Música
De retram del matí de Tarragona Ràdio, però primer dia de la setmana és dilluns i hem de parlar de lletres.
En aquest espai que fem a l'àrea de lletres de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Cavallé, tècnic de cultura, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estàs?
Bé, bé, bé.
Esbantat, sí?
Sí.
Fa fred el carrer?
Fa fresqueta, sí, fa fresqueta.
Sí, i això del tardor literari ara sí que enganxa, no?
Ara ja és ibé en literària gairebé sí.
Avui parlarem de lectures dramatitzades que se n'han programat dos per aquesta tardor literària.
Abans, però, deixeu-me fer un esment del que han estat les celebracions respecte a l'aniversari de la visita de l'Orca a Tarragona.
Se n'han fet un munt d'actes, els hem seguit en forma d'entrevista prèvia i posterior, i ara que ja s'han acabat, com ha anat tot plegat?
Molt bé. Jo crec que la valoració és altament positiva, i ho dic en aquest cas, ho puc dir amb més èmfasi, perquè la iniciativa no és municipal, sinó que l'Ajuntament s'hi va afegir.
La Casa de les Lletres en concret prestant-ti suport, acollint-ho, coordinant-ho, etcètera, però la iniciativa era una iniciativa personal i, per tant, privada de l'artista Josep Maria Rosselló.
Que va involucrar mil entitats.
Que va involucrar tothom, tothom no, però molta gent, d'àmbits diversos, del món de la literatura, però també del món de les arts, de la música, de l'espectacle, del teatre, etcètera.
I jo crec que ha estat un èxit més enllà d'allò que es podia esperar, probablement, i, clar, en consonància també amb la importància del poeta.
Encara que la seva visita a Tarragona va ser més o menys fugaç i amb pocs testimonis, perquè ell no va escriure cap text literari dedicat a Tarragona,
però, en canvi, sí que queda una entrevista i queden les notícies de la premsa, doncs ha tingut repercussió.
Ha tingut repercussió. I, malgrat, corregeixo, malgrat que ja s'han acabat tots els actes, en realitat hi ha un acte que encara es pot veure.
Dos. A veure, a veure, no digues, digues. A veure si coincidim.
No, a veure, queden les funcions del pròxim cap de setmana de l'Orca a la Sala Trono, que és un espectacle fet a partir dels textos de l'Orca,
textos tant de caràcter sagístic com són conferències i coses d'aquestes, textos poètics i textos dramàtics.
Ells en diuen un cosit. És una explosió verbal, jo diria, verbal i visual, al voltant de tota l'obra poètica, dramàtica i sagística de Federico García Lorca.
Una hora, una hora justa, concentrada, en què un es pot fer una idea molt interessant i molt intensa del que és l'obra d'aquest poeta
i que, a la vegada, està fet amb gràcia, sense caure en la lectura de textos o en la recitació de textos,
que és el que moltes vegades es fa, no?
I que està ben fet, però en aquest cas, doncs, hi ha una mica més que això.
Molt bé. Aquesta és una de les activitats que encara queda. Recordeu a la Sala Trono, l'Orca darreres funcions aquest cap de setmana, divendres,
i sabte, diumenge. I a la Tabacalera, encara tenim, no?, exposició.
Sí, sí, sí, l'exposició encara, sí, clar, les exposicions encara d'un, concretament aquesta de la Tabacalera.
Sí, molt bé.
Molt bé.
L'exposició de la Tabacalera, és a dir, de l'arxiu i la Biblioteca Maroteca,
que serveixen no només per parlar de l'Orca, sinó de Tarragona en aquell moment.
És a dir, és una exposició, podríem dir, l'exposició que resumeix més el motiu d'aquestes celebracions que s'han anat fent,
perquè explica, amb documents, amb publicacions, quin va ser el resultat d'aquella visita i què va donar de ser.
Doncs en farem balanç amb xifres un cop hagi passat la tercera literària tots els actes,
i suposo que hi haurà l'apartat especial dedicat també a aquestes activitats.
Molt bé.
Una proposta que sí que ens feu des de la Casa de les Lletres, amb un toque bastant personal, diria jo,
són aquestes lectures dramatitzades.
Sí.
Què són? Què és?
És una de les apostes que hem fet que intentem que es vagi consolidant a la ciutat de Tarragona.
Cada gènere, per dir-ho així, cada gènere literari requereix les seves eines, els seus instruments de difusió,
i ens va semblar que el teatre és un dels que té més dificultat de posar-se de manifest com a gènere literari,
evidentment com a espectacle, com a funció, com a representació, ja té altres manifestacions,
però com a gènere literari li costa, per moltes raons, i aleshores ens va semblar que era adequat potenciar-lo a través d'aquestes lectures dramatitzades,
que és una cosa que s'està fent en altres llocs, en el marc de festivals, en el marc de sales alternatives a Barcelona, etcètera, etcètera.
En definitiva es tracta de crear un punt intermedi entre el text i la representació.
Els textos teatrals tenen una dificultat i és que posar-los en escena és molt complicat, de vegades molt car, fins i tot,
però fins que no es posen en escena un no pot saber si allò funciona o no funciona.
I per tant, la lectura dramatitzada, atenció, no una lectura simple, sinó una lectura dramatitzada,
és una manera de veure la viabilitat escènica d'aquell text.
I en aquest sentit és un servei que fem els autors perquè comproven que la seva obra funciona
i poden rectificar allò que vulguin abans d'una hipotètica posada en escena
i a la vegada facilitem que aquests textos puguin arribar a la gent que ha de muntar-los, si els vol muntar.
Això és una cosa que vam començar a la tardor passada.
Des d'aquell moment hem fet cada cicle dues lectures, dues a la tardor passada, dues a la primera era passada i dues ara.
Amb quin criteri se seleccionen els textos i els autors?
Artístic. A veure, hi ha unes bases que són fem textos d'autors vius no estrenats.
No estrenats els textos, els autors poden ser estrenats.
Aleshores, aquest és l'únic criteri i donem prioritat a autors de Tarragona i al seu entorn,
tot i que no estem tancats en el sentit que només fem autors d'aquests, sinó que anem obrint.
Concretament en aquest cicle d'ara, de la tardor literària, hi ha una autora d'aquí, que és la Lourdes Malgrat,
i un autor que no és d'aquí, que és el Molins, de Valencià.
És un autor valencià.
Molt bé, doncs mira, ja ens has avançat els dos textos, les dues lectures dramatitzades que tindrem.
La de la Manuel Molins amb la seva obra, Bluton Boden, serà el dijous, dia 10 de desembre.
Parlarem, podrem parlar amb el Manuel, sí?
Sí, sí, sí.
Vale, amb el Manuel. I de fet amb el Marc Xornet, que és qui...
Aquí és un tàndem entre text i després director, que dramatitza.
Exacte, sí, sí, sí. Són dos elements importants, imprescindibles.
Això serà començament de desembre, ja ens hi referirem.
Anem a parlar ara amb els protagonistes de la lectura dramatitzada d'aquesta setmana.
Serà dijous a les 8 al Teatre Magatzem, quan escoltarem Refugiats de l'Urdes Malgrat.
Lourdes, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estàs?
Bé, bé.
Bé, bé.
A punt, a punt.
A veure, a Lourdes, que a tu tenim clar la Lourdes a l'Enfermi i l'Entrevistes, no?
Com a una de les responsables de l'Escola de Lletres, també com a autora, finca d'aquí a casa nostra.
Però fent teatre, sí, Lourdes?
Sí.
Has escrit... És normal que escriguis teatre?
A veure, a mi el teatre sempre m'ha interessat i, de fet, vaig començar a aproximar-me al gènere fent traduccions literàries de textos teatrals de quan traduïa el Premi Born del castellà al català.
I aquella va ser una gran experiència perquè la traducció literària fa que aprofundeixis molt també en el gènere, en la manera de fer, en totes les estratègies que s'utilitzen a l'hora de construir un text dramàtic.
I a partir d'aquí, doncs bé, el meu interès va créixer, hi havia escrit alguna peça breu, vaig col·laborar en la producció aquella del mort, que eren monòlegs que es van representar al Fortuny, a Reus,
i bé, com a obra llarga, és la primera publicada i la primera que se'n fa una lectura dramatitzada.
Per tant, doncs, una gran experiència, molt contenta i una gran experiència, sí, sí.
