Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, de moment he vist que no hi havia cap llumenet encès,
dic que això deu voler dir que no funciona.
És que darrerament se'ns estan passant monedes i tenim un full d'incidències i tot.
O sigui, has pagat la...
Pobre, home, però això m'ho dius i jo et faig un cafè.
Però és igual perquè veig que no ho necessites,
que estàs molt desperta.
Avui parlem de clubs de lectura i una miqueta més,
amb la Cristina Barbé, que és la coordinadora de les clubs de lectura,
que per cert es deuen estar acabant ja.
No que l'estiu pareu, en principi?
Parem, però ho allarguem una miqueta.
És a dir, que es comencen a acabar, acabarem el cicle d'intriga aviat,
però encara hi ha dos cicles que continuarem durant el mes de juliol.
És a dir, que l'únic que pararem serà el mes d'agost.
Val. Doncs mira, si et sembla, comencem a mordre,
que amb la Cristina ja ho hem estructurat una miqueta
i comencem parlant d'un acte que tindrà lloc aquesta setmana
i que tanca l'homenatge que esteu fent,
coordinant, vaja, a Teresa Rovira.
L'acte que s'ha fet i que s'està fent i que s'acaba demà,
s'acabarà demà, es claurà demà a la pròpia Biblioteca Pública de Tarragona
amb unes lectures que recullen bona part de la figura
i el personatge que va ser Teresa Rovira.
Aquest acte, com sabeu, ja us hem anat informant,
ha estat organitzat pel Departament de Cultura,
els serveis territorials de Tarragona,
la Central de Biblioteques, la pròpia Biblioteca Pública
i la Direcció General de Política Lingüística.
Juntament amb Òmnium Cultural,
que el passat dia 6 van fer la ruta literària de Teresa Rovira
i també hi ha participat la Diputació de Tarragona
i la Universitat Rovira i Virgili
i la revista Feta a Tarragona
justament amb la publicació, aquesta darrera revista,
d'uns textos que fins ara eren inèdits sobre Teresa Rovira.
Aquests textos,
basant-nos en aquests textos,
un ja publicat, el de Josep Lluís Carot Rovira
i els que es publicaran properament,
seran les lectures amb les quals ens basarem demà
amb un acte a les 8 del vespre a la biblioteca,
al qual hi esteu tots convidats.
És a dir, aquest acte és a partir que es tanca la biblioteca,
de 8 a 9, 9, 9 i quart.
Els textos són de Josep Lluís Carot Rovira,
Teresa Rovira i Tarragona,
el de la bibliotecària Assumpció Estivill,
que es titula Record de Teresa Rovira com és bibliotecària,
i els textos de Núria León i Meritxell Talavera,
que són les autores de les memòries,
i el text es diu La Tarragona de Teresa Rovira.
Dir-vos que la ruta va ser, va estar molt bé,
va incorporar l'anada al maset,
el maset que Rovira Virgil li va comprar
als terrenys de la Rebessada,
i que esperem que es pugui repetir en una altra ocasió
per poder acollir totes aquelles persones
que no hi van poder assistir.
Però demà, en tot cas, recordeu aquesta sessió de lectures
en homenatge a Teresa Maria Rovira
a la Biblioteca Pública de Tarragona
a les 8 del vespre,
i amb això es clou l'homenatge
amb aquesta bibliotecària
traspassada l'any passat
en l'any del centenari
de les Biblioteques Públiques a Catalunya
com un acte més dels que farem
o dels que estem fent i pensem fer
en ocasió del centenari.
Perfecte.
Tanquem els clubs de lectura, també?
I després us parlem d'un cicle que és novetat?
Tanquem, però no obrim.
Diguem-ne que l'últim autor
del que parlarem i del que llegirem un llibre
dins del cicle d'intriga
és Pep Coll.
és un autor nascut al Passonada, al Pallars Lluçà,
i és un d'aquells autors que ho sap tot dels Pirineus.
Ho sap gairebé tot.
Les seves llegendes, els seus mites, la seva parla, la geografia i les petites històries.
Tot això ho ha anat aplegant al llarg de la seva vida
amb diferents aplecs i reculls de rondalles i llegendes.
i farem un petit cicle, com que ell vindrà a la biblioteca el dia 17,
farem un petit cicle per introduir una mica la seva obra.
I aquest cicle es dirà històries i llegendes del Pirineu
i el proper dia 11, a les 6 de la tarda,
la Imma Pujol, la responsable de la sala infantil
i que és Comte a Comtes,
doncs ens farà una lectura i una explicació
de les rondalles que ella creu més representatives
o podríem dir més conegudes del Pirineu.
Aquestes rondalles estan recollides,
com molts de vosaltres deveu conèixer,
en un llibre que es diu Muntanyes Maleides.
i la pretensió és d'aplegar públic, petit i gran,
de 9 a 99, hem subtitulat,
en aquesta sessió de lectura de llegendes del Pirineu
de la mà de la Imma Pujol.
Aquesta sessió és preparatòria
per a tots aquells que també s'han llegit la novel·la
que llegirem i comentarem amb ell,
de fet ja l'estem llegint,
que es titula Dos tauts negres i dos de blancs.
Dos tauts negres i dos de blancs és la darrera novel·la de Pep Coll,
una novel·la que ha estat molt premiada,
ha plegat diversos premis molt significatius del nostre país,
i és una novel·la que amaga un assassinat,
que hi va haver al Pirineu,
l'any 43,
que ell va viure com un petit infant
i que tota la vida el va acopsar.
És un assassinat d'un matrimoni i les seves dues filles.
El mateix Pep Coll diu que té un paral·lelisme
amb un assassinat a sang freda del Truman Capote,
perquè també són els mateixos membres assassinats,
són quatre membres d'una mateixa família
que resulten assassinats,
i ell diu que ha viscut sempre amb l'impacte d'aquest assassinat.
I de fet ara ho ha refet,
ha trobat documentació,
ha anat a arxius
i les pròpies vivències que li han donat als seus propis familiars,
d'això n'ha fet una gran novel·la
que es diu Dos tauts negres i dos de blancs,
i és una novel·la negra, diguem-ne.
Llavors d'aquí ve que el Pep Coll ens en parlarà
el dia 17 de juny a la biblioteca a les 7 de la tarda.
Bàsicament hi haurà membres del Club de Lectura
que haurem llegit aquesta novel·la
i li farem preguntes i qüestions sobre aquesta novel·la,
però també ens agradarà que si algú coneix l'obra de Pep Coll,
l'obra anterior més relacionada amb el tema de les llegendes,
doncs també vingui a la biblioteca
i entre tots pot sortir una xerrada amb ell
ben interessant, creiem, no?
Aquesta és la intenció.
Doncs bé, no sé si t'atreveixes a llegir un trosset
de dos tauts negres i dos de blancs,
que veureu una representació d'aquesta parla ja en part perduda.
molts de nosaltres hi ha paraules que quan les tornem a sentir
ens sorprenem, però bé, les coneixíem, però hi ha persones que no.
És a dir, que aquest llibre és un exercici també de recuperació de la parla.
Per tant, no és massa fàcil potser de llegir, però bé,
jo et convido a que ens facis una lectura d'un petit fragment
de quan ell va reconèixer aquests assassins, no?
Que ell realment els coneixia en el poble, tothom els coneixia.
A les set... Faig? Sí?
Sí, sí, sí.
A les set sortia de casa amb la lletera nova de trinca
que els pares havien comprat expressament per als meus viatges matinals.
Era d'un plàstic llampant, de color vert fluix, amb una tapadora blanca.
Un dels primers atuills de plàstic, imagino avui,
que devien arribar al Pallàs en aquells anys de la postguerra.
Poc més avall del poble m'esperava el sol,
que treia el cap pel portell de la vall de Carreu
i que ja no em deixaria de petge en tot el viatge.
Malgrat la companyia del sol, del cant de les cigales més matineres
i de l'amplada del camí, era una pista forestal oberta
per transportar fusta del bosc, no em podia treure la por del damunt,
una por que em creixia per dins a mesura que m'atençava a Vilanoveta.
Havia sentit comptar als meus pares i a d'altres adults del poble
que el matrimoni amb un fill de 25 o 30 anys,
que vivien a l'altra masia, casa Gironi,
havien assassinat anys enrere una família de les masoveries de Carreu.
La família sencera, el pare, la mare i dues nenes.
Les persones grans en parlaven mitja en secret.
A la canalla no ens en volien donar detalls,
de tan horrorosa deien com havia estat la matança.
Afortunadament per mi, la casa dels assassins
quedava més enfonsada cap al riuet de Carreu,
dos o 300 metres més avall de la masia del padrí,
de manera que en els meus viatges no hi havia de passar.
Així tot, tant a l'arribada a Calds Masovers com a la sortida,
abans d'enfilar la tornada al poble,
llançava un cop d'ull camí avall per assegurar-me que no em seguia ningú.
De la casa, de la por, tot just em podia entreveure
un pany de taulada terrosa,
coberta entre el fullatge dels roures.
Escoltava un moment i si sentia algun soroll,
lledrus, un xiulet, el cant del gall,
caminava més de pressa.
Recordo que un matí, en el viatge de tornada,
vaig topar amb els assassins que venien del poble.
Anaven la parella,
tots dos sols, sense el fill,
i s'havien aturat a veure en una font al peu del camí.
Tot va ser veure'ls i arrencar a córrer,
els talons de les espardenyes tocant-me el cul,
tan espereït que no em vaig adonar
que amb el balanceig la lletera vessava per la tapadora.
Vaig arribar a casa esbofegant de cansament,
amb les cames i les espardenyes escatxigades
d'una llet que la pols del camí havia cobert de colacau.
A la lletera hi faltaven quatre dits ben bons de llet.
La padrina ni se'n va adonar
i la mare, la nit, entornada al tros,
tampoc no va notar res,
perquè jo m'havia guardat prou de veure'n per esmorzar
i a la lletera hi havia la mateixa quantitat.
d'altres dies.
Agafen ganes de continuar llegint, eh?
Quin patir, no?
Que s'està d'esmorzar per la por, no?
Per la por del que puguin dir que aquí falta...
I això és només el començament, no?
Això és només el començament.
A la pàgina 10.
Sí, sí, es fa agradable de llegir,
es fa interessant, tot i que ja saps el final,
ja saps els morts qui hi haurà al final.
De tant, és un llibre que sap aguantar molt bé l'atenció,
però això el vam posar al final del cicle d'intriga.
Però, de fet, l'autor,
amb molt d'ofici,
i demostra tenir una llengua ferma
que la fa córrer l'argument talment
com si baixés tot ell
per la Noguera Pallaresa
i recollís totes les aigües dels afluents
amb la postguerra civil
i tots els seus efectes secundaris
darrere fons.
Tot això és el que trobarem
amb aquesta magnífica, magnífica novel·la.
Quin dia?
Quan serà la trobada?
El 17 de juny a les 7 de la tarda
a la Biblioteca Pública.
I parlant de la Parla,
que és un dels punts forts, ja diria,
d'aquesta novel·la,
us recordem que a la Biblioteca
tenim un expositor
dedicat a Joan Beny,
que és el doctor Beny
que va rebre ahir
el Premi d'Honor
de les Lletres Catalanes.
I del Facebook
de la directora
de la Institució de les Lletres Catalanes,
la Laura Borràs,
hem recollit aquestes paraules
per plasmar aquest reconeixement.
Diu,
home enamorat de les paraules,
referint-se al doctor Beny,
va dir que per ell
trobar una paraula nova
era com rebre un pètal de rosa
caient del cel
a una estrella nova al firmament.
Doncs,
pels qui aquestes paraules
del doctor i lingüista
Joan Beny
els copsin,
els agradin,
els conmoguin,
doncs jo crec que
la lectura d'aquesta novel·la
pot arribar a ser
això que diu el doctor Beny,
de recobrir,
de descobrir
una nova paraula
com un pètal de rosa
caigut del cel.
perquè en descobrirem moltes.
Moltes, segur.
Clubs de lectura,
dèiem, Cristina,
que tanquem així ràpidament.
El 18 de juny,
o sigui,
l'endemà de la trobada
amb Pep Coll,
hi haurà la segona trobada
del cicle
que s'ha inaugurat
el mes de maig,
que es titula
Llibres gairebé savis.
El dimarts,
dia 18 de juny,
serà el torn de comentar
el llibre
L'amistat
de Francesc Torralba.
És un assaig
sobre l'amistat,
sobre com els grans savis
s'han referit tots
amb aquest tema,
el tema de l'amistat,
i que ha estat
un focus, doncs,
d'atenció multicultural,
transhistòric
i interreligiós.
Després hi haurà
un altre llibre
el mes de juliol,
el 9 de juliol,
hi haurà la darrera trobada
d'aquest cicle
on es comentarà
el llibre
L'utilitat de l'inútil,
que ja us havíem anunciat
alguna vegada,
aquest llibre que té
aquest oxímeron
com a títol,
de Núcio,
no sé si ho pronuncio gaire bé,
Ordine.
Núcio Ordine
és un professor
i filòsof
i un dels majors
i més grans
coneixedors
del Renaixement
i molt coneixedor
i estudiador
de la figura
de Giordano Bruno.
Però,
en aquest llibre
que posa
la utilitat
de l'inútil,
que posa
al centre
de la seva reflexió
en la idea
d'utilitat
de tots aquells
sabers
que tenen
un valor essencial
del tot aliè
a qualsevol
finalitat
utilitarista.
sabem que
existeixen sabers
que són fins
per si mateixos
i que precisament
per la seva
naturalesa
gratuïta
i desinteressada,
allunyada
de tot allò
que és
un vincle
pràctic
i més comercial,
poden
exercir
un paper
molt
fonamental
en el
correu
del nostre
esperit
i de la nostra
civilització.
tot això
sembla que
amb la
davallada
de les
humanitats
es va
acabant,
sembla que
hi hagi
com una
voluntat
de,
si no
si és
molt
operatiu,
si no
si és
molt
una eficàcia
demostrada
darrere
dels nostres
estudis,
sembla que
siguin
inútils
i aquest llibre
és una mena
de defensa
en contra
de tot això,
és a dir,
que és un bon,
a més a més
ja està format
per diversos
capítols
de diversos
autors
que valen
tota aquesta
tesi,
un llibre
jo crec que
molt interessant
de llegir
i de comentar,
el 9 de juliol.
I després,
avui mateix
tanquem,
no, perdó,
no tanquem,
tenim la penílptima
sessió
del cicle
Llegir el teatre,
és a dir,
que estem parlant
de tres,
tanquem intriga,
tanquem
llibres
gairebé savis
i el darrer
és el cicle
Llegim el teatre,
cicle
que ja hem dit
algunes vegades
que estem llegint
obres
que s'estan
representant
alhora
o pràcticament
en el mateix temps
al Teatre Nacional
de Catalunya.
La gràcia,
diem-ne,
és que les lectures
ens les proporciona
el servei
de biblioteques
i són llibres
de la col·lecció
de teatre
que està fent
Arola,
un magnífic treball
amb la divulgació
d'autors
contemporanis,
clàssics i contemporanis,
també.
Avui comentarem
l'Hort de les Oliveres
de Narcís Comadira.
Narcís Comadira
s'ha prodigiat
sobretot en poesia
però també ha fet
alguna incursió teatral,
poques,
i sempre ho ha fet
per encàrrec
i és el cas també
d'aquesta obra.
És la seva darrera obra
que s'estrena
també aquesta setmana,
fins al dia 14
es pot veure
i es titula
L'Hort de les Oliveres
una òpera a Catalunya
que es tracta
d'una metàfora
sobre la situació
del nostre país
que flirteja
amb l'òpera
i barreja
comèdia
i tragèdia.
Suposo que el tema
de flirtejar
amb l'òpera
ho diuen
perquè hi ha
una mica de tot
aquí, no?
té una particularitat
que hi participa
el director
del Teatre Nacional
el Xavier Albertí
en participa
en la posada
en escena
juntament amb
Marcia Arànega
Oriol Genís
Carles Canut
i també el tenor
Antoni Comas
que en són
alguns dels seus
intèrprets
i és una mica
doncs una família
que ha de posar
que hereden
la casa
Pairal
i d'alguna manera
doncs
hauran de
de posar
en decisió
hauran de decidir
si
la venen
i perden
finalment
tot el seu patrimoni
tot el que ha representat
aquella família
en quant a patrimoni
o bé la mantenen
i fa una barreja
doncs
com que
es titula
hi ha textos
que s'inspiren
textos de Hamlet
amb l'or del sirerès
i amb la litúrgia
de Dijous Sants
que per això es titula
l'or de les Oliveres
és una mena
de barreja
però que té
molt bona crítica
aquesta obra de teatre
i finalment
el 7 de juliol
tancarem
amb el carrer Franklin
de Lluís Acunille
i amb això
tancarem
els clubs de lectura
però ja us en parlarem
per aquest any
2015
o per aquest curs escolar
2014-2015
a l'estiu no tenim clubs
de lectura
a partir del 7 de juliol
descansem
i fins al mes de setembre
molt bé
i llavors el llegi
igualment
però per lliure
exacte
Déu-n'hi-do
Cristina
moltíssimes gràcies
gràcies
molt xulo
ara me l'emporto
gràcies Cristina
Gràcies