Comença Tarragona Història, una secció de Tarragona Ràdio
amb el suport del Museu d'Història i l'Àrea de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona.
Doncs avui al Tarragona Història descobrirem personatges com Robert d'Aguiló.
Parlem d'una època cronològicament situada entre cavalles del segle XI i començament del segle XII.
Ens entenem també aquí a Tarragona, la ciutat i tot l'entorn.
Parlem de la influència d'aquests personatges i també d'una ciutat pràcticament herma,
on no hi havia pràcticament interès per ningú per tenir-hi la presència
i a més a més envoltada en llocs conquerits pels musulmans.
Ara en parlem avui en conversa amb diàleg al Tarragona Història, com sempre,
en col·laboració amb el Museu d'Història i l'Àrea de Patrimoni de l'Ajuntament
i avui precisament el diàleg entre el director del Museu d'Història, Lluís Valar,
i l'arqueòleg municipal Joan Manxon.
Doncs avui al Tarragona Història, com us deia, en parlem de la mal anomenada reconquesta.
Ho fem en conversa avui en un diàleg entre l'arqueòleg municipal Joan Manxon.
Joan, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
I el director del Museu d'Història, Lluís Valar. Lluís, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Bé, d'entrada hem de situar els oients, ja ho fèiem més o menys a finals del segle XI,
a començaments del XII, i ja diem d'entrada això, aquest concepte, eh?
Mal anomenada reconquesta.
Per què, Joan, mal anomenada reconquesta?
Això és un tema que ens agrada molt per als historiadors,
que és el que en diem la historiografia, no fer història de la història.
Si agafem els llibres de text, encara es parla de la reconquesta o la reconquista,
que si mirem el significat d'aquesta paraula,
reconquerir una cosa és conquerir-la per recuperar l'estàtu quo anterior.
Jo t'epispo tu un tros del terreno de casa teva, per la força,
i tu el reconquereixes per tornar-te-la a quedar a tu.
Si ens fixem com era la península ibèrica abans de l'arribada dels musulmans,
el 711, havia un regne visigot en descomposició,
que quan s'acaba aquest procés de conquesta o d'expulsió
del poder musulmà de la península ibèrica,
i fixeu-vos que dic el poder i no els musulmans, que continuen més temps,
l'estàtu quo polític que es crea és molt diferent el dels regnes visigots.
El que hi ha són una sèrie de regnes,
hi ha Portugal, la corona de Castella, la corona d'Aragó,
que res tenen a veure amb el regne visigot.
Segona Guerra Mundial, els alemanys entren a França,
conquereixen Porta-França,
després la lliberació que en deien ells,
o també podien prendre com a reconquesta,
es torna a recuperar l'estàtu quo original,
que és l'estat francès, amb unes modificacions de frontera,
especialment a la zona en frontera amb Alemanya,
però torna a recuperar-se aquest estat.
Aquest és un aspecte, diguem-ne, des d'aquest punt de vista.
Hi ha una altra cosa, sí que és veritat
que els regnes del nord de la península,
bàsicament els regnes asturians,
com se declaren hereus de la monarquia visigoda,
ells parlen de reconquesta,
un tema polític que volen continuar
mantenint aquesta monarquia visigoda des dels regnes astúries.
En canvi, els regnes, com el que després seria Aragó,
després del que el seria Catalunya,
o inclús la zona basca,
que és el que es coneix com la marca hispànica,
ells no es consideren hispans,
sinó que es consideren francs.
Després es va evolucionant cap al naixement
d'aquests regnes pirinaics,
que serien d'ells el contacte de Barcelona,
i precisament quan parlen d'anar a atacar els musulmans,
diuen que van atacar a Hispània.
En canvi, els asturians, ells són Hispània
i estan, diguem-ne, al mateix costat de la frontera.
És un tema una mica complex.
També el tema de reconquesta ha estat molt utilitzat
per determinada historiografia,
biografia, bàsicament d'arrel franquista,
que amb qual cosa s'ha distorsionat bastant el significat.
No s'ha utilitzat aquest nom
per donar-li després una justificació històrica
amb una sèrie de processos d'unitat
que no és tan unitat com alguns volen dir.
Com l'hi hauríem de dir, Monser Lluís?
Com l'hi hauríem de dir llavors?
Tal com ha dit Joan abans,
la conquesta feudal,
en alguns casos es parla de repoblació del territori,
que també és un invent jurídic.
