n'hauràs penjat
a les xarxes socials o no?
Moltíssimes.
Sí,
jo tinc per costum
perquè crec que les coses
han de convertir
quan viatjo
anem a penjar
en fotografies
al Facebook.
Sabem que ets amant
també de les xarxes socials.
Ens deixem algun punt
aquell que ens comentàvem abans?
El Montepomio,
que és la part més alta,
el Montepomio
és això que deia abans,
és un volcà
que ja no està,
de fa molts anys
que no està en erupció.
Per arribar-hi
són 1,8 quilòmetres.
El que passa és que
és complicat arribar-hi
perquè hi ha molta pendent
i és una pendent molt rocosa.
Jo l'únic cop
que he pujat,
que va ser l'últim cop
que hi ve ara
fa un barall d'anys,
recorregut amb una euga
amb l'Atjana,
una euga magnífica
que me la van deixar
perquè a més conec
molta gent d'allí
i me la van deixar
una estona
i vaig fer mig recorregut
amb l'euga
i l'altre mig
que ja no pots accedir
amb cap animal d'atracció
l'has de fer com pots.
Però arribes fet pols, eh?
Sort que a dalt
tens un mirador
i venen cervesa.
Sí, no?
Paga la pena, no?
Llavors arribar-hi.
Sí, sí, perquè a dalt
l'euga és una altra
de les experiències, no?
Que també, ostres,
Déu-n'hi-do.
Sí, anar a cavall
o anar amb euga
per mi...
Sí, no tens por
perquè la base
és no tenir por
quan vas...
Encara te'n sabràs més
o sabràs menys
de muntar un cavall o aneuga.
Però l'essència
a la base
és no tenir por.
Si tu no tens por
i l'animal ho nota
que no tens por
pot ser un viatge
tan dòcil
i tan divertit.
Molt bé, molt bé.
Algun altre punt, Òscar,
que ens hàgim deixat o no?
No, jo el que sé
recorregut és que
si teniu l'ocasió
d'anar a isquia
agafeu qualsevol
dels dies que esteu allà
i us planteu amb 15 minuts
a l'illa del davant
que es diu Pròxida.
Per què?
Si heu vist la pel·lícula
de Cartero i Neruda
està gravada allí
i és una illa que és...
Aquesta sí,
és una illa que són
18.000 habitants a l'hivern
i 20.000 a l'estiu.
Té molt pocs hotels.
No volen explotar-la
a nivell turístic,
és a dir,
que té 2.000 places hoteleres.
És a dir,
que les que hi ha
són les que...
Sí.
I bàsicament no són d'hotel,
són de pensions petites
o de cases de vacances
que llocan habitacions
puntualment
els habitants
de les seves cases.
Per què?
Perquè l'illa en si
té dues parts.
Quan arribes,
diguem,
la part més grisa,
que tampoc és grisa,
però és una part
que no és, diguem,
massa atractiva.
És a dir,
hi ha moltes illes
que són com aquella
quan veus aquella part.
Però,
si agafes un taxista
i li dius
per fer un giro,
et porta a l'altra costat
de l'illa
que es diu
La Corrichela.
I allí,
allò és un festival de colors.
Si ara aneu a Google
i poseu
tal com sonar
Pròxida,
Pròxida,
i llavors
La Corrichela,
dues R's i dues C's,
Corrichela,
veureu
quin festival de colors.
Us agafaran ganes
d'anar cap allà,
perquè allò és magnífic.
I lògicament
recordareu la pel·lícula
del carter de Neruda
perquè totes les escenes
estan gravades allà.
Quan es banyen a la platja,
allà a la platja
on es banyen,
on treballa
el carter del Postino,
on treballa el carter
que és la Correus,
doncs allà també existeix.
Tots aquells elements
de la pel·lícula
els trobareu allà.
Pròxida,
La Corrichela,
Isquia,
que seria
totes aquestes hores,
la que ens proposa
Òscar Ramírez
per anar-hi
a passar uns dies.
Quants dies
ens recomanaries,
Òscar?
Allò que ens doni
temps de veure-ho tot.
Perquè a vegades
hi ha gent que fa viatges
llampec o...
Jo per anar bé...
Una setmana a mi.
Una setmana.
A més a més,
tots els uters
fan uns packs
de set nits,
que són vuit dies,
i alguns preus
que estan,
a més,
molt assequibles.
fan pensions completes
set nits
a partir de
300 euros,
per exemple.
Begudes a banda,
però les begudes
tampoc et pugen massa,
perquè és el vi
que et puguis prendre a l'aigua
per dinar i per sopar.
I per tant,
val molt la pena,
jo crec que amb set nits
fas,
perquè pots escapar-te
un dia a Capri,
per mirar només,
un dia te'n vas a Pròxida
i estàs cinc dies allà,
tranquil·lament,
sense cap tipus de problema.
Quan hi tornes, Òscar?
En guany...
O quan hi t'és previst,
tornar-hi?
En guany,
i torno per Cap d'Any
amb ma mare.
Sí?
Sí, en guany justament
hi tornarem per Cap d'Any.
I volia anar a l'estiu,
però a l'estiu,
marxo d'aquí a 10 dies,
però no em vaig a Ischia,
em vaig a Matera,
que està a prop de Bari,
amb un festival cultural,
i llavors sí que el desembre,
de moment he mirat del 29,
el dia...
el 29...
perdó,
del 27 a desembre,
del 27 al 2,
aquests 6 dies per anar...
Per fer el cap d'any,
sí, perquè a més val la pena.
El 2016.
Sí, senyor.
Òscar, doncs mira,
si aquest viatge ara d'aquí 10 dies
hi ha alguna cosa que t'agradi,
que segur que n'hi haurà moltes,
i ara les veig d'explicar també
al llarg de l'estiu.
Carà, un plaer, Miquel.
Òscar Ramírez,
una abraçada,
que vagi molt bé,
moltíssimes gràcies
per proposar-nos aquest estiuet,
aquest viatge,
i fins la propera.
A vosaltres, gràcies.
Gràcies.