De què va, Refugiats?
Ai, a veure.
Mira, s'ha emocionat tant la Lourdes que se n'ha penjat el telèfon.
Això els passa a vegades, eh, Joan? Cada cop menys, però quan passa encara és més escandalós.
Sí, perquè hi estem menys habituats.
I tal com s'ha penjat per aquest clic, jo diria que se li ha acabat la bateria a la Lourdes, eh?
O sigui, que fa molt mala pinta, això.
Sí, doncs haurem de suplir.
Explica'ns mentrestant, perquè a Lourdes, malgrat la coneixem bastant de mil entrevistes,
que, com dèiem, una dona molt vinculada a les lletres, tant des del punt de vista de donar-li suport com ella mateixa de crea.
Albert Mestres, el director, el qui escenificarà tot plegat.
Albert Mestres, precisament la setmana passada, vaig tenir el plaer de poder presentar un llibre d'ell.
Sí, sí, sí.
L'instant. I, per tant, tinc molt fresc la persona.
La cara et ve, no?
La cara i no només la cara.
És una persona increïble perquè és molt polivalent i molt totterreny.
Tot i que les diferents coses que fa, jo recordo que en un article que va sortir a la premsa,
penso que era un crític, penso que era el Jordi Llevina, deia que té l'habilitat que tot allò que toca ho converteix en or, deia.
No ho dic jo, ho deia el Jordi Llevina.
Doncs l'Albert Mestres és pedagog, diguem, és a dir, ell ensenya teatre, a l'Institut del Teatre.
És autor de poesia, de narrativa, de novel·la, de teatre, de saig.
És director escènic, és animador cultural de múltiples aventures, com ara, per exemple,
és el que condueix el cicle de lectures que es fa al Club de Lectura de la Biblioteca de Caldes de Malavella.
O, per exemple, és el responsable cada any que una sèrie de ciutats, entre elles Tarragona,
tinguem un cicle poètic que es diu Veus Paral·leles.
Vull dir que és una persona que toca moltes tecles, totes són molt discretes, diguem,
no hi ha grans muntatges, gran aparat a la majoria de coses que fa,
però, en canvi, totes són coses molt ben fetes, molt senzilles i molt convenients, diguem.
Quin llibre li vas presentar, Déu-sacen?
L'Instant és un llibre de petits textos narratius, per això es diu L'Instant,
perquè són breus pinzellades o breus ocasions que es presenten davant de l'actor.
Doncs ara contactarem també amb l'Albert Mestres, mentrestant hem recuperat l'entrevista,
vaja, la connexió, amb la Lourdes Malgràs. Lourdes, bon dia.
Hola, bon dia.
Que t'has emocionat molt?
S'ha tallat.
Sí, sí, m'he trobat parlant sola, hi ha hagut un moment, dic, ostres, no sé què ha passat aquí.
En fi, això, bueno, esperem que no torni a passar, a veure si tenim sort, Lourdes.
Estaves a punt a punt d'explicar-nos de què va Refugiats.
Sí, sí, sí, i ho he explicat en solitari, i ho torno a explicar, a veure si queda ben articulat.
No, veia que la paraula Refugiats l'utilitzo com un referent metafòric, d'acord?
Perquè quan sentim aquesta paraula, avui dia pensem en els refugiats d'una guerra, no?
Tots ho tenim molt present i veiem les imatges a la tele, no? Constantment.
Doncs sí, és voluntari utilitzar aquest referent com a metàfora, però no parlo dels refugiats d'una guerra.
Parlo d'un altre tipus de refugiats que, si desvetllo ara, doncs ja desvetllaria, diguem-ne, el misteri de l'obra.
Per tant, ho deixarem la incògnita, a veure si la gent s'animea a venir també a veure la lectura dramatitzada.
Hi ha personatges?
Hi ha molts personatges.
Molts? És molt plural?
Sí, la idea que jo vaig tenir va ser de fer una obra coral, el voler tractar el tema aquest de refugiats, en plural,
doncs vaig voler fer una obra coral, cosa que ha estat una de les dificultats, no?, a l'hora de muntar la lectura dramatitzada,
doncs perquè tenim un tope d'actors possibles a actuar, no?, a fer-la.
I aleshores, doncs bé, ha estat molt interessant, doncs, tot el treball de direcció i actoral,
d'anar canviant de personatge, d'anar agafant totes aquestes veus, no?, per tal de transmetre aquesta coralitat que dèiem.
Doncs mira, parlant de la posada en escena, contactant també amb l'Albert Mestres, que el tenim al telèfon.
Albert, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Escolta, com ha sigut això que fessis tu la direcció d'aquesta lectura dramatitzada, de l'Albert Mestres, malgrat?
Ui, ja ve de lluny, això.
Es coneixeu una mica, no?, pot ser?
Sí.
Sí, sí.
I, de fet, jo mateix li vaig editar l'obra, i, bueno, és una obra que és un repte amb molts sentits,
pel tipus de teatralitat, per les dimensions, per l'ambició literària, etcètera.
i a mi sempre, bueno, sempre m'havia vingut ganes, si no, de fer-ne un muntatge,
que el que acaba de dir la Lourdes, la quantitat de personatges en aquest moment ho fa molt difícil,
doncs almenys una lectura dramatitzada.
Què té d'especial o de diferent, també, la Lourdes escrivint teatre?
Perquè ara comentàvem que és un gènere en què no s'ha prodigat especialment.
No ho sé, continua sent la Lourdes malgrat o fent teatre és una altra història?
Què diries?
No ho sé, la Lourdes fent teatre no ho sé.
En aquesta obra, precisament, ja ho he subratllat, l'insòlit de la proposta,
pel que fa amb visió literària i de contingut i fins i tot escènica.
Un poc habitual, avui en dia.
Quins personatges, o quins actors, bàsicament, sortiran, apareixeran, faran la lectura dramatitzada?
Doncs mira, l'Elies Barberà, l'Aina Calpe, el Toni Guillamat i l'Eva Ortega.
No et puc dir quins personatges són perquè en fan bastants cada un.
Molt bé.
No sé què em podeu explicar més, és que a Lourdes m'ha tallat el rotllo, com que ja no m'ho pots explicar en què consisteix això dels refugiats.
Entenc, però, que és una obra que té un punt, o almenys jo m'he fet la pel·lícula,
que parla de sentiments, de vides interiors i de, clar que això seria molt tòpic, però de relacions humanes i personals.
Bé, les relacions humanes, diguem-ne, que són la construcció argumental que va desenvolupant el tema de fons.
Sí, sí, s'estableixen tot un seguit de relacions humanes, però més que relacions humanes també de contextos, de contextos de vida, de col·lectius, no?
Més aviat reflexiona sobre la col·lectivitat i com dins d'aquesta col·lectivitat l'Eser Humà se situa i viu, no?
Viu com parla la seva vida.
De tota manera, me'n permet, l'Urdes, sóc el Joan.
Ara farà més spoilers, l'Urdes, ara explicarà tota l'obra.
Encara que de les obres no està bé dir-ne la història perquè la gent l'ha de descobrir,
jo crec que sí que hi ha coses que es poden dir perquè formen part d'aquells elements suggerents
que fan que l'espectador hi tingui un interès a anar-hi i a sentir o llegir el text teatral, no?
Crec que, per començar, abans deies allò que no pensem en els refugiats,
en els refugiats de la guerra o en aquest tipus de refugiats que són, per desgràcia, tan habituals avui,
però sí que hi ha un element que jo crec que és molt important
i és el fet que l'obra ens pot fer descobrir aquell element de refugiat que cadascú tenim.
Jo també tirava per aquí, Joan.
Perquè tots ens refugiem d'alguna cosa.
i després jo crec que l'obra té un plantejament teatral, un plantejament escènic
que és molt atractiu, que és plantejar un espai, un espai com l'element central protagonista
i a partir d'aquest espai, que no direm quin és, però aquest espai hi passen molts personatges,
tal com s'ha dit, de manera que es converteix com una mena de reflex de la societat, del món,
de la manera com tenim els humans de relacionar-nos, de les angoixes o de les il·lusions que tenim tots plegats,
dels problemes que ens assetgen, etcètera, etcètera.
I jo crec que aquesta obra té això i que permet que cadascú la pugui interpretar,
llegir o interpretar no en el sentit teatral, sinó en el sentit de la lectura que en faci,
de maneres diferents perquè hi trobarà molts pisos, molts nivells de lectura.
Estaries d'acord, Lourdes?
Sí, sí, sí, perfectament.
Molt bé.
Espero no haver-te xafat res.
No, no, i ara, i ara.
Albert, tu has dirigit, ara ens ho comentava el Joan,
ens ha fet una mica, un breu currículum teu, eh?
Has dirigit molts espectacles.
Què té d'especial com a director fer-se càrrec d'una lectura dramatitzada?
Perquè entenc que llavors el text ha d'explotar, d'explosionar, no?
Perquè només tenim text.
Sí, bé, el que passa és que ja també n'he fet unes quantes lectures dramatitzades
i una precisament del Joan,
que després vam aconseguir que es convertia en espectacle,
que també tenia una mica la mateixa dificultat
d'haver-hi una gran quantitat de personatges.
Jo m'ho prenc com un repte,
igual com podria ser un muntatge,
sense, evidentment, la complexitat que comporta un muntatge noble.
va intentar fer visualitzar a través de l'uïda, diguéssim,
allò que podria ser visualitzat en tots els sentits,
per entendre'ns, doncs, és una mica el que es pretén.
I l'únic, potser, element escènic del text que preservem,
precisament, és aquest que deia el Joan,
d'un espai com el protagonista,
que també ho és en la lectura dramatitzada.
Ja per acabar, nois, i sense desvetllar res més,
quina sensació voleu o creieu que li ha de quedar a l'espectador
amb aquesta obra?
Home, jo penso que ha de ser una sensació complexa,
és una obra que no et pot deixar ni pessimista ni optimista,
sinó rumiant perquè has de ser pessimista
i perquè has de ser optimista, com si diguéssim.
Val. Lourdes?
Sí, bàsicament jo crec que és obrir interrogants.
Si l'espectador surt sense preguntes, doncs ja està bé.
Val. Ai, encara, era l'última,
has dit que era l'última? Doncs no, n'ha tingut una altra d'última.
Digue'ns, Lourdes, o fins i tot tu, Albert,
de tots els personatges que surten,
digueu-me'n un, que sigui, no sé,
que per cadascú de vosaltres sigui especial, curiós...
Bé, es pot dir això?
Lourdes? Ara, en silenci, ara ha passat la bola de palla
aquella de les pel·lícules dels westerns, ha passat ara.
És que és precisament una obra molt coral, ja ho han dit.
Per això, almenys algun d'exemple podríem dir.
Costa. A més a més, la situació que vivim ara mateix,
d'estar dues persones connectades amb dues persones que sou físicament aquí,
ja podria ser una obra de teatre, també, eh?
És una situació com a molt interessant.
No ho sé, no et sabria triar un dels personatges.
Tots tenen el seu encant, el seu punt de grandesa i el seu punt de misèria, no?
Aleshores, no en sabria triar un.
Faries que hi penso, amb quin me quedaria jo?
I, no ho sé, de moment tots m'agraden igual.
Albert, tens algun, tu?
Jo crec que hi ha personatges que són nuclears,
alguns d'altres que no ho són tant,
però, si tu diguessis aquest és el protagonista,
potser en un moment ho és,
però després l'adquireix el protagonista en un altre
i, sobretot, al final t'adones que no n'hi ha cap de sobrer, com si diguéssim,
que tots tenien el seu paper en aquesta història.
Bé, doncs amb més incògnites que no pas aclariments
i, sobretot, amb ganes d'anar-la a veure.
Així us proposem aquesta lectura dramatitzada.
Serà dijous a les vuit al Teatre El Magatzem,
lectura dramatitzada de l'obra teatral de Lourdes Malgrat,
de Refugiats, en direcció d'Albert Mestres.
Nois, moltes gràcies.
Ens veiem dijous al Magatzem.
Moltes gràcies.
A reveure.
A reveure.
Joan, què ens hem descuidat de dir?
Algun acte més per aquesta setmana?
No, estàvem parlant de les lectures
i ja veurem la pròxima, la setmana del 10 de desembre.
Molt bé.
Joan Caballet, tècnic de Cultura,
moltes gràcies també per venir.
Fins la propera.
Fins la propera.