Comença el pont de Mahoma, amb Jordi Mena, Josep Maria Bonacci, Ricard Fernández i Òscar Cadiac.
Primero se democratiza, democratizar entre comillas,
és a dir, se abre el Himalaya para todo el que quiera, que tenga un poco de dinero,
o que logre una subvención pequeña y tal.
Lo siguiente que se produce con eso es una masificación.
En cuanto hay más gente, hay una comercialización, que es lo que ocurre.
Enseguida sale el listo de la zona, o un listo europeo, o un listo australiano
que monta una agencia y que te facilita las cosas.
Y el proceso en el que estamos ahora es de banalización de la montaña,
en el que hay 1.500 personas en el campo base del Everest,
hay más de 1.000 botellas de oxígeno repartidas en los diferentes campos,
y en el Collado Sur cafeterías igual que las que encontramos aquí en la calle.
El año pasado había servicio de prostitución en el campo base del Everest.
Es eso en el ámbito en el que nos encontramos.
Bien, los alpinistas, los montañeros, la gente que amamos la montaña,
debemos de decir que nos han secuestrado a la montaña.
Pero lo que está ocurriendo en Nepal es un negocio que es un monopolio
amparado por la corrupción de una determinada gente
y que se ventila en mes y medio 20 millones de euros.
¿Y qué haría una sociedad civilizada? Poner coto a eso.
Són les paraules de Sebastián Alvaro, documentalista,
animado al Filo de l'Impossible, que ens fotografiava d'aquesta manera
amb tota la seva cruessa la realitat de les expedicions comercials al sostre del món.
Walter Bonatti ja va dir que la muntanya és una metàfora de la pròpia vida
i ho va dir el que ha estat de fet per molts, l'opinista més pur que mai ha existit.
El debat sobre aquesta massificació del sostre del món no és pas nou.
El 10 de maig de 1996, el Samargata pels nepalesos,
el Xomolunga, pels tibetans, ja va ensenyar la seva pitjor cara
a les 40 persones que intentaven conquerir-lo.
40 persones volien pujar l'Everes per una tempesta pronosticada per l'anamà,
es va avançar i va contribuir a desencadenar la tempesta més tràgica.
També un fort debat i polèmica per a les expedicions comercials.
En tota la temporada de primavera de fa 19 anys,
van morir 15 persones a la muntanya,
compartint-la en la més tràgica en la història de l'Everes.
A més, entre els 8 que morien durant el descens del cim del dia 10,
es trobaven els directors i guies de muntanya
de les llavors més importants companyies de guies d'altitud del món,
Rob Hall, director i Scott Fischer.
Un altre element de debat i polèmica va ser la decisió d'Anatoly Bukerev,
el buimilista més fort del moment,
que no va utilitzar oxigen mentre obria trassa i guiava l'ascensió.
L'alpinista rus va ser fortament criticat per un altre personatge,
John Krakauer, periodista que va documentar l'expedició
i va immortalitzar el nostre llibre,
amb mal d'altura, tot el que va passar ara fa 19 anys.
Tota aquesta història, tota aquesta història de fa 19 anys,
ha saltat a la gran pantalla en un projecte de 65 milions de dòlars
que aquests dies podeu veure al cinema.
Nosaltres vam gravar una part del programa que avui escoltareu
des d'Ocine les Gavarres, després de veure la pel·lícula,
que avui us explicarem, Everest.
La muntanya representa sempre un viatge interior i un viatge exterior.
El segon, però, de vegades es torça,
mentre que ens seguim fent moltes preguntes.
Tornem a pelar a Bonati.
El més important de la muntanya és que t'obliga
a guaitar el buit del teu interior.
Avui en parlarem d'aquesta projecció.
Farem aquesta part del programa des d'Ocine les Gavarres,
el podrem escoltar i seguirem parlant de cinema
perquè una pel·lícula sobre Bonati, precisament,
obrirà dixous que ve dia 8 al segon cicle
de cinema de muntanya de la Diputació.
L'engegarà Sebastien Álvaro, que escolteu al començament,
amb L'home arriba del riu,
sobre aquest gran alpinista italià, Walter Bonati.
Ricard Fernández ens llegirà un fragment del llibre
de Chris Bonington sobre l'Everest
i encara farem alguna altra proposta.
Avui també un llarg recorregut,
farem una pinçellada, no i que sigui de la Wet High Langway
i del cim del Vent Nevis, de 1.344 metres,
la muntanya més alta de la Gran Batanya.
Benvinguts al pont de Maoma.
Josep Maria Bonati, bon dia.
Bon dia.
Què feies dalt el Vent Nevis?
No, no, no, mira, pujar a muntanyes, que és el nostre.
Bueno, pujar a muntanyes i fer aquesta ruta per Escòcia,
una mena de gran recorregut, no, una mena no,
un gran recorregut que vau fer de 152 quilòmetres,
al final a Fort Williams,
on vau poder pujar, doncs, al Vent Nevis,
la muntanya més alta de la Gran Bretanya, 1.344.
Sí, però això s'enganya molt,
perquè pensa que surts de 0 metres,
llavors t'has de fer els 1.300 metres de desnivell,
tot i que no hi ha alçada i que respira bé,
però els has de fer.
És dura, no és un passeig tampoc.
És dura per el tema físic, no per la dificultat,
però no es pot menospreciar.
Escolta'm una cosa,
en primer programa podem convidar els dos companys
amb els que vas anar,
i en parlem profundament d'aquesta ruta,
d'aquest camí de Sant Jaume de la Gran Bretanya,
que també li diuen d'Escòcia, que li diuen així, també, no?
Sí, bueno, és una mena de còpia del que es fa aquí,
al camí de Sant Jaume.
Jo vaig tindre la sort d'agafar sol tots els dies,
vaig evitar la pluja escocesa,
vaig tindre molta sort,
però és fortament recomanable, és molt bonic.
Ricard, Ricard Fernández, bon dia.
Ei, bon dia.
Què passa amb la pel·lícula de dilluns?
Bueno, molt verossímil,
molt verossímil,
comparat amb altres produccions de Hollywood
que tiren pel dret
i sacrificen tot, doncs,
per el guió o per l'espectacle.
Aquí hi ha poques concessions a l'exageració.
També val a dir que s'ajusten a un llibre,
que és el de Krakauer, no?
I, per tant, doncs, tenen moltes fonts,
però s'agraeix a l'esperit de fidelitat d'aquest,
dels guionistes i del director, no?
Hi ha poques concessions al que és un film de Hollywood
i, realment, doncs, sensacions
i fins i tot hi ha gent, doncs,
que hi ha estat i que han viscut això,
doncs, han opinat, doncs,
que els ha recordat determinades sensacions
si han sentit transportats, no?
I això és una garantia, no?
I vam anar nosaltres tres,
el Jordi Mena, l'Òscar Cadià,
que a dilluns, al Cine de les Gavarres,
vam poder veure aquesta pel·lícula.
Volem des d'aquí també agrair l'amabilitat,
les atencions de la Josep Eduard Príncep,
el gerent de la sala,
que ens va facilitar molt les coses
per poder veure la pel·lícula,
per govinar avui d'aquesta pel·lícula.
L'Òscar, també, que ens explicava,
avui no pot ser nosaltres,
el saludem des d'aquí, també el Jordi,
ens explicava que ell havia conegut personalment
algun dels personatges reals de la tragèdia
d'ara fa 19 anys, eh?
I els va conèixer,
i, de fet, coneix molt bé la història.
I tant, és que, clar,
una persona amb 30 anys de trajectòria a l'Himàlaia,
doncs, li pots preguntar el que vulguis,
que, clar, ell ha conegut aquests personatges,
ell m'explicava,
oh, vaig conèixer,
i vaig conèixer el soci del Rob Hall,
i vaig...
Hòstia, extraordinari és.
Tenir una persona al costat al cinema
veient una pel·lícula d'aquestes
és com jugar al pòquer i guanyar, no?
A més, de moltes part,
és que estàvem situats d'aquesta manera,
l'Òscar, tu, jo,
el Jordi,
Josep Maria,
perquè t'ho veig,
i jo vaig que...
Veia que anava comentant tu i l'Òscar la jugada,
eh?
És a dir, anava comentant
fragments de pel·lícula.
Clar, clar, clar,
i ho anava preguntant
i ell anava contestant.
Sí, de fet,
de fet, és que
l'Òscar ja ens ho deia,
que
amb el drama d'aquesta pel·lícula
ell s'hi veia molt reflectit,
perquè ell també va haver de fer un bivac a 8.600,
també va haver de passar tota la nit,
que els companys l'anaven trucant per l'emissora
perquè no es dormigués,
una miqueta
el que van viure a la pel·li, no?
i també tenia la dona
a punt de donar llum.
Vull dir,
eren casos molt similars
al protagonista d'aquesta pel·li
i suposo que es veia bastant identificat
amb la sort
que ell va poder
baixar
i va poder tirar endavant, no?
El protagonista,
doncs, no li va anar tan bé.
Però es veia,
ja ho deia el Sortint del Cine,
que es veia molt reflectit
i que l'oceu no va acabar en drama,
però és que drames d'aquests,
ja ho dèiem a l'entrevista després de la pel·li,
que drames d'aquests n'hi ha cada any.
I una manera d'evitar-ho,
doncs ara ho parlarem, no?
D'una miqueta limitar
limitar les visites a aquesta muntanya
i procurar que la gent vagi més preparada.
S'ho estan plantejant, eh, Ricard,
des del Nèpal, no?
Limitar, cotar l'accés a la muntanya, no?
Sí, el Josep Maria va encendre la llumeta
l'altre dia,
que havia vist una notícia
i ara hem estat consultant
amb una font bastant fiable,
que és l'Anternet,
que és un alpinista nord-americà
que exerceix com a cronista
de les expedicions de l'Himàlai,
ja quan a l'Oscar Lera del Brot
ja vam estar utilitzant moltes vegades
les seves fonts.
i realment, doncs,
ell ja desenvolupa el seu bloc,
tot el que el govern del Nepal
sembla que proposa,
és una proposta,
no hi ha res enferm,
determinades mesures per limitar
l'accés a la muntanya
a determinades persones.
Ja fa temps que el govern del Nepal
intenta caminar pel fil de la navalla
intentant salvaguardar
la seva font més gran d'ingressos,
que és el que deia el Sebastián Álvaro,
que evidentment
és uns ingressos en pocs mesos espectaculars.
En un país molt pobre.
Un dels països més pobres del món.
i d'una altra banda,
doncs, evidentment,
la mala imatge que s'està donant,
perquè, evidentment,
després de l'any 96,
tot i el llibre del Krakauer
i d'altres polèmiques,
les expedicions comercials
no tan sols s'han visl·limitades,
sinó que s'han expansionat
fins a apoderar-se de la muntanya,
fins a tal punt
que s'estava parlant
del famós graó de Hillary
per la vessant nepalesa,
d'afegir uns graons metàl·lics
a la roca
per desembussar el pas aquest
a 8.700 metres d'alçada,
que provoca dues hores o tres d'espera
quan hi ha 200 persones
que intenten pujar al mateix dia,
clar, ha arribat un punt
que això és insostenible.
Hi ha veus que fins i tot
reclamen el tancament de l'Everest,
i això el que veuen en el pal
no s'ho pot permetre,
però necessita fer algunes limitacions
i ara insinua això,
ja veurem amb què acaba.
I venint una temporada nefasta,
l'Everest ha ramat malauradament
del sisma que va provocar l'allau
i les morts també al Can Base.
L'allau del Pumori
i l'allau de l'any anterior
que van morir 13 o 14 xerpes,
vull dir, clar, clar, dius,
ostres, xerpes,
és que era gent que estava
carregant pesos
i carregaven molt
per evitar passar
per aquella zona tan perillosa
adreçat material
a tots els clients
que després pujarien.
Deixeu-me saudar el Pau Sales,
l'amic Pau Sales
que el tenim al telèfon
i em sap greu que el tenim aquí.
esperant per parlar també
d'aquest segon cicle de cinema
de la muntanya.
La Diputació Carrenca
dixous que ve dia avui,
precisament amb el Sebastián Alvaro,
que vindrà aquí a Tarragona
una vegada més
a presentar, doncs,
la pel·lícula
L'home arribador riu
sobre Walter Bonatti
del qual hem parlat.
Ara,
a Pau Sales,
com estem?
Bon dia,
què tal?
A més,
el Pau també té...
I companyia.
Bon dia,
bon dia.
I companyia,
bon dia.
Bon dia,
bon dia,
Pau.
He sentit records
de fa anys
del Ben Nevis.
Jo vaig fer un Ben Nevis
amb la meva dona
i els meus fills,
quan heu patit tots.
Molt bé.
i el que deia del Ben Nevis
és cert,
surts de zero metres
i no cal d'esparcial.
Vull dir,
oh,
és baixet,
no és baixet,
no és baixet,
no és baixet.
A més,
és extraordinària
la vista des de dades.
Sí,
i tant,
i tant que sí.
Escolta,
en Pau,
que tu també tens
una opinió ben formada
del que estem dient ara,
del que estava dient
el Ricard
del tema de les gràcies.
Sí,
clar,
és complicat.
Jo també la vaig veure
fa una setmana
i vaig quedar realment impactat.
Impactat perquè realment
el que deia la crítica
prèviament
d'anar-hi jo
que agradava tant
a l'afeccionat
com al neòfit
és veritat.
I a més,
el que deia,
també ara comentava
que Hollywood
ha sacrificat
les grans escenes
i tal
i ha estat ben aconsellat,
ben assessorat
i jo crec que és una pel·lícula
que és increïble.
Jo quasi no vaig poder dormir
la nit següent
perquè estava...
em vaig quedar tan immers
en la pel·lícula
que el mergulisme
de la pel·lícula
es contagia.
És sensacional.
És una persona com tu
que coneix el lloc,
que coneix l'indret
per qui l'ha estat.
Sí, sí, sí, sí.
I clar,
és veritat.
Jo crec que el Jirano,
sinó que hi ha aquesta disjuntiva
que Nepal
és molt pobre
i no té recursos
per escaler.
s'ha d'acabar tancant.
Els xinos
faran el que els hi doni la gana
i no sé què faran allí.
Un aguat
faran un hotel,
un superhotel,
no sé què,
tanquen quan els hi doni la gana
i per allí
no hi podrà pujar
gaire ningú
i aquesta muntanya
jo crec que es tindria
que preservar.
Pau,
sembla que escoltem
que rememorem un moment
que vam viure
en aquest mateix programa
ara fa un any.
Sí.
Sí?
Doncs anem a escoltar-los
un minutet, eh?
I espero que l'any que viene
traigáis algo de bon a ti.
Sí, sí.
Porque completa esto
que decías tú,
que tiene que ver
con una visión cultural
profunda
de sentimiento
de la muntanya
que es realmente
lo importante.
A més,
és veritat,
Sebastián
ens ho va fer.
Ell era un gran amic
de Bonatti.
Dius,
ja he estado un montón
de veces en mi casa.
Dic, ¿cómo, cómo?
¿Pero qué me dices?
I vam estar ahí
parlant molt
largo y tendido
de Bonatti,
que es extraordinario,
¿no?
Bonatti,
una persona
muy temperamental,
¿no?
I que va viure
dintre d'una trampa
mediática
con una gran mentira.
Ell sempre
había dicho
que era mentira
que era mentira.
El que los dejaron
tirados
a 8.100 metros
que estuvo a punto
y que su participación
fue fundamental
para llevar
las botellas
de oxígeno.
Pero su tenacidad
de defender
la verdad
es extraordinaria.
Es un ejemplo
y es un ejemplo
de vida
que es,
por cierto,
lo único
que nos interesa
o lo que,
llegado desde luego
a este punto,
lo que más me interesa
de la montaña,
que es lo que tiene
de aplicación
y eso me lo dijo
Bonatti también.
La montaña
es una metáfora
de la propia vida
y de Bonatti
se ha dicho
lo mejor
que se ha dicho
de él,
lo dijo
Dujescott,
que dijo
es el alpinista
más puro
que jamás
ha existido.
Si cuando
uno se muere
alguien le dijera
eso,
eso da sentido
a una vida.
Él estuvo aguantando
50 años
de pie,
de pie
la indignidad.
Mientras le reconocían
en todo el mundo,
en Italia
era difamado
en los medios
de comunicación,
amarillistas
diciendo además
justo lo contrario,
que se había aprovechado
de sus compañeros
de las botellas
de oxígeno
cuando había sido
justo al contrario.
Y todo eso
lo aguantó
50 años.
Y cuando por fin
el club alpino italiano
sacó una nota
diciendo
que todo lo que había sucedido
en el K2
en el 54
era lo que había contado
Bonatti
y le invitaron
a una fiesta
del 50 aniversario,
Bonatti no fue.
Y los periodistas
le dijeron
bueno,
ahora que le han rehabilitado
¿por qué no va usted
a reconciliarse
con sus compañeros?
Dice
no,
a mí no me han rehabilitado.
Los que necesitan
rehabilitarse
son ellos.
Y me pareció precioso.
Bueno,
Pau,
porta records
d'això,
no,
Pau?
Sí,
I vau a fer casa.
Al final
li ho a fer casa.
I tant,
no,
a veure,
a més
és entranyable
la col·laboració
de Sebastián Aldo.
Ell
no podia estar
el dia 15
perquè
se'n va a fer
terra de foc
amb moto grossa
però
és un projecte
que té
amb una BMW
1200
amb uns companys
i durant tot un mes
no poden,
no sé què,
llavors
va vindre aquesta idea
d'avançar un dia
de no canviar el programa
com el teníem pensat
és que Sebastián Álvaro
ve desincaressadament.
o sigui,
ve sense cobrar
absolutament res.
És una promesa
que ens va fer
aquí al programa
que ens va fer
a mi
que va fer
a Òscar
i la vol
portar a terme.
Segons ell
aquest documental
a l'entrevista
amb Bonati
diu que és
de les millors
documentals
que ha fet
amb la seva vida.
Això dit
per Sebastián Álvaro
ja és important,
no?
O sigui,
jo diria
que és extraordinari
que comptar
amb aquesta
apertura
de
la segona mostra
de cinema
a Tarragona,
no?
És a dir,
que crec que serà
espectacular.
Sí,
la primera
ja em tindrà
molt d'èxit
aquesta segona
llavors sí que serà
ja perquè la gent
perquè organitzen bé
el tema
perquè ja saps
que ens va quedar
petita de sala
i veurem...
Sí,
el problema
està
amb l'aforament
i aquest aforament
jo crec que la gent
ha de conscienciar-se
que ha d'anar
i han posat una hora abans,
no mitja hora,
a recollir les entrades.
Són gratuïtes,
no?
Llavors,
què hi havia?
Fer un vist?
Això és impossible,
fer dos sessions,
no?
Vull dir,
això és com si tu vols
anar al Joan Marell Serrat
o al Lluís Llac
i s'exhaureixen
les entrades,
no?
I no pots entrar,
perquè és fet tard.
Doncs aquí és igual.
la gent que
se n'enteri
que a més
ha fet molta difusió,
doncs el que
ha de fer
és anar-hi aviat,
no?
I sacrificar el seu temps,
no?
I llavors
segur que té entrada,
no?
Llavors,
si no,
que nosaltres
tenim la costum,
el costum
d'anar a tot arreu,
doncs,
o bé començat
o cinc minuts abans,
no?
Doncs això no pot ser.
Dos quarts,
dos quarts de vuit,
eh, recordeu-me.
Dos quarts de vuit
per neu-hi abans,
neu-hi molt abans.
Sí,
perquè l'any passat
va ser un èxit total
i aquest any també
perquè el que està
programat
és molt bo
i jo crec que
serà un èxit total
i la gent
s'ha de...
És el que et diu...
Tenim una variable,
no sé si se ho ha assabentat.
Ahir per poc
me moro d'un infart
perquè
l'última pel·lícula
que estava programada
sobre l'ascens
a la Berets
amb Hilary T.
Tenzing
a la senyora
productora de Madrid,
no sé per què,
però
me temo
que pot ser una cosa
no massa ètica,
tenint els drets
pagats de la pel·lícula
ens l'ha retirat
i diu
que no s'exhibiria.
Carai.
Bueno.
Sí, sí.
I bueno,
jo no hi vull veure fantasmes
però jo he agafat un...
A mi no...
M'han negat
inclús
la possibilitat
de poder parlar
amb ells directament,
ha sigut la nostra productora,
anima't,
la que ha fet
tots els contactes,
però és que tenim pagat
els drets
de la televisió
i llavors
ells els han frenat.
Bueno,
llavors corrents,
tot corrent,
doncs
vam entrar
en contacte,
ens ajudant molt
a Torelló
i hem trobat
una substituta
també del mateix,
parlant de l'Eberets,
que és la
la repetició
que ha guanyat
molts prèmits,
de l'Eberets
de 1963
dels americans.
De l'Erest a oest.
Sí.
Bueno,
van fer
la pujada
per,
bueno,
que és el que havien fet
els 63
pel corredor
Horvay
i per la via normal.
I jo crec
que té
també
molt d'interès
i bueno,
però és que
era insalvable,
no?
Pensa que
jo feia el programa
de les pel·lícules
sis mesos abans
i estava tot lligat.
Però bueno,
això és com si
el conferencià
a última hora
li agafa alguna cosa
i no pot vindre,
no?
Doncs sempre
tens que tenir
un plan B,
no?
Deixem dir les quatre
pel·lícules,
perquè és el divendres,
el dijous que ve
el dia 8,
la pel·lícula
aquest documental
d'entrevista
L'home arriba del riu
sobre Walter Bonatti
amb el Sebastián Álbor
allà en present
a la gini anglès.
El dia 15
es reflecteix l'acció
amb la nova variant
de la ruta
a Norfeith
al Canxen
del 2014
amb Denis Urubko,
un gran personatge.
Bueno,
amb la presència
de Denis Urubko.
Sí,
vindrà,
eh?
El tindrem aquí,
eh?
No,
no,
que vindrà,
vindrà.
Ja té bitllet,
ja ho he confirmat,
ens ha costat molt,
ella estava pel Càuques
donant boldes
i no hi havia manera,
té un representant
que és militar
i que no hi havia manera.
Amb rús,
em van felicitar
pel meu perfecte rús
i li vaig dir
felicita el traductor
perquè a mi...
quan ja arribis
no tinc...
És que no,
perquè jo no pot deixar
portar-lo al programa
si s'escau,
però clar,
si parla rús...
No,
no,
diu que parla...
Bueno,
portarem la dona
d'en Jordi,
tenim 30 doctora...
No,
tenim...
Sí,
nosaltres també,
però és que...
No,
a més,
ell diu que parla fluidament
l'italià,
l'anglès i el rus.
O sigui que...
doncs serà el dia 15
i Ferra Torre
de Thomas Rieffhofer
el dia 22,
tocant el 8,
aquesta també es manté
del Kevin MacDonald
el dia 29
i el dia 5 del 11
serà doncs finalment aquesta
també sobre l'Everes...
Del 1963
de l'escalada dels americans.
Doncs,
escolta,
en Pau,
fem una cosa,
ja en parlarem,
et sembla que
en parlem tranquil·lament
els estudis
o si tenim els seves
d'això que ve
potser també podríem fer
un especial
petit pont de mòl
o anirem a veure allà
o una cosa o altra
la farem.
Sí, sí.
Al final,
la rueda de premsa,
per impossibilitat
del president
de la Diputació
de fer-la el dia 1,
la farem
el mateix dia 8
a l'auditori.
El Sebastián Álvaro
serà una mica complicat
però, bueno,
estarà ell allí
present
abans
però arribarà
molt just.
O sigui que
potser,
no ho sé,
entrem en contacte
a veure si podem fer.
O podem entrevistar
el mateix dia
i la matem
al següent
que es toca
el programa.
Sí, sí.
El mateix dia
no hi ha cap problema.
Pau, una forta abraçada.
Igualment.
Vinga, a tots, eh?
Vinga, a veure.
A abraçada, Pau.
Adéu, adéu, adéu.
Seguim parlant de l'Everest,
però ara amb un fragment
d'un llibre
que el Ricard
sempre es porta,
un llibre clàssic
de muntanya.
Has tingut dubtes
aquesta setmana, no?
Sí.
a veure, a veure,
a veure, quan ja vam triar
el tema, doncs,
a la pel·lícula,
doncs, ja tenia clar
que havia de buscar
algun text sobre l'Everest.
Tinc un llibre complet
dels millors textos
sobre l'Everest
al llarg de la història
i la veritat
és curiós
perquè l'Everest
el que fa
és explicar històries.
Explicar històries.
però
unes reflexions
una mica més universals
així m'ha costat trobar-ho, no?
Aleshores vaig haver d'anar
a buscar els clàssics
com no,
i un dels clàssics
és evidentment, doncs,
el nostre amic
Chris Bonington
que és extraordinari,
és un alpinista extraordinari,
gran gestor d'expedicions
el que va gestionar
i dirigir
perfectament
l'ascensió
a la cara sud-oest
de l'Everest
l'any 75
crec que va ser
espectacular,
una ascensió espectacular
amb el Dougal Haston
i el Doug Scott
la primera ascensió
després
doncs
el Peter Borman
i el Sherpa Pertemba
i en Mick Bull
que va desaparèixer
una persona
fascinant
una persona fascinant
he tingut la sort
de conèixer-la
un dia que vam fer
una paella
als ports de Beseit
i, bueno,
un tio extraordinari
i, bueno,
és curiós
perquè, clar,
és la seva visió
de l'Everest
ell va pujar
finalment a l'Everest
ja més gran
en una expedició noruega
va aconseguir
el seu somni
de poder pujar
va pujar
per la ruta normal
que fins i tot
ell demana
com disculpes
dient, bueno,
he pujat per la ruta normal
la que diuen
la ruta dels iacs
que això també surt
a la pel·lícula
em sembla
i, clar,
dius, bueno,
sí
d'acord
i què dius
sobretot de l'Everest
i he trobat
la seva visió
que potser
és el que tothom
espera
quan se'n va
cap a l'Everest
i és el que potser
en certa manera
a part del que és
el prestigi
molta gent busca
quan paga
60.000 dòlars
per poder pujar allà
i, bé,
llegirem
aquesta visió
ell va fer potser
l'ascensió
número
90 i pico
clar,
ara ja és
que va per centenars
i, bé,
doncs dic, mira,
Chris Bonington
Everest
doncs crec que
és una bona garantia.
Doncs,
en aquest fragment
a partir
Clàssica de Muntanya
avui, doncs,
també he dedicat
a l'Everest.
Imagino
que gairebé
tots els escaladors
somien
dins del racó
més pregon
del seu cor
arribar al cim
de l'Everest.
Per a alguns
pot no ser més
que una bonica fantasia,
per a uns altres
una força impulsora.
La intensitat
d'aquesta atracció
és fàcil d'entendre.
Assolir de les alçades
s'ajusta
a moltes metàfores,
però l'experiència
del cim
és efímera
en totes les muntanyes
i l'emoció
enfront
d'aquella panoràmica
única
gairebé
sempre
queda
emboirada
per la preocupació
de com ens en sortirem
de baixar d'allà.
La satisfacció
de l'escalada completa
ve més tard,
aquell sentiment
d'haver estat
en el punt
més alt de la Terra,
de que ja
no es pot
arribar més amunt
ni més lluny
i el món sencer
està estès
allà baix.
Hi ha un repte
intel·lectual
en el problema
resolt,
l'exploració,
la troballa
d'una ruta nova
en una muntanya
que gairebé mai
havia estat escalada
fins aleshores.
Hi ha la gratificació
de l'ego,
l'esforç
que hi hem posat,
els riscos
que hem assumit
i potser tan important
com tot això,
com de bé
hem estat
amb els nostres
companys escaladors,
tot el que hem donat
d'allò més
així com allò
que hem rebut.
aquesta sensació
d'haver compartit
és el que enriqueix
encara més
l'experiència.
Molt bé,
això potser
quan veus la pel·lícula
dius
estres,
companyonia
amb els companys,
és tot molt fred
perquè són clients
diferents
amb diferents necessitats,
no hi ha sensació
d'equip potser,
tu pagues
i tu vols pujar.
I els altres
que els anin pel sac
parlant
en plata
que potser
s'ajusta més
més enllà
del romanticisme
que potser
o les seves
inquietuds personals
s'ajusta més
al que
aquests filòsofs
actuals
com Bauman
parlen de la societat líquida,
una cosa dispersa,
individual,
despersonalitzada,
en què
la persona
que tens al costat
és com una amenaça,
no?
Per tant,
aquest tio potser
em farà anar
massa lent
o aquest tio va
massa ràpid
i perturba
tot això,
no?
Realment,
doncs,
és una llàstima
trobar-te
que amb aquesta muntanya
ja hi hagi
qui exigeixi,
ja no reivindiqui,
exigeixi,
com per exemple
la periodista
que abans era periodista
que va canviar de sexe
després,
que va donar
la notícia
de la primera
ascensió de l'Ebrés
a l'any 53
amb un missatge
xifrat
en clau
perquè ningú més
pogués saber
doncs el seu contingut,
aquesta persona
doncs diu
reivindicar
que es tanqui
l'Ebrés
i que es consideri
un santuari
perquè el que està passant
excedeix
tot,
tots els límits
tractant-se
d'una muntanya
doncs com la més alta
i la més sagrada
per molta gent,
no?
Anem al cinema,
anem a veure la pel·lícula
sembla,
escoltareu el tràiler
i després la part del programa
que van gravar
a dilluns
des de Ocine
a les Gavarres.
Dime algo,
contesta.
Lo siento,
las manos.
¡Vamos!
¡Vamos!
¿Qué tal?
Soy Beck.
Doug Hansen.
¿Qué haces
cuando no escalas,
Doug?
Reparto el correo.
¿Un cartero
en el Everest?
Eso espero.
Genial.
Sois alpinistas
experimentados,
si no,
no estaríais aquí.
pero el Everest
es el lugar
más peligroso
de la Tierra.
¿Qué tiempo hace?
Bueno.
Me gustaría estar contigo.
La próxima vez
escalaremos juntos,
los tres.
¿Qué dice tu mujer?
Oh,
la lleva bien
desde que nos divorciamos.
¡Muy buenos días,
gente!
El alcalde
del campamento base,
siéntate,
tío,
acostúmbrate.
El ser humano
no está preparado
para soportar
la altitud de vuelo
de un 747.
Nuestro cuerpo
empezará a morir.
La cuestión es,
¿podremos subir
a la cima
y descender
antes de que ocurra?
¡Sujétate!
¡Vale!
Esto es sufrimiento,
tío.
Unos días más
y serás de los pocos
que han coronado
el Everest.
Aquí, Rob,
a base.
Rob, ¿dónde estás?
En la cima del Everest.
Hemos llegado.
Rob, contesta.
Se avecina un temporal
por el valle
y fuerte.
Dios mío.
¡Dios mío!
Hay personas atrapadas
y la tormenta empeora.
Tenemos un problema.
No queda oxígeno.
Bájate.
No te dejaré solo.
¡Vamos!
No quiero morir.
¿Me oyes, Rob?
Tienes que volver.
Si los demás pueden,
tú también.
Te quiero.
Pues bien,
heu pogut escoltar
el trailer
d'aquesta pel·lícula.
Nosaltres la acabem de veure
aquí a Ocine
de las Gavarres.
Tot l'equip del programa
ha vingut a veure
aquesta pel·lícula,
Everest,
una pel·lícula
que s'estrenava
fa pocs dies.
Hem pogut
compartir les impressions
i ara també
les podem compartir
amb tots vosaltres.
Com sempre,
amb l'equip del programa,
amb el Jure Maria Bonachí.
Jure Maria,
bona tarda,
bona nit,
bon dia,
no sé què dir-te.
Bona nit,
no?
Potser,
en aquests moments,
bona nit.
Ho escoltaran,
els soñans ho escoltaran
d'aquí un parell
de 10 shows,
serà de dia,
però de nit, eh?
Jordi Mena,
què tal?
Molt bé,
bona nit.
El Jordi,
la imatge que hi ha
de l'helicòpter
baixant per la pendent,
s'acaba amb aquesta imatge
quasi de l'helicòpter?
És una imatge de tota la pel·lícula,
perquè clar,
jo la resta de la història
ja l'havia llegida
en dos llibres,
llavors,
clar,
l'helicòpter,
no pots arribar a explicar
com patina un helicòpter
a 6.000 metres.
Penseu que no podem fer
spòilers,
sabeu què és això, no?
No podem dir ni al final,
ni qui arriba al final,
ni qui no arriba,
perquè hi ha oients
que voldran venir a veure
la pel·lícula,
per tant,
us explicaré més o menys
les impressions que hem tingut,
però sense desvetllar
al final.
Ricard Fernández,
què dius?
Ei,
bona nit.
Bueno,
també no serà cap novetat
al capdavall.
Això ja,
que és el que diu el Jordi,
hi ha dos llibres
i qui més o menys
ho ha seguit sap,
és com la pel·lícula
El titànic,
que dir que al final
s'enfonsa
és conegut per tothom,
però és interessant
veure el desenvolupament
de la pel·lícula
i com se'n surten
a recrear la situació.
Perquè parlem d'una pel·lícula
que recrea Òscar,
Òscar Cariac,
bona nit.
Què tal?
Bona nit,
com estem?
Bé, home,
impressionats, eh?
Impactats de la pel·lícula.
Recrea uns fets reals
d'ara fa alguns anys,
uns fets reals, eh?
Sí,
jo crec que la trama
està molt ben portada
i tota la producció
de la pel·lícula
basant-se en unes fotografies
reals del lloc
està ben continguda
i ben feta
perquè arrel de la fotografia
recreen tot el guió
i clar,
l'espectador
s'introdueix
dins del guió
i viu tota aquesta trama
i bueno,
hi ha moments a mi
que m'afecten molt directament
perquè jo visc
aquesta situació
amb un bivac
dels més alts
que he fet mai
a la història
doncs de la muntanya
a 8.670 metres
i recordo també
aquesta situació
moments
en què els companys
també em truquen
pel walkie-talkie
i doncs m'estan esperonant
perquè comenci
a baixar
i després d'un bivac
tan difícil
bueno,
la situació
doncs és
és dramàtica, no?
però bueno,
al final
jo aconsegueixo
conec la meva filla
i els espectadors
hauran de venir
a veure
com és la trama
i realment
no es reprodueix
fidel
al que és
el llibre
que jo he llegit
del John Krakauer, no?
Què passa a Parlament
amb un bivac
a Lledala?
a més de
perquè el bivac
el vol fer
en quin lloc
també
com el de la pel·lícula
o un lloc diferent?
El fem
en el pas
del segon esgraó
que està a 8.670
que és per la vertent
tibetana
bueno
jo vaig pujar
també
per la vertent
nepalí
per on està feta
la pel·lícula
o reconstruïda
la pel·lícula
però allà
no faig bivac
però sí que recordo
aquestes imatges
del Coll Sud
costa molt
fer el mateix
moviment
que fa
la persona
allà dalt
perquè allà dalt
quan tu
prens una imatge
una fotografia
o una pel·lícula
està tothom parat
o sigui
camines tan lentament
i fas els moviments
tan lentament
i parles tan lentament
però hi ha moments
que t'introdueixes
molt a la pel·lícula
perquè
al final
quan s'està
se masca
la tragèdia
no?
ells ja només
gesticulen
no només fan
sonidos
no?
ah
aquí
i realment
és una situació
que és així
no?
quan t'estàs morint
de fred
quan t'estàs
esgotant
quan se te'n va
aquest fil
aquesta llum
vital
doncs és una situació
que suposo
que és
bueno
a la zona
de la mort
no ho sé
però
és
on no hi ha vida
i te sobrevé
la mort dolça
no?
a veure
vull dir
la pel·lícula
és un dramón
de cuidado
però
però val la pena
perquè és una història
que ha estat real
i doncs
jo crec que
l'han trobada bé
l'han solucionada molt bé
i
i bueno
doncs et fa viure
aquests moments
que t'introdueix
totalment
dins de la pel·lícula
no?
no desvetllarem
alguns secrets
del rodatge
de la pel·lícula
que també n'hi ha
uns quants
però perquè
que no sàpiga en res
a Ricard
de la història
què s'hi podien dir
abans
i parlava
d'un personatge
d'un dels personatges
n'hi ha uns quants
però és la primera
gran tragèdia
de dues expedicions
comercials
o almenys
de més cruixuda
a veure
el que té d'interès
diguem
aquest relat
és justament
doncs
el risc
que posa de manifest
posar persones
que potser
no tenen
un coneixement
suficient
com per ser
independents
en volar
per la muntanya
l'any
crec que va ser
el 86
va haver-hi una tragèdia
similar
al Cadós
però eren
muntanyencs
experimentats
que van quedar
atrapats
en els campaments
del Cadós
i al cap
de 10 anys
això es repetia
a l'Everest
però ja
amb components
expedicions
comercials
que això
la pel·lícula
ho mostra
clar
que és gent
amb diners pel mig
gent que pagava
60.000 dòlars
que segueixen
pagant
aquestes quantitats
perquè
hi hagués
tota una cadena
d'infraestructura
que li facilités
la pujada
i ells posant
evidentment
l'esforç
i les ganes
però
amb tota una infraestructura
de guies
i xerpes
treballant per ells
aquest és
el que posa
de manifestar
en el llibre
de Krakauer
com la rèplica
que va donar
Anatoly Bucref
sentint-se aludit
per el llibre
que va escriure
Krakauer
que en principi
venia només
per escriure
un article
i es va trobar
amb tota aquesta història
i ell va ser
un dels protagonistes directes
interessant
fins i tot
per qui vulgui llegir
el llibre
sobretot el de Krakauer
té una intensitat
narrativa
bastant important
es nota
que aquesta persona
era periodista
i redactor
de fet ha escrit
algun llibre posterior
que també s'ha portat
al cinema
com Into the Wild
que és una pel·lícula
molt recomanable
i realment
en aquest sentit
la pel·lícula
veu molt
d'aquestes fons
no és l'única
no és l'única
i ja es nota
es nota molt
jo crec que també aquí
com a la muntanya
jo penso que
en aquella època
començaven ja a posar-se
de manifest
això que comenta
el Ritchie
del tema
de les expedicions comercials
i que pagaven 60.000 dòles
ara segueixen pagant
molts diners
però ara es manifesta
molt més
aquestes grans diferències
l'atenció que es viu
del client que ha pagat
i vol manar
i vol decidir
com es faran les coses
sense tenir l'experiència
i a la muntanya
surt tot
surt tot el negatiu
surt tot el positiu
la gent
que està disposada
a ajudar
la gent
que es nega
amb rotund
i llavors
jo penso que
les nostres èpoques
que ja han passat
20 anys
me sembla
de la pel·lícula
o farà aviat
19-20 anys
que ara
es manifesten
encara més
aquestes diferències
aquests egoismes
que sorgeixen
a la muntanya
a vegades
en situacions
d'aquestes
bastant
límits
i potser abans
era gent
amb més experiència
i ara
el sol fet
de pagar
d'un poder
d'un diner
s'apunta
un mercat
de muntanya
i esport
en la pel·lícula
és un 8.000
només pots veure
anant a escalar
un dia
a Ciurana
quanta gent realment
escala
i les imprevencies
que s'estan fent
és el mateix
l'accessibilitat
amb diners
o sense
una pràctica
que té
cert risc
és rotunda
en un cas
com un 8.000
jo per exemple
al principi de la pel·lícula
quan li estan a ensenyar
a fer servir
als grampons
i això he vist
com ensenyant
a repelar
a una persona
el xollo
fent servir
el màstil
d'un atent de menjador
i això l'Òscar
estarà fart
de veure-ho
i això passa
aleshores
clar
s'ha de tenir
molt clar
que realment
se veia venir
es veia vindrà
perquè realment
no es pot
pagar
per tenir
un viatge
un paquet d'aventura
no és el mateix
entrar a un parc temàtic
que hi ha una tirolina
que anar a un 8.000
no sé
l'Òscar
podrà comparar
una mica
amb això
hi ha un altre helicòpter
el desgrai
dels bombers
que aquí cap a semana
hem fet
tres rescats
quatre
un disc
de Pedraforca
és a dir que
també aquest helicòpter
no para
el de Josep Maria
hola
bona nit
abans que re
agrair
als cinemes
les Gavarres
per haver-nos invitat
a veure aquesta pel·lícula
de la qual
no direm
res
que no puguem dir
perquè si no
li trauríem la gràcia
el som tu
sí com diuen
aquí els companys
que hi ha un llibre
i que
molta gent segurament
diuen saber el final
d'aquesta pel·li
l'he trobat molt ben feta
m'ha deixat clar
una cosa
que a mi mai m'ha agradat
que és l'alpinisme comercial
de sempre
moltes vegades
li he comentat
a l'Òscar
que és un alpinisme
que no
que no és del meu agrat
m'agrada
el companyerisme
i l'amistat a la muntanya
crec que amb amistat
potser
s'ha pot
és més difícil
que gent
quedi abandonada
com han quedat
molts dels integrants
de la pel·lícula
o de la vida
de la història real
aquesta
van quedar abandonats
a la muntanya
crec que si haguessin sigut
amics
o companys
de cordada
la cosa
hauria anat diferent
crec
crec que les
comercials aquestes
que pagant-me pugin
no les he entès mai
ni les vull entendre
bé dit això
la pel·lícula
m'ha impactat molt
crec que
la vida real
pujar en 8.000
és encara
més amarga
i més dura
per molt dur
que ens ho faci
veure la pel·lícula
jo crec
que deu ser
molt més dur
pujar en 8.000
que el que posa
la pel·lícula
crec
com diu l'Òscar
que hi ha moments
que se'ls veuran
molt ràpids
crec que allà dalt
encara se va més
a poc a poc
que respira
més a poc a poc
i que es pateix més
en fi
la pel·lícula
m'ha agradat
és un dramón
però és un dramón
dels que es repeteix
any rere any
potser per culpa
del tema comercial
que hem comentat ara
i res
vull dir
podríem fer cada any
una pel·lícula
d'un drama
als Himalaias
crec que són
pics de col·leccionar
drames
Quan estaven gravant
la pel·lícula
l'any passat
va haver també
la mort de
crec que van ser
12 xerpes
12 si no recordo malament
i va coincidir
amb el rodatge
també de la pel·lícula
Sí, any rere any
estan passant
i no sols
en l'Everest
sinó també
en el K2
nosaltres
les darreres pel·lícules
que hem vist
també sobre el K2
parlem de tragedies
de 12 persones
de l'any 2008
a l'Everest
també van morir
a la cascada
del Kumbo
15 persones
clar, a veure
jo crec que
els americans
que tenen una indústria
del cinema
molt ben organitzada
i que ens porten
tota la vida
d'avantatge
jo crec que han
tret un resultat
magnífic
d'una història real
clar, són
són els que es donen
per fer
bones pel·lícules
els bons llibres
i les bones
històries
en el sentit
que si les saben
reproduït
tal com han sigut
doncs són les que
impacten
a l'espectador
dit això
clar, nosaltres mateixos
practiquem un alpinisme
practiquem una muntanya
que està en la nostra època
que hi ha
expedicions professionals
o comercials
o digue-li com vulguis
però és el que hi ha
avui en dia
ens han de saber
adaptar també
els nostres temps
i no per això
doncs
directament
les critiquem
simplement
veiem una mica
les diferències
del que passava
el 96
del que està passant ara
i clar
les contrastem
i bueno
ni direm
que el d'abans
també era millor
o que el d'ara
és millor
simplement
ho comparem
i fem una mica
una crítica
constructiva
perquè
nosaltres no li podem
negar a ningú
que vagi
a fer la muntanya
o que no hi vagi
o que vulgui tirar enrere
o que vulgui continuar
hi ha un tema
per l'Òscar
que és el tema
de l'oxigen
és a dir
pujar la muntanya
amb oxigen artificial
o pujar-la
sense oxigen artificial
i el que de fet
es va picar
a la vida real
el cacauer
es va picar molt
a la vida real
amb el que puja
sense oxigen
fins dalt
després se'n van penedir
després se'n van penedir
perquè van arribar
a enganxar-se
en un acte públic
va haver-hi un contrallibre
del llibre
del cacauer
i finalment
va veure
que malgrat tot
havia salvat tres vides
sí
clar
a veure
aquí es pot entendre
de moltes maneres
diferents
cracauer
en principi
critica
bucref
en el sentit
que com a guia
havia de posar
tots els mitjans
per atendre
de la millor manera
possible
en els clients
i per tant
era legítim
utilitzar
oxigen
bucref
per temes ètics
i segurament
per uns temes culturals
ja que
la gent
d'Europa de l'Est
té una manera
de pensar
molt dura
molt espartana
amb ells mateixos
i ell opinava
que ell
ho havia de fer
sense oxigen
perquè era la seva manera
de fer
i aquestes dues maneres
de veure les coses
doncs
van crear
una col·lisió
absoluta
jo de tota manera
penso que
darrere de tot això
hi ha
fins i tot
hi ha
aquest
background
que ara està dient
l'Òscar
de l'actualitat
en el que
tota activitat
al medi natural
s'està convertint
en una sol·licitud
d'un equipament esportiu
més que
una zona
en la que
tot és hostil
i que
per tant
doncs
tot necessita
té un
atzart
té un atzart
que no pots tenir
controlat
les expedicions
comercials
gairebé
venen
aquesta seguretat
que també
ens trobem
a casa nostra
la gent
que se'n va
escalar
una escalada esportiva
que demana
que sembla
que vengui
una seguretat
que en el fons
si no tens
aquesta tècnica
encara és pitjor
i els accidents
es repeteixen
portar casc
per exemple
tu només
t'has de fixar
quanta gent
realment
escala amb casc
fent esportiva
o gent
que per exemple
és que
se li cau un repelador
i no saben baixar
això tu pots trobar
qualsevol dia
qualsevol cap de setmana
qualsevol escola
on sigui
llavors això
és una cosa
que és molt greu
clar
nosaltres potser
perquè hem tingut
un creixement
com a persones
dins d'aquest esport
durant molts anys
ho has après
d'una altra manera
dia rere dia
cada cop que anaves
també era molt poca gent
quan començàvem a escalar
però és que per exemple
ara
vas a la muntanya
i et trobes
molts casos
d'imprudències
greus
que no es tenen en compte
i els resultats
són tots aquests rescats
cada cap de setmana
i no hi ha un
casualment
hi ha 3
4
5
i molts
són per negligències
esguinços de turmei
dolors a les cames
o creixements propis
caigudes
per no saber fer servir
un piolet
havent llogat un piolet
que no saben fer servir
que no saben caminar
en grans ponts
etcètera
etcètera
ve un altre cop
a fer-se el manifest
l'aprenentatge
dins de cursos
formats
o a entitats
que gràcies a la col·laboració
o participació
de guies
en aquests cursos
realment
hi ha una formació
de base
i és el de sempre
de fet
jo he sigut testimoni
a la botiga de l'Òscar
d'uns noietts
que venien a comprar
material d'escalada
i estava el Jordi
i els vaig dir
escolta
per què no feu
un curset
una miqueta
no
és que un col·lega
no s'ensenya
llavors aquí
és el gran error
vull dir
a vegades
no ho dic
que hagin de fer el curs
amb l'Òscar Cadillac
i amb molts
unitors
però ell és un d'ells
que tenim aquí a Tarragona
i el que no entenc
és la gent
com està en res
és fer un curset
un curset tan fàcil
d'escalada
que ja està bé
que t'ensenyi el col·lega
però fer un curset
sempre et pot ajudar
a que a l'hora de la veritat
aquestes tècniques
que potser un col·lega
no te les ensenyarà
un professor
sí que te les ensenyarà
jo de fet
vaig fer un curs
amb l'Òscar
de primer nivell
o de segon nivell
no recordo ara
quin era
d'escalada
i se va estar
un bon rato
ensenyant material
explicant
explicant les cordes
i jo crec
que tot passa per aquí
és a dir
que estem parlant
que ens disfiem una miqueta
i aquesta pel·lícula
és una pel·lícula
que estan fent un 8.000
que són gent sobretot
que físicament estan forts
que fan muntanya
i que tenen diners
i se poden pagar
que els ajudin a pujar
en un 8.000
la preparació de cadascú
la té que valorar
el guia
però si el guia comercial
valora més
aquests 65.000 euros
que té el yanqui
abans de
realment
si està ben preparat
o no ben preparat
i diu
jo el pujo
i el camp 3
que abandoni
però les peles
ja me les quedo
si realment
el que valores això
i no li diu
tu t'has de quedar al camp
perquè no estàs preparat
doncs aquí està l'error
i aquí estan els drames
i cada any hi ha drames
perquè no dic que tots
però la gran majoria
d'aquests drames
és que puja segurament gent
que no estan al 100% preparats
tècnicament i físicament
i el que preval
són els diners
llavors
una miqueta
és a vegades
aquestes pujades
a 8.000
en què van 15-20 persones
no sé
jo
a veure
és una cosa
que no l'entenc
ja t'he dit
que no l'entendré mai
sí que la respeto
perquè hi ha empreses
que es dediquen a això
i que realment
s'han d'adaptar
a les noves tendències
i la tendència
és anar a pujar a 8.000
amb coses d'aquestes
doncs
amb sistemes comercials
d'aquests
doncs ja està bé
però
en fi
jo crec que
allò s'està convertint
en un circ
hi havia fotos
fa dos anys
de l'Everest
que es veien
unes cues
de gent
hi havia 500 persones
en fi
la Índia
i crec que per aquí
no és el camí
és un altre dels debats
que cobra la pel·lícula
la massificació
la massificació
al gran circ
de la gran muntanya
la gran solta del món
les cues
per passar l'escala
per creuar
doncs
la zona
de la glacera
no?
Sí, però jo crec
que aquest any
aquests dos darrers anys
el tema
ha fluixat bastant
primer per la llau
que hi va haver
l'any 2014
i aquest 2015
pel terratrèmol
per bé o per malament
jo penso
que bueno
tornarà a reemprendre
però a l'Everest
li feia falta
una mica de parada
i si més no
el comentari
que hi ha generalitzat
de moltes agències
i de molts països
és de deixar
descansar una mica
la muntanya
per altra banda
saltant-se una mica
això
aquest tipus
de comentaris
en referència
a les expedicions
jo penso
que també
a mi
m'ha
causa
més que
impressió
m'ha
causa
un record
grat
perquè jo
les persones
en qui es representen
en la pel·lícula
jo les he conegut
realment
tant
l'Anatoly Bucref
com
el Cracauer
no
però he conegut
el Rob Hall
el Gary Ball
llavors
els puc entendre
pràcticament
perfectament
de com ha anat
tota aquesta història
i bueno
soc conscient
que aquestes coses
passen allà dalt
la ment
no funciona igual que aquí
l'oxigen
no t'arriba al cervell
les coses
s'han d'haver
decidit
a baix
el Rob Hall
era una persona
molt metòdica
ell cada 10 de maig
pujava a l'Everer
si aquell dia
10 de maig
va vindre una tempesta
llavors
bueno
no ho sé
a vegades
doncs
una sèrie
de coincidències
també m'ha cridat
molt l'atenció
una cosa
que ara
s'està posant
de manifest
i que de fet
s'ha vist
contrastada
amb altres expedicions
sense que hagin aparegut
en el cine
que és el tema
de la
de la
de la
de la dexametasona
llavors
jo sé
de persones
que han utilitzat això
que no deixa de ser
doncs
un apanyo
una droga pura i dura
una xapussa
una xapussa
bueno
diguem-li com vulguem
però per aguantar
unes hores
inclús gent
que està pujant
no en una situació
d'allò
a veure
jo
n'aporto dos
el meu
farmació
a la personal
des de fa molt de temps
jo suposo que ja estaran
a punt de caducar
perquè encara no les he fet
servir mai
però les tinc
perquè es pot donar
una situació
d'aquestes
de màxima emergència
que has de salvar la vida
però no
utilitzar això
com
medicament
ja
està aprovat
com a eina
per pujar
i que hi ha gent
que sí que ho fa servir
i aleshores
tot això
avança
les situacions
de les que realment
quan tu ho necessitis
ja li treus
aquest instrument
que realment
després
et faria falta
de veritat
si tu el cos
l'adaptes a una cosa
i després
l'hi suprimeixes
és molt difícil
que després reaccioni
o sigui que
a vegades
ens anem més allà
del llindar
per exemple
jo per exemple
és una part
que el llibre
que em va cridar
molt l'atenció
que després
a la pel·lícula
és absolutament real
també
que l'Anatoly Bugref
diu que no vol
portar oxigen
perquè quan s'acaba
dona problemes
i realment
tot ve d'aquí
llavors clar
havent llegit
els dos llibres
et quedes
com una mica
deia el Ritchie
una versió sí
però l'altra no
doncs es pot comprendre
el rus
amb el seu plantejament
jo per la proximitat
que tinc
a la mentalitat russa
per família
ho comprenc perfectament
o sigui
és que són molt capquadrats
i no els hi trauràs d'allà
aleshores
tenint clar
que això dona problemes
l'òpio
i ho elimino
i una mica
el fet
de fer servir
la dexametasona
com comenta l'Òscar
per poder
assolir
fites
és a més
a més de l'oxigen
és que al capdavall
les expedicions aquestes
i en el cas concret
de l'Everest
tot dona a entendre
que ara s'ha convertit
en una oportunitat
de prestigi social
de dir
he baixat
a la fossa
de les Marianes
m'han anat
a la selva tropical
i he pujat a l'Everest
i això ho posa
a la tarda de presentació
i això implica
pujar a tota costa
a tota costa
vol dir que si tu tens diners
per aconseguir-ho
millor
si amb la dexametasona
et facilita la possibilitat
millor
si utilitzes oxigen
millor
i fins i tot
amb la desgraciada mort
de tants xerpes
a la gelera del Combo
fa un any
es va tapar
ja
la darrera polèmica
que era
de posar
graons
al costat
del pas Hillary
per facilitar
i desembussar
les esperes
de dues i tres hores
que s'estan produint
amb tanta afluència
de gent
el dia concret
de cim
a l'Everest
vull dir
clar
evidentment
això
estem parlant
d'un altre concepte
d'un altre concepte
és diners
és possibilitats
per qui s'ho pot permetre
fins i tot
la gent que potser
intenta pujar
a l'Everest
sense oxigen
no pot
donar
els embussos
i una persona
sense oxigen
no pot estar aturada
esperant
i per tant
aquí la polèmica
és qui s'apodera
de la muntanya
qui té dret
a que vinguin
turistes
i paguin una fortuna
Nepal
és un dels països
més pobres del món
tolera això
perquè és una entrada
d'ingressos important
vull dir
no hi ha res blanc i negre
tot és gris
i per tant
hem d'entendre
moltes circumstàncies
per parlar
sobretot
d'aquest concepte
de l'Everest
l'Everest
és realment
un cas
molt paradigmàtic
alguna consideració més
Òscar
jo crec que
a l'estudi
de Tarragona Ràdio
al Pont de Mom
acabarem de comentar-ho
perquè això ho escoltarem
els oients
dixous
avui hem pogut veure
la pel·lícula
acabarem de fer alguna
reflexió
bueno
jo realment
doncs
és un film
que és impactant
que introdueix
l'espectador
totalment
dins del drama
que es viu
i reprodueix
molt bé
les sensacions
que
moltes
de les sensacions
que es poden viure
a la muntanya
bueno
totes són
són comentaris
positius
pocs
pocs
o sigui
no veig comentaris
més aviat
que baixin del llindar
o sigui
que el llistó
està molt alt
i penso que
ha valgut molt la pena
i que el Pont de Mom
estigués aquí
perquè tenim tema
bueno
l'Everest
sempre és un tema
candent
sempre podrem
parlar
però bueno
podem parlar molt
de totes les muntanyes
no també
de fet
hem de fer un programa
el Pont de Maoma
algun dia
que això
tenim pendent
de fer dues temporades
en el programa
el Pont de Maoma
ho farem
no?
i tant
i tant
això seria
un bon objectiu
plantejar-nos
reptes
d'aquests
una mica
diferents
i que
acostin
els muntanyencs
a la muntanya
que n'hi ha molts
i de bons
sí
res
doncs escolta
recomanar a tothom
que vegi aquesta pel·lícula
perquè els portarà
al món aquest
de l'alpinisme
d'alçada
i bueno
si venen aquí
les Gavarres
es tractaran bé
perquè ens han tractat molt bé
la sala on hem estat
era impressionant
i escolta
és una pel·lícula
que impacta
segons ens comentàvem
també està la versió en 3D
que es veu que ja és l'hòstia això
suposo que l'helicòpter
en 3D
deu ser
ha de venir-la a veure
en 3D
l'helicòpter
m'ha encantat
sincera
i bé
només un altre cop
agrair
el bé que ens han acollit
aquí
al Cine de les Gavarres
i recomanar a tothom
que vingui a veure
aquesta pel·lícula
Ricard
doncs
acomiad'm la connexió
i
parlem ja dels estudis
i recomanem aquests dos llibres
dos
el de Cracauber
no?
el de
John Cracauber
que en castellà
és
com era?
mal d'altura
que en anglès
és
intuciner
que és un nom
a mi m'encanta
aquest
estava en català
en el
ara no surt el nom
en l'aire leve
era la traducció
de l'anglès
sí
sí
és realment
aire fi
i el llibre
d'Anatoli Bucré
és Everest 1996
els dos
les dues edicions
que conec
tant d'un com d'altre
doncs les conec
de Terriol
i Desnivel
i crec que
encara es poden trobar
sobretot
mal d'altura
s'ha convertit
en un clàssic
per tant
segurament és fàcil
un bestseller
va ser
sí
me semblant
que hem de parlar
molt d'Ariol Rodríguez
anem a veure-lo un dia a Madrid
i que ens deixin
alguns llibres
per poder
sortir entre els ullens
del pont de Maoma
i podríem fer una mena
d'història amb ell
Josep Maria
ens veiem als estudis
vinga
ens veiem
que hem de parlar molt
largo i tendido
això mateix
Ricard
gràcies
bueno
gràcies a tots
i ara seguirem parlant
des de l'estudi
Jordi
que vagi bé
molt bé
gràcies
Òscar
ens veiem per allà
per la ràdio
una ballada memorable
hem fet el cim de l'Everès
avui
hem fet virtualment
des d'aquí
dintre aquesta sala
del cim de les cavarres
per ser aquí hi ha un senyor
que ens està filmant
que és el Boris
que ell no ha parlat
però ara li posem el micròfon
que tanqui la connexió
i ho sembla?
el Boris?
digues
només un apunt
que estem tot aquí
portem un rato
parlant del drama
drama
drama
aquesta pel·lícula
jo em vull quedar
amb la felicitat
dels muntanyers
quan arriben al cim de l'Everès
em vull quedar amb això
ho han expressat molt bé
en aquell moment que arriben
el moment d'eufòria
sí que després
va acabar fent un drama
però quedem-se
amb el moment de felicitat
d'eufòria
a l'arriba al cim
això és el més bonic
de la pel·li
amb la història
humana en positiu
Boris
la pel·lícula que t'ha semblat
t'ha agradat o no?
sí
digues adeu
escoltem
tornem la connexió
a l'estudi central
tornem la connexió
a l'estudi central
molt bé
gràcies Boris
i també gràcies
al xorepa Eduard
príncep
el gerent d'aquí
d'acord de les Gavarres
quan s'han obert les portes
avui per poder veure
aquesta pel·lícula
Everest
la poder veure aquí
en 3D
i també doncs
normal
en versió normal
que hem vist nosaltres
i es va estar ara
fa pocs dies
el 18 de setembre
per tant
encara sou a temps
de poder veure
doncs això
el lloc més perillós
de la Terra
que viu aquí
amb aquesta imatge imponent
que veiem aquí al costat
companys
fins aviat
que vagi bé
s'ha vingut tot de records
ara
hem d'escoltar
amb l'enregistrament
d'aquest dilluns
des de l'Oscina de les Gavarres
quan van veure
aquesta pel·lícula
tot de records
i els soñents
que hi vagin a veure
Josep Maria
veuran
tot un atrezzo diferent
que no hi era
el dilluns
sí
l'Oscar
ha tingut l'amabilitat
de portar
el mono
amb el que
ha fet
el GUN 8000
una tenda de campanya
algú de material
perquè la gent
abans d'entrar a la sala
realment vegi
l'equip
que porta
un alpinista
que puja
a aquestes alçades
és curiós
és bonic
hi ha sigut
una idea
de l'Oscar
i del Jordi Mena
que crec
que és
molt bona iniciativa
si veureu
la imatge
és el perfil
de Facebook
i de Twitter
del Panamama
ja la imatge
d'aquesta
tenda Iglu
i el mono
maniquí
amb el mono posat
i botes millet
sí
les botes
es veu
una miqueta
real
l'equip
que s'ha de portar
que estaves
Ricard
s'acabent de repassar
tot el que hi ha
al voltant de l'Everes
aquests dies
aquest debat
el que comentàvem
amb el Josep Maria
hi ha
un anunci
de propòsits
del govern
del Nepal
donada
la mala imatge
que s'està
que està envoltant
l'Everes
i tot plegat
per limitar
l'accés
a la muntanya
aleshores
hi ha
un cronista
de l'Everes
a l'Alnard Net
hem anat a buscar
el seu bloc
que ha fet
tot un post
desenvolupant
aquesta notícia
i bàsicament
només per ser breus
avancem
que el govern
del Nepal
ha proposat
tres
requeriments
per poder
pujar
a l'Everest
i poder
tenir accés
a un permís
un
és que els escaladors
haurien d'estar
entre 18 i 75 anys
d'edat
dos
que els permisos
només podrien ser
otorgats
als que puguin
provar
que han escalat
si més no
una muntanya
de més de 6.500 metres
i tres
que les persones
discapacitades
o amb deficiències
visuals
necessiten anar
acompanyats
d'algú altre
i evidentment
que siguin capaços
de progressar
per ells mateixos
aquestes
han estat
les tres
limitacions
que si més no
el govern
ha proposat
que no
que no ha tirat
endavant
l'Alnard Net
també recorda
que
el govern
del Nepal
ja ha intentat
altres vegades
generar
unes limitacions
però clar
també s'ha tenint
en compte
que té
la competència
a l'altra banda
de la frontera
que és la banda
del Tibet
gestionada
pel govern
xinès
que ja
quan per exemple
el Nepal
va pujar
molt les taxes
per limitar
l'accés
a la muntanya
cosa que va provocar
que només
pugés gent
normalment
sense idea
de muntanya
perquè eren els únics
que podien pagar
perquè normalment
els muntanyencs
pobrets
som uns morts
de gana
que no tenim
gaire
disponibilitat
monetària
Xina
automàticament
va respondre
baixant
el preu
dels permisos
i clar
tothom es va volcar
per la vessant xinesa
per tant
ja veurem
pot ser raonable
per algunes coses
el tema
dels 6.500 metres
sembla raonable
perquè
evidentment
necessitem
o sigui
veure
i això es veu a la pel·lícula
gent que estigui aprenent
i això l'Òscar
fa molts anys
ja m'ho ha dit
també un dia
que havia tornat
he vist gent
aprenent a posar-se
els grampons
al canvà
a l'Ebrex
per començar a pujar
això és intolerable
això és que no pot ser
no pot ser
si més no
dir que has pujat
en un cim
de més de 6.500 metres
implica que ja
comences a tenir
una noció
no la garantia
però una noció
de què saps
per on te fiques
sí
també seria bo
crec jo
que es plantegin
d'una vegada per totes
deixar descansar la muntanya
crec que seria important
jo sé que
has guanyat la vida amb això
però crec que l'Ebrex
necessita unes vacances
doncs
farem nosaltres vacances
però durant 15 dies
tornem aquí 15 dies
amb el pont de Maoma
per cert
ens han fet un retuit
des d'Escòcia
des de Fort Williams
molt bé
doncs escolta
el pròxim dia
farem una miqueta
un resument
de tota aquesta sortida
i aconsellarem
donarem consells
i la gent que estigui interessada
i en fi
podem fer una miqueta
de xerrada
sobre
la West Highland
Guai
des de Maria Bonacci
gràcies
gràcies a tu
Ricard Fernández
gràcies també
i gràcies
i gràcies als ollents
per estar al redent
i molts records
als companys
que ens senten des de casa
el Jordi i l'Òscar
Jordi Mena
i Òscar Cadillac
i també el Lluís Comas
avui a la part tècnica
com sempre en aquest programa
número ja
edito comencem en 40
40 en portem
40, 44
42 programes
i hem de fer un llibre
al 50 hem de fer les bodes d'or
hem de fer un llibre
i editar-ho amb DVD
a veure si podem aconseguir-ho
doncs aquest propòsit
teniu-lo en compte
que segurament el tirarem endavant
gràcies
fins la propera
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
gefaç
o
Fins demà!