Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I és un exemple de dona que va viure els anys abans de la guerra, la guerra, l'exili i el retorn d'aquest exili.
Per tant, també és un exemple en què moltes dones s'hi poden veure reflectides, o moltes dones de les generacions que van viure, que eren joves abans de la guerra, s'hi podien veure reflectides.
Fixeu-vos que parlem de la dona dels llibres.
A la revista de Catalunya que havia dedicat un homenatge hi havia un article del Pep Morgades que deia que es titulava una vella i vella dama, però que en cas hem parlat de la dona dels llibres.
És una dona del seu temps, una dona que va patir molt, que va haver de lluitar i que també el seu lligam amb Tarragons, precisament perquè un dels seus grans objectius vitals, això ha dit per gent que la coneixia molt bé, gent de la família, va ser reivindicat tant la figura del seu pare com l'obra del seu pare.
Per tant, pensàvem que, no pensàvem, estàvem convençuts que realment Teresa Rovira es mereixia un homenatge a Tarragona i doncs hem pogut comptar amb la complicitat, és a dir, dins del mateix Departament de Cultura hem tingut la implicació de la Direcció General de Política Lingüística, de la Biblioteca Pública i de la Central de Biblioteques
i també la complicitat de la Diputació de Tarragona, d'Òmnium Cultural Tarragonès i de l'Universitat Rovira i Perigili. Per tant, entre tots, hem tret endavant aquests actes d'homenatge.
Va viure àmpliament bé anys d'exili, però va viure àmpliament després de la tornada a Barcelona, on ja se li van retre honors, diguem, no? Ja se li va fer.
Exacte, o sigui, ells vivien a Horta i llavors hi va haver una exposició a la Biblioteca d'Horta i doncs ja se li van fer uns homenatges.
Però el seu lligam amb Tarragona hi era, és a dir, ella neix a Barcelona, ells residien a Barcelona, però aquest lligam amb Tarragona,
aquesta endurance amb Tarragona fa que l'any 23 comprin un terreny a la platja de la Rebassada, on hi ha el Maset, un lloc d'estiuetj,
que es visitarà amb la ruta, precisament la ruta acabarà al Maset, i ells passen els estius a Tarragona.
Per tant, aquest lligam amb Tarragona hi és, i serà abans de la guerra i serà després quan torni de l'exili,
i per tant, ella fa vida a Tarragona, precisament, un dels actes d'homenatge és una exposició virtual de llibres,
de llibres propis de la Biblioteca de Rubri i Virgili, de llibres que ella havia llegit al Maset i Joventut,
però també d'aquells llibres de la Biblioteca Popular de Tarragona que sabem que ella havia llegit per referències que han trobat a les seves memòries
o que podia haver llegit. Llavors són llibres delicats, són llibres que, bé, doncs són llibres que...
Que no es poden exposar...
No, que és difícil poder-los exposar tots ells, i llavors el que s'ha fet és aquesta exposició virtual que serà penjada a Viquipèdia,
el que passa és que ara de moment està encara que avança de la vora.
I el que és curiós és que, per exemple, la fotografia que hem agafat, que hem passat el cartell, el punt de llibre,
és la Teresa Rovira quan recupera aquests llibres o part d'aquests llibres que van estar confiscats a Salamanca,
que és a dir, va estar a l'arxiu de Salamanca durant tota una sèrie d'anys, i s'opta, no?
És a dir, perquè, ara ho comentàvem, que alguns d'aquests llibres els tenim a casa,
eren llibres que tenien els avis i les àvies, Foc i Torres, Dolors Montserrat de Macià, Pompeu Fabra, Carné,
i que ella, per ser la filla de Robert i Vergili, o ells per ser Antonio Robert i Vergili,
els confisca en la biblioteca i aquesta biblioteca no en poden disposar,
i, en canvi, d'altra gent l'hem pogut disposar durant tots aquests anys, no?
És a dir, que realment és sobta, no?
I també, doncs, és important explicar, no?
