Fins demà!
Tartúlia compartim amb la professora de comunicació de la URB, Nani Rodríguez.
Nani, què tal? Bon dia.
Bon dia, bon dia.
Divendres, ja.
Ja, ja, fem carona, no? De divendres.
De cap de setmana, cap de setmana a Tarracó Viva, també, recordem-ho.
Tot i que estem en campanya, hi ha Tarracó Viva, Festival de Recundició Històrica o Romana,
i val molt la pena de veure, segons quins altres.
I de quin partit són, els romans?
Els romans? Oi, hi havia, clar, és que hi havia campanyes polítiques, llavors ja fa dos mil anys ja feien campanya.
Ramon Sato, bon dia, eh?
Hola, bon dia.
L'època Ramon Sato també s'ha acompanyat.
Perdoneu la meva afonia, eh?
És que has cridat molt últimament, no?
No, aquest temps traïdor, que engegues l'aire i te gasta mal les passades.
Sí, sí. Escolteu-me, estem en campanya.
Com dèiem, a l'equador de campanya, pràcticament, segons cap de campanya,
ja hem escoltat moltes propostes.
Avui, per ser d'avui, reflectiem la decisió de la Junta Electoral Central de prohibir,
o almenys suggerir, bueno, prohibir, no, l'ordena, l'ordena retirada, de fet, eh?
Ordena retirada de les estelades en equipaments públics, en ajuntaments,
i equipaments públics, locals, socials, locals, electorals, volem dir.
Com ho veieu?
És l'última hora, eh? L'últim que ha arribat.
A mi em sembla una tontada, una tontada, perquè totes aquestes mesures que es prenen,
com el dia de reflexió, tot això, és una mica vestir un sant, vull dir, ridícul.
També haurien de prohibir els cartells electorals.
De fet, també ocupen un espai públic i estan suggerint a la persona
que es declini cap a un lloc, cap a una tendència, i no cap a una altra.
Que estiguin les estelades penjades, que vols que t'hi digui?
Jo no deixo de pensar que una estelada com una bandera espanyola
és un tros de roba que està allà penjat,
però que la importància que té és que al darrere hi ha uns sentiments,
una manera de ser, una manera de pensar,
una manera d'identificar-se amb el lloc on tu vius,
d'unes persones o d'unes altres.
Em sembla ridícul, em sembla posar tonteries de la Junta Electoral,
que té poca feina, deu ser que té poca feina,
perquè si no, no entenc per què la ciutat ha d'estar penjada de cartells,
de gent que a mi no em diuen absolutament res,
i no puc veure l'estelada de l'Ajuntament.
És així de senzill.
Totalment absurd, el que passa és que ja posats a ser una mica,
ja aprofitar els béns que a vegades sembla que ens siguin contraris,
però jo penso que potser ens estan fent un favor,
perquè segons l'opció que vulguis defensar,
a vegades aquest estancament del procés,
aquest estancament de la iniciativa social
respecte de les pretensions de l'Estat lliure de Catalunya,
doncs a vegades quan no sabem com motivar el personal,
doncs venen de fora i ens ho fan.
Ens ho arreglen.
I clar, doncs aquí jo penso que en el fons ens estan fent un altre favor.
És com el del català de fa dues setmanes, no?
Correcte, exactament.
Vull dir, aquells que estàvem a casa esperant tranquil·lament,
doncs te tornen a remoure l'estómac i dius,
però bueno, què s'han pensat?
I bueno, doncs la gent que potser ha fluixat una mica la seva d'allò
i diu, hosti, potser ja no se n'en recorda tant
de lo que ens passa dia a dia,
doncs ells s'encarreguen de recordar-nos-ho.
I a part, en dies crucials, a una setmana de la comptesa electoral,
doncs en principi...
Venen amb l'espray de gasolina, ens aviven la foguera i anden...
A inflamar.
Cert és, em sembla que era Artur Mas que ho comentava ahir,
aquesta mateixa reflexió.
Cert és que no són tan rucs
i ells ja saben que això aquí inflamarà...
Però no ho fan pel que passa aquí, ho fan pel que passa allà.
Ells el que busquen és el seu rèdit a fora
i el dany col·lateral per a ells és que aquí s'inflami.
Però, evidentment, a nosaltres, els vots que ens interessen
són els d'aquí, no els d'allà.
És un mal menor per a ells, però, bueno,
ja ho tenen assumit.
Ho tenen assumit, però, exactament,
aquí poc tenen a rascar
i allà, evidentment, tenen un gruix de vots
que necessita aquest anticatalanisme visceral i galopant.
I, bueno, potser ens serveix a tots dos, no?
Nosaltres hem de mirar el nostre.
Donem-li les gràcies a la Junta de l'Ontre.
Sí, i a la societat civil catalana.
En Campanya, a veure, el tema ja ha sortit.
A Tarragona, a Ciutat, ha sortit poc.
Fins ara, ha sortit poc el tema de l'independent.
Vaja, poc o gens.
Sí que ha sortit amb els partits del vell
que porten l'estelada,
ho porten al programa.
Però no se n'ha parlat, no ha sigut un tema
com es preveia, com es deia,
en aquestes darreres setmanes, que seria central,
que hi hauria que hi feria recompte a partir del 24,
a nivell sobiranista.
No ha sortit, és que ara sortirà.
És que n'ha aconseguit que ara aparegui el tema a la campanya
i que tothom volia on se'n parli.
Me sembla que inclús la CUP ha fet una crida popular,
gràcies,
a que hi ha que s'ha de retirar dels ajuntaments
i dels espais públics,
que sigui la ciutadania
la que amb una acció popular
les torni a penjar amb més èmfasi
i per tant potser aconseguirem l'efecte invers.
Paca feina que té la gent, ja tu.
No, no, no, és la ciutat que té feina.
Aquest dia està dit molta feina
perquè hi ha moltíssimes convocatòries
i de fet seguirem escoltant propostes
al llarg de la jornada,
la setmana que ve que s'intensificarà tot,
allò que passa a la repta final
de la campanya electoral,
i fa la traca final.
Però no trobeu que és una campanya rara?
Rara.
No sé si millor o pitjor,
no sé si més entretinguda o menys,
però com estranya.
No tens allò dels glans pilars
i després els que van...
Hi ha com un batibull.
Jo la veig estranya,
un, per l'esgotament que portem tots
i penso que hi ha determinats missatges
que havien d'entrar
o hi han entrat o no entraran
perquè hi ha un esgotament
i dos, per la irrupció
d'aquestes noves forces
que realment fan preveure
un resultat bastant inèdit
fins ara, no?
Des de la...
Una mica Parlament Italià, no?
Que seran 57 grupets
i ja ho posem-se d'acord.
Sí, a part forces una mica...
una mica no convencionals,
per dir-ho d'alguna manera,
i que és difícil de preveure
quina serà la seva resposta
davant del...
Però jo això ho veig positiu, eh?
No, no, és totalment positiu.
És totalment positiu.
Jo ho interpreto també.
Totalment positiu.
Sí, sí, dir-hi és aire fresc
que s'obri la porta
i que s'emporti el vent
el que s'hagi d'emportar, no?
Més enllà de l'engranatge
que...
Que serà complicat.
Que es veurà
que tindran aquestes forces
i com jugaran en el joc democràtic.
Però, evidentment, és positiu.
És positiu perquè...
Perquè el sistema s'havia anat corrompint,
s'havia anat...
Estava absolutament desmadrat
com s'ha anat veient
i, per tant, feia falta.
Feia falta trencar aquests esquemes clàssics.
I ara passarem a una espècie de purgatori, no?
Fins a veure quines són les forces
que generen més confiança
i que d'alguna manera consoliden
un govern més estable.
Tot això, en uns anys,
en no massa, s'haurà consolidant.
I veurem què queda
de tots aquests aires nous,
veurem cap on la societat
les línies que ens marca
i veurem moltes coses.
Per tant, realment,
més enllà d'Estranya,
la campanya Estranya,
realment estem davant d'un moment
històric important, no?
I interessant.
No, que disfrutarem, Pep.
Sí.
Això que dieu, aquesta pluralitat,
hi ha municipis,
no sé, Torre d'en Barra, per exemple,
crec que són 18,
18 candidatures,
Torre d'en Barra,
18 candidatures.
Per gestionar
pressupost zero.
Clar.
Deute.
Per gestionar deute.
Deute, per gestionar deute.
I, no,
a banda també es presenta
l'exalcalde,
Massagueta,
també es presenta
la segona llista,
que no és la que anava.
És a dir,
hi ha municipis molt petits,
són llistes...
Però el van admetre al final?
Crec que no a primera instància,
però després sí.
Perquè no estàs inscrit,
hi havia un problema formal.
Per cap,
18 llistes,
un municipi petit com Torre d'en Barra,
això,
si entren uns quants,
és a dir,
si queda fragmentat,
això és difícil de governar,
molt, molt, molt.
És a dir,
el nivell municipal,
no?
Molt complicat,
per això que ara ens toca passar
una mica
la travessia del desert,
de fer...
Bé,
és el famós discurs
aquell del Suárez
de l'any de la Picó,
que tots el vam entendre molt bé.
Quan fas neteja,
o pintes una casa,
o fas reformes,
doncs hi ha pols,
hi ha porqueria,
hi ha problemes.
Doncs els governs municipals
que sortiran d'aquestes eleccions
m'imagino que seran això,
amb problemes,
però també és sa,
també és sa
que hi hagi gent
que hi posi el dit
al pressupost,
que pregunti
per què s'ha agafat
aquesta empresa
i no l'altra,
que emprenyi,
que provoqui,
home,
una mica és això,
no?
També,
no és tot amènt,
amènt, amènt i andando,
no pot ser.
És que amènt, amènt,
amènt,
on ens ha portat?
Ja n'hi ha prou,
a mi em sembla molt saludable
que hi hagi aquest garbuix,
entenc que la persona
que porti,
a Tarraona,
qui sigui,
que ocupi l'alcaldia,
serà complicat,
no serà fàcil,
serà complicat,
fins i tot per la ciutat,
vull dir,
que serà poc operatiu,
ho entenc,
però a mi em sembla
molt saludable,
ho sento.
Escolta'm,
i tu que ets,
que fas classes
a la universitat
i que també ja,
crec que hi ha una senatura
que es diu
comunicació de crisis,
que la fas tu,
que ets expert
en aquesta matèria,
com veus
que hagi aparegut,
no una,
unes quantes crises
en plena campanya electoral,
per exemple,
el tema de Traiber,
de Reus i de jutjats?
A veure,
la crisi és un fenomen
greu,
però és normal,
tothom ha de tenir crisi,
el que passa
és que hi ha estratègies
per treure
determinats assumptes
en determinats moments
en els que
la persona que els filtra
o la persona que els fa públics
sap que allà
tenen una força
més gran
pel període
que estan vivint,
abans de campanya electoral,
igual,
de la mateixa manera
que s'inauguren carrers,
bueno,
abans s'inauguraven,
ara alguna coseta
també s'inaugura,
surt,
surten temes
que potser
se s'havien de fer
a temps
i que no
han sortit
fins ara.
El que passa
és que jo sempre dic
que per solucionar
un tema de crisi,
estic parlant
de crisi comunicativa,
no és per arreglar
el món,
és per arreglar
el problema
mediàtic
d'una situació
de crisi
per a un organisme
qualsevol.
Hi ha tres coses
o tres grans
pecats greus,
el primer és mentir,
evidentment,
si menteixes
per donar resposta
a una situació
acabaràs malament,
segur,
si la segona
és no informar,
no informar
vol dir no explicar,
no donar la teva versió,
que també és greu
però potser una mica menys,
però hi ha una tercera
que per mi
és la pitjor
de totes les solucions
que és minimitzar
el problema,
que és allò típic
de los hílillos
de plastilina
en disposición vertical,
tu no pots dir
que si un vaixell
té una fuita
de combustible al mar
són hílillos
de plastilina,
perquè és que
a part de no dir la veritat,
perquè tampoc ho sabia
amb certesa,
podia perfectament
haver dit
no sé
quan
fue l'oil
s'està
s'està fuitant,
però utilitza
un eufemisme
amb el qual
el minimitza,
com el cas de l'Ebola,
no passa res,
cap problema,
estem absolutament preparats
per portar els missioners,
aquí no passa res,
vam,
i després passa,
hi ha 50.000 casos,
i jo diria,
jo diria,
tampoc el conenc gaire bé
i demano disculpes
a algú
si es pot ofendre
per la meva opinió,
però jo diria
que el cas innova
hi ha una certa tendència
a minimitzar-ho,
a culpabilitzar,
hombre,
és que la Guàrdia Civil
s'ha passat,
amb els cotxes
a la porta de l'Ajuntament,
és que això no calia,
o és que el jutge
és un jutge estrella,
perdoneu,
però a mi em sembla
que això no és el missatge
que ha de donar
l'organisme afectat,
que en aquest cas
és l'Ajuntament de Reus.
Hauria de donar
més explicacions reals,
és a dir,
què és el que ha passat
o què és el que nosaltres
sabem que ha passat,
com a mínim això,
però minimitzar,
treure la importància,
doncs no passa res,
a mi em sembla
que això no és una bona
estratègia,
no ho sé,
diu jo,
diu jo.
No, jo sense entendre.
Perdoneu pel rotllo,
però...
No, i ara, i ara,
al contrari,
molt,
molt,
ha il·lustrat molt el tema.
Jo sense entendre,
i tant com tu,
evidentment,
però tinc la mateixa sensació,
no?
Les coses
s'han d'enfocar
amb serietat
i a vegades
la serietat
és contrària
a la resposta
moltes vegades
populista.
Jo,
aquests comentaris
de l'alcalde en concret,
més enllà
que és difícil saber
el que hi ha
amb peces
judicials
que estan sota secret
de sumari
i en el qual
hi ha una investigació
policial,
ja sigui de la Guàrdia Civil,
ja sigui dels Mossos,
durant molt de temps.
El primer
és que no sabem
el que hi ha
i, per tant,
un respecte.
I segon,
que utilitzar
aquests conceptes
tan primaris
de...
d'aquell jutge
no sé què,
de que un jutge
no manarà la ciutat,
de que no marcarà
el calendari.
Tot això
a mi em sona
a resposta molt infantil,
no?
Sembla allò
és que el profe
em té mania,
no?
Exacte.
Sí, sí, és així.
És que el profe
em té mania
i que no poden...
O sigui,
no deixen de ser...
Que potser també hi ha
una part de veritat,
segur, segur,
probablement també,
però no és això.
No vull descartar-la
i que tots
a nivell individual
tenim legitimitat
per fer aquest tipus
de comentari,
però potser són comentaris
que s'haurien de fer
al bar prenent una cervesa
amb els amics
i no des de l'estrada
d'una institució
com l'Ajuntament de Reus.
Des del moment que això,
a part de què potser
no s'està sent prou seriós
respecte a la importància
del tema,
és que l'altaveu
que tenim
des de l'alcaldia
d'una ciutat
com aquesta,
tendeix a que aquest tipus
de discurs
confongui a la població
i li doni
una...
O sigui,
es faci una molt mala pedagogia
de les institucions.
En principi,
les institucions
les han d'acceptar
i després,
quan tinguem fonaments,
podrem discutir.
El dia que s'obri tot això,
veurem en què queda
i potser al final
potser sí que s'haurà de dir
determinades coses
sobre aquest jutge,
sobre aquesta policia judicial,
sobre el que sigui.
Però així,
a priori,
davant d'una campanya electoral
i perquè t'afecten
els teus regidors,
sí,
és una mica el que dèies tu,
no?,
del profe en temania.
Jo crec que,
a més a més,
l'Ajuntament de Reus,
que ara té un focus mediàtic
a sobre,
que no és normal,
perquè els mitjans
de Madrid,
per dir-ho així,
vull dir,
els generalistes,
estan interessats
en el tema,
que l'Ajuntament de Reus
tingui una resposta
tan tova,
per dir-ho així,
o tan de populista,
o tan poc fonamentada,
em sembla
que no juga a favor seu.
No juga a favor seu.
Més enllà de,
que si em perdoneu,
a veure,
el tema innova,
el global,
no afecta,
o sigui,
afecta bàsicament
els òrgans de govern
de l'anterior Ajuntament.
Per tant,
fins ara,
inicialment era així.
Inicialment era així,
però no.
Per tant,
d'alguna manera,
el govern convergent
havia quedat una mica al marge.
Ara està tocant també
el govern convergent,
penso que ho he dit,
tampoc,
si es poden tirar
algunes sospites
respecte de la intencionalitat
política
o d'algun altre tipus
respecte d'aquesta operació general,
en principi,
el que sí que hauríem de dir
és que no és partidista.
Podria tenir altres connotacions,
però partidista en principi no.
I clar,
l'Ajuntament
o l'alcalde
i,
vull dir,
respecte de la primera fase
de les altres peces
tampoc
no se li escoltava
aquesta opinió.
Ja, ja.
Què pot durar, Ramon,
un cas d'aquesta complexitat?
Perquè aquí hi ha un munt
de peces separades.
Nosaltres,
quan parlem del Càssim Nova,
quan escrivim sobre el Càssim Nova,
em sembla que hem d'acord
de centrar per veure
quina peça separada és,
amb quina derivada
i cap on va
i és complex un cas d'aquest.
Això pot durar molt de temps,
molt de temps.
Però dos, tres, sis,
deu anys,
no ho saps.
No, no.
A veure,
estem parlant
que encara
la majoria de les peces
estan sota secret de sumari
i encara s'està treballant
amb la instrucció.
Fins que no s'aixequi
el secret de sumari
no es podrà,
d'alguna manera,
les defenses
no podran afrontar
la tasca de defensa
dintre de la instrucció
amb la proposició de proves,
amb la lectura
de les proves inculpatòries.
Tot això fa allargar
moltíssim el tema.
I després,
la immensa complexitat,
estem parlant d'una causa
d'un volum
d'un volum
tremendo.
Estem parlant
de centenars de tomos
entre totes les causes.
I tu creus que en aquest cas
el secret de sumari
es respectarà?
Com que ja
el secret de sumari
sembla com una coletilla,
com un nom que poses
perquè no té massa sentit,
com a mínim
a nivell de Madrid
el secret de sumari
hi ha un correu electrònic
que s'ha publicat
i que va circular
i que se suposa
que està dintre del sumari,
aquest correu electrònic
enviat
pel regió Arza
a la Teresa Gomis.
I hi sortia publicat.
A veure,
això
s'està intentant
hi havia
una reforma
per tal
de poder
arribar a penalitzar
d'una forma més clara
les fugues
que hi puguin haver,
que moltes vegades
poden venir
o del mateix jutjat
o de professionals
que intervinguin.
Per la part que em toca
que jo estic
en una de les peces separades
us he de dir
que jo no tinc
cap tipus d'informació
del que s'està
tractant
amb el secret de sumari
que m'afecta.
Per altra banda
hi ha secrets de sumari
i secrets de sumari.
Hi ha secrets de sumari
de causes
que poden tenir
una complexitat
i que requereixen
el secret
per evitar interferències
i per evitar destrucció
de proves
però que poden tenir
un volum
molt inferior
al que estem parlant.
Per tant,
hi pot haver documents
que dintre d'un secret de sumari
tinguin
un valor
percentual
molt important
un document
dintre d'un...
Mira,
sabem això
ja pràcticament
ho sabem tot
i d'altres causes
en les quals
el secret de sumari
tenir un mail
o no tenir-lo
amb el que hi ha
al llit
tancat
és percentualment
molt irrellevant.
Jo en aquest cas
ja us puc dir
que no s'està filtrant
pràcticament res
s'han filtrat quatre coses
però el secret de sumari
en el cas
que estem parlant
afecta moltíssims
folis
però
a mils de folis.
Bueno,
si estarem distrets
podrem anar a la crisi
en detall.
Hi ha cas
que això va
per, com deia,
per anys.
Va per anys,
això poden ser causes
a vegades
que es poden tractar
amb 10 o 12 anys.
És que no,
és difícil de preveure.
Jo entenc la dificultat
però em costa
entendre una justícia
que trigui de 10 anys
per part de totes
les parts implicades.
Des de la persona
que porta una imputació
darrere
i que va arrossegant
aquella imputació
amb totes les implicacions
que poden tenir
per la seva vida personal,
familiar,
professional,
com per les persones
que s'han vist afectades.
En aquest cas,
bueno,
doncs a lo millor
els ciutadans de Reus
que han vist
com no es gestionava bé
la seva ciutat
o no ho sé,
em sembla que és poc just
no sé on està el problema,
no ho sé,
però jo crec que això...
És molt complexa,
és molt complexa.
Però no pot ser tan complexa
quan en altres països,
carai,
als Estats Units,
què vol dir que la justícia
allà és menys justa que aquí?
Allà un pim-pam,
vull dir,
allà no té sentit.
Allà,
allà,
allà,
allà s'ha esmerç,
hi ha més mitjans,
això és el primer,
però s'esmercen més mitjans
en les causes
que es consideren més importants.
el tema de les conformitats,
que ja fa uns anys
que s'està practicant bastant aquí
amb el tema dels judicis ràpids
i la bonificació,
la gratificació,
la conformitat.
Què és la conformitat?
Perdoneu-me.
La conformitat
amb els judicis ràpids,
sempre hi ha hagut conformitats
que és que tu,
d'alguna manera,
el teu client pugui acceptar
una culpabilitat.
És arribar a un acord.
Arribar a un acord,
correcte.
Això,
amb els judicis ràpids,
la llei va fer una previsió
ja que si,
en la primera sessió
del judici ràpid,
en la primera convocatòria,
ja hi ha una conformitat
que evita el assenyalament
d'un judici clàssic,
doncs hi ha una bonificació
d'un terç de la pena.
Això ja va tenir certes crítiques
en el sentit
que sembla un mercadet.
Doncs sí, una mica.
Doncs la justícia americana,
el 70 o el 80%
de les tramitacions judicials
americanes
acaben amb aquestes conformitats.
i per tant,
els casos realment importants
adquireixen
una importància mediàtica
i un tractament
amb una celeritat
i amb un rigor
que els pot permetre
un sistema
que un percentatge molt alt
el rebutja
d'una forma ja inicial.
Potser seria una solució,
no ho sé,
el que sé que això no va,
no cal anar.
Això,
bueno,
tot és molt dubtós,
perquè segons en funció
del que estiguis mirant,
quan tu fiques la lupa
amb el macrocàs,
vols mitjans
el macrocàs,
però quan fiques la lupa
amb el cas de la veïna...
Que es baralla amb el de dalt
perquè li mull de la rava...
Sí, que té un problema
que a nivell global
pot semblar menor,
però que per ella
és molt important,
doncs voldrem també
que l'atenció judicial
sigui la correcta
i que els seus drets
es reivindiquen.
És molt complicat.
Aquí, parlant de Reus
en concret
i del jutge Álvarez,
el que sí que he de dir
és que hi ha hagut
voluntat política
o voluntat institucional
perquè hi hagi
una certa celeritat
i el jutge
se l'ha descarregat
de gran part
del volum
de l'oficina judicial
amb la incorporació
d'un jutge substitut
que l'està deixant
pràcticament
en exclusiva
amb aquest macro procés.
Per tant...
Jo, en canvi,
he parlat amb companys periodistes
que diuen que aquest jutge
està fent uns autos fantàstics
que s'entenen a la primera,
que entén molt bé
les necessitats
del món dels mitjans,
que estan encantats,
que es veuen
les dues bandes,
no sé.
Sí, sí.
I que tu agafes
un auto d'un jutge
i costa molt d'entendre.
Jo ho lamento,
però ho poso
com a exemple
de redacció
que no hi ha qui l'entengui.
És com un comunicat
de Consistència
de Seguretat Nuclear,
de Sant Blanc.
Exacte.
Que agafes aquí el comunicat
i no entens res.
No entens absolutament.
No entens res,
ni compte.
Aquí el que sí que seria
desitjable,
una mica agafant la teva
d'allò que parlaves
de la pena de banquillo,
no?
Sí, sí, sí.
Seria desitjable
aquesta celeritat
perquè una de les crítiques
que es pot fer
amb aquest procés
i que no sé si
es podia haver evitat
amb una mica més
de rigor
a l'hora d'imputar
és que s'han fet
imputacions
a òrgans col·legials
en els quals
pel simple fet
de formar part
d'un Consell
o
una Junta de Govern
i haver una assignatura
amb determinat document,
això ja t'aporta
una situació d'imputació.
Estem parlant
de més de 50 imputats.
Sobre que aquestes signatures
o aquestes pertinences
amb aquests Consells
o amb aquests
òrgans col·legiats
comportin
d'una forma clara
una
una intervenció
amb un suposat
amb un presumpte
de fet delictiu
però és clar
és més que dubtable
perquè
sempre hem de partir
de que
moltes vegades
amb aquests òrgans
col·legiats
d'alguna manera
es funciona per blocs
es funciona de manera política
o que informacions
que poden ser susceptibles
de la trama
judicial
no estan a l'abast
de tothom.
Si això hagués anat
una mica més de pressa
s'hauria pogut
fer ja
una primera criba
i és el que
d'alguna manera
s'arregla al jutge
de que
som
pensem
som molts els que pensem
que hi ha molta gent
que està imputada
en aquest procés
que no hi hauria d'estar.
Què passava per allí
per dir-ho així?
D'alguna manera sí
i això és el que esperem
que d'alguna manera
s'aixeca el secret de sumari
i es pugui ja
continuar
contra qui ell consideri
que té
domini dels fets
que ell pot considerar
que són
que són il·lícits
però no sobre
tota la massa
de persones
que podien
Bueno, doncs
nosaltres estem
entretinguts
en la campanya
però els advocats
també
quan el cas d'Innova
els han...
Entre els passadius
dels jutjats
com que han de caminar
molt d'un jutge
de l'altre
perquè no estan unificats
de moment
que en el forn judicial
que vingui el 2017
2017
perquè en combat
el plegat
aneu parlant també
pel camí aneu parlant
Ramon, gràcies
bon cap a setmana
i fins la propera
també n'hi
Rodríguez
per acompanyar-nos
Gràcies Josep
Recordeu Terracoviva
cap a setmana
Molt bé
Que vagi bé, gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies