I al matí de Tarragona Ràdio és moment de curar-nos en salut,
aquest espai que fem cada dimecres a partir de les 11 en punt
del matí dintre del magazín a la ràdio de la ciutat.
Avui volem parlar d'un estudi que dona pautes als metges de família
per prescriure menys ansiolítics i hipnòtics en pacients
amb un consum crònic.
Volem parlar d'aquest estudi, d'una banda amb el doctor Josep Besora.
Doctor Besora, molt bon dia.
Molt bon dia.
I d'altra banda amb el doctor Ferran Bejarano.
Doctor Bejarano, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Què pretén aquest estudi?
Jo ho sintetitzava ara molt a la introducció,
però quina és la finalitat, l'objectiu, la voluntat d'aquest estudi?
Jo crec que amb aquest estudi el que pretenem és abordar un problema
que som conscients que tenim des de fa molt de temps
i és el consum cada cop més elevat que tenim d'aquestes substàncies,
les benzodiazepines,
que gairebé podríem arribar a considerar
que s'han convertit en un problema de salut pública.
És preocupant, doncs, que al Camp de Tarragona
i en general a tot Espanya el consum d'aquests fàrmacs
s'hagi triplicat o tripliqui les recomanacions que fan els experts?
És preocupant perquè un fàrmac que si s'utilitza ben utilitzat
en un període curt té els seus beneficis,
però si s'utilitza de forma crònica el que va portar són inconvenients.
Per exemple, que moltes vegades afecten el pacient
en la seva vida quotidiana.
Sabem ara que un pacient que prengui eixos medicaments
de forma crònica té més possibilitats de caigudes,
més possibilitats de fractura,
té dificultats a l'hora de conduir
i fins i tot en alguns casos encara està pendent de relacionar,
però podríem dir que té risc per patir pèrdues de memòria.
La Unitat de Formació i Recerca de l'Atenció Primària
de l'Institut Català de la Salut al Camp de Tarragona,
que per cert coordina el doctor Josep Basura,
vau celebrar aquesta jornada a Reus,
la primera jornada ben zorret,
que parla d'aquest projecte, d'aquest projecte de recerca
que avalua precisament aquesta efectivitat
de les intervencions que parlàvem.
Sí, a més a més amb la jornada van vindre persones
perquè és un estudi que estava cap per l'Institut Carros III
del Fons d'Investigació Científica,
per tant és un estudi molt contrastat
que van participar persones també de València
i de les Illes Balears.
Per anar per parts i anar definint conceptes,
què serien quan ens referim a benzodiazepines?
Les benzodiazepines són uns fàrmacs
que tenen un efecte a nivell del cervell
i que aquest efecte es tradueix en diferents efectes.
Un d'ells és combatre l'insomni,
són fàrmacs que s'utilitzen per a la gent que no pot dormir.
Un altre és un efecte ansiolític
i després amb dosis ja més elevades
fins i tot s'utilitzen com a fàrmacs millor relaxants.
I per què s'ha arribat a aquest punt
on s'ha de donar aquest toc d'atenció
de cara a la recepta d'aquests fàrmacs?
Segurament perquè hem viscut una etapa
on s'ha medicalitzat molt la vida.
Vull dir, qualsevol problema l'abordem
d'una forma que sembla que tingui que sent medicaments.
I fins i tot a vegades
hi ha sigut la mateixa societat,
la mateixa medicina ho ha promogut.
I ara estem en una etapa que estem avaluant això
i pensem que hem de donar molts passos enrere.
En el sentit que problemes
que es poden abordar d'una altra manera
s'han d'abordar d'una altra manera
i aquests medicaments els hem d'utilitzar
solament en els casos necessaris.
Problemes que entenc que fins ara
s'havien medicalitzat
i es donaven aquests fàrmacs
com a solució d'aquests problemes, no?
Sí, és així.
És així, però també perquè
tampoc els coneixem tan bé
com els coneixem ara al cap d'uns quants anys.
Suposo que aquí també surt un tema
que és la retirada.
Com es retira progressivament
amb aquella gent que està prenent
les benzodiazepines
en pacients que ja fa temps
que les consumeixen, no?
Són aquests els pacients
en els que es genera un repte
a l'hora d'aconseguir
doncs suspendre el fàrmac
perquè aquest fàrmac
podríem equiparar els seus efectes
diguem-ne com el de drogues d'abús
és un fàrmac que produeix
un efecte d'habituació
i quan el retires sobtadament
els símptomes
pels que tu els estaves donant
fins i tot poden rebrotar
inclús amb una intensitat més elevada.
Això què fa?
Que si els retires de cop
el pacient experimenta
aquests problemes molt negativament
i reclama la reintroducció
novament del fàrmac.
Per això hem de plantejar
fer aquesta retirada molt lentament
en alguns casos
inclús de mesos de durada.
Aquest és una de les finalitats
o de les conclusions de l'estudi
però, doctor Basura
com es va fer aquest estudi?
Amb quins criteris?
A partir de quines estratègies
es va dur a terme aquest estudi?
Es va mirar a veure
que fos un estudi
que fos molt pràctic
i que es pogués fer
dintre de la consulta
del metge de família.
El metge de família
té una dificultat
que és el temps.
Llavors nosaltres
el que vam fer
és mirar tres intervencions
una la que fem
habitualment
que és una recomanació
de no prenguis
aquests medicaments
i després dos recomanacions més
una que era
doncs entregar al pacient
un escrit
amb el qual se recomana
deixar el medicament
i l'altra
una intervenció
estructurada.
La idea
és anar dirigida
amb aquells pacients
que feien més de quatre mesos
que prenen el medicament
i que per tant
sabem
doncs que hi havia
doncs ja una dependència
psíquica i física
al medicament.
I tot això doctor
a l'hora
neix a partir
d'una qüestió
o d'un qüestionament
que es fan
doncs
uns residents
de medicina
de família
a l'àrea bàsica
de salut de Reus.
Tot neix
d'aquesta pregunta
d'aquesta premissa.
Exacte.
Diguem que és la base
després evidentment
hi ha tot aquest estudi
però aquí és quan
s'han començat a parlar
suposo.
Sí
o en medicina
i en recerca
el més important
és fer-se una pregunta
i una pregunta
que puguis contestar
i vam evidenciar
que les nostres dades
les dades
dels medicaments
que prenien
els nostres pacients
eren molt elevades
i llavors
a partir d'aquí
vam començar a pensar
que eren molt elevades
en tot Espanya
però ens cridava
molt l'atenció
la comparació
amb altres països
i és aquí
quan vam pensar
que teníem
que intervenir.
Fins i tot
doctor Bejarano
molt per sobre
de la mitjana europea
aquest consum
d'ansiolítics
a Espanya?
Sí, sí, sense dubte
en el cas concret
dels ansiolítics
estem
pràcticament
a la capçalera
del consum
a nivell d'Europa.
Els hipnòtics
estarien per sota
però
també diguéssim
que seguiríem
a l'alça, no?
Els hipnòtics
estan per sota
però la pujada
que estan
experimentant
és superior
al que
es pugui veure
en altres països.
Parlem dels ansiolítics
però els hipnòtics
com els definiríem
els fàrmacs?
Pel tractament
de la son?
Sí,
bueno,
essencialment
són tant
els ansiolítics
com els hipnòtics
són fàrmacs
que tenen
exactament
el mateix
efecte.
L'única diferència
està
bàsicament
quan parlem
en termes
farmacològics
en què uns
s'eliminen
una mica més
ràpid
que els altres
i llavors
això te permet
utilitzar-los
per el tractament
de l'ansietat
si s'eliminen
més lentament
i per l'insomni
si s'eliminen
més ràpid.
Són dades
que ens han de preocupar?
Jo crec que sí,
jo crec que sí
des del punt de vista
que tenim actualment
de quins són
els beneficis
que ens aporten
aquests fàrmacs
i quins són
els perjudicis.
Sabem que són
fàrmacs molt útils
quan s'utilitzen
en períodes
curts de temps
però quan s'utilitzen
en períodes
més enllà
de quatre setmanes
aproximadament
no tenim cap dada
que ens permeti saber
si aporten un benefici
però sí
problemes
d'efectes adversos
seriosos.
Tenim perfils
de persones
amb les quals
el consum de benzodiazepines
sigui més elevat?
Amb qüestions d'edat
amb qüestions de sexe
de gènere
per exemple?
Sí
sabem que
amb la nostra casuística
són dones
amb mitjà urbà
i més aviat
amb edats
més altes.
Clara,
parlàvem de
realment
l'eficàcia
d'aquests fàrmacs
en el seu ús
de manera crònica
però suposo que
aquí cal també
trobar alternatives
si retirem
aquest fàrmac
com abordem
cada cas?
Per què
o com
ho substituïm?
Home,
evidentment
abans de plantejar-te
la retirada
d'un d'aquests
fàrmacs
has de conèixer
quina és la situació
de base del pacient
aquí poden subjassar
doncs
estats
sobretot
de depressió
que és potser
el que més
pot preocupar
fer un bon diagnòstic
de la patologia
de base
que tingui el pacient
per poder plantejar
alternatives
que permetin
la retirada
del fàrmac
com puguin ser
els antidepressius
per exemple.
Durant aquesta
jornada
vau parlar
suposo
de la utilitat
clínica
d'aquestes benzodiazepines
de tot això
que hem parlat ara
no sé
quines
conclusions
més se'n van extreure
doctor Besora
les conclusions
és
bueno
una vegada
que tu has provat
que les intervencions
són eficaces
que aconsegueixes
deshabituar la gent
amb una sèrie
d'intervencions
és
què fem ara
implantar-ho
al reste dels equips
d'atenció primària
en aquest cas
de
les nostres comarques
amb la idea
que allò
que ja hem provat
se'n pugui beneficiar
al màxim de gent
i a partir d'ara
com continuarà
aquest estudi
o les conclusions
d'aquest estudi
com es materialitzaran
la idea és
la formació
que van fer
amb els metges
de família
per poder
fer aquestes intervencions
de retirar
benzodiazepines
és generalitzar-ho
en tots els centres
perquè hi van participar
20 centres
però dintre dels centres
hi va
una participació
de professionals
de forma voluntària
els quals
volem expressar
des d'aquí
el nostre agraïment
perquè sense ells
no s'hagués
pugui fer l'estudi
i el que pretenem ara
que ja sabem
que aquesta intervenció
és provada
és generalitzar-ho
i que ho apliquin
tots els metges
de família
dels nostres centres
tots els metges
de família
estan d'acord
amb aquestes conclusions
amb aquest estudi
bé
l'estudi
va ser publicat
al British Journal
of Psychiatry
que és una revista
molt important
amb el nostre àmbit
amb l'àmbit
de la psiquiatria
i la veritat
és que
el més important
és adequar-se
al pacient
que tens davant
i el metge
de família
ho incorporarà
perquè és una cosa
que el benefici
està tan clar
amb la seguretat
del pacient
està tan clar
amb l'efecte
del que perseguim
de deshabituar
i de desmedicalitzar
també la nostra població
que dubto
que hi hagi cap
el metge de família
que no ho accepti
i a més a més
és molt fàcil
de portar
Parlem molt
de l'estudi
però potser
també us hauria de preguntar
sobre la situació
quina situació
porta
a que un pacient
consumeixi crònicament
aquestes benzodiazepines
que estaríem parlant
de depressions
aquest tipus
de trastorns
o en quins casos
n'hi ha de tot
n'hi ha de tot
depressió
l'insomni
situacions vitals
que puguin haver
però jo penso
que el problema
principalment
ens ha vingut
amb l'històric
que portem
abans
no se coneixien
tant els efectes
sobretot
perjudicials
que podien tenir
aquests fàrmacs
i això portava
doncs segurament
a que
la cronificació
no es visqués
com un problema
especialment greu
és ara
quan ens hem adonat
doncs que
sí
sí
sí
digues
digues
moltes vegades
som pacients
que el que fan
és una inequació
del seu estil
de vida
no
a vegades ens pensem
que la gent gran
ha de dormir
moltes hores
i és tot el contrari
no tenen
tantes necessitats
de dormir
tantes hores
i per exemple
doncs
els hàbits
s'han de reeducar
en el sentit
que
una persona gran
no té
que anar-se'n
a dormir
molt aviat
i aixecar-se
molt tard
aquest és
un dels problemes
que tenim
n'hi ha molts altres
no?
i aquí
és on
hem de donar
solucions
suposo que
donant a conèixer
també
aquests exemples
com aquest
com el que posava
el doctor Besora
és també
doncs
com es podrà
també
posar
el nostre granet de sorra
no a la deshabituació
diguéssim
d'aquests
medicaments
no?
també passa una mica
per anar
explicant-ho
al propi pacient
no?
jo crec que
és la
la clau
és la clau
explicar-li al pacient
què s'espera
que aportin
aquests medicaments
què pot passar
si el
si l'ús
se fa més llarg
de lo necessari
si s'explica
bé
el pacient
ell
ho ha d'entendre
ho ha d'entendre
i ha de facilitar
doncs
que se faci
un ús correcte
del fàrmac
per la retirada
que en la majoria
dels casos
després de les dues
quatre setmanes
aquestes de rigor
que hem comentat abans
que estarien
recomanades
en la immensa
majoria
de les indicacions
suposarien una retirada
sense més problemes
i quan parlem
d'aquesta
retirada
d'aquest estudi
parlem de les benzodiazepines
en general
o n'hi ha alguns
que afecten més
d'altres que no
això com funciona?
Sobre el paper
en teoria
allò que estudies
te diuen que
sí que n'hi ha diferències
possiblement entre elles
a l'hora de portar-ho
a la pràctica
nosaltres
ens hem trobat
que no és especialment diferent
les abordeu totes
diguéssim
d'una manera més general
pot ser més genèrica
doctor
a la zona?
Bé
nosaltres
de fet
la idea
d'una recerca
al final
és difondre-la
difondre-la
i que després
s'apliqui
i en aquest sentit
aquest estudi
ens dona
unes perspectives
que hem fet un estudi
que ens ha costat molt
perquè
això es va començar
el 2008
s'ha acabat ara
el 2015
com aquell que diu
són set anys
d'estudi
i ara el que ens plantegem
és aplicar-ho
que és
per la qual cosa
fem la nostra feina
i al pacient
li preocupa també
per exemple
aquesta retirada
que abans dèiem
com serà
si serà progressiva
si serà
evidentment
gradual
això preocupa
el pacient també?
jo crec que
si s'explica bé
no ha de ser preocupant
pel pacient
després evidentment
cadascú experimenta
la retirada del seu fàrmac
de manera individual
però en general
jo crec que no
ben explicat
és una cosa
que se pot fer
hem d'entendre
que estem molt
al damunt del pacient
és a dir
si el pacient
presenta símptomes
que fa que se tinguin
que reintroduir
el medicament
lògicament
ho fem
primer és
l'estat del pacient
com ho sent el pacient
i què experimenta el pacient
però que
en tot cas
el que es mira
i el que es té en compte
és el benefici
en últim cas
del pacient
efectivament
doncs és aquest estudi
que avui ens han presentat
els doctors
Josep Bosona i Ferran Bejaran
aquest estudi
que dona pautes
com deiem
per prenscriure
menys ansiolítics
i hipnòtics
i del qual avui
n'hem volgut parlar
a l'espai
curar-se
en salut
doctors
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
gràcies a vostès
i serà fins la propera
bon dia
adiós