Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jaume, Josep Lluís, Agustí, quines sensacions us va deixar el partit d'ahir?
Bé, al principi, jo quan vaig sentir l'alignació m'agafava una miqueta de tremolor, perquè clar, fer sis canvis de cop, dius, hosti, no estàs gaire d'acord perquè el principal és que tu tinguis un equip base.
Un equip i sobre l'equip base anar fent modificacions a base d'alguna lesió, baix rendiment d'algun jugador, però de sis de cop, l'únic que t'ha de demostrar és que l'entredor té raó, no hi ha volta de fulla.
Si facis canvis i la cosa li resulta bé és que l'entredor té la raó, però ho va fer una miqueta de poixó.
El que sí que confirma és que tenim una gran plantilla, això està clar.
Jaume?
Bé, li pots fer dues lectures. Una, que no ens convé, perquè a tots ens agradaria tindre l'alignació de memòria al cap, però també és bo perquè així ningú s'adorm en aquestes alçades.
Estem a punt d'arribar al terç de la lliga, anem bé, i el que hem d'intentar és arribar abans als 50 punts.
Per això has de mantindre una mica aquell plus de tots han d'estar ben vacunats i tots han d'estar a l'expectativa de poder-hi ser-hi.
I això ens convé. L'únic dolent d'ahir va ser el triorbitral, que m'ho va emprenyar moltíssim.
El resultat el va salvar, eh? I que la gent no porta mocadors a la butxaca, els porta de paper.
Ara en parlarem. Vas escoltar després a Vicente Moreno, per cert, o no, parlant de l'àrbitre?
Sí, sí. Amb la seva línia.
No, després en parlarem, eh? Perquè a mi em va sobtar, ell no vol parlar mai dels àrbitres,
ho va tocar molt de puntetes, tampoc no va voler entrar, però ens el va sorprendre
quan ens va dir que l'àrbitre d'ahir doncs era dels més dialogants que ell havia vist
en aquesta categoria. Diu que lògicament ni l'àrbitre ni els assistents en cap moment
et donen explicacions del per què, de les decisions, però sí que no refusaven la conversa
amb l'entrenador, cosa que es veu que d'altres segurament no ho deuen fer.
Agustí, què et passa amb el partit d'ahir?
El partit d'ahir va ser l'anàlisi que ja hem fet moltes vegades.
El per què? Primer que som feliços ara, després d'ahir, molt més.
I després demostra que tenim una categoria, la segona A, que el Gerona guanya el camp de líder,
per ahir. Estem en una categoria tan dura i tan forta que el primer guanya el colista i guanyem.
Quin plus tenim nosaltres que no tenen cap equip?
És aquesta comunió entre els jugadors, l'afició, el president, amb la banqueta, l'entrenador i la ciutat.
perquè a darrere nostre, Valladolet, el Maria, una quantitat d'equips exprimir esforç.
Amb un pressupost nosaltres dels més baixos, l'èxit està aquí, que la gent que surt ho don tot.
L'afició estem damunt, l'afició està també entregada.
El president ha fet una gran comunió amb tot i els tarragonins també.
i des d'aquí acabo, perquè a nivell tècnic, des d'aquí acabo que el Nàstic es mereix
que anem més tarragonins.
No pot ser que el que estem oferint, aquesta il·lusió, la volem compartir amb més tarragonins
que vagin al camp, al Barcelona, al Madrid, i això ho veurem un altre dia.
I des d'aquí demano que el dia de la llangustera estigui de com a com al gimnàstic
perquè s'ho mereix.
Però no és el dia de la llangustera.
Tots els dies, no?
Ara que l'Agustí acaba de llançar això, us ho volia preguntar i per tant ho pregunto ara,
i així ja passem full d'això i ens tornem a centrar en el partit.
Ahir també el president, en l'acabar l'encontre, reconeixia que, bé,
va sobtar que no hi hagués més gent, eh?
Ahir 5.047, sí que si mires les entrades del Nàstic,
és la quarta millor entrada de la temporada,
però només un dia hem arribat als 6.000 i poc,
creieu que falta suport de la gent?
Estem a segona divisió A, ara mateix el Nàstic és quart,
però és que el Nàstic tota la temporada se l'ha passat en zona alta, en zona de pleió.
Jo sempre dic una cosa.
El president, el Nàstic, l'entitat, tot,
s'ho mereix tot pels 3.000 que sempre anem.
Plogui, nevi, estem a tercera, estem a segona,
però pel resto no, pel resto.