Que hi ha gent que, per ser qui fos, fins i tot, rondelles de foc...
Li requesaven la biblioteca.
I coses tan innocues com rondelles del Foc i Torres,
vol dir, perquè, si em diguessis, és que és un llibre...
Pau fletari, propagandístic.
Dius, mira, encara, no?
Però, realment, doncs, confiscar un Foc i Torres o confiscar l'home de la Marcia Rodoreda,
i un exemplar de l'home dedicat per la Rodoreda Robert i Vergili,
doncs, realment, diria que era una literatura força inocua.
Per tant, ara ja tenim l'explicació d'aquesta fotografia que heu utilitzat,
que feu servir com a capçalera, no?,
per il·lustrar el programa d'actes, d'aquest homenatge.
Són llibres, a més, curiosament, que ella va poder recuperar.
Dieu que era un dels moments més emotius, no?,
quan va obrir la caixa i es va retrobar amb aquests llibres d'infantesa.
I ara comentàveu, Dolors, que els va poder recuperar perquè els havia catalogat.
Sí, ella va...
Va fer pràctiques a casa.
Sí, va fer pràctiques a l'any 36,
crec que amb els...
classificant aquests llibres, no?,
els llibres de la biblioteca del seu pare.
I justament, esclar, aquesta classificació
ha fet possible la recuperació...
La identificació d'aquests llibres a Salamanca
i que poguessin retornar,
perquè només és una part de la biblioteca d'Antoni Roviri Virgili,
crec, la que va, finalment, poder-se recuperar, no pas tota, però...
Està cedida, veritat?
O no?
Qui la té, la biblioteca?
La biblioteca de Roviri Virgili?
No sé si està a la Universitat Roviri Virgili...
Possiblement, no?
Hi ha un acte que es va fer fa poc, recentment,
un acte de donació dels fons procedents de la família.
Fa cosa d'un mes, encara, no?
15 dies.
Ah, sí, tampoc és?
Sí, sí, sí.
Fa 15 dies es va fer un acte a la facultat del Campus Catalunya
on es va fer una sessió de llibres de la Biblioteca de Roviri Virgili a la Universitat.
Ara ho estic llegint, ara estic veient la notícia.
Sí, sí, em sembla que, segons consta, era el dia 5 de...
Fa molt poquet.
Sí, sí, sí.
Fins de dintres setmanes.
Sí.
Molt bé.
Explica'ns, home, qui era Teresa Rovira com a bibliotecària.
Dolors, perquè, a part de tenir cura del llegat que es mantingués
i es difongués el llegat del seu pare, no?, com a bibliotecària,
doncs també era innovadora i va aportar molt per la professió.
Sí, sobretot Teresa Rovira era una persona, crec,
que des de molt joveneta, des de molt petita,
tenia molt clar que volia ser bibliotecària,
tot i que no va poder...
O sigui, va ingressar...
Ella va néixer l'any 1918
i va ingressar a l'escola de bibliotecàries l'any 1936,
mal any, per després amb tot el que va haver de patir.
Ella sempre va dir que li va semblar que la feina de bibliotecària
podria ser útil en un país,
un país que una vegada més s'intentava reconstruir.
Això són paraules de Teresa Rovira,
qui va...
Ella tenia l'herència, com molts altres del seu moment,
del seu temps,
dels homes i dones de la mancomunitat,
que pensava, i ella sempre deia,
que la mancomunitat es van adonar
que no n'hi havia prou amb editar bons llibres,
que realment tota l'evolució del llibre
era deu molt aquestes primeres dècades del segle XX.
Teresa Rovira deia que no n'hi havia prou
a editar bons llibres en català,
sinó que el que era més important
era que arribessin a tothom.
Una mica aquest vincle
de fer arribar la cultura a tothom
va molt lligada amb l'elecció
de la professió de bibliotecària
i amb el fet que va ser una persona,
una compromesa amb la cultura catalana
des de ben petita,
perquè ho va viure a casa seva.
I quan va tornar a Catalunya,
ja va ser l'any...
Crec que era cap a l'any 1953-54,
ella va poder tornar a treballar
i va començar la biblioteca d'Esparreguera.
Llavors, aquí i al llarg de la seva vida,
la seva principal preocupació
era no només fer de bibliotecària
d'una manera,
perquè va anar després de la Biblioteca de Catalunya,
però, per exemple,
Esparreguera, una de les primeres feines
va ser treure el que es deien
els llibres de l'infern,
és a dir, ella es va adonar
que hi havia llibres que estaven amagats
i que no es deixaven consultar.
Que n'època era això?
Estem parlant de les biblioteques populars,
l'any 1954 va ser quan va començar,
tornar a Catalunya el 1953,
estem parlant...
Jo crec que Esparreguera era l'any 1956,
però vaja, vull dir,
estem parlant d'aquest període,
eren anys molt durs
i sobretot per una persona
que havia hagut de deixar el marit
a l'exili, encara,
i que va tornar amb el xiquet,
la seva vida realment és un exemple
de dificultats en aquest sentit.
Quan va treballar de bibliotecària
a la Biblioteca Popular d'Esparreguera,
crec que era l'any 1954,
perquè va tornar de l'exili,
el 1953,
ella, com us deia,
va veure que, per exemple,
els llibres del seu pare
no es podien consultar a la biblioteca,
que estaven fora del públic.
Llavors, una de les seves tasques
va ser restituir
de la manera que va poder
i dinamitzar tota aquesta cultura catalana
que estava a l'oblit.
Per altra banda,
a nivell professional,
val a dir que
va ser una de les primeres persones
que va dinamitzar
la sala infantil,
que va,
bueno,
l'espai dels nens,
que va promoure
l'hora del conte,
xerrades,
vull dir que va fer...
Tot això que tenim tan integrat
avui en dia, no?
De començar...
Sí, tot això estem parlant.
...de la lectura,
o va començar ella?
O va promoure, va ajudar?
Una de les persones
que va tenir una...
que ho tenia molt clar
ideològicament
que la biblioteca
havia de ser per tothom
i s'havia de facilitar
tot aquest tipus de cultura,
sigui amb els llibres,
sigui amb els contes,
no?
O sigui amb conferències
que també es van fer
en aquell moment.
Però bé,
potser val...
És important de dir
que ella sempre ha dit
que Tarragona
va conèixer
la Biblioteca Popular.
Aquella Biblioteca Popular
ha dit que la va entusiasmar.
Estem parlant
de la Biblioteca Popular
de Tarragona
que va néixer
l'any 1926,
que junt
amb aquesta entrada
que estem fent
de llibres virtual,
de llibres de Teresa Rovira,
també donarem
una entrada
a la Biblioteca Popular
de Tarragona
que va,
com he dit,
o sigui,
que és de l'any 1926,
no és de la Boncomunitat,
és Pòs,
és la dictadura
de Primo de Rivera,
però que el seu fons
va ser important
i Teresa Rovira
ens diu
que la va captivar
als estius.
Quan era aquí
anava a la Biblioteca,
llegia
i quan tenia 15 anys
ja va decidir
de ser bibliotecària.
On era
la Biblioteca Popular?
La Biblioteca Popular
ha tingut diferents ubicacions.
Ara, l'any 62,
es va traslladar
a on som ara a nosaltres,
al carrer Fortuny Gasòmetre,
havia estat
a la Diputació,
a la plaça de l'Ajuntament,
havia estat
a diferents llocs
i llavors
finalment
es va unificar,
per dir-ho d'alguna manera
i és així,
amb la Biblioteca Pública
Provincial
que és
el carrer Fortuny Gasòmetre.
Aquesta biblioteca
formava part
de la xarxa
de biblioteques
de la Diputació
de Tarragona
que,
bueno,
com la de Balls,
com el Vendrell,
pensem que Balls i el Vendrell
van ser
primer,
evidentment,
van ser de la Moncomunitat,
fetes,
Balls va ser
la primera biblioteca,
justament.
i bé,
Teresa Rovira,
al llarg de la seva vida,
vam,
va
portar
totes aquestes tasques,
després d'Esparreguera
a la Biblioteca de Catalunya,
va estar
treballant també
a la Biblioteca
de la Santa Creu,
que és una
a Barcelona,
i finalment
va ser
cap de la xarxa
de les biblioteques
de la Diputació
de Barcelona.
Ara bé,
el vincle
amb Tarragona
va ser
al llarg,
destacar que va ser
al llarg
de tota la seva vida.
Realment,
ella,
amb les,
dir-vos que,
ella,
amb la seva,
amb les,
quan ha parlat
de Tarragona,
la Teresa
diu que,
des del gener,
per exemple,
de 1939 al setembre
de 1953,
que era l'any
que va tornar,
durant més de 14 anys
d'exili,
a les terres
de Tolosa,
de Montpaller
i de Perpinyà,
la Teresa
diu que no vaig
deixar mai
de comptar
els dies
que faltaven
per tornar
a Tarragona,
perquè,
esclar,
per la Teresa,
Tarragona
era el lloc
de la seva família,
era una mica
on tenia,
on tenia del tot
aquests vincles
de,
bueno,
de relament
i familiars.
Curiosament,
el Maset
es va comprar
justament
per la Teresa
en relació
a la mala salut
o a tots els problemes
de salut
de la Teresa,
els seus pares,
van,
un dels factors
que hi va incidir
va ser
justament aquest.
I recupera
Mas d'en Blanc
a Tarragona
el 1954
i a partir d'aquí
i a partir
d'aquí,
a partir de la,
diu Isada
la Senyera
des de,
diu,
guaitava
vistes
de la costa
tarragonina
i sempre
tenia un caliu
familiar
i d'amics
aquí
a Tarragona.
La vinculació
que dèiem abans
amb Tarragona.
Escolta,
algunes d'aquestes coses
s'explicaran demà
en aquest acte
ja,
primer acte
d'homenatge,
no?
Una taula rodona
que acollirà
els serveis territorials
de cultura
al carrer Major.
Exacte,
de fet,
els serveis d'homenatge
van començar
amb la publicació
d'un article
d'Osef Lluís Carac Rovira
que va sortir
a l'Assoblament de Letres
del FED de Tarragona.
S'enpreveu
un parell més,
un parell més,
un de l'Assumpte Estivill
que també participarà
a la taula rodona
de demà
i un altre
de la Núria Leone
de Meritxell
de la Vera
que són les curadores
dels textos
de Teresa Rovira
que sortiran
en l'edició digital.
Llavors,
a la roda
de premsa
de demà
tenim la doctora
d'Osef Lluís Carac Rovira
teníem l'Assumpte Estivill
i teníem
l'honorable conseller
Ferran Mascarell
en principi
per...
bé,
ja se sap que
les taula rodones
són perquè
es generi debat
però una mica
la idea és que
Montserrat Duc
centri una mica
el paper de les dones
en aquesta època
en aquestes èpoques
que li va tocar viure
a Teresa Rovira
és a dir,
aquest paper que hem dit
que moltes persones
que coneixem
bé perquè siguin familiars
o bé perquè siguin properes
doncs també s'hi poden sentir
els hi podem trobar reflectides
però sobretot una d'aquestes
doncs que es va haver d'exiliar
que va haver de petir la guerra
es va haver d'exiliar
que la va enganxar
en plena formació
a la guerra
que quan va haver de retornar
va haver de mirar
de buscar aquesta normalitat
i de buscar aquesta calma
que havia de ser difícil
en aquells anys
i en aquests edificis
el que ha de ser difícils
nosaltres
el que ha de ser difícils
nosaltres
el que ha de ser difícils
nosaltres
el que ha de ser difícils
parlarà d'aquest
vessant més
de la resistència
de la memòria històrica
d'aquesta reivindicació
de la figura del pare
però també del seu lligam
amb Tarragona
la doctora
Suntas Tavill
parlarà bàsicament
de la
Teresa Rovira bibliotecària
de tot el vessant professional
i el conseller
Mascarell
doncs bé
se centrarà
se centrarà bàsicament
en el paper de Teresa Rovira
o la figura de Teresa Rovira
des del que és
la cultura catalana
i també
doncs
per parlar
del premi
Teresa Maria Rovira
i Comas
a la innovació
a les biblioteques públiques
hi ha un premi
no?
d'innovació biblioteques
que parla el seu nom
més que ara
tenint en compte
tot aquest fet
és a dir
que va ser una persona
lliurada
de la seva feina
i sobretot
en l'àmbit
d'aquest
de la literatura infantil
i juvenil
que aquest
és un dels altres àmbits
que també volíem tocar
en l'homenatge
que hi sortirà
però que
perquè realment
doncs
va ser una gran innovadora
pensant
com pensem molts
que gestionem cultura
és a dir
que el que hem de
tenir molt en compte
i el que hem de
tenir molt de corret
és de la pedrera
no?
dels nois, noies
dels nens, nenes
que venen darrere
perquè són els ciutadans
de la màia
i realment
doncs són els que
hem de
despertar-los
aquest equip
per la cultura
aquest equip
pels llibres
com feia Teresa Rovira
i sobretot
escaient-se
amb aquest any
que és l'any
de les biblioteques
atès que
fa cent anys
de les biblioteques
de l'home en comunitat
i s'ha considerat
doncs
de poder homenatjar
totes
o sigui
les biblioteques
com a institució
però especialment
les persones
que les porten
és a dir
s'ha de dir
que treballar
i no és perquè
hi ha les dolors
al costat
aquí al davant
perquè ho he dit
moltes vegades
és a dir
treballar en l'àmbit
de biblioteques
és molt senzill
i és molt fàcil
perquè hi trobes
uns professionals
que són vocacionals
unes persones
que no miren els rellots
unes persones
que només miren
poder arribar
al màxim
amb la seva feina
perquè arribem al màxim
amb els objectius
de la biblioteca
que és posar la lectura
i els llibres
elevats de tothom
per això
avui dia
parlem de les biblioteques
com els grans
centres culturals
del segle XXI
on no només hi ha llibres
sinó que hi ha moltíssima cosa
on t'hi passa moltíssima cosa
i això és gràcies
als professionals
actuals
però també
als professionals
com d'Aresa Rovira
que durant
el segle XX
s'hi van dedicar
i sobretot
que parteixen
d'aquelles escoles
de bibliotecàries
de la moncomunitat
que també realment
és curiosa
hi havia una exposició
a Barcelona
que suposo que l'Aran
puguet veure
seria bo
que pogués anar
circulant
perquè realment
és curiós
les bibliotecàries
havien de ser dones
no es podien casar
se'ls havia d'assignar
d'un uniforme
sí sí
és tota una sèrie
de curiositats
és cert
és cert
és a dir
llavors quan fas memòria
i penses
en algunes d'aquestes bibliotecàries
que hem conegut
veus que encaixen
exactament
dins d'aquest exemple
veiem també
que a vegades
hi van haver
altres dones
va durar uns anys
va durar uns anys
sí
a la dona de Rovira
li va passar
certament
estava pesada
i no podia exercir
però esclar
com que tenia
el seu marit exiliat
doncs bueno
una mica
com que no estava per allí
au
però és curiós
és curiós
doncs que realment
jo
em prenava el pèl
no no no
eren com a sacerdotesses
d'aquelles
de l'antiga Roma
gairebé
genidors
nois
queda explicat
aquests actes d'homenatge
a Teresa Rovira
després
el mes de juny
crec que és
aquest cap de setmana
no l'altre
l'altre dissabte
el dia 6
hi ha la ruta literària
després està prevista
tot un seguit
de lectures
no?
que encara està per
és que puguem cloure
aquests actes
cap a mitjans de juny
s'ha d'acabar de lligar
la data
amb una lectura
de textos
de Teresa Rovira
a la biblioteca pública
que serà una mica
l'acte
de cloenda
i també per agrair
a tots els que han participat
doncs la seva participació
i la seva complicitat
comença
bé comencen no
però continuen els actes
demà recordeu
aquesta taula rodona
als serveis territorials
de cultura
a partir de quarts
de...
dos quarts de vuit
dos quarts de vuit
i no voldria acabar
l'entrevista
tot i que no sé
si t'agafo
a contrapeu
a Dolors
acabo de trobar
recentment
una notícia
no ho havíem pogut
explicar encara
que diu
que vau trobar
300 llibres republicans
a la biblioteca
sí
els vam trobar
fa temps
això
s'ha de parlar
d'això
no és
són els llibres
del front
sí
són els llibres
del front
fa temps
però a mi em sobta
com a novetat
la notícia
bé
una altra cosa
és que s'hagi posat
en valor
a través de la premsa
en aquest moment
però hi ha un article
que ho explica
la Cristina Barber
va estudiar
tot aquest fons
i està
i per tant
està disponible
aquesta informació
que per altra banda
és colpidora
és molt maca
doncs escolta
te'n plaço
dins l'espai de la biblioteca
o fora
com sigui
a fer una entrevista
també amb la Cristina
perquè ens expliqueu
més que res
perquè alguns d'aquests llibres
són d'Antoni Rupert i Virgili
no?
a més tot va
tot va lligat
Sí, bueno
d'alguna manera
d'alguna manera
com que
com et deies
van refondre
les dues biblioteques
hi ha fons
hi ha fons
d'un valor
d'un valor
en aquest cas
històric
important
no?
perquè
són 300 llibres
que van anar
que estaven destinats
i van anar
a primera línia
del front
i encara es troben
els soldats
o sigui
encara es troba
a dins
el llibre
el préstec
no?
la persona que va fer
el préstec
amb alguns d'ells
sí, sí, sí
i llibres
que van
escapar-se
de la crema
franquista
diguem-ho així
sí, sí
per tant
un valor
no només històric
sinó sentimental
sí, aquí darrere
hi ha professionals
que se'n van encarregar
de fet
la mateixa manera
que dèiem
que esborronava
el fet
que persones
com la Teresa Rovira
va haver de trigar
i ara ve
doncs
4 anys abans
de morir-se
a poder
o menys
uns mesos abans
de morir-se
de poder
recuperar
aquests llibres
de joventut
esborrona
quan tens
aquests llibres
a les mans
que han anat
al front
que hi havia
aquesta voluntat
doncs clar
els que no han viscut
una guerra
suposo que
ens és molt difícil
imaginar-nos
la cruessa
que ha de ser
però que realment
hi hagués algú
a la reguarda
que pensés
que aquells llibres
podrien servir
per trobar
un parèntesi
de pau
en aquell moment
de la persona
que estava a la agència
de la persona
que estava
en una primera línia
i que realment
això servís
perquè realment
hi ha testimonis
de persones
i que en certa manera
ho diuen
m'ha anat bé
poder tenir
poder gaudir
d'això
o testimonis
que han vingut després
en quin moment
que et veus
desesperat
que t'arriba un llibre
que et permet
anar-te'n amb un altre
i en dret
realment
és esborrona
només parlar-ne
ja és esborrona
però si realment
podeu tenir els llibres
a les mans
és d'aquells moments
únics
també per recordar
tota la vida
doncs ja està
volíem acabar
aquesta pinzellada
que introdueix
una entrevista àmplia
ara
ara ho diguem
Jordi Agràs
director del Sobret
Territorials de Cultura
moltes gràcies
moltes gràcies a vosaltres
i Dolors Saumell
directora de la Biblioteca Pública
moltes gràcies
a vosaltres
Gràcies