T'agrada viatjar en grup i amb tot inclòs?
Promoviatges et porta a Romania, Budapest i Praga i Sicília
amb el trasllat a l'aeroport inclòs des de Tarragona.
Informació i reserves en 937-484-330 o promoviatges.cat
Promoviatges. Sempre amb tu.
Estiuejant a Tarragona Ràdio.
22 minuts i seran les 10 del matí.
Obrim una nova edició de la secció Estiuejant al matí de Tarragona Ràdio.
Divendres ens quedàvem ben apropet de casa.
Ens n'anàvem cap a Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental,
i avui ens anirem cap al País Bàsquet i ho farem amb la Itxasso Eu.
Baixasso, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies.
Deu fer tanta calor avui a Guernica o no?
Doncs em sembla que últimament sí que fa caloreta.
Déu-n'hi-do, no?
És una cosa generalitzada que hi ha tot l'estat, no?
Sí, sí.
El tema del clima.
Hi ha moltes diferències o no amb el clima així d'allà cap aquí?
Doncs diuen, bueno, allà fa més fresqueta, això segur,
però últimament diuen que el clima és molt més radical que abans.
Això diuen els meus pares, que fan més tormentes i més vent i tot.
Els teus pares que viuen allà, perquè tu ets aquí a Tarragona des dels anys,
des del 2000 aproximadament.
Sí, sí.
No?
Sí, sí.
Vens cap aquí per feina, si em permets que t'ho pregunti?
Sí, bueno, vaig venir per fer el que era llavors el graduat superior d'arqueologia.
Vaig venir aquí a l'any 2000 i després em vaig quedar aquí.
Ja t'hi vas quedar?
Sí.
Molt bé.
Et va agradar a Tarragona i vas trobar feina i vas dir aquí em quedo.
Bueno, em va agradar a Tarragona molt, sí, sí.
Molt bé.
Quin record guardes o un dels primers records que tens de Guernica?
És complicat?
Perquè suposo que ja has viscut allí sempre o no?
Bueno, vaig néixer allà, a Guernica, i vaig viure fins a arribar aquí.
Fins a arribar aquí.
I els records que guardo, doncs, bueno, encara trobo a faltar, són la quadrilla
i després el paisatge i, clar, les comelones de la família també.
Déu-n'hi-do, no?
Sí.
Molt bé.
Els típics records d'infantesa, amb la colla, no?
Sí, sí.
Després la família.
Situem una mica Guernica, jo crec que ara ho deiem també,
a micròfon tancat, ho hem d'explicar als oients, que, clar,
ni que sigui pel quadre, pel bombardeig, tothom ho coneix, Guernica, no?
Sí.
No és una ciutat d'aquelles desconegudes, al contrari, eh?
Tothom ens sona.
Sí.
Guernica l'humo, no?
Sí, està a Viscaia, a la reserva declarat per l'UNESCO,
reserva natural de la biosfera,
està a Ur-da-Ibai, a dins d'Ur-da-Ibai, a Viscaia,
i, bueno, també és conegut per l'arbre,
a part de per la Casa de Juntes,
i per l'arbre, a part del bombardeig.
Ara anirem parlant, eh?, de tot plegat,
d'aquests elements emblemàtics.
A la vall del riu Oca, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, a la ria de Guernica, també.
A la ria de Guernica.
Sí, sí.
Ara mateix que deus estar a prop dels 17.000 habitants, ja?
Sí.
Aproximadament?
Sí, quasi arriba, sí.
A la bona època va arribar fins a 18.000,
que eren els 80 o així.
però després va descendre una miqueta més
i ara torna a pujar.
Això, veiem aquestes curbes, no?,
també en funció del context i de...
Sí, sí, els 80, doncs, mira,
suposo que a tot arreu va ser...
Després ja parlarem d'aquesta...
Vaja, dels elements més coneguts de la ciutat.
La ciutat és conegudíssima per aquest bombardeig
de la Legió Cóndor a l'abril del 1937,
però això no sé, suposo que tothom ho coneix.
Jo ara et preguntava pel record,
aquell record d'infantesa,
però si penses ara que hi ets fora,
que suposo que hi vas tornant,
no sé si molt o poc,
però suposo que hi vas tornant, no?
Massa poc, sí.
Sí, quan penses en Guernica,
què et ve al cap?
Aquella olor, aquell paisatge, aquell...
No sé.
Ja, a mi...
Amb què et quedes?
El paisatge, el paisatge és segur.
Com és aquest paisatge?
La verdor, el verd...
Com el definiries?
Verd clar, quan vinc aquí és marró
i és així més sec.
Ja la llum és diferent, no?
Sí, sí, sí, allà és com gris, blau clar
i aquí és molt, molt groc.
Sí, això sí que trobo a faltar.
I com és la ciutat?
Com definiríem la ciutat de Guernica?
Així a grans trets, eh?
Després ja anirem parlant de punts
i d'elements més emblemàtics,
però el tipus de cases,
les construccions,
la ciutat,
els nuclis,
com són?
És petitet,
és petitet en un quart d'hora.
Ja has travessat.
Ja ho tenim tot fet, no?
Sí, sí, sí.
I el que té, clar,
no és antic,
perquè el bombardeig
ho va destrossar tot
i no trobes res així molt antic,
però és molt agradable
i a totes hores hi ha gent al carrer
o prenent alguna cosa
o passejant o alguna cosa.
Aquí no s'ha acostumat tant a fer això
i allà a totes hores,
sobretot el dilluns.
Una ciutat molt de carrer, no?
Sí, sí.
I els dilluns per què?
Per mercat.
Allà hi ha una manera de dir
que es diu
lunes garniques colperipes,
que vol dir
que el dilluns no es treballa
i com que hi ha el mercat,
doncs fins i tot
la gent que treballa
surt a fer alguna cosa.
Només treballa des del mercat o com?
No, no.
No és dia festiu,
però sí que venen gent
del voltant dels pobles
a vendre coses
i a comprar coses.
Sí, sí, encara.
El mercat dels dilluns
que suposa que trasbalsa una mica
la vida quotidiana.
El centre, sí.
El centre.
Sí.
Tenim, doncs,
diverses parts diferenciades.
al centre hi ha algun altre nucli.
Clar, deies que antic poca cosa
perquè suposo que
amb l'atac dels alemanys
va quedar tot bastant destruït
o derrocat, vaja.
Sí, sí, sí.
Doncs queda, bueno,
està la part del mercat
que també és nou.
El mercat abans havia estat
en un altre lloc
davant del passeu Lecu.
Bé,
està aquesta part
que és on està
la part antiga, diguem,
on ha propet està l'arbre,
la casa de juntes,
el museu d'Euskal Herria,
tota aquesta zona.
I després està
el mercat actual,
on està el mercat,
clar,
i després també
apropet
estan les estacions
de bus i de tren.
I bàsicament
són aquestes zones.
I després ja estan
les zones d'habitatge,
aquesta,
bueno,
l'Oratelleta,
que és on hi ha pisos
i hi ha més allunyat
del centre.
I després cap a Renteria,
ja és una altra zona,
també.
molt bé.
Itxasso,
no sé si ets apassionada o no
de la història de Guernica,
no sé si ens pots explicar alguna cosa,
clar,
es coneix aquest episodi més recent,
com ara jo deia,
del 1937,
amb aquest atac,
però, clar,
imagino que la història de Guernica
va molt més enrere,
no?
Sí,
bueno,
està,
a veure,
no sé si la gent ho sap,
però és molt curiós,
perquè Guernica,
en un principi,
era,
o sigui,
es diu Guernica L'Homo
i és perquè estan aneccionats.
Llavors,
la majoria...
Guernica L'Homo,
diguéssim,
seria el nom oficial,
no?
Sí,
i la majoria,
la major part de Guernica
era L'Homo,
diguem,
i fins al segle XIX
que no es van ajuntar,
o sigui,
que Guernica era,
bueno,
una part petita.
I ara,
és el nom protagonista,
no?
Tothom ho coneix per Guernica
i no pas per l'Homo,
no?
Sí,
això és curiós,
sí,
sí.
I,
bueno...
Sí,
digues,
digues.
No,
no...
Ah,
molt bé,
era aquest apunt,
no?
Clar,
l'any XIX
s'aneccionen,
diguéssim,
s'ajunten,
i suposo que a poc a poc
va prenent més importància
la part de Guernica,
tot i que per extensió
continuaria guanyant l'Homo,
no?
Sí,
i bueno,
això històric,
que això suposo que tothom ho sap
també,
que es feia jurament
dels foros
allà sota de l'arbre
del roure de Guernica,
que encara avui es pot veure.
d'aquest atac que ara dèiem
es va conservar
la casa de Juntes,
no?
Sí.
La casa de Juntes
i l'arbre,
que no van ser danyats.
Sí.
Parla'ns d'aquest arbre,
per què és important?
Doncs,
a veure,
no només estava a Guernica,
sinó moltes,
moltes merindades,
que es deien,
molts pobles tenien un arbre
a sota dels quals
es decidien coses
del poble
o de les...
del voltant.
i Guernica és important
i sobretot la casa de Juntes
perquè,
bueno,
és com un símbol
avui en dia
i s'ha considerat
històricament també
un símbol
de democràcia
i de llibertat
i allà es decidien
els assuntos
dels senyors
i els senyors
anaven allà
a fer el seu jurament.
O sigui que,
no sé si m'he explicat bé,
però té aquest símbol,
és per això important,
el de Guernica sobretot.
I suposo que deu ser
un dels punts més visitats,
no?
Sí, sí.
Quan la gent...
I anem a fer una mica
el turista,
no?
Per aquella zona.
Bueno,
és curiós també
perquè van molts,
molts catalans,
sobretot quan estàs caminant
per allà
sense el català
i dius
ui,
però estic a Guernica
i quan arribes allà...
Sí, però també
per aquesta mena de germanament
així que hi ha, no?
Sí, bueno,
Guernica està germandat
en Berga
i també en Forza,
però també en Berga
i quan arribes allà
a la casa de Juntes
fins i tot
la senyora
que t'aten,
fins i tot et pot parlar
en català,
o sigui,
que té tan català
que hi ha allà.
I la casa de Juntes
què ens en pots explicar?
Doncs a veure,
ara fan visites guiades
també
i entres
i pots veure...
hi ha com un...
està la guitarra d'Iparaguirre,
la cançó que va dedicar
a l'arbre de Guernica
i després pots entrar dins
i pots fer una visita
per dins
on avui en dia
on avui en dia
també els lendacaris
fan la jura
allà.
Està al costat
de la casa de Juntes,
està com un quiosquet
i encara avui en dia
l'endacari va allà
a fer...
És a dir,
que encara es manté
aquesta tradició,
a banda que sigui visitable
i que s'hagi fet
com a...
Encara és institucional
i encara es decideixen
coses culturals
i folklòriques
i es fan moltes coses
encara allà.
Imagino pel que ens expliques
que la part cultural,
la part folklòrica,
aquesta part més tradicional
o més popular
té un gran pes
dintre de la vida allà,
no?
Sí,
sí que ho té,
sí que ho té,
sí,
sí,
això es reforça molt
i Guernica moltíssim,
a més,
sí,
sí.
Molt d'associacionisme
o com ho veus?
Doncs a veure,
sí que hi ha
un grup de ball,
hi ha una coral
molt important,
es mantenen,
es fan festes
cap a l'estiu,
sobretot,
es fan molts balls
populars pel carrer,
el mercat també
es veu que
hi ha moltes tradicions
que després
a vegades també
fan com
una mena de fires,
la gent es vesteix
tradicionalment
i, bueno,
sí que es manté.
Molt bé.
Per quan celebreu les festes?
Ara venen,
ara és Sant Roque,
bueno,
Sant Roque a l'agost,
Sant Roque,
ara a l'agost,
abans de les festes
grans de Bilbao,
són les festes
de Guernica,
sí.
I podràs anar-hi?
Intentaré,
però a mi
m'agrada més
l'últim dilluns
d'octubre
de Guernica,
que és el...
Per què?
Explica'ns,
què se fa.
És el mercat,
el mercat anual
i és molt bonic,
perquè és com
la fira d'agost
de Valls,
és una cosa
molt semblant
i des del matí
fins al vespre
hi ha coses,
hi ha productes autòctons
per tot arreu
i pots anar
degustant,
tens el xacolí,
tens un concurs
de formatges
i tens pastissos
bascos
i tens,
sí,
està molt bé.
Amb productes típics,
amb productes tradicionals.
pots anar tastant
i comprant.
I això és que és el darrer
dilluns
d'octubre.
Sí,
molt bé.
Doncs ens apuntem també
al nostre calendari festiu
que aquí a l'estiu i ara
ens agrada també
preguntar per la festa
i anar fent
el nostre propi calendari.
No sé si a l'estiu
és un bon moment
per anar-hi,
Itxasso,
o preferiris a l'hivern
per visitar Guernica.
Bé,
vagis com vagis
tindràs pluja segur.
Sí?
No fa tampoc tant de fred
i tant de calor tampoc.
Últimament sí,
però tampoc hi ha tanta gent
com aquí
que moltes vegades
quan vas al Mediterrani
dius
oh, hi ha l'agost
i hi ha molta gent.
Allà no,
no hi ha tanta gent.
O sigui que està bé.
Qualsevol moment
és bo per visitar.
El turisme ha crescut
també els darrers anys?
Sí.
S'ha notat
un creixement turístic?
Sí.
No sé si procedent
de persones del propi estat
o fins i tot
dels països
colindants o...?
Sí, sí, sí que hi ha, eh?
Perquè abans
la indústria
era el més important
allà a Guernica
i des de fa poquet
sobretot des de
no sé
2005 o així
que han començat
a donar importància
i no hi ha
molt de turisme
però sí,
sobretot dedicat
a turisme
de casa rural
i de fer així
més de natura
i bé,
aquest turisme.
Molt bé,
és a dir que
també el turisme
anem aprenent
importància
a Guernica
i déu-n'hi-do
la quantitat
de ciclistes
il·lustres
que...
de fills il·lustres
no que són ciclistes
o vaja,
fills il·lustres no
però sí que
personatges coneguts
o reconeguts
que els agrada
això del món
de la bicicleta.
Sí, jo he tingut
a la família
també ciclista, sí.
És a dir que
ja com a tradició
també
podríem relacionar
Guernica
d'alguna manera
amb el ciclisme.
Abans ens deies
el paisatge
que l'hem comentat,
la colla,
com veus
la joventut
a Guernica?
És a dir,
hi ha oportunitats?
La gent s'hi queda
o no?
O ha de marxar fora
per buscar feina?
No, no,
allà s'hi queden.
S'hi queden.
Sí, sí, sí.
Si marxen
és per,
bueno,
com jo,
per fer una cosa
que no hi ha allà.
i els infants
encara veiem allò
infants jugant al carrer?
Ui, sí.
Sí.
I a més últimament
hi ha com una pujada
de nens, sí.
Molt bé.
Però hi ha espais
per als nens allò
per jugar?
Sí, parcs,
pel carrer.
Es cuida
aquesta part,
no?
Sí,
almenys Guernica
com no és perillós
i té molts parcs.
Què vols dir?
Bueno,
no és com una ciutat,
és un poble.
Llavors la gent,
els nens poden sortir.
És un poble gran, no?
És un poble
de 17.000 habitants
però vaja,
que és més...
és més poble.
Sí.
Deies el paisatge,
deies la colla
i deies el menjar,
la part gastronòmica.
Sí.
Què no ens hem de perdre
de la part gastronòmica
si anem a Guernica?
Jo crec que els pebrots,
els pebrots d'allà,
els pebrots verds.
Sí, sí,
el pebrot de Guernica
que té denominació d'origen
i això és el que més m'agrada.
Després hi ha
les conegudes alubies
de Guernica també
que són així tacades
i aquestes també
s'han de menjar
i últimament el xacolí.
El xacolí també
està agafant molta...
Últimament, sí.
Sí, sí.
Ara m'equivocaré,
però que és aquest vi típic
o com és?
Sí, és el vi blanc aquell,
sí.
Bueno,
era conegut el de Getaria
però ara últimament
al Brodà i Vall
estan produint
cada vegada més
i sembla que és bo.
Molt bé,
també hi ha producció
doncs d'aquest
xacolí,
no?
De la zona
que quan anem al País Bars
doncs sempre acaba caient
algun xacolí.
I els pebrots
d'alguna manera en particular
els hem de tastar
o ens els han de cuinar?
Sí, bueno,
fregir-los bé
i posar sal gruixuda
i a la boca.
I això que és per acompanyar
què?
Una carn, per exemple,
o no?
Jo moltes vegades
els he menjat sols.
Sols, com a platonics,
no?
Sí, però la carn sobretot
o una xuleta
o un solomillo
o el que sigui,
sí,
que la carn és bona allà.
I xas,
quan és l'últim cop
que has estat a Guernica?
Uf!
Doncs em sembla
que vas a Nadal.
Ah, no!
No, no,
vaig estar per la boda
de ma germana.
Sí, crec.
Sí.
Ai, no, no.
No?
A la comunió
de la meva cosina, sí, sí.
Ai, ai, ai,
que si algú
t'està escoltant des d'allà,
si algun familiar
t'està escoltant des d'allà...
Sí, sí, sí, fa poquet, sí.
No, no,
tu ho deia perquè, clar,
ara ens deies
és que hi vaig poc
i suposo que t'agradaria
anar-hi més,
però, clar,
al final la feina
i els compromisos
que s'adquireixen...
Vaig poc i pocs dies, sí.
I quan vas,
suposo que aprofites
també per retrobar-te, no?
Sí.
I amb la família
i amb aquest paisatge
que deies
i amb la colla
i amb la bona menja, no?
Sí.
De la zona.
Ens queden
pocs minuts,
cinc minuts
per tancar
Itxasso
i a banda de Guernica
ja que hi anem, no?
Ja que hi anem
a fer de turista
i ja que hi anem
a estiuejar o no,
què podem visitar
també dels voltants?
Quins altres pobles,
municipis,
viles,
paisatges, no sé?
Allà en pocs minuts
arribes a qualsevol lloc
i ja que estàs allà
a Urda i Vall
doncs jo aniria
a les platges
que està a l'Aida
que té unes dunes
molt boniques
i que aquella platja
cada vegada que vas
trobes una platja diferent
per a aquestes dunes.
Són molt diferents
les platges
a les d'aquí, no?
Sí.
Sí, el mar és diferent.
És diferent.
És molt diferent, sí, sí.
I és molt fred
i, bueno,
ara últimament
l'aigua està més calenta.
Això també és veritat.
També canvia, no?
Sí.
Les platges
i què més?
I després
si vols anar
doncs als pobles
de Costa
que està a Bermeo
després a Sant Juan
de Castelluatge
que és on es va a casa
la coneguda
Nigartiburu
i això és molt bonic.
Això és molt bonic
de veritat.
I després els pobles petits
com l'Anxove
que és un poble
que està, bueno,
en mitja muntanya
i després toquen el mar.
És molt bonic.
Després
Mundaca.
tindria aquest contrast, no?
Suposo,
de mar i muntanya
amb l'essència
que aquí també
a les turistes
ens agrada molt
d'aquests pobles petits
encara tradicionals.
Sí, sí,
són, bueno,
pobles de costa
i són petits
i allà en dos segons
estan-se a tot arreu.
Jo agafaria el tren
de costa
i aniria...
El tren de costa?
Sí, bueno, el tren
perquè va per la costa.
Sí, sí, sí.
Des de Garnica
fins a Bermeo
i aniria
i pararia a qualsevol lloc.
Ara a l'estiu sobretot
que segur que hi ha coses
a veure
i tots els pobles
són bonics, eh?
Doncs és una bona
manera també
de fer aquesta ruta, no?
De Garnica a Bermeo
conèixer els pobles
d'Urdar-Bai,
d'Urdar-Ibai
i també, doncs,
viatjar amb aquest tren.
Quant tardem des d'aquí,
des de Tarragona
fins a Garnica?
Doncs ara amb l'àlvia
5-6 hores,
més o menys.
Sols anaria amb tren, eh?
Millor que amb coche.
Sí, sí, no, tren, tren, sí.
Amb tren, eh?
Més còmode
i directament allà, eh?
Sí, millor.
Amb sis horetes
i...
Bé, a Bilbao, després.
Clar, després hi ha...
A l'autobús o el tren.
A l'autobús i cap a Garnica.
I, Xasso, doncs,
ha estat un plaer
que ens expliquessis
i que ens fessis
aquesta radiografia,
que ens apropessis més
a Garnica.
Ens imaginem gairebé l'arbre
i podem anar-hi,
fins i tot, com tu deies,
a fer aquesta ruta
també de costa,
conèixer aquests pobles petits
i no només quedar-nos a Garnica,
sinó veure també
tot el que seria
la comarca.
I, Xasso, moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos,
que vagi molt bé
i, déjà,
que no tardis massa en tornar.
A veure.
Moltes gràcies.
Gràcies.