Es fan uns documents per justificar
l'expansió territorial dels comptes.
Dien, no, és que anem a repoblar
aquell territori que està absolutament buit.
Home, és difícil pensar que aquí a Tarragona,
per exemple, la zona que actualment està ocupant
a vora mar la indústria química,
allò estés buit,
aquelles són unes terres de conreu de primer ordre,
i tampoc és que cada dia estessin aquí amunt i avall
amb les espases,
sinó que segurament hi havia molts períodos de tranquil·litat
i allí algú o altre estaria conreant allò.
Per tant, més aviat s'ha de parlar d'això,
d'ocupació, de conquesta feudal,
d'expansió dels comptats,
sobretot del Comptat de Barcelona,
de coses d'aquest caire.
És una mica difícil, donar-li,
no, però són els que ens està dient Lluís.
El que està clar és que el món
funcionava o es va anar transformant
d'una manera de funcionar,
posant pel cas més o menys a l'any 1000
o al tombant de mil·lenni,
que llavors el que cristal·litza a la península ibèrica,
i bàsicament ja estava cristal·litzant-se a tota Europa,
és el que coneixem com el feudalisme.
És la mort del, digue-li,
del gran plantejament d'estats hereus del món romà.
Hi ha un altre funcionament,
una altra estructura,
que és el que ja en diem feudalisme,
que des del punt de vista polític
podem dir que desapareix al segle XV
amb el naixement dels nous estats moderns,
a partir de Maquiabel, podíem dir,
però des del punt de vista econòmic o social
hi ha llocs on arriba el segle XX.
Per exemple, el triomf de l'Unió Soviètica
davant dels sars és l'acabalament del feudalisme
en determinats llocs.
O en aquest moment hi ha estats en el món,
i ens estem referint, per exemple,
a determinats estats àrabs,
o d'òrbita àraba,
que és un plantejament totalment feudal.
O sigui, la cosa és complicadeta,
però potser que la centrem al territori
del camp de Tarragona o de la nostra ciutat,
que aquí potser ens podem aclarir una mica millor.
Sí, exacte, és el que hauríem de parlar.
A veure, aquí hi ha molt de temps
que el Comte de Barcelona no té cap interès
en recuperar Tarragona,
expansionar-se cap al sud,
però del Comte genèricament, diversos comptes,
perquè mentre ells tenen possibilitats
d'expandir-se cap al nord,
es preocupen molt poc de barallar-se
amb la gent que està ocupant el territori del sud,
i com a molt el que fan és pactar
unes magnífiques pàries,
uns impostos que paga el cap de Tortosa,
que li representen un ingrés en bord,
i això no s'acaba
i no comença a haver-hi interès
per pensar en Tarragona i en aquestes terres,
fins que es talla
les possibilitats d'expansió cap a la zona nord,
cap al que actualment és França.
Déu, Joan, què va dir això?
Exacte, per aquí va la cosa.
Amb això hem d'ajuntar una altra cosa.
A partir del segle IX,
bàsicament segle X,
que és quan podem dir que els comptats catalans
són primer de facto
i després jurídicament independents
dels regnes francs,
hi ha un procés d'expansió
d'aquests comptats cap al sud.
A poc a poc,
qui està liderant és Barcelona,
i arriba un moment
que el tombany de l'any 1000
això vol dir,
any menys, any menys,
una franja de 100 anys,
aquests límits del comptat de Barcelona
han superat el Penedès,
que fixeu-vos que és una zona àmplia,
plana, agrícola,
molt important,
entre altres coses,
gràcies al lloc d'Olerdola,
que està al costat de Vilafranca,
un punal,
que van tenir follons amb el mirgeri verd,
que és d'aquells senyors de frontera
que es van posar xulos,
arriben a la frontera,
arriben al Francolí,
i ens tornem a trobar el mateix,
una zona molt àmplia,
molt rica agrícolament,
però molt difícil de controlar,
i entre altres coses,
perquè tens tots els musulmans
que estan controlant les muntanyes de Prades.
s'estableix, diguem-ne,
una franja,
diguem-li, frontera,
a un espai coixí,
que en un cantó tindries el riu Gaià,
i a l'altra banda tindries muntanyes de Prades.
I al mig queda una bossa enorme de territori,
que és el que podem dir el camp de Tarragona,
amb una ciutat fantasmagòrica,
que és la ciutat de Tarragona.
I així es queda,
aquesta s'entrada més o menys estabilitzada políticament,
un cent i pico d'anys.
Què passa?
Que els uns no eren suficientment forts,
com per evitar que entressin els altres,
i els altres no eren suficientment forts,
com per fer una acció agressiva,
i conquerir això de manera correcta.
A l'any 1010,
hi ha un fet important,
que hi ha una expedició
dels senyors de la guerra,
dels comptats catalans i aragonesos,
que se'n van,
i dic senyors de la guerra per no dir cavallers,
però en canvi a la fi un cavaller
és un senyor de la guerra,
que se'n van fins a Còrdoba,
una campanya d'estiu,
sequegen, roben el que puguin,
i tornen aquí amb les butxaques plenes.
Això provoca dues coses.
Primer, la portada d'uns ingressos extraordinaris
cap aquí,
amb la qual cosa,
aquests senyors que han marxat
han tornat vius,
han tornat molts rius,
i després,
que tots els regnes,
per dir-ho de manera,
musulmans,
s'espanten
i comencen a pagar
el que deia abans el Lluís,
les pàries,
aquests impostos,
diguem-ne revolucionaris,
als comptats catalans.
I això vol dir
font d'ingressos.
Quan tens ingressos,
tens capacitat d'organitzar,
tens capacitat de crear ciutats,
tens capacitat de crear poblacions,
tens capacitat
de llogar més senyors de la guerra,
que contributi,
puguin anar cap a baix,
que necessitaran terres
per mantenir els seus cavalls,
necessitaran terres
per mantenir
tot el seu equipament,
que això genera
més capacitat
per continuar conquerint,
i és el punt d'inflexió,
que això no para
fins que s'acaba
en la conquesta de Morsia.
Parlem de mercenaris
en certa manera,
en certa mesura?
Sí, clar.
Els barons,
els senyors de la guerra,
són professionals
que cobren per això.
De fet,
el sistema feudal,
ara segurament,
si ens l'haguessin inventat ara,
li dirien de subrogació,
perquè és això,
un comte,
que és el senyor
que controla
un territori ampli,
ha de contractar d'altres,
que són els barons,
que li controlin,
o cavallers,
que li controlin
cadascuna
de les fortificacions
que té.
Què fan?
Doncs subscriuen
un contacte
d'infaudació,
que jo et dono
aquesta torre,
no sé quantes terres
perquè total,
i a canvi
m'has de tenir aquí,
quatre cavallers,
o no sé què i tal,
la nòmina de personal,
que ha de tenir allí
defensant la cosa aquella.
Aquesta és
l'essència del funcionament
del...
La privatització
dels serveis públics.
Sí, sí.
És una manera
diferent
en molts mateixos,
però és una manera
de privatitzar
els serveis públics.
Mira,
la justícia,
la defensa,
el cobrament
d'impostos,
amb un senyor
que
recorrerà els diners,
se'n quedarà una part,
i després et passarà tu.
Que tu t'en quedaràs una part
i després li passaràs
al teu rei.
És així.
Sí, sí.
I al poble,
mentrestant?
Què importa?
Vull al poble.
Al poble,
no patir.
Ja m'ho dic així,
vull dir,
el poble és una peça més
de l'engranatge,
que estan subjectes
a la terra,
que no poden marxar d'aquí,
que això és fill
del colonat romà,
quan s'acaben els esclaus,
hi ha un procés
en què
la gent
sigui homes lliures
per deutes
o per interessos
o pel que sigui,
o gent de la ciutat
o fugits,
queden inscrits a la terra
i treballen a compte
d'un tercer,
sigui per sou
o sigui després
per un percentatge
de collita,
cada vegada més gros
cobrant l'altre,
però no es poden
moure d'allà.
Exacte,
perquè hi hagi
senyors de la guerra,
algú ha de produir
excedents alimentaris
perquè els senyors
de la guerra
fan la guerra,
no treballen la terra.
quan de ferratge
necessites
per mantenir
el cavall
del senyor
de la guerra
i quan de
hort
necessites
per mantenir
una família.
Necessites
més extensió.
O sigui,
un senyor
de la guerra
amb el seu
cavaller
que no treballarà,
amb els soldats,
hi ha una sèrie
de gent
que no produeix,
que només es dedica
a la guerra,
que han de menjar.
Llavors,
necessites un sistema
que creï uns excedents
sigui de forma natural
amb un excedent
de producte
o de forma artificial
i ja que no hi ha
prou producte
et treuré el pa
de la teva boca
per menjar jo.
Hi ha noms
i cognoms
d'aquests senyors
de la guerra
o d'aquests
senyors feudals
d'aquí a l'altre
de Tarragona?
Sí, sí.
Eren uns quants?
Quants hi havia?
Robert de Guiló.
Sí,
Robert de Guiló.
Un altre mercenari.
Un senyor
que era normant
que estava al servei
i en aquest cas
del bisbe
de Barcelona
Oleguer
que és el que el rei
li confia
la tasca
d'ocupar Tarragona
i aquest era un senyor
que vivia de fer la guerra
i d'ocupar
els territoris
i de això
i aquest l'envien aquí
i queda't a Tarragona
i ell fa
compleix perfectament
les condicions
del deixó.
És un personatge
interessant
perquè
estava al servei
del rei
d'Aragó
amb el rei
al fons
participa
en conquestes
importants
del sud
de l'Aragó
i suposo
que es crearia
una fama
important
de bon cavaller
és a dir
un senyor
de la guerra
que no li importava
tallar caps
i aquest senyor
pues
arriba a un acord
amb el bisbe
oleguer
amb el comte
de Barcelona
li ofereixen
el que podíem dir
a l'oro
i el moro
amb perdó
de l'expressió
dius
escolta
te donem
tot el bas territori
del camp de Tarragona
a canvi
de
et sent príncep
i has de posar
amb òrbitre
i amb explotació
i tot això
que tens
els musulmans
es hi haurà
a quatre passes
estem parlant
de l'any 1119
estem parlant
del 1129
poc abans
havien hagut
els atacs
dels almoràbits
el tombant de Mileni
que havien devastat
i havien frenat
molt això
pensant que és una època
que no hi havia molta gent
que hi havia
pors
que aquí hi havia
segurament un poblament
anterior
així que no seria fàcil
entrar aquí
posar amb això
amb explotació
carregar-te els que vien
o esclavitzar-los
o fer-los fora
per quedar-se
amb les seves terres
que la gent se resisteix
i el Robert Aguiloski
comença a fer
aquesta fenya bruta
què passa que
quan comença a fer nosa
és allò de les pel·lícules
l'envien
les forces especials
a fer
la fenya bruta
i quan
fa nosa
se'l treuen
del mig
com se'l treuen
del mig?
amb ell no directament
sinó
hi ha un procés
bastant interessant
i complicat
amb la seva vida
i els seus fills
per anar-los
arracunant
amb el repartiment
i això
acaba amb un assassinat
el dia de la missa del gall
que un dels seus fills
mata el bisbe
això llavors
provoca
que els facin
fora de la ciutat
i el bisbe
i el comte
es queden
amb les seves possessions
una mica de pel·lícula
però ja veiem
que les intrigues
de Palau
són complicadetes
el que passa
és que aquí també
hem de veure
una altra cosa
tens tot el procés
de conquesta
d'expansió
feudal
expansió territorial
però darrere
també hi ha
una motivació política
que potser
és el gran
objectiu
d'això
conquerir
terra o menys terra
escolta'm
hi ha altres terres
que potser
haguessin sigut
més fàcil
conquerir
però a Tarragona
hi havia una motivació política
que és la següent
quan entren els musulmans
a la península
evèrica
al segle VIII
no sabem
clarament
si és el moment
de la conquesta
o després
en uns períodes
bastant complicats
desapareix
la seu episcopal
de Tarragona
i a la història
no sabem
si és història
o llegenda
que el bisbe
Pròsper
se'n va amb
les reliquis
de Sant Fructuós
la seu
queda vacant
o desapareix
perquè per exemple
la Tortosa
va continuar
hi ha aquest fet
i llavors
els comptats
catalans
o que després
seran els comptats
catalans
passen
a formar part
de l'òrbita
del bisbat
de Narbona
si agafem
un procés
de formació
nacional
o de formació
d'aquests comptats
com li vulguem dir
jo penso
que és més aviat
formació
de comptats
perquè
la consciència
de nació
és una cosa
molt posterior
ells necessiten
políticament
per ser
reconeguts
com a
comptats
independents
de França
o del regne
carolingi
necessiten
una independència
religiosa
això com se soluciona
recuperant
una seu
metropolitana
com era
la de Tàrraco
restaures
la seu
episcopal
llavors
tots els bisbats
que han anat
creixent
al redor
d'aquests
comptats
depenen
de Tàrraco
i ja no depenen
de Narbona
amb la qual cosa
els llaços
es van trencant
definitivament
amb el regne
carolingi
tot té una
explicació
política
llavors
s'ha de pensar
també
que
tampoc
hi ha
exactament
una motivació
de guerra
de religions
exacte
no
és tan així
sinó
combatre
contra
un territori
que m'interessa
a mi
per coses
com aquestes
no és tan
implantar
la religió
catòlica
en contra
dels musulmans
i això
sinó
escoltar
allí
hi havia
un bisbat
jo he de dependre
d'aquell
i em deixo
de Narbona
i vaig cap allà
i els motius
són aquests
la cristianització
d'allò
és una cosa
molt posterior
segle XV
que és quan ja
sí que es fa
aquest discurs
fonamentalista
i unificador
del
d'això
però en aquest moment
no
no
no hi ha
un d'allò
evidentment
quan ve
el bisbe
el comte
de Barcelona
i això
sí que intenten
l'intent de recuperació
de l'església
de Tarragona
és amb tot allò
que hi havia
en algun lloc
hi havia d'haver
una església
consagrada
a Sant Fructuós
bé
doncs ho busquen
troben allà
a l'amfiteatre
i en fan una
a sobre
de les restes
de la que hi havia
sabem
que aquí
es venerava
a Santa Tegla
i això
bueno
doncs busquen
del Sant Oral
una santa
que casi d'allò
i fan la patrona
i s'ho inventen
la Santa Tegla
i una mica
hi ha una càrrega ideològica
sí que és veritat
que al principi
no hi ha
aquesta càrrega
religiosa
tot això es complica
a partir del segle XI
però no és per un tema de fe
sinó
és el moment també
del naixement
de les creuades
la conquesta de Tarragona
el papa de Roma
l'investeix
com a creuada
perquè
són beneficis fiscals
i l'objectiu final
de la conquesta
dels llocs sagrats
o dels llocs sants
de Terra Santa
no és recuperar
això per la fe
és el control
de la ruta
de la seda
i és el control
de les rutes
dels negocis
després ho anem vestint
però no oblidem
que sempre
darrere de tot això
hi ha
hi ha una càrrega econòmica
i aquí també
i veus per exemple
que al segle XI
hi ha un
és curiós
que de quan en quan
des de Montserrat
sempre hi ha
hi ha sorolls
l'abat al carrer
va muntar
un sagramental
als anys 60
ara hi ha
una monja
que és
una ex monja
una monja
en comissió
de serveis
que es vol presentar
presidenta
de la Generalitat
doncs al segle XI
el bisbe
cessari de Montserrat
perdó
l'abat cessari
de Montserrat
d'un dels monestirs
de l'entorn de Montserrat
es va eregir
bisbe de Tarragona
també en un moment
políticament complicat
de relacions
entre l'església
el que després seria
l'església catalana
i l'església
que vol ser
successora
dels visigots
que és l'església
del nord
de la península ibèrica
l'església galaica
o l'església
asturiana
que
carigeixen
amb aquest senyor
això no va cap puesto
al cap d'uns anys
el bisbe
Thor de Vic
aquest és més valent
i se'n va a Roma
i aconsegueix
del papa de Roma
que també
en aquella època
el papa de Roma
no tenia la força
que té ara
és una època complicada
s'estava cristal·litzant
estava
formant-se
el seu paper
com a representant
de l'església
li atorga
el títol
de bisbe de Tarragona
però clar
quan arriben
als territoris
de Narbona
que no li interessava
que Tarragona
fos recuperada
aquest senyor
va tenir
un accident
que li van tallar
els manguitos
del cotxe
i es va fotre
perquè no hi havia
líquid de frenos
o sigui
el van matar
per què?
per una qüestió religiosa
no
per una qüestió política
clar
però això serveix
que a finals del segle XI
sí que hi ha
un berenguer de Tolosa
que era aparent
del comte Ramon Berenguer
amb ell
que ja li atorga
a Tarragona
inclús hi ha documents
que parlen
que has de construir
la teva catedral
on havia la catedral antiga
o sigui
hi ha aquest afany
de recuperar els espais
si restaures
eclesiàsticament
has de recuperar
com deia el bis
els llocs
de fe antics
això no acaba de quallar
i és
el bisbe
berenguer de Vic
berenguer
des de Lluçà
o de Lluçanès
que és una
micro part
de la comarca
de l'actual Osona
que recorda
aquests drets
del bisbe
que el van matar
i aconsegueix
el 1091
recuperar
la seu
episcopal
però aquest senyor
no va baixar mai
a Tarragona
eh
es va quedar allà
segurament aquí
hi haurien uns canonges
i hauria
es comença a moure
es comença a organitzar
la ciutat
però estem a finals
del segle XI
després hi ha els atacs
dels almoràbits
que això serien
doncs una miqueta
el plantejament
que tindríem ara
doncs estat islàmic
o lliçat islàmic
són els sectors
més integristes
més de línia dura
d'aplicació
de la xària
d'aplicació
de la religió
i entren
per què?
entren per posar ordre
a la disbauxa
dels regnes
musulmans
d'aquí
que eren
molt relaxats
diguem
des del punt de vista
de l'integrisme
dels almoràbits
i tornar a intentar recuperar
una unitat política
com ara
pot estar fent
l'estat islàmic
de tots aquests regnes
i per l'altra banda
tens els integristes
que estan començant
a muntar creuades
aquí no s'hi hauré ningú
sí, sí
i la població
n'ha patit
no?
per clar
per això està la població
però hi ha documents
molt divertits
que veus
que hi ha
veritables emboscades
a la zona
de la conca
de Barberà
amb aquestes invencions
que veus
que hi ha
el noble de torn
que el paren
a la mig d'un bosc
i els decapiten a tots
i envien el cap
al castell
i aquestes accions
ostres
estan tan exagrables
perquè allò era
el més normal
i ho veus
clar
això paralitza
el tema
fins ja
a començaments
del segle XII
quan hi ha
un altre personatge
que aquest
és
el bisbe
oleguer
de Barcelona
qui ja es veu
molt més clara
la implicació
del comte
que li dóna
a la ciutat
és el que arriba
amb el comte
a un acord
amb aquest senyor
de la guerra
que és
abans ho hem dit
en Robert de Guiló
i la cosa
ja comença
a moure's
de forma seriosa
fins que
el 1137
hi ha el bisbe
Bernat Tord
que aquest
és el
que el cristalitza
perquè
Oleguer no va arribar
a venir mai
a Tarragona
nominalment
era el bisbe
de Tarragona
però
s'estava a Barcelona
que s'està millor
que no pas aquí
que deuria estar
el Robert de Guiló
tallant caps
el bisbe
arriba aquí
mandant plaza
que dirien
i a més
és un moment important
que és
quan se conquereix
Tortosa
se conquereix
Lleida
i el 1153
o el 54
cau Ciurana
que havia quedat
com una illa
entremig
de
de terres
del comte
de Barcelona
per les dificultats
d'ocupar
la plaça aquella
estar alli dalt
encimballat
en aquell lloc
i el que van fer
és el que es fa
aquests casos
l'envolten
van gongarint tot
i tu et quedes aquí al mig
i ja cauràs
vas estranyent
vas estranyent
fins que al final
vas tallant
subministraments
recursos
i això
fins que
amb tot aquest precés
veus que hi ha una ciutat
en ruïnes
que és Tarragona
que comença
a
escolta
quan arribes
en un
en un lloc
abandonat
molt de temps
se m'hi ha abandonat
comences a posar ordre
comences a arreglar
les fortificacions
comences a
recuperar els espais
comences
que això no hi ha molts diners
i en el territori
comencen a haver donacions
amb aquests senyors
de la guerra
que fa el comte
que fa en Robert de Guiló
que fa l'arcabisbe
jo et dono
aquestes terres
a canvi
que em construeixis
un castell
i m'ho repoblis
i m'ho posis
en marxa
és a dir
que facis un molí
que facis una farga
que cobris els teus impostos
poses les terres
amb explotació
tu te'n portes
una part
d'això
jo m'emporto
una altra part
i dels altres beneficis
te'ls deixo lliures
d'impostos
això provoca
que vingui gent
que se'ls facin
cartes de poblament
que seria
escolti'm
en aquest poble
vindreu tota aquesta gent
i durant aquests temps
no pagareu
l'impost de matriculació
l'impost de l'IBI
no pagareu els deumes
no pagareu les primícies
o el que sigui
cara a Santa Poblament
i aquest és el procés
que es va veient
que es va agafant velocitat
sempre queda la pregunta
i els que vien aquí
què?
no
no hi havia ningú
perquè si hi ha algú
llavors demostra
és que tenen drets
i com els ha subrogat a tots
no hi són
i els pobles
que entenem ara
els pobles
no sé
del camp de Tarragona
sí
què eren?
eren com Tarragona capital?
era un mar robat?
o hi havia certa vida?
no, hi ha de tot
a veure
és que aquí a la vora
tens un munt
de pobles
que el nom
és d'origen àrab
podem oblidar
que tenim
la pobla
de Mafumet
Mafumet
és la forma
el català antic
de dir
Mahoma
Mohamed
sí, Mohamed
exacte
el Morell
per tant
el Morell
sí, sí
el Tafulla
possiblement
sigui un topònim
d'arrel
islàmica
molts d'aquests pobles
diguem-ne
de la franja
del Gaià
cap a la
cap a l'esquerra
inclús una part
entre Gaià i Franculi
el que veus
és que els documents
diuen que
li donen
el lloc
a Fulanito
perquè faci
un castell
o una torre
una fortificació
i a partir
d'aquí
neix el poble
i posteriorment
ja veus
que hi ha cartes
per crear
pobles
directament
i en temps
de molt divertits
com el Salva
del Camp
com Reus
com el Cuber
que inclús
tenen una estructura
quadriculada
que t'està dient
que tenen
una planificació
t'arribaria allà
un topògraf
marcaria el parcel·lari
i repartirien
o sigui
això et demostra
que hi ha un poder
polític
però important
per fer aquesta operació
altres
és el reciclatge
d'un poblament
anterior
en el qual
al costat
sí fa
el Faudal
Falset
Cornudella
Ciurana
l'Aleixà
les Borges
del Camp
tots aquests
són pobles
que neixen aquí
inclús alguns
d'ells
es traslladen
que estan primer
en un lloc
més alt
més incomunicat
o més problemàtic
per viure
i al final
baixen el pla
és el cas
per exemple
de Borges
del Camp
hi ha una riquesa
bastant interessant
Montblanc
passa de dues aigües
que és l'aigua
Barrets
del riu
Anguera
amb el Francolí
i amb en Pere
Baranguer
de Villa de Franca
els diuen
te'n vas a viure
en un lloc
que és el Montblanc
que és una muntanya
blanca
que és on està ara
hi ha moltes
casuístiques
d'això
però veus
que hi ha
aquesta organització
haurem de fer
un segon programa
parlant
de què passa
a partir d'aquest moment
d'aquest moment
en endavant
perquè a partir d'aquí
comença a estructurar tot
entrem ja
en una fase
certa estabilitat
jo diria que
més que estructurar tot
hi ha un nou ordre
hi ha un nou ordre
és l'arribada
del feudalisme
en aquestes èpoques
s'ha acabat
ja definitivament
el món antic
ara es funciona
d'una altra manera
amb una estructura
i un plantejament
que políticament
ens dura
fins que s'acaba
l'antic règim
hi ha coses
que encara ens duren
fins al segle XVIII
o hi ha coses
que han arribat
fins ara
perquè la configuració
actual
dels pobles i viles
del camp de Tarragona
conca i priorat
és això
si potser
és quan
comencem
a néixer
com a identitat pròpia
és quan se deixa
de parlar
segurament
de forma definitiva
llengües
o restos
de llengües indígenes
en molts llocs
per exemple
el Pirineu
quan deixem de parlar
amb mossàrab
quan deixem de parlar
amb Barber
quan deixem
de parlar
amb hàrab
o comencem a deixar
i es parla
amb un llet
evolucionat
que amb el temps
li diré en català
quan se deixen
religions antigues
i s'implanta
la religió catòlica
quan
bueno
és el naixement
de la identitat actual
sí, sí
doncs en parlem
en un segon programa
em sembla?
d'acord
encantat
Joan Manxó
i Lluís Valar
gràcies per acompanyar-nos
un dia més
per posar llum
en aquest episodi
segle XI
final segle XI
començament segle XII
aquests cent anys
i per conèixer-te
figures com la de Roberta
i jo
que no he de parlar molt
però havíem de saber
qui era i qui vi al darrere
gràcies
molt bé
molt bé
molt bé
adeu bon dia
gràcies per acompanyar-te
gràcies per acompanyar-te
gràcies per acompanyar-te