És una...
Jo estic decepcionat.
Jo veig que l'Oviedo que van 20.000 persones,
i veig que el Tenerife que van 8.000,
i el Nàstic 4.000, 5.000,
això no pot ser, això no pot ser.
Un dia perquè plou, l'altre perquè neve, l'altre perquè juga el Barça, l'altre...
Això no pot ser.
El que és el Nàstic és el Nàstic, i té que anar al futbol, i punt.
I anar a cridar, perquè hi havia quatre del Huesca que se sentien més que tot el camp,
i això no és per consentir.
Vaja, jo me poso negre quan diem...
És que parlem molt de l'afició, l'afició.
L'afició és molt bé, molt correcte, molt bé, però...
s'han de volcar, no pot ser que anem 5.000 persones al camp a la segona divisió A.
És que ara mateix l'equip està a un punt de l'ascens directe,
i a tres del liderat de la categoria.
És que dius que és un desastre, cada un diumenge que juguem aquí és un desastre,
la gent marxa...
Però si és que anem per pujar a primera, és que no ho entenc.
I l'equip, així com a fora, segurament podíem entrar una mica més en debat
de si juga més bé i juga més malament.
A casa, crec que l'equip sempre ha mostrat molt bona imatge,
fins i tot el dia que perd contra l'Alcorcon,
fa una molt bona primera meitat,
el que passa que acabat amb dues contres, t'acaben batant.
Per tant, segurament hauria d'anar més gent al futbol, Jaume.
Home, i tant, no en dubto pas.
I més sent ahir, el partit diumenge i a les 5 de la tarda, no hi ha excusa.
Vull dir, perquè el dissabte encara...
Sí, jugava a Barça, sí, jugava a Barça.
Bé, sí, aquest és el problema.
Jo el que entenc és que la gent que viu i treballa a Tarragona,
s'ha de sentir tarragoní, com deia l'Agustí fa un moment.
I clar que cadascú pot ser de l'equip que sigui,
però això d'estar davant de la tele, etcètera,
vull dir, i em sembla que es mereix alguna cosa més a la ciutat.
Estem a sobre d'uns llocs del Mediterrani, etcètera,
s'ha de valorar on estem,
i aquí el que no es pot fer és que s'umple el globo
i es desumple amb una facilitat,
que només el manté ple aquest ús 3.000 que acaba de dir el Besterra.
Vull dir, que això ha de canviar, que aquest taranà ha de canviar.
No sé com, però el que no pot ser és que,
primer, siguem d'un equip, segon d'un altre equip,
i després tercer comencem a ser del Nàstic.
I només ens recordem del Nàstic quan el mes de maig
s'estan jugant les garrafes per alguna cosa,
que llavors anem al camp i omplim el camp
i ens van agloriem de que hem anat al camp.
Segurament que algú que va anar allà a Agustera
fins d'aquí 15 dies no haurà anat al camp del Nàstic,
per dir alguna cosa.
Això és el que sorprèn una miqueta,
que a vegades dius,
i és el que no ha de ser,
vull dir que hauríem de ser molts més socis,
vull dir que hauria d'haver més afició,
hauria d'haver més trampera,
amb la gent jove.
Jo crec que a Tarragona som com som,
els tarragonins som així,
del banc passem al negre,
amb tot, eh?
Però jo crec que hem de fer coses
perquè més esforç que fa el president a la seva Junta
no ho fa ningú.
Llavors hem de buscar, no sé,
la imaginació i hem de fer una prova.
El dia que el president
o quan la Junta cregui quin dia ha de ser,
fem el dia de Tarragona.
I aquell dia de Tarragona
regalem una invitació
a tots els que senten a Tarragona.
I quan omplim el camp, s'acaben.
Hem de fer una prova, hem de fer coses...
Però Agustí, no és un problema d'un dia.
No, no, no, però...
Però al cap de 15 dies, Agustí,
el cap tornarà a estar igual, eh?
No, però aquesta gent que venen aquell dia,
no ho sé, a lo millor,
fer una promoció que ja s'està fent.
I a lo millor,
si venen tots els tarragonins
que estimen Tarragona
i apuiem el nostre onàstic,
a lo millor, d'aquests que venen d'invitats,
a lo millor enganxem algun soci.
Hem de fer coses...
S'ha fet mai, això? No.
No s'ha fet mai.
El dia de Tarragona
i tots els tarragonins que vagin allí
han de passar a Tarragona Ràdio
a buscar l'invitació,
tot el que tinc una invitació
i els llocs on hi ha formigó.
Anem a provar, anem a fer,
anem a veure si tots s'estimem a Tarragona.
Jo penso que el president ho ha fet tot.
Molt, més a per ser.
Tot tipus de campanyes
i els preus dels socis,
dels abonats d'aquest any a segon dimensió.
Els preus, promocions de les escoles,
s'ha fet de tot i no...
Però no podem parar.
El tema només està amb una cosa,
el sentiment,
i portar-ho a la sang,
o als gens o a l'ADN.
A l'ADN d'un tarragoní que és del nàstic,
ho és, i passa de generació a generació,
passa de família en família.
I vull dir, a vegades tens parents molt a prop
que no hi van mai al futbol,
perquè l'ADN és diferent,
digue-li com vulguis,
o els genes.
Vull dir, jo tinc parents molt a prop
que no hi van mai al futbol,
però tinc parents bastant a prop,
o filiacions que diu que jo,
que no es desfan,
que van continuant.
I aquest és el que li falta al nàstic.
Ara el que no pot ser,
el que més me molesta a mi és que quan vaig al camp,
senti gent que pot fer una pífia,
un jugador,
perquè és un futbol d'errors i de sort,
o d'èxit i de no sort,
que l'insultin.
Això em posa a mi de polleguera,
perquè jo si,
a veure, primer l'insult,
segona,
a veure,
amb l'equip contrari,
o amb l'àrbit,
puc encara respectar una miqueta
l'opinió de cadascú d'això,
però que jugadors propis del teu equip
els estiguin insultant,
vull dir,
quin paquet o el que sigui,
i no insults d'aquells que...
La paraula inútil a mi m'acau molt malament,
no ho sé com voleu que us digui.
Jo l'únic que t'he dit
és que estic quasi convençut
que als àrbits,
el camp més còmodo per pitar és a Tarragona.
Això totalment d'acord.
Per cert,
ja que parlem d'àrbitres,
anem a parlar del d'ahir,
després parlem ja del partit,
que si no ens quedarem sense parlar del partit.
Déu-n'hi-do, no?
L'arbitratge d'ahir,
perquè abans el Jaume,
abans de començar la tertúlia,
ho ha dit perquè vam guanyar.
Però és que si ahir amb aquest àrbitre
acabes perdent...
Però escolta'm,
jo quasi estic d'acord
amb tot el que fa l'entrenador.
El que no estic d'acord,
jo sé que és la seva postura
i que s'ha mantenit.
Que vulgui posar una mà a favor dels àrbits,
perquè si dius,
bueno, jo poso una mà a favor dels àrbits
i després ho agraeixen,
però aquí no t'agraeixen res.
Aquí tu pots anar a favor de l'àrbitre
i dir que ell no parla dels àrbits,
que tots s'equivoquen.
Estic cansat d'anar cada diumenge a l'àstic
i que tots els àrbits vagin contra l'àstic.
Així és la realitat.
Jo no sé si hi ha un ordre
o el que hi ha,
però tots els àrbits és anar a far el que fan
aquí a Tarragosa.
Ens ho ha fet sempre, eh?
Eh?
Sempre ens ho fa.
Sí, però últimament ja és massa...
Escolteu,
que en cinc minuts portem dues targetes
per dues xorrades,
allà ho explicaràs, eh?
T'acondiciona tot el partit.
Ara estem veient
amb la televisió d'aquí de l'estudi
i estem veient el partit d'ahir del nàstic.
Ja estem al minut 21,
pràcticament 22,
per tant estem a punt del primer gol.
Però ja,
amb aquesta estona de partit,
ja l'àrbitre
ja havia assenyalat unes quantes targetes
i segurament que algunes d'elles
evitables,
perquè si no,
si has de castigar tothom igual,
t'estàs posant el verem molt amunt.
El que passa és que l'ahir
no va castigar tothom per igual.
Efectivament.
És el problema, eh?
Dit això,
abans deia el Josep Lluís,
quan vaig arribar al camp i em vaig assabentar
de l'alineació,
em vaig posar les mans al cap.
Alineació, però encertada, no?
Però no és com a posar les mans al cap
perquè no s'ho mereixin
els que surtin al partit.
Me poso les mans al cap
perquè d'un partit a l'altre
al principi vaig fer la reflexió
que diu que l'altre d'or no té les coses clares.
Però...
Que fas un diumenge uns sis canvis en un diumenge
vol dir que l'anterior no ha valgut per res.
Saps el que passa, Besterra?
Que de les 18 o 20 fitxes...
Buh!
Ara que hem de veure el gol demanar, eh?
De les 18 o 20 fitxes,
quant se vol pot jugar?
Sí, no, no, sí.
T'ho he dit abans.
Si nosaltres tenim a part de 3 o 4
que se n'assumten...
Tenim una plantilla de 24 jugadors,
24 titulars.
Que 17 o 18 poden jugar...
Sí, però tu arriba el moment
que has de dir...
Has de buscar...
Jo tinc un equip base
i sobre aquest equip base
vaig fent els canvis,
vaig fent els canvis
que per lesions,
per expulsions,
per tíncia...
Ara jo crec que ell ha fet
totes les proves que ha tingut que fer,
ara ell amb el que ha vist
el primer tarts de la temporada,
com deies tu,
i ara és quan ha de fer l'equip base
amb el que ha vist fins ara.
Mireu,
ara estem veient el gol,
com se'n va aquí palanca,
com mira cap a la porteria,
i ara li fa l'assistència
cap a M&A
i la pilota com acaba dins, eh?
Jo, de totes formes,
no sé què en penseu, eh?
Mira, el control aquí,
l'altra vegada que fa palanca,
que ahir va ser participatiu
dels dos gols del gimnàstic de Tarragona,
juntament amb M&A,
tot i que ahir l'equip va estar molt bé,
perquè va tornar Manolo Martínez
i va estar molt bé,
Moss està molt bé,
la defensa també va estar molt bé,
Sergio Tejera,
que segurament és un dels jugadors
que rendeix a millor nivell
aquest inici de temporada,
per tant,
ens quedaríem pràcticament en tot,
el que passa que
el d'ahir suposo que també és allò
d'haver posat unes pautes
per part de Vicente Moreno,
que a Còrdoba, per dir-ho d'alguna manera,
s'ha de fer punt i seguit
i per tant,
a partir d'allí,
donar oportunitats amb altres jugadors.
Ahir segurament va fer sis canvis,
però a la millor,
algun ja l'havia d'haver fet abans
i va anar aguantant, eh?
No sé si creieu que...
Jo particularment només veig un canvi
que estava clar que el tenia que fer,
no per tindre a la banqueta
el Cisco Campos,
portant ja set o vuit jornades
que no hi jugo el Cisco Campos
i per mi el Cisco Campos
és un jugador imprescindible,
n'estigui,
es va demostrar allà,
que dius que tu que vaig contra Calavera...
No,
al contrari,
no te vaig contra Calavera,
però o sigui,
està clar,
que amb el Cisco Campos
l'equip defensivament
guanya el doble d'efectivitat.
I també hi havia jugadors
que fins ahir no van estar,
per exemple,
Palanca va arrossegar
un parell de lesions
al llarg de la temporada
i tampoc no estava,
Maná segurament
no estava en el seu millor estat
perquè sí que havia tingut minuts
i tampoc no havia acabat
de demostrar res
i per tant,
bé,
això no vol dir
que els que ahir es van quedar
a la grada
que no haguin de ser importants
perquè jo crec
que tots els jugadors
han de ser importants.
No, a la grada.
A la grada, a la grada.
De totes maneres,
jo hi vaig fer,
com que sempre reflexiono
de manera pensant en positiu,
jo dic que aquest home
com que és un estratègue
i estudia molt bé,
diu,
a veure,
el TVNet i jo ens coneixem
a mida el jugador
un per un,
el sistema,
etcètera,
etcètera.
Venim de jugar un playoff
que van pujar,
eh?
I aquest equip ve
que només s'ha encaixat un gol
en cinc partits
fora de casa,
que no perduc cap partit
fora de casa.
Què li puc fer?
Què li puc fer per fer-li mal?
Perquè m'atindrà estudiat
el mil·límetre.
I llavors diu,
bueno,
doncs,
anem a fer aquesta prova,
vull dir,
hi ha jugadors
que estan en condicions,
que surten de lesions uns,
etcètera,
i estic totalment d'acord
amb els meus companys tertulians,
però dic,
vaig a fer la prova.
Que li hauria pogut sortir rana?
Probablement.
Però com que als jugadors
del Nàstic
hi ha una identitat
i una homogeneïtat
que no es marca tant
la diferència,
perquè a veure,
de laterals drets,
com ara diu el Josep Lluís,
el Xisco Campos,
molt bé,
la paternia,
l'experiència i tot això,
però quan ha jugat
el Gerard Valentí
fins que es va lacionar,
bé,
perquè era un projectil
per la banda,
i quan ha jugat el Calavera,
recordem el gol
que ens va fer
contra l'Aletti
i a complet...
Jo penso que aquest gol,
en vez de fer-li bé,
li va fer malament.
Bueno, sí, també.
Li va fer mal.
No, jo crec que...
Però una senzilla raó
de que és un gran gol,
un gol per veure-ho
totes les televisions,
molt bé per un.
Però, Josep Lluís,
però...
Jo penso que defensivament
a mi no m'acaba de conversar.
Tu que has estat futbolista,
jo crec que Calavera i Gerard
són un estil de lateral
que no tenen res a veure
amb Xisco Campos.
Correcte.
Vull dir, Gerard i Calavera
són uns laterals
per tenir carril,
per pujar amunt
i perquè tu tinguis
molta possessió de pilota,
perquè tant,
si tu tens la pilota
no has de defensar,
però jo crec que pateixen en excés
quan han de defensar
i ahir suposo que Vicente Moreno
volia posar una mica de fre
amb aquestes arribades
dels equips contraris per banda.
Jo penso que l'entrada
de Xisco Campos
fer més fort a la defensa,
me'n penso.
Aquesta temporada gaudeix
de tots els partits
de la Lliga Adelante en exclusiva
i de molt més futbol,
de MotoGP,
de la Fórmula 1,
de les sèries de més èxit,
de les millors estrenes de cinema
i dels més de 10.000 títols de Jombi.
I tot això
ajuntament amb els 300 megas
de la fibra òptica.
Contracte,
fusió amb Premium Extra
a la teva botiga Movistar
o en el 1.4.
Em va sorprendre, tu, Agustí?
Aquest tants canvis a l'11 o no?
O ja després de la derrota a Còrdoba
tots pensau que
alguna cosa s'havia de fer?
Jo crec que he de fer alguna cosa.
O sigui, jo crec que va acertar
podria tants canvis,
però alguns sí.
I després hi ha una altra cosa.
El dia que coneguin com jugar
la mana els que estan davant,
encara marcarem més gols.
La mana és un home
que quan ell té la pilota...
Té una qualitat tècnica extraordinària.
Els altres han de córrer
sense la pilota.
Això un dia ho va dir ell.
Quan ell té la pilota,
a més d'esperar-la,
escana la porteria,
tira-me la no,
han d'agafar els estrems,
els que d'endavant i corren.
Perquè llavors ell té un toc
que et deix la pilota.
Falten els automatismes
que quan un equip està compenetrat
amb la cara.
Exacte.
La mana és un home
i és un fora de sèrie.
Jo crec que és un dels homes
de segona A millor.
Quan passa al mig del camp
amb la pilota als peus,
aquest home et pot posar la pilota on vol.
Inclús t'ha xutat fora.
Vull dir, és un fora de sèrie.
L'hem de cuidar.
Poder una mica...
Ahir es va buidar, eh?
Ahir es va buidar,
baixant, pujant,
i quan el va canviar
se'ls va enfadar i tot.
El va canviar allí,
no sé què,
li va un cop al cap.
Llavors això és el bo
que jo crec que el té que reservar.
Perquè aquest en qualsevol moment
en qualsevol moment
te pot resoldre un partit.
El va canviar
perquè a més més tenia una targeta.
Jo el que no estic d'acord...
Ja, però vull dir...
Ho va donar tot aquest xic.
Jo el que no estic d'acord,
però bueno, no estic d'acord.
A part sí i a part no.
De les explicacions
que has donat tu al Jòlita.
Que l'entrenador va fer els canvis
pel sistema que coneix
l'entrenador de l'Oscar...
Jo penso que no.
Jo penso que va fer els sis canvis
perquè ell no estava content
amb l'actitud de certs jugadors.
I a part de que l'Oscar
el té estudiat o no el té estudiat.
Si l'Oscar funciona i això
els canvis no es proveixen.
Doncs tu, coi, que has sigut futbolista
i saps més que n'altres,
l'equip se construeix de darrere endavant.
Un bon porter, una bona defensa,
mitja i davant.
I és fàcil, això ho sap tothom.
Naltres hem tingut fallos
molt monumentals darrere.
Gols de punts.
Quan això és el menys que tindríem que tindre.
Els fallos que no tindràs la defensa.
Pots tindre davant, fallar un penàltic,
davant, però si falles un penàltic
no et fan gol.
L'altre ha tingut aquells que es miraven a l'altre.
Gol.
L'altre dia no sé què, gol.
Llavors...
Si tu analitzis tots els gols que s'han fet,
quasi tots són...
Arrós, amb el bon sentit de la paraula, eh?
Només el d'Àlex Alegria del Numàcia,
que és un gol que segurament no hi pots fer res.
Els d'altres, jo et miro.
Els d'altres, més o menys, sempre...
Llavors jo crec que el sistema que va fer ahir,
llavors aquell noi,
és una bona defensa,
aguantar darrere,
i el joc que fa és un home,
tècnicament,
i llavors el que hem dit d'aquest home
té 17 jugadors aquí,
que qualsevol pot jugar,
llavors ara en aquests moments
es té a fer l'equip, diríem, l'equip base.
I els altres anant sortint.
L'Amenar és un home indiscutible,
mentre estigui bé,
el porter, la defensa,
i un darrere aguantant,
que és aquell xiquet de la canonja,
que el va tindre uns dies,
no sé per què,
allà baix a la banqueta,
és un xicot...
Però és que si tu analitzis,
tots estan en la mateixa situació que Molina.
Bueno, Molina...
El Martínez el van expulsar,
i des que el van expulsar,
que no t'ha rissat més,
fins ahir.
Però vull dir que hi ha jugadors,
hi ha jugadors que fan falta,
en un partit.
Molina jo crec que és un home
que aguanta la defensa,
és un home que et pot treballar
l'error del defensa.
A mi m'agrada molt el central,
i reconec que el canvi que està,
el Marí,
Pablo Marí,
a mi m'encanta Pablo Marí,
però reconec que pot arribar un moment
que li has de posar
una miqueta de bitxo
a l'amanida.
Escolta,
molt espaviles,
o aquí a les garrons...
Mira,
a la tribuna estava ahir.
Ahir,
de totes formes,
Vicente Moreno,
després d'haver provat
aquell tribot a Pontferrada,
que li va donar
bona imatge i bones sensacions,
tot i que no es va acabar transformant
en una victòria del Nàstic,
tot i que el Nàstic allà s'hi hagués golejat,
no hagués passat absolutament res.
Després ja el tribot no ha acabat
de rutllar del tot,
perquè per exemple a Sòria
se'l va carregar a la mitja hora
i ahir vam tornar amb el 4-2-3-1
i a més a més
tenim de referent a Marcos,
que segurament és el davanter
que millor et despenja les pilotes.
Jo em penso que fora de casa
tenim un problema.
Tenim un problema
perquè les línies
juguen molt separades.
Les línies defensives,
les línies d'atacant,
hi ha 50 metres de distància.
Llavors,
per cobrir aquests 50 metres
has de fer 4 o 5 tocs
o no sé que vagi directe
i la pilota directa
ja saps que el 90%
o el 95% són perdudes.
Llavors,
si dius,
bueno,
doncs adelantem la Lídia
i l'equip està més junt
i es poden crear més ocasions de gol,
però clar,
també darrere
te poden agafar la contra
i te destrossen.
Però jo em penso
que fora de casa
falta estar l'equip més junt.
Veig massa distància
de fer-se amb atac
i arribem 3 vegades
i de 3 vegades
sempre no passa el de Sòria,
que a l'últim minut
n'haurà tot el tapet
en un penalti,
però
falta alguna cosa.
Fora de casa
falta alguna cosa
que hem de crear
més ocasions de gol.
Esteu d'acord amb ell?
Creieu que el nàstic,
o sigui,
hi ha dos nàstics,
el de casa
i el de fora,
home,
resultats en mà,
així seria,
però més enllà dels resultats,
més enllà
del resultat
la sensació
que no és el mateix
jugar a casa
que a fora.
No, no,
ja, clar, clar.
A casa de fora
l'equip contrari
te'n juga més a l'atac
i has d'estar més previngut
i aquí a Tarragona
és el contrari,
es venen a tancar
i tu has de...
Es venen a tancar
i llavors tu
pots davantar
la línia defensiva.
Jo crec que el gnàstic,
els mateixos jugadors,
ni el propi entrenador
i naltros
no ens creen
que a aquesta altura
siguin quarts.
Com tal les mantinguem,
de la meitat
enrere estem bé,
aquesta és la sensació
que naltros hem tingut
i no ens ho creiem això
i pot ser que també
quan surtin a jugar a fora
aquesta actitud
que veus a casa
li falta un plus a fora.
Surten més a jugar a futbol,
o sigui,
ells tindrem que sortir
jugant com jugant a casa,
en aquella intensitat
perquè,
com jugaven els jugadors,
podria faltar una mica més
d'agarra a l'equip.
Anem a guanyar
perquè podem guanyar.
Clar,
vas a jugar al camp del Valladolid
que estava a primera divisió.
Què passarà?
Aquí la gent,
nosaltres mateixos,
uf, el Valladolid,
quin equip vas a ser?
O sigui,
nosaltres no,
o sigui,
no desveral·lusem,
nosaltres no ens creiem
la realitat
del que està passant
avui en dia
amb el gimnàstic.
Nosaltres hem de dir
som millors que aquesta gent,
hem de donar-li una mica
més de confiança
i els jugadors
quan han de sortir allà,
és igual que sigui el Valladolid,
l'Almaria va colista
amb un pressupost
al doble que el nostre,
tota aquesta gent
que va a darrere
veurem ara,
doncs ara tot això
que tenim ara,
si ara conjuntes l'equip,
hi ha aquesta harmonia,
hi ha i tot,
ve més gent,
el gimnàstic perfectament
pot quedar dels 5 o 6 primers?
Per què no?
Per què no podem jugar
al playoff?
Jo me conformo
que quedem...
No,
ja n'anem a la ment,
tu jo,
anem a la ment,
anem a la ment,
anem a la ment,
ja conformo mentida.
No, no,
tu,
jo soc realista.
Jo no vull parlar d'això
fins que tinguem
quants punts.
però...
Escolta,
podem quedar dels 6 primers?
Que podem,
que podem,
que podem sí,
però no cal...
No cal fer volar coloms.
No cal fer volar coloms.
Sí,
però hi ha de totes formes,
ahir de totes formes,
perquè clar,
les darreres setmanes,
com l'equip no guanyava,
els darrers dos partits
fora de casa
es va parlar molt d'exigència
i Vicente Moreno
cada estona
estava traient
l'exigència,
l'exigència,
l'exigència.
Bé,
doncs ahir,
a l'acabar el partit,
el president del Nàstic,
Josep Maria Andreu,
va dir que lògicament
l'objectiu
és la permanència,
el que defensa
la banda esquerra
d'aquesta taula
de la tertúlia,
però
que cal ser exigents
i que no s'ha de renunciar a res.
Home,
això és de calais.
El primer hem de fer 50 punts.
Sí,
però...
Però jo crec que...
El meu objectiu ja...
El meu objectiu de moment
és salvar-me.
L'objectiu ara és salvar-me.
I una vegada
tinguis la salvació feta,
aviam que surt.
Llavors anem a...
a la passa més endavant.
Però fer volar colors d'aquests...
No és volar colors.
Que si hem de pujar...
Que l'objectiu és pujar...
Això no és realista.
No és ser real.
Com realista?
No és ser real.
Quants equips i quanta gent
ha jugat, per exemple...
Olvida't.
Tu has vist...
Escolta,
la força d'un esportista
està...
El número 210
de tenis,
ara fa 15 dies,
va eliminar el Nadal.
Sí, sí.
Aquell xicot quan va sortir
i tinc el Nadal.
Soc millor,
vaig a jugar.
Aquesta força,
aquesta mentalitat és això.
ens hem de creure
que podem pujar,
ens hem de creure
que som millors
si no anem malament.
Jo t'ho comprens
tot el que dius,
però la realitat és una.
La realitat és una,
que primer
s'han de salvar
i ser modestos
i no posar pressió
als jugadors
i al públic de ningú
i dir que
el gàstic s'ha de salvar.
I una vegada
estiguem salvats,
llavors
mirem vosaltres...
Agustí,
et vaig a fer una teoria
matemàtica
que a mi m'abaixa
de les matemàtiques.
Primer bloc,
jornada 14,
falten dos partits.
Havíem de tindre,
per anar a l'objectiu
de la salvació,
17 punts.
En tenim dos més de coll.
Val?
I tot el que puguem sumar
a Oviedo
i a Llangostera,
collonut.
Segon bloc,
28 partits.
I veurem...
Això serà el març.
28 partits.
Si estem molt a prop
dels 50,
ole, xapó,
i anirem
amb aquest altre objectiu
que ara no podem fer volar
coloms
i no pensar-hi.
Perquè podem tindre
una ratxa dolentíssima
o podem tindre
una ratxa collonuda.
El que sí que està clar
és el que deia
ho fa un moment.
Que el culista
guanya el camp
del primer,
al revés,
etcètera.
Hi ha molta igualtat
i costa molt guanyar
els tres punts.
I costa molt guanyar
els partits
per dos gols de diferència.
Vull dir,
hi ha una igualtat
impressionant.
A l'equip,
i al futbol,
llavors,
quan passa tot això,
hi ha molta sort.
Has de tindre sort
amb els arbitratges,
has de tindre sort
amb les lesions,
has de tindre sort
amb el calendari,
has de tindre sort
amb moltes coses
i això porta l'èxit,
l'èxit que és dictuant,
perquè hi ha una comunió
entre els quatre,
entre directiva,
banqueta,
tècnics,
jugadors i afició,
deixa'ls treballar tranquil·lament.
L'afició vindrà sola.
Això és com les mosques,
no?
Quan la mel hi és
i va bé,
ja aniran venint.
Però ara, clar,
estem al novembre,
ve Nadal,
tot això encara
estan refredats,
però ja es calentaran,
no preocupis.
Mira, Agustí,
jo et faré una teoria.
tal com està
la segona divisió
i ara anem en 19 punts,
perds dos partits
a casa,
no a casa,
perds dos partits
i te poses
quasi a baix,
a baix mirant
el pou.
I si els guanyes
aquests dos?
Ja parlem,
llavors tranquil·litat
i bons aliments.
Sempre anem enrere,
com els crancs.
No, però el que està clar
és que l'equip ha de tenir
aquesta exigència
que deia ahir Josep Maria Andreu,
jo no parlo de pujar,
parlo sí de permanència,
però el partit...
El que dieu va a dir
és contraproduent
per l'equip.
Ja les diré el per què.
Jo no sembla que no m'he explicat bé.
Tu ara tothom diem,
si els jugadors tenen allò,
hòstia,
mantinguent-se
amb els 50 punts,
ja estem bé,
anem a la ment...
Jo no m'hi he explicat bé.
Jo el que te vull dir
que el primer objectiu
del Gnàstic avui en dia
aquest any
és mantenir-se.
El primer objectiu,
sense renunciar
a res.
Sense renunciar a res.
Que vols dir
que l'equip està capacitat
per lluitar
per pujar a primera?
Perfecte.
Podem fer el play-off?
Perfecte.
Perfecte.
Molt bé.
Sense apartar ningú.
Anem-hi.
Però tenint compte
que hem de tindre els peus a terra.
Ja els tenim.
No!
Jo quan us sento
que estem al mes de...
No pots anar mai a la vida.
No parlem de pujar a primera
i llavors se venen
totes les bufetades
com sempre.
Bueno, senyors,
ho hem d'anar deixant aquí.
Agrair-li
a l'Agustí Mallol,
al Jaume Tarragó
i al Josep Lluís Basterra
que ens hagin acompanyat.
Saludem el patrocinador
i us anem acomiadant.
Aquesta temporada
gaudeix de tots els partits
de la Lliga Adelante en exclusiva
i de molt més futbol,
de MotoGP,
de la Fórmula 1,
de les sèries de més èxit,
de les millors estrenes de cinema
i dels més de 10.000 títols de Jombi.
I tot això
ajuntament amb els 300 megas
de la fibra òptica.
Contracta fusió
amb prèmium extra
a la teva botiga Movistar
o en el 2004.
Doncs anem marxant,
agrair-li a l'Agustí Mallol,
al Jaume Tarragó
i al Josep Lluís Basterra
que ens hagin acompanyat.
D'aquí a 15 dies
suposo que
pleia el nou estadi, no?
Ahir Josep Maria Andreu,
ja que estàvem parlant abans d'ell,
deia que és el nostre Barça-Madrid,
o el nostre Madrid-Barça,
per dir-ho d'alguna manera.
Tarragona Ràdio,
Tarragona Ràdio,
tenim que fer,
pensar d'aquí un mes així,
el dia de Tarragona
al Camp d'Elàstic.
Però abans ve el de Agustera.
I tots,
el que sigui,
el que digui el president del gimnàstic,
que és el que porta marxar
el millor president de la història que et dic un.
Hi ha una cosa
que t'ho vull dir.
La meva dona
vol anar al gimnàstic
al gimnàstic d'Agustera.
Doncs vinga, va,
complirem el camp.
Jaume, Josep Lluís,
Agustí, que ha estat un plaer.
Senyors, que vagi molt bé.
Bon dia.
Molt bé.