Comencem la Tertúlia d'Actualitat, que avui la compartim amb l'advocat Nando Hidobro.
Nando, què tal? Bon dia.
Benvingut al jubilat, jubilat actiu, com molts jubilats actius, l'Àngel Cones, Àngel, bon dia.
Hola, bon dia.
No sé, m'agrada dir-te jubilat actiu, perquè a més ho ets, eh?
Sí, sí.
Molt actiu.
Faig el que puc.
El director també de l'esmovement corporatiu del Port de Tarragona, Joan Bessora.
Joan, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
Bueno, avui parlem, tenim molts temes sobre la taula, però un que ha transcendit l'àmbit global
i ha arribat també aquí a la nostra ciutat, perquè tenim un alcalde del territori, de Vallmoll,
el Josep Gés Cosidor, i la seva dona, que han sobreviscut a un atemptat terrorista a Tunísia,
que ha causat una vintena llarga de morts.
Us sembla que escoltem el testimoni que han recollit els companys de la gent que donen notícies?
Perquè és un testimoni, a més a més, esfereïdor, eh?
He intentat tenir a una dona que l'havien disparat, l'he intentat agafar,
a veure si, pobra i pobra dona, doncs està molt mal en els meus braços.
M'ha encès, sembla que han mort una criatura, eh?
Han mort dues germanes, bon, ja ho sé, perquè és que aquí te poses que hi ha molta informació.
Aquí, entre els temes, informació no n'hi ha.
I, bueno, al final, doncs han vingut les forces especials i ens n'han alliberat.
Jo he sortit protegit per 5 o 6 soldats, les forces especials, fins que m'han tret fora el perill.
Això ens han dit que era un país segur, que era un país, doncs, que no hi havia problemes.
Quan sortíem protegits per l'exèrcit, hi havia una manifestació de gent que ens aplaudien.
Sí, divendres a les 8 arribem. Sí, vaja, no sé, perquè ja no sé com tenen ara que organitzar tot això,
amb la gent que falta, amb els hospitals, no ho sé.
Doncs és el testimoni, un testimoni cru, eh?, de Josep Viscosidor, alcalde de Vallmoll,
testimoni, doncs, d'aquest atemptat terrorista que ha causat, doncs, com dèiem, 22 vítimes mortals,
dos són jubilats de Barcelona, que, segons ha confirmat el Ministeri d'Esteriors,
que estaven fent aquest creuer per la zona, un creuer, Joan, que ens comentaves fora de micròfon,
que havies fet, no? No sé si aquest en concret, però...
Sí, també fa un païll d'anys vaig estar-hi.
També és una de les rutes, doncs, habituals dintre del petit creuer aquest del Mediterrani,
que moltíssima gent ha fet, i sí, tenia raó el Josep Viscosidor de dir que,
a més, tu venen allò amb tota seguretat i tot el tema aquest, no?
És una llàstima que passin aquestes coses. Primera, per la pèrdua de les vides humanes.
A veure, vull aquí, doncs, donar ànims i que el Josep Viscosidor, la seva dona,
es recuperi el més aviat possible d'aquest ensurt, no?
Però, en definitiva, estem en aquest món que ara, més que mai, també et pots esperar,
perquè fins ara, doncs, eren unes xarxes realitzades que, doncs, feien aquests atemptats.
Ara sembla ser que qual persona, diguéssim, a nivell individual pot organitzar
i pot actuar en qualsevol lloc, en qualsevol indret, i en qualsevol moment, no?
I aquest és el perill, no?
La veritat, bueno, m'imagino que és esfareïdor.
Jo, ahir al vespre, quan ho estava sentint, amb la meva dona,
i recordant, ara és que es veient imatges, ara mateix en TV3, en directe, també,
d'aquella zona que tots hem anat del palaer, no?
Jo també he estat, també, al port de Hamamet, per temes portuaris,
és un port, eminentment, creuerista, i que, evidentment,
se'n pot ressentir de tota aquesta situació, no?
I que, per tant, el país hi està molt tocat econòmicament parlant,
només faltava que també un dels fons d'ingressos, que era els creuers,
doncs, també s'afectés amb aquesta zona.
A veure, sí, no sé, suposo que quan sents la notícia per la ràdio,
la primera cosa que penses és que et podia haver passat a tu,
o podia haver passat a qualsevol de les moltes persones
que han fet aquest tipus de creuers i han fet l'escala al port del gel, no?
Per altra banda, vull dir, també la sensació, una mica, des d'aquí,
és que Tunísia era un país segur, no?
Vull dir, una mica, aquesta sensació,
amb la qual, vull dir, evidentment, suposo que quedarà molt afectada
la seva imatge de cara a tots aquests temes turístics, almenys, no?
Bé, és molt difícil de valorar la situació,
el problema és que la inseguretat s'ha globalitzat molt,
és a dir, amb aquesta pujada de l'estat islàmic
i l'extensió dels seus atemptats,
evidentment, tots aquells països que siguin amb majories islàmiques,
doncs, estaran sotmesos a aquests riscos.
El problema és que ho han extès, inclús, a nivell d'Europa.
Fins a quin punt la inseguretat és tan gran com sembla?
Jo recordo, en els temps que aquí hi havia a Espanya,
els atemptats de l'ETA,
des de fora,
podia donar la sensació que no podies anar a Espanya
perquè podies ser víctima d'un atemptat en qualsevol lloc,
i realment, doncs, eren coses molt focalitzades,
coses molt puntuals.
El problema del terrorisme islàmic
és que ja no estem combinant només els atemptats,
sinó que s'està parlant de segrestos,
no fan cap mena de distincions
i són capaços de segrestar cooperants,
executar-los...
És horrorós, te treu les ganes
i pot repercutir molt negativament
sobre aquest tipus de països
que veuran com una de les seves fonts fonamentals d'ingressos,
que és el turisme,
de caurant, i va en benefici de països com Espanya,
perquè Espanya acaba tinguent una visió molt més segura
per part de moltes destinacions,
molta gent que diu destinacions turístiques,
on vaig?
Al nord d'Àfrica, descartat pel risc,
al final, doncs,
doncs, acabem,
com ja ens va passar el seu moment amb la Guerra dels Balcans,
quan la gent començava a anar a Iguoslàvia, Croàcia,
tota aquella zona,
doncs, Espanya va tornar a ser un atractiu
per una certa seguretat,
perquè el que busques tu en els teus moments de lleure,
una de les primeres coses que preguntes,
dius, que és segur això?
Perquè ningú vol arriscar.
Com el tema d'Egipte,
també és un dels preços afectats el turisme
ja des de fa uns quants anys,
la baixada turística ha sigut molt notable
i, precisament, per tot aquest tema.
Ara també,
no sé,
he prestat tant estès
amb aquest tema
per tot el que és,
bueno,
ja arrenca tot amb la primavera,
ara ha aplicat el tema aquest,
on t'inicia a ser un dels llocs,
també,
però semblava que s'havia superat
i, evidentment,
ara estem caient altra vegada.
Per mi,
la gran preocupació
és una mica aquesta indiscriminació,
és a dir,
fins ara el terrorisme s'entenia sempre
amb algun tipus d'objectiu polític
o fins i tot econòmic,
si no ho podeu,
però aquesta indiscriminació
que una colla de jubilats,
vull dir,
no és perquè m'afecti a mi,
o de persones que,
en principi,
no tenen res a veure
amb l'entorn en què es mouen,
vull dir,
siguin les persones perjudicades
és el que realment és preocupant.
És la sinrazón,
no?,
de segrestar metges
que van ajudar,
cooperants,
no?,
són coses que dius
i els executen.
Sí, sí.
No entens,
no aproves,
però entens que forces d'ocupació,
el país que s'ho considera
un estat beligerant,
acabes,
entens d'alguna manera,
però aquesta indiscriminació
absoluta sobre la societat civil,
sobre la gent del carrer,
no és de rebut.
Això només s'explica
amb un fanatisme
o amb un afany
de domini de l'altre,
no?,
que, vull dir,
evidentment està fora,
assortosament,
ja diria,
del nostre abast,
de la nostra civilització,
no?,
però, vull dir,
bueno,
és una cosa que s'ha d'assumir
i suposo que s'ha de tractar,
a més a més,
no?,
perquè és com una malaltia,
això,
no?
Deixeu-me enviar tot el suport
a la família
del Josep Cossidor,
si ens escolten des de Vallmoll
o des de Tarragona,
si té familiars aquí a Tarragona,
doncs també,
de tot el suport,
perquè és un ensurt important,
a més a més,
clar,
ell relata que són vius de miracle,
perquè diu que els tenien a baixar al costat,
diu que es va amagar darrere una columna
i que les bales passaven,
les sentien passar les bales,
i a més,
ho diu literalment,
no ens han mort perquè no han volgut,
perquè a més a més van quedar tots
en una zona exposada,
on van passar per allà els dos terroristes,
i ho diu literalment,
és a dir,
no ens han mort perquè no van voler,
perquè no van voler,
perquè m'ho tocava.
És una experiència,
vull dir que la portaràs molt de temps,
no?
No t'ho treus,
no t'ho treus,
no t'ho treus,
és damunt,
i evidentment des d'aquí sí,
donar el suport,
i tant,
com a persones normals que som,
amb unes altres persones normals
que no s'esperaven ni molt menys
que s'acabarien així les seves vacances,
no?
I tant.
Ara es fa difícil parlar d'altres qüestions,
però també en tenim,
eh,
tu i tu,
perquè tenim una setmana,
vaja,
portem una setmana,
moltes notícies d'aquest titular,
amb majúscules,
ahir,
per exemple,
el Ferrari Land,
que ahir ens deien,
des de Barcelona,
van posar data,
doncs,
a la primera pedra,
el dia 7 de maig,
per tant,
serà a les portes
dels comissos
de les seccions municipals,
7 de maig,
primera pedra de Ferrari Land,
inversió de 100 milions d'euros,
que havia t'està dit,
i per tant,
doncs,
nova atracció important pel territori,
pel conjunt del territori,
perquè és un camp definitiva,
no sé com ho veieu,
però és un benefici
per tot el conjunt del territori,
no?
Sí,
la veritat,
bueno,
i més qui ho va anunciar,
no?
Si el que va anunciar,
doncs,
era el conseller delegat de Port Aventura,
doncs,
també te dono una solidesa
i una garantia important
sobre aquest tema,
no?
Perquè,
clar,
el propi Port Aventura
també gobtirà
d'aquesta repercussió,
no?
El tema del Bermonte,
que era que fins ara,
doncs,
liderava el projecte BCN Wall,
bueno,
sembla ser,
doncs,
que està una miqueta,
no sé si,
més tan baix,
esperant també resolucions urbanístiques
i tot aquest tema,
però,
com sempre he dit,
ens hem acudit amb aquests micròfons,
no?
Vull dir,
quantes poblacions
o quant territori
de la península
voldrien estar
en la nostra situació
i esperant aquestes inversions,
que presenten un present
i un futur,
no?
important per les nostres terres,
per les nostres contades,
sí,
sí.
Molt interessant,
sobretot per un motiu de marca,
Ferrari és molt atreient,
és a dir,
un dels motius fonamentals
perquè tu vagis
a un determinat parc
o a un determinat lloc
és que els teus fills diguin
vull anar a Ferrari,
per exemple,
crec que Port Aventura
és el sisè parc d'Europa,
el primer és Disney i París,
però els altres,
hi ha molts que no tenen nom,
hi ha l'Europa Parc Alemanya,
m'assembla el Gardalanta Itàlia,
n'hi ha uns quants,
però Ferrari,
només el nom de Ferrari
és absolutament atraient
i això penso que és fonamental
per nosaltres
per el desenvolupament
de les nostres contrades.
Home,
jo em penso que és,
en aquest sentit,
vull dir,
crec que s'està fent una bona gestió,
s'ha estat fent una bona gestió
del que és el parc,
vull dir,
tant a nivell de marca,
com dius tu,
perquè la gent és un lloc
que es repeteix
i a més,
hauria pogut passar el mateix
que va passar a València
o que ha passat a altres llocs,
no?
I vull dir,
la gestió que s'ha fet
d'innovació,
de mantenir l'atenció,
diríem,
any darrere any,
em penso que amb això,
vull dir,
és un tema important
i vull dir,
que penso que ens hem de felicitar
que hi hagi una nova aportació,
a més,
amb una marca,
com dius tu,
el meu net ja ho està dient
i vull anar a veure el Ferrari,
no?
Té molts adeptes,
a nivell mundial,
el que dieu,
és un autèntic reclam,
n'hi ha dos,
n'hi haurà dos al món
de parcs,
de parcs,
entre cometes,
de zones Ferrari,
diguem-ho així,
de Ferraril·land,
de Budaví,
Emirats Àrabs
i el Tarragona,
Costa Dourada,
és a dir,
que tota la gent,
per tant,
de l'arc de Llatinoamèrica,
Amèrica del Nord,
doncs,
per proximitat,
clar,
necessita més a prop el nostre
i suposo que per poder adquisitiu
s'atreviran més
amb la zona de Salou
que no amb Abu Dhabi,
no?
Sí,
perquè també no quedarà,
o sigui,
clar,
és tot el conjunt,
les coses perquè també triomfin,
és important que hi hagi el conjunt,
perquè tu no aniràs només,
no ho sé,
en vento ara,
a un cine determinat,
determinat a veure una pel·lícula,
si al voltant no té també
un complex determinat d'oci,
de restauració,
etcètera,
i en aquest cas,
clar,
és que no,
perquè clar,
la visita a Ferrari
potser el pots acabar amb un dia,
no?
Sí.
I en canvi,
clar,
però si tens un dia a Ferrari,
un dia a aventura,
un dia a la ciutat,
un dia a pim-pam,
no sé què,
escoltes moltes coses.
Les platges,
els nor-europeus,
doncs,
els està bé,
i no hem de deixar de recordar
que tenim una zona
que som uns privilegiats,
jo que soc un fotinguero
empadernit,
sempre ho explico això,
jo quan donem el tomb
per anar en corrent,
sortim de la zona
del tenis Tarragona
i girem,
i entrem a la platja llarga
per la zona del bosc de la Marquesa,
un 15 de febrer,
amb pantalón curt
i amb camiseta,
jo els dic als meus companys
quan correm,
dic,
hi ha gent
que espera 11 mesos i mig
per fer 1.500 quilòmetres
per passar 10 dies aquí.
hi ha gent que paga
per tenir el que nosaltres tenim
gratuïtament.
No per veritat,
és a dir...
I, a veure,
aquest és un tema
que sigui motiu
d'un altre debat,
però jo que també
sóc aficionat
a tots aquests temes,
de caminar i les coses,
és evident que potser
els polítics,
i ara que estem
en època electoral,
potser cal dir-ho,
no són conscients
d'aquests recursos
que tenim aquí nosaltres,
des de boscos
que, a més,
estan mal cuidats,
vull dir,
estan molt mal cuidats,
i és una pena,
vull dir,
llocs,
a veure,
no sé,
jo recordo,
no sé com dir-te,
el famós lloc
del guruguru.
El gurugú.
Home,
posar-hi una presó.
Sant Simplici,
Sant Simplici,
amb les vistes
aquelles precioses,
mas sordè
que està caient
de mala manera,
vull dir,
patrimonis d'aquest tipus,
i em penso
que no en són prou conscients.
Hi ha autèntiques joies
a dins dels nostres boscos.
Catalogades,
em sembla,
sí,
amb un radi curt,
vull dir,
de pocs quilòmetres.
Sí, sí,
mar-muntanya,
no res,
vull dir,
tota la zona del Pont del Diablo,
no cal dir-ho,
també vull dir,
que es comença a cuidar
una mica més,
però vull dir,
hi hauria d'haver un interès,
jo diria,
molt més important,
perquè hi ha zones d'esparció,
i a veure,
si ho mateixem
a nivell turístic,
no cal dir-ho,
que podem fer excursions
a 30 quilòmetres,
a 20 quilòmetres,
a 40 quilòmetres,
vull dir,
d'una qualitat increïble,
no?
No, sí,
que tenim aquest entorn.
Digues, Joan, digues, digues.
No, no,
no,
era només afirmar
el que ells estan dient,
amb el tema de que
a vegades no valorem
el que tenim més a prop,
i a vegades hem d'anar,
doncs, a fer creuers,
com dèiem abans, no?
Però, en definitiva,
a l'estiu,
o la primavera,
és que, clar,
és que és del l'any,
marxar a Tarragona,
també, a vegades,
et sap greu, no?
Perquè ho tens tot més a mà,
i tens la possibilitat
curta,
curta distància,
pots anar a fer
una excursió determinada,
pots desplaçar-te
en cotxe,
però després pots tornar a casa,
perfectament, no?
No tens...
No, és que ens hem de passar
a fer nit allà,
i tot això.
Tot això sí que es hauria
de posar en valor,
i a vegades no,
o no ens ho creiem,
però, no ho sé,
algú fent.
Ara us preguntaré
per la visita de dilluns
del rei,
de Felip Cicè,
però abans,
i aprofito que tenim
un advocat,
el Nando,
el terme imputat,
hi ha debat,
o sigui,
a l'ofici,
diguem-ne,
hi ha algun debat
per tal de canviar aquest terme,
per les connotacions
que comporta,
o que té,
ho dic,
arrem del seu seguiment
del cas de la facció municipi,
de Catalunya, eh?
No tant,
no tant.
A veure,
el problema
és que la qualificació
d'imputat
s'està venent
com una garantia
per l'imputat.
Quina és la gran diferència?
Que tu,
quan vas com a testimoni,
vens obligat
a dir la veritat,
quan vas com a imputat,
tens tota una sèrie
de garanties
que,
com a testimoni,
vas més just.
Tens l'assistència d'advocat,
te pots acollir
el dret a no declarar,
etcètera.
Home,
francament,
el problema
és que després
hi ha un linxament mediàtic.
Aquí està.
I ciutadà?
Dos.
Per mi,
i això és una crítica
que puc fer
totalment dura
a la fiscalia,
la fiscalia
li costa
desimputar.
La desimputació
d'infantes
és un fet insòlit.
i està en fem
una mica de conya
a la professió
perquè jo
amb 25 anys
no he vist
que un fiscal,
quan un jutge
obre
a judici oral,
vulgui desimputar
algú.
No,
només en el cas
de la infanta.
Llavors,
la fiscalia,
entenc jo,
que exerceix
un rol
massa acusatori
en el sentit
que la fiscalia
no és l'acusació.
La fiscalia
no deixa de ser
un garant de l'ordre
que ha de procurar
per esbrinar la veritat
i que ha d'estar
interessat
tant en aquelles proves
que puguin ser
incriminatòries
com a una persona
com les que puguin ser
exculpatòries.
Però, francament,
arriba un moment
que penses
què passa?
Hi ha només una presumpció
de culpabilitat?
T'acaben enviant
en aquesta situació
d'imputat
la lectura
que s'acaba fent
és
escolti, miri,
no el desimputem
perquè les coses
s'han d'aclarir
en la sessió en plenària
del judici
que és on s'aportaran
totes les proves.
Escolti,
però a mi m'està fent passar
per un patiment penal.
Vostès,
examinin
amb molta cautela
abans d'arribar a judici
si jo realment
he de passar
per un judici
perquè a mi
això me té
una repercussió
molt negativa
i té un linxament
moltes vegades
mediàtic
si soc
una persona
pública.
Aquest és el gran problema
de tot això.
La imputació
per a mi
directament
no tindria
per què
generar dimissions
ni històries.
La imputació
simplement, miri,
s'han conegut uns fets
vostè
l'he de citar
amb qualitat
d'imputat
perquè vostè
tingui el dret
a defensar-se
però allí
s'hauria de fer
una valoració
molt acurada
i desimputar
a molta gent
quan queda
acreditat.
La imputació
com a tal
no em sembla
malament
citar algú
com a inculpat
o com a imputat.
El que després,
reitero,
agrairia
que per part
de les fiscalies
quan toqués
es digués
miri,
no hi ha res aquí
i amb certa
celeritat.
no et poden tenir
3-4 anys
amb aquesta pena
d'estar patint
perquè
suposa
un patiment
moral.
Per una persona
decent
i honesta,
sentir-se imputat
no és
un plato
de bon gusto
que diu en castellà.
I pot haver
una mica
tu com a expert
una mica
la sensació
que a nivell social
s'ha d'imputar
ràpidament
perquè
com que surten
tants casos
jo també et preguntaria
com és que surten
tants casos
en aquest moment
i abans
no en sortien.
Llavors vull dir
una mica
pot ser que hi hagi
aquesta pressió
de dir
escolta'm
de moment
imputem
i ja veurem
el que passa.
Jo entenc
que hi ha
que imputar
quan hi ha
indicis racionals
de criminalitat
i si sabeu
qualsevol fet
que pugui ser
delictiu
s'ha de fer.
El per què
estan sortint
molts més
no ho sé
perquè potser
perquè la gent
s'atreveix
a airejar més
o la gent
s'atreveix
a denunciar més
o inclús
pel fet
que la via penal
és gratuïta.
El gran problema
d'això
és que denunciar
surt gratis.
No hi ha costes.
És a dir,
si jo t'arreglamo
a tu, Àngel
un deute civilment
si no em dóna la raó
jo hauré de pagar
el teu advocat
i el teu procurador.
et fot una denúncia
anem a jutjat
te faig passar
un mal rato
i és
estranyíssima
una imposició
de costes.
Llavors és molt fàcil
i la tendència
d'un tribunal
constitucional
de dir
bueno,
hi ha que enjuiciar
hi ha que veure
hi ha que valorar
doncs tenim les incriminacions.
Llavors pot ser
que hi haguessin
moltes coses
amagades
o tapades
i ara
tothom
de via lliure
tothom a destapar
vull dir,
no ho sé.
Bé, potser
pot ser que la gent
s'atreveixi més
a destapar coses
també.
Això no t'ho descarto
però...
Jo estic totalment
d'acord
amb el que
professionalment
ha explicat
el Dan Dovidó
però el tema
estic
inclús amb la crítica
a la fiscalia
que també és fet
també estic
totalment d'acord
i que això
ha d'haver-hi
una celeritat
per treure-ho.
Evidentment
hem passat
és que a més sona malament
aquesta paraula
imputat
ara diuen que es dirà
investigat
és igual
és igual
en definitiva
no són els mots
i no són els fets
per tant
això ha d'haver
una celeritat
per resoldre'l
desgraciadament
com tu dius
Àngel
sembla ser que ara
hi hagi més coses
que es destapin
que no pas abans
però bé
jo diria que
tot hi ha hagut
abans sempre
hi havia el que hi havia
ara hi ha
hi haurà
espero que menys
en un futur
el que pugui haver-hi
és una llàstima
que estem
sumesos
a aquesta pressió
diguéssim
i que
en certa manera
les persones
que sí
és que clar
hi ha dues possibilitats
dels imputats
que siguin culpables
o que no siguin culpables
però clar
tant per una banda
com per l'altra
la celeritat és bàsica
i que sigui culpable
que ho pagui
si hem de fer
les presons
més grans
de les que són
doncs mira
tenim una equiparada
de buida
magnífica
que li deuen
caducar
totes les garanties
dels seus d'allò
perquè clar
el temps passa
i tot això
però
en fi
donem celeritat
al tema
deixeu-me afegir una cosa
després
al damunt
ens enfrontem
amb un sistema
molt garantista
en aquest país
sistema de la doble instància
és bastant fàcil
col·lapsar un procediment
en el sentit
de qualsevol cosa
que t'arriba
recurs de reforma
recurs d'apel·lació
au
puja cap a l'audiència
torna a baixar
i amb la saturació
judicial
aconsegueixes
doncs que aquests procediments
es vagin atascant
atascant
atascant
atascant
i llavors
què acaba passant
doncs en alguns casos
s'han arribat a produir
prescripcions
i què passa
que la gent
acaba tenint la sensació
que al final
no passa res
i això també és una situació
molt complexa
ara
doncs sembla que
hi ha hagut
algunes condemnes
després
el perill
és caure
en condemnes
exemplaritzants
que hi ha algú
que el volen fer
servir
doncs d'escarment
i de vegades
s'aceben
és un tema
molt complex
donarà
per més tertuliós
i no podrem parlar
de Felip Cicè
que és que
de 5 minuts de tertulia
vols dir que cal
i que
home
vaja
no ve cada dia
no ve cada dia
un monarca
no hi va ser
ja veig que no hi va ser
l'Àngel
sí que van al Tincladu
no?
al Mollacosta
després de la Tegra de Tarragona
amb aquest recolzament
dels jocs
d'aquest patronatge
d'honor
dels jocs mediterranis
com a
no sé si vas poder parlar
Joan
del petit comitè
sí
sí
la veritat
és que
jo la meva
valoració
la faig
des d'un punt de vista
totalment
referent als jocs
no entraré
en altres tipus
de valoracions
el tema dels jocs
del mediterrani
no oblidem
són uns jocs
de l'estat
i si el monarca
representa
l'estat
també
que manifesti
el seu suport
és important
però més que res
també perquè
té un abast
internacional
important
i aquest abast
internacional
jo crec
que el dilluns
es va aconseguir
i a partir d'aquí
el que han de fer
a més és treballar
que queden pocs dies
pel 2017
dies
no queden anys
queden dies
sotscric totalment
el que diu
el Joan
no deixa de ser
el rei d'Espanya
mediàticament
té un atractiu
molt important
els jocs
del mediterrani
en aquests moments
pertanyen
a l'estat espanyol
perquè Catalunya
forma part
de l'estat espanyol
i és el màxim
dirigent
que podia venir
és important
el seu recolzament
perquè a mi
em preocupa molt
la situació
actual de Catalunya
en la que
doncs
els inversors
estrangers
s'ho miren
una mica
en estan
baix
dient
no sé
si posar-me
aquí
perquè no sé
què passarà
i l'estat espanyol
està entrant
en línia
ja fa temps
i diu
com no sé
què va passar
aquí
no pongo un duro
doncs home
que vingui
el rei
doncs
és d'agrair
perquè ens suposa
un suport
a alguna cosa
que se celebrarà
aquí
bé
jo
no tinc massa
cosa a dir
només que
m'agradaria
que això
que tots
pensem
que és bo
es concretés
perquè la sensació
que tinc
d'aspecte
als jocs
és que va passant
el temps
va passant
el temps
i vull dir
hi havia l'acudit
aquell del forat
que era molt graciós
se li ensenyaven
el forat
de les obres
doncs
que hi posin
ja formigó
que és el que interessa
sobretot diners
en un parell de mesos
es mou en terra
la zona de Can Clar
per cert
això crec
que és la molt bona notícia
que tenim
anant aquí
podràs anar a córrer
per allà també
perquè l'estadi actual
està molt bé
córrer sobre aquell tartant
però una mica més
hauríem de dignificar
aquella instal·lació
és una oportunitat
que tenim
de posar
les nostres infraestructures
esportives
al dia
amb la mesura
que ens correspon
o sigui
ara no fem
estadis
ni pabellons
de 30.000 persones
perquè no els omplirem
mai a la vida
però escoltes
teniu una mica
la sensació
que la gent
no ens ho acabem de creure
vull dir
no sé si és culpa nostra
perquè les coses
també te les creus
quan veuràs el formigó
mentrestant
són les paraules
el que veus
quan veiem el formigó
i que les coses
tiren endavant
ens ho creurem
encara més
no ho sé
i a veure
i que el Nàstic
que també acompanya
tot el tema aquest
també acompanyi
i el 2017
puguem estar
en una situació
diferent
a la que estem d'ara
és a dir
amb segon A
com a mínim
i si pot ser més amunt
una pregunta
anant-ho
a veure si
ho hauríem de fer
una mica la pròrroga
perquè estic interessa
en preguntar-ho
també
com a lletrat
és que l'altre
vam dir
que el 28 de maig
es faria el judici
per l'assassinat
de la caixera
del van Santander
de Cambrils
l'Estela Caldú
a mi personalment
em va sorprendre molt
que l'únic detingut
Amancio
es veu que està en llibertat
en llibertat
des del 2013
va estar dos anys
en presó provisional
esperant judici
què passa
quan algú queda en llibertat
amb un supòsit com aquest
amb un assassinat
és a dir
ha d'anar a fitxar
a algun lloc
periòdicament
normalment
hi ha garanties
que no fugi
ha d'anar-se a presentar
li podrien haver prorrogat
la presó provisional
la presó provisional
en principi
són dos anys
però no ho sé
desconec
hauria de veure
la interlocutòria
en la que el jutge
motiva els motius
perquè se'l posen
en llibertat provisional
a l'espera de judici
però evidentment
es prenen
unes mesures cautelars
el Bárcenas
no sé si anava cada dia
i també el feien
anar a Viella
pobre
quan anava a esquiar
el pobre
ho hem posat així
entre cometes
i una mica
sarcàstic
era curiositat
a vegades
se'n escapa
d'aquests procediments
i t'imagines
el home
es fugirà
hi ha unes garanties
perquè no
retirar de passaport
i aquestes coses
senyors gràcies per acompanyar-nos
bon cap de setmana
demà hi ha clips
per ser
si volen mirar-lo
però mulleres adequades
molt bé